Canvi climàtic

Guió per a l’elaboració d’un material multimèdia sobre el canvi climàtic.
Aspectes teòrics i pràctics

ÍNDEX
1. El canvi climàtic dins
els currículums i els llibres de text...........................................pàg. 3
1.1 Currículum de Primària..........................................pàg. 3
1.2 Currículum de secundària......................................pàg. 5
1.3 El canvi climàtic i els llibres de text........................pàg. 7

2. Algunes concepcions relacionades amb
el canvi climàtic.........................................................................pàg. 9

3. Objectius del material multimèdia que s’ha d’elaborar........pàg. 12

4. Continguts que hauria d’incloure el material multimèdia.....pàg. 13

5. Desenvolupament de les activitats proposades..................pàg. 13

5.1 BLOC 1 D’ACTIVITATS:
Per entendre el problema...............................................pàg. 14
5.2 BLOC 2 D’ACTIVITATS:
Per donar resposta al problema..(PENDENT)................pàg. 30

Pàgina 2


1. El canvi climàtic dins els currículums i els
llibres de text
A continuació es fa un repàs de quin és el tractament del “canvi
climàtic” als diferents currículums dels nivells (primària i
secundària), els alumnes dels quals molt probablement seran els
que faran ús del material multimèdia.

1.1 Currículum de Primària

No apareixen conceptes com “efecte hivernacle”, ni “canvi
climàtic”, ni “escalfament global”. Al currículum dues vegades hi
apareix “medi ambient”. Una vegada el concepte de “problemes
mediambientals” i també una vegada “contaminants”. Sí apareix la
paraula “conservació” repetides vegades (unes 10, però no sempre
en referència al medi natural)
Si bé pot semblar que inicialment no es prioritzen continguts de
caire ambiental, hi ha qualque bloc de continguts on podem trobar
referències a actituds respectuoses amb el medi. Es tracta dels
blocs 2, 3, 4, 5 ,6 i 9. Concretament el bloc 6 fa referència a
l’impacte de l’ús de l’energia i introdueix la idea de les energies
alternatives, qüestions directament relacionades amb la
problemàtica que gira entorn del canvi climàtic.

A continuació es fa una relació dels diferents blocs de continguts i
de les actituds en cada bloc que fan referència (directament o
indirecta) a la problemàtica ambiental.
Bloc 1. L’ésser humà i la salut
-No hi ha referències

Bloc 2. El paisatge
-Valoració de les diferents actuacions humanes sobre el paisatge natural,
positives i negatives.
-Participació en tasques que fomentin el respecte i la millora del paisatge de
l’entorn immediat.

Bloc 3. El medi físic
-Sensibilitat i respecte per la conservació del medi físic i la qualitat de l’entorn.
Sensibilitat per identificar els canvis que es produeixen en els elements naturals
i l’entorn.

Pàgina 3


-Valoració d’alguns dels problemes mediambientals més significatius de l’entorn

Bloc 4. Els éssers vius
-Valoració de la importancia que té el manteniment de l’equilibri de les relacions
entre éssers vius per a la conservació del medi natural.

Bloc 5. Els materials i les seves propietats
-Rebuig de la utilització de manera innecessària de materials nocius i
contaminants: PVC, alumini, etc.

Bloc 6. Energia, màquines i aparells
-Conscienciació de la necessitat de limitar l’ús de les energies impactants i
agressives amb el medi ambient i de substituirles progressivament per les
alternatives.

Bloc 7. Població i activitats humanes

Bloc 8. Organització social

Bloc 9. Mitjans de comunicació i transport
-Valoració de la diversitat dels mitjans de comunicació i transport, coneixement
de les seves característiques principals i l’impacte ecològic de l’evolució
tecnològica.

Bloc 10. Els canvis en el temps

A l’apartat dels temes transversals, altre vegada es destaca la
importància del tractament de l’educació ambiental: Tota l’educació
que fem avui en dia ha de ser educació ambiental. El tractament de
situacions concretes referides al medi ambient, principalment pel
que fa a l’entorn de convivència: escola, pati, aula, família, barri,
etc., fins arribar a la presa de consciència davant els grans
problemes mediambientals: contaminació, degradació dels espais
naturals, etc., constitueixen una seqüència didàctica, que cal tenir
sempre present en la tasca d’ensenyants. Els blocs 2, 3, 4, 5 i 6
permeten una valoració des d’una perspectiva mediambiental. Els
blocs de continguts referits més directament a la societat (8 i 9) són
també els més adequats per estudiar el medi ambient en alguns
aspectes més generals: ordenació del territori, cicle de l’aigua,
aigües residuals, etc.

