Presentació realitzada a l'assignatura Cultura Audiovisual de l'Escola Pia Santa Anna Mataró, durant el mes d'octubre de 2012, a càrrec d'en Lluís Ballarín.
5. FOTOGRAFIA I IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
1. SESSIÓ 1 - Fotografia bàsica
1.1. Objectius: la formació de la imatge
1.2. Mesura de la llum
1.3. Principals recomanacions
1.4. Sistema del “dreteig”
1.5. Profunditat de camp
1.6. Filtres
1.7. Altres accessoris
1.8. Manteniment de l’equip
2. SESSIÓ 2 - Il·luminació en Estudi
2.1. Conceptes bàsics
2.2. Ús del fotòmetre de mà
2.3. Esquemes d’il·luminació
2.4. Tipus de fonts d’il·luminació en Estudi
2.5. Modificadors de llum
2.6. Exemples d’il·luminació
CULTURA AUDIOVISUAL
9. FOTOGRAFIA BÀSICA
OBJECTIUS: LA FORMACIÓ DE LA IMATGE
DSLR (Digital Single Lens Reflex)
Objectius:
Focal fixa / Focal Zoom
CULTURA AUDIOVISUAL
10. FOTOGRAFIA BÀSICA
OBJECTIUS: LA FORMACIÓ DE LA IMATGE
DSLR (Digital Single Lens Reflex)
Objectius:
Focal fixa / Focal Zoom
Segons distància focal:
CULTURA AUDIOVISUAL
11. FOTOGRAFIA BÀSICA
OBJECTIUS: LA FORMACIÓ DE LA IMATGE
DSLR (Digital Single Lens Reflex)
Objectius:
Focal fixa / Focal Zoom
Segons distància focal:
Gran angular / Angular (14 - 35mm)
CULTURA AUDIOVISUAL
12. FOTOGRAFIA BÀSICA
OBJECTIUS: LA FORMACIÓ DE LA IMATGE
DSLR (Digital Single Lens Reflex)
Objectius:
Focal fixa / Focal Zoom
Segons distància focal:
Gran angular / Angular (14 - 35mm)
Estàndard (35 - 60 mm)
CULTURA AUDIOVISUAL
13. FOTOGRAFIA BÀSICA
OBJECTIUS: LA FORMACIÓ DE LA IMATGE
DSLR (Digital Single Lens Reflex)
Objectius:
Focal fixa / Focal Zoom
Segons distància focal:
Gran angular / Angular (14 - 35mm)
Estàndard (35 - 60 mm)
Teleobjectius curts (70 - 200mm)
CULTURA AUDIOVISUAL
14. FOTOGRAFIA BÀSICA
OBJECTIUS: LA FORMACIÓ DE LA IMATGE
DSLR (Digital Single Lens Reflex)
Objectius:
Focal fixa / Focal Zoom
Segons distància focal:
Gran angular / Angular (14 - 35mm)
Estàndard (35 - 60 mm)
Teleobjectius curts (70 - 200mm)
Teleobjectius llargs (>200mm)
CULTURA AUDIOVISUAL
15. FOTOGRAFIA BÀSICA
OBJECTIUS: LA FORMACIÓ DE LA IMATGE
DSLR (Digital Single Lens Reflex)
Objectius:
Focal fixa / Focal Zoom
Segons distància focal:
Gran angular / Angular (14 - 35mm)
Estàndard (35 - 60 mm)
Teleobjectius curts (70 - 200mm)
Teleobjectius llargs (>200mm)
Macro (distància enfocament molt curta)
CULTURA AUDIOVISUAL
26. FOTOGRAFIA BÀSICA
MESURANT LA LLUM
Mesura Manual (Mode M)
Mesures (semi)automàtiques:
Tv - Prioritat al Temps d’obturació
Av - Prioritat a l’Apertura del diafragma
CULTURA AUDIOVISUAL
38. FOTOGRAFIA BÀSICA
MESURANT LA LLUM
Combinació Apertura Diafragma /
Temps Exposició que ofereixin una
correcta exposició de l’escena
Nombre ISO - Sensibilitat sensor
(alerta amb el soroll)
CULTURA AUDIOVISUAL
39. FOTOGRAFIA BÀSICA
MESURANT LA LLUM
Combinació Apertura Diafragma /
Temps Exposició que ofereixin una
correcta exposició de l’escena
Nombre ISO - Sensibilitat sensor
(alerta amb el soroll)
CULTURA AUDIOVISUAL
40. FOTOGRAFIA BÀSICA
MESURANT LA LLUM
Combinació Apertura Diafragma /
Temps Exposició que ofereixin una
correcta exposició de l’escena
Nombre ISO - Sensibilitat sensor
(alerta amb el soroll)
Temps obturació
CULTURA AUDIOVISUAL
41. FOTOGRAFIA BÀSICA
MESURANT LA LLUM
Combinació Apertura Diafragma /
Temps Exposició que ofereixin una
correcta exposició de l’escena
Nombre ISO - Sensibilitat sensor
(alerta amb el soroll)
Temps obturació
CULTURA AUDIOVISUAL
42. FOTOGRAFIA BÀSICA
MESURANT LA LLUM
Combinació Apertura Diafragma /
Temps Exposició que ofereixin una
correcta exposició de l’escena
Nombre ISO - Sensibilitat sensor
(alerta amb el soroll)
Apertura diafragma
Temps obturació
CULTURA AUDIOVISUAL
43. FOTOGRAFIA BÀSICA
MESURANT LA LLUM
Combinació Apertura Diafragma /
Temps Exposició que ofereixin una
correcta exposició de l’escena
Nombre ISO - Sensibilitat sensor
(alerta amb el soroll)
Apertura diafragma
Temps obturació
CULTURA AUDIOVISUAL
44. FOTOGRAFIA BÀSICA
MESURANT LA LLUM
Combinació Apertura Diafragma /
Temps Exposició que ofereixin una
correcta exposició de l’escena
Nombre ISO - Sensibilitat sensor
(alerta amb el soroll)
Apertura diafragma
Temps obturació Sensibilitat ISO
CULTURA AUDIOVISUAL
45. FOTOGRAFIA BÀSICA
MESURANT LA LLUM
Combinació Apertura Diafragma /
Temps Exposició que ofereixin una
correcta exposició de l’escena
Nombre ISO - Sensibilitat sensor
(alerta amb el soroll)
Apertura diafragma
Temps obturació Sensibilitat ISO
CULTURA AUDIOVISUAL
46. FOTOGRAFIA BÀSICA
MESURANT LA LLUM
Combinació Apertura Diafragma /
Temps Exposició que ofereixin una
correcta exposició de l’escena
Nombre ISO - Sensibilitat sensor
(alerta amb el soroll)
Apertura diafragma
Temps obturació Fotòmetre Sensibilitat ISO
CULTURA AUDIOVISUAL
48. FOTOGRAFIA BÀSICA
PRINCIPALS RECOMANACIONS
Tècnica al servei de la creativitat
Agafar correctament la càmera (estabilitat)
Treballar amb sistema RAW si tenim previst realitzar postprocessat
digital
Parar atenció al Balanç de blancs (WB) - Carta gris 18%
Treballar en mode Manual (M) o semiautomàtic (Av o Tv)
Mesurar la llum amb medició puntual
Visionat Histograma - Representació quantitat píxels captats pel sensor
CULTURA AUDIOVISUAL
50. FOTOGRAFIA BÀSICA
RECOMANACIONS SISTEMA DEL “DRETEIG”
Treballar amb sistema RAW
Atenció al Balanç de blancs (WB) - Carta gris 18%
Mesurar la llum amb medició puntual
Visionat Histograma - Representació quantitat píxels
captats pel sensor
És preferible treballar amb la zona dreta de
l’histograma (prova - error)
Mesures de referència (palmell de la mà, herba al sol, ...)
Imatges amb rang dinàmic elevat (superior al que pot
captar el sensor), podem utilitzar filtres o bé tècnica
HDR.
CULTURA AUDIOVISUAL
51. FOTOGRAFIA BÀSICA
RECOMANACIONS SISTEMA DEL “DRETEIG”
Treballar amb sistema RAW
Atenció al Balanç de blancs (WB) - Carta gris 18%
Mesurar la llum amb medició puntual
Visionat Histograma - Representació quantitat píxels
captats pel sensor
És preferible treballar amb la zona dreta de
l’histograma (prova - error)
Mesures de referència (palmell de la mà, herba al sol, ...)
Imatges amb rang dinàmic elevat (superior al que pot
captar el sensor), podem utilitzar filtres o bé tècnica
HDR.
CULTURA AUDIOVISUAL
52. FOTOGRAFIA BÀSICA
RECOMANACIONS SISTEMA DEL “DRETEIG”
Treballar amb sistema RAW
Atenció al Balanç de blancs (WB) - Carta gris 18%
Mesurar la llum amb medició puntual
Visionat Histograma - Representació quantitat píxels
captats pel sensor
És preferible treballar amb la zona dreta de
l’histograma (prova - error)
Mesures de referència (palmell de la mà, herba al sol, ...)
Imatges amb rang dinàmic elevat (superior al que pot
captar el sensor), podem utilitzar filtres o bé tècnica
HDR.
CULTURA AUDIOVISUAL
53. FOTOGRAFIA BÀSICA
RECOMANACIONS SISTEMA DEL “DRETEIG”
Treballar amb sistema RAW
Atenció al Balanç de blancs (WB) - Carta gris 18%
Mesurar la llum amb medició puntual
Visionat Histograma - Representació quantitat píxels
captats pel sensor
És preferible treballar amb la zona dreta de
l’histograma (prova - error)
Mesures de referència (palmell de la mà, herba al sol, ...)
Imatges amb rang dinàmic elevat (superior al que pot
captar el sensor), podem utilitzar filtres o bé tècnica
HDR.
CULTURA AUDIOVISUAL
63. FOTOGRAFIA BÀSICA
PROFUNDITAT DE CAMP
Espai entre les parts més properes i més llunyanes
d’un subjecte que es reprodueixen amb suficient
nitidesa a una determinada distància d’enfocament.
Factors que hi intervenen:
1. Distància sensor-subjecte
2. Distància focal de l’objectiu utilitzat
3. Apertura (nombre f/) de l’objectiu
CULTURA AUDIOVISUAL
82. FOTOGRAFIA BÀSICA
MANTENIMENT DE L’EQUIP
Evitar humitat (fongs), pols i canviar les lents en el
lloc més net possible.
Utilitzar pera bufadora abans de netejar i després
altres sistemes (objectius i/o sensor).
CULTURA AUDIOVISUAL
94. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
CONCEPTES BÀSICS
Mida relativa (font de llum - objecte/model)
Llums dures
Llums difuses
Freqüència de la llum
Llum fixa
Flaixos (centelleig molt curt)
CULTURA AUDIOVISUAL
102. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
ÚS DEL FOTÒMETRE DE MÀ
!
Llum reflectida / Llum incidida
Configuració del fotòmetre
ISO, Temps obturació
Mode de mesura
! ! !
CULTURA AUDIOVISUAL
104. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
ÚS DEL FOTÒMETRE DE MÀ
A partir d’uns paràmetres ISO i Temps d’obturació,
es realitza la mesura, reflectida en Apertura del
diafragma (terços de passos complets).
CULTURA AUDIOVISUAL
105. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI ...
ÚS DEL FOTÒMETRE DE MÀ f/4
A partir d’uns paràmetres ISO i Temps d’obturació, f/
es realitza la mesura, reflectida en Apertura del 4.5
diafragma (terços de passos complets). f/5
f/
5.6
f/
6.3
f/
7.1
f/8
f/9
f/10
CULTURA AUDIOVISUAL
f/11
106. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI ...
ÚS DEL FOTÒMETRE DE MÀ f/4
A partir d’uns paràmetres ISO i Temps d’obturació, f/
es realitza la mesura, reflectida en Apertura del 4.5
diafragma (terços de passos complets). f/5
f/
!
5.6
f/
6.3
f/
7.1
f/8
f/9
f/10
CULTURA AUDIOVISUAL
f/11
107. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI ...
ÚS DEL FOTÒMETRE DE MÀ f/4
A partir d’uns paràmetres ISO i Temps d’obturació, f/
es realitza la mesura, reflectida en Apertura del 4.5
diafragma (terços de passos complets). f/5
f/
! !
5.6
f/
6.3
f/
7.1
f/8
f/9
f/10
CULTURA AUDIOVISUAL
f/11
108. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI ...
ÚS DEL FOTÒMETRE DE MÀ f/4
A partir d’uns paràmetres ISO i Temps d’obturació, f/
es realitza la mesura, reflectida en Apertura del 4.5
diafragma (terços de passos complets). f/5
f/
! !
5.6
f/
6.3
f/
7.1
!
f/8
f/9
f/10
CULTURA AUDIOVISUAL
f/11
109. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI ...
ÚS DEL FOTÒMETRE DE MÀ f/4
A partir d’uns paràmetres ISO i Temps d’obturació, f/
es realitza la mesura, reflectida en Apertura del 4.5
diafragma (terços de passos complets). f/5
f/
! !
5.6
f/
6.3
f/
7.1
!
f/8
!
f/9
f/10
CULTURA AUDIOVISUAL
f/11
111. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
ESQUEMES D’IL·LUMINACIÓ
Existeixen aplicacions per representar els esquemes
d’il·luminació proposats, o tutorials amb esquemes:
CULTURA AUDIOVISUAL
112. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
ESQUEMES D’IL·LUMINACIÓ
Existeixen aplicacions per representar els esquemes
d’il·luminació proposats, o tutorials amb esquemes:
On-Line - www.lightingdiagrams.com/creator
CULTURA AUDIOVISUAL
113. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
ESQUEMES D’IL·LUMINACIÓ
Existeixen aplicacions per representar els esquemes
d’il·luminació proposats, o tutorials amb esquemes:
On-Line - www.lightingdiagrams.com/creator
iPhone - Strobox, Sylights, LightStudio...
CULTURA AUDIOVISUAL
114. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
ESQUEMES D’IL·LUMINACIÓ
Existeixen aplicacions per representar els esquemes
d’il·luminació proposats, o tutorials amb esquemes:
On-Line - www.lightingdiagrams.com/creator
iPhone - Strobox, Sylights, LightStudio...
CULTURA AUDIOVISUAL
116. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
TIPUS DE FONTS D’IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
Llum contínua - Es pot mesurar amb el fotòmetre de la
càmera. Làmpades de tungstè, vapors metàl·lics,
fluorescents equilibrats a llum dia)
CULTURA AUDIOVISUAL
117. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
TIPUS DE FONTS D’IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
Llum contínua - Es pot mesurar amb el fotòmetre de la
càmera. Làmpades de tungstè, vapors metàl·lics,
fluorescents equilibrats a llum dia)
Flaixos d’estudi - Més potents i professionals. Monolítics /
capçals + generador, possibilitat de llum de modelat.
CULTURA AUDIOVISUAL
118. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
TIPUS DE FONTS D’IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
Llum contínua - Es pot mesurar amb el fotòmetre de la
càmera. Làmpades de tungstè, vapors metàl·lics,
fluorescents equilibrats a llum dia)
Flaixos d’estudi - Més potents i professionals. Monolítics /
capçals + generador, possibilitat de llum de modelat.
En tots dos casos és interessant utilitzar disparadors a
distància (infrarojos, radiofreqüència ...)
CULTURA AUDIOVISUAL
119. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
TIPUS DE FONTS D’IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
Llum contínua - Es pot mesurar amb el fotòmetre de la
càmera. Làmpades de tungstè, vapors metàl·lics,
fluorescents equilibrats a llum dia)
Flaixos d’estudi - Més potents i professionals. Monolítics /
capçals + generador, possibilitat de llum de modelat.
En tots dos casos és interessant utilitzar disparadors a
distància (infrarojos, radiofreqüència ...)
Darrerament ha aparegut la tendència Strobist, que consisteix
en utilitzar flaixos de mà i modificadors més casolans per
il·luminar (sistema prova-error).
CULTURA AUDIOVISUAL
121. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
MODIFICADORS DE LLUM
Reflectors de flaix (Snoot, Barn
Doors, Softlight/Beauty Dish,
Ringflash, ...)
CULTURA AUDIOVISUAL
122. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
MODIFICADORS DE LLUM
Reflectors de flaix (Snoot, Barn
Doors, Softlight/Beauty Dish,
Ringflash, ...)
Caixes de llum
CULTURA AUDIOVISUAL
123. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
MODIFICADORS DE LLUM
Reflectors de flaix (Snoot, Barn
Doors, Softlight/Beauty Dish,
Ringflash, ...)
Caixes de llum
Paraigües
CULTURA AUDIOVISUAL
124. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
MODIFICADORS DE LLUM
Reflectors de flaix (Snoot, Barn
Doors, Softlight/Beauty Dish,
Ringflash, ...)
Caixes de llum
Paraigües
Panell d’abella
CULTURA AUDIOVISUAL
125. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
MODIFICADORS DE LLUM
Reflectors de flaix (Snoot, Barn
Doors, Softlight/Beauty Dish,
Ringflash, ...)
Caixes de llum
Paraigües
Panell d’abella
Fresnel
CULTURA AUDIOVISUAL
126. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
MODIFICADORS DE LLUM
Reflectors de flaix (Snoot, Barn
Doors, Softlight/Beauty Dish,
Ringflash, ...)
Caixes de llum
Paraigües
Panell d’abella
Fresnel
Reflectors de llum (blancs,
daurats, plata ...)
CULTURA AUDIOVISUAL
127. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
MODIFICADORS DE LLUM
Reflectors de flaix (Snoot, Barn
Doors, Softlight/Beauty Dish,
Ringflash, ...)
Caixes de llum
Paraigües
Panell d’abella
Fresnel
Reflectors de llum (blancs,
daurats, plata ...)
Pantalles o limitadors
CULTURA AUDIOVISUAL
128. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
MODIFICADORS DE LLUM
Reflectors de flaix (Snoot, Barn
Doors, Softlight/Beauty Dish,
Ringflash, ...)
Caixes de llum
Paraigües
Panell d’abella
Fresnel
Reflectors de llum (blancs,
daurats, plata ...)
