DISSABTE 13 DE JULIOL DEL 2013
L’ESCLAT
DE LA
FRUITA
I també herbes,
conserves, vins ecològics
i història de la cervesa
L’...
2 PUBLICITAT DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 ara
FRUITES
LA NATURA DÓNA
EL QUE EL COS NECESSITA
L’ESTIU SUPOSA L’ESCLAT DE...
PUBLICITAT 3ara DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013
Poma, pera, pinya
i papaia, fruites adients
com a postres. GETTY
DOTZE VAR...
4 PUBLICITAT DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 ara
CONSERVES AMB CRITERI
ECOLÒGIC, LES DE TOTA LA VIDA
FER CONSERVES CASOLAN...
PUBLICITAT 5ara DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013
PROPIETATSNUTRICIONALS
SERVIDESENPOTDEVIDRE
LES CONSERVES DE QUALITAT MANT...
6 PUBLICITAT DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 ara
BO I PROPER
L
esvarietats
d’enciamscatala-
nesqueestanen
elseupuntàlgid
s...
PUBLICITAT 7ara DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013
8 PUBLICITAT DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 ara
“SI TENS MALA DIGESTIÓ,
BEU MARIALLUÏSA”
A GAIREBÉ TOTES LES MOLÈSTIES QU...
PUBLICITAT 9ara DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013
Segons Josep M. Vallès
(www.horturba.com),
autor del llibre L’hort urbà:
p...
10 PUBLICITAT DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 ara
EL PAISATGE
ES BEU
A LA COPA
ELS VINS I CAVES ECOLÒGICS I BIODINÀMICS SÓ...
PUBLICITAT 11ara DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013
Peramésinformació:
● Projecte de la Cava
Recaredo, ovelles a les
vinyes:
...
12 PUBLICITAT DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 ara
BO I PROPER
MARIDATGES D’ESTIU
C
omtotalaresta
devinsicaves,
elsecològic...
PUBLICITAT 13ara DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013
UN TAST DE CAVES EN UN VELER
S
ibeureunviiun
cavaecològicsi
biodinàmicsté...
14 PUBLICITAT DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 ara
N
oeren
esclausels
queconstru-
ïenlespirà-
mides,sinócamperols
quefeieno...
PUBLICITAT 15ara DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013
lacervesa.Afinalsdel
segleXVIIIlamàquinade
vapors’introduïaala
indústriac...
Llepadits al diari Ara - Suplement de dissabte "L'esclat de la fruita" 13/07/2013
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Llepadits al diari Ara - Suplement de dissabte "L'esclat de la fruita" 13/07/2013

406 views

Published on

Llepadits de la ma d'Aurea Farran, és present en el suplement del dissabte del diari ARA del 13/07/2013.
A la pàgina 5 hi ha dues receptes de melmelada:
- Melmelada de calçots amb panses i pebre de jamaica
- Melmelada de ceba

Published in: Self Improvement
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
406
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
88
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Llepadits al diari Ara - Suplement de dissabte "L'esclat de la fruita" 13/07/2013

  1. 1. DISSABTE 13 DE JULIOL DEL 2013 L’ESCLAT DE LA FRUITA I també herbes, conserves, vins ecològics i història de la cervesa L’ESCLAT DE LA FRUITA I també herbes, conserves, vins ecològics i història de la cervesa
  2. 2. 2 PUBLICITAT DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 ara FRUITES LA NATURA DÓNA EL QUE EL COS NECESSITA L’ESTIU SUPOSA L’ESCLAT DE LES VARIETATS QUE MÉS AJUDEN A HIDRATAR-NOS L a natura és sàvia. I no és una frase feta sense sentit. Si a l’estiu dóna fruita, de mil i un tipus, és perquè el cos en necessita, ja que és hidratant. En canvi, a l’hivern la natura ofereix la fruita que té més calo- ries, com les castanyes, perquè voldrà cobrir unes altres necessitats energètiques del cos. “La fruita és un ali- ment imprescindible per a una dieta equilibrada, perquè aporta aigua, nutrients com vitamines, minerals i oligoelements, fibra i hidrats de carboni de fàcil digestió”, afirma el metge naturista Pedro Ródenas, de l’Integral Centre Mèdic i de Salut. És a dir, la fruita aporta energia, però no greix. “I quan parlem d’oligoele- ments volem dir que tenen les substàncies que afavoreixen que el cos es nodreixi dels nutrients que tenen les fruites”, aclareix Ródenas. Ara bé, a l’hora de menjar-ne, “ho hauríem de fer lluny dels àpats principals”. Les opcions recomanables serien per esmorzar o per berenar, perquè la digestió de la fruita té uns ferments tan determinats que podrien dificultar la de l’àpat que s’hagués fet prèviament, si s’ingerís com a postres, per exem- ple. “L’única fruita que es pot menjar després d’un àpat és la poma i la pera, perquè es considera fruita neutra, i també la pinya i la papaia, que tenen uns ferments digestius que faciliten tota la digestió”. El metge Pedro Róde- nas també aconsella no barrejar la ingesta de fruita àcida amb dolça. “Si mengeu maduixes o taronges, no les barregeu amb meló, síndria o plà- tans, perquè la fruita àcida inhibeix la ptia- lina, un ferment que facilita la digestió dels hidrats de carboni i, per tant, barrejar la fruita àcida amb la dolça pot dificultar que s’acabin paint bé”. TEXT TRINITAT GILBERT A l’hora de parlar de fruita, la catedràtica de la Universitat Politècnica de València Lola Raigon remarca la importància de l’ecològica. “Tenim comprovat científica- ment que el suc de taronja ecològic té un 20% més de vitamina C que el procedent de frui- tes convencionals”, i alhora són més aromàtics i tenen un 24% més d’olis essencials. Encara més, les desit- jades substàncies antio- xidants “estan en con- centracions superiors en la fruita ecològica, com ara, per esmentar-ne alguns exemples, en les maduixes (26%), les móres (40%) i les pomes (15%). La importància d’aquest apunt pren força si recordem que les subs- tàncies antioxidants ser- veixen per impedir que s’oxidin les cèl·lules de l’organisme, que és el que fan els radicals lliures quan s’alliberen. Si el cos té antioxidants, aquests inactiven els radicals lliu- res en el moment que vol- Els aparadors de les fruiteries presenten en aquesta època la imatge més espectacular i acolorida de tot l’any. GETTY BO I PROPER