Pàgina 4


Dels 14 objectius generals, n’hi ha tres que fan referència,
directament o indirecta, a la problemàtica ambiental i conservació
del medi natural.
4. Comprendre i valorar les repercussions de determinades accions,
pròpies i dels altres, a diferent escala, sobre l’entorn natural i social,
com també mantenir un comportament adequat en la vida
quotidiana i emetre judicis de valor i respecte per la conservació del
medi ambient.
5. Conèixer i valorar la importància del patrimoni natural, social i
cultural de la comunitat de les Illes Balears, com també d’aquells
elements que tenen un valor universal, considerats com a patrimoni
de la humanitat.
7. Identificar, plantejar-se i resoldre interrogants i problemes
relacionats amb els elements més significatius del medi, cercant
respostes i explicacions creatives i originals, utilitzant procediments i
estratègies progressivament més sistemàtiques i complexes.

Com a conclusió podríem dir que NO trobam (dins el currículum de
primària) referències directes a la problemàtica relacionada amb
l’escalfament global i el canvi climàtic. El tractament que se’n pugui
fer a l’aula dependrà de la disposició dels mestres. Aspecte
relacionat, aquest darrer, directament amb el material que utilitzin
(llibres de text, material complementari,...) i la predisposició.

1.2 Currículum de Secundària

En aquest apartat es fa un repàs dels currículums de Tecnologia,
Ciències Socials i Ciències de la Naturalesa de l’ESO. Segurament
és en aquestes àrees on és “més fàcil” introduir la problemàtica
relacionada amb el canvi climàtic.

En cada cas es comenta el currículum de cada àrea i si apareixen
conceptes com “efecte hivernacle”, “escalfament global” i/o
“canvi climàtic”
Tecnologia Ciències Socials Ciències de la Naturalesa

No hi trobam els No hi trobam els Es menciona en cinc
conceptes mencionats. conceptes mencionats. ocasions el concepte
“efecte hivernacle”.
A 1r d’ESO i quan tracta Els objectius generals de A 2n d’ESO, a l’apartat
sobre Materials d’ús l’àrea que mencionen sobre el Trànsit
tècnic fa referència a aspectes relacionats amb d’energia a la Terra es

Pàgina 5


l’actitud de sensibilitat la problemàtica ambiental menciona L’energia
davant de l’impacte són els n.4, n.8 i n.9. reflectida: efecte
social i ambiental produït A 1r d’ESO, hi ha el bloc hivernacle. Directrius
per l’explotació, la sobre La terra i el medis internacionals (com a
transformació, la naturals i a l’apartat concepte).
utilització i d’actituds es menciona la Simulació de l’efecte
desfeta i el possible conscienciació dels grans hivernacle (com a
esgotament dels problemes derivats de procediment). I ja com
recursos naturals. l’impacte de les activitats actitud el rebuig de les
Aquesta mateixa humanes en diferents activitats que
redacció també apareix territoris, afavoreixen l’efecte
novament a 2n d’ESO i a àmbits i escales. hivernacle i la
3r d’ESO. A 3r d’ESO a l’apartat valoració de les
A 3r d’ESO hi ha un bloc dels Espais geogràfics iniciatives
sobre L’energia i la seva es parla dels problemes internacionals per
transforrmació on es derivats de la minvar l’efecte
parla d’energies sobreexplotació del medi hivernacle.
renovables natural. Les A 3r d’ESO, a l’apartat de
(concretament, solar i conseqüències Canvis químics i les
eòlica). Com a actitud, en mediambientals de les seves aplicacions es
aquest mateix bloc, hi activitats humanes. Les menciona el concepte de
apareix la valoració de la crisis mediambientals. la química i el medi
utilització de fonts Els problemes ambient: efecte
energètiques renovables ambientals a Espanya. hivernacle, pluja àcida,
per a la producció Ni a 2n d’ESO ni a 4t destrucció de la capa
d’energia elèctrica i d’ESO apareixen d’ozó.
l’aplicació de sistemes i referències a aspectes A 1r d’ESO, i a l’apartat
conductes d’estalvi relacionats amb la de Materials terrestres,
energètic. problemática ambiental. apareix un concepte que
es refereix a al diòxid de
A l’apartat dels temes A l’apartat dels temes carboni i l’ozó i les seves
transversals es menciona transversals es menciona implicacions
l’Educació ambiental i es que el currículum de mediambientals.
diu que totes les l’àrea de Ciències socials A 4t d’ESO es
propostes han d’incloure concedeix un paper mencionen aspectes
les consideracions significatiu al tractament relacionats amb la
escaients que fan específic dels problemes problemàtica ambiental.
referència als mediambientals en Els objectius generals de
condicionants general l’àrea que mencionen
mediambientals que les aspectes relacionats amb
activitats derivades de la la problemàtica i/o millora
proposta puguin generar. ambiental són els n.7, n.8
i n.9.
A l’apartat dels temes
transversals es fa una
exhaustiva relació dels
apartats del currículum
on es poden incloure
aspectes relacionats amb
l’educació ambiental.

Pàgina 6


Podem concloure que explícitament només apareixen aspectes
relacionats directament amb la problemàtica lligada a l’escalfament
global al currículum de Ciències de la Naturalesa. Si bé era
d’esperar no és menys cert que des de les àrees de Tecnologia i
Ciències Socials es podrien treballar (i possiblement alguna part del
professorat ho fa) continguts, procediments i actituds relacionats
amb el canvi climàtic. Ara bé, el currículum d’aquestes dues
darreres àrees no fa referència a la problemàtica lligada a
l’escalfament de l’atmosfera.

