Your SlideShare is downloading. ×
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Breu històriadelaquimica
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Breu històriadelaquimica

276

Published on

Published in: Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
276
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. LA QUÍMICA EN LA SOCIETATAL LLARG DEL TEMPS...
  • 2. QUÈ ÉS LA QUÍMICALa química és la ciència que estudia lessubstàncies, la seua estructura, lesseues propietats i les reaccions que lestransformen en altres substàncies. Letimologia de la paraula química prové del baix llatí chimia, de làrab kīmiyã´, "pedra filosofal", i aquest, probablement del grec khymeía "mescla de sucs".
  • 3. QUÍMICS IMPORTANTSAL LLARG DE LA HISTÒRIA
  • 4. Els primers homes que van començar a utilitzarinstruments se servien de la naturalesa tal com latrobaven.El fèmur d’un animal de bona grandària o la brancaarrencada d’un arbre eren magnífics garrots.I, quin millor projectil que una pedra? El següent pas va consistir a unir la pedra a un tros de fusta tallat per a aquest propòsit. Però, de totes maneres, les pedres tallades seguien sent pedres, i la fusta tallada seguia sent fusta. No obstant això, hi havia ocasions en què la naturalesa de les coses sí canviava.Un raig podia incendiar un bosc i reduir-ho a un muntde cendres i restes polvoritzades, que en gensrecordaven als arbres que hi havia abans en el mateixlloc.La carn, aconseguida mitjançant la caça, podiaespatllar-se i fer mala olor; i el suc de les fruites podiaagriar-se amb el temps, o convertir-se en una begudaestranyament estimulant.
  • 5. 500.000 aCLa possibilitat de beneficiar-sedeliberadament d’alguns fenòmensquímics es va fer realitat quan l’home vaser capaç de produir i mantenir el foc (elque en termes històrics es coneix com a«descobriment del foc». Després daquesta troballa lhome es va convertir en un químic pràctic en idear mètodes perquè la fusta –o un altre material combustible- es combinés amb laire a una velocitat suficient i produir així llum i calor, juntament amb cendres, fum i vapors.
  • 6. EL FOC •FONT DE CALOR •PROTECCIÓ CONTRA ELS ANIMALS. •CUINAR ELS ALIMENTSVA AUGMENTAR LA QUALITAT ELABORACIÓ DESENVOLUPAMENT DE VIDA DE CERÀMIQUES METAL—LÚRGIA
  • 7. 4.000 aC METALLS4.000 aC: Metal—lúrgia del Coure.3.500 aC. Descobriment del Bronze. (Al—leació de coure i estany)1.000 aC: Descobriment del Ferro. Ús ornamental Fabricació de ferraments
  • 8. 1.856 dC METALLS Revolució en la fabricació de l’acer Desenvolupament del ferrocarril. Convertidor de Bessemer Construcció de gratacels. 1.827 dC F. Wöhler descobreix l’aluminiEmbalatge d’aliments. Fusellatge d’avions. Nombroses aplicacions industrials. Indústria aviació. Utensilis de cuina.
  • 9. 6.400 aC CERÀMICA Ceràmica Neolítica Primers materials de ceràmica.La paraula ceràmica deriva del grec κεραµικός (keramikos) Totxanes Substància cremada s. XX Desenvolupament de •Recipient per als aliments. nous materials ceràmics. Electroceràmiques, composites, •Figures d’ornamentació. gres, ... •Material de construcció Cables de fibra òptica. Nombroses aplicacions industrials Semiconductors Aïllants Objectes d’art Motors Vitroceràmiques.