  3. 3. PUBLICITAT 3ara DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 Poma, pera, pinya i papaia, fruites adients com a postres. GETTY DOTZE VARIETATS DE TOMÀQUETS drien oxidar les cèl·lules i, per tant, els deixen sense efecte. Una altra caracterís- tica que la catedràtica Raigon subratlla és que la fruita ecològica conté menys quantitat d’aigua –cosa que vol dir que té una concentració més gran de gustos–, s’ajusta millor al preu i, per aca- bar, té més capacitat de conservació. “El contin- gut d’aigua en aliments frescos per l’ús d’adobs nitrogenats és d’entre un 5% i un 30% més que en aliments ecològics”. Així, per cada 7 quilograms de fruita produïda per l’agricultura convencio- nal hi ha 1 quilogram d’aigua més que en els productes produïts eco- lògicament. Preus més assequibles En aquest sentit, Silvio Elias, director general de Veritas, indica que “jus- tament ara és l’època de l’any en què els preus de la fruita ecològica, com els del tomàquet de Montserrat, per exem- ple, arriben a estar a un preu fins i tot més baix que els de la convencio- nal”. I és així perquè és un aliment de tempo- rada, perquè Veritas l’adquireix a productors pròxims, que des de l’any passat ja sabien que tota la producció la tenien venuda íntegrament a Veritas. “Durant tot un any no n’hem discutit el preu, perquè ja ho vam fer quan vam negociar la producció l’any passat”, afirma Elias. Finalment, el metge Manuel Jiménez Ucero, autor del llibre Nutricos- mética, publicat per Pla- neta, assegura que les persones que mengen fruita són més belles. És clar que “quan queixalem una fruita ens estem refrescant”, diu el metge. Però alhora “ens estem empassant un grup de nutrients que alenteixen l’envelliment, que ajuda- ran el nostre organisme a mantenir-se jove i, de retruc, contribuiran a aconseguir que no tin- guem arrugues”, conclou. Imformació facilitada per Veritas
  4. 4. 4 PUBLICITAT DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 ara CONSERVES AMB CRITERI ECOLÒGIC, LES DE TOTA LA VIDA FER CONSERVES CASOLANES ÉS UNA OPCIÓ A L’ALÇA PER ESTALVIAR I MENJAR SA J a no és la recepta de l’àvia. Ni conceptes del passat. Fer con- serves i confitures casolanes és molt actual. L’auge d’horts urbans i el redescobriment dels pro- ductes ecològics ha tor- nat a posar sobre la taula antigues tradicions per poder conservar els exce- dents de producte. Con- serves sense colorants, amb conservants natu- rals. Això és el que dema- nen cada vegada més els consumidors. Fins i tot en temps de crisi. O més ben dit, especialment en temps de crisi. Iésqueelconsumde productesecològicsva pujarmésd’un6%aEspa- nyadurantel2011,segons lesúltimesdadesdequè disposaEcovalia,Associa- cióValorEcològic.L’Estat jaocupalasetenaposició enelrànquingeuropeude consumdeproducteseco- lògics,unmercatque lideraambmoltadiferèn- ciaAlemanya.Iéselpri- merproductord’agricul- turaecològicad’Europa. Demanda real Laindústriatambého sap,especialmentles petitesimitjanesempre- ses,queestanfentunsalt capalproductedequali- tatiproximitat,atenent unademandareal.Iel camíelmarcaelconsumi- dor,cadavegadamésexi- gent.ACardedeuhitéla seul’EscolaEsBiosfera, ontothomquihovolpot aprendreelsvalorsde l’agriculturaecològicao, perexemple,participar encursosperaprendrea elaborarconserves.Un delsseusresponsables, JordiBonet,eral’encar- regatd’impartir,aquesta setmana,uncursdecon- serves.“Busquemdonara lagenteinesperconser- varlesfruitesihortalisses demaneranatural,atra- TEXT AURE FARRAN ■ FOTO GETTY IMAGES –deiaelDavid–.Tinc ganesdeferconfiturade tomàquetipebrot,queés elqueméstindré,iveure quinesopcionstincper allargarlatemporadadels productesquehecollit”. JordiBonet,d’EsBios- fera,recomanaelproducte ecològic.“Ensgaranteixen quenohanestatruixats ambinsecticidesnipestici- des,quenoestanexcessi- vamentadobats,queno hanestatregatsdemanera massaabundanti,defet,hi hamoltestudisqueconfir- menqueelsproducteseco- lògicstenenméspropie- tatsnutritives.Itambéés unafilosofiadevida.Si volempreservarelnostre món,aquestésunprimer pasimportant”. Amb garantia Perònotothomtéel temps,lapaciènciaoles ganesdeferconservesa casa.Iaixònovoldir renunciaraproducteeco- lògic,dequalitatielaborat apartirdelsmètodesmés tradicionals.Acasanostra hihaunricteixitdepeti- tesimitjanesempreses queelaborenconservesi confituresdemaneratra- dicional.Iempresesque hanfetbanderad’aquesta elaboracióiaixòelsha obertunmercatquejano éstanpetit. Ferlesconserves demanaunseguitdecon- dicions.Latemperatura, perexemple,ésunfactor moltimportantperevitar laproliferacióbacteriana. Lahigienetambéésuna condicióimportant.Cal assegurarqueelsaliments queesconservaransiguin frescosiques’apliquenles mesuresd’higieneisegu- retatcorrectes. Elrecipientonesguar- daràlaconservahadeser devidreiquetanquiher- mèticament,ihauràestat esterilitzatabansde posar-hil’alimentdins. Unsprocedimentsque segueixlaindústria,però quetambéhaurandetenir encompteelsqueopten perferlaconfituraola conservaacasa. Anna Genís, autora del blog www.llepadits.com, dóna pistes a l’hora de preparar melmelades. “Jo recomanaria que la fruita fos ben madura; si té alguna picada d’ocell, bon senyal, vol dir que la troben ben dolça! Com més madura, menys sucre farà falta”. Experimentar “Netejaripelarbé,queno hihagirastredepellnide pinyol.I,sobretot,experi- mentarambnoussabors. Posar-hipebrede Jamaica,canyella,pan- ses...Innovaruna miqueta!”.Tambéaposta pelproducteecològic: “Aixòvoldirquelanostra melmeladaoconfitura tindràcolor,gustiolor”. Pelquefaalconser- vant,l’AnnaGenísinnova unamicaitriafermelme- ladessensesucre,que substitueixpelxarop d’atzavara.“Aixòvoldir quenotenimconservant (unatascaquefaelsucre). Enaquestcas,afegirem agar-agarenpols,que ajudaareduirl’aigua,que enspotfermalbélacon- serva,idónalatexturade melmeladaquenecessi- tem”.D’opcions,tantes comfruitesiverdures. Nomésésqüestióde posar-s’hi.Od’anarala botigaméspropera. vésdelestècniquesde conservaciódetotala vida:lasal,elgel,l’asse- catge,elsucre,elvina- gre...”,explicaelJordi. “Hemperdutelvincle ambelcampihemdeixat enmansdelaindústria totalafeinaqueabans feienelsnostresavis.És partd’unaevoluciólògica, peròtambéhemd’enten- drequeaquesttrenca- menthafetquemolta gentvulguirecuperarara elvincleamblaterra.En definitiva,ésunamanera d’aprofitarlafruitaque tenimacasaidevoler recuperarunacosabàsica queéslacapacitatde poder-teautoabastir”. Unaapostapermante- nirlestradicionsque recollienelsalumnesdel curs,comelDavid,queté unpetithorturbàique voliasabercomdonarsor- tidaalseuexcedentde producte.“Vullacostar- meal’autosuficiènciai intentarferunconsum unamicamésresponsable BO I PROPER Les olives en salmorra i la fruita amb mel T otes les civilitzacions han buscat conservar els aliments per consumir- los en èpoques d’escassetat. A l’Edat Mitjana es preparaven olives en salmorra i conservaven la fruita amb mel. El descobriment de les propietats conservants de la canya de sucre o del sucre de la remolatxa van generalitzar la tècnica de fer conserves. Ara bé, la clau de volta va ser el descobriment de Nicolas Appert, que va comprovar que bullint els aliments dins d’envasos de vidre ben tancats es mantenien durant llargs períodes de temps.