1.3 El canvi climàtic i els llibres de text

Es fa una revisió del tractament del canvi climàtic que es dóna per
part d’algunes editorials a l’àrea de Ciències de la Naturalesa a
l’ESO. Vist el currículum d’aquesta àrea és on segurament trobarem
més referències a la problemàtica lligada a l’escalfament global.

PRIMER D’ESO:
S’han revisat cinc editorials:
Ciències de la Naturalesa, Ed. Vicens Vives (ISBN 84-316-6526-2)(1)
Ciències de la Naturalesa, Ed. Teide (ISBN 84-307-4927-6)(2)
Ciències de la Naturalesa, Ed. Santillana (ISBN 84-294-9262-3)(3)
Ciències de la Naturalesa, Ed. Anaya (ISBN 84-667-0999-1)(4)
Ciencias de la Naturaleza, Ed. Editex (ISBN 84-7131-850-4)(5)
Dels cinc exemplars revisats és el (3) on pràcticament no es treballa. Només es
menciona el CO2 com un dels gasos que causa l’efecte hivernacle. Menciona
també el risc d’un possible escalfament excessiu de la Terrra.
El (4) fa un tractament semblant però hi apareixen senzills esquemes sobre el
cicle del carboni i sobre l’efecte hivernacle.
El (1) presenta un text molt clar sobre l’efecte hivernacle i sobre les causes que
poden provocar un escalfament global de la Terra. Inclou un esquema de
l’efecte hivernacle, una fotografia sobre deforestació i una interpretació d’una
gràfica de com ha anat evolucionant la concentració de CO2 des del1958 fins
els anys 90.
El (5) dedica unes pàgines a un apartat que es diu “Diòxido de carbono y
ozono: implicaciones medioambientales”. Tal vegada hi ha massa informació,
l’estructuració de la qual no facilita la comprensió per part d’un alumne de
primer d’ESO. Un aspecte interessant és que diferencia entre “efecto
invernadero natural” i “efecto invernadero intensivo”.
El (2), a l’apartat d’alteracions de l’atmosfera, hi destaca causes i les
conseqüències d’un escalfament global. Hi apareix el concepte canvi climàtic.
També hi trobam moltes fotografies relacionades, confecció de gràfiques i un
apartat sobre el protocol de Kioto(!) amb una sèrie d’activitats. Unes
explicacions, en conjunt, adequades, ben estructurades i adequades a
l’alumnat de primer d’ESO.

Pàgina 7


SEGON D’ESO:
S’han revisat sis editorials:
Ciències de la Naturalesa, Ed. Vicens Vives (ISBN 84-316-6976-4)(6)
Ciències de la Naturalesa, Ed. Teide (ISBN 84-307-4960-8)(7)
Ciències de la Naturalesa, Ed. Santillana (ISBN 84-294-0723-5)(8)
Ciències de la Naturalesa, Ed. Anaya (ISBN 84-667-1975-X)(9)
Ciencias de la Naturaleza, Ed. Editex (ISBN 84-9771-012-6)(10)
Ciències de la Naturalesa, Ed. Mc Graw Hill (ISBN 84-481-2273-9)(11)
Els (6), (8) i (9) són els que fan el tractament més superficial. Així hi tot, els (6) i
el (8) parla del protocol de Kioto i el (9) de possibles canvis climàtics de
conseqüències imprevisibles.
Els altres aporten més informació. El (10) insisteix clarament en l’idea, iniciada
ja al seu volum de primer d’ESO, de diferenciar “efecto invernadero natural” i
“efecto invernadero intensivo”. Un aspecte que ens sembla interessant. També
comenta aspectes sobre el protocol de Kioto.
Els (7) i (11) comenten detalladament el concepte de canvi climàtic, proposen
activitats i hi figuren gràfiques i il·lustracions.

TERCER D’ESO:
S’han revisat tres editorials:
Ciències de la Naturalesa, Física i Química, Ed. Teide (ISBN 84-307-4931-4)(12)
Ciències de la Naturalesa, Física i Química, Ed. Santillana (ISBN 84-294-8095-1)(13)
Ciències de la Naturalesa, Física i Química, Ed. Anaya (ISBN 84-667-1168-6)(14)
De les tres sembla que el (12) és el que fa el tractament més adequat, essent
el que presenta una estructuració més clara.

