El pèsol Negre. Nº 19. Desembre-Gener 2004-2005

Publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener GRATISAbusos de poder i 6000 exemplars II època núm. 19mentides dels mossos Berguedà Desembre-gener 2004-2005d’esquadra a Berga La desaparició dun monòlit feixista /pàg 7La seva brutalitat fou contestadaamb una massiva manifestació /pàg 3-5 38 anys després, un monòlit que saludava la visita de Franco a Berga sha convertit en un homenatge a les víctimes dels feixismes Bages L’Ajuntament de Sallent i Agustín Rueda /pàg 6 La resolució del ple del passat dia 18 de juny en el qual s’aprovava posar el nom de Agustín Rueda al pavelló li va gran a l’equip de govern Los autonomos no somos empresarios /pàg 17Un moment de la manifestació a Berga. Hi havien persones de totes les edats. Article on reflexiona el porque elTorcidos Ibéricos , autor como autonomo tiene que pagar a la cámara de comercia e indústria de Manresa.desfilant pobles /pàg 17 NOVA SECCIÓ: A l’aguait!!La patronal de Torcidos desembre l’empresa plantejaIbéricos S.A., instal·lada a una última oferta d’expedient ...amb els abusos de poder lCastellbell i el Vilar i a Puig- de regulació en el que s’aco-Reig, amb 198 treballadores i miaden entre 45 i 48 llocs de /pàg 8treballadors, ha tornat a pre- treball que és votada a favorsentar un expedient de regu- per prop d’un 62% dels tre-lació de treball (el famós ERE) balladors.que pretén fer fora 78 person- Així doncs es segueix laes, el que representa el 40% de dinàmica del moment. El senti-la plantilla. Daquestes 78 per- ment de classe sembla que jasones, 67 ho son de la fabrica no existeix i que l’únic que val nadal, consumisme ide Castellbell i el Vilar, les és el tots contra tots, així precarietataltres 11 ho son de la de Puig- doncs no és d’extranyar quereig. els obrers firmin l’acomiada- WWW.berguedallibertari.org/pesolnegre/index.htmlSembla ser que dimarts 14 de ment dels seus companys.

Castellano Català Des de la llegada de los Mossos Des de larribada dels Mossos dEsquadra a les dEsquadra a nuestras comarcas nostres comarques que shan repetit els abusos que se han venido repitiendo los de poder. Tanmateix la injustificada i indiscrimi- abusos de poder. Sin embargo la nada càrrega que van protagonitzar la matinadainjustificada y indiscriminada carga que protagonizaron la madrugada del 6 de noviem- del 6 de novembre als carrers de Berga ha estat simplement escandalosa. Tantbre por las calles de Berga ha sido simplemente escandalosa. Tan escandalosa como la escandalosa com el tractament de la notícia que nhan fet els diferents mitjansmanera de tratar la noticia que han tenido los medios de comunicación. Se ha vuelto a de comunicació. Sha tornat a comprovar: no hi ha mitjans independents. Davantcomprobar: no existen medios independientes. Frente a esta situación queda confir- daquesta situació queda confirmada la necessitat de crear i mantenir els nos-mada la necesidad de crear y mantener nuestros propios medios de comunicación, tres propis mitjans de comunicació, independents respecte els diferents podersindependientes de cualquier poder i dónde el librepensamiento permita decir las cosas i on el lliurepensament permeti dir les coses sense embuts. Els mitjans hansin rodeos. Los medios han dado únicamente, o mayoritariamente, la versión de los donat únicament, o majoritàriament, la versió dels mossos i en aquest sentit ensmossos i en este sentido nos vemos obligados a desmentir una información publicada veiem obligats a desmentir una informació publicada a El Triangle on citanten El Triangle dónde citando fuentes policiales afirmaban que El Pèsol Negre era por- fonts policíaques afirmaven que El Pèsol Negre era portaveu duna determinadatavoz de una determinada asociación de Berga. Eso es rotundamente falso, El Pèsol associació de Berga. Això és rotundament fals, El Pèsol Negre és una publicacióNegre es una publicación autónoma, independiente de toda asociación o colectivo - autònoma, independent de tota associació o col·lectiu -també dels aparentmenttambién de los aparentemente afines-, ya que el Pèsol sólo representa a las personas afins-, ja que el Pèsol només representa les persones que a cada moment en for-que en cada momento forman parte de él o colaboran de algún modo. Mil personas se men part o hi col·laboren. Mil persones van manifestar-se en contra dels mos-manifestaron contra los mossos. De todos modos es necesario no perderles de vista ya sos. Cal però, que no els perdem de vista ja que els abusos no saturen: la set-que los abusos no han finalizado: la semana siguiente a la manifestación detuvieron a mana següent a la manifestació van detenir dues persones acusades falsamentdos personas acusadas falsamente i que, casualmente, estaban al frente de la mani- i que, casualment, estaven al capdavant de la manifestació i, "casualment"festación y, "casualmente" también, eran dos de las personas que la semana anterior també, eren dues de les persones que la setmana anterior van denunciar elshabían denunciado los golpes recibidos en la carga policial. Todavía en Berga cabe des- cops rebuts a la càrrega policial. Encara a Berga, cal destacar lacció dels com-tacar la acción de los compañeros del Bloque Rural de Ofensiva Cultural Antifascista panys de la Bloc Rural dOfensiva Cultural Antifeixista (BROCA): 38 anys després,(BROCA): 38 años después, un monolito que saludaba la visita de Franco en Berga se un monòlit que saludava la visita de Franco a Berga sha convertit en un home-ha convertido en un homenaje a las víctimas del los fascismos. natge a les víctimes del feixismes.Hablando de personas y instituciones que no tienen inconveniente en ser fascistas o Parlant de persones i institucions que no tenen inconvenient en ser feixistes odemócratas en función de las circunstancias, hay que hablar de los empresarios de demòcrates en funció de com bufa el vent, cal parlar dels empresaris deManresa que hicieron una cena con los príncipes. ¿Con qué dinero se pago? Por cierto, Manresa que han fet un bon àpat amb els prínceps. Amb quins cales sha pagatparece que costó mucho que los mossos no pegasen "más de la cuenta" a los mani- el tiberi? Per cert, sembla que va costar molt que els mossos no piquessin "mésfestantes contrarios a los representantes del negocio familiar de los Borbones: la del compte" els manifestants contraris als representats del negoci familiar delsmonarquía. La visita supuso entre otras cosas, controles en viviendas, cortes de circu- Borbons; la monarquia. La visita va suposar entre altres coses controls a habi-lación y violencia policial en pro de la seguridad de los príncipes y la burguesía man- tatges, talls de circulació i violència policíaca en pro de la seguretat dels prín-resana. ceps i la burgesia manresana.En lo que respecta al ámbito laboral hay que denunciar el más que posible cierre de la Pel que fa a làmbit laboral cal denunciar el més que possible tancament de lafábrica de Mitasa en Castellar de Nhug, y el expediente de regulación de empleo pre- fàbrica de Mitasa a Castellar de NHug, i lexpedient de regulació de treball pre-sentado por Torcidos Ibéricos que dejará en la calle a 67 trabajador@s en Castellbell y sentat per Torcidos Ibéricos que acomiadarà 67 treballadors a Castellbell i 11 a11 en Puigreig. La crisis del textil que dicen unos, o la avaricia de los que quieren ganar Puigreig. La crisi del tèxtil que diuen uns, o lavarícia dels que volen guanyarmás a costa de despedir trabajador@s y trasladar la empresa a países dónde no existe més a costa dacomiadar treballadors i traslladar lempresa o països on no exis-ningún tipo de derecho laboral, que decimos otros. teix cap tipus de dret laboral, que diem altres.En éste número nos llena de alegría poderos ofrecer una nueva sección titulada En aquest número ens omple dalegria poder-vos oferir una nova secció titulada"Atención con los abusos de poder" que nos dará consejos básicos sobre jurídica anti- "A laguait amb els abusos de poder" que ens donarà consells bàsics sobre jurí-represiva, laboral y otros aspectos sobre sus leyes: al menos que cumplan sus propias dica antirepressiva, laboral i altres aspectes sobre les seves lleis: almenys quenormas. Por lo que se refiere al dossier central lo hemos dedicado a la Navidad y su compleixin les seves normes. Pel que fa al dossier central, lhem dedicat al Nadalcontenido: consumo irresponsable, clericalismo oscuro y precariedad laboral. i el seu contingut: consum irresponsable, clericalisme obscur i precarietat laboral.Para acabar hay que destacar, cómo ya anunciábamos en el número anterior, que elpabellón municipal de deportes de Sallent lleva el nombre de Agustín Rueda. Pero cómo Per acabar cal destacar, com ja anunciàvem al número anterior, que el pavellóque no podía ser todo tan justo el Ayuntamiento de Sallent, incumpliendo su compro- municipal desports de Sallent porta el nom dAgustín Rueda. Però no podia sermiso, se limitó a poner en la pared del pabellón una pequeña placa. Además, el boni- tot tan just i lAjuntament de Sallent incomplint el seu compromís, es va limitarto mural que hay en Sallent en recuerdo de éste luchador libertario ha sido objeto de a posar a la paret del pavelló una petita placa. A més, el bonic mural que hi haun ataque fascista al ser parcialmente tapado con pintura. El mural se arreglará y lo que a Sallent en record daquest lluitador llibertari a estat objecte dun atac feixistaes más importante: nunca olvidaremos ni al compañero Agustín ni sus ideales. ¡Salud en ser parcialment tapat amb pintura. El mural sarranjarà i el que és més impor-y anarquía! tant: mai oblidarem ni al company Agustín ni els seus ideals. Salut i anarquia!I recorda...Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el portaveu de cap associació ni Gascoigne, M, CNT de Monistrol de Montserrat, Blankaentitat. El col·lectiu Pèsol Negre és obert i canviant i no representa a ningú, sola-ment a qui en forma part a cada moment. Daltra banda, com a col·lectiu només Per contactar amb nosaltres:intentem assumir leditorial i les grans línies de la publicació, la resta de textos sónresponsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui. pesolnegre@berguedallibertari.orgTancament daquesta edició: 14/12/04 Atenció: La premsa anarquista pot erradicar la ignorància i la submissió al poder.En aquest Pèsol Negre han participat: Roger, Milicianu, Zaplig, Gbx, Pep i tu, Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribarAmics d’Agustín Rueda, Barrikada, Emiliano, BROCA, Assemblea contra les presons, els vostres articles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-Àgria, Àngel Guixé, R.A.G.E., Cirne, Farriols, El Único, El Republicano Federal, Hiram ho tot, tingueu paciència.Directori*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos, Berga 08600. Adreça electrònica: alliberga@hotmail.com i ateneullibertari@berguedallibertari.org Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiudifusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: actll@berguedallibertari.org www.berguedallibertari.org (Portal lliber-tari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris berguedans). Centre dEstudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de la història social de la comarca): c/ del Balç núm. 4baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: cejeb@berguedallibertari.org Pèsol Negre (publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener): pesolnegre@berguedallibertari.org *GIRONEL-LA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça electrònica: manre@cgt.es Coordinadoraantirepressiva de Manresa: http://www.nodo50.org/cam/ (en construcció). Na Bastardes (centre social okupat): c/ Bastardes núm. 13, Manresa. *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm.35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça postal: Federico Beltrán, St. Pere núm. 7, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: pavongeme@hotmail.com *NAVARCLES: Casal Carrasclet:http://navarcles.noodles.cc/casal/index.htm LEscletxa (Portal Llibertari de Navarcles): http://navarcles.tk *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics dAgustín Rueda Adressa electrònica: amicsarueda@wanadoo.es,CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA: LAlternativa (col·lectiu polític):c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surialternat.tk Adreça electrònica: surialternat@latinmail.com