  5. 5. PUBLICITAT 5ara DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 PROPIETATSNUTRICIONALS SERVIDESENPOTDEVIDRE LES CONSERVES DE QUALITAT MANTENEN ELS NUTRIENTS DELS ALIMENTS L esconserves mantenenintac- teslesqualitats nutricionalsdels alimentsperquèelprocés d’elaboraciónomodifica lanaturalesadeproteï- nes,lípidsoglúcids.Això sí,semprequeelsproduc- tess’haginenvasatenel seumillormomentde maduracióiqualitat nutritiva.Amés,larapi- desadeltractamenttèr- micdelaconservaila sevatècnicad’esterilitza- cióassegurentantcomés possibleelmanteniment delesvitaminesoriginals defruitesiverdures. Demanerageneral,en lesconservescasolaneshi haméspèrduesdenutri- entsqueenlesindustrials, mentrequeenaquestes últimess’acostumaaafe- gir-hiadditiusperconser- varelsnutrients,modificar elcolor,elsabori,finsitot, l’olor.Lesconservesarte- sanes,encanvi,tenenel valordelaqualitatdelpro- ducteielfetdefer-se seguintprocessostotal- mentnaturals.Entotsdos casos,però,ésevidentque endistànciesmoltllar- gues”,diuBaró. Complement a la dieta Enl’aspectenutricional, lesconservesresultenútils enmoltscasos.Elsprinci- palsnutrients(proteïnes, grasses,hidratsdecarboni ifibra)nos’alteren.Amés, RosaBaródestacaqueen incloureconservantscom lasalielsucre“estemfent unabarreraal’aparicióde gèrmensimicroorganis- mesqueafectinl’aliment”. En referència al seu consum, la dietista nutri- Lamelmeladademaduixa,totunclàssic.Laclaudelaproduccióecològicaésafegirnoméssucrealafruita,senseconservantsniadditius. GETTY durantelprocessament delsaliments(rentat, pelat,tallat…)esdesenca- denennombrososproces- sosquímicsqueprovo- quenfortespèrduesde nutrients. Ladietistanutricio- nistaRosaBaró,diplo- madaennutricióhumana idietèticaperlaUniversi- tatdeBarcelona,precisa: “Siparlemdefruitaiver- dura,hemdeteniren compteelseucontingut enaigua,minerals,fibrai vitamines.L’aiguaestaria garantida,l’aportacióde TEXT A.F. cionista apunta que “es pot incloure a la dieta, sempre com un comple- ment, no com a base per a una alimentació saluda- ble. Se’n recomana un consum ocasional”. A més, alerta que les perso- nes amb problemes d’hipertensió o de ronyó han de vigilar amb les conserves, perquè apor- ten més quantitat de sal. I les persones diabèti- ques o amb sobrepès hauran d’anar amb compte amb les conser- ves amb sucre”. Tècniques de conserva Tradicionalments’hanfet servirdiversestècniques deconserva.Perexemple, laconservacióenalcohol (peralesfruites);ensal(a partirdesalaóensecosal- morra);ensucre(perales confitures);envinagre (peral’escabetx);iengrei- xoscoml’oli(perasardi- nesotonyina).Sóntècni- quesancestralsquela indústriahaadaptatals noustempsiqueles empresesd’elaboració artesanamantenen. fibranocanviariagaire, mentrequeelproblemael tindríemamblesvitami- nesielsminerals.Eltrac- tamentquelifemfaque perdialgunesdelesseves propietats.Sihemtretla pelaihemfetalguntrac- tamentdecalor,lesvita- minesielsmineralss’alte- raran”.Pelquefaa l’aportaciónutricional, però,esmanté.“Calno oblidarquelesconserves s’haninventatperpoder prendrealimentsforade temporadaoperaconse- guirtransportaraliments GETTY IMAGES Petit tast de mel- melades Des deLlepadits.com, Anna Genís ens proposa dues orginals receptes. MELMELADA DE CALÇOTS DE PANSES I PEBRE DE JAMAICA Pot servir per acompanyar unes torrades o un formatge. Amb un manat de 25 calçots surten 2 pots de melmelada. Ingredients 25 calçots 75 cc de xarop d’atzavara 30 panses de Corint Pebre de Jamaica Una mica de sal Elaboració Netegemelscalçots,els tallematrossetsielsposem enunacassolaambuna micad’olid’oliva.Hiafegim xarop,panses,pebreiun puntdesal.Hotapembéi hocouemdurant2h. Encaracalenta,laguardem enpotsdevidreposatscap peravallfinsqueesrefredi. El primer pas que s’ha de dur a terme és rentar els tomàquets i tallar-los a trossos. En una paella s’escalfa l’oli i s’hi afegeix el tomàquet a trossos. Ha de coure aproximadament mitja hora i s’ha de remenar de tant en tant. Quan s’hagi begut tota l’aigua cal afegir-hi la sal i mitja culleradeta de sucre i s’ha de deixar coure un parell de minuts més. Es passa per la trituradora fins que quedi una crema. Quan està llesta es posa, sense omplir-los del tot, en pots de vidre, que caldrà tapar. En una olla ben alta i amb aigua freda se submergeixen els pots totalment. Es posa l’olla al foc i quan comenci a bullir l’aigua, es deixa passar un quart d’hora. S’ha de deixar que els pots es refredin una mica abans de treure’ls. Un clàssic: conserva casolana de tomàquet fregit MELMELADA DE CEBA Una gran idea per combinar amb carns i peixos o amb formatges o verdures a la brasa. Ingredients 4 cebes vermelles 1 got d’oli 3 cullerades de sucre integral 1/4 de got de vinagre de vi Sal i pebre Elaboració Es ratllen o es tallen molt petites les cebes i es van coent en una cassola amb oli. Un cop estan cuites, hi afegim el sucre i el vinagre, sal i pebre. Ho deixem coure a foc baix fins que les cebes estiguin ben cuites, dolces i de color fosc. Són unes 3 hores aproximadament.