QUART D’ESO:
S’han revisat quatre editorials:
Biologia i geologia, Ed. Vicens-Vives (ISBN 84-316-7049-5)(15)
Biologia i geologia, Ed. Santillana (ISBN 84-294-0728-6)(16)
Biologia i geologia, Ed. Anaya (ISBN 84-667-2127-4)(17)
Biología y geología, Ed. Editex (ISBN 84-9771-035-5)(18)
El (18) fa un tractament molt superficial. Si en cursos anteriors, aquesta
mateixa editorial, feia un tractament adequat a quart d’ESO parla de
“consecuencias del efecto invernadero” quan seria millor referir-se
“conseqüències d’un escalfament global excessiu”.
Dels altres, el (15) i el (16) són els que fan un tractament més adequat.
Sobretot el (15).
De totes formes, en general, per ser un material dirigit a quart d’ESO és
possible que falti precisió i informació. Una dada exemplificadora del que
acabam de dir: només una editorial (16) explica amb cert detall què és el
protocol de Kioto. La majoria ni el mencionen.

Pàgina 8


2. Algunes concepcions relacionades amb el
canvi climàtic
Una primera idea molt estesa és la que considera l’efecte hivernacle
com un fenomen, per ell tot sol, perjudicial per a la Terra. El
tractament que es dóna en algun llibre de text no contribueix a evitar
aquesta idea equivocada. Efectivament, en ocasions s’explica
l’efecte hivernacle dins l’apartat de problemàtica ambiental
relacionada amb l’atmosfera, encara que es vulgui deixar clar que
l’efecte hivernacle és necessari per a la vida a la Terra.
També trobam que el mitjans de comunicació no són suficientment
precisos. A vegades parlen de “canvi climàtic” quan en realitat és
tracta només d’un fenomen atmosfèric una mica extrem o, fins i tot,
d’un canvi atmosfèric completament normal1
El fet que, normalment, a les aules es treballi el conjunt de la
problemàtica ambiental com a un bloc de continguts on s’hi treballen
a la vegada aspectes com el problema de la capa d’ozó, la pluja
àcida, escalfament de l’atmosfera, inversió tèrmica,... contribueix a
generar certa confusió, a la simplificació o, fins i tot, a creació de
concepcions equivocades.
Fermín de Añez2 comenta “Las personas intentan explicar los
fenómenos naturales y desarrollan sus concepciones, que pueden
estar o no en conformidad con las explicaciones científicas, como
resultado de su experiencia personal, en la escuela, a través de los
medios de comunicación o de otras personas. Estas concepciones
algunas veces se convierten en un obstáculo para que los alumnos
adquieran las explicaciones científicas”.
De l’estudi que fan els autors en treuen un grapat de dades:
“Más del 90% de los alumnos aprecian como una consecuencia del
EI que se producirán cambios climáticos, que la Tierra se
recalentará y que los casquetes polares se derretirán. Más del 80 %
tienen la idea que aumentarán las zonas desérticas del planeta y las
inundaciones. Sólo el 17 % tiene la idea de un efecto biológico
secundario como el incremento de las plagas en los cultivos.”
“Con respecto a los items relacionados con las consecuencias en la
salud humana, el 56% de los alumnos incluye el aumento de los

1
En una ocasió un diari de distribució local comentava, en relació a uns incendis que hi havia a
Austràlia que... “Un cambio en el clima da un cierto respiro” referent a l’aparició de
precipitacions que contribuirien a limitar la propagació del foc.
2
Fermín de Añex, Argelis; Ponte de Chacín, Carmen a Ideas de los alumnos de didáctica de
la educación ambiental sobre el efecto invernadero ENSEÑANZA DE LAS CIENCIAS, 2005
NÚMERO EXTRA, VII CONGRESO

Pàgina 9


infartos y el 61% el aumento de la incidencia de cáncer. Esta última
concepción errada pudiera originarse por la confusión que tienen los
alumnos entre el EI [efecte hivernacle] y el problema de la
disminución de la capa de ozono.”
“El 30% de los alumnos tiene la idea que una consecuencia del
calentamiento global es el aumento de los terremotos. Esta
concepción errada probablemente tiene su origen en la difusión que
en los medio de comunicación se le da a los desastres naturales
que ocurren como consecuencia de los problemas ambientales
globales y pudiera ser que incluyeran a los terremotos entre estos
desastres.”
“La segunda sección del instrumento [...] se refiere a las causas del
EI. Más del 87% de los alumnos tienen la idea que el aumento del
dióxido de carbono, de los CFC y de los rayos infrarrojos que no
pueden escapar de la Tierra hacia el espacio contribuye con el
aumento del EI. Un 61% reconoce que el aumento de los gases que
se liberan de la descomposición de la basura es una de las causas
del EI. Sin embargo, sólo el 30% considera al ozono troposférico
como un gas invernadero...”
“El 48 % de los alumnos tiene la idea que una de las causas del EI
es el aumento de la radiación solar que alcanza la superficie de la
Tierra. Esto significa que casi la mitad de los alumnos no tienen una
idea clara del mecanismo que mantiene el calor de la troposfera.
Esto queda evidenciado aún más, ya que el 69% afirma que el
debilitamiento de la capa de ozono es una de las causas que
agrava el EI.”
“Más del 70% reconoce que arrojar desechos en los ríos y el
aumento de basura en las calles no agrava el EI, pero el 61%
piensa que los desechos radioactivos si lo agravan, probablemente
por las ideas negativas que hay con respecto a lo nuclear (armas y
desastres nucleares). Igualmente se manifiesta una concepción
errada en el 34 % de los alumnos que consideran que la lluvia ácida
agrava el calentamiento global, lo que pudiera explicarse por la
confusión que existe entre el calentamiento global, problema de la
capa de ozono y lluvia ácida.”
“[...] se refiere a algunas acciones que se pueden llevar a cabo para
reducir el EI. El 70% de los alumnos tiene la idea de algunas
acciones prácticas para reducir el EI: plantar más árboles, disminuir
la quema de biomasa y usar el transporte colectivo. Pero otra
acción práctica como es usar papel reciclado, solo lo considera el
56%.”