Pantalles o limitadors
CULTURA AUDIOVISUAL
131. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
Tres quarts doble (frontal, obert o tancat)
Dos focus de llum amb una diferència
d’entre 1 punt (dones) i 3 punts (homes)
CULTURA AUDIOVISUAL
132. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
Tres quarts doble (frontal, obert o tancat)
Dos focus de llum amb una diferència
d’entre 1 punt (dones) i 3 punts (homes)
CULTURA AUDIOVISUAL
133. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
Tres quarts doble (frontal, obert o tancat)
Dos focus de llum amb una diferència
d’entre 1 punt (dones) i 3 punts (homes)
CULTURA AUDIOVISUAL
134. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
Tres quarts doble (frontal, obert o tancat)
Dos focus de llum amb una diferència
d’entre 1 punt (dones) i 3 punts (homes)
CULTURA AUDIOVISUAL
135. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
Tres quarts doble (frontal, obert o tancat)
Dos focus de llum amb una diferència
d’entre 1 punt (dones) i 3 punts (homes)
CULTURA AUDIOVISUAL
136. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
Tres quarts doble (frontal, obert o tancat)
Dos focus de llum amb una diferència
d’entre 1 punt (dones) i 3 punts (homes)
CULTURA AUDIOVISUAL
138. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
Tres quarts amb variants (flash + reflector, flash + pantalla)
CULTURA AUDIOVISUAL
139. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
Tres quarts amb variants (flash + reflector, flash + pantalla)
Un sol focus de llum i aprofitant la llum reflexada
(reflector) o bé la llum ambient (pantalla)
CULTURA AUDIOVISUAL
140. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
Tres quarts amb variants (flash + reflector, flash + pantalla)
Un sol focus de llum i aprofitant la llum reflexada
(reflector) o bé la llum ambient (pantalla)
CULTURA AUDIOVISUAL
141. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
Tres quarts amb variants (flash + reflector, flash + pantalla)
Un sol focus de llum i aprofitant la llum reflexada
(reflector) o bé la llum ambient (pantalla)
CULTURA AUDIOVISUAL
144. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
Rembrandt (obert o tancat)
Joc d’ombres que provoca un triangle sota
la galta que no rep il·luminació directa
CULTURA AUDIOVISUAL
145. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
Rembrandt (obert o tancat)
Joc d’ombres que provoca un triangle sota
la galta que no rep il·luminació directa
CULTURA AUDIOVISUAL
146. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
Rembrandt (obert o tancat)
Joc d’ombres que provoca un triangle sota
la galta que no rep il·luminació directa
CULTURA AUDIOVISUAL
147. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
Rembrandt (obert o tancat)
Joc d’ombres que provoca un triangle sota
la galta que no rep il·luminació directa
CULTURA AUDIOVISUAL
150. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
Doble lateral
Molt utilitzada en el nu artístic, però poc
recomanable pel retrat.
CULTURA AUDIOVISUAL
151. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
Doble lateral
Molt utilitzada en el nu artístic, però poc
recomanable pel retrat.
CULTURA AUDIOVISUAL
152. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
Doble lateral
Molt utilitzada en el nu artístic, però poc
recomanable pel retrat.
CULTURA AUDIOVISUAL
155. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
En papallona
També anomenat Paramount, dóna un toc
molt glamurós, pretén imitar la llum solar a
l’estiu.
CULTURA AUDIOVISUAL
156. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
En papallona
També anomenat Paramount, dóna un toc
molt glamurós, pretén imitar la llum solar a
l’estiu.
CULTURA AUDIOVISUAL
157. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
En papallona
També anomenat Paramount, dóna un toc
molt glamurós, pretén imitar la llum solar a
l’estiu.
CULTURA AUDIOVISUAL
158. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
En papallona
També anomenat Paramount, dóna un toc
molt glamurós, pretén imitar la llum solar a
l’estiu.
CULTURA AUDIOVISUAL
161. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
Suma de llums
Combinació d’il·luminació tres quarts
sumada a efecte (relleu del cabell) i
colorejat del fons.
CULTURA AUDIOVISUAL
162. IL·LUMINACIÓ EN ESTUDI
DIFERENTS EXEMPLES D’IL·LUMINACIÓ
Suma de llums
Combinació d’il·luminació tres quarts
sumada a efecte (relleu del cabell) i
colorejat del fons.
CULTURA AUDIOVISUAL
165. GRÀCIES PER LA
VOSTRA ATENCIÓ
lluisballarin@gmail.com
@lballari
CULTURA AUDIOVISUAL
Editor's Notes
\n
\n
\n
\n
\n
\n
Ja s’ha parlat de diferents característiques que defineixen la llum (origen natural/artificial, suau/dura, direcció, temperatura de color…) però, com capta el sensor de la nostra càmera la llum?\nEn primer lloc, una càmera de petit format DSLR (Digital Single Lens Reflex) permet treballar amb un mateix cos i diferents objectius compatibles. Resumint molt, aquests objectius els podem definir segons dues diferents classificacions:\n•Segons si tenen una focal fixa o focal variable (zoom)\n•Segons la distància focal o angle de visió que ofereixen. Per una càmera DSLR Full Frame (models gama professional), aquests poden ser:\noGran angular / Angular: Objectius que mostren un angle molt obert de visió, amb el que podem abastir una gran amplitud de l’escena (entre 60º i 120º, superior a la visió de l’ull humà). Aquestes focals poden anar entre 14 i 35 mm. Com a contrapartida, poden oferir certa distorsió de la perspectiva, sobretot quan ens apropem molt al subjecte a fotografiar.\noNormals o estàndard: Objectius amb focals entre 35 i 60 mm. El valor de 50mm és el que més s’aproxima a la visió de l’ull humà.\noTeleobjectius curts: Distància focal entre 70 i 200 mm.\noTeleobjectius llargs: Distància focal superior als 200 mm.\noObjectius macro: Tot i no pertànyer a cap dels grups anteriors (podem trobar-ne de diferents distàncies focals, habitualment entre 50 i 180 mm), tenen la particularitat que permeten una distància mínima d’enfocament molt curta. Aquesta gran proximitat al subjecte a fotografiar permet realitzar grans ampliacions del mateix.\nCada fotògraf, depenent de les seves limitacions i necessitats, defineix quin o quins objectius formen part del seu equip. Per norma general, un bon objectiu té una vida útil llarga, superior fins i tot a la dels cossos (càmeres) que els utilitzen. És, per això, altament recomanable invertir abans en un bon objectiu que no en un bon cos amb objectiu mediocre (de res val que sigui molt bona la captació de la imatge si aquesta s’ha realitzat a través d’un objectiu amb mala qualitat).\nAlgunes propietats a tenir en compte, a part de la qualitat de construcció i de la imatge que ofereix cada objectiu, poden ser: Sistema d’estabilització, apertura màxima, velocitat d’enfocament automàtic…\n\n
Ja s’ha parlat de diferents característiques que defineixen la llum (origen natural/artificial, suau/dura, direcció, temperatura de color…) però, com capta el sensor de la nostra càmera la llum?\nEn primer lloc, una càmera de petit format DSLR (Digital Single Lens Reflex) permet treballar amb un mateix cos i diferents objectius compatibles. Resumint molt, aquests objectius els podem definir segons dues diferents classificacions:\n•Segons si tenen una focal fixa o focal variable (zoom)\n•Segons la distància focal o angle de visió que ofereixen. Per una càmera DSLR Full Frame (models gama professional), aquests poden ser:\noGran angular / Angular: Objectius que mostren un angle molt obert de visió, amb el que podem abastir una gran amplitud de l’escena (entre 60º i 120º, superior a la visió de l’ull humà). Aquestes focals poden anar entre 14 i 35 mm. Com a contrapartida, poden oferir certa distorsió de la perspectiva, sobretot quan ens apropem molt al subjecte a fotografiar.\noNormals o estàndard: Objectius amb focals entre 35 i 60 mm. El valor de 50mm és el que més s’aproxima a la visió de l’ull humà.\noTeleobjectius curts: Distància focal entre 70 i 200 mm.\noTeleobjectius llargs: Distància focal superior als 200 mm.\noObjectius macro: Tot i no pertànyer a cap dels grups anteriors (podem trobar-ne de diferents distàncies focals, habitualment entre 50 i 180 mm), tenen la particularitat que permeten una distància mínima d’enfocament molt curta. Aquesta gran proximitat al subjecte a fotografiar permet realitzar grans ampliacions del mateix.\nCada fotògraf, depenent de les seves limitacions i necessitats, defineix quin o quins objectius formen part del seu equip. Per norma general, un bon objectiu té una vida útil llarga, superior fins i tot a la dels cossos (càmeres) que els utilitzen. És, per això, altament recomanable invertir abans en un bon objectiu que no en un bon cos amb objectiu mediocre (de res val que sigui molt bona la captació de la imatge si aquesta s’ha realitzat a través d’un objectiu amb mala qualitat).\nAlgunes propietats a tenir en compte, a part de la qualitat de construcció i de la imatge que ofereix cada objectiu, poden ser: Sistema d’estabilització, apertura màxima, velocitat d’enfocament automàtic…\n\n
Ja s’ha parlat de diferents característiques que defineixen la llum (origen natural/artificial, suau/dura, direcció, temperatura de color…) però, com capta el sensor de la nostra càmera la llum?\nEn primer lloc, una càmera de petit format DSLR (Digital Single Lens Reflex) permet treballar amb un mateix cos i diferents objectius compatibles. Resumint molt, aquests objectius els podem definir segons dues diferents classificacions:\n•Segons si tenen una focal fixa o focal variable (zoom)\n•Segons la distància focal o angle de visió que ofereixen. Per una càmera DSLR Full Frame (models gama professional), aquests poden ser:\noGran angular / Angular: Objectius que mostren un angle molt obert de visió, amb el que podem abastir una gran amplitud de l’escena (entre 60º i 120º, superior a la visió de l’ull humà). Aquestes focals poden anar entre 14 i 35 mm. Com a contrapartida, poden oferir certa distorsió de la perspectiva, sobretot quan ens apropem molt al subjecte a fotografiar.\noNormals o estàndard: Objectius amb focals entre 35 i 60 mm. El valor de 50mm és el que més s’aproxima a la visió de l’ull humà.\noTeleobjectius curts: Distància focal entre 70 i 200 mm.\noTeleobjectius llargs: Distància focal superior als 200 mm.\noObjectius macro: Tot i no pertànyer a cap dels grups anteriors (podem trobar-ne de diferents distàncies focals, habitualment entre 50 i 180 mm), tenen la particularitat que permeten una distància mínima d’enfocament molt curta. Aquesta gran proximitat al subjecte a fotografiar permet realitzar grans ampliacions del mateix.\nCada fotògraf, depenent de les seves limitacions i necessitats, defineix quin o quins objectius formen part del seu equip. Per norma general, un bon objectiu té una vida útil llarga, superior fins i tot a la dels cossos (càmeres) que els utilitzen. És, per això, altament recomanable invertir abans en un bon objectiu que no en un bon cos amb objectiu mediocre (de res val que sigui molt bona la captació de la imatge si aquesta s’ha realitzat a través d’un objectiu amb mala qualitat).\nAlgunes propietats a tenir en compte, a part de la qualitat de construcció i de la imatge que ofereix cada objectiu, poden ser: Sistema d’estabilització, apertura màxima, velocitat d’enfocament automàtic…\n\n
Ja s’ha parlat de diferents característiques que defineixen la llum (origen natural/artificial, suau/dura, direcció, temperatura de color…) però, com capta el sensor de la nostra càmera la llum?\nEn primer lloc, una càmera de petit format DSLR (Digital Single Lens Reflex) permet treballar amb un mateix cos i diferents objectius compatibles. Resumint molt, aquests objectius els podem definir segons dues diferents classificacions:\n•Segons si tenen una focal fixa o focal variable (zoom)\n•Segons la distància focal o angle de visió que ofereixen. Per una càmera DSLR Full Frame (models gama professional), aquests poden ser:\noGran angular / Angular: Objectius que mostren un angle molt obert de visió, amb el que podem abastir una gran amplitud de l’escena (entre 60º i 120º, superior a la visió de l’ull humà). Aquestes focals poden anar entre 14 i 35 mm. Com a contrapartida, poden oferir certa distorsió de la perspectiva, sobretot quan ens apropem molt al subjecte a fotografiar.\noNormals o estàndard: Objectius amb focals entre 35 i 60 mm. El valor de 50mm és el que més s’aproxima a la visió de l’ull humà.\noTeleobjectius curts: Distància focal entre 70 i 200 mm.\noTeleobjectius llargs: Distància focal superior als 200 mm.\noObjectius macro: Tot i no pertànyer a cap dels grups anteriors (podem trobar-ne de diferents distàncies focals, habitualment entre 50 i 180 mm), tenen la particularitat que permeten una distància mínima d’enfocament molt curta. Aquesta gran proximitat al subjecte a fotografiar permet realitzar grans ampliacions del mateix.\nCada fotògraf, depenent de les seves limitacions i necessitats, defineix quin o quins objectius formen part del seu equip. Per norma general, un bon objectiu té una vida útil llarga, superior fins i tot a la dels cossos (càmeres) que els utilitzen. És, per això, altament recomanable invertir abans en un bon objectiu que no en un bon cos amb objectiu mediocre (de res val que sigui molt bona la captació de la imatge si aquesta s’ha realitzat a través d’un objectiu amb mala qualitat).\nAlgunes propietats a tenir en compte, a part de la qualitat de construcció i de la imatge que ofereix cada objectiu, poden ser: Sistema d’estabilització, apertura màxima, velocitat d’enfocament automàtic…\n\n
Ja s’ha parlat de diferents característiques que defineixen la llum (origen natural/artificial, suau/dura, direcció, temperatura de color…) però, com capta el sensor de la nostra càmera la llum?\nEn primer lloc, una càmera de petit format DSLR (Digital Single Lens Reflex) permet treballar amb un mateix cos i diferents objectius compatibles. Resumint molt, aquests objectius els podem definir segons dues diferents classificacions:\n•Segons si tenen una focal fixa o focal variable (zoom)\n•Segons la distància focal o angle de visió que ofereixen. Per una càmera DSLR Full Frame (models gama professional), aquests poden ser:\noGran angular / Angular: Objectius que mostren un angle molt obert de visió, amb el que podem abastir una gran amplitud de l’escena (entre 60º i 120º, superior a la visió de l’ull humà). Aquestes focals poden anar entre 14 i 35 mm. Com a contrapartida, poden oferir certa distorsió de la perspectiva, sobretot quan ens apropem molt al subjecte a fotografiar.\noNormals o estàndard: Objectius amb focals entre 35 i 60 mm. El valor de 50mm és el que més s’aproxima a la visió de l’ull humà.\noTeleobjectius curts: Distància focal entre 70 i 200 mm.\noTeleobjectius llargs: Distància focal superior als 200 mm.\noObjectius macro: Tot i no pertànyer a cap dels grups anteriors (podem trobar-ne de diferents distàncies focals, habitualment entre 50 i 180 mm), tenen la particularitat que permeten una distància mínima d’enfocament molt curta. Aquesta gran proximitat al subjecte a fotografiar permet realitzar grans ampliacions del mateix.\nCada fotògraf, depenent de les seves limitacions i necessitats, defineix quin o quins objectius formen part del seu equip. Per norma general, un bon objectiu té una vida útil llarga, superior fins i tot a la dels cossos (càmeres) que els utilitzen. És, per això, altament recomanable invertir abans en un bon objectiu que no en un bon cos amb objectiu mediocre (de res val que sigui molt bona la captació de la imatge si aquesta s’ha realitzat a través d’un objectiu amb mala qualitat).\nAlgunes propietats a tenir en compte, a part de la qualitat de construcció i de la imatge que ofereix cada objectiu, poden ser: Sistema d’estabilització, apertura màxima, velocitat d’enfocament automàtic…\n\n
Ja s’ha parlat de diferents característiques que defineixen la llum (origen natural/artificial, suau/dura, direcció, temperatura de color…) però, com capta el sensor de la nostra càmera la llum?\nEn primer lloc, una càmera de petit format DSLR (Digital Single Lens Reflex) permet treballar amb un mateix cos i diferents objectius compatibles. Resumint molt, aquests objectius els podem definir segons dues diferents classificacions:\n•Segons si tenen una focal fixa o focal variable (zoom)\n•Segons la distància focal o angle de visió que ofereixen. Per una càmera DSLR Full Frame (models gama professional), aquests poden ser:\noGran angular / Angular: Objectius que mostren un angle molt obert de visió, amb el que podem abastir una gran amplitud de l’escena (entre 60º i 120º, superior a la visió de l’ull humà). Aquestes focals poden anar entre 14 i 35 mm. Com a contrapartida, poden oferir certa distorsió de la perspectiva, sobretot quan ens apropem molt al subjecte a fotografiar.\noNormals o estàndard: Objectius amb focals entre 35 i 60 mm. El valor de 50mm és el que més s’aproxima a la visió de l’ull humà.\noTeleobjectius curts: Distància focal entre 70 i 200 mm.\noTeleobjectius llargs: Distància focal superior als 200 mm.\noObjectius macro: Tot i no pertànyer a cap dels grups anteriors (podem trobar-ne de diferents distàncies focals, habitualment entre 50 i 180 mm), tenen la particularitat que permeten una distància mínima d’enfocament molt curta. Aquesta gran proximitat al subjecte a fotografiar permet realitzar grans ampliacions del mateix.\nCada fotògraf, depenent de les seves limitacions i necessitats, defineix quin o quins objectius formen part del seu equip. Per norma general, un bon objectiu té una vida útil llarga, superior fins i tot a la dels cossos (càmeres) que els utilitzen. És, per això, altament recomanable invertir abans en un bon objectiu que no en un bon cos amb objectiu mediocre (de res val que sigui molt bona la captació de la imatge si aquesta s’ha realitzat a través d’un objectiu amb mala qualitat).\nAlgunes propietats a tenir en compte, a part de la qualitat de construcció i de la imatge que ofereix cada objectiu, poden ser: Sistema d’estabilització, apertura màxima, velocitat d’enfocament automàtic…\n\n