  6. 6. 6 PUBLICITAT DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 ara BO I PROPER L esvarietats d’enciamscatala- nesqueestanen elseupuntàlgid sónelmeravella,l’enciam delstresulls,l’enciam vermellilafulladeroure, explicaelpagèsJosep Pàmies(www.pamieshor- ticoles.com).“ACatalu- nyatenimmoltatradició demenjar-ne,perquè l’enciamdeuajudara tranquil·litzar-nos”,diu rientPàmies,de65anys, queesdedicaal’oficides queentenia16. Elcasésqueunainfusió delesfullesmésfosques delsenciams,aquellespri- meresquemalauradament acabenalesescombraries, téunespropietatssedants. Encanvi,unaamanida d’enciamspersopartan solsésrecomanablesides- préstriguemuneshoresa anaradormir,perquè“els menjarscrusnecessitenla sevacorrectadigestió,ino queensn’anemadormir tanbonpunthemsopat”, diuPàmies. ElpagèsdeBalaguerté unamaneramoltpersonal depreparar-seles amanides.“Nofaigser- virsal,sinóquelacondi- mentoambunabarreja d’aiguadesaliunvinagre depomaounvinagrebo devi”.Barrejadal’aiguade mar(quepodeuagafarala TEXT T.G. A la cuina, tot s’aprofita Feu una mena de vinagreta amb els ingredients. Les anxoves les heu de triturar prèviament, i després les barregeu amb l’oli d’oliva, aigua de mar i el vinagre. Heu de vigilar amb la quantitat d’aigua de mar, perquè si en poseu molta us quedarà massa salada. Una altra variant a la vinagreta és afegir-hi pebre i all. El cas és que, un cop feta, la podeu guardar en un pot de vidre a la nevera durant una setmana. La podeu fer servir per a les amanides. Imatge d’un enciam ben ufanós de la varietat escarxofet. LES RAFARDES.COM platjadirectament)ambel vinagre,escol·locaenun potderuixador.“Sides- présdel’amanidausfeu unbonplatdeverdurao unpeixalaplanxa,tindreu unmenúbennutritiu”,diu elJosep. Ladietistanutricio- nistadelarevistadigital Etselquemenges.cat (www.etselquemen- ges.cat)JordinaCasade- muntargumentaqueels enciamsnosónrecoma- nablesdemenjaralesnits perquèpodenafavorirla retenciódelíquids.En canvi,comafirmavael pagèsJosepPàmies,són idealsperaconseguirun efectesedantsiescouen, esliqüenobése’nfan infusions. JordinaCasademunt, quetambéésdirectorade comunicaciódeBiorga- nigPharma,indicaqueels enciamssónidealsper prepararcaldosdepura- tius.“Fullesd’enciam, julivert,nap,ortigueso wakamesónelsingredi- entsd’unboncaldodepu- ratiu”,ques’aconsella beureabansdelsàpats. Vanbéperalscanvis d’estaciódel’anyitambé comainicid’unadieta d’aprimament. “Elscaldosdepuratius ajudenaeliminarelsgrei- xosacumulatsi,esclar,les toxines”,continuaexpli- cantCasademunt.És més,quiagraeixtambéla ingestadelscaldosdepu- ratiusfetsambfulles d’enciamséslamateixa pell,perquèéslaqueacu- mulaimpureses. Peracabar,Esther Vivas(http://esthervi- vas.com),investigadora depolítiquesagràries, destacalafeinaingentde pagesoslocalsid’altres projectesperrecuperar varietatslocalstradicio- nalsd’enciams.“Sónini- ciativesquevancontra correntperquèlaindús- triaalimentàriaentéel monopoli,iperquèel Governnohadonat suportalapagesialocal”. Però,totiaixí,apocapoc esrecuperenvarietats localsd’unalimentque formapartdeladietai ques’hademostratqueés moltsaludable. L’autora del llibre A la cuina, tot s’aprofita (Columna), Irene Gelpí, explica més plats saborosos per fer amb els enciams que vagin més enllà de les amanides. “Les primeres fulles fosques dels enciams es poden fer servir com si fossin verdures”, diu. És a dir, es poden coure al vapor tal com farien si fossis unes fulles de bledes, per exemple. Després es podran menjar acompanyades de patates. També es poden fer servir, les mateixes fulles fosques dels enciams, per fer-ne un brou o per saltejar-les, en cru, en una paella amb oli d’oliva i fer-ne, finalment, una truita. “Aquestes primeres fulles dels enciams, de color més fosc, que no tenen gaire presència, són les més nutritives, són les que tenen més calci i ferro, i per això és una llàstima llençar-les”, explica Gelpí, que és autora també del blog http://irengelpilluch. blogspot.com.es. Farcellets plens d’arròs Per últim, Gelpí dóna receptes senzilles per fer a l’estiu amb les fulles d’enciam, que poden con- vertir-se en aperitius o fins i tot en el menjar de pícnic per emportar-se a la platja o a alguna excur- sió. Es tracta d’escaldar algunes fulles d’enciam (les fosques). Un cop escaldades, caldrà enreti- rar-ne la tija, que es pot reaprofitar per col·locar-la en un estofat o en una samfaina. Les fulles escaldades d’enciam les farem servir per posar-hi a dins una cullerada d’arròs bullit, que tinguem prèviament preparat, o algun altre menjar que tinguem preparat, i enrotllar-ho. L’important és introduir- hi la mida d’una cullerada, i després enrotllar-ho amb la fulla d’enciam escaldada. Ja ho tindreu fet. Serà fàcil de menjar amb les mans. Ho podeu completar sucant-ho en alguna salsa que tingueu preparada o, senzillament, amb una mica d’oli d’oliva. Vinagreta per a l’enciam ■ Oli d’oliva ■ Aigua de mar ■ Vinagre de poma (o bé vinagre de vi ecològic o bé llimona) ■ Anxoves de l’Escala Ingredients ENCIAMSHORTALISSA TRADICIONAL AL PAÍS, EXIGEIX UN CONSELL: CRUS DE DIA, CUITS DE NIT
  7. 7. PUBLICITAT 7ara DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013