Pàgina 10


“Tres ítems están relacionados con la generación de electricidad, su
economía y su uso. El 78% tiene la idea que el uso de fuentes
renovables de energía, como la solar, la mareomotriz y eólica, es
una acción que puede reducir el EI. Sin embargo solo el 52%
aprecia el ahorro de electricidad como una medida positiva, lo cual
indica que estas personas no incluirían esta medida entre las
acciones personales que llevarían a cabo para solucionar el
incremento del EI.”
“El 56% tiene la idea que mantener las playas limpias no es una
acción que reduce el EI y el 22% si lo considera. Probablemente los
alumnos establecen esta relación, porque se considera que recoger
la basura es una acción ambiental positiva y que de igual manera
debe serlo para la reducción del EI”.
“El 83% considera que usar gasolina sin plomo es una solución al
EI. Esta concepción errada se puede explicar, al igual que el de la
basura en las playas, por la asociación que se establece con
acciones amigables al ambiente. Esta concepción errada puede
conducir, como en el caso del ahorro de la electricidad, a que las
personas piensen que no tienen necesidad de reducir el uso del
automóvil, porque están usando gasolina sin plomo.”

Les conclusions dels autors són:3
“– Los alumnos tienen algunas concepciones erradas con respecto
a las causas, consecuencias y soluciones del incremento del EI.
– Confunden las causas, consecuencias y soluciones de distintos
problemas ambientales como el efecto invernadero, el problema de
la capa de ozono, la lluvia ácida y la disminución de la biodiversidad
– Tienen la idea que las acciones ambientales amigables al
ambiente solucionan todos los problemas ambientales.”

En un altre document4 trobam informació sobre possibles mites que
s’han generat o s’estan creant entorn del “canvi climàtic”. Pel seu
interès hem farem, encara que només sigui breument, una simple
una relació:
-El forat de la capa d’ozó és el causant del canvi climàtic
-El canvi climàtic no existeix
-No podem frenar el canvi climàtic
-Frenar el canvi climàtic suposaria empitjorà la nostra qualitat de
vida

3
Recordem que es tracta d’un estudi fet a alumnes de Didàctica Ambiental. L’estudi no parla
d’edats però ens ha de quedar clar que la investigació s’ha fet a persones amb els estudis
secundaris superats.
4
De l’associació “Ecologistas en acción”

Pàgina 11


-El canvi climàtic només afectarà el futur
-L’energia nuclear és la solució al canvi climàtic
-L’efecte hivernacle és un problema ambiental
-El canvi climàtic suposa un augment insignificant de la temperatura
-El protocol de Kioto és la solució al canvi climàtic
-El Govern Central és l’únic responsable polític que realment pot
evitar el canvi climàtic

Tots aquests “mites” o pre-concepcions s’hauran de tenir presents
en el moment de definir els objectius que es pretenen, els
continguts a treballar i les activitats que es proposin.

3. Objectius del material multimèdia que s’ha
d’elaborar
Amb l’elaboració del material multimèdia és té intenció que l’usuari
pugui arribar a:
1. Entendre algunes nocions de física sobre radiació solar
2. Aplicar aquestes nocions per poder entendre el fenomen de
l’efecte hivernacle
3. Comprendre que l’efecte hivernacle és un fenomen necessari per
a la vida a la Terra
4. Entendre que és la intensificació d’aquest efecte hivernacle el
problema ambiental
5. Relacionar l’efecte hivernacle i el cicle del carboni
6. Relacionar els efectes de les transformacions produïdes pels
humans i la intensificació de l’efecte hivernacle
7. Diferenciar efecte hivernacle i canvi climàtic
8. Conèixer el què s’entén per canvi climàtic
9. Conèixer l’existència de l’acord del Protocol de Kyoto
10. Conèixer l’existència i algunes característiques dels diferents
tipus energies renovables
11. Reflexionar sobre les possibilitats que tenim cadascú de
nosaltres per contribuir a la reducció de CO2

Pàgina 12


4. Continguts que hauria d’incloure el material
multimèdia
Els continguts que es treballaran seran els següents:

-Nocions de física sobre radiació
-Efecte hivernacle i cicle del carboni
-La vegetació com a fixadora de CO2
-Els combustibles fòssils com a grans generadors de CO2
-Efecte hivernacle i canvi climàtic. Escalfament global
-El protocol de Kyoto
-Tipus d’energies renovables
-Valoració de la importància de la reducció de les emissions de CO2

