Seminari de mediació penal juvenil. El mapatge de la víctima
Presentació del procés de treball col·laboratiu de la comunitat de pràctica de mediació penal juvenil
Estat de la qüestió i dubtes a resoldre. El model del mapatge en l'exploració de la víctima. La informació prèvia. Maria Munné,
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 30 de setembre de 2016
El model del mapatge en l'exploració de la víctima. La informació prèvia. Maria Munné
1. Maria Munné Tomás
Llicenciada en ciències de l’educació i codirectora del Màster en Mediació de la Universitat Pompeu Fabra
Presentació del procés de treball col·laboratiu
de la comunitat de pràctica de mediació penal juvenil:
Estat de la qüestió i dubtes a resoldre
El model del mapatge en l’exploració de la víctima
La informació prèvia
Programa Compartim
Seminari de mediació penal juvenil. El mapatge de la víctima
30 de setembre de 2016
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació del material sempre que se citi l’autoria
del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia) i no se'n faci un ús comercial ni es transformi per generar obres derivades. La llicència
Reconeixement–No comercial–Sense obres derivades es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
2. INTRODUCCIÓ.
UNA OBSERVACIÓ PARTICIPATIVA
La tasca encomanada era l’observació del grup de mediadors i de tècnics de víctimes
de justícia juvenil. L’objectiu de les reunions dels professionals pretenia respondre a
les preguntes PER A QUÈ ENS COORDINEM i COM ENS COORDINEM, amb la finalitat
de cercar la millor guia d’actuació per a la coordinació.
Els conductors del grup van proposar diferents models de casuística, estandarditzats
en forma de plantilles, per a les coordinacions entre mediació i víctimes i per al
tractament de la informació prèvia en el mapatge de la víctima.
Els integrants del grup emplenaven prèviament els models (plantilles) i els posaven
en comú en la reunió.
Programa Compartim de Gestió del Coneixement
4. CONCLUSIONS
DE
L’OBSERVACIÓ:
Els mediadors es basen en dos models tècnics a l’hora de comunicar‐se amb el
servei de víctimes.
A) MODEL DEL PROBLEM SOLVING (Fisher, Shapiro). Aquí i ara
B) MODEL TRANSFORMATIU (Lederach, Folger, Ury). Anàlisi del conflicte
En el grup es donaven conjuntament els dos models i això feia pensar en dificultats
de coordinació entre els professionals.
La controvèrsia entre els funcionaments pràctics d’actuació està fonamentada en
les perspectives teoricotècniques referides.
Aquest fet va permetre arribar a una consideració final i idea nova:
CAL PENSAR JUNTS, NO PENSAR IGUAL.
L’espai pot ajudar en un primer moment a observar les diferents maneres de
treballar i incorporar‐les com a vàlides. No és un tot s’hi val, és entendre que estem
en una fase inicial i que necessitem temps per aprendre, conèixer i reconèixer les
diferents perspectives d'actuació i els seus beneficis sense prejudicis.
Programa Compartim de Gestió del Coneixement
5. COLEMAN ET AL. (2014) PROPOSEN 4 DIMENSIONS QUE ELS MEDIADORS I
TÈCNICS DE VÍCTIMES HAN ANAT TREBALLANT EN LES SESSIONS:
◦ 1) La naturalesa del conflicte en si mateix i en especial els seus
nivells d'intensitat, destructivitat i intransigència en l’entorn de
la justícia restaurativa.
◦ 2) El grau de les restriccions o limitacions en la mediació pel
context o entorn en què es duu a terme.
◦ 3) La relació entre les parts en els processos de mediació penal
atès el seu tipus d'interdependència i similitud.
◦ 4) La naturalesa encoberta dels temes en conflicte en justícia
restaurativa.
Programa Compartim de Gestió del Coneixement
7. CONSIDERACIONS FINALS DE L’OBSERVADORA:
Reconec amb les observacions l’existència d’un conjunt de professionals de molt bon nivell.
Treballen i practiquen els models teoricotècnics de la mediació de manera adient i
coherent.
De manera intuïtiva i espontània, el conjunt dels professionals observats treballen les
dimensions, anteriorment esmentades, que la recerca de Coleman et al. assenyalen com les
adients i reconegudes pels bons professionals de la mediació en un estudi de 2014 realitzat
amb mediadors de tots els àmbits (149 professionals).
Igualment, l’estudi de Coleman et al., subratlla la flexibilitat del mediador com l’aspecte
fonamental de l’expertesa professional. En aquest sentit, l’observació em permet afirmar que
el grup de professionals observats van en la bona direcció. Tot al contrari d’un model únic
tancat i rígid. La flexibilitat dels professionals permet la integració de les diferents
perspectives tolerant la incertesa i el desconcert i gestionant la complexitat.
Programa Compartim de Gestió del Coneixement
8. CONSIDERACIONS FINALS DE LA OBSERVADORA
La impressió de l’observadora és que aquest col∙lectiu de
professionals observats camina i trobarà una forma pròpia
d’intervenció vàlida, ja que reconeix la necessitat de temps,
paciència i no precipitació motivada per l’angoixa de tenir
estàndards automàtics de coordinació.
En les experiències esmentades pels professionals es veu com hi
ha moltes intervencions vàlides i models de coordinació que ja
estan coexistint.
Programa Compartim de Gestió del Coneixement
9. BREU RECOMANACIÓ DESPRÈS DE L’OBSERVACIÓ
Contrastar les experiències amb els models teoricotècnics.
Ajustar les competències professionals de cada equip a
partir de les 4 dimensions proposades per Coleman et al.
En aquest moment, cuidar els equips, les persones
professionals i la construcció d’una identitat professional
(víctimes). Els sentiments i emocions dels coordinats són
un element indispensable.
Programa Compartim de Gestió del Coneixement
10. Maria Munné Tomàs
Barcelona, 30 de setembre de 2016
MOLTES GRÀCIES A TOTS I TOTES
SeminarideMediacióPenalJuvenil
Elmapatgedelavíctima
Programa Compartim de Gestió del Coneixement