Crònica d’uns abusos de poderBerga bessin els seus companys proce- dents de El Cau. Els joves vanBarrikada, Pep i tu i GbX intentar dialogar amb els mos- ANTECEDENTS sos, demanant el perquè de la Fent memòria retenció del seu company i queD es dels primers números si podien fer el favor de deixar- daquesta publicació la lo lliure. Fou llavors quan un repressió policíaca al cordó de 5 o 6 mossos els barrà Berguedà ha estat una el pas. Es van succeir les discus-constant en les seves pàgines. sions entre els joves que esPer desgràcia hem tingut episo- volien emportar el seu companydis de tota mena: abusos dauto- i els agent de "lordre". Comritat, pallisses indiscriminades, podem llegir en les denúnciesintimidacions, i perquè no dir-ho presentades posteriorment unun assassinat en tota regla jove rebé una bufetada sense(veure núm. 14). En total dels cap motiu. Els seus companysdivuit números del Pèsol Negre en veure tal abús dautoritat exi-que han vist la llum nou tenien giren el número didentificacióarticles sobre les habituals pràc- dels agents que no duien visibletiques daquest cos de policia. (fet totalment il·legal).Així, farts de repressió, una partdel jovent de Berga organitzà ja Seguidament els mossos des-el gener del 2003 una jornada quadra tragueren les sevesde rebuig a aquesta situació porres i començaren a colpejar ainsostenible. Foren més de cent absolutament tothom que espersones les que es manifesta- La manifestació encara havia de sortir de la plaça Sant Pere i ja podem apreciar el volum de troba al carrer en aquellren pels carrers de Berga darre- gent que va anar augmentant al llarg de la marxa moment, començant així unara la pancarta "prou repressió càrrega policíaca que arribà finapolicíaca al Berguedà. Estem far- àmpliament. La càrrega indiscri- acusat de tinència de drogues i tot moment molts prepotent. ben bé davant la General.tes de mossos desquadra (A)". minada contra tothom que es un altre acusat dagressió a lau- Molts joves van intentar anar a Segons fonts dels mossos des-Com no, la manifestació com- trobava a la ronda moreta la nit toritat. Els mossos visitaren ja a dialogar amb els agent per saber quadra el jove retingut darreraportà les respectives represàlies del 6 al 7 de novembre ha posat quarts de deu del vespre el bar el perquè de tot plegat i aquests el cordó policial hauria agredit a(tot i que fou pacífica en tot les coses al seu lloc i ha deixat la Granja situat a la plaça simplement no contestaven o ho un mossos agafant-lo del coll imoment). Persones que van ser clar de quin pal van aquests sen- Maragall on van detenir la pri- feien de mol males maneres tirant-lo al terra però segonsconsiderades per la policia com yors (i mai millor dit). Perquè no mera persona suposadament al·legant que els veïns shavien més duna desena de joves pres-a instigadors o organitzadors entrarem a discutir si hi ha dro- amb més de 80 pastilles dèxta- queixat i que "allà no hi podien ents afirmen que aquesta agres-foren blanc de seguiments des- gues als carrers de Berga, ni la si (algunes fonts ens han infor- estar". Així el jovent optà per sió no va existir. És doncs da-carats, arribant a "acompanyar- temàtica del soroll, com han fet mat que no eren de la persona anar direcció a la discoteca la questa manera com els mossoslos" amb un cotxe secreta diària- els mitjans locals per ocultar detinguda), passant llavors pel General, quedar-se dins del bar intenten justificar tal abús. Tot iment al seu corresponent lloc de labús de poder dels mossos. bar la Plaça on es van presentar o marxar cap a una altre banda. així foren molts els joves quetreball. També en la jornada es Discutirem i explicarem els fets amb actituds molts prepotents, Fou el grup que es dirigí cap a la reberen cops i empentes del cospresentà un dossier on es reco- tal com ens els han fet veure les registrant un parell de cotxes i general el que va patir la ira de que en segons ells ens ha dellien tots els articles publicats víctimes i han corroborats dese- arribant a agredir físicament a la policia autonòmica. Un jove protegir. A part dels que en unaquí que feien referència a la nes de testimonis. Fent doncs un noi sense cap motiu (es va que anava més avançat que els principi van estar discutint ambrepressió al berguedà. periodisme veritablement inde- emportar una bufetada). Però altres fou retingut per un grup els mossos també van rebre tots pendent. això només seria el comença- de mossos a laltura del carrer els que simplement estaven pas-Tot i lèxit de la jornada la situa- ment duna caça de bruixes. Pompeu Fabra després de que sejant tranquil·lament entre elció al carrer continuà mes o ELS FETS els insultés recriminant-los la tram comprès entre el carrermenys de la mateixa manera. Agressions Físiques Fou cap a quarts de tres quan seva actitud prepotent. Els mos- Pompeu Fabra i la telefònica.Els articles referents al tema Durant la nit de dissabte a diu- dos cotxes patrulla i una furgo- sos optaren per identificar-lo i alseguien apareixent a la publica- menge del 6 de novembre com neta arribaren davant el bar veure que aquest oposava Com podem llegir en un comu-ció i al carrer es seguia (i es tots sabem tingué lloc a Berga musical el cau i començaren a resistència verbal lempenyeren nicat de denúncia dels fets i comsegueix encara) respirant un un fort desplegament del cos de fer fora la gent que es trobava fortament cap a la paret, just al ens han pogut constatar fontsambient de repressió i dodi cap mossos desquadra suposada- tranquil·lament al carrer. La costat de la botiga Cinc sentits. fiables, una noia que estavaals que dia a dia ens fan la vida ment en busca de drogues. El seva actitud segons testimonis Finalment el jove sidentificà asseguda amb un atac de nervisimpossible. Perquè els abusos resultat fou dos detinguts: un presencials dels fets va ser en moments després de que arri- en el moment de la càrrega endels mossos són constants con- un portal just al costat de latra la població i més concreta- Manifestació realitzada el gener del 2003 també contra la repressió al Berguedà General, va estar apunt de rebrement contra el jovent. Molts de un cop de porra al mig de la caranosaltres estem farts que no ens si no hagués estat perquè unpuguem passejar tranquil·lament altre mosso desquadra hopel carrer sense patir perquè impedí. Aquest cop de porraaquests individus et registrin, acabà, desviat, trencant el vidretintimidin i molts cops et detin- del portal.guin sense haver fet res. Perquèno estem parlant aquí de denún- Val a dir que quan va començarcies de tortures contra els mos- la càrrega policíaca fou en elsos, no estem parlant dels joves moment que detingueren elTorà o de la denúncia damnistia jove. Just quan començaren lesinternacional presentada contra corredisses una furgoneta arribàel cos de mossos desquadra ràpidament des del Cau i sem-pels seus tractes als immigrants. portà el jove cap a la comissaria.Estem parlant del que ens afecta Mols joves, que també sostenenmés directament i immediata- que no va existir cap agressióment a la nostra comarca. per part del jove detingut també afirmen que la càrrega policíacaPerò si els seus antecedents ja fou una tàctica per emportar-sesón escandalosos amb la darre- sense problemes el noi detingut.ra actuació shan superat Segons hem sabut, van ser tres

repressora i perversa dels tres denuncies contra els mos- persones, potser vuit-centes. agents i la seva innata incom- sos desquadra per agressions, Tanmateix el més important va petència. Lexcusa: el jutjat de lesions i abús dautoritat. ser que hi havia gent de tot Berga diumenge es tancat. La Divendres es presentaven tres tipus, joves, vells, nens, pares jornada va ser tensa i queixes al síndic de greuges. El de família, etcètera. La manifes- totes les informa- mateix dijous lassociació tació va tenir un èxit sense pre- cions referides a la Catalana Pro Drets Humans sin- cedents i va posar de manifest detenció van ser pen- teressava per labús comès per el notori rebuig que hi ha a jades al moment a la la policia autonòmica a Berga. Berga als mossos desquadra i a pàgina www.bergue- la manera que fins ara han tin- dallibertari.org que Durant la setmana, també es va gut de fer les coses: incom- va esdevenir una iniciar una campanya de difusió petència, incapacitat manifesta eina pràctica per de la mani de dissabte i una dassumir i limitar-se a les seves estar al corrent del campanya dinformació que con- funcions, prepotència, xuleria, tema. trarestés les maniobres dels abusos de poder, violència, mossos que a partir de dimarts etcètera. Durant la setmana es van començar a mentir a través van fer i penjar car- dels mitjans de comunicació. Agressions mediàtiques tells convocant la Molta daquesta tasca es va fer a Lagressió mediàtica va manifestació, es van traves de correus electrònics, començar dimarts 9 de novem- repartir octavetes mòbils, cartes als diaris...També bre a Regió7, on es va publicar - informant del que des del dilluns es va demanar a probablement a petició dels havia passat i es van lAjuntament de Berga que es Mossos- una inversemblant fer les pancartes que posiciones davant el que havia història del tot allunyada del durant la manifesta- passat i el silenci encara dura. que havia passat el dissabte a la ció es van exhibir. nit i que pretenia justificar, amb Dijous Dissabte, poc abans de la mani- més pena que glòria, lactuació van ser festació, es van veure tres por- dels Mossos. Cal assenyalar presen- queres dels mossos passar per com els mossos safanyen a jus- t a d e s la Ronda Moreta, tanmateix tificar-se, tancant files i ocultant durant la manifestació van de manera corporativa el mani- demostrar ser una miqueta fest abús dautoritat que shavia més intel·ligents que el dis- exercit. També cal assenyalar la sabte anterior i no van fer acte penosa manca dètica professio-les denuncies presentades de presència. Minuts abans de nal de Regió 7 que, com un goscontra els mossos per les set de la tarda la plaça de serveix a lamo, va publicar elagressions. sant Pere ja era bastant plena i que els mossos van voler sense durant els deu minuts exercir de periodistes i investi-Tot i així els agredits van següents es va anar emple- gar o contrastar la informacióser molts més, doncs nant. Aleshores es va llegir el amb altres fonts. Dimecres 8 dealguns dels denunciants manifest amb un megàfon i la novembre apareixia una carta alhan assenyalat que quan manifestació va començar. director a Regió7 denunciantvan presentar-se a lhospi- Mentre es llegia el manifest i sense embuts el que havia suc-tal Sant Bernabé per ser mentre començava el camí ceït. Lendemà dijous el diari deatesos van poder veure carrer major avall va anar arri- la Catalunya Central publicava lacom hi havia molts altres bant més gent. Calculem que convocatòria de la manifestaciónois agredits. És destaca- hi va arribar haver gairebé mil i en explicar molt breument elsble que alguns joves que motius de la manifestació. Elvan ser acompanyats per la dissabte una altra nota enGuàrdia Urbana que els ho aquest diari recordava la mani-aconsellà. També cal des- festació convocada per aquelltacar que allà es van trobar mateix dissab-amb els Mossos que veient te. Diumengeque shavien passat i amb 14 Regió 7vista a les possibles denún- publicava uncies que els podien posar, article que mal-van anar a fer-se partes grat ser moltmèdics. En aquest punt breu, explicavasha de dir duna banda que els fets i laels mossos en cap moment manifestacióhavien rebut cap agressió i amb molt mésdaixò hi ha múltiples testimo- assemblea dels afectats celebra- rigor, fent ser-nis, també cal assenyalar la total da el dilluns al vespre, es van vir vàries fonts,manca dètica professional del unificar en una sola convocatò- en definitivametge que va acceptar de fer ria pel dissabte 13 a les 19 fent una micapartes de lesions als agents que hores a la plaça de sant Pere. El de periodisme.no tenien res. mateix diumenge es va contac- El mateix dia el tar amb un advocat per prendre Periódico deUn detingut mesures legals contra labús de CatalunyaEl jove detingut estarà reclòs a la poder dels mossos. publicava unacomissaria de Berga fins el nota tant breudilluns 8 de novembre a les Dilluns, va ser un dia de gran com mal escrita1530 h. I serà acusat dagressió tensió ja que els mossos havien que va ser reba-a la autoritat entre daltres detingut una persona, acusada tuda amb unacàrrecs de menor importància. en fals, i no el deixaven anar. No carta al director va ser fins a les 1530 hores que publicada en elMobilitzacions el van deixar anar, una detenció mateix rotatiuEl mateix diumenge dia 7, ja que a part de ser arbitraria, ja el 22 decorrien diversos correus electrò- que com confirmen molts testi- novembre. Lanics convocant mobilitzacions monis en cap moment hi va publicacióper al dissabte següent. haver cap agressió cap als Aquí tenim les tres denúncies presentades amb els res- quinzenalConcretament hi havia tres con- agents, va ser innecessariament pectius parts mèdics LAccent infor-vocatòries que, arrel duna llarga. El motiu: la voluntat mava breument