Ja s’ha parlat de diferents característiques que defineixen la llum (origen natural/artificial, suau/dura, direcció, temperatura de color…) però, com capta el sensor de la nostra càmera la llum?\nEn primer lloc, una càmera de petit format DSLR (Digital Single Lens Reflex) permet treballar amb un mateix cos i diferents objectius compatibles. Resumint molt, aquests objectius els podem definir segons dues diferents classificacions:\n•Segons si tenen una focal fixa o focal variable (zoom)\n•Segons la distància focal o angle de visió que ofereixen. Per una càmera DSLR Full Frame (models gama professional), aquests poden ser:\noGran angular / Angular: Objectius que mostren un angle molt obert de visió, amb el que podem abastir una gran amplitud de l’escena (entre 60º i 120º, superior a la visió de l’ull humà). Aquestes focals poden anar entre 14 i 35 mm. Com a contrapartida, poden oferir certa distorsió de la perspectiva, sobretot quan ens apropem molt al subjecte a fotografiar.\noNormals o estàndard: Objectius amb focals entre 35 i 60 mm. El valor de 50mm és el que més s’aproxima a la visió de l’ull humà.\noTeleobjectius curts: Distància focal entre 70 i 200 mm.\noTeleobjectius llargs: Distància focal superior als 200 mm.\noObjectius macro: Tot i no pertànyer a cap dels grups anteriors (podem trobar-ne de diferents distàncies focals, habitualment entre 50 i 180 mm), tenen la particularitat que permeten una distància mínima d’enfocament molt curta. Aquesta gran proximitat al subjecte a fotografiar permet realitzar grans ampliacions del mateix.\nCada fotògraf, depenent de les seves limitacions i necessitats, defineix quin o quins objectius formen part del seu equip. Per norma general, un bon objectiu té una vida útil llarga, superior fins i tot a la dels cossos (càmeres) que els utilitzen. És, per això, altament recomanable invertir abans en un bon objectiu que no en un bon cos amb objectiu mediocre (de res val que sigui molt bona la captació de la imatge si aquesta s’ha realitzat a través d’un objectiu amb mala qualitat).\nAlgunes propietats a tenir en compte, a part de la qualitat de construcció i de la imatge que ofereix cada objectiu, poden ser: Sistema d’estabilització, apertura màxima, velocitat d’enfocament automàtic…\n\n
Ja s’ha parlat de diferents característiques que defineixen la llum (origen natural/artificial, suau/dura, direcció, temperatura de color…) però, com capta el sensor de la nostra càmera la llum?\nEn primer lloc, una càmera de petit format DSLR (Digital Single Lens Reflex) permet treballar amb un mateix cos i diferents objectius compatibles. Resumint molt, aquests objectius els podem definir segons dues diferents classificacions:\n•Segons si tenen una focal fixa o focal variable (zoom)\n•Segons la distància focal o angle de visió que ofereixen. Per una càmera DSLR Full Frame (models gama professional), aquests poden ser:\noGran angular / Angular: Objectius que mostren un angle molt obert de visió, amb el que podem abastir una gran amplitud de l’escena (entre 60º i 120º, superior a la visió de l’ull humà). Aquestes focals poden anar entre 14 i 35 mm. Com a contrapartida, poden oferir certa distorsió de la perspectiva, sobretot quan ens apropem molt al subjecte a fotografiar.\noNormals o estàndard: Objectius amb focals entre 35 i 60 mm. El valor de 50mm és el que més s’aproxima a la visió de l’ull humà.\noTeleobjectius curts: Distància focal entre 70 i 200 mm.\noTeleobjectius llargs: Distància focal superior als 200 mm.\noObjectius macro: Tot i no pertànyer a cap dels grups anteriors (podem trobar-ne de diferents distàncies focals, habitualment entre 50 i 180 mm), tenen la particularitat que permeten una distància mínima d’enfocament molt curta. Aquesta gran proximitat al subjecte a fotografiar permet realitzar grans ampliacions del mateix.\nCada fotògraf, depenent de les seves limitacions i necessitats, defineix quin o quins objectius formen part del seu equip. Per norma general, un bon objectiu té una vida útil llarga, superior fins i tot a la dels cossos (càmeres) que els utilitzen. És, per això, altament recomanable invertir abans en un bon objectiu que no en un bon cos amb objectiu mediocre (de res val que sigui molt bona la captació de la imatge si aquesta s’ha realitzat a través d’un objectiu amb mala qualitat).\nAlgunes propietats a tenir en compte, a part de la qualitat de construcció i de la imatge que ofereix cada objectiu, poden ser: Sistema d’estabilització, apertura màxima, velocitat d’enfocament automàtic…\n\n
Ja s’ha parlat de diferents característiques que defineixen la llum (origen natural/artificial, suau/dura, direcció, temperatura de color…) però, com capta el sensor de la nostra càmera la llum?\nEn primer lloc, una càmera de petit format DSLR (Digital Single Lens Reflex) permet treballar amb un mateix cos i diferents objectius compatibles. Resumint molt, aquests objectius els podem definir segons dues diferents classificacions:\n•Segons si tenen una focal fixa o focal variable (zoom)\n•Segons la distància focal o angle de visió que ofereixen. Per una càmera DSLR Full Frame (models gama professional), aquests poden ser:\noGran angular / Angular: Objectius que mostren un angle molt obert de visió, amb el que podem abastir una gran amplitud de l’escena (entre 60º i 120º, superior a la visió de l’ull humà). Aquestes focals poden anar entre 14 i 35 mm. Com a contrapartida, poden oferir certa distorsió de la perspectiva, sobretot quan ens apropem molt al subjecte a fotografiar.\noNormals o estàndard: Objectius amb focals entre 35 i 60 mm. El valor de 50mm és el que més s’aproxima a la visió de l’ull humà.\noTeleobjectius curts: Distància focal entre 70 i 200 mm.\noTeleobjectius llargs: Distància focal superior als 200 mm.\noObjectius macro: Tot i no pertànyer a cap dels grups anteriors (podem trobar-ne de diferents distàncies focals, habitualment entre 50 i 180 mm), tenen la particularitat que permeten una distància mínima d’enfocament molt curta. Aquesta gran proximitat al subjecte a fotografiar permet realitzar grans ampliacions del mateix.\nCada fotògraf, depenent de les seves limitacions i necessitats, defineix quin o quins objectius formen part del seu equip. Per norma general, un bon objectiu té una vida útil llarga, superior fins i tot a la dels cossos (càmeres) que els utilitzen. És, per això, altament recomanable invertir abans en un bon objectiu que no en un bon cos amb objectiu mediocre (de res val que sigui molt bona la captació de la imatge si aquesta s’ha realitzat a través d’un objectiu amb mala qualitat).\nAlgunes propietats a tenir en compte, a part de la qualitat de construcció i de la imatge que ofereix cada objectiu, poden ser: Sistema d’estabilització, apertura màxima, velocitat d’enfocament automàtic…\n\n
A l’interior de la majoria d’objectius podem trobar una apertura definida per una sèrie de làmines metàl·liques solapades (diafragma). Aquest acostuma a prendre els següents valors principals:\nf1, f1.4, f2, f2.8, f4, f5.6, f8, f11, f16, f22, f32 … \nUna bona manera de memoritzar aquests valors és recordar els dos primers i, a partir d’aquí, es realitza una sèrie on el tercer valor és el doble del primer, el quart el doble del segon (aproximadament) i així successivament...\nBàsicament, mitjançant la regulació d’aquesta apertura, i gràcies també al temps d’exposició triat, podem regular la quantitat de llum que arriba al sensor de la càmera i realitzar així una correcta exposició de l’escena. Atenció: un nombre f gran (22) deixa entrar poca quantitat de llum, mentre que un nombre f petit (2.8) deixa entrar molta més llum. Quan ens referim a la diferència d’entrada de llum entre un nombre f i el següent parlem de passos (un pas més obert, per exemple passar des de f/5.6 a f/4 equival a deixar entrar el doble de llum en un mateix moment de temps). Cal destacar que la majoria de DSLR permeten modificar les apertures en terços de pas (els passos sencers apareixen emmarcats):\n(...) – f4 – f4.5 – f5 – f5.6 – f6.3 – f7.1 – f8 – f9 – f10 – f11 – f13 – f14 – f16 – (...)\nEl mateix succeeix quan ens referim a temps d’exposició, on generalment s’expressen en fraccions de segon:\n(...) - 1” – 0.8” - 0.6” - 0.5” – 0.4” – 0.3” – 4 – 5 – 6 – 8 – 10 – 13 – 15 – 20 – 25 – 30 – 40 – 50 – 60 – 80 – 100 – 125 – 160 – 200 – 250 – 320 – 400 – 500 - [...] - 8000\nEn canvi, quan modifiquem la sensibilitat ISO els passos s’expressen tal que així:\n(...) - ISO 3200 – ISO 1600 – ISO 800 – ISO 400 – ISO 200 – ISO 100 - (...)\nEn tots tres casos, i tal com es mostren anteriorment, quant més a l’esquerra ens trobem, més llum serà captada i, quant més a la dreta, menys llum.\n\n
A l’interior de la majoria d’objectius podem trobar una apertura definida per una sèrie de làmines metàl·liques solapades (diafragma). Aquest acostuma a prendre els següents valors principals:\nf1, f1.4, f2, f2.8, f4, f5.6, f8, f11, f16, f22, f32 … \nUna bona manera de memoritzar aquests valors és recordar els dos primers i, a partir d’aquí, es realitza una sèrie on el tercer valor és el doble del primer, el quart el doble del segon (aproximadament) i així successivament...\nBàsicament, mitjançant la regulació d’aquesta apertura, i gràcies també al temps d’exposició triat, podem regular la quantitat de llum que arriba al sensor de la càmera i realitzar així una correcta exposició de l’escena. Atenció: un nombre f gran (22) deixa entrar poca quantitat de llum, mentre que un nombre f petit (2.8) deixa entrar molta més llum. Quan ens referim a la diferència d’entrada de llum entre un nombre f i el següent parlem de passos (un pas més obert, per exemple passar des de f/5.6 a f/4 equival a deixar entrar el doble de llum en un mateix moment de temps). Cal destacar que la majoria de DSLR permeten modificar les apertures en terços de pas (els passos sencers apareixen emmarcats):\n(...) – f4 – f4.5 – f5 – f5.6 – f6.3 – f7.1 – f8 – f9 – f10 – f11 – f13 – f14 – f16 – (...)\nEl mateix succeeix quan ens referim a temps d’exposició, on generalment s’expressen en fraccions de segon:\n(...) - 1” – 0.8” - 0.6” - 0.5” – 0.4” – 0.3” – 4 – 5 – 6 – 8 – 10 – 13 – 15 – 20 – 25 – 30 – 40 – 50 – 60 – 80 – 100 – 125 – 160 – 200 – 250 – 320 – 400 – 500 - [...] - 8000\nEn canvi, quan modifiquem la sensibilitat ISO els passos s’expressen tal que així:\n(...) - ISO 3200 – ISO 1600 – ISO 800 – ISO 400 – ISO 200 – ISO 100 - (...)\nEn tots tres casos, i tal com es mostren anteriorment, quant més a l’esquerra ens trobem, més llum serà captada i, quant més a la dreta, menys llum.\n\n
A l’interior de la majoria d’objectius podem trobar una apertura definida per una sèrie de làmines metàl·liques solapades (diafragma). Aquest acostuma a prendre els següents valors principals:\nf2, f2.8, f4, f5.6, f8, f11, f16, f22, f32 …\nBàsicament, mitjançant la regulació d’aquesta apertura, i gràcies també al temps d’exposició triat, podem regular la quantitat de llum que arriba al sensor de la càmera i realitzar així una correcta exposició de l’escena. Atenció: un nombre f gran (22) deixa entrar poca quantitat de llum, mentre que un nombre f petit (2.8) deixa entrar molta més llum. Quan ens referim a la diferència d’entrada de llum entre un nombre f i el següent parlem de passos (un pas més obert, per exemple passar des de f/5.6 a f/4 equival a deixar entrar el doble de llum en un mateix moment de temps).\n\n
A l’interior de la majoria d’objectius podem trobar una apertura definida per una sèrie de làmines metàl·liques solapades (diafragma). Aquest acostuma a prendre els següents valors principals:\nf2, f2.8, f4, f5.6, f8, f11, f16, f22, f32 …\nBàsicament, mitjançant la regulació d’aquesta apertura, i gràcies també al temps d’exposició triat, podem regular la quantitat de llum que arriba al sensor de la càmera i realitzar així una correcta exposició de l’escena. Atenció: un nombre f gran (22) deixa entrar poca quantitat de llum, mentre que un nombre f petit (2.8) deixa entrar molta més llum. Quan ens referim a la diferència d’entrada de llum entre un nombre f i el següent parlem de passos (un pas més obert, per exemple passar des de f/5.6 a f/4 equival a deixar entrar el doble de llum en un mateix moment de temps).\n\n
Inconvenient d’augmentar la ISO: quan major sigui aquesta, més “soroll” tindrà la nostra imatge. S’entén per soroll aquells grans o píxels que es mostren d’un color diferent al de l’escena original.\n
Mesurant la llum\nPer mesurar la quantitat de llum d’una escena, la càmera DSLR disposa d’un fotòmetre incorporat que pot mesurar aquesta llum de diferents formes (puntual, ponderada, promitjada ...). Per poder ser més precisos a l’hora de mesurar-la i controlar més els diferents paràmetres, és recomanable treballar amb un sistema de mesura puntual, sempre que la càmera ho permeti.\nUna vegada un realitza la mesura de l’escena (generalment, en pressionar el botó de la presa de la imatge a mig recorregut), la càmera indica, amb un diagrama com el següent, la quantitat de la llum existent en el punt central (en el cas de treballar amb mesura puntual, insistim):\nSi treballem amb modes automàtics (Auto, P) o bé semi automàtics (Tv, Av) la càmera tendeix a equilibrar els paràmetres d’apertura de diafragma (f) i temps d’exposició de tal forma que l’escena quedi amb una mesura neutra, equivalent a un gris del 18%.\n\n\n\n
Mesurant la llum\nPer mesurar la quantitat de llum d’una escena, la càmera DSLR disposa d’un fotòmetre incorporat que pot mesurar aquesta llum de diferents formes (puntual, ponderada, promitjada ...). Per poder ser més precisos a l’hora de mesurar-la i controlar més els diferents paràmetres, és recomanable treballar amb un sistema de mesura puntual, sempre que la càmera ho permeti.\nUna vegada un realitza la mesura de l’escena (generalment, en pressionar el botó de la presa de la imatge a mig recorregut), la càmera indica, amb un diagrama com el següent, la quantitat de la llum existent en el punt central (en el cas de treballar amb mesura puntual, insistim):\nSi treballem amb modes automàtics (Auto, P) o bé semi automàtics (Tv, Av) la càmera tendeix a equilibrar els paràmetres d’apertura de diafragma (f) i temps d’exposició de tal forma que l’escena quedi amb una mesura neutra, equivalent a un gris del 18%.\n\n\n\n
\nProblema: tan si fotografiem una cartolina grisa, com una de blanca com una de negra en mode no manual, la càmera “forçarà” aquesta mesura fins que resulti un gris neutre. Solució: disparar en mode manual i controlar la mesura.\n\n
\nProblema: tan si fotografiem una cartolina grisa, com una de blanca com una de negra en mode no manual, la càmera “forçarà” aquesta mesura fins que resulti un gris neutre. Solució: disparar en mode manual i controlar la mesura.\n\n
\nProblema: tan si fotografiem una cartolina grisa, com una de blanca com una de negra en mode no manual, la càmera “forçarà” aquesta mesura fins que resulti un gris neutre. Solució: disparar en mode manual i controlar la mesura.\n\n
\nProblema: tan si fotografiem una cartolina grisa, com una de blanca com una de negra en mode no manual, la càmera “forçarà” aquesta mesura fins que resulti un gris neutre. Solució: disparar en mode manual i controlar la mesura.\n\n
\nProblema: tan si fotografiem una cartolina grisa, com una de blanca com una de negra en mode no manual, la càmera “forçarà” aquesta mesura fins que resulti un gris neutre. Solució: disparar en mode manual i controlar la mesura.\n\n
\nProblema: tan si fotografiem una cartolina grisa, com una de blanca com una de negra en mode no manual, la càmera “forçarà” aquesta mesura fins que resulti un gris neutre. Solució: disparar en mode manual i controlar la mesura.\n\n
\nProblema: tan si fotografiem una cartolina grisa, com una de blanca com una de negra en mode no manual, la càmera “forçarà” aquesta mesura fins que resulti un gris neutre. Solució: disparar en mode manual i controlar la mesura.\n\n
\nProblema: tan si fotografiem una cartolina grisa, com una de blanca com una de negra en mode no manual, la càmera “forçarà” aquesta mesura fins que resulti un gris neutre. Solució: disparar en mode manual i controlar la mesura.\n\n
Combinació Apertura / Temps obturació / Sensibilitat ISO = Mesura fotòmetre\n\n
Combinació Apertura / Temps obturació / Sensibilitat ISO = Mesura fotòmetre\n\n
Combinació Apertura / Temps obturació / Sensibilitat ISO = Mesura fotòmetre\n\n
Combinació Apertura / Temps obturació / Sensibilitat ISO = Mesura fotòmetre\n\n
Combinació Apertura / Temps obturació / Sensibilitat ISO = Mesura fotòmetre\n\n
Combinació Apertura / Temps obturació / Sensibilitat ISO = Mesura fotòmetre\n\n
Combinació Apertura / Temps obturació / Sensibilitat ISO = Mesura fotòmetre\n\n
Combinació Apertura / Temps obturació / Sensibilitat ISO = Mesura fotòmetre\n\n
Combinació Apertura / Temps obturació / Sensibilitat ISO = Mesura fotòmetre\n\n
Combinació Apertura / Temps obturació / Sensibilitat ISO = Mesura fotòmetre\n\n
Sistema del “derecheo”\nA l’hora de treballar amb imatges digitals, és preferible treballar sempre amb imatges del tipus RAW (cru, sense cap tipus de conversió que pugui reduir la qualitat de la imatge) abans que altres sistemes (JPEG). El fet de treballar amb RAW permet que després puguem fer un post-processat mitjançant software garantint una màxima qualitat.\nAixí doncs, i per aprofitar al màxim la informació captada per el sensor de la càmera, és aconsellable aprofitar la banda dreta de l’histograma al màxim. Per afavorir aquest fet, es pot utilitzar la tècnica del “derecheo”. Cal seguir els següents passos:\n•Utilitzar sistema d’imatges RAW (en cas contrari, és molt poc recomanable post-processar imatges JPEG)\n•Utilitzar sistema de mesura puntual, per poder afinar molt millor quina part de l’escena volem mesurar.\n•Buscar aquella punt de l’escena amb més lluminositat (exceptuant el focus de llum, que sempre restarà sobreexposat) i mesurar-lo tot prement el botó a mig recorregut.\n•Verificar que la mesura estigui dins el rang dinàmic de la càmera, intentant que quedi el màxim a la dreta possible.\nUna vegada realitzada la fotografia, podem comprovar –mitjançant l’histograma- que aquest s’ajusta al màxim cap a la dreta, sense arribar a mostrar zones cremades. Sempre és possible que l’escena contingui un rang dinàmic molt elevat (per exemple, incloent zones amb llum directa del sol al migdia al mateix temps que zones amb ombra molt pronunciada). En aquest cas, si volem apreciar els detalls en tota l’escena, hem de recórrer a altres sistemes (mitjançant sistemes informàtics, com l’HDR, amb la combinació de 3 imatges aforquillades o bé utilitzant filtres que suavitzin la diferència de llum entre diferents parts de la imatge).\n\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