  • 10. LA QUÍMICA COM A CIÈNCIA600 aC GRÈCIA •Quina és la substància de les coses? Demòcrit (460-370aC) •Matèria composta per àtoms (partícules indivisibles) Aristòtil (460-370aC) •Matèria composta per 4 elements: aigua, terra, aire i foc
  • 11. LA QUÍMICA COM A CIÈNCIA s.III aC- XV dC ALQUÍMIA ÀRAB • Cercade la pedra filosofal: mètode per transformar qualsevol metall en or. •Noves substàncies:Àcid sulfúric H₂SO₄, àcid nítric HNO₃, ₂SO₄ aigua règia. •Noves tècniques de laboratori: destil—lació, fermentació. •Nous elements: antimoni, arsènic, cobalt i forfor. Taller d’alquimista.ALQUÍMIA XINESA• Cerca de l’elixir de la vida: substància capaç d’aconseguir la immortalitat. ₃ •Invenció de la pòlvora: (KNO₃ + S +C)
  • 12. LA QUÍMICA COM A CIÈNCIAs.XVI dC ALQUÍMIA Paracelso (1451-1441) •Promulgà l’ús de compostos químics en medicina. •Descobrí noves malalties i medecines. •Fundà la iatroquímica, precursora de la farmacologia. “l’objecte de la alquímia no és transformar metalls innobles en plata o or, sinó crear un remei contra totes les malalties”
  • 13. LA QUÍMICA COM A CIÈNCIAs. XVII dCELS GASOS Robert Boyle (1627-1691) •Va aplicar per primera vegada el mètode científic. •Va estudiar el comportament dels gasos. Enuncià l’any 1662, la llei de compressibilitat dels gasos. •Els seus experiments marquen la fi de l’alquímia. •Formulà una definició d’element químic, com a substància immutable i indestructible, incapaç de descompondre’s. La llei de Boyle (o llei de Boyle-Mariotte)
  • 14. LA QUÍMICA COM A CIÈNCIAs. XVIII dCELS GASOS Georg E. Sthal (1660-1734) •Teoria del flogist. Intentava explicar la combustió Daniel Rutherford (1749-1819) •Descobridor del Nitrogen (N). Henry Cavendish (1731-1810) •Descobridor de l’Hidrogen (H). Joseph Priestly (1733-1804) •Descobridor de l’Oxigen (O).
  • 15. LA QUÍMICA MODERNAs. XVIII dC Laurent Lavoisier (1743-1794) •És considerat el creador de la química moderna •Va estudiar les propietats de l’oxigen (O). •Va eliminar la teoria del flogist.. •Va enunciar la llei de conservació de la massa. •Elaborà us sistema lògic de nomenclatura (1789) •En el seu llibre“Tractat elemental de Química”[1], reuní la seva nova doctrina i representà el primer text modern de química.
  • 16. LA QUÍMICA MODERNAs. XIX John Dalton (1766-1844) •El 1805 va exposar la teoria atòmica en la que es basa la ciència química moderna. •Va establir una Taula de masses atòmiques. •Va descriure el defecte de la visió conegut com a daltonisme. •El 1801 va enunciar la llei de les pressions parcials i la llei de les proporcions múltiples.Símbols de Dalton
  • 17. LA QUÍMICA MODERNAs. XIX Amadeo Avogadro (1766-1856) •Formulà la hipòtesi avui en dia coneguda com a Llei dAvogadro. •Introduí el concepte de mol—lècula.
  • 18. LA TAULA PERIÒDICAs. XIX Dimitri I. Mendeleiev (1834-1907) •1860- Es coneixien 60 elements però es desconeixia el seu ordre. •Va ordenar els elements segons les masses i valències •Hom li atorga el mèrit de ser el principal creador de la primera versió de la taula periòdica dels elements químics, base de l’actual. •Va predir l’existència de nous elements. Taula Periòdica dels elements de Mendeleiev.
  • 19. NOUS ELEMENTSs. XVIII WOLFRAMI •1783: els germans Elhuyar aïllen wolfram de la volframita. •També es coneix com a Tungstè. Material bèl—lic I. Aeronàutica Bombetes BobinesFausto de Elhúyar y de Suvisa Juan José de Elhúyar y de Suvisa
  • 20. NOUS ELEMENTSs. XIX Gasos Nobles •1894: William Ramsay descobreix un nou gas: Argón. •Més tard es van identificar la resta de gasos nobles Senyals lluminoses Medicina Creació d’atmosferes inerts Criogènia Radi •1898: Marie i Pierre Curie descobreixen un nou element radioactiu: el radi. •Esbrinen la naturalesa de la radioactivitat: radiació atòmica. Medecines Pintures Quimioteràpia Cosmètica
  • 21. QUÍMICA ORGÀNICA s. XIXFriederich A.Kekulé (1829-1886) •Va definir la química orgànica com la química dels compost de carboni. •Fou el principal constructor de l’estructura molecular. L.Pasteur (1822-1886) •Demostrà de la teoria del germen duna malaltia i les seves tècniques de desenvolupament i d’inoculació, inventant la primera vacuna contra la ràbia. •Tanmateix, també féu una descoberta essencial sobre la polarització de la llum.
  • 22. QUÍMICA ORGÀNICA s. XIX A l’inici, es van aïllar i identificà substàncies presents en les plantes i animals.Jöns Jacob Berzelius (1779-1848)•1807: proposà la teoria del vitalisme. Friedrich Whöler (1800-1882) •Va sintetitzar la primera substància orgànica a partir de compostos inorgànics; es tractava de la urea.