  8. 8. 8 PUBLICITAT DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 ara “SI TENS MALA DIGESTIÓ, BEU MARIALLUÏSA” A GAIREBÉ TOTES LES MOLÈSTIES QUE PATIM ELS CORRESPON UNA INFUSIÓ D’HERBES E l productor eco- lògic Enric Ver- net (www.cal- vernet.com) cultiva i comercialitza herbes aromàtiques. Es va formar a l’Escola Agrària de Manresa i viu a Ullastrell, localitat del Vallès Occidental a tocar del Bages, on té el cultiu. Li explico petites xacres i ell em recomana remeis amb herbes. “Si tens mala digestió, una marialluïsa, que jun- tament amb la farigola, el romaní, la sàlvia, la sajo- lida, la ruda i l’esperna- llac, la tens a disposició tot l’any”. I continua: “Si et costa dormir, és el moment de la melissa i la taron- gina, que tenen efecte sedant”. En canvi, si el que tens són petits cops a la pell o ferides, “prova la calèndula, l’àloe o el Kalanchoe”. Quan pronuncia Kalanchoe no pot evitar fer un punt i part. “És que aquesta herba regenera la pell, però no només Enric Vernet a la seva plantació d’herbes aromàtiques a la localitat vallesana d’Ullastrell. CRISTINA CALDERER TEXT T.G. això, perquè també s’ha demostrat que va bé per a alguns tumors”. Això són paraules majors. Consulto el cirurgià oncòleg Joan Vidal-Jové les propietats del Kalan- choe i em confirma que té propietats antitumorals, juntament amb l’estèvia i el guanabaner. “Jo mateix la recomano com a herba preventiva i també curativa”. Altres herbes que l’oncòleg Vidal-Jové m’esmenta com a impor- tants per incorporar en una dieta preventiva són l’alfàbrega, la fulla de llo- rer, l’anet, el romaní, la menta, el marduix i la melissa. Ara bé, la ingesta d’aquestes herbes aro- màtiques, el metge oncò- leg la recomana acompa- nyada d’altres aliments per completar els efectes que es busquen, com ara l’eliminació dels sucres d’absorció ràpida i subs- tituir-los per dulcificants naturals (l’estèvia). Parla de la incorporació d’ali- ments depuratius del fetge, com els créixens, tots els membres de la família de la ceba, l’endí- via, la carxofa, l’espàrrec, la ruca, el rave, la col, la col-i-flor, el bròquil i la col de Brussel·les. “També cal menjar els cereals de composició integral: civada, ordi, arròs integral, kamut, espelta, sègol, arròs sal- vatge, arròs vermell, qui- noa, cuscús, mill, blat de moro, blat negre”. I incorporar el lli o la lli- nosa: “En forma d’oli de lli o llavors de lli mòltes (linwoods)”, diu Vidal- Jové. Dit amb altres paraules, les herbes aro- màtiques formarien part d’una alimentació molt determinada. Romaní i farigola A Catalunya, potser les dues herbes aromàtiques més conegudes són el romaní i la farigola. Tor- nem a Cal Vernet. “Totes dues duren tot l’any”, diu l’Enric. A més, “són de bon combinar en una infusió”. El romaní és vitalitzant, millora la cir- Sempre hi ha una herba, o una barreja d’herbes, que en infusió ens poden ajudar a respondre a una xacra o un dolor. GETTY IMAGES BO I PROPER La ingesta d’infusions s’ha d’acompanyar d’aliments que en completin els efectes
  9. 9. PUBLICITAT 9ara DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 Segons Josep M. Vallès (www.horturba.com), autor del llibre L’hort urbà: plantes aromàtiques. Manual de cultiu de plantes medicinals i aromàtiques en balcons i terrats. Edicions del Serbal. 1Triem plantes aromàtiques adaptades al nostre balcó. Si tenim ombra, haurem de cultivar menta, créixens o llorer. Si tenim sol, podem triar més varietat de plantes. 2Com més gran sigui el recipient de cultiu, més gran serà la collita que obtindrem. 3Utilitzem substrats de qualitat, amb adob ecològic, si és possible, i, per a la majoria de plantes, millor que siguin porosos i permeables. 4Moltes plantes aromàtiques com la sàlvia, el romaní o l’espígol són de llocs secs però cultivades al balcó i en testos necessiten reg constant. 5 La majoria de plantes aromàtiques es cullen quan comença la floració. Aprofitem-ho per aprendre a conservar-les o a utilitzar- les en salses, vinagretes o adobats. culació de la sang i també és un relaxant muscular, així que va bé per als dolors articulars. Per la seva banda, la farigola és cicatritzant i sempre es recomana com a expecto- rant, per als mals de coll i també per facilitar la digestió. A Cal Vernet, l’Enric també té les herbes aro- màtiques que estan al punt ara a l’estiu. Són l’alfàbrega, la camamilla, el coriandre, la menta (que s’asseca a l’hivern però que torna a sortir a l’estiu), el poniol, l’orenga, el marduix, el julivert i la valeriana. També és el moment de l’estèvia. “Al Paraguai és perenne, però a Cata- lunya a l’hivern s’asseca, tot i que manté viva l’arrel”. A la primavera torna a brotar. Preparats de barreja A l’Herbolari l’Espígol, de Vilanova i la Geltrú, en Josep Rigol té unes 100 herbes aromàtiques, ben desades als calaixos de fusta. Sovint els clients s’hi adrecen amb recep- tes de metges i de naturò- pates o també hi van per iniciativa pròpia. “Ens expliquen què els passa i nosaltres els fem un pre- parat amb una barreja de les herbes aromàtiques que van més bé per al que ens diuen”, explica Rigol. Mentrestant, Maria Dolors Raigon comenta que la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica, que presideix, està lide- rant el projecte Herbal, que té com a objectiu donar suport a la forma- ció professional del cultiu ecològic de les plantes aromàtiques i medicinals. “Sabem que hi ha coneixement entre la població d’algunes propi- etats d’herbes, com per exemple del romaní, però volem fomentar-ho més perquè a l’estat espanyol tenim un gran potencial, perquè el clima i el tipus de