Profunditat de camp\nA l’hora de treballar amb el llenguatge visual d’una imatge, cal que utilitzem la tècnica fotogràfica per emfatitzar allò que volem, per representar el missatge que volem donar. És per això que resulta imprescindible prendre un seguit de decisions que condicionaran el resultat de la nostra imatge. \nEn ocasions voldrem congelar un instant (gest de patiment d’un esportista, esquitx de gotes d’aigua...) o bé l’efecte contrari (estela de llum d’un cotxe circulant per una carretera, panning o escombrat, cascada amb efecte sedós...). En ambdós casos, ens caldrà treballar amb la velocitat d’obturació i escollir temps molt ràpids (1/2000, 1/4000, ...) o bé temps lents (1/2, 2 segons, fins a mode Bulb...).\nEn altres ocasions necessitem emfatitzar algun element de l’escena, i ho podem fer mitjançant la llum (els elements més clars capten l’atenció de l’ull humà) o bé mitjançant la profunditat de camp. Aquesta vindria a ser l’espai entre les parts més properes i més llunyanes d’un subjecte que es reprodueixen amb suficient nitidesa a una determinada distància d’enfocament. Aquesta profunditat de camp pot venir condicionada, bàsicament, per tres factors, ordenats de major a menor importància:\n•Distància des del sensor al subjecte – Quant més a prop ens situem del subjecte a fotografiar, menys profunditat de camp tindrem (menys part nítida o enfocada).\n•Distància focal de l’objectiu utilitzat – Els teleobjectius ofereixen menys profunditat de camp que els angulars, en unes condicions similars. Aquest és un dels motius pels quals s’acostumen a utilitzar focals superiors als 90mm en fotografia de models, per aïllar el/la model del fons tot jugant amb la poca profunditat de camp.\nPer exemple, si el que volem és fotografiar un paisatge, acostumarem a utilitzar focals curtes (angulars) a una apertura relativament baixa (f/8 o f/11), per garantir que tinguem enfocada una major distància de l’escena (tant pel que fa a un element que tinguem en primer pla com a aquells que es trobin a l’infinit). Arribats a aquest punt, seria interessant conèixer el significat de la distància hiperfocal.\n\n
Profunditat de camp\nA l’hora de treballar amb el llenguatge visual d’una imatge, cal que utilitzem la tècnica fotogràfica per emfatitzar allò que volem, per representar el missatge que volem donar. És per això que resulta imprescindible prendre un seguit de decisions que condicionaran el resultat de la nostra imatge. \nEn ocasions voldrem congelar un instant (gest de patiment d’un esportista, esquitx de gotes d’aigua...) o bé l’efecte contrari (estela de llum d’un cotxe circulant per una carretera, panning o escombrat, cascada amb efecte sedós...). En ambdós casos, ens caldrà treballar amb la velocitat d’obturació i escollir temps molt ràpids (1/2000, 1/4000, ...) o bé temps lents (1/2, 2 segons, fins a mode Bulb...).\nEn altres ocasions necessitem emfatitzar algun element de l’escena, i ho podem fer mitjançant la llum (els elements més clars capten l’atenció de l’ull humà) o bé mitjançant la profunditat de camp. Aquesta vindria a ser l’espai entre les parts més properes i més llunyanes d’un subjecte que es reprodueixen amb suficient nitidesa a una determinada distància d’enfocament. Aquesta profunditat de camp pot venir condicionada, bàsicament, per tres factors, ordenats de major a menor importància:\n•Distància des del sensor al subjecte – Quant més a prop ens situem del subjecte a fotografiar, menys profunditat de camp tindrem (menys part nítida o enfocada).\n•Distància focal de l’objectiu utilitzat – Els teleobjectius ofereixen menys profunditat de camp que els angulars, en unes condicions similars. Aquest és un dels motius pels quals s’acostumen a utilitzar focals superiors als 90mm en fotografia de models, per aïllar el/la model del fons tot jugant amb la poca profunditat de camp.\nPer exemple, si el que volem és fotografiar un paisatge, acostumarem a utilitzar focals curtes (angulars) a una apertura relativament baixa (f/8 o f/11), per garantir que tinguem enfocada una major distància de l’escena (tant pel que fa a un element que tinguem en primer pla com a aquells que es trobin a l’infinit). Arribats a aquest punt, seria interessant conèixer el significat de la distància hiperfocal.\n\n
Profunditat de camp\nA l’hora de treballar amb el llenguatge visual d’una imatge, cal que utilitzem la tècnica fotogràfica per emfatitzar allò que volem, per representar el missatge que volem donar. És per això que resulta imprescindible prendre un seguit de decisions que condicionaran el resultat de la nostra imatge. \nEn ocasions voldrem congelar un instant (gest de patiment d’un esportista, esquitx de gotes d’aigua...) o bé l’efecte contrari (estela de llum d’un cotxe circulant per una carretera, panning o escombrat, cascada amb efecte sedós...). En ambdós casos, ens caldrà treballar amb la velocitat d’obturació i escollir temps molt ràpids (1/2000, 1/4000, ...) o bé temps lents (1/2, 2 segons, fins a mode Bulb...).\nEn altres ocasions necessitem emfatitzar algun element de l’escena, i ho podem fer mitjançant la llum (els elements més clars capten l’atenció de l’ull humà) o bé mitjançant la profunditat de camp. Aquesta vindria a ser l’espai entre les parts més properes i més llunyanes d’un subjecte que es reprodueixen amb suficient nitidesa a una determinada distància d’enfocament. Aquesta profunditat de camp pot venir condicionada, bàsicament, per tres factors, ordenats de major a menor importància:\n•Distància des del sensor al subjecte – Quant més a prop ens situem del subjecte a fotografiar, menys profunditat de camp tindrem (menys part nítida o enfocada).\n•Distància focal de l’objectiu utilitzat – Els teleobjectius ofereixen menys profunditat de camp que els angulars, en unes condicions similars. Aquest és un dels motius pels quals s’acostumen a utilitzar focals superiors als 90mm en fotografia de models, per aïllar el/la model del fons tot jugant amb la poca profunditat de camp.\nPer exemple, si el que volem és fotografiar un paisatge, acostumarem a utilitzar focals curtes (angulars) a una apertura relativament baixa (f/8 o f/11), per garantir que tinguem enfocada una major distància de l’escena (tant pel que fa a un element que tinguem en primer pla com a aquells que es trobin a l’infinit). Arribats a aquest punt, seria interessant conèixer el significat de la distància hiperfocal.\n\n
Profunditat de camp\nA l’hora de treballar amb el llenguatge visual d’una imatge, cal que utilitzem la tècnica fotogràfica per emfatitzar allò que volem, per representar el missatge que volem donar. És per això que resulta imprescindible prendre un seguit de decisions que condicionaran el resultat de la nostra imatge. \nEn ocasions voldrem congelar un instant (gest de patiment d’un esportista, esquitx de gotes d’aigua...) o bé l’efecte contrari (estela de llum d’un cotxe circulant per una carretera, panning o escombrat, cascada amb efecte sedós...). En ambdós casos, ens caldrà treballar amb la velocitat d’obturació i escollir temps molt ràpids (1/2000, 1/4000, ...) o bé temps lents (1/2, 2 segons, fins a mode Bulb...).\nEn altres ocasions necessitem emfatitzar algun element de l’escena, i ho podem fer mitjançant la llum (els elements més clars capten l’atenció de l’ull humà) o bé mitjançant la profunditat de camp. Aquesta vindria a ser l’espai entre les parts més properes i més llunyanes d’un subjecte que es reprodueixen amb suficient nitidesa a una determinada distància d’enfocament. Aquesta profunditat de camp pot venir condicionada, bàsicament, per tres factors, ordenats de major a menor importància:\n•Distància des del sensor al subjecte – Quant més a prop ens situem del subjecte a fotografiar, menys profunditat de camp tindrem (menys part nítida o enfocada).\n•Distància focal de l’objectiu utilitzat – Els teleobjectius ofereixen menys profunditat de camp que els angulars, en unes condicions similars. Aquest és un dels motius pels quals s’acostumen a utilitzar focals superiors als 90mm en fotografia de models, per aïllar el/la model del fons tot jugant amb la poca profunditat de camp.\nPer exemple, si el que volem és fotografiar un paisatge, acostumarem a utilitzar focals curtes (angulars) a una apertura relativament baixa (f/8 o f/11), per garantir que tinguem enfocada una major distància de l’escena (tant pel que fa a un element que tinguem en primer pla com a aquells que es trobin a l’infinit). Arribats a aquest punt, seria interessant conèixer el significat de la distància hiperfocal.\n\n
Profunditat de camp\nA l’hora de treballar amb el llenguatge visual d’una imatge, cal que utilitzem la tècnica fotogràfica per emfatitzar allò que volem, per representar el missatge que volem donar. És per això que resulta imprescindible prendre un seguit de decisions que condicionaran el resultat de la nostra imatge. \nEn ocasions voldrem congelar un instant (gest de patiment d’un esportista, esquitx de gotes d’aigua...) o bé l’efecte contrari (estela de llum d’un cotxe circulant per una carretera, panning o escombrat, cascada amb efecte sedós...). En ambdós casos, ens caldrà treballar amb la velocitat d’obturació i escollir temps molt ràpids (1/2000, 1/4000, ...) o bé temps lents (1/2, 2 segons, fins a mode Bulb...).\nEn altres ocasions necessitem emfatitzar algun element de l’escena, i ho podem fer mitjançant la llum (els elements més clars capten l’atenció de l’ull humà) o bé mitjançant la profunditat de camp. Aquesta vindria a ser l’espai entre les parts més properes i més llunyanes d’un subjecte que es reprodueixen amb suficient nitidesa a una determinada distància d’enfocament. Aquesta profunditat de camp pot venir condicionada, bàsicament, per tres factors, ordenats de major a menor importància:\n•Distància des del sensor al subjecte – Quant més a prop ens situem del subjecte a fotografiar, menys profunditat de camp tindrem (menys part nítida o enfocada).\n•Distància focal de l’objectiu utilitzat – Els teleobjectius ofereixen menys profunditat de camp que els angulars, en unes condicions similars. Aquest és un dels motius pels quals s’acostumen a utilitzar focals superiors als 90mm en fotografia de models, per aïllar el/la model del fons tot jugant amb la poca profunditat de camp.\nPer exemple, si el que volem és fotografiar un paisatge, acostumarem a utilitzar focals curtes (angulars) a una apertura relativament baixa (f/8 o f/11), per garantir que tinguem enfocada una major distància de l’escena (tant pel que fa a un element que tinguem en primer pla com a aquells que es trobin a l’infinit). Arribats a aquest punt, seria interessant conèixer el significat de la distància hiperfocal.\n\n
Profunditat de camp\nA l’hora de treballar amb el llenguatge visual d’una imatge, cal que utilitzem la tècnica fotogràfica per emfatitzar allò que volem, per representar el missatge que volem donar. És per això que resulta imprescindible prendre un seguit de decisions que condicionaran el resultat de la nostra imatge. \nEn ocasions voldrem congelar un instant (gest de patiment d’un esportista, esquitx de gotes d’aigua...) o bé l’efecte contrari (estela de llum d’un cotxe circulant per una carretera, panning o escombrat, cascada amb efecte sedós...). En ambdós casos, ens caldrà treballar amb la velocitat d’obturació i escollir temps molt ràpids (1/2000, 1/4000, ...) o bé temps lents (1/2, 2 segons, fins a mode Bulb...).\nEn altres ocasions necessitem emfatitzar algun element de l’escena, i ho podem fer mitjançant la llum (els elements més clars capten l’atenció de l’ull humà) o bé mitjançant la profunditat de camp. Aquesta vindria a ser l’espai entre les parts més properes i més llunyanes d’un subjecte que es reprodueixen amb suficient nitidesa a una determinada distància d’enfocament. Aquesta profunditat de camp pot venir condicionada, bàsicament, per tres factors, ordenats de major a menor importància:\n•Distància des del sensor al subjecte – Quant més a prop ens situem del subjecte a fotografiar, menys profunditat de camp tindrem (menys part nítida o enfocada).\n•Distància focal de l’objectiu utilitzat – Els teleobjectius ofereixen menys profunditat de camp que els angulars, en unes condicions similars. Aquest és un dels motius pels quals s’acostumen a utilitzar focals superiors als 90mm en fotografia de models, per aïllar el/la model del fons tot jugant amb la poca profunditat de camp.\nPer exemple, si el que volem és fotografiar un paisatge, acostumarem a utilitzar focals curtes (angulars) a una apertura relativament baixa (f/8 o f/11), per garantir que tinguem enfocada una major distància de l’escena (tant pel que fa a un element que tinguem en primer pla com a aquells que es trobin a l’infinit). Arribats a aquest punt, seria interessant conèixer el significat de la distància hiperfocal.\n\n
Profunditat de camp\n•Apertura de l’objectiu (número f). Quan major sigui l’apertura de l’objectiu (recordem: un nombre f més petit) menor serà la profunditat de camp.\nEn altres casos, com ara en retrats, de vegades ens interessa destacar el model del fons, fins i tot arribant a produir un desenfocament conegut com a Bokeh.\nPer poder practicar aquests aspectes, i sempre que no ens sigui possible utilitzar la càmera real, podem recórrer al següent simulador:\nhttp://camerasim.com/camera-simulator\n\n\n
Profunditat de camp\n•Apertura de l’objectiu (número f). Quan major sigui l’apertura de l’objectiu (recordem: un nombre f més petit) menor serà la profunditat de camp.\nEn altres casos, com ara en retrats, de vegades ens interessa destacar el model del fons, fins i tot arribant a produir un desenfocament conegut com a Bokeh.\nPer poder practicar aquests aspectes, i sempre que no ens sigui possible utilitzar la càmera real, podem recórrer al següent simulador:\nhttp://camerasim.com/camera-simulator\n\n\n
Profunditat de camp\n•Apertura de l’objectiu (número f). Quan major sigui l’apertura de l’objectiu (recordem: un nombre f més petit) menor serà la profunditat de camp.\nEn altres casos, com ara en retrats, de vegades ens interessa destacar el model del fons, fins i tot arribant a produir un desenfocament conegut com a Bokeh.\nPer poder practicar aquests aspectes, i sempre que no ens sigui possible utilitzar la càmera real, podem recórrer al següent simulador:\nhttp://camerasim.com/camera-simulator\n\n\n
Profunditat de camp\n•Apertura de l’objectiu (número f). Quan major sigui l’apertura de l’objectiu (recordem: un nombre f més petit) menor serà la profunditat de camp.\nEn altres casos, com ara en retrats, de vegades ens interessa destacar el model del fons, fins i tot arribant a produir un desenfocament conegut com a Bokeh.\nPer poder practicar aquests aspectes, i sempre que no ens sigui possible utilitzar la càmera real, podem recórrer al següent simulador:\nhttp://camerasim.com/camera-simulator\n\n\n
Profunditat de camp\n•Apertura de l’objectiu (número f). Quan major sigui l’apertura de l’objectiu (recordem: un nombre f més petit) menor serà la profunditat de camp.\nEn altres casos, com ara en retrats, de vegades ens interessa destacar el model del fons, fins i tot arribant a produir un desenfocament conegut com a Bokeh.\nPer poder practicar aquests aspectes, i sempre que no ens sigui possible utilitzar la càmera real, podem recórrer al següent simulador:\nhttp://camerasim.com/camera-simulator\n\n\n
\n
\n
\n
1.1.Sessió Pràctica 1 – Treballem amb la velocitat d’obturació i la profunditat de camp\nAbans de començar cal tenir present que, si treballem en interiors, molt probablement la llum ambient serà insuficient, motiu pel qual caldrà optar per pujar l’ISO de la càmera en alguna situació. Tot i això, si ens és possible, optarem per deixar-la el més baix possible (100) per estalviar-nos el soroll.\n1.1.1.Velocitat d’obturació\nDistribuïu-vos en parelles i realitzeu dues fotografies cadascú (us podeu ajudar de mocadors, cabells llargs, peces de roba...):\n•Congelant el moviment de l’element\n•Produint un efecte de moviment (càmera fixa i objecte en moviment)\n•Si us atreviu, podeu provar de fer algun escombrat (movent objecte ràpidament amb la mà)\n1.1.2.Profunditat de camp\nAmb l’ajuda d’una sèrie d’objectes repetits (llapis, llibres, cadires ...) heu d’aconseguir diferents imatges, tot això sense moure’ls entre una i l’altra fotografia:\n•Una en la qual tots els objectes surtin enfocats (profunditat de camp gran)\n•Una en la qual estigui un objecte enfocat i els altres desenfocats.\n\n
1.1.Sessió Pràctica 1 – Treballem amb la velocitat d’obturació i la profunditat de camp\nAbans de començar cal tenir present que, si treballem en interiors, molt probablement la llum ambient serà insuficient, motiu pel qual caldrà optar per pujar l’ISO de la càmera en alguna situació. Tot i això, si ens és possible, optarem per deixar-la el més baix possible (100) per estalviar-nos el soroll.\n1.1.1.Velocitat d’obturació\nDistribuïu-vos en parelles i realitzeu dues fotografies cadascú (us podeu ajudar de mocadors, cabells llargs, peces de roba...):\n•Congelant el moviment de l’element\n•Produint un efecte de moviment (càmera fixa i objecte en moviment)\n•Si us atreviu, podeu provar de fer algun escombrat (movent objecte ràpidament amb la mà)\n1.1.2.Profunditat de camp\nAmb l’ajuda d’una sèrie d’objectes repetits (llapis, llibres, cadires ...) heu d’aconseguir diferents imatges, tot això sense moure’ls entre una i l’altra fotografia:\n•Una en la qual tots els objectes surtin enfocats (profunditat de camp gran)\n•Una en la qual estigui un objecte enfocat i els altres desenfocats.\n\n
