10. Si tornes de Miquel Martí i Pol Repetiré el teu nom i el meu també. Me'ls diré en veu molt baixa, com un prec o, tal volta, un conjur. De sobte et sento molt a prop i el temor m'immobilitza. ¿Ets dins meu? ¿Et perdré, potser, si em moc? Em tanca els ulls un calfred i et contemplo com a través dels vidres enllorats d'una finestra. Pren-me tot, si tornes.