5de lagressió de la policia en la cia del regidor de governació per part del presentador. Un Mossos dEsquadra. Per aquests daquesta institució. Així que elseva edició del 16 de novembre lÒscar Fernández que es pot dir intent de tornar la imatge que la fets, el dimarts següent, un jove dissabte 20, una vuitantena dei al setmanari Contra-Infos del sense faltar a la veritat que va gent tenia dels mossos abans va ser detingut de forma irregu- persones es van concentrar a la17 de novembre publicava una fer el papanates, el cap dels que aquest cos simplantés a lar per delictes varis contra lau- Plaça de Sant Pere en contra delsnoticia que explicava els fets mossos Marc Fornas (el rei del casa nostra i comences a pertor- toritat: els mossos el van anar a fets que sestaven produint.més àmpliament i la completava cinisme), la Roser Farràs presi- bar la pau social amb la seva buscar a casa seva i després dela setmana del 24. Dissabte 20 a denta de lassociació de veïns incompetència, falta dofici que dir-li que volien parlar amb ell, QUI SÓN ELS RESPONSABLES?Regió 7 es publicava una altra del casc antic (no sabem si el dirien alguns, xuleria i els seus el van emmanillar i el van portarcarta al director denunciant els Els mossos que van agredirfets i lactitud dels polítics Exeptuant alguna exepció la premsa burgesa va fer ressò únicament de la versió policíaca diverses persones, que no ana-locals. Cal dir que es van arribar ven identificats i que anaven ena enviar moltes cartes al direc- el furgó policial amb matrículator, de les quals van ser publica- CME-9097. El seu cap Marcdes ven poques, per part de tes- Fornas, cap de làrea bàsica poli-timonis dels fets per tal de con- cial del Berguedà i ex subcap deltrarestar les mentides que els grup descortes dels Mossosmossos van fer publicar als mit- desquadra, per ser el responsa-jans no independents. El setma- ble de lacció i per actuar corpo-nari El Triangle treia la notícia rativament. Lalcalde de Berga,en portada i explicava els fets a Ramon Camps Roca, que estavalinterior. La gent del Triangle al corrent de lacció i que amb elvan fer un article fent servir seu silenci lha donat per bona.majoritàriament les fonts dels El regidor Òscar Fernández-Polamossos i el manifest de les vícti- Garrido que amb la seva estupi-mes de les agressions. Larticle desa i la seva mala gestió hadel Triangle deixa bastant que aconseguit crear un problemadesitjar en quant a que no fa social dordre o desordre púbic,gaire investigació ni contrasta la dabús dautoritat i de convivèn-font que més fa servir: els mos- cia on no nhi havia cap. Tots elssos desquadra. Lúnic bo de lar- polítics de lAjuntament deticle és que en donar molta Berga per girar lesquena als ciu-canxa als mossos, i fer-los-hi tadans, al miler de manifestants,preguntes, acaben retratant-se amb el seu silenci còmplice. Elsells mateixos: arriben a afirmar mitjans que actuen amb unaque van picar la gent perquè submissió al poder que fa venirestan farts que els insultin ganes de vomitar. Els dos o tres(aquest intent de justificació de veïns jubilats que com que nolabús dautoritat potser és càrrec és vitalici) que no es perd abusos. cap a comissaria. El dia següent, tenen feina es dediquen a trucardenunciable i en tot cas ens una tot i que no pintava res en altres dues persones van ser als mossos per solucionar lin-explica amb quin tipus de per- lafer (cuándo el diablo no sabe Detencions i assetjament citades telefònicament per tal somni que de vegades els hisones estem tractant). Encara el que hacer mata moscas con el La matinada del diumenge 13, que anessin a declarar (pràctica provoquen els seus nets.dissabte 4 de desembre a Regió rabo) i com a víctima dels fets i després de la manifestació, una del tot irregular). Una daques-7 apareixia una carta al director víctima de la tertúlia el cantau- patrulla de Mossos dEsquadra tes persones va accedir-hi, sota Cal dir també que tot aquestdenunciant lacció de la policia tor berguedà Manolito. La tertú- va ser increpada mentre patru- la pressió que en cas contrari, el afer és simplement un cas fla-autonòmica i sobretot la incapa- lia com hem dit va consistir en llava per la Ronda Moreta, i seu company no seria alliberat. grant dabús dautoritat i decitat política demostrada pels fer demagògia, no parlar dels aquests van respondre, en acti- Un cop allà, la seva declaració va violència injustificada exercidapolítics locals. El mateix dia el abusos dautoritat ocorreguts i tud provocadora, retenint i iden- ser manipulada i tergiversada pels mossos desquadra dediari contrarestava la carta amb desviar el tema a qüestions tant tificant un noi, malgrat les quei- de forma que van passar-lo Berga. Que la resta de conside-un veritable pamflet propa- complexes com loci juvenil. És xes i la oposició dun nombrós intencionadament de testimoni racions són ganes de marejar lagandístic al seu infumable set- destacable la partici- a acusat. Resulta sospitós perdiu. També cal denunciar lamanari anomenat “Presència”, pació inestimable el fet que dues daquestes voluntat de criminalitzar alon sens explicava de manera dun entranyable sen- tres persones represalia- jovent i la voluntat dels mossostotalment acrítica i devota "un yor que trucava des des havien denunciat el cos desquadra de polititzar el seudia de mosso. Una jornada poli- dun xalet dels policial per les agressions abús dautoritat en assenyalarcial viscuda des de dintre amb Pedregals aportant rebudes la setmana abans com a promotors de la manifes-els Mossos desquadra". La cam- llum a la qüestió: tot al mateix carrer. Els acusats tació (que en cap cas va estarpanya de neteja dimatge perfec- ho havien organitzat van ser només testimonis polititzada) algunes associa-tament preparada pels mossos els anarquistes, sí dels fets, com tantes altres cions de la ciutat que res tenentornava a comptar amb la prem- aquells que al 36 cre- persones. De fet lacusació a veure ni amb labús dautoritatsa titella, disposada a fer propa- maven convents i és no es sosté per enlloc, però dels mossos ni amb les con-ganda, gratuïta? clar va aportar una els mossos shan afanyat a seqüències que ha comportat. solució: més mà dura; buscar un titella disposat a Tot plegat ha servit per saberAquest repàs fins ara feia malgrat tractar-se del dir el que ells volen que qui es qui (per si algú encarareferència als mitjans escrits, testimoni dun feixista digui (tot i que sigui fals i tenia dubtes): la policia, els polí-tanmateix val la pena destacar sha de dir fins i tot surrealis- tics, els mitjans de comunicació, ELS RESPONSABLESla tasca feta des de Canal 4. que la seva ta), és tracta dun la gent que és solidària i la queAquest mitjà va començar a intervenció dels porters de La no ho és, etcètera. Perquè sem-tractar el tema amb molta pro- sha dagrair General anomenat pre estarem lluitant contra elsfessionalitat, contrastant la ver- ja que va Sergio Garcia abusos de poder amb totes lessió dels mossos amb la de lesseves víctimes. Aquesta televi- posar la nota de color i -Ramon Camps Leon. Aquests pràctiques des- nostres forces. No necessitem cap mosso. Soletes estemsió va cobrir la manifestació i en humor negre carni individualit- millor. Prou violència, fora mos-va informar de manera bastantcorrecte. Tanmateix i no sabem al programa. Pitjor va ser -Marc Fornas zat, així com les mentides dels sos. Ni Mossos ni polítics. Visca lautogestió i la solidaritat revo-si per pressió de la policiaautonòmica això va canviar. I al lentrevista que la setma- -Òscar Fernández Pola Mossos a la premsa i a la televisió lucionària!programa la Roca que porta el na següent local, van generarsocialista Jordi Simón es va van fer al cap una indignacióorganitzar una tertúlia total- dels mossos amb lúnic objecte grup de joves que es trobaven a encara més gran que va provo-ment tendenciosa amb lobjecte que sesplaiés justificant la seva prop. Aquest incident, que no car la convocatòria urgent dunade criminalitzar les víctimes de tasca (Oh! Que bons són els va anar a més, va ser utilitzat altre concentració davant de Per més informació:la violència dels mossos. La mossos!), només hagués millo- com a excusa per començar una lAjuntament, en què es denun-tertúlia contava amb la presèn- rat el programa una fel·lació revenja particular per part dels ciava també lactitud còmplice www.berguedallibertari.org