1.1.Sessió Pràctica 1 – Treballem amb la velocitat d’obturació i la profunditat de camp\nAbans de començar cal tenir present que, si treballem en interiors, molt probablement la llum ambient serà insuficient, motiu pel qual caldrà optar per pujar l’ISO de la càmera en alguna situació. Tot i això, si ens és possible, optarem per deixar-la el més baix possible (100) per estalviar-nos el soroll.\n1.1.1.Velocitat d’obturació\nDistribuïu-vos en parelles i realitzeu dues fotografies cadascú (us podeu ajudar de mocadors, cabells llargs, peces de roba...):\n•Congelant el moviment de l’element\n•Produint un efecte de moviment (càmera fixa i objecte en moviment)\n•Si us atreviu, podeu provar de fer algun escombrat (movent objecte ràpidament amb la mà)\n1.1.2.Profunditat de camp\nAmb l’ajuda d’una sèrie d’objectes repetits (llapis, llibres, cadires ...) heu d’aconseguir diferents imatges, tot això sense moure’ls entre una i l’altra fotografia:\n•Una en la qual tots els objectes surtin enfocats (profunditat de camp gran)\n•Una en la qual estigui un objecte enfocat i els altres desenfocats.\n\n
1.1.Sessió Pràctica 1 – Treballem amb la velocitat d’obturació i la profunditat de camp\nAbans de començar cal tenir present que, si treballem en interiors, molt probablement la llum ambient serà insuficient, motiu pel qual caldrà optar per pujar l’ISO de la càmera en alguna situació. Tot i això, si ens és possible, optarem per deixar-la el més baix possible (100) per estalviar-nos el soroll.\n1.1.1.Velocitat d’obturació\nDistribuïu-vos en parelles i realitzeu dues fotografies cadascú (us podeu ajudar de mocadors, cabells llargs, peces de roba...):\n•Congelant el moviment de l’element\n•Produint un efecte de moviment (càmera fixa i objecte en moviment)\n•Si us atreviu, podeu provar de fer algun escombrat (movent objecte ràpidament amb la mà)\n1.1.2.Profunditat de camp\nAmb l’ajuda d’una sèrie d’objectes repetits (llapis, llibres, cadires ...) heu d’aconseguir diferents imatges, tot això sense moure’ls entre una i l’altra fotografia:\n•Una en la qual tots els objectes surtin enfocats (profunditat de camp gran)\n•Una en la qual estigui un objecte enfocat i els altres desenfocats.\n\n
\n
\n
\n
\n
Llei inversa dels quadrats\nUn altre aspecte a tenir en compte quan treballem amb il·luminació en estudi és la llei inversa del quadrat. Aquesta determina que, quan il·luminem un subjecte a una distància determinada, en separar el punt de llum respecte el subjecte el doble de la distància inicial, la llum incidida sobre el mateix es redueix al quadrat d’aquest doble, és a dir 4 vegades menys llum. Seguint la mateixa llei, si separem el punt de llum al triple de la distància inicial, la llum incidida es reduirà a la novena part, i així successivament. Aquesta llei, amb exteriors i amb llum natural no es té en compte, ja que la distància del subjecte respecte el punt de llum (sol) és tan gran que qualsevol variació que puguem fer de la posició del subjecte és pràcticament inapreciable\n
Aquesta llei pren una especial importància en dues situacions: fotografia de grups (o d’un subjecte gran en relació amb el punt de llum) i il·luminació de fons.\nEn el primer cas, caldrà tenir en compte que, si tenim un grup de persones situades una al costat de l’altre il·luminades amb dos punts de llum (situats als extrems, amb una angle de 45º respecte el centre del grup), generalment les persones situades als extrems rebran molta més llum que les del centre (que al mateix temps estan més allunyades dels punts de llum). Per aconseguir minimitzar aquesta diferència de llum, podem allunyar els punts de llum dels extrems i situar els elements en forma de mitja lluna.\n\n\n
Aquesta llei pren una especial importància en dues situacions: fotografia de grups (o d’un subjecte gran en relació amb el punt de llum) i il·luminació de fons.\nEn el primer cas, caldrà tenir en compte que, si tenim un grup de persones situades una al costat de l’altre il·luminades amb dos punts de llum (situats als extrems, amb una angle de 45º respecte el centre del grup), generalment les persones situades als extrems rebran molta més llum que les del centre (que al mateix temps estan més allunyades dels punts de llum). Per aconseguir minimitzar aquesta diferència de llum, podem allunyar els punts de llum dels extrems i situar els elements en forma de mitja lluna.\n\n\n
En el segon cas, per poder controlar la il·luminació del fons, cal tenir en compte la relació existent entre les distàncies del punt de llum al subjecte i del punt de llum al fons. Així doncs, il·luminant correctament a un subjecte, si anem modificant la distància entre aquest i el punt de llum i entre aquest i el fons, la il·luminació que rebrà aquest últim anirà variant, des d’un color més clar (blanc) fins a tons més foscos (negre).\n\n
Mida relativa\nUn dels aspectes que més ens influiran en el tipus de llum i les ombres que aquesta generi és l’anomenada mida relativa de la font de llum. Aquesta ve donada per la relació existent entre la mida de la font de llum i la distància a l’objecte.\nQuan més petita sigui la mida relativa, les ombres seran més dures (il·luminació a plena llum del sol), mentre que quan més gran sigui la mida relativa, les ombres seran més suaus (il·luminació a plena llum del sol però en un dia ennuvolat). Veiem, doncs, que no serà el mateix utilitzar un flash de mà, un flash d’estudi o bé afegir algun modificador al flash d’estudi (caixa de llum, paraigües...). A part de la utilització d’aquests modificadors, la distància del subjecte al punt de llum també afectarà a la mida relativa (a major distància, el punt de llum es torna més “petit”).\nAixí doncs, depenent de com és la transició entre una zona il·luminada i una zona amb ombra, parlarem de llum dura (transició molt brusca entre llum i ombra) i llum difusa (transició molt suau).\nUn altre paràmetre que defineix la tipologia de llum emprada és la freqüència de llum, és a dir, utilitzar com a fonts de llum fixa o flaixos. Tot i que ja s’explicarà detalladament més endavant, podem avançar que la primera s’assimila més a la llum ambient en exteriors, excepte pel que fa a direccionalitat, to i, en alguns casos, la temperatura del color. En canvi, quan fem servir flaixos, el centelleig dels mateixos és molt curt i, per tant, molt difícil de mesurar per part del fotòmetre que incorpora la nostra càmera. Es fa, per tant, molt interessant la utilització d’un fotòmetre de mà que registri la llum incidida pel flaix i que sincronitzi aquesta mesura amb el centelleig dels mateixos. En cas de no disposar de fotòmetre de mà, sempre podem recórrer a un sistema de prova-error, revisant l’histograma que ens ofereix la càmera per veure si hem realitzat una mesura de la llum correcta. \nJa que el centelleig del flaix té una durada extremadament curta, la velocitat d’obturació de la càmera no afectarà tant en temps relativament llargs (la intensitat de la llum emesa pel flaix en aquest temps tant curt aconseguirà congelar allò que il·lumini, per tant tindrà la mateixa exposició tant a 1/60s com a 1/200s). \nA l’estudi, es recomana utilitzar una velocitat d’obturació per la sincronització que marca el fabricant com a límit, i que generalment acostuma a ser 1/200s o 1/250, però afegint-hi un retard que pot generar-se pels sistemes d’emissor de ràdio o infrarojos, deixant aquesta velocitat a 1/125s, per exemple.\nDonat que a l’interior de l’estudi podem controlar la llum segons les nostres necessitats, podem ajustar la càmera a uns paràmetres que ens siguin més favorables. Així doncs, una de les possibilitats seria una velocitat d’obturació inferior a 1/200s (com comentàvem abans) i un diafragma f/8 (punt dolç de la majoria d’objectius, ja que amb diafragmes més oberts podem tenir problemes d’aberracions o vinyeteig i amb diafragmes més tancats problemes de difracció).\n\n
Podem classificar les diferents fonts d’il·luminació en estudi principalment en dos grans blocs:\n•Llum contínua – És aquella que il·lumina en tot moment. Ideal per iniciar-se en la fotografia d’estudi, ja que es pot realitzar la mesura directament des de la càmera, tot i que allò ideal seria utilitzar un fotòmetre de mà. Aquests equips (làmpades de tungstè, vapors metàl·lics o fluorescents equilibrats a llum dia) acostumen a ser més econòmics i també poden ser utilitzats en exteriors.\n•Flaixos d’estudi – Són equips molt més potents, els utilitzats professionalment. Ens trobem amb dos subtipus (monolítics o bé capçals de flaix amb generadors), i aquests poden disposar de llum de modelat (llum amb intensitat inferior a la del centelleig, que ajuda a fer-nos una referència en temps real però que no castiga tant als models). És interessant també de disposar d’elements disparadors a distància (infrarojos, radiofreqüència…) per facilitar el moviment del fotògraf sense els inconvenients i riscos de treballar amb el cablejat.\nNo podem deixar de banda una tendència que darrerament s’està posant més en voga anomenada Strobist. Aquesta es basa en sistemes d’il·luminació senzills, a partir de diferents flaixos de sabata, peus i modificadors senzills, realitzats amb materials quotidians. Tot i ser un sistema molt menys precís que els esmentats anteriorment (hi ha un factor important de prova-error), el seu molt baix cost el fan molt interessant a l’hora d’iniciar-se en il·luminació artificial.\n\n
Podem classificar les diferents fonts d’il·luminació en estudi principalment en dos grans blocs:\n•Llum contínua – És aquella que il·lumina en tot moment. Ideal per iniciar-se en la fotografia d’estudi, ja que es pot realitzar la mesura directament des de la càmera, tot i que allò ideal seria utilitzar un fotòmetre de mà. Aquests equips (làmpades de tungstè, vapors metàl·lics o fluorescents equilibrats a llum dia) acostumen a ser més econòmics i també poden ser utilitzats en exteriors.\n•Flaixos d’estudi – Són equips molt més potents, els utilitzats professionalment. Ens trobem amb dos subtipus (monolítics o bé capçals de flaix amb generadors), i aquests poden disposar de llum de modelat (llum amb intensitat inferior a la del centelleig, que ajuda a fer-nos una referència en temps real però que no castiga tant als models). És interessant també de disposar d’elements disparadors a distància (infrarojos, radiofreqüència…) per facilitar el moviment del fotògraf sense els inconvenients i riscos de treballar amb el cablejat.\nNo podem deixar de banda una tendència que darrerament s’està posant més en voga anomenada Strobist. Aquesta es basa en sistemes d’il·luminació senzills, a partir de diferents flaixos de sabata, peus i modificadors senzills, realitzats amb materials quotidians. Tot i ser un sistema molt menys precís que els esmentats anteriorment (hi ha un factor important de prova-error), el seu molt baix cost el fan molt interessant a l’hora d’iniciar-se en il·luminació artificial.\n\n
Podem classificar les diferents fonts d’il·luminació en estudi principalment en dos grans blocs:\n•Llum contínua – És aquella que il·lumina en tot moment. Ideal per iniciar-se en la fotografia d’estudi, ja que es pot realitzar la mesura directament des de la càmera, tot i que allò ideal seria utilitzar un fotòmetre de mà. Aquests equips (làmpades de tungstè, vapors metàl·lics o fluorescents equilibrats a llum dia) acostumen a ser més econòmics i també poden ser utilitzats en exteriors.\n•Flaixos d’estudi – Són equips molt més potents, els utilitzats professionalment. Ens trobem amb dos subtipus (monolítics o bé capçals de flaix amb generadors), i aquests poden disposar de llum de modelat (llum amb intensitat inferior a la del centelleig, que ajuda a fer-nos una referència en temps real però que no castiga tant als models). És interessant també de disposar d’elements disparadors a distància (infrarojos, radiofreqüència…) per facilitar el moviment del fotògraf sense els inconvenients i riscos de treballar amb el cablejat.\nNo podem deixar de banda una tendència que darrerament s’està posant més en voga anomenada Strobist. Aquesta es basa en sistemes d’il·luminació senzills, a partir de diferents flaixos de sabata, peus i modificadors senzills, realitzats amb materials quotidians. Tot i ser un sistema molt menys precís que els esmentats anteriorment (hi ha un factor important de prova-error), el seu molt baix cost el fan molt interessant a l’hora d’iniciar-se en il·luminació artificial.\n\n
Podem classificar les diferents fonts d’il·luminació en estudi principalment en dos grans blocs:\n•Llum contínua – És aquella que il·lumina en tot moment. Ideal per iniciar-se en la fotografia d’estudi, ja que es pot realitzar la mesura directament des de la càmera, tot i que allò ideal seria utilitzar un fotòmetre de mà. Aquests equips (làmpades de tungstè, vapors metàl·lics o fluorescents equilibrats a llum dia) acostumen a ser més econòmics i també poden ser utilitzats en exteriors.\n•Flaixos d’estudi – Són equips molt més potents, els utilitzats professionalment. Ens trobem amb dos subtipus (monolítics o bé capçals de flaix amb generadors), i aquests poden disposar de llum de modelat (llum amb intensitat inferior a la del centelleig, que ajuda a fer-nos una referència en temps real però que no castiga tant als models). És interessant també de disposar d’elements disparadors a distància (infrarojos, radiofreqüència…) per facilitar el moviment del fotògraf sense els inconvenients i riscos de treballar amb el cablejat.\nNo podem deixar de banda una tendència que darrerament s’està posant més en voga anomenada Strobist. Aquesta es basa en sistemes d’il·luminació senzills, a partir de diferents flaixos de sabata, peus i modificadors senzills, realitzats amb materials quotidians. Tot i ser un sistema molt menys precís que els esmentats anteriorment (hi ha un factor important de prova-error), el seu molt baix cost el fan molt interessant a l’hora d’iniciar-se en il·luminació artificial.\n\n
Tot i que, com es va explicar en la primera sessió, la nostra càmera disposa d’un fotòmetre per mesurar la llum de l’escena, aquest realitza la mesura de la llum que reflecteix l’objecte, i pot portar-nos a error depenent del tipus de material del qual estigui fet l’objecte (no reflecteix igual la llum un objecte metàl·lic que una pedra aspra). Davant aquesta situació, sempre resultarà més precís fer una mesura de la llum incidida, és a dir, la que li arriba a l’objecte a fotografiar. Aquesta la podrem realitzar amb l’ajuda d’un fotòmetre, que a més serà capaç de detectar la llum arribada en moments puntuals (com ara el centelleig d’un flash).\nPer entendre millor el funcionament del fotòmetre, en primer lloc convé conèixer les seves parts principals i quins modes de funcionament té. Els fotòmetres disposen d’una semiesfera blanca, que serà la que rebrà la llum incidida, i que s’acostuma a posar prop del punt on resulta més crítica la mesura de la llum (per exemple, el pòmul o la barbeta d’una model, on hem d’evitar que hi hagi una sobreexposició i en resulti una zona cremada).\nPel que fa als modes de funcionament, acostumen a haver-hi com a mínim tres opcions:\n•Flash d’espera (icona amb un llamp) – El fotòmetre resta a l’espera del centelleig del flash i realitza la mesura quan el detecta.\n•Flash amb cable (icona similar a l’anterior, però amb la lletra “C”) – Funciona de la mateixa forma, però es comunica amb el flash mitjançant un cable sincro. En polsar el botó de mesura, aquest farà disparar el flash i n’efectuarà la mesura.\n•Llum fixa (icona amb un sol) – En polsar el botó de mesura, ens donarà els valors corresponents a la llum ambient existent en aquest moment i en la posició en la que es trobi el fotòmetre.\nEn qualsevol cas, sempre abans d’efectuar la mesura amb el fotòmetre caldrà configurar la càmera a uns valors (ISO, Temps d’obturació i Apertura de l’objectiu), com també determinar aquests mateixos valors (ISO i Temps d’obturació) al fotòmetre. La mesura que efectuarà aquest es realitzarà tot mostrant l’Apertura ideal que necessitarà l’objectiu de la nostra càmera per garantir una correcta il·luminació en el punt on efectuem la mesura.\n
Tot i que, com es va explicar en la primera sessió, la nostra càmera disposa d’un fotòmetre per mesurar la llum de l’escena, aquest realitza la mesura de la llum que reflecteix l’objecte, i pot portar-nos a error depenent del tipus de material del qual estigui fet l’objecte (no reflecteix igual la llum un objecte metàl·lic que una pedra aspra). Davant aquesta situació, sempre resultarà més precís fer una mesura de la llum incidida, és a dir, la que li arriba a l’objecte a fotografiar. Aquesta la podrem realitzar amb l’ajuda d’un fotòmetre, que a més serà capaç de detectar la llum arribada en moments puntuals (com ara el centelleig d’un flash).\nPer entendre millor el funcionament del fotòmetre, en primer lloc convé conèixer les seves parts principals i quins modes de funcionament té. Els fotòmetres disposen d’una semiesfera blanca, que serà la que rebrà la llum incidida, i que s’acostuma a posar prop del punt on resulta més crítica la mesura de la llum (per exemple, el pòmul o la barbeta d’una model, on hem d’evitar que hi hagi una sobreexposició i en resulti una zona cremada).\nPel que fa als modes de funcionament, acostumen a haver-hi com a mínim tres opcions:\n•Flash d’espera (icona amb un llamp) – El fotòmetre resta a l’espera del centelleig del flash i realitza la mesura quan el detecta.\n•Flash amb cable (icona similar a l’anterior, però amb la lletra “C”) – Funciona de la mateixa forma, però es comunica amb el flash mitjançant un cable sincro. En polsar el botó de mesura, aquest farà disparar el flash i n’efectuarà la mesura.\n•Llum fixa (icona amb un sol) – En polsar el botó de mesura, ens donarà els valors corresponents a la llum ambient existent en aquest moment i en la posició en la que es trobi el fotòmetre.\nEn qualsevol cas, sempre abans d’efectuar la mesura amb el fotòmetre caldrà configurar la càmera a uns valors (ISO, Temps d’obturació i Apertura de l’objectiu), com també determinar aquests mateixos valors (ISO i Temps d’obturació) al fotòmetre. La mesura que efectuarà aquest es realitzarà tot mostrant l’Apertura ideal que necessitarà l’objectiu de la nostra càmera per garantir una correcta il·luminació en el punt on efectuem la mesura.\n