5. Desenvolupament de les activitats
proposades5
Es proposen dos blocs d’activitats.
El primer fa referència a un conjunt d’activitats que ajudaran a
entendre el problema de la intensificació de l’efecte hivernacle i
d’un possible canvi climàtic (fent referència als objectius de l’1 al 8).
El segon bloc es refereix a les activitats que ens poden ajudar a
donar una resposta al problema (objectius 9, 10 i 11). Es preveu
que el destinatari de les activitats sigui alumnat del primer cicle
d’ESO.
A continuació es proposen una sèrie d’activitats de cada bloc. El
títol de l’activitat només és orientatiu sobre els continguts de
l’activitat i, per tant, no hauria de sortir al material definitiu.
Algunes propostes d’activitats presenten dibuixos orientatius.
El text de color blau de cada activitat (o un semblant) hauria de
figurar al material definitiu.

5
A diferència de com es proposava al pre-guió, s’ha optat (després de definir els objectius i els
continguts) per anar proposant activitats a mesura que es van introduint els continguts i no
incloure les activitats al final del document com es mencionava al pre-guió.

Pàgina 13


5.1 BLOC 1 D’ACTIVITATS: Per entendre el problema...6
ACTIVITAT 1.1: Sobre nocions de física (1)

Justificació. Aspectes teòrics
Segurament és interessant incloure alguna activitat sobre radiació
solar (absorció, reflexió, escalfament,...) És un aspecte important
per poder entendre més endavant l’efecte hivernacle. En aquesta
activitat es treballa com influeix el tipus de superfície en l’absorció
de la radiació solar.

Plantejament de l’activitat
Es presenten tres superfícies planes (una de color negre, una de
color marró i una que representi un mirall)

D’aquestes superfícies exposades a la radiació solar, quina
superfície s’escalfarà més?

L’usuari ha de col·locar els termòmetres al lloc corresponent.

Quan s’encerti hauria d’aparèixer un text que podria dir:
Efectivament, la superfície negre absorbeix tota la radiació i
s’escalfa molt. Per contra, el mirall, com que reflecteix tota la
radiació, no s’escalfa gens. La superfície de color marró s’escalfa
un poc.

Recursos necessaris
Un dibuix amb les superfícies representades. Els termòmetres
s’han de poder “moure” i l’activitat consisteix en situar-los damunt
cada superfície. Possible animació de la radiació.

6
Tal vegada es podria fer que, a mesura que l’usuari respon adequadament les preguntes, en
qualque part de la pantalla hi podria haver una imatge d’un arbre que va creixent. A més
encerts, més altura de l’arbre (?)

Pàgina 14



En aquesta activitat es treballa com influeix l’orientació de la
superfície en l’absorció de la radiació solar. Més endavant es
treballarà la idea de la diferència d’escalfament dels tròpics i de les
zones properes als pols terrestres

Es presenten tres superfícies planes (totes de color negre), amb
diferent orientació.

D’aquestes superfícies exposades a la radiació solar, quina
superfície s’escalfarà més?

L’usuari haurà de situar els termòmetres.

Efectivament, la superfície col·locada perpendicular a la radiació
(1) és la que més s’escalfa. La superfície (3) no s’escalfa quasi
gens. La superfície (2) s’escalfa un poc.

Recursos necessaris
Un dibuix amb les superfícies representades. Els termòmetres
s’han de poder “moure” i l’activitat consisteix en situar-los damunt
cada superfície. Possible animació de la radiació.

Pàgina 15



Es diferencia entre radiació solar que rep un cos i radiació infraroja
que emet aquest cos. S’introdueix la idea d’efecte hivernacle.

Es presenten dues imatges que haurien de ser semblants a
hivernacles. En una no hi ha res, a l’altre hi ha un cos obscur.

Col·loca els termòmetres dins els hivernacles

Efectivament, com que el cos que hi ha dins l’hivernacle de la
dreta absorbeix la radiació solar, s’escalfa i emet calor el qual
quedarà retingut i la temperatura de l’hivernacle pujarà

Recursos necessaris
Un dibuix amb les imatges representades. Els termòmetres s’han
de poder “moure” i l’activitat consisteix en situar-los damunt cada
superfície. Possible animació de les radiacions.

Pàgina 16


ACTIVITAT 1.4: Sobre la radiació solar que ens arriba a la Terra
(1)
Es tracta de diferenciar entre la quantitat de radiació solar que ens
arriba als pols i la que ens arriba a les zones properes ala tròpics.
Té relació amb les dues primeres activitats anteriors.

Es presenta una imatge d’una esfera que representi la Terra. Unes
línies grogues ondulades representen la radiació solar que incideix
sobre els pols i sobre l’equador, aprox.

Per què les zones properes als pols s’escalfen menys que les
zones properes a l’equador?