6Relat dun menyspreuSallent Així doncs, reclamem que, simplement fem honor a laAmics d’Agustín Rueda paraula PLURALITAT - que, ditE l col·lectiu AMICS sigui de pas, a molts polítics DAGUSTÍN RUEDA vol els hi omple la boca - ja lhi dirigir-se a les autori- tocava el torn de lhomenatge tats municipals y al al sallentí contemporani ambpoble de Sallent. Volem deixar mes alçada de mires, mesclares algunes coses entorn al generositat i mes gran disposi-pavelló municipal Agutín ció a canviar aquesta societatRueda. injusta, inhumana i insolidària.En principi volem felicitar als De tota aquesta "moguda" i lamembres govern municipal resposta per part de lequip deque, en el plé celebrat el dia 18 govern em sortit amb unde juny de 2004 va aprovar dolent regust de boca, pensà-donar el nom dAgustín Rueda vem que la foscor sen anavaal nostre pavelló desports amb la sortida dels conver-municipal. Va ser la culminació gents de lajuntament i confià-duna reivindicació gairebé vem amb que un govern des-històrica i els hi donem since- querres portaria claredat irament les gràcies. De tot cor. transparència a la gestió muni-Fins aquí, tot bé. cipal. Ara no ho tenim tant clar i.... parlant de claredat i trans-A finals dagost ens vam posar parència, estem impacients enen contacte amb la regidora saber el resultat de lauditoriadesports, Lluisa Parcerisas que es va posar en marxa amb(PSC) regidora desports i lentrada del nou govern i queensenyament per posar en deixaria ben clareta la situaciómarxa el compliment de la- econòmica del nostre ajunta-cord i determinar la data del ment després de la marxa denomenament oficial doncs, CIU.nosaltres volíem fer un acte de ni sens ha donat cap explica- matí següent havia canviat vestit els hi va gran".celebració. Un acte senzill i ció!!. aquest tarannà. Ja lhavien esti- Fa mes el que vol que el que També cal dir que cap associa-emotiu. Des de bon principi rat de les orelles i ja no havien pot. Que hi farem!. ció ni entitat del poble va rebresens van donar excuses ja que, No va acabar aquí tot. Des de ganes de fer res, ni tant sols de linvitació ni la notificació ofi-segons la regidora, no tenien el dia que vam acordar de fer rebrens. Realment no sabem si ha cial dels actes del dia 31 doc-la "parrilla" del calendari dacti- els actes no vam parar danar i influït dins de lequip de tubre per part de lajuntamentvitats esportives a celebrar en tornar de lajuntament per par- Realment no sabem si ha govern a lhora de posar-hi quan, normalment així es fa. Niel pavelló, Ens vam adonar en lar amb la Lluisa, ara amb el voluntat política la marxa del tant sols han fet una fulla influït dins de lequip deel transcurs dels dies duna tema dels rètols com a objec- senyor Santi Andorrá ex regi- informativa pels diferent llocsfalta dinterès per part de la tiu, doncs quedava clar que, si govern a lhora de posar-hi dor dhisenda i larribada de dinformació pública. Es greu siregidora. Van passar les setma- nosaltres no insistíem, no i voluntat política la marxa lantic líder local de CIU i avui tenim en conte que es la realit-nes i, davant la nostra insistèn- havia cap voluntat per part de "passat" a ERC en Jordi Canal zació oficial dels acords del plécia, sens comunica que propo- la regidora responsable del del senyor Santi Andorrá per substituir-lo en portar les de lajuntament del dia 18-06-sem nosaltres mateixos unes pavelló. En la darrera entrevis- ex regidor dhisenda i lar- contes de lajuntament. 2004. Prenem nota.dates. Així ho fem i vam deci- ta i, a la pregunta que si sha- Aquesta persona es va oposar De totes menes estem segursdir proposar la data de 31 doc- vien posat dacord ella i en ribada de lantic líder local el seu dia -junt amb la resta que som nosaltres els que notubre de 2004, data que va ser Benet Vendrell regidor durba- de CIU i avui "passat" a ERC dels seus "companys" de CIU al hem fet bé les coses. Res ensaprovada. Faltava més dun nisme i obres publiques per la fet de que es poses el nom complauria més que ens en Jordi Canal per substi-mes. qüestió del rètols, la seva res- dAgustín Rueda al pavelló i, ni diguessin a on ens hem equi- posta va ser que sí, que havien tuir-lo en portar les contes tant sols els hi va passar pel vocat.AMICS DAGUSTÍN RUEDA va decidit posar la placa amb la de lajuntament. cap el preguntar a les entitatsproposar que, apart de la reto- frase de lAgustín a lesquerra si els hi semblava bé o no, com AMICS DAGUSTÍN RUEDAlació que hi figuraria a la part de lentrada del pavelló. Ens va ara reclamen insistentment i seguirà lluitant per que la rotu-superior de la porta dentrada semblar bé i, a la pregunta de Arribat el dia 31 doctubre ens quasi a crits. Quan van tenir el lació del PAVELLÓ MUNICIPALal pavelló amb el nou nom que si el rètol de la part supe- trobem col·locada una "pla- tema sobre la taula, van votar DESPORTS AGUSTÍN RUEDAcomplert del mateix, shi poses rior de la porta seria del mateix queta" amb la que intenten jus- en contra i li van donar "carpe- sigui digne, rectificar es deuna placa amb una frase que material de lexistent va res- tificar-se. Pel nostre col·lectiu i tazo" i fora. savis. Nosaltres ens faremdefinia la forma de concebre pondre que allò es quedaria la gent que estimàvem càrrec dels diners que eslesport que tenia lAgustín. com esta, cosa que ens va dei- lAgustín això es un insult i una Nosaltres deixem ben clar que necessitin. No volem que aixóUna frase sense cap sentit polí- xar perplexos i al·lucinats. No pressa de pel. Durant lacte, la la decisió de donar el nom repercuteixi en els impostostic i que va escriure ell mateix enteníem res. NO VA ACORDAR única representació del govern dAgustín Rueda es una decisió dels nostres veïns. Esperemen un dels nombrosos escrits EL PLÉ DONAR EL NOM municipal son el regidor Benet política i no només es valora que ningú sofengui i, lo queque ens va deixar. Deia així: AGUSTÍN RUEDA AL PAVELLO? - i la regidora de cultura Anna que lAgustín fos un gran aquí anunciem, ho fem amb vam preguntar. La seva respos- Gabriel. esportista, sinó també la tra- lintenció de que tot millori.EL DEPORTE NOS SIRVE PARA ta va ser que poséssim una jectòria de compromís i de llui-MANTENERNOS EN BUENA instància!. Vam contestar que: Cal a dir que la regidora Anna ta que va ser la seva vida. Senyors de lesquerra, no bus-FORMA FÍSICA, DESARROLLAR Nhi ha de mes eficaços!!!. Vam Gabriel (CUP) es la única repre- També entenem que lAgustín quin els seus vots en la dreta,LOS REFLEJOS Y FOMENTAR EL comunicar-li que ens posaríem sentant municipal que ens ha no es apreciat de la mateixa ni desil·lusionin els seuCOMPAÑERISMO; DONDE en contacte amb el regidor demostrat el seu recolzament manera per a tots els sallen- votants. El menyspreu es pagaTODOS JUEGAN Y LO DE Benet per resoldre aquest i, des de el primer moment ha tins, però, pensem en la quan- molt car.MENOS ES EL RESULTADO tema, cosa que vam fer. demostrat fermesa en el com- titat de noms de "il·lustres"Agustín Rueda Sierra En la primera entrevista amb pliment dels acords del plé personatges que omplen els SALUT I ANARQUIA!!Sallent 14-11-1952, prision de ell vam veure una actitud molt municipal demostrant con- nostres carrers, places i monu-Carabanchel 14-3-1978 positiva de la seva part i tenia gruència democràtica en els ments del nostre poble que molt clar que els acords del plé seus actes, deixant ben clar tampoc tenen la mateixa valo-Al final, la placa no sha posat havia que complir-los. Però al qui esta per la feina i a qui "el ració per a tothom.

7Homenatge a un fill del pobleManresa És per això que ens hauríem de seva família la seva mort. El seu felicitar per el reconeixement que cos, amb evidències clares dhaverEmiliano lAjuntament de Sallent ha fet estat torturat, es portat a totaD urant moltes dècades sha recentment a el lluitador social pressa al cementiri de Sallent, mantingut un silenci ver- Agustín Rueda, jove de 25 anys, sense temps de donar-li un meres- gonyós cap aquells mili- de classe social molt humil i amb cut homenatge per part de la seva tants populars, homes i un bagatge de lluites per a la família i els seus amics i veïns.dones pertanyents a moviments millora de les condicions de vida Esperem que lexemple que hasocials, partits polítics, sindicats, dels joves, els miners, la gent donat lAjuntament de Sallent noetc., membres avançats de la nos- gran... sigui una excepció i veiem méstra societat als que els sectors Un reconeixement que es concre- gestos com aquests a daltrespopulars devem molt. ta en donar-li el seu nom al Pavelló ajuntaments de la nostraI devem molt a ells/es la seva llui- Municipal desports del poble. Catalunya del segle XXI. Ells i ellesta i els seus sacrificis, ja que, Agustín Rueda va ser detingut per es mereixen un reconeixement desense ells avui no gaudiríem duna la policia el 1978 degut a la seva les nostres institucions mes pròxi-sèrie de drets i llibertats, llibertats intensa activitat política, sent tras- mes, perquè, en el cor dels treba-conquerides a una burgesia que lladat posteriorment a la presó de lladors i treballadores que els vanmai ha mirat un altre cosa que el Carabanchel, a Madrid. Al cap de conèixer, sempre hi seran.seu propi benefici. poques setmanes es comunica a laLa desaparició d’un monòlit feixistaBergaBROCA (Bloc Rural dOfensivaCultural Antifeixista)E l dia 1 de juliol de lany 1966, la ciutat de Berga va ser visitada pel dicta- dor feixista FranciscoFranco, personatge macabre iatroç que cometé innumera-bles barbaritats de les qualstots i totes en som conscients.El mateix dia infaust, i per talde recordar la visita daquestgrandíssim assassí i tortura-dor, serigí un monòlit comme-moratiu en la confluència dedues carreteres berguedanes:la que va de Berga al santuaride Queralt i la de Berga a SantLlorenç de Morunys. Aquestmonument ha estat en aquestacruïlla fins al dia davui, davantla passivitat dajuntaments,institucions i demés organis-mes públics, als quals no haimportat que aquest monòlitestigui encara en el seu lloc,recordant dia rere dia a lapoblació berguedana els anys Abans i després del monòlit. Tot rastre de feixisme ha estat esborrat per donar pas a la dignificació històrica.de patiments, suplicis, prohibi- preconstitucionals i de retruc, ment, que porta tants anys tir aquest monument a la data no és, ni molt menys,cions, tortures i terror que la remarcable pèrdua de lliber- essent consentit per les esfe- barbàrie en un homenatge a casual) esteu tots convidats acomportà larribada al poder tats individuals i col·lectives res de govern, hereves directes totes les dones i els homes que passar pel monument endel feixisme a lEstat espanyol. Davant aquestes circumstàn- de les mentalitats que feren lluitaren per la llibertat, per la record de les víctimes del fei-A més, cal tenir en compte el cies, un grup de joves antifei- construir el monòlit. Per tant, destrucció final del feixisme i xisme dahir i dara, i retre uncontext en què ens veiem xistes del Berguedà hem deci- reivindicant la memòria històri- per la construcció dun món petit homenatge a tots els llui-immersos en lactualitat d dit acabar amb aquesta imposi- ca contra loblit imposat a la més just. tadors i les lluitadores per laexaltació constant de símbols ció feixista en forma de monu- "transició", hem decidit conver- A partir del 20 de novembre (la llibertat. les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicacióLA DROGUERIAPINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d’Anselm i Clavé 4 Baixos08240 ManresaTel. 938722516 i Fax 938720581 C/ passeig, 7Web. www.ladrogueriamanresa.com telf· 8321164E-mail: info@ladrogueriamanresa.com EN VENDA (LOCAL I VIVENDA DE 2 PLANTES) Santpedor