Tot i que, com es va explicar en la primera sessió, la nostra càmera disposa d’un fotòmetre per mesurar la llum de l’escena, aquest realitza la mesura de la llum que reflecteix l’objecte, i pot portar-nos a error depenent del tipus de material del qual estigui fet l’objecte (no reflecteix igual la llum un objecte metàl·lic que una pedra aspra). Davant aquesta situació, sempre resultarà més precís fer una mesura de la llum incidida, és a dir, la que li arriba a l’objecte a fotografiar. Aquesta la podrem realitzar amb l’ajuda d’un fotòmetre, que a més serà capaç de detectar la llum arribada en moments puntuals (com ara el centelleig d’un flash).\nPer entendre millor el funcionament del fotòmetre, en primer lloc convé conèixer les seves parts principals i quins modes de funcionament té. Els fotòmetres disposen d’una semiesfera blanca, que serà la que rebrà la llum incidida, i que s’acostuma a posar prop del punt on resulta més crítica la mesura de la llum (per exemple, el pòmul o la barbeta d’una model, on hem d’evitar que hi hagi una sobreexposició i en resulti una zona cremada).\nPel que fa als modes de funcionament, acostumen a haver-hi com a mínim tres opcions:\n•Flash d’espera (icona amb un llamp) – El fotòmetre resta a l’espera del centelleig del flash i realitza la mesura quan el detecta.\n•Flash amb cable (icona similar a l’anterior, però amb la lletra “C”) – Funciona de la mateixa forma, però es comunica amb el flash mitjançant un cable sincro. En polsar el botó de mesura, aquest farà disparar el flash i n’efectuarà la mesura.\n•Llum fixa (icona amb un sol) – En polsar el botó de mesura, ens donarà els valors corresponents a la llum ambient existent en aquest moment i en la posició en la que es trobi el fotòmetre.\nEn qualsevol cas, sempre abans d’efectuar la mesura amb el fotòmetre caldrà configurar la càmera a uns valors (ISO, Temps d’obturació i Apertura de l’objectiu), com també determinar aquests mateixos valors (ISO i Temps d’obturació) al fotòmetre. La mesura que efectuarà aquest es realitzarà tot mostrant l’Apertura ideal que necessitarà l’objectiu de la nostra càmera per garantir una correcta il·luminació en el punt on efectuem la mesura.\n
Tot i que, com es va explicar en la primera sessió, la nostra càmera disposa d’un fotòmetre per mesurar la llum de l’escena, aquest realitza la mesura de la llum que reflecteix l’objecte, i pot portar-nos a error depenent del tipus de material del qual estigui fet l’objecte (no reflecteix igual la llum un objecte metàl·lic que una pedra aspra). Davant aquesta situació, sempre resultarà més precís fer una mesura de la llum incidida, és a dir, la que li arriba a l’objecte a fotografiar. Aquesta la podrem realitzar amb l’ajuda d’un fotòmetre, que a més serà capaç de detectar la llum arribada en moments puntuals (com ara el centelleig d’un flash).\nPer entendre millor el funcionament del fotòmetre, en primer lloc convé conèixer les seves parts principals i quins modes de funcionament té. Els fotòmetres disposen d’una semiesfera blanca, que serà la que rebrà la llum incidida, i que s’acostuma a posar prop del punt on resulta més crítica la mesura de la llum (per exemple, el pòmul o la barbeta d’una model, on hem d’evitar que hi hagi una sobreexposició i en resulti una zona cremada).\nPel que fa als modes de funcionament, acostumen a haver-hi com a mínim tres opcions:\n•Flash d’espera (icona amb un llamp) – El fotòmetre resta a l’espera del centelleig del flash i realitza la mesura quan el detecta.\n•Flash amb cable (icona similar a l’anterior, però amb la lletra “C”) – Funciona de la mateixa forma, però es comunica amb el flash mitjançant un cable sincro. En polsar el botó de mesura, aquest farà disparar el flash i n’efectuarà la mesura.\n•Llum fixa (icona amb un sol) – En polsar el botó de mesura, ens donarà els valors corresponents a la llum ambient existent en aquest moment i en la posició en la que es trobi el fotòmetre.\nEn qualsevol cas, sempre abans d’efectuar la mesura amb el fotòmetre caldrà configurar la càmera a uns valors (ISO, Temps d’obturació i Apertura de l’objectiu), com també determinar aquests mateixos valors (ISO i Temps d’obturació) al fotòmetre. La mesura que efectuarà aquest es realitzarà tot mostrant l’Apertura ideal que necessitarà l’objectiu de la nostra càmera per garantir una correcta il·luminació en el punt on efectuem la mesura.\n
Tot i que, com es va explicar en la primera sessió, la nostra càmera disposa d’un fotòmetre per mesurar la llum de l’escena, aquest realitza la mesura de la llum que reflecteix l’objecte, i pot portar-nos a error depenent del tipus de material del qual estigui fet l’objecte (no reflecteix igual la llum un objecte metàl·lic que una pedra aspra). Davant aquesta situació, sempre resultarà més precís fer una mesura de la llum incidida, és a dir, la que li arriba a l’objecte a fotografiar. Aquesta la podrem realitzar amb l’ajuda d’un fotòmetre, que a més serà capaç de detectar la llum arribada en moments puntuals (com ara el centelleig d’un flash).\nPer entendre millor el funcionament del fotòmetre, en primer lloc convé conèixer les seves parts principals i quins modes de funcionament té. Els fotòmetres disposen d’una semiesfera blanca, que serà la que rebrà la llum incidida, i que s’acostuma a posar prop del punt on resulta més crítica la mesura de la llum (per exemple, el pòmul o la barbeta d’una model, on hem d’evitar que hi hagi una sobreexposició i en resulti una zona cremada).\nPel que fa als modes de funcionament, acostumen a haver-hi com a mínim tres opcions:\n•Flash d’espera (icona amb un llamp) – El fotòmetre resta a l’espera del centelleig del flash i realitza la mesura quan el detecta.\n•Flash amb cable (icona similar a l’anterior, però amb la lletra “C”) – Funciona de la mateixa forma, però es comunica amb el flash mitjançant un cable sincro. En polsar el botó de mesura, aquest farà disparar el flash i n’efectuarà la mesura.\n•Llum fixa (icona amb un sol) – En polsar el botó de mesura, ens donarà els valors corresponents a la llum ambient existent en aquest moment i en la posició en la que es trobi el fotòmetre.\nEn qualsevol cas, sempre abans d’efectuar la mesura amb el fotòmetre caldrà configurar la càmera a uns valors (ISO, Temps d’obturació i Apertura de l’objectiu), com també determinar aquests mateixos valors (ISO i Temps d’obturació) al fotòmetre. La mesura que efectuarà aquest es realitzarà tot mostrant l’Apertura ideal que necessitarà l’objectiu de la nostra càmera per garantir una correcta il·luminació en el punt on efectuem la mesura.\n
Tot i que, com es va explicar en la primera sessió, la nostra càmera disposa d’un fotòmetre per mesurar la llum de l’escena, aquest realitza la mesura de la llum que reflecteix l’objecte, i pot portar-nos a error depenent del tipus de material del qual estigui fet l’objecte (no reflecteix igual la llum un objecte metàl·lic que una pedra aspra). Davant aquesta situació, sempre resultarà més precís fer una mesura de la llum incidida, és a dir, la que li arriba a l’objecte a fotografiar. Aquesta la podrem realitzar amb l’ajuda d’un fotòmetre, que a més serà capaç de detectar la llum arribada en moments puntuals (com ara el centelleig d’un flash).\nPer entendre millor el funcionament del fotòmetre, en primer lloc convé conèixer les seves parts principals i quins modes de funcionament té. Els fotòmetres disposen d’una semiesfera blanca, que serà la que rebrà la llum incidida, i que s’acostuma a posar prop del punt on resulta més crítica la mesura de la llum (per exemple, el pòmul o la barbeta d’una model, on hem d’evitar que hi hagi una sobreexposició i en resulti una zona cremada).\nPel que fa als modes de funcionament, acostumen a haver-hi com a mínim tres opcions:\n•Flash d’espera (icona amb un llamp) – El fotòmetre resta a l’espera del centelleig del flash i realitza la mesura quan el detecta.\n•Flash amb cable (icona similar a l’anterior, però amb la lletra “C”) – Funciona de la mateixa forma, però es comunica amb el flash mitjançant un cable sincro. En polsar el botó de mesura, aquest farà disparar el flash i n’efectuarà la mesura.\n•Llum fixa (icona amb un sol) – En polsar el botó de mesura, ens donarà els valors corresponents a la llum ambient existent en aquest moment i en la posició en la que es trobi el fotòmetre.\nEn qualsevol cas, sempre abans d’efectuar la mesura amb el fotòmetre caldrà configurar la càmera a uns valors (ISO, Temps d’obturació i Apertura de l’objectiu), com també determinar aquests mateixos valors (ISO i Temps d’obturació) al fotòmetre. La mesura que efectuarà aquest es realitzarà tot mostrant l’Apertura ideal que necessitarà l’objectiu de la nostra càmera per garantir una correcta il·luminació en el punt on efectuem la mesura.\nCas 1: El fotòmetre dóna una mesura que recomana utilitzar, a la càmera, 2/3 de l’Apertura f/5.6, és a dir, f/5. Observem com s’ha utilitzat el mode de mesura Flash en espera (icona amb un llamp) i un temps d’obturació d’1/125 de segon.\nCas 2: El fotòmetre mesura 0/3 d’una apertura f/8.0, és a dir, f/5.6. Aquest cas acostuma a provocar confusió, ja que sovint el confonem amb el següent cas, en el qual es mostra també f/8.0 però amb la barra inferior totalment plena.\nCas 3: Tal com es comentava en l’anterior cas, ara sí que s’indica una apertura d’objectiu d’f/8.0, amb un temps d’obturació d’1/125 de segon i una ISO 100 (no es mostra en pantalla, per saber quina sensibilitat està configurada caldrà prémer el botó ISO)\nCas 4: Si augmentem lleugerament la il·luminació de l’escena (incrementant la potència del punt de llum o bé reduint la distància entre aquest i la model), aconseguirem una exposició 1/3 més alta que en el cas anterior. Recordem que els passos complets són f/5.6, f/8, f/11... En aquest cas, doncs, caldria obrir l’objectiu a 1/3 d’f/11, és a dir, f/9 (1/3 de pas per sobre d’f/8.0 o, el que és el mateix, 2/3 de pas per sota d’f/11)\n\n\n
Tot i que, com es va explicar en la primera sessió, la nostra càmera disposa d’un fotòmetre per mesurar la llum de l’escena, aquest realitza la mesura de la llum que reflecteix l’objecte, i pot portar-nos a error depenent del tipus de material del qual estigui fet l’objecte (no reflecteix igual la llum un objecte metàl·lic que una pedra aspra). Davant aquesta situació, sempre resultarà més precís fer una mesura de la llum incidida, és a dir, la que li arriba a l’objecte a fotografiar. Aquesta la podrem realitzar amb l’ajuda d’un fotòmetre, que a més serà capaç de detectar la llum arribada en moments puntuals (com ara el centelleig d’un flash).\nPer entendre millor el funcionament del fotòmetre, en primer lloc convé conèixer les seves parts principals i quins modes de funcionament té. Els fotòmetres disposen d’una semiesfera blanca, que serà la que rebrà la llum incidida, i que s’acostuma a posar prop del punt on resulta més crítica la mesura de la llum (per exemple, el pòmul o la barbeta d’una model, on hem d’evitar que hi hagi una sobreexposició i en resulti una zona cremada).\nPel que fa als modes de funcionament, acostumen a haver-hi com a mínim tres opcions:\n•Flash d’espera (icona amb un llamp) – El fotòmetre resta a l’espera del centelleig del flash i realitza la mesura quan el detecta.\n•Flash amb cable (icona similar a l’anterior, però amb la lletra “C”) – Funciona de la mateixa forma, però es comunica amb el flash mitjançant un cable sincro. En polsar el botó de mesura, aquest farà disparar el flash i n’efectuarà la mesura.\n•Llum fixa (icona amb un sol) – En polsar el botó de mesura, ens donarà els valors corresponents a la llum ambient existent en aquest moment i en la posició en la que es trobi el fotòmetre.\nEn qualsevol cas, sempre abans d’efectuar la mesura amb el fotòmetre caldrà configurar la càmera a uns valors (ISO, Temps d’obturació i Apertura de l’objectiu), com també determinar aquests mateixos valors (ISO i Temps d’obturació) al fotòmetre. La mesura que efectuarà aquest es realitzarà tot mostrant l’Apertura ideal que necessitarà l’objectiu de la nostra càmera per garantir una correcta il·luminació en el punt on efectuem la mesura.\nCas 1: El fotòmetre dóna una mesura que recomana utilitzar, a la càmera, 2/3 de l’Apertura f/5.6, és a dir, f/5. Observem com s’ha utilitzat el mode de mesura Flash en espera (icona amb un llamp) i un temps d’obturació d’1/125 de segon.\nCas 2: El fotòmetre mesura 0/3 d’una apertura f/8.0, és a dir, f/5.6. Aquest cas acostuma a provocar confusió, ja que sovint el confonem amb el següent cas, en el qual es mostra també f/8.0 però amb la barra inferior totalment plena.\nCas 3: Tal com es comentava en l’anterior cas, ara sí que s’indica una apertura d’objectiu d’f/8.0, amb un temps d’obturació d’1/125 de segon i una ISO 100 (no es mostra en pantalla, per saber quina sensibilitat està configurada caldrà prémer el botó ISO)\nCas 4: Si augmentem lleugerament la il·luminació de l’escena (incrementant la potència del punt de llum o bé reduint la distància entre aquest i la model), aconseguirem una exposició 1/3 més alta que en el cas anterior. Recordem que els passos complets són f/5.6, f/8, f/11... En aquest cas, doncs, caldria obrir l’objectiu a 1/3 d’f/11, és a dir, f/9 (1/3 de pas per sobre d’f/8.0 o, el que és el mateix, 2/3 de pas per sota d’f/11)\n\n\n
Tot i que, com es va explicar en la primera sessió, la nostra càmera disposa d’un fotòmetre per mesurar la llum de l’escena, aquest realitza la mesura de la llum que reflecteix l’objecte, i pot portar-nos a error depenent del tipus de material del qual estigui fet l’objecte (no reflecteix igual la llum un objecte metàl·lic que una pedra aspra). Davant aquesta situació, sempre resultarà més precís fer una mesura de la llum incidida, és a dir, la que li arriba a l’objecte a fotografiar. Aquesta la podrem realitzar amb l’ajuda d’un fotòmetre, que a més serà capaç de detectar la llum arribada en moments puntuals (com ara el centelleig d’un flash).\nPer entendre millor el funcionament del fotòmetre, en primer lloc convé conèixer les seves parts principals i quins modes de funcionament té. Els fotòmetres disposen d’una semiesfera blanca, que serà la que rebrà la llum incidida, i que s’acostuma a posar prop del punt on resulta més crítica la mesura de la llum (per exemple, el pòmul o la barbeta d’una model, on hem d’evitar que hi hagi una sobreexposició i en resulti una zona cremada).\nPel que fa als modes de funcionament, acostumen a haver-hi com a mínim tres opcions:\n•Flash d’espera (icona amb un llamp) – El fotòmetre resta a l’espera del centelleig del flash i realitza la mesura quan el detecta.\n•Flash amb cable (icona similar a l’anterior, però amb la lletra “C”) – Funciona de la mateixa forma, però es comunica amb el flash mitjançant un cable sincro. En polsar el botó de mesura, aquest farà disparar el flash i n’efectuarà la mesura.\n•Llum fixa (icona amb un sol) – En polsar el botó de mesura, ens donarà els valors corresponents a la llum ambient existent en aquest moment i en la posició en la que es trobi el fotòmetre.\nEn qualsevol cas, sempre abans d’efectuar la mesura amb el fotòmetre caldrà configurar la càmera a uns valors (ISO, Temps d’obturació i Apertura de l’objectiu), com també determinar aquests mateixos valors (ISO i Temps d’obturació) al fotòmetre. La mesura que efectuarà aquest es realitzarà tot mostrant l’Apertura ideal que necessitarà l’objectiu de la nostra càmera per garantir una correcta il·luminació en el punt on efectuem la mesura.\nCas 1: El fotòmetre dóna una mesura que recomana utilitzar, a la càmera, 2/3 de l’Apertura f/5.6, és a dir, f/5. Observem com s’ha utilitzat el mode de mesura Flash en espera (icona amb un llamp) i un temps d’obturació d’1/125 de segon.\nCas 2: El fotòmetre mesura 0/3 d’una apertura f/8.0, és a dir, f/5.6. Aquest cas acostuma a provocar confusió, ja que sovint el confonem amb el següent cas, en el qual es mostra també f/8.0 però amb la barra inferior totalment plena.\nCas 3: Tal com es comentava en l’anterior cas, ara sí que s’indica una apertura d’objectiu d’f/8.0, amb un temps d’obturació d’1/125 de segon i una ISO 100 (no es mostra en pantalla, per saber quina sensibilitat està configurada caldrà prémer el botó ISO)\nCas 4: Si augmentem lleugerament la il·luminació de l’escena (incrementant la potència del punt de llum o bé reduint la distància entre aquest i la model), aconseguirem una exposició 1/3 més alta que en el cas anterior. Recordem que els passos complets són f/5.6, f/8, f/11... En aquest cas, doncs, caldria obrir l’objectiu a 1/3 d’f/11, és a dir, f/9 (1/3 de pas per sobre d’f/8.0 o, el que és el mateix, 2/3 de pas per sota d’f/11)\n\n\n