Perquè a l’equador es rep la
radiació solar més directament
Perquè el gel dels pols actua com
un mirall i la radiació solar es
reflectida i no s’absorbeix
Les dues anteriors

Recursos necessaris
El dibuix i un sistema per poder escollir la resposta adequada.
Possible animació de la radiació solar.

Pàgina 17


ACTIVITAT 1.5: Sobre la radiació solar que ens arriba a la Terra
(2)

Es podria dir que l’efecte hivernacle és el paper que fa l’atmosfera
en el manteniment de l’escalfor a la superfície terrestre. És degut a
gasos atmosfèrics com el diòxid de carboni, el metà, els CFC, l’ozó,
l’òxid de nitrogen i el vapor d’aigua. Aquests gasos deixen passar la
llum del Sol que els travessa, però retenen les radiacions
calorífiques emeses per la superfície terrestre. D’aquesta manera
impedeixen que la Terra es refredi excessivament. Seria semblant a
l’activitat 3 dels hivernacles.
És gràcies a l’efecte hivernacle de l’atmosfera que la temperatura
mitjana del planeta sigui de 15ºC. Si no hi hagués efecte hivernacle
la temperatura seria d’uns –18ºC, és a dir, uns 33ºC més baixa.
L’activitat pretén treballar aquesta idea.

Un dibuix que representi la superfície terrestre. S’ha de representar
la radiació solar que hi arriba i la radiació terrestre que, en part,
queda retinguda gràcies als gasos d’efecte hivernacle. Hi hauria
d’haver una petita explicació i una pregunta.

Pàgina 18


A l’atmosfera, els gasos d’efecte hivernacle (el diòxid de carboni
–CO2-, el metà, els CFC, l’ozó, l’òxid de nitrogen i el vapor d’aigua)
deixen passar la radiació solar, però retenen part del calor que
emet la Terra. Això permet que la temperatura mitjana de la
superfície terrestre sigui d’uns 15ºC
Quina temperatura mitjana hi hauria a la superfície terrestre si
no hi fossin els gasos d’efecte hivernacle?
La mateixa, uns 15ºC
0ºC
-18ºC

Efectivament, els gasos d’efecte hivernacle (el CO2 i altres) fan
possible la vida a la Terra. Sense aquests gasos, la Terra estaria
congelada, com Mart.

Recursos necessaris
El dibuix i els textos corresponents. Es possible que sigui
convenient qualque tipus d’animació de les radiacions.

Pàgina 19


ACTIVITAT 1.6: El CO2, el gas hivernacle més abundant a
l’atmosfera

El carboni el podem trobar a la biosfera (formant part dels éssers
vius), a la hidrosfera (als mars i oceans), a la geosfera p.e. (en
forma de carbonats, combustibles fòssils,...) i a l’atmosfera
(principalment en forma de CO2).
És important introduir la idea de cicle en relació a la circulació del
carboni a la natura. El carboni no es troba estàtic a la natura. El
cicle del carboni és clau per poder entendre més tard d’on prové
l’augment de la concentració de CO2 a l’atmosfera.

Tal vegada s’hauria de fer un dibuix semblant al següent i l’usuari
del programa hauria de col·locar al lloc corresponent uns rectangles
on hi ha escrit el nom del procés que provoca un intercanvi de
carboni.
Veure http://www.epa.gov/globalwarming/kids/global_warming_version2.html

Pàgina 20


Col·loca els requadres al lloc del dibuix el qual representi el
procés que s’indica

Fotosíntesi dels Respiració dels Erupcions Incendis
vegetals éssers vius volcàniques
terrestres terrestres
Sedimentació Carboni retingut Procés Respiració dels
(carbonats,...) en forma de fotosintètic als éssers vius
carbó i petroli oceans aquàtics

Recursos necessaris
El dibuix i els requadres. Segurament hi hauria d’haver qualque
tipus d’animació que representi com el carboni passa a l’atmosfera i
com es assimilat mitjançant el procés fotosintètic.

Pàgina 21


ACTIVITAT 1.7: I si augmentam la presència de gasos d’efecte
hivernacle...

La quantitat de gasos amb efecte hivernacle ha augmentat, i per
això la quantitat de calor atrapat entre les capes baixes de
l’atmosfera i la Terra també ha augmentat. Com a conseqüència, la
temperatura mitjana del planeta s’eleva.

Segons un informe7: “La temperatura media mundial en la superficie
ha aumentado 0,6 ± 0,2°C desde fines del siglo XIX. Es muy
probable que los años noventa hayan sido el decenio más cálido y
1998 el año más cálido, según los registros instrumentales, desde
1861.”
Es tractaria de posar el mateix dibuix que abans i augmentar la
“concentració” de gasos d’efecte hivernacle (punts negres al dibuix).

7
Informe especial del Grupo de trabajo 1 del Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el
Cambio Climático

Pàgina 22


Què passa si augmenta la concentració de gasos d’efecte
hivernacle?
La temperatura mitjana de la superfície
terrestre s’elevarà
La Terra es refredarà ràpidament
No hi haurà canvis

Efectivament, la Terra s’escalfarà massa i això pot crear
problemes ambientals greus. Això és el que està passant a la
Terra actualment. Però..., d’on prové aquest augment de gasos
d’efecte hivernacle (especialment el CO2)?