8Roger ha muertoManresa dedos), a pesar de que hubo policía. Pero entre los jóvenes relativa importancia y renom- tetrapléJico en una silla de rue- testigos que lo vieron y de que reconocidos (4 ó 5) por los bre, bien conocidas por tod@s das, pero vivo, se habría moja-Amic del Roger aparece en los primeros infor- skins, hay varios que no acom- (España 2000, Democracia do?R oger fallece después de mes policiales e incluso en la pañaban al agredido esa noche, Nacional...) casi cuatro meses que se prensa. Las irregularidades se e incluso uno reside fuera de Debemos intentar por todos los perpetró la brutal agre- han sucedido. Testigos presen- Barcelona, curiosamente en la Ahora, después del fallecimien- medios que situaciones así no sión fascista en el barrio ciales de la agresión y que die- misma ciudad que el skin neo- to de Roger, las cosas cambian. vuelvan a ocurrir, y denunciarde Gràcia, al comienzo de sus ron todos sus datos a los agen- nazi agresor. Se habla de un nuevo ingreso públicamente la parcialidad porfamosas fiestas. Han sido cua- tes en el lugar y momento de la en prisión preventiva del homi- parte de las autoridades com-tro meses de sufrimiento por agresión, no han sido requeri- La manipulación del caso se cida, y de una implicación petentes y de sus fuerzas departe de la familia, de sus com- dos para ningún tipo de inte- hace cada vez más patente y directa del Ayuntamiento como seguridad, con claros intentospañer@s y del mismo Roger, rrogatorio o declaración, a alarmante. No existió batalla acusación particular, cosa que de minimizar estos casos edebido a las continuas compli- pesar de que han insistido lla- campal entre okupas y skins, se venía pidiendo desde el prin- intentar ocultar el grave proble-caciones médicas que se fue- mando reiteradamente a la bri- como intentaron hacer creer cipio por numerosas entidades. ma social que representan.ron produciendo, y que acaba- gada de homicidios que llevaba medios y autoridades en un Debemos decidir cómo peroron con el trágico desenlace. el caso, pero sin resultados, de principio, sino una agresión ¿Debe morir alguien para que hay que hacerlo. Está en nues-Pero a pesar de lo duro que es lo cual se deduce que no les unilateral por parte de los skins nuestro querido Ayuntamiento tras manos. Deben desaparecerpensarlo, tod@s l@s que le interesa saber realmente lo que neonazis, algo habitual por se decida a mover ficha? ¿Si cuanto antes.querían y le quieren pensamos pasó. otro lado y que a estas alturas Roger hubieraque, dado el estado en el que a nadie sorprende. No es la pri- quedado MUERTE AL FAS-se encontraba, cualquier otro Los skins neonazis denuncia- mera vez que casos así quedan CISMO !!!desenlace podría haber sido ron a varios jóvenes por agre- impunes o casi impunes, cuan-igual o más trágico que la siones, Roger entre ellos por do detrás de los agresores exis-misma muerte. supuesto. Les reconocieron en te apoyo de organizaciones fas- fotografías que les presentó la cistas de diferente índole yEl agresor, Aitor DávilaCórdoba, estuvo en prisión Está estirado en la cama de la habitación del hos- Te fuiste, tranquilo, arropa-aproximadamente una semana, pital. Su robusto pecho sube y baja siguiendo el do por la gente quequedando luego en libertad compás de su respiración. Fuera, un*s quieres. Amig*s quetras el pago de 3000 euros de muchach*s que se han subido a un container día tras día estuvieronfianza. El apuñalamiento en el lleno de piedras le hacen señas con las manos a contigo, y que cono-cuello fue realizado con un modo de saludo y le gritan que se despierte y cieron otra de tuspuño americano dotado de un que abra los ojos. Él no los abre. Duerme mien- vidas. Te fuiste, unpunzón soldado, un tipo de tras su madre le acaricia dulcemente la mejilla y viernes 10 dearma que ayuda a entender de su amigo, le cuenta las últimas novedades del diciembre, peroqué tipo de individuos estamos día. siempre, siem-hablando. Pero según el juez, 27/08/2004 pre seguirás conno existe peligro de reinciden- nosotr*s.cia, por lo que decide dejarlo Decirte que aunque estés ahí, encerrado en tu 12/12/2004en libertad a pesar de que en cuerpo, sabemos que estás luchando. Decirteprimera instancia, la gravedad que percibo cada uno de tus movimientos, sien-del asunto hizo que decretara to tu respiración, tus movimientos en las manos,prisión incondicional sin fian- tus miradas tristes, y tus esfuerzos. Tus grandesza. Los acompañantes del autor esfuerzos por volver a ser quien eras.material de estos hechos, los Decirte que toda nuestra energía, toda, va parademás skins neonazis, fueron ti, amigo.detenidos y puestos en libertad Decirte, que sigas luchando, que no abandones,tras declarar ante el juez. que continúes con aquello que has empezado. 28/09/2004La cuestión es que tras estabrutal agresión, a este indivi- Quién te iba a decir a ti, Roger, que aquelladuo se le pensaba juzgar única- noche todo dejaría de ser lo mismo. Quién te ibamente por lesiones, cuando es a decir que te iban a borrar de una puñalada lala brigada de homicidios quien sonrisa. Que dejarías de poder ser quien eras,empezó llevando el caso como que estarías encerrado en ti mismo duranteclaro intento de homicidio. tanto tiempo. Te cogo la mano, fuerte, y te miroCuriosamente, en el conjunto a los ojos. Unos ojos que hace días que perma-de pruebas e informes, el puño necen cerrados, quizás ya no te interese la vidaamericano con el punzón desa- que te espera. Sé que ya no aguantas más, ya haspareció, convirtiéndose en una luchado suficiente. Estás agotado y quieres des-pequeña navajita de uso legal cansar.(longitud inferior a 3 ó 4 les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Ateneu difusor de les idees anarquistes C/ del Centre d’estudis Josep Balç 4 baixos Ester Borràs esquerre c/pinsania s/n Berga Berga Distri de material alternatiu, llibreria i arxiu històric C/ del Balç nº 4 Berga

Nadal: consumisme i precarietat Ara ve nadal... Un any més el 25 de desembre, fum fum fum, ha arribat, fum fum fum, el consumisme extremat. Amb lexcusa de celebrar el naixement de Jesus Superstar (però en el fons ens és igual si és el naixement dun rubiales, el dia del pare, de la sogra o de lesperit sant), preparem els moneders, enllustrem les targetes de crèdit, comptem els talonaris, ens assegurem dhaver cobrat la paga doble i ens llancem al carrer disposats a adquirir bones dosis de felicitat, tolerància, amor, solidaritat... al preu que faci falta. Sí, el nadal està farcit de valors!! Es regala anorèxia en forma de barbies, militarisme en forma de tancs i soldats de joguina, experimentació amb animals dins dampolles de perfums i maquillat- ges, estereotips de bellesa i higiene en la roba, colònies, desodorants, es regala també dev- astació ambiental en cada plàstic, metall, paper, vidre que formen tota aquesta colla dobjectes inútils... i un llarg etcètera que no cal que enumerem, perquè en el fons ja les sabem aquestes coses, cada any ens les repeteixen a la tele, ràdios fins i tot al sermó de missa, que la solidaritat no és consumisme, que lamor no es compra... i aquí és on entren els consumidors "guais", aquells que consumeixen productes alternatius, ecobionatur, productes solidaris, que fins i tot satreveixen a fer donacions a ONGs o capel- lans... comprant, així, la tranquil·litat de les seves conscièn- cies, però sobretot, sense qües- tionar-se massa el model que ens ha portat a aquesta devacle humana i ambiental, no fos cas que haguéssim de perdre algun privilegi... Sí, sabem el què consumim, sabem tot el què això provoca, però tot i així, cada any triem continuar amb tota aquesta hipocresia, cada any triem continuar en el mateix esclavatge: 8 hores a la fàbrica, la mina, loficina, escombrant carrers, al taller... venent les nostres vides a sous de misèria per comprar-nos lúltim model de cotxe, per comprar tots els utensilis fabricats expres- sament amb un temps curt de vida perquè aviat els puguis tornar a consumir, o per renovar aquells objectes que passen de moda, o que són de qualitat ja obsoleta, o que no tenen recanvis, per comprar també la nostra bellesa, per entrar dins els clixés socials, per comprar el nostre estatus social, no fos cas que el veí del 3º-1ª es pensés que som uns pelacanyes i per comprar els valiums, prozacs i aspirines per superar lestrès, la depressió i els maldecaps que tot això ens ocasiona. I tot això al mòdic preu de vendre dia rera dia les nostres vides a una cursa frenètica de 8 hores dun curro que no té sentit ni ens acabem de creure, de cedir el nostre temps "lliure" a grans centres comercials que ens el gestionen, de delegar les nostres relacions a una xarxa de polítics, psicòlegs, jutges, policies, metges... En resum, a esdevenir un petit engranatge duna cosa que ni hem triat, ni sabem on ens porta... Hi ha, però, altres formes damor i solidaritat, hi ha persones que intenten construir relacions diferents, lluitant contra qui ens precaritza les vides, contra qui especula amb les vivendes, contra qui enverina rius, terra, aire, contra qui oprimeix i massacra pobles, contra qui dirigeix míssils, contra qui empresona la pobresa i la dissidència,... per a mi una solidaritat més real, que no es paga i que la pots excercir cada dia...les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació 973 37 01 89 Plaça Major, 6 25716 Gósol Lleida

Feliz precariedad En estas fechas en las que todo es ``Paz, Amor y Felicidad´´ nos encontramos con el mismo problema que nos afecta durante todo el año: La Precariedad Laboral pero agravado por un consumismo desenfrenado que repercute muy negativamente en nuestras maltrechas economias. Nos encontramos con los contratos basura, en los cuales la duracion de los mismos es unicamente durante las fiestas, donde los mas afectados somos los jovenes, tanto estudiantes como trabajadores pues nos vemos obligados a trabajar por unos salarios ridículos y paupérrimos y como consecuéncia directa de estos abusos se potencia la riqueza de unos pocos y la precariedad del resto. Actualmente la llamada ``clase media´´ se está extinguiendo. Cabe destacar la presión a la que nos vemos sometidos por parte de l@s empresari@s dada la incesante demanda producida por el consumo desenfrenado que produce el mercado Navideño y el miedo del/la trabajador/a a exigir el cumplimiento de sus derechos mas básicos por temor al ``despido libre´´ el cual, por desgrácia, es vigente en este país. Se ha llegado a lasituación en la que l@s empresari@s abusan de nosotros, l@s trabajadores/as, hasta llegar al extremo de tratarnos como simples objetos de ``usar y tirar´´. Si no ponemos una solucion ya, l@s trabajadores/as seremos tratados como simples pañuelos, o peor aún, como condones usados y tirados en cualquier lado. Puede que esto suene comico pero no lo es en absoluto. Mientras el ``señor´´ Borbon nos encandile con su mensaje de paz e igualdad,nosotr@s estaremos celebrando la Navidad, la ``Feliz Navidad´´. ¿ Realmentehay algo que celebrar? ¿el estado de bienes- tar en el que supuestamente vivimos nos permite celebrar algo? ¡NO! Actualmente la situacion de much@strabajadores/as es de Precariedad. Las ame- nazas, por parte de l@s empresari@s, de emigrar hacia paises en vias de desarrollo (donde la mano deobra es mucho mas barata y ofrece al empresari@ un mayor margen de beneficios) están a la orden del dia. Quien no se ha encontrado al intentar reclamar su dignidad como obrer@ con la conocida amenaza : ``Si no te gusta ya sabes donde está la puerta, que detras tuyo hay 20 más que trabajaran por la mitad que tu´´. ¿Como es posible que una minoria (formada por empresarios y politicos) puedan manejar nuestras vidas como si nosotr@s fuesemos titeres? muy sencillo ellos son pocos pero estan muy organizados ( G-8 , Constitucion Europea , CEOE , APEC ... ). En canvio la clase obrera está desorganizada y engañada, mientras tengamos familia, coche, casa y televisión, para que nos vamos a molestar verdad?. Es hay donde está el error, la única fuerza de que disponemos para cambiar esta situacion está en la fuerza de la unión y organización contra la patronal. ¡Es hora de cambiar! Desde la CNT os informamos que estamos llevando acabo una campaña contra la precariedad laboral, esta se ha llamado: ``¿Precariedad Laboral? Terrorismo Patronal. Las principales acciones son el reparto de octavillas (rellenables por el reverso) para facilitar la posibilidad de hacernos llegar los datos de todas las empresas que actualmente están incumpliendo con la legislacion vigente, ya sea pagando salarios por debajo del convenio, obligando a l@s trabajadores/as a firmar bajas voluntarias sin fecha, a hacer horas extras no retribuidas o no entregando al trabajador/a los elementos de seguridad que garantizen la integridad física de éste para así poder nosotros realizar la correspondiente denúncia y/o Acción Directa necesaria para acabar con la actual situación de precariedad. Recuerda trabajador/a tu puedes ser la siguiente víctima, pues el problema de un trabajador/a es el de tod@s. Salud y anarcosindicalismo CNT-AIT