sòl, muntanyós, ho afavoreixen”. A la cuina també tenen molt potencial, continua explicant M. Dolors Rai- gon. “A València mateix, El clima i el sòl muntanyós que tenim afavoreixen el cultiu d’herbes aromàtiques on visc, una paella amb romaní és una combina- ció excel·lent”. I és que moltes de les herbes aro- màtiques tenen propie- tats antioxidants, tan bàsiques per a la salut. Finalment, Enric Vernet suggereix el cultiu de les plantes aro- màtiques als jardins de casa. Caldrà estudiar pri- mer la necessitat solar i de reg de les que es vul- gui conrear. Per exem- ple, “el romaní, la fari- gola, la sàlvia, la marialluïsa, la sajolida i l’espígol es poden plan- tar juntes perquè neces- siten sol i un reg no abundant, que vol dir regar-les un cop a la setmana”. En canvi, unes herbes com per exemple la camamilla, el cibulet i el coriandre necessitaran un reg mitjà (dos cops a la setmana). Sobretot és important tenir en compte que si es planten directament a terra, caldrà regar-les menys perquè la planta s’espavila a trobar la humitat a la terra. En canvi, en un test, com que hi ha poca terra, és més fàcil que s’assequi i per això s’hauran de regar més. Cinc consells per cultivar plantes aromàtiques al balcó o la terrassa C. CALDERER
  10. 10. 10 PUBLICITAT DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 ara EL PAISATGE ES BEU A LA COPA ELS VINS I CAVES ECOLÒGICS I BIODINÀMICS SÓN ELS MÉS EXPRESSIUS S i beus vins eco- lògics i biodinà- mics, ho nota- ràs al cap d’unes hores i, sobretot, te’n recordaràs l’endemà”, diu el sommelier Xavi Nolla. “No tindràs diges- tions difícils ni tampoc ressaques pesades”. Un sommelier com ell, rela- cionat amb els vins eco- lògics, nota des del pri- mer moment, en boca, si un vi està fet segons els paràmetres que indiquen l’agricultura ecològica i la biodinàmica. Tant aquests vins com els convencionals poden ser d’alta o baixa quali- tat. “Cal aclarir que fer un vi ecològic o biodinà- mic no vol dir necessàri- ament fer un vi excel·lent”, diu Nolla, però sí que “indica que hi ha un respecte pel medi ambient, per la vinya i, tat a l’hora de conrear i cuidar la vinya. Alapràctica,elsom- melierXaviNollareco- mananoconfondreels vinsecològicsambels biodinàmicsoelsnatu- rals.Sóntrescategories diferents.“Igualqueens agradafixar-nosenla titulaciódelsmetgesque ensvisiten,llegiubéles etiquetespersabercom éselviquebeveu”,reco- manaelsommelier. L’idealdecellerbiodi- nàmic,segonselsomme- lier,éseld’uncellerpetit, enquèelpagèsésel mateixenòlegielque tambévenelseupropivi. ACatalunya,actualment, n’hihamoltsquetenen aquestescaracterístiques. “Ipensoquelatendència ésquehihagiunaugment devinsicavesbiodinà- mics,perquèéselrespecte màximperlanatura”. Elsvinsnaturalssónels quenofanserviràcidsul- furósenlaproducció. Actualmentnohihacap organismequeelsreguli, fetquecreadubtesa algunssommeliers,comel mateixXaviNolla,perquè “ningúnoensassegura que,alcapdeltemps,es desenvolupialgunbacteri nocontrolat,quepugui acabarsentmésperillós queelsulfurós”.Així doncs,segonselsomme- lier,“elsvinsnaturals necessitenunaregulació queelsanalitziique, sobretot,encontroli l’envelliment”. Certificació ASantSadurníd’Anoia, TonMata,directorienò- legdeRecaredo,explica quelasevacavavaserla primeraaobtenirlacerti- ficacióenagriculturabio- dinàmicael2010.“El 2006jahavíemcomençat laconversiódelavinya perencaminar-noscapa labiodinàmica,conside- radaunpasmésenllàde l’ecològica;quatreanys TonMataéseldirector generaldeRecaredo, queapostaperla biodinàmica.RECAREDO sobretot, que promou les propietats favorables que té per a la salut fer un vi ecològic”. Ara bé, el resultat final pot ser el que no es desitjava. L’agriculturabiodinà- micafaunpasmésenllà quel’ecològica.Ésadir, perarribaralbiodina- misme,s’hadeserecolò- gic(regulatpelConsell CatalàdeProduccióAgrí- colaEcològic,CCPAE).I ésllavorsquanelpagès aplicanovesmaneresde tractarlavinya,quebeuen TEXT T.G. méstardDemeterens atorgavaelsegellqueho assegurava”. TonMata,querecorda quelacavaesdiuReca- redoperquèeraelnom ambquèesconeixiael paredelfundador(Josep MataiCapellades),asse- nyalaque“ésunallàstima queencarahihaquiasso- cial’agriculturabiodinà- micaambpràctiqueseso- tèriques,quanenrealitat ésuntipusd’agricultura quetéunrespectemàxim alaterra,quenofaservir capherbicida,nicappesti- cidanicapelementquí- micdesíntesientreles vinyesiquebuscael màximequilibrial’ecosis- temadelesvinyes”. ARecaredomateix (CanCredo,peralsveïns deSantSadurníd’Anoia), el2008esvanadonarque lavinyaquemantenien ambpràctiquesbiodinà- miquesresistiamésles pluges(quealaprimavera del2008vansermolt abundants)quelaque tractavenambagricultura ecològicaconvencional. “Envamtenirprovesben empíriques;lesvinyestre- balladesdeformaecolò- gicatradicionaltenien mésnecessitatdetracta- mentsquelesquejapor- tàvemaleshoresdeforma biodinàmica”. Camamilla Actualment, en Ton Mata explica la fitoterà- pia que practiquen a les seves vinyes per prote- gir-les i reforçar-les: “Hi apliquem infusions de camamilla, que tenen propietats fungicides naturals, i, per tant, ens ajuden a tenir els ceps molt saludables”. Al novembre, trauran al mercat la collita del 2010, la primera de tota la història del cava que comptarà amb el segell regulat d’agricultura bio- dinàmica, perquè els caves Recaredo són gran reserva, és a dir que tenen un mínim de 30 mesos de criança. Men- trestant, s’afanyen a