Tot i que, com es va explicar en la primera sessió, la nostra càmera disposa d’un fotòmetre per mesurar la llum de l’escena, aquest realitza la mesura de la llum que reflecteix l’objecte, i pot portar-nos a error depenent del tipus de material del qual estigui fet l’objecte (no reflecteix igual la llum un objecte metàl·lic que una pedra aspra). Davant aquesta situació, sempre resultarà més precís fer una mesura de la llum incidida, és a dir, la que li arriba a l’objecte a fotografiar. Aquesta la podrem realitzar amb l’ajuda d’un fotòmetre, que a més serà capaç de detectar la llum arribada en moments puntuals (com ara el centelleig d’un flash).\nPer entendre millor el funcionament del fotòmetre, en primer lloc convé conèixer les seves parts principals i quins modes de funcionament té. Els fotòmetres disposen d’una semiesfera blanca, que serà la que rebrà la llum incidida, i que s’acostuma a posar prop del punt on resulta més crítica la mesura de la llum (per exemple, el pòmul o la barbeta d’una model, on hem d’evitar que hi hagi una sobreexposició i en resulti una zona cremada).\nPel que fa als modes de funcionament, acostumen a haver-hi com a mínim tres opcions:\n•Flash d’espera (icona amb un llamp) – El fotòmetre resta a l’espera del centelleig del flash i realitza la mesura quan el detecta.\n•Flash amb cable (icona similar a l’anterior, però amb la lletra “C”) – Funciona de la mateixa forma, però es comunica amb el flash mitjançant un cable sincro. En polsar el botó de mesura, aquest farà disparar el flash i n’efectuarà la mesura.\n•Llum fixa (icona amb un sol) – En polsar el botó de mesura, ens donarà els valors corresponents a la llum ambient existent en aquest moment i en la posició en la que es trobi el fotòmetre.\nEn qualsevol cas, sempre abans d’efectuar la mesura amb el fotòmetre caldrà configurar la càmera a uns valors (ISO, Temps d’obturació i Apertura de l’objectiu), com també determinar aquests mateixos valors (ISO i Temps d’obturació) al fotòmetre. La mesura que efectuarà aquest es realitzarà tot mostrant l’Apertura ideal que necessitarà l’objectiu de la nostra càmera per garantir una correcta il·luminació en el punt on efectuem la mesura.\nCas 1: El fotòmetre dóna una mesura que recomana utilitzar, a la càmera, 2/3 de l’Apertura f/5.6, és a dir, f/5. Observem com s’ha utilitzat el mode de mesura Flash en espera (icona amb un llamp) i un temps d’obturació d’1/125 de segon.\nCas 2: El fotòmetre mesura 0/3 d’una apertura f/8.0, és a dir, f/5.6. Aquest cas acostuma a provocar confusió, ja que sovint el confonem amb el següent cas, en el qual es mostra també f/8.0 però amb la barra inferior totalment plena.\nCas 3: Tal com es comentava en l’anterior cas, ara sí que s’indica una apertura d’objectiu d’f/8.0, amb un temps d’obturació d’1/125 de segon i una ISO 100 (no es mostra en pantalla, per saber quina sensibilitat està configurada caldrà prémer el botó ISO)\nCas 4: Si augmentem lleugerament la il·luminació de l’escena (incrementant la potència del punt de llum o bé reduint la distància entre aquest i la model), aconseguirem una exposició 1/3 més alta que en el cas anterior. Recordem que els passos complets són f/5.6, f/8, f/11... En aquest cas, doncs, caldria obrir l’objectiu a 1/3 d’f/11, és a dir, f/9 (1/3 de pas per sobre d’f/8.0 o, el que és el mateix, 2/3 de pas per sota d’f/11)\n\n\n
Tot i que, com es va explicar en la primera sessió, la nostra càmera disposa d’un fotòmetre per mesurar la llum de l’escena, aquest realitza la mesura de la llum que reflecteix l’objecte, i pot portar-nos a error depenent del tipus de material del qual estigui fet l’objecte (no reflecteix igual la llum un objecte metàl·lic que una pedra aspra). Davant aquesta situació, sempre resultarà més precís fer una mesura de la llum incidida, és a dir, la que li arriba a l’objecte a fotografiar. Aquesta la podrem realitzar amb l’ajuda d’un fotòmetre, que a més serà capaç de detectar la llum arribada en moments puntuals (com ara el centelleig d’un flash).\nPer entendre millor el funcionament del fotòmetre, en primer lloc convé conèixer les seves parts principals i quins modes de funcionament té. Els fotòmetres disposen d’una semiesfera blanca, que serà la que rebrà la llum incidida, i que s’acostuma a posar prop del punt on resulta més crítica la mesura de la llum (per exemple, el pòmul o la barbeta d’una model, on hem d’evitar que hi hagi una sobreexposició i en resulti una zona cremada).\nPel que fa als modes de funcionament, acostumen a haver-hi com a mínim tres opcions:\n•Flash d’espera (icona amb un llamp) – El fotòmetre resta a l’espera del centelleig del flash i realitza la mesura quan el detecta.\n•Flash amb cable (icona similar a l’anterior, però amb la lletra “C”) – Funciona de la mateixa forma, però es comunica amb el flash mitjançant un cable sincro. En polsar el botó de mesura, aquest farà disparar el flash i n’efectuarà la mesura.\n•Llum fixa (icona amb un sol) – En polsar el botó de mesura, ens donarà els valors corresponents a la llum ambient existent en aquest moment i en la posició en la que es trobi el fotòmetre.\nEn qualsevol cas, sempre abans d’efectuar la mesura amb el fotòmetre caldrà configurar la càmera a uns valors (ISO, Temps d’obturació i Apertura de l’objectiu), com també determinar aquests mateixos valors (ISO i Temps d’obturació) al fotòmetre. La mesura que efectuarà aquest es realitzarà tot mostrant l’Apertura ideal que necessitarà l’objectiu de la nostra càmera per garantir una correcta il·luminació en el punt on efectuem la mesura.\nCas 1: El fotòmetre dóna una mesura que recomana utilitzar, a la càmera, 2/3 de l’Apertura f/5.6, és a dir, f/5. Observem com s’ha utilitzat el mode de mesura Flash en espera (icona amb un llamp) i un temps d’obturació d’1/125 de segon.\nCas 2: El fotòmetre mesura 0/3 d’una apertura f/8.0, és a dir, f/5.6. Aquest cas acostuma a provocar confusió, ja que sovint el confonem amb el següent cas, en el qual es mostra també f/8.0 però amb la barra inferior totalment plena.\nCas 3: Tal com es comentava en l’anterior cas, ara sí que s’indica una apertura d’objectiu d’f/8.0, amb un temps d’obturació d’1/125 de segon i una ISO 100 (no es mostra en pantalla, per saber quina sensibilitat està configurada caldrà prémer el botó ISO)\nCas 4: Si augmentem lleugerament la il·luminació de l’escena (incrementant la potència del punt de llum o bé reduint la distància entre aquest i la model), aconseguirem una exposició 1/3 més alta que en el cas anterior. Recordem que els passos complets són f/5.6, f/8, f/11... En aquest cas, doncs, caldria obrir l’objectiu a 1/3 d’f/11, és a dir, f/9 (1/3 de pas per sobre d’f/8.0 o, el que és el mateix, 2/3 de pas per sota d’f/11)\n\n\n
Tot i que, com es va explicar en la primera sessió, la nostra càmera disposa d’un fotòmetre per mesurar la llum de l’escena, aquest realitza la mesura de la llum que reflecteix l’objecte, i pot portar-nos a error depenent del tipus de material del qual estigui fet l’objecte (no reflecteix igual la llum un objecte metàl·lic que una pedra aspra). Davant aquesta situació, sempre resultarà més precís fer una mesura de la llum incidida, és a dir, la que li arriba a l’objecte a fotografiar. Aquesta la podrem realitzar amb l’ajuda d’un fotòmetre, que a més serà capaç de detectar la llum arribada en moments puntuals (com ara el centelleig d’un flash).\nPer entendre millor el funcionament del fotòmetre, en primer lloc convé conèixer les seves parts principals i quins modes de funcionament té. Els fotòmetres disposen d’una semiesfera blanca, que serà la que rebrà la llum incidida, i que s’acostuma a posar prop del punt on resulta més crítica la mesura de la llum (per exemple, el pòmul o la barbeta d’una model, on hem d’evitar que hi hagi una sobreexposició i en resulti una zona cremada).\nPel que fa als modes de funcionament, acostumen a haver-hi com a mínim tres opcions:\n•Flash d’espera (icona amb un llamp) – El fotòmetre resta a l’espera del centelleig del flash i realitza la mesura quan el detecta.\n•Flash amb cable (icona similar a l’anterior, però amb la lletra “C”) – Funciona de la mateixa forma, però es comunica amb el flash mitjançant un cable sincro. En polsar el botó de mesura, aquest farà disparar el flash i n’efectuarà la mesura.\n•Llum fixa (icona amb un sol) – En polsar el botó de mesura, ens donarà els valors corresponents a la llum ambient existent en aquest moment i en la posició en la que es trobi el fotòmetre.\nEn qualsevol cas, sempre abans d’efectuar la mesura amb el fotòmetre caldrà configurar la càmera a uns valors (ISO, Temps d’obturació i Apertura de l’objectiu), com també determinar aquests mateixos valors (ISO i Temps d’obturació) al fotòmetre. La mesura que efectuarà aquest es realitzarà tot mostrant l’Apertura ideal que necessitarà l’objectiu de la nostra càmera per garantir una correcta il·luminació en el punt on efectuem la mesura.\nCas 1: El fotòmetre dóna una mesura que recomana utilitzar, a la càmera, 2/3 de l’Apertura f/5.6, és a dir, f/5. Observem com s’ha utilitzat el mode de mesura Flash en espera (icona amb un llamp) i un temps d’obturació d’1/125 de segon.\nCas 2: El fotòmetre mesura 0/3 d’una apertura f/8.0, és a dir, f/5.6. Aquest cas acostuma a provocar confusió, ja que sovint el confonem amb el següent cas, en el qual es mostra també f/8.0 però amb la barra inferior totalment plena.\nCas 3: Tal com es comentava en l’anterior cas, ara sí que s’indica una apertura d’objectiu d’f/8.0, amb un temps d’obturació d’1/125 de segon i una ISO 100 (no es mostra en pantalla, per saber quina sensibilitat està configurada caldrà prémer el botó ISO)\nCas 4: Si augmentem lleugerament la il·luminació de l’escena (incrementant la potència del punt de llum o bé reduint la distància entre aquest i la model), aconseguirem una exposició 1/3 més alta que en el cas anterior. Recordem que els passos complets són f/5.6, f/8, f/11... En aquest cas, doncs, caldria obrir l’objectiu a 1/3 d’f/11, és a dir, f/9 (1/3 de pas per sobre d’f/8.0 o, el que és el mateix, 2/3 de pas per sota d’f/11)\n\n\n
Esquemes d’il·luminació\nPer poder organitzar millor una sessió d’estudi, resulta interessant tenir estudiats, a priori, alguns esquemes d’il·luminació, on s’especifiqui la quantitat de punts de llum i/o modificadors, la distància dels mateixos al subjecte, el tipus de fonts d’il·luminació utilitzats, angles d’incidència, etc. Existeixen algunes aplicacions per a iPhone (Strobox) o aplicacions web (www.lightingdiagrams.com/creator) que permeten dibuixar aquests diagrames.\n\n
Esquemes d’il·luminació\nPer poder organitzar millor una sessió d’estudi, resulta interessant tenir estudiats, a priori, alguns esquemes d’il·luminació, on s’especifiqui la quantitat de punts de llum i/o modificadors, la distància dels mateixos al subjecte, el tipus de fonts d’il·luminació utilitzats, angles d’incidència, etc. Existeixen algunes aplicacions per a iPhone (Strobox) o aplicacions web (www.lightingdiagrams.com/creator) que permeten dibuixar aquests diagrames.\n\n
Esquemes d’il·luminació\nPer poder organitzar millor una sessió d’estudi, resulta interessant tenir estudiats, a priori, alguns esquemes d’il·luminació, on s’especifiqui la quantitat de punts de llum i/o modificadors, la distància dels mateixos al subjecte, el tipus de fonts d’il·luminació utilitzats, angles d’incidència, etc. Existeixen algunes aplicacions per a iPhone (Strobox) o aplicacions web (www.lightingdiagrams.com/creator) que permeten dibuixar aquests diagrames.\n\n
Esquemes d’il·luminació\nPer poder organitzar millor una sessió d’estudi, resulta interessant tenir estudiats, a priori, alguns esquemes d’il·luminació, on s’especifiqui la quantitat de punts de llum i/o modificadors, la distància dels mateixos al subjecte, el tipus de fonts d’il·luminació utilitzats, angles d’incidència, etc. Existeixen algunes aplicacions per a iPhone (Strobox) o aplicacions web (www.lightingdiagrams.com/creator) que permeten dibuixar aquests diagrames.\n\n
Podem classificar les diferents fonts d’il·luminació en estudi principalment en dos grans blocs:\n•Llum contínua – És aquella que il·lumina en tot moment. Ideal per iniciar-se en la fotografia d’estudi, ja que es pot realitzar la mesura directament des de la càmera, tot i que allò ideal seria utilitzar un fotòmetre de mà. Aquests equips (làmpades de tungstè, vapors metàl·lics o fluorescents equilibrats a llum dia) acostumen a ser més econòmics i també poden ser utilitzats en exteriors.\n•Flaixos d’estudi – Són equips molt més potents, els utilitzats professionalment. Ens trobem amb dos subtipus (monolítics o bé capçals de flaix amb generadors), i aquests poden disposar de llum de modelat (llum amb intensitat inferior a la del centelleig, que ajuda a fer-nos una referència en temps real però que no castiga tant als models). És interessant també de disposar d’elements disparadors a distància (infrarojos, radiofreqüència…) per facilitar el moviment del fotògraf sense els inconvenients i riscos de treballar amb el cablejat.\nNo podem deixar de banda una tendència que darrerament s’està posant més en voga anomenada Strobist. Aquesta es basa en sistemes d’il·luminació senzills, a partir de diferents flaixos de sabata, peus i modificadors senzills, realitzats amb materials quotidians. Tot i ser un sistema molt menys precís que els esmentats anteriorment (hi ha un factor important de prova-error), el seu molt baix cost el fan molt interessant a l’hora d’iniciar-se en il·luminació artificial.\n\n
Podem classificar les diferents fonts d’il·luminació en estudi principalment en dos grans blocs:\n•Llum contínua – És aquella que il·lumina en tot moment. Ideal per iniciar-se en la fotografia d’estudi, ja que es pot realitzar la mesura directament des de la càmera, tot i que allò ideal seria utilitzar un fotòmetre de mà. Aquests equips (làmpades de tungstè, vapors metàl·lics o fluorescents equilibrats a llum dia) acostumen a ser més econòmics i també poden ser utilitzats en exteriors.\n•Flaixos d’estudi – Són equips molt més potents, els utilitzats professionalment. Ens trobem amb dos subtipus (monolítics o bé capçals de flaix amb generadors), i aquests poden disposar de llum de modelat (llum amb intensitat inferior a la del centelleig, que ajuda a fer-nos una referència en temps real però que no castiga tant als models). És interessant també de disposar d’elements disparadors a distància (infrarojos, radiofreqüència…) per facilitar el moviment del fotògraf sense els inconvenients i riscos de treballar amb el cablejat.\nNo podem deixar de banda una tendència que darrerament s’està posant més en voga anomenada Strobist. Aquesta es basa en sistemes d’il·luminació senzills, a partir de diferents flaixos de sabata, peus i modificadors senzills, realitzats amb materials quotidians. Tot i ser un sistema molt menys precís que els esmentats anteriorment (hi ha un factor important de prova-error), el seu molt baix cost el fan molt interessant a l’hora d’iniciar-se en il·luminació artificial.\n\n
Podem classificar les diferents fonts d’il·luminació en estudi principalment en dos grans blocs:\n•Llum contínua – És aquella que il·lumina en tot moment. Ideal per iniciar-se en la fotografia d’estudi, ja que es pot realitzar la mesura directament des de la càmera, tot i que allò ideal seria utilitzar un fotòmetre de mà. Aquests equips (làmpades de tungstè, vapors metàl·lics o fluorescents equilibrats a llum dia) acostumen a ser més econòmics i també poden ser utilitzats en exteriors.\n•Flaixos d’estudi – Són equips molt més potents, els utilitzats professionalment. Ens trobem amb dos subtipus (monolítics o bé capçals de flaix amb generadors), i aquests poden disposar de llum de modelat (llum amb intensitat inferior a la del centelleig, que ajuda a fer-nos una referència en temps real però que no castiga tant als models). És interessant també de disposar d’elements disparadors a distància (infrarojos, radiofreqüència…) per facilitar el moviment del fotògraf sense els inconvenients i riscos de treballar amb el cablejat.\nNo podem deixar de banda una tendència que darrerament s’està posant més en voga anomenada Strobist. Aquesta es basa en sistemes d’il·luminació senzills, a partir de diferents flaixos de sabata, peus i modificadors senzills, realitzats amb materials quotidians. Tot i ser un sistema molt menys precís que els esmentats anteriorment (hi ha un factor important de prova-error), el seu molt baix cost el fan molt interessant a l’hora d’iniciar-se en il·luminació artificial.\n\n
Podem classificar les diferents fonts d’il·luminació en estudi principalment en dos grans blocs:\n•Llum contínua – És aquella que il·lumina en tot moment. Ideal per iniciar-se en la fotografia d’estudi, ja que es pot realitzar la mesura directament des de la càmera, tot i que allò ideal seria utilitzar un fotòmetre de mà. Aquests equips (làmpades de tungstè, vapors metàl·lics o fluorescents equilibrats a llum dia) acostumen a ser més econòmics i també poden ser utilitzats en exteriors.\n•Flaixos d’estudi – Són equips molt més potents, els utilitzats professionalment. Ens trobem amb dos subtipus (monolítics o bé capçals de flaix amb generadors), i aquests poden disposar de llum de modelat (llum amb intensitat inferior a la del centelleig, que ajuda a fer-nos una referència en temps real però que no castiga tant als models). És interessant també de disposar d’elements disparadors a distància (infrarojos, radiofreqüència…) per facilitar el moviment del fotògraf sense els inconvenients i riscos de treballar amb el cablejat.\nNo podem deixar de banda una tendència que darrerament s’està posant més en voga anomenada Strobist. Aquesta es basa en sistemes d’il·luminació senzills, a partir de diferents flaixos de sabata, peus i modificadors senzills, realitzats amb materials quotidians. Tot i ser un sistema molt menys precís que els esmentats anteriorment (hi ha un factor important de prova-error), el seu molt baix cost el fan molt interessant a l’hora d’iniciar-se en il·luminació artificial.\n\n
Pel que fa als diferents modificadors de llum existents, podem trobar-ne multitud, entre els que destaquem:\n•Reflectors de flaix – Snoot, Barn Doors, Softlight, Ringflash, Beauty dish … Utilitzats per concentrar, dirigir, proporcionar ombres definides i suaus, etc.\n•Caixes de llum – De diferents formes (quadrades, rectangulars, octogonals, …), ofereixen una llum molt suau, imitant a la que es filtra per la finestra, generant unes ombres molt suaus que resten textura al subjecte.\n•Paraigües – En trobem de translúcids (difuminen la llum que es filtra a través seu), blancs o plata (reflecteixen la llum a la seva part interior tot suavitzant l’ombra que es genera.\n•Panell d’abella – Limita el feix de llum fins un límit a més diàmetre de les cel·les, més ample és el feix de llum.\n•Fresnel – Mitjançant la utilització de vidres Fresnel, s’aconsegueix concentrar la llum en punts molt concrets, oferint unes ombres molt marcades o una llum suau tot depenent de la posició del vidre respecte el focus de llum.\n•Reflectors de llum – Blancs, daurats, plata, translúcids… s’utilitzen per rebotar-hi la llum\n•Pantalles o limitadors – cas contrari als reflectors, s’utilitzen per evitar que la llum es reflecteixi\n\n