L’apostasia: una possible solucióEl Nadal fa pudor a consum, explotació sonal, de coherència: no vull constar com tramitació del present escrit, el dirigeixolabora i, també, a sagristia, a sotana ràn- a catòlic. També però és una qüestió al bisbe diocesà per les consideracionscia i criminal. econòmica, no vull constar com un soci següents: més daquesta institució, ja que lexcusa - Que el cànon 393 del Codi de DretSi be de vegades sembla que lesglésia que els batejats són socis, és un recurs Canònic disposa que "El Bisbe diocesàcatòlica te menys incidència social que més per mantenir una situació privilegiada representa a la diòcesi en tots els negocisabans, segueix sent un poder polític, alhora de rebre diners públics. De fet que jurídics daquesta".econòmic i moral de primer ordre. LEstat els ateus i antiteus constem com catòlics - Que el cànon 383.1 estableix que "Allluny de ser laic, finança en part aquesta és una irregularitat que només beneficia exercir la seva funció pastoral, el Bisbeassociació amb ànim de lucre que tant de als capellanots. De fet, lapostasia també diocesà ha de mostrar-se sol·lícit amb totsmal ha fet. A part el patrimoni econòmic de és una solució pels creients, pels cristians els fidels que se li confiïn (....), així comlesglésia és enorme, fruit de tants i tants que honestament no volen saber res de la als qui shagin apartat de la pràctica de laanys robant. Cal destacar que lesglésia i institució religiosa ja que aquesta fa just religió".lEstat han anat de la mà o fins i tot shan el contrari del que predica; per aquest - Que el cànon 369 defineix la diòcesi comconfós durant molts períodes de la creients que no necessiten ni intermediaris "una porció del poble de Déu, la cura pas-història. De fet només cal sentir els bisbes ni papers en la seva fe o creences. toral del qual sencomana al Bisbe amb laescopir bestieses quan el govern insinua cooperació del presbiteri, de manera que,algun possible canvi en el finançament de Consells per qui vulgui apostatar: unida al seu pastor i congregada per elllesglésia o en els drets civils dels homo- en lEsperit Sant mitjançant lEvangeli isexuals o en el simple ús dels preser- 1. Primer de tot anar a buscar la fe lEucaristia, constitueixi una Església par-vatius. Lesglésia és doncs present en les de baptisme a la rectoria on vau ser bate- ticular, en la qual veritablement està jades (solen tenir uns present i actua lEsglésia de Crist una, horaris datenció una mica santa, catòlica i apostòlica". reduïts). Us demanaran si Segon: es per casar-vos, ja que hi - Que en el seu dia vaig ser batejat en la ha dos tipus de document, fe catòlica com a conseqüència duna dieu que no i ja està. No decisió presa per altres persones sense cal donar explicacions de que en aquell moment, a causa de la meva res. edat, hi hagués cap participació de la meva pròpia voluntat, i sense que disposés de 2. Un cop amb el docu- llibertat ni consciència suficients per eme- ment el fotocopieu i len- tre un judici sobre les meves conviccions vieu, junt amb la carta que personals. reproduïm a sota deguda- - Que després dhaver meditat durant el ment complimentada, al temps suficient sobre el significat de la Bisbat al qual pertanyi la meva pertinença a la fe catòlica no trobo parròquia on us van bate- cap pretext per continuar pertanyent a jar. (Ladreça del bisbat de lEsglésia Catòlica, entrant la meva Solsona és: Pl. Palau, 1 voluntat en contradicció amb ladscripció a 25280, Solsona) aquesta institució. - Que la fidelitat a la pròpia consciència és 3. Atenció: cal enviar un dret constitucional inalienable la carta certificada i amb reconegut legalment a larticle 16 de laEsglésia de Berga que es fa servir de garatge. Almenys no "acuse de recibo" ja que sinó Constitució Espanyola.serveix per res dolent. Prenguem exemple els molt malparits fan com - Que, per tant, rebutjant totalment si no lhaguessin rebuda. la fe cristiana, em considero responsablemés altres instàncies del poder econòmic i dapostasia, tal i com la defineix el cànonpolític i a més per desgracia encara té 4. Passat un mes rebreu una carta 751 del Codi de Dret Canònic, per la qualcerta incidència social, més fruit de la dient-vos que ja han comunicat al rector cosa:nostra deixadesa que res més. La gent de la parròquia on vau ser batejats quebateja els fills, els fa fer la comunió o es anoti al llibre de baptismes el vostre SOL·LICITO:casa, ja no per obligació sinó per una explícit rebuig a la fe catòlica. Aleshores Em sigui reconeguda per lEsglésia Catòlicafatal costum relacionada ara amb el con- el que cal fer és anar -carta en mà- a com- la condició dapòstata, deixant de comptar-sum (per un mòdic preu et cases en una provar que efectivament ho hagin fet, ja me entre els seus fidels i de considerar-mecapelleta romànica dallò més mona). En que sinó és molt possible que no ho hagin catòlic a tots els efectes -fins i tot elstota aquesta explicació mhe saltat el geno- fet. estadístics-, incloent, si sescau, loportu-cidi a Amèrica, Espanya i tants altres llocs na anotació dapostasia en el Llibre deque amb la creu i lespasa han protago- Model de carta: Baptismes i qualsevol altres registresnitzat els negres corbs de lesglésia. Les DECLARACIÓ DAPOSTASIA eclesiàstics. Tanmateix, que em sigui comuni-bestieses que han arribat a fer són inimag- cada per escrit la resolució que es pren-inables. Molt daquest mal lhan fet gràcies A xxxxxxxxxxxxx bisbe titular de la diòcesi gui sobre la meva petició.a tenir durant molts segles el control de xxxxxxxxxxxx A xxxxxx, xx de xxxx de 2004dels grans moments en la vida de les per- (en el cas de pertànyer a la diòcesi desones i sobretot el de leducació dels Solsona, ladreceu al seu bisbe: Jaume Signat:infants. Per això han anat reproduint Traserra i Cunillera)injustícies, rols de gènere, complexes, PODEU TROBAR MÉS INFORMACIÓ A:pors, criminalitzant tot allò maco de la Jo, xxxxxxxxxxxx, amb DNI Ateus de Catalunya: http://www.ateus.orgvida, reprimint, etcètera. I això ho podem núm.xxxxxxxxxxxx, major dedat i resident a Info-apóstata:veure en nosaltres mateixes, fins i tot en la població de xxxxxx, que segons li cons- http://www.sindominio.net/apostata/les persones que no hem tingut una edu- ta va ser batejat el dia xxxxxxx de 19xx a Web internacional sobre lapostasia:cació directament religiosa. la parròquia de xxxxxxxxxx, pertanyent a http://www.apostasie.org la diòcesi esmentada, actuant en nom i Molt bona web sobre lapostasia amb unaUna opció atea coherent és passar de la interès propi, i trobant-se en ple ús de la informació pràctica molt útil i amb moltsreligió, restar-ne totalment al marge. seva lliure i espontània voluntat, enllaços: http://perso.wanadoo.es/estu-Tanmateix per les persones que ens consid- dioateo/apostasia/apostasia.htm#sererem més aviat antiteus i contraris a les- MANIFESTO: Més sobre apostasia:glésia i que estem batejats en contra de la Primer: http://www.iespana.es/gaiaxxi/nm_apostasia.hnostra voluntat, lapostasia és una bona - Que no havent trobat en el Dret Canònic tmsolució. És en primer lloc una qüestió per- cap procediment establert per a la Pep i tu (Berga)

12Esquerdant el murManresa ple, nhi ha molts daltres, de de condemna i/o del poder Teòricament qui pensa en rea- I per últim diuen que la funcióAssemblea contra les presons com gestiona els seus conflic- adquisitiu de la persona con- litzar un acte que està definit de la presó és la de rehabilitar. tes una societat determinada, demnada, variant dels 2 fins com a delicte per les lleis satu- Només cal veure els índex deL ES PRESONS NO però aquí no es vol valorar ni als 300 euros/dia). Així doncs, raria en el moment en què reincidència i multireincidència HAN EXISTIT entrar en el debat "dalternati- i com comprovarem més enda- pensa que podria anar a la els quals arriben al 75% dels SEMPRE ves a la presó". vant, està "privada de llibertat" presó. Però les dades diuen que casos. Així doncs podem afir- Avui en dia sembla que Amb lorigen del capitalisme aquella persona que no es pot des de que existeixen aquestes mar que la institució penitencia-qüestionar la presó sigui comença la visió retributiva de pagar aquesta apreciada "lliber- institucions totalitàries el nom- ria també fracassa en lobjectiunomés cosa dutòpics, bojos i la pena: existeix una relació tat". bre de persones preses no ha de rehabilitació. Però no ésidealistes. Res més lluny de la parat daugmentar, per tant: de destranyar: com es pot "reha-realitat. Les presons són fruit preveure i evitar... ben poc. bilitar" algú separat del seudels grans tancaments que Tampoc haurà canviat el seu món, tancat entre quatre paretscomencem a trobar amb lEstat entorn econòmic i social, per 23 hores el dia i suportant càs-Modern; model de societat que tant segurament shaurà de tigs i vexacions totes les 24?es comença a desenvolupar a "buscar la vida" per sobreviure Laïllament és lestratègia prin-Europa a partir del segle XVII i en la selva del capitalisme, fet cipal utilitzada per aquest siste-que desembocarà en les socie- que el pot conduir de nou al ma. Seria un element fonamen-tats capitalistes actuals. Abans càstig de laïllament. tal el fet que les persones pre-daquesta època, i actualment ses complissin les condemnes aen societats no capitalistes tro- Un altre dels objectius oficials prop dels seus llocs dorigenbem altres sistemes de càstig de la presó és el de reeducar. La per poder mantenir els lligamsque no passen per la presó. primera pregunta està impresa que les uneixen al món. PeròAntigament podem trobar en la pròpia paraula reeducar no; la política de dispersió queexemples com la humiliació (?)... si a molts presos els hi aplica Institucionespública, la flagel·lació i fins i limiten fins i tot el correu de lli- Penitenciarias amb moltes per-tot sarribava a lextrem de le- bres i revistes! Educar hauria de sones preses va en tota unaxecució (també publica). De voler dir donar les eines altra direcció: sovint els fami-cap manera no volem justificar necessàries per poder desenvo- liars han de recórrer distànciesel càstig, la justícia sempre ha lupar-se lliurement en una de més de 1000 km per podersigut injusta, abans no anaven societat determinada. Però en veure alguns minuts els seusa la presó però cremaven vives la societat on vivim lescola, la parents empresonats... i aixòa persones sospitoses de ser universitat,...també la presó, al quan tenen els recursos per fer-heretges o de realitzar pràcti- què tendeixen és a domesticar, ho.ques de bruixeria (com conei- a infantilitzar-nos de maneraxement de plantes medicinals, que no siguem prou autosufi- LA PRESÓ: CENTREetc.), simplement constatem cients per decidir per nosaltres DEXTERMINIque històricament hi ha hagut mateixes el destí de les nostres La presó fracassa estrepitosa-altres maneres de castigar. vides, a sotmetrens sota unes ment en la seva funció rehabili-En altres societats infinits són normes que hem de complir, tadora; però és tot un èxit enels exemples. Un cas particular mercantilista evidenciada en el unes normes basades en la altres aspectes: sí que aconse-és el de les comunitats indíge- fet que sha de PAGAR una P R E V E N C I Ó , injustícia social i qui daquest gueix castigar aïllar, anular tor-nes de Chiapas (Mèxic) vincula- pena. En principi el valor de R E E D U C A C I Ó , camí es desviï serà criminalitzat turar i matar en vida. I aquestsdes entorn de lEZLN, les quals canvi daquesta relació és el REHABILITACIÓ!!?? i castigat, i lintentaran són els objectius reals de lashan autorganitzat un sistema temps (una condemna concre- Avui en dia però la presó exis- redreçar. presó, sinó simplement mirempropi de justícia. En les comu- ta es salda amb cert temps teix, i sembla fins i tot per la A les presons hi ha tallers, però quines són les condicions en lesnitats zapatistes quan per daïllament i tancament), però majoria de gent insubstituïble. quasi mai lobjectiu daquests que viuen les 54.000 personesexemple una persona roba a cada vegada més el valor de Ara i aquí volem qüestionar, ni és que es pugui aprendre algun preses de lEstat Espanyoluna altra el càstig que se li canvi és el diner: qui té diners que sigui amb traces generals, ofici; sevidencia molt aquest (exceptuant Roldán i compan-aplica és la de treballar per la per pagar una alta fiança es aquesta institució totalitària. tema en els mòduls o presons yia), quin és el seu dia a dia:família a la que ha robat, con- lliura de la presó, qui no els té Quina és la funció de la presó? de dones: quina sortida profes- sempre les mateixes quatresideren que si es tanca algú a shi queda. Aquest fet seviden- Segons la llei penitenciària, la sional podrien trobar avui en parets (estretes i amb cinc per-la presó en surt tothom perju- cia estrepitosament en lactua- finalitat fonamental de les dia amb els tallers de costura i sones més), els mateixos colorsdicat, en canvi de la seva litat amb laparició de les Penes "mesures privatives de llibertat" confecció? Sembla més aviat grisos, els mateixos sorolls demanera com a mínim es recom- Multa, un tipus de pena que es dacord amb lactual constitució que lobjectiu que amaguen és reixa, les amenaces dels carce-pensa a la persona afectada. En mesura amb diners, commuta- és la "prevenció especial entesa la perpetuació dels rols que llers, les intimidacions, el con-cas dassassinat actuen de la bles per qui no els tingui, per com a reeducació i rehabilita- intenten atrapar al gènere trol de les teves trucades,mateixa manera: la persona dies de presó. Per exemple una ció". Ens trobem doncs davant femení en la passivitat i sub- correu, visites, el control totalque ha perdut un membre ha pena multa de 500 euros pot de tres paraules claus: preven- missió, i no pas el de donar-los de tota la vida, les pallissesperdut també dos braços tre- suposar per qui no pugui o vul- ció, reeducació i rehabilitació. eines per poder trobar una sor- quan protestes per alguna peti-balladors i que alimenten, els gui pagar 83 dies de presó Anem per la primera: segons la tida professional més o menys ta cosa, els quilometres dequals seran substituïts pels de (cada dia pot costar uns sis llei el fet que existeixin les pre- digna. distància de la teva gent, etc.lassassí. Aquest és un exem- euros, però dependrà del tipus sons hauria dinhibir el delicte. continua a la pàgina 12 les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