Recursos necessaris
El dibuix i els textos corresponents.

Pàgina 23


ACTIVITAT 1.8: Per què augmenta la concentració de CO2 a
l’atmosfera?

La deforestació i la utilització dels combustibles fòssils són les
principals causes de l’augment de la concentració de CO2 a
l’atmosfera.

Es tracta de posar un dibuix semblant al de l’activitat anterior i
destacar el fenomen de la deforestació (màquina talant arbres) i el
de la crema de combustibles fòssils (una fàbrica –p.e.-, un cotxe,...).
Queda per definir la manipulació que hauria de fer l’usuari. Veure
http://www.epa.gov/globalwarming/kids/global_warming_version2.html

Pàgina 24


Recursos necessaris
Dibuix anterior i altres (depèn del tipus de manipulació).
Segurament seria interessant fer qualque tipus d’animació que
pugui representar l’augment de CO2 a l’atmosfera a mesura que
augmenta la deforestació i la utilització de combustibles fòssils.

Pàgina 25


ACTIVITAT 1.9: Conseqüències d’un escalfament global

Les principals conseqüències d’un escalfament global sembla que
són8:
“- Una evidència clara, per exemple, és que a mesura que la
temperatura mitjana del planeta segueixi pujant, hi haurà més
evaporació i, per tant, en algunes regions hi poden haver fortes
precipitacions que causin inundacions. Els efectes sobre les vides
humanes i l’economia poden ser catastròfics. Les pluges de l’estiu
de 1997 que van assolar l’Europa oriental van causar més de 100
morts i milers de milions de dòlars en pèrdues materials.
- La fusió de grans masses de gel i l’expansió dels oceans degut a
la pujada de temperatura provocarà l’elevació del nivell mitjà del
mar que afavoreix que les ones siguin més grans. Els oceans
responen a les temperatures altes afavorint les tempestes. Hi ha
milions de persones que viuen en àrees on el risc d’inundació és
molt elevat.
- Un altre fenomen important a considerar són les sequeres, és a
dir, l’eixut perllongat sense pluges. Les sequeres poden ser anuals
o poden durar temporades més llargues i causar veritables
catàstrofes sobre l’agricultura i, per tant, el proveïment d’aliments.
- Lligat a les sequeres es produeixen els incendis forestals. Un
ambient sense humitat ambiental es converteix en un factor de risc
màxim per a la propagació del foc al bosc.
- L’increment global de la temperatura pot conduir a la total
destrucció dels terrenys àrids del món i, lògicament, a propiciar la
desertització de les terres temperades. L’Estat espanyol és el país
d’Europa més amenaçat per la desertització. La correcta gestió de
l’aigua és imprescindible en aquestes zones sensibles. El canvi
climàtic pot accentuar aquesta tendència.
- Finalment, cal considerar els huracans, ciclons, tornados i tifons.
Aquestes diferents tipologies de tempestes es caracteritzen per
escombrar tot allò que troben al seu pas. Les ciutats costaneres
tropicals són les més exposades als danys provocats pels
vendavals, les maregasses, les pluges torrencials, l’erosió del litoral,
etc.”

8
Segons Perspectiva Ambiental sobre Canvi Climàtic de la Fundació TERRA

Pàgina 26


Tal vegada seria convenient utilitzar una sèrie de fotografies on es
pugui exemplificar bona part de les conseqüències d’un escalfament
global (desaparició de glaceres –veure foto-, pas de zones
boscoses a zones desèrtiques, inundacions, incendis,...). És a dir,
introduir la idea d’un canvi climàtic.
Queda pendent concretar el tipus de manipulació que hauria de fer
l’usuari.

Recursos necessaris
Fotografies vàries

Pàgina 27


ACTIVITAT 1.10: Sobre causa-efecte

Segurament és adequat fer una mica de recapitulació i ordenar una
sèrie d’idees. Els conceptes d’efecte hivernacle, intensificació de
l’efecte hivernacle, escalfament global, canvi climàtic haurien de
quedar clarament diferenciats i saber relacionar-los.

¿?

Efecte hivernacle

¿?
Intensificació de l’efecte
hivernacle

¿?

Escalfament global

Canvi climàtic

A partir dels conceptes exposats, l’usuari hauria de situar cadascun
dels requadres al lloc corresponent.

Aquest augment de
temperatura de l’atmosfera i
de la hidrosfera pot ocasionar
canvis importants als climes
de certes regions, provocant
el que s’anomena...
Un augment de la concentració
dels gasos d’efecte hivernacle
pot ocasionar una...

Pàgina 28


Com que això fa més difícil
que s’escapi la calor que emet
la Terra, apareix un...

Recursos necessaris
Els textos exposats o altres semblants.

Pàgina 29

Canvi climàtic

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Canvi climàtic

Similar to Canvi climàtic (20)

Canvi climàtic