con- tinuar investigant la vinya i just per això han iniciat un projecte amb el Grup de Recerca en Remugants del Departa- ment de Ciència Animal i Alimentació de la Facul- tat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La ini- delafilosofiadel’alemany RudolfSteiner.Al’estat espanyol,l’organismeque certificaqueuncellerés biodinàmicésDemeter (www.demeter.es). Els astres i la lluna L’agricultura biodinà- mica utilitza el calendari planetari per treballar la terra, perquè creu que els astres i la lluna tenen un paper bàsic en el creixe- ment de les plantes. És a dir, recupera aquella idea tan ancestral dels nostres avis que recomanava no plantar els alls en lluna plena, perquè, si no, la terra els expulsava. Un altre principi (de tants de l’agricultura bio- dinàmica) és fer servir només preparacions bio- dinàmiques per als con- reus. I el més bàsic, el que resumeix tota la filosofia, és retornar a la simplici- Recaredo està desenvolupant un projecte de recerca sobre la integració de les ovelles a les vinyes per a la gestió de la coberta vegetal. RECAREDO BO I PROPER Si has begut vi ecològic i biodinàmic, sobretot te’n recordaràs l’endemà L’agricultura biodinàmica utilitza el calendari planetari per treballar la terra
  11. 11. PUBLICITAT 11ara DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 Peramésinformació: ● Projecte de la Cava Recaredo, ovelles a les vinyes: http://youtu.be/2pVLqdcz 8LU ● Cal Feru: www.calferu.com ● Elsprincipisdel’agricultura biodinàmica: http://librairie.immateriel.fr /fr/read_book/9782759205 028/e9782759205028_c04 entreunviecològiciun deconvencional.“Unvi ecològictémoltpocàcid sulfurósafegitalprocés devinificació”,totique caldirque“se’nfaservir perquè,durantelprocés d’elaboracióodurant l’envelliment,elvinoes rovelli,noespiqui”. A l’avantatge del poc ús de sulfit, cal afegir-hi que els beneficis intrín- secs dels vins augmenten amb els ecològics i biodi- nàmics. El resveratrol i la quercetina, dos dels poli- fenols més saludables del vi, i que s’han relacionat amb efectes cardiopro- tectors i preventius de malalties com l’Alzhei- mer o fins i tot d’alguns càncers, es troben en dosis més elevades en els vins aconseguits amb agricultura ecològica. ciativa consisteix a ensi- nistrar el bestiar oví per- què no es mengi les fulles dels ceps i així pasturi únicament les herbes que formen la coberta vegetal espontània. Així, les ove- lles regularan el creixe- ment de l’herba mentre l’adoben amb els seus excrements. “Estem investigant si ens serà possible incorporar bes- tiar al mig de les vinyes, per ajudar a tancar els cercles de la natura de manera respectuosa i sostenible”, afirma Ton Mata. Antioxidants D’altra banda, Maria Dolors Raigon, catedrà- tica de la Universitat Politècnica de València, comenta que els vins eco- lògics i biodinàmics tenen unes substàncies antioxidants, de caràcter polifenòlic, que són beneficioses per a la salut. “Aquests vins fan servir també unes dosis molt petites de sulfits, i per això són vins que no provoquen migranyes ni mals de cap pesats”. Ladirectorageneralde TorresPrioratiJean Leon,MireiaTorres,asse- nyalajustamentelssulfits comladiferènciamàxima
  12. 12. 12 PUBLICITAT DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 ara BO I PROPER MARIDATGES D’ESTIU C omtotalaresta devinsicaves, elsecològicsi/o biodinàmicsno podenfaltaralacitadels maridatges.L’expert sommelierXaviNollaens proposaunespossibilitats bensuggerents. Amanides Unsplatsfrescos,lleugers icruixentscomsónles amanides,preparadesde miliunamaneresdife- rentsiambtantspossi- blesingredients,trobaran enunvidexarel·locom l’Aloers2011delCeller CanCredo(biodinàmic) elseumillorcompanyde taula.Estractad’unvi elegantimediterrani,sàl- viafrescadelPenedès ambelpuntdecomplexi- tatperfecteperpoder gaudirsensepressesen unanitd’estiusotala miradadelalluna. Paelles Éselplatquesuposael perfectelligamentreel marilaterra.Lespaelles sóngairebéplatsd’autor enelsqualscadacuiner aportaelseudetallde personalitat,quelesenri- queixfinsacrearverita- blesjoiesdelagastrono- mia,regadaambsoli marinada.ElvirosatDio- ramaCabernetSauvignon 2012dePinord(Ecològic) tambéparlaelmateix llenguatge,terradevinya, fruitacarnosaibrisa fresca,unviambpersona- litatquesapjugarambels nostressentits. Plats amb fruita Sónunaespectacular trencadissadecolorsque il·luminaelsplatsdetem- porada.Lafruitafresca, àcidaidolça,ensobreuna infinitatdepossibilitats. TEXT T.G. ■ FOTO GETTY Lagrandesadelavarietat delaConcadeBarberà,el trepat,seràelpinzellque uneixiaquestcollage.El PetitCarlania2012de CellerCarlania(Ecològic), 100%trepat,pintaràamb frescorihonestedatuns conjuntsd’aromespoc conegudesperòqueresul- tenaltamentagradables. ¿Unvinegrepermenjar fruita?Sielviésúnic,per descomptatquesí! Postres amb xocolata Cremositat exuberant, cos càlid i excitant, la xocolata és vida i nervi i si d’alguna cosa hem d’estar segurs és que el vi que l’acompanyi no pot ser menys. Però arribar a moments àlgids, d’èxtasi culinari, només és possi- ble amb vins dolços com el Porcel·lanic Dolç 2011 de Ton Rimbau (Natu- ral), uns xarel·los i maca- beus mimats fins a l’extrem de convertir-se en pura expressió de la terra i la varietat. Dolça puresa en un maridatge memorable. Aloers2011, Diorama Cabernet2012, PetitCarlania 2012iPorcel·lanic Dolç2011