13Encara que maquillin les pre- robat una misèria per sobreviu- preses. Et poden aplicar la llei 2004, i gaudint duna suposadasons amb paraules boniques i re, perquè no troba feina o bé antiterrorista per haver cremat democràcia ens trobem davant PERÒ TOT I AIXÍ..edificis impecables la realitat és perquè no vol entrar en la tram- uns caixers automàtics, o per- lesgarrifosa xifra de 54.000 Tot i levident fracàs en la sevacada vegada més dura i afilada, pa del treball precari que ens què sospiten (sense cap prova) persones preses. Ells fan les teòrica funció de la presó sencom el bisturí del cirurgià. Ja no ofereix la societat als joves. El que has passat adreces a una lleis, cada vegada més dures, continuen construint. Laes diu presó sinó centre dinter- segon segurament és un banda terrorista, i per això et de tant en tant amb el Codi Generalitat té previst que anament, es substitueix la parau- Ministre dHisenda amb un cauen 30 anys de presó. Però Penal es tipifiquen nous crims, finals del 2010 el territori catalàla pres per la dintern, la de car- súper sou que paguem entre en canvi si massacres amb ampliant els tipus de condemna compti amb 13 presons. Lesceller per la de funcionari de tots els ciutadans (lhaguem bombes a tot un poble, pots ser a partir de les quals sentra a presons actuals situades enpresons. Els edificis imiten cada escollit o no) i que al tenir al seu president de la potència més presó, dues raons molt impor- territori urbà passaran, teòrica-vegada més la construcció dels abast poder, augmenta més i gran mundial. Una curiosa tants que expliquen aquest ment, a ser centres obertshospitals, tot higiènic, tot visi- més encara el seu abundant manera de definir el delicte té augment del nombre de les per- (Model, Wad-Ras, Trinitat,...);ble, tot controlable. Però les capital: desvia cap als seus inte- aquesta societat on vivim. sones preses. està previst construir 4 novestècniques de despersonalitza- ressos el diner públic. Al primer Un altre tema que està aixecant Segons l Instituto Nacional de presons: dues a la Catalunyació i de tortura psicològica arri- li poden caure sis anys de polèmica últimament és el tema Estadística el 80% de la població central (una la del Bages, laltraben a uns nivells danul·lació presó, el tancaran en una petita de les violacions: el 4% de les reclusa són joves que tenen encara per ubicar), una altra enfins ara mai assolits. cel·la amb altres quatre perso- persones preses haurien comès algun tipus daddicció a dro- terres de Lleida, una altra per nes, patirà mals tractes i vexa- un delicte daquest tipus. Però gues il·legals, joves que prove- les comarques de Girona iQUÈ ES CASTIGA? cions per part dels carcellers. El si ens mirem amb detall les nen de famílies amb pocs també a la província deAquesta situació és una navalla segon segurament es lliurarà de xifres de violència domèstica ingressos econòmics, dorigen Tarragona; actualment hi ha ende doble fil: per una banda eli- la presó amb algun muntatge veurem lesgarrifosa xifra de fins i tot marginal. Més del 90% construcció la de Sant Esteve demina a les persones que no res- polític; si té mala sort li cauran dones assassinades en mans de les persones condemnades Sesrovires emmarcada dins là-pecten unes lleis; i per laltra potser fins i tot menys anys que dels seus companys o marits: (de totes les edats) no tenen rea metropolitana de Barcelona.protegeix i legitima lEstat que al primer, tindrà una cel·la per lInstituto de la Mujer publica ocupació; el percentatge de per- No pararan ni dendurir lesha redactat aquestes lleis: un a ell sol, el tractaran a cost de que entre el 1995 i el 2000 una sones gitanes és altíssim si el penes, ni de construir novesaltre dels grans objectius que rei i ràpidament tindrà permi- mitjana de 60 dones morien comparem amb el percentatge presons, sinó.. com mantin-assoleix el sistema penitenciari. sos de tres dies, i fins i tot ter- anualment en mans de la seva de població global que repre- drien els seus privilegis basatsUnes lleis que poden ser inter- cer grau; segurament molt parella. Assassinar és lextrem. senten a lestat espanyol (la en tan descarada injustíciapretades, fins i tot modificades, abans de complir condemna la- Quantes bufetades, insults, representació de dones gitanes social? Estem en una societatsempre emparades per la lliberaran per problemes de petades, violacions hauran a les presons és 20 vegades amb totes les eines per perpe-Norma que la societat va cons- salut (...depressió?), mentre que hagut daguantar aquestes superior a la seva presència a la tuar-se adaptant-se i imposant-truint, el resultat és un complex el del supermercat segurament dones abans de morir en mans societat); el nombre de perso- se a tot allò que la qüestioni oengranatge on hi tenen joc haurà agafat la Sida a la matei- dels seus botxins? Amb el nes dorigen extracomuntari molesti, on la justícia té el colorvàries peces. El concepte de xa presó. matrimoni es legalitza la viola- cada vegada és també més alt. del diner,... per això és vital i"normalitat" va acompanyat al El 60% de la gent que està a la ció, fora dell està penalitzada, Amb aquesta breu i simple car- necessari desemmascarar-la,de desviació. Tot un seguit da- presó ha comès delictes només pots violar a la "teva tografia del món penitenciari es per ingenu, de bojos i utòpicparells destinats a imposar menors contra la propietat pri- dona", és delicte, però com que rebel·la un fet inqüestionable: que sembli.coercions, a forçar ladquisició vada, però el 98% dels delictes està inscrit dins la normalitat a la presó no es castiga el delic-dhàbits que defineixen la perti- contra la propietat consistei- social deixa destar criminalit- te sinó la pobresa i la dissidèn-nença social dels individus a xen en malversació de fons zat. I és que tots els violadors cia.una societat. El poder sefectua públics, fraus fiscals: es tracta (criminalitzats o emparats pera través de lhàbit imposat, pre- de robar grans quantitats de la llei) són fills daquestanent la forma indivisible i quoti- diners públics per no anar a la societatdiana de norma, ocultant-se presó! patriarcalcom a poder i presentant-se Un altre percentatge important on vivim, icom a societat. Allò que surti de en quant a tipus de delicte més les presonsla Norma, la desviació, serà cri- castigat són els referents a la no els man-minalitzat i susceptible de ser salut pública: el 30% de les per- llevarà lesregulat. sones preses actualment a ganes deAquestes normes es poden sal- lEstat Espanyol han comès tornar a vio-tar de moltes maneres, però no aquest tipus de delicte, segura- lar, sinó tottotes aquestes maneres estan ment petit tràfic dhaixix. Els el contrari.penalitzades de la mateixa narcotraficants, que mouenmanera: aquí hi entra en joc la grans quantitats de tones de Quines sóndefinició de delicte o de drogues i el segon mercat en les xifres deldelinqüent, no es castiga el volum de capital i dinversió del nombre de lesrobatori de la mateixa manera. món (després del mercat dar- persones pre-La norma social diu que sha de mes), no estan a la presó. Si hi ses? Lanyprotegir la propietat privada, hagués una altra política de 1974, encaraque el robar i atemptar contra drogues, simplement legalit- sota el règimla propietat privada és un delic- zant-les, apart devitar el nar- franquista, hite; però no es tracta de la matei- cotràfic, les màfies i problemes havia 14.760xa manera qui ha robat 300 de salut ens trobaríem que en persones preseseuros a la caixa dun supermer- lloc de construir noves presons a lestat espan-cat de qui nha robat 3 milions shaurien de ja desmantellar les yol; lany1977del fons públic. El primer és un existents. després de lam-delinqüent, el segon un espavi- Els delictes per terrorisme nistia 9.390; alat. El primer segurament ha suposen un 1% de les persones principis del les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació c/ de la sabateria (Manresa) ca a sa l ian els tar carli ns cuina v ege