  • 23. QUÍMICA ORGÀNICA s. XIXA.W.H.Kolbe (1818-1884) •Sintetitza l’àcid acètic.P.E.M.Berthelot (1827-1907)•Sintetitza per primera vegada una grassa.
  • 24. QUÍMICA ORGÀNICA s. XIXW.H.Perkin (1838-1907) •Sintetitza el primer colorant sintètic. •Va fundar la indústria dels colorants sintètics. Indústria tèxtil Additius alimentarisJohn W.Hyatt (1837-1920)•Va sintetitzar el cel—luloide a partir denitrat de cel—lulosa. (material plàstic)•Va fundar la indústria del cel—luloide Nitrat de cel—lulosa Alcanfor Plàstic Alcohol
  • 25. QUÍMICA ORGÀNICA s. XIXA.W.H.Kolbe (1818-1884) •Sintetitza sal sòdica de l’àcid salicílic CalmantJohn W.Hyatt (1837-1920)•Sintetitza l’àcid acetil salicílic (Aspirina) Analgèsic Antipirètic Antiinflamatori
  • 26. QUÍMICA ORGÀNICA s. XIXC.Friedrich Schönbein (1799-1868) •Sintetitza el primer explosiu: la nitrocel—lulosa o cotó de pòlvora. Pòlvora sense fum Projectils Cel—luloideAlfred B.Nobel (1833-1896)•Sintetitza un explosiu segur: la dinamita Construcció Mineria Indústria militar
  • 27. FÀRMACS s. XX Síntesi de molts productes naturals de gran complexitat estructural Heinrich O.Weiland(1877-1957) i A.Windaus(1879-1959): esterols. Estructura de lergosterol Estructura de la histamina Otto Wallach (1847-1931)•Va determinar l’estructura dels: terpens Perfumeria Aromateràpia Medicina
  • 28. FÀRMACS s. XX Síntesi de moltes substàncies bioactives Robert Robinson (1886-1975) Determinà l’estructura de molts alcaloides. Medicaments Analgèsics EstricninaRobert B.Woodward (1917-1979) Antimalàric Antiinflamatori Quinina Cortisona
  • 29. FÀRMACS s. XX Primers productes naturals emprats com a antibiòtics.•Alexander Fleming (1881-1955):descobrí la penicil—lina (primer antibiòtic) Malalties bacterianes Veterinària •Penicil—lines sintètiques
  • 30. NOUS MATERIALS s. XX•George Eastman(1854-1932):descobrí l’acetat de cel—lulosa (termoplàstic) Indústria del cinema Fotografia •Leo Hendrick Baekeland (1863-1944): descobrí la baquelita (plàstic termostable) Telèfons Endolls
  • 31. NOUS MATERIALS s. XX•W.H.Carothers(1896-1937):descobrí el neoprè i el niló (cautxús sintètics) Indústria tèxtil Materials esportius •Karl Ziegler (1898-1973)i Giulio Natta (1903-1979): van descobrir els polímers linials: polietilè, polipropilè... Nombroses aplicacions Cordes, cables, pròtesi, Lents de contacte, bosses, peces mecàniques...
  • 32. FERTILITZANTS I PLAGUICIDESs. XX •Produir els aliments necessaris per a una població mundial que no para de créixer? A BL EM P RO •Fritz Haber (1868-1934):Sintetitzà l’amoníac. Precursor dels fertilitzant nitrogenats Fabricació d’explosius Va augmentar la productivitat agrària dràsticament
  • 33. FERTILITZANTS I PLAGUICIDESs. XX •Eradicació de plagues A B LEM PRO•Onmar Zeidier (1859-1911):Sintetitzà el DDT(Pol—lèmic insecticida)•Paul Hermann Müller (1859-1911): Va descobrir la seua forta accióinsecticida Malària Tifus Agricultura.•El 1972 L’Agència de protecció mediambientald’EEUU en prohibeix el seu ús.•2006- OMS anuncia que es tornarà a emprar per aeradicar la malària als països subdesenvolupats.
  • 34. ESPERANÇA DE VIDAs. XX •Gràcies a les aportacions de la Química l’esperança de vida ha augmentat espectacularment:•Edat de Bronze: era de 18 anys.•Finals del s. XIX: era de 35 anys.•Finals del s.XX: 66 anys i de 80 anys en els països desenvolupats.

×