  13. 13. PUBLICITAT 13ara DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 UN TAST DE CAVES EN UN VELER S ibeureunviiun cavaecològicsi biodinàmicsté algunadoble característicabenrelacio- nadaésqueajudaafer saluti,almateixtemps, ajudaatenircuradel mediambient.Ijaque estemposatsafersalut, resmillorquefer-hoen unambientiunentorn benrelaxants. XavierRoig,del’eno- botigaCalFeru(www.cal- feru.com),deSant Sadurníd’Anoia,hosap moltbé,imésaraen l’èpocaenquèenstro- bem.“Beureviicava tambéésunaproposta engrescadorapera l’estiu”,afegeix.CalFeru organitzaelsdiumenges dejulioliagostuntastde cavesdamuntd’unveler delportdeVilanovaila Geltrú.Entreelscaves seleccionatsn’hihados d’ecològics,Marquèsde GelidaiRecaredo. ElXavier,queésfina- listacomasommelierdel concursdemillorsom- melierdel’Estatencava, Aquest és el fantàstic i suggeridor punt de partida de la proposta del tast de caves en un veler. CAL FERU organitzatpelConsell ReguladordelCava,reco- manaprendreuncavade mitjacriançaperaun aperitiu,ungranreserva peraunsegonplatiun brutperaunespostres. Alstastosenveler,el sommelierdeSant Sadurníd’Anoiadóna mésindicacionsdecadas- cundelscavesperapro- fundirenelsconeixe- mentsdelcavai,perquè no,disfrutarencaramés deltast. Finalment, un tomb per la costa del Garraf, espectacular quan es mira des del mar, perme- trà enllaçar el paisatge líquid de la copa amb el Mediterrani. TEXT T.G. ■ FOTO CAL FERU El tast, amb explicacions incloses, té l’epíleg en un tomb per la costa del Garraf
  14. 14. 14 PUBLICITAT DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 ara N oeren esclausels queconstru- ïenlespirà- mides,sinócamperols quefeienobrespúbli- quesperquèerala maneraqueteniende pagarimpostos.Iel soueraenforma d’espècies,menjari, atenció,cervesa!M’ho expliquenenuna visitaalMuseuEgipci deBarcelona. Iésque“lacervesa éstanantigacomla mateixahumanitat”, assegural’expertcer- veserCarlesCervan- tes,quetambéésel responsabledevisites delaFàbricaDamm. Elsegipciscreien queOsirishavia inventatlacervesa.La maltal’aconseguien ambelsgransdela civada,desprésl’aro- matitzavenambsafrài CERVESA HISTÒRICA IMAGINEU-VOS EGIPTE: LES PIRÀMIDES, ELS TREBALLADORS... EREN ESCLAUS? NO BEN BÉ. MÉS AVIAT DEVOTS D’OSIRIS TEXT T.G. ■ FOTO GETTY perfercervesa,perquè eraunantisèptic,amar- gantiaromatitzant. Sisorprènqueunaaba- dessamarquésundecret d’aquestamenaésperquè caldirqueal’edatmitjana “lesesglésieserenuncen- trecultural”,indicaCar- lesCervantes.Finsitot “elsconventsielscler- guesensenyavenl’art d’elaborar-ne”,de maneraquecadamones- tirtenialasevacervese- ria.Elsmateixosmonjos vanser“elsquevancom- provarqueelproductees conservavamésbésiel ficavenadinsdecoves, perquèaixíerafred”. Delsconventsalpoble hivahavernomésunpas. “Lesdonesenvancomen- çaraelaborar,talcom feienambelpa,ésadir, comunatascadomèstica més”,diuCervantes. Apocapocvanarribar elsavençostecnològicsa BO I PROPER espèciesihodeixavenfer- mentar.Jahotenien. “Sivoltempelmón, trobembegudesdelgrup delescervesesdel’home primitiual’Àfrica,on feienelpombeocervesa demill;lasomadelsantics perses;elsakeocerveses d’arròsdelJapó;el samshuxinès,també d’arròs;lahawadeles illesdelPacífic;lachichao cervesadeblatdemoro delsindígenesdel’Amè- ricadelSud;elpulque mexicà;elkwasdelsrus- sos;labragadeRomania; labosadeMacedònia... Hildegarda de Bingen Laprimeragranfitadela històriadelacervesalava marcarl’abadessaalema- nyaHildegardadeBin- gen,benedictina,alsegle XII.Ellavamanarquees fesservirelllúpol,una plantaenfiladissa,denom científicHumuluslupulus
  15. 15. PUBLICITAT 15ara DISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2013 lacervesa.Afinalsdel segleXVIIIlamàquinade vapors’introduïaala indústriacervesera.Ial segleXIXelsinventsde LouisPasteurielbiòleg EmilChristianHansende lapasteuritzaciófeienun pasdegegantperquèen milloravalaqualitatila salubritat. “Unadadaquem’agrada esmentarperdemostrar comerenelscontrolshigi- ènicsdelaindústriacerve- seradel’èpocaésquela primeravacunadepeni- cil·linaesvaelaboraren unafàbricacerveseraa Milwaukee,alsEUA,per- quèeral’únicaindústria capacitadapercrearun producteasèptic”,subrat- llaCarlesCervantes. Finalment,laRevolu- cióIndustrialvafer tambéquealesllarses consumísméscervesa, perquècomque tenienlesprimeresneve- res(fetesdezincisuro), podienrefredarelsali- mentsilesbegudes. Actualment,lacervesa hafetunaltrepasde gegant:“Haentratalmón delagastronomia”, afirmaelcuiner,licoreri cerveserPepNogué.Fins araestavaconsiderada unabegudarefrescant, pertreurelasetiprou. Araéstangastronòmica comunviiuncava. Justamentenaquest pascapabegudagastronò- mica,personesqueabans nol’havientastatarajaen beuen.Ielfenomenactual ésdelshomebeer,persones quefanlacervesaacasa, gràciesespecialmentals “kitsespecialsquejaes venenpreparatsambtots elsingredientsperfer-ne”, diuNogué,creadordeles cervesesartesanalsKeksi Enxaneta(www.keks.cat). La cervesa en dades 1El grau alcohòlic de cervesa s’aconsegueix per la quantitat de matèria primera que es posa a l’olla de cocció. 2Una fita de la cervesa va ser la pasteurització, un invent de Louis Pasteur perquè els aliments duressin més: posar-los al bany maria a 70º durant 20 minuts. Si no es pasteuritzés, caldria beure-la el mateix dia. 3La cervesa, a Catalunya, es remunta al temps del Neolític. Es creu que hi va haver una fermentació espontània de cereals després d’unes pluges i, un cop la van haver tastat, es va començar a elaborar expressament per beure-la.

×