Pel que fa als diferents modificadors de llum existents, podem trobar-ne multitud, entre els que destaquem:\n•Reflectors de flaix – Snoot, Barn Doors, Softlight, Ringflash, Beauty dish … Utilitzats per concentrar, dirigir, proporcionar ombres definides i suaus, etc.\n•Caixes de llum – De diferents formes (quadrades, rectangulars, octogonals, …), ofereixen una llum molt suau, imitant a la que es filtra per la finestra, generant unes ombres molt suaus que resten textura al subjecte.\n•Paraigües – En trobem de translúcids (difuminen la llum que es filtra a través seu), blancs o plata (reflecteixen la llum a la seva part interior tot suavitzant l’ombra que es genera.\n•Panell d’abella – Limita el feix de llum fins un límit a més diàmetre de les cel·les, més ample és el feix de llum.\n•Fresnel – Mitjançant la utilització de vidres Fresnel, s’aconsegueix concentrar la llum en punts molt concrets, oferint unes ombres molt marcades o una llum suau tot depenent de la posició del vidre respecte el focus de llum.\n•Reflectors de llum – Blancs, daurats, plata, translúcids… s’utilitzen per rebotar-hi la llum\n•Pantalles o limitadors – cas contrari als reflectors, s’utilitzen per evitar que la llum es reflecteixi\n\n
Pel que fa als diferents modificadors de llum existents, podem trobar-ne multitud, entre els que destaquem:\n•Reflectors de flaix – Snoot, Barn Doors, Softlight, Ringflash, Beauty dish … Utilitzats per concentrar, dirigir, proporcionar ombres definides i suaus, etc.\n•Caixes de llum – De diferents formes (quadrades, rectangulars, octogonals, …), ofereixen una llum molt suau, imitant a la que es filtra per la finestra, generant unes ombres molt suaus que resten textura al subjecte.\n•Paraigües – En trobem de translúcids (difuminen la llum que es filtra a través seu), blancs o plata (reflecteixen la llum a la seva part interior tot suavitzant l’ombra que es genera.\n•Panell d’abella – Limita el feix de llum fins un límit a més diàmetre de les cel·les, més ample és el feix de llum.\n•Fresnel – Mitjançant la utilització de vidres Fresnel, s’aconsegueix concentrar la llum en punts molt concrets, oferint unes ombres molt marcades o una llum suau tot depenent de la posició del vidre respecte el focus de llum.\n•Reflectors de llum – Blancs, daurats, plata, translúcids… s’utilitzen per rebotar-hi la llum\n•Pantalles o limitadors – cas contrari als reflectors, s’utilitzen per evitar que la llum es reflecteixi\n\n
Pel que fa als diferents modificadors de llum existents, podem trobar-ne multitud, entre els que destaquem:\n•Reflectors de flaix – Snoot, Barn Doors, Softlight, Ringflash, Beauty dish … Utilitzats per concentrar, dirigir, proporcionar ombres definides i suaus, etc.\n•Caixes de llum – De diferents formes (quadrades, rectangulars, octogonals, …), ofereixen una llum molt suau, imitant a la que es filtra per la finestra, generant unes ombres molt suaus que resten textura al subjecte.\n•Paraigües – En trobem de translúcids (difuminen la llum que es filtra a través seu), blancs o plata (reflecteixen la llum a la seva part interior tot suavitzant l’ombra que es genera.\n•Panell d’abella – Limita el feix de llum fins un límit a més diàmetre de les cel·les, més ample és el feix de llum.\n•Fresnel – Mitjançant la utilització de vidres Fresnel, s’aconsegueix concentrar la llum en punts molt concrets, oferint unes ombres molt marcades o una llum suau tot depenent de la posició del vidre respecte el focus de llum.\n•Reflectors de llum – Blancs, daurats, plata, translúcids… s’utilitzen per rebotar-hi la llum\n•Pantalles o limitadors – cas contrari als reflectors, s’utilitzen per evitar que la llum es reflecteixi\n\n
Pel que fa als diferents modificadors de llum existents, podem trobar-ne multitud, entre els que destaquem:\n•Reflectors de flaix – Snoot, Barn Doors, Softlight, Ringflash, Beauty dish … Utilitzats per concentrar, dirigir, proporcionar ombres definides i suaus, etc.\n•Caixes de llum – De diferents formes (quadrades, rectangulars, octogonals, …), ofereixen una llum molt suau, imitant a la que es filtra per la finestra, generant unes ombres molt suaus que resten textura al subjecte.\n•Paraigües – En trobem de translúcids (difuminen la llum que es filtra a través seu), blancs o plata (reflecteixen la llum a la seva part interior tot suavitzant l’ombra que es genera.\n•Panell d’abella – Limita el feix de llum fins un límit a més diàmetre de les cel·les, més ample és el feix de llum.\n•Fresnel – Mitjançant la utilització de vidres Fresnel, s’aconsegueix concentrar la llum en punts molt concrets, oferint unes ombres molt marcades o una llum suau tot depenent de la posició del vidre respecte el focus de llum.\n•Reflectors de llum – Blancs, daurats, plata, translúcids… s’utilitzen per rebotar-hi la llum\n•Pantalles o limitadors – cas contrari als reflectors, s’utilitzen per evitar que la llum es reflecteixi\n\n
Pel que fa als diferents modificadors de llum existents, podem trobar-ne multitud, entre els que destaquem:\n•Reflectors de flaix – Snoot, Barn Doors, Softlight, Ringflash, Beauty dish … Utilitzats per concentrar, dirigir, proporcionar ombres definides i suaus, etc.\n•Caixes de llum – De diferents formes (quadrades, rectangulars, octogonals, …), ofereixen una llum molt suau, imitant a la que es filtra per la finestra, generant unes ombres molt suaus que resten textura al subjecte.\n•Paraigües – En trobem de translúcids (difuminen la llum que es filtra a través seu), blancs o plata (reflecteixen la llum a la seva part interior tot suavitzant l’ombra que es genera.\n•Panell d’abella – Limita el feix de llum fins un límit a més diàmetre de les cel·les, més ample és el feix de llum.\n•Fresnel – Mitjançant la utilització de vidres Fresnel, s’aconsegueix concentrar la llum en punts molt concrets, oferint unes ombres molt marcades o una llum suau tot depenent de la posició del vidre respecte el focus de llum.\n•Reflectors de llum – Blancs, daurats, plata, translúcids… s’utilitzen per rebotar-hi la llum\n•Pantalles o limitadors – cas contrari als reflectors, s’utilitzen per evitar que la llum es reflecteixi\n\n
Pel que fa als diferents modificadors de llum existents, podem trobar-ne multitud, entre els que destaquem:\n•Reflectors de flaix – Snoot, Barn Doors, Softlight, Ringflash, Beauty dish … Utilitzats per concentrar, dirigir, proporcionar ombres definides i suaus, etc.\n•Caixes de llum – De diferents formes (quadrades, rectangulars, octogonals, …), ofereixen una llum molt suau, imitant a la que es filtra per la finestra, generant unes ombres molt suaus que resten textura al subjecte.\n•Paraigües – En trobem de translúcids (difuminen la llum que es filtra a través seu), blancs o plata (reflecteixen la llum a la seva part interior tot suavitzant l’ombra que es genera.\n•Panell d’abella – Limita el feix de llum fins un límit a més diàmetre de les cel·les, més ample és el feix de llum.\n•Fresnel – Mitjançant la utilització de vidres Fresnel, s’aconsegueix concentrar la llum en punts molt concrets, oferint unes ombres molt marcades o una llum suau tot depenent de la posició del vidre respecte el focus de llum.\n•Reflectors de llum – Blancs, daurats, plata, translúcids… s’utilitzen per rebotar-hi la llum\n•Pantalles o limitadors – cas contrari als reflectors, s’utilitzen per evitar que la llum es reflecteixi\n\n
Pel que fa als diferents modificadors de llum existents, podem trobar-ne multitud, entre els que destaquem:\n•Reflectors de flaix – Snoot, Barn Doors, Softlight, Ringflash, Beauty dish … Utilitzats per concentrar, dirigir, proporcionar ombres definides i suaus, etc.\n•Caixes de llum – De diferents formes (quadrades, rectangulars, octogonals, …), ofereixen una llum molt suau, imitant a la que es filtra per la finestra, generant unes ombres molt suaus que resten textura al subjecte.\n•Paraigües – En trobem de translúcids (difuminen la llum que es filtra a través seu), blancs o plata (reflecteixen la llum a la seva part interior tot suavitzant l’ombra que es genera.\n•Panell d’abella – Limita el feix de llum fins un límit a més diàmetre de les cel·les, més ample és el feix de llum.\n•Fresnel – Mitjançant la utilització de vidres Fresnel, s’aconsegueix concentrar la llum en punts molt concrets, oferint unes ombres molt marcades o una llum suau tot depenent de la posició del vidre respecte el focus de llum.\n•Reflectors de llum – Blancs, daurats, plata, translúcids… s’utilitzen per rebotar-hi la llum\n•Pantalles o limitadors – cas contrari als reflectors, s’utilitzen per evitar que la llum es reflecteixi\n\n
Pel que fa als diferents modificadors de llum existents, podem trobar-ne multitud, entre els que destaquem:\n•Reflectors de flaix – Snoot, Barn Doors, Softlight, Ringflash, Beauty dish … Utilitzats per concentrar, dirigir, proporcionar ombres definides i suaus, etc.\n•Caixes de llum – De diferents formes (quadrades, rectangulars, octogonals, …), ofereixen una llum molt suau, imitant a la que es filtra per la finestra, generant unes ombres molt suaus que resten textura al subjecte.\n•Paraigües – En trobem de translúcids (difuminen la llum que es filtra a través seu), blancs o plata (reflecteixen la llum a la seva part interior tot suavitzant l’ombra que es genera.\n•Panell d’abella – Limita el feix de llum fins un límit a més diàmetre de les cel·les, més ample és el feix de llum.\n•Fresnel – Mitjançant la utilització de vidres Fresnel, s’aconsegueix concentrar la llum en punts molt concrets, oferint unes ombres molt marcades o una llum suau tot depenent de la posició del vidre respecte el focus de llum.\n•Reflectors de llum – Blancs, daurats, plata, translúcids… s’utilitzen per rebotar-hi la llum\n•Pantalles o limitadors – cas contrari als reflectors, s’utilitzen per evitar que la llum es reflecteixi\n\n
Pel que fa als diferents modificadors de llum existents, podem trobar-ne multitud, entre els que destaquem:\n•Reflectors de flaix – Snoot, Barn Doors, Softlight, Ringflash, Beauty dish … Utilitzats per concentrar, dirigir, proporcionar ombres definides i suaus, etc.\n•Caixes de llum – De diferents formes (quadrades, rectangulars, octogonals, …), ofereixen una llum molt suau, imitant a la que es filtra per la finestra, generant unes ombres molt suaus que resten textura al subjecte.\n•Paraigües – En trobem de translúcids (difuminen la llum que es filtra a través seu), blancs o plata (reflecteixen la llum a la seva part interior tot suavitzant l’ombra que es genera.\n•Panell d’abella – Limita el feix de llum fins un límit a més diàmetre de les cel·les, més ample és el feix de llum.\n•Fresnel – Mitjançant la utilització de vidres Fresnel, s’aconsegueix concentrar la llum en punts molt concrets, oferint unes ombres molt marcades o una llum suau tot depenent de la posició del vidre respecte el focus de llum.\n•Reflectors de llum – Blancs, daurats, plata, translúcids… s’utilitzen per rebotar-hi la llum\n•Pantalles o limitadors – cas contrari als reflectors, s’utilitzen per evitar que la llum es reflecteixi\n\n
Pel que fa als diferents modificadors de llum existents, podem trobar-ne multitud, entre els que destaquem:\n•Reflectors de flaix – Snoot, Barn Doors, Softlight, Ringflash, Beauty dish … Utilitzats per concentrar, dirigir, proporcionar ombres definides i suaus, etc.\n•Caixes de llum – De diferents formes (quadrades, rectangulars, octogonals, …), ofereixen una llum molt suau, imitant a la que es filtra per la finestra, generant unes ombres molt suaus que resten textura al subjecte.\n•Paraigües – En trobem de translúcids (difuminen la llum que es filtra a través seu), blancs o plata (reflecteixen la llum a la seva part interior tot suavitzant l’ombra que es genera.\n•Panell d’abella – Limita el feix de llum fins un límit a més diàmetre de les cel·les, més ample és el feix de llum.\n•Fresnel – Mitjançant la utilització de vidres Fresnel, s’aconsegueix concentrar la llum en punts molt concrets, oferint unes ombres molt marcades o una llum suau tot depenent de la posició del vidre respecte el focus de llum.\n•Reflectors de llum – Blancs, daurats, plata, translúcids… s’utilitzen per rebotar-hi la llum\n•Pantalles o limitadors – cas contrari als reflectors, s’utilitzen per evitar que la llum es reflecteixi\n\n
Pel que fa als diferents modificadors de llum existents, podem trobar-ne multitud, entre els que destaquem:\n•Reflectors de flaix – Snoot, Barn Doors, Softlight, Ringflash, Beauty dish … Utilitzats per concentrar, dirigir, proporcionar ombres definides i suaus, etc.\n•Caixes de llum – De diferents formes (quadrades, rectangulars, octogonals, …), ofereixen una llum molt suau, imitant a la que es filtra per la finestra, generant unes ombres molt suaus que resten textura al subjecte.\n•Paraigües – En trobem de translúcids (difuminen la llum que es filtra a través seu), blancs o plata (reflecteixen la llum a la seva part interior tot suavitzant l’ombra que es genera.\n•Panell d’abella – Limita el feix de llum fins un límit a més diàmetre de les cel·les, més ample és el feix de llum.\n•Fresnel – Mitjançant la utilització de vidres Fresnel, s’aconsegueix concentrar la llum en punts molt concrets, oferint unes ombres molt marcades o una llum suau tot depenent de la posició del vidre respecte el focus de llum.\n•Reflectors de llum – Blancs, daurats, plata, translúcids… s’utilitzen per rebotar-hi la llum\n•Pantalles o limitadors – cas contrari als reflectors, s’utilitzen per evitar que la llum es reflecteixi\n\n
Pel que fa als diferents modificadors de llum existents, podem trobar-ne multitud, entre els que destaquem:\n•Reflectors de flaix – Snoot, Barn Doors, Softlight, Ringflash, Beauty dish … Utilitzats per concentrar, dirigir, proporcionar ombres definides i suaus, etc.\n•Caixes de llum – De diferents formes (quadrades, rectangulars, octogonals, …), ofereixen una llum molt suau, imitant a la que es filtra per la finestra, generant unes ombres molt suaus que resten textura al subjecte.\n•Paraigües – En trobem de translúcids (difuminen la llum que es filtra a través seu), blancs o plata (reflecteixen la llum a la seva part interior tot suavitzant l’ombra que es genera.\n•Panell d’abella – Limita el feix de llum fins un límit a més diàmetre de les cel·les, més ample és el feix de llum.\n•Fresnel – Mitjançant la utilització de vidres Fresnel, s’aconsegueix concentrar la llum en punts molt concrets, oferint unes ombres molt marcades o una llum suau tot depenent de la posició del vidre respecte el focus de llum.\n•Reflectors de llum – Blancs, daurats, plata, translúcids… s’utilitzen per rebotar-hi la llum\n•Pantalles o limitadors – cas contrari als reflectors, s’utilitzen per evitar que la llum es reflecteixi\n\n
Pel que fa als diferents modificadors de llum existents, podem trobar-ne multitud, entre els que destaquem:\n•Reflectors de flaix – Snoot, Barn Doors, Softlight, Ringflash, Beauty dish … Utilitzats per concentrar, dirigir, proporcionar ombres definides i suaus, etc.\n•Caixes de llum – De diferents formes (quadrades, rectangulars, octogonals, …), ofereixen una llum molt suau, imitant a la que es filtra per la finestra, generant unes ombres molt suaus que resten textura al subjecte.\n•Paraigües – En trobem de translúcids (difuminen la llum que es filtra a través seu), blancs o plata (reflecteixen la llum a la seva part interior tot suavitzant l’ombra que es genera.\n•Panell d’abella – Limita el feix de llum fins un límit a més diàmetre de les cel·les, més ample és el feix de llum.\n•Fresnel – Mitjançant la utilització de vidres Fresnel, s’aconsegueix concentrar la llum en punts molt concrets, oferint unes ombres molt marcades o una llum suau tot depenent de la posició del vidre respecte el focus de llum.\n•Reflectors de llum – Blancs, daurats, plata, translúcids… s’utilitzen per rebotar-hi la llum\n•Pantalles o limitadors – cas contrari als reflectors, s’utilitzen per evitar que la llum es reflecteixi\n\n
Pel que fa als diferents modificadors de llum existents, podem trobar-ne multitud, entre els que destaquem:\n•Reflectors de flaix – Snoot, Barn Doors, Softlight, Ringflash, Beauty dish … Utilitzats per concentrar, dirigir, proporcionar ombres definides i suaus, etc.\n•Caixes de llum – De diferents formes (quadrades, rectangulars, octogonals, …), ofereixen una llum molt suau, imitant a la que es filtra per la finestra, generant unes ombres molt suaus que resten textura al subjecte.\n•Paraigües – En trobem de translúcids (difuminen la llum que es filtra a través seu), blancs o plata (reflecteixen la llum a la seva part interior tot suavitzant l’ombra que es genera.\n•Panell d’abella – Limita el feix de llum fins un límit a més diàmetre de les cel·les, més ample és el feix de llum.\n•Fresnel – Mitjançant la utilització de vidres Fresnel, s’aconsegueix concentrar la llum en punts molt concrets, oferint unes ombres molt marcades o una llum suau tot depenent de la posició del vidre respecte el focus de llum.\n•Reflectors de llum – Blancs, daurats, plata, translúcids… s’utilitzen per rebotar-hi la llum\n•Pantalles o limitadors – cas contrari als reflectors, s’utilitzen per evitar que la llum es reflecteixi\n\n
Pel que fa als diferents modificadors de llum existents, podem trobar-ne multitud, entre els que destaquem:\n•Reflectors de flaix – Snoot, Barn Doors, Softlight, Ringflash, Beauty dish … Utilitzats per concentrar, dirigir, proporcionar ombres definides i suaus, etc.\n•Caixes de llum – De diferents formes (quadrades, rectangulars, octogonals, …), ofereixen una llum molt suau, imitant a la que es filtra per la finestra, generant unes ombres molt suaus que resten textura al subjecte.\n•Paraigües – En trobem de translúcids (difuminen la llum que es filtra a través seu), blancs o plata (reflecteixen la llum a la seva part interior tot suavitzant l’ombra que es genera.\n•Panell d’abella – Limita el feix de llum fins un límit a més diàmetre de les cel·les, més ample és el feix de llum.\n•Fresnel – Mitjançant la utilització de vidres Fresnel, s’aconsegueix concentrar la llum en punts molt concrets, oferint unes ombres molt marcades o una llum suau tot depenent de la posició del vidre respecte el focus de llum.\n•Reflectors de llum – Blancs, daurats, plata, translúcids… s’utilitzen per rebotar-hi la llum\n•Pantalles o limitadors – cas contrari als reflectors, s’utilitzen per evitar que la llum es reflecteixi\n\n