14Encara hi ha Notícies breusmasclisme??!! La vall del Ges La Plataforma antiincineradora de la vall del Ges (www.valldelges.net) a recollit a prop de sis mil signatures i ladhesió dunes seixanta asso- ciacions per tal devitar la que lempresa CERR, SL instal·li la incine-Manresa vistes sovint com a "les com- "fills de puta" o bé sutilitzen radora de residus de "combustible preparat", a St. Pere de Torelló. panyes de" i no per elles els "collons" per dir que ja no Sembla ser que malgrat totes les mobilitzacions socials, les al·lega-Àgria mateixes. No han canviat tan- aguantem més una situació cions legals, els informes tècnics contraris al projecte i en definitivaS ense les dones no hi ha tes coses... I als col·lectius de concreta. Hi ha mil maneres de a lopinió de la gent del territori on volen fer lincineradora; pensen revolució. Una frase tan comarques: en molts pràctica- dir les coses; per què hem du- fer-la igualment. Contra les agressions al medi: acció directa! repetida com ignorada. ment no hi ha dones!!! Potser tilitzar el llenguatge sexista Sóc dona, el meu ideal és hora de plantejar-nos què per fer-ho? El llenguatge és un Merda i més merda des de Cercs és lanarquia i em con- passa... reflex de com pensem, i sí, ja Com ja hem denunciat en diverses ocasions des daquesta publica-sidero feminista per necessi- I és que tenim molt clar que sé que son paraules que tenim ció, la Tèrmica de Cercs emmerda la comarca des de fa molts anys,tat. Quan em vaig començar a som antifeixistes, anticapita- molt arrelades en el nostre duna manera segurament irreversible.moure per col·lectius lliberta- listes, anticlericals... però en llenguatge quotidià, la expres- A principis de novembre arrel de lafirmació de la ministra de Mediris o autònoms és quan vaig canvi la lluita contra el patriar- sió espontània i tot això... Ambient, Cristina Narbona, sobre la contaminació daquesta tèrmica,sentir que era necessària la cat, en general, no la tenim però si de debò portem un el debat semblava que es tornava obrir. Mentrestant la merda no halluita de les dones; perquè tot gens assumida, i ens afecta de món nou dins els nostres cors deixat de sortir.i compartir assemblees amb ple a tots i a totes. Ells sempre sha de començar a notar en En benefici de quatre empresaris que ves a saber on viuen, sestangent quantitat dalternativa i han destar segurs de tot, no les coses més bàsiques, pròxi- carregen el medi ambient: Cercs, Avinyó, Sallent, Balsareny, Cardona,radical jo havia de cridar més, mostrar feblesa, ni emoció, mes i quotidianes. La revolució la Vall del Ges, etcètera. Sinó prenem consciència daquest fet io parlar més contundentment shan de castrar els sentiments comença dins duna mateixa, actuem per defensar en definitiva la nostra salut i la dels que vindranperquè se mescoltés, doncs o dissimular-los molt i molt si no som capaces ni de can- és que som veritablement idiotes. Si ens destrossen les contradesera dona i a sobre jove. I aquí per aconseguir-ho....Elles han viar la nostra manera de rela- aixequem les barricades! (i no és un lema, és una proposta de tre-em va pujar la mosca al nas. I de ser comprensives, cuidado- cionar-nos entre nosaltres, ball).és que com a dona ja havia de res, afectuoses, i sobretot dexpressar-nos.. què prete-viure situacions molt injustes ...submises, i aguantar la nem canviar? El Pèsol a la TYPTSA(i les vivim encara): que no et dominació patriarcal. Si el En el número anterior parlàvem dels acomiadaments i la patèticavolen donar segons quines fei- nostre ideal és una actuació dels sindicats en aquesta empresa de Navarcles. Doncs bé,nes perquè ets tia, que les societat sense jerar- uns dies després de sortir al carrer, part dels exemplars van anar amateixes feines les cobres quies, sense autori- parar a les mans dalguns/es treballadors/es. Van fotocopiar-ne lamenys per la mateixa raó, que tarisme, de lliure pàgina dedicada a la fàbrica i en penjaren algunes còpies per tal quemoltes vegades et tracten com associació entre tots/es aquells/es que no havien pogut llegir el Pèsol podessin fer-si fossis un cony amb potes i iguals... no entenc ho. El cas és que aquelles còpies no van aguantar ni un dia! Fontsno una persona... Però al veure que haguem de fidedignes ens han informat que van ser retirades, no per la direccióque al grup de gent amb qui reproduir una de de lempresa... sinó pel comitè! Per què serà? Si empipa és per algu-estava lluitant perquè totes les desigualtats na cosa! Ho reiterem: patètica actuació.aquestes coses canviessin em més penetrantstrobava amb el mateix patró.. que la societat Fira dEspectacles dArrel Tradicional Manresa: el monopoli deper aquí no hi passo!! Algunes on vivim la difussiódones ens vam veure amb la Els dies 5, 6 i 7 de Novembre es va celebrar a Manresa la Firanecessitat de trobar-nos i dEspectacles dArrel Tradicional. Manresa és un lloc on tradicional-mirar de canviar aquesta situa- ment la gent reparteix octavetes i despenja pancartes denunciant lesció. injústicies de la societat actual, com ara la repressió o lespeculacióAra al cap dels anys i fent una (tradicions que ja fa massa temps que duren). Però lAjuntament demirada retrospectiva em i ens Manresa aprofita la Fira per blanquejar la seva imatge netejant elsdemanem si realment vam carrers de tot allò que pot resultar molest. Els llocs on se solen pen-incidir en el nostre entorn. Sí e n s jar els cartells i les pancartes es converteixen en parets buides. Lúnicque ens vam fer ressò, i imposa. Ja que està permès durant aquests dies són els cartells i les pancartesalguns dels nostres projectes i fa temps que que difonen la Fira. Daquesta manera, lAjuntament de Manresa con-activitats van tenir força èxit, m o l t e s verteix els carrers públics en zones de monopoli informatiu, trans-però: ha canviat la manera de dones estem formant la nostra ciutat en una ciutat espectacle que no té res a veurerelacionar-nos entre homes i lluitant per- amb la dura realitat.dones? Ha deixat de ser el què aquestagènere lestigma que ens situaciódetermina patriarcalment les desapareixi, Atac feixist a al mural dAgustín Ruedanostres actituds i la nostra perquè les La matinada del 20 de novembre va ser atacat el mural sobremanera destar al món? Hem vides de les lAgustín Rueda que hi ha al mur de lantic Ferroka a Sallent.deixat de reproduir els rols persones no Amics dAgustín Rueda es va posar en contacte amb el col·lectiudaquesta societat que tant cri- estigui determi- Helios qui es el que el va realitzar-lo. El mural serà restaurat a prin-tiquem? Ni que sigui dins el nada pel seu cipis de lany vinent.nostre àmbit, dins dels sexe, que no Aquest fet els reafirma en el treball que estan fent i els anima a seguircol·lectius, espais llibertaris, haguem de patir cap continuar amb lesperit de lluita que lAgustín va deixar.okupats?... tipus de dominació Segurament, latac el va perpetrar un individu de la classe obrera alPotser sí que la gent del nostre entre homes i dones. servei del feixisme. Fets com aquest constaten que el feixisme es viuvoltant més immediat sha Però si els homes no a les nostres comarques, hi ha que estar a laguait!.qüestionat certs rols, però pot- se nadonen de laser algunes de nosaltres hem necessitat daquesta llui- Rasos de Pegueraadoptat postures patriarcals ta, si ells no baixen ni Fa unes setmanes sinformava que aquest any l estació desquí deperquè sens respecti, o bé ens qüestionen el seu pedes- Rasos de Peguera no obria aquest any, per deficitària. Els seus pro-hem convertit en "superwo- tal...ens quedem a mig camí. pietaris sembla que han pensat en ladquisició dels seus terrenys permans-superestressades" que La motivació per escriure part del senyor Butti Maktoum Juma al Maktoum, el xeic àrab queestan a totes i al cent per cent; aquestes ratlles es deu al sha encapritxat amb aquestes terres i ha comprat les cases i 2000en moltes assemblees encara llegir en lúltim Pèsol hectàrees al poble de Peguera per fer-hi residències de luxe.no ens escoltem de la mateixa Negre alguns articles Lhoritzó de la privatització encoberta daquestes muntanyes es famanera, creem jerarquies; les on a lhora dinsultar cada cop es fa més proper.dones que participen activa- al patró, o a qui dictament en els col·lectius són lleis sutilitza el terme

15L’arxiu Boatella- LLUNES I BOMBETES gralles enganxades a la pell, llunes als llavis. Un altre cop de tornada. I el temps no conta. O de fugida, Només és fosc.Senespleda potser un nou abisme És lluna. per descobrir, És fred. contemplar, El petit detall perdrem, que podria contabilitzar-lo estimar. ha perdut la batallaBerga de la Generalitat, va confiscar el meu Varen venir en nom seu dues perso- Qui sap,... contra larma més dolça, arxiu i macusà de robatori i de delic- nes a comprar-mel i ho vaig evitar El bus és fosc, els ulls,Àngel te contra el Patrimoni. Uns dies més donant llargues per linventari. la llum duna bombeta la revolució dimatges,E m dic Àngel Guixé i Ballús, tard, per TV3, al telenotícies migdia I tots aquells que tot i sabent que el damunt el paper, un rellotge que no veig, sóc de Berga i vaig estar i vespre es va deixar que la policia, denunciant no tenia ni havia vist mai damunt els mots tan sols visualitzo imputat en lafer de lArxiu sense cap prova, macusés de dos larxiu, lhi van facilitar còpies i tota que transcriuen un munt de punts vermells, Boatella-Senespleda. En delictes i em calumniés, especificant la informació a la meva esquena per les simples vivències barrejats,aquest cas, alguns mitjans de comu- localització i professió per què no confeccionar la denúncia dient que i els garbulls de sentiments però no són nombres,nicació no van saber exercir lètica quedés cap dubte de qui es tractava. lhi havien robat de no sé quants que recoren lànima són estrelles,professional: donaren informació Seguidament, el senyor que parlava llocs, no han comès alguna cosa més en només un cap de setmana. roges.partidista, malintencionada i difa- com a hereu de larxiu Boatella- que un greu despropòsit? A tots En només un retorn. Assentadamatòria i es va conculcar reiterada- Senespleda sapressava a dir que lar- aquests els hi he de dir que només Unes estones de cel. amb les cames creuadesment el meu dret a lintimidat i a xiu anava del segle XIII al XIX: no sent-ne propietari lArxiu de Berga Una escapada se mha assentat un somni damunt.lhonor, com és públicament cone- mestranya que digués això, ja que pel preu raonable que sescau duna que tan sols depèn Els petits rajosgut. El cas va ser arxivat loctubre de no lhavia vist mai! Els únics que troballa -aquí hi ha la clau de volta -, de la intensitat de la llum de la bombeta interaccionen,2003. Ara vull fer-vos saber la meva sabien dels lligalls, eren els que lha- es podia haver garantit la seva per- en que els ulls es creuen,opinió. vien vist a casa meva. Llavors apa- manència íntegre a Berga, la meva tenyeixen lexistència, es superposen,Fa molt temps vaig trobar per atzar - reix algú: Don Ramón? -el fatxa de obsessió, durant tot el temps que el la desfan, es propaguendesprés de treuren quatre dits de Berga- que aliè al bon camí que por- vaig tenir. Però gairebé tots, per acti- i la reconstrueixen de colors. per un medi de presentsbrutícia-, un munt de carpetes velles tava tot, i amb orelles molt llargues va o per passiva, vàreu decidir-vos Potser taronja, que refracten ínfimesi brutes amb papers a dins. La meva conxorxà contactes i influències. per la més incerta de les solucions. com dos follets línies de colorsafecció a les antiguitats va fer que Ben mirat, per acabar arxivant el cas Ara bé, si el destí últim no fos lArxiu fent lamor sobre les cames.me les endugués in extremis, del sense fer la més mínima actuació pel de Berga, totes les persones, siguin penjats de mandarines. Un somni.seu destí: labocador. La primera suposat delicte contra el patrimoni, funcionaris sense experiència, estu- O blau, Un desig: la vida.persona que vaig fer avisar va ser un vergonyós! Mimagino la gran pre- diosos, agents culturals, "il·lumi- com les llàgrimes Fa olor dametlles.funcionari: el Director de lArxiu gunta que aquest personatge hauria nats", etcètera; que duna manera o dun peixet transparent I tot en silenci.Comarcal a Berga de la Generalitat. fet al Departament de Cultura: com duna altra són la causa daquesta que fussiona llàgrimes i oceans, Tot, menys el cor que crida.Aquest senyor hagué de rentar-se és possible que un "desconegut" tin- elecció, mereixerien loprobi, i algu- cossos i espais. Ella dorm,les mans de només fullejar-los. No gui documents tant importants? Jo na cosa més. La crònica esquemàtica És tard. té tos,crec que cap de les persones que recomanaria que shaguessin infor- ha estat aquesta: troballa de larxiu, És fosc. es deu haver costipatvan veurel de primer sels passes pel mat bé i haurien vist que gràcies a comunicació de la seva existència al De nit. aquesta nit,cap que allò hagués estat un arxiu lactitud plausible daquest ciutadà lArxiu Comarcal a Berga de la Fa fred. sha enamoratcatalogat, més aviat pensarien que shan salvat documents rellevants Generalitat, confecció de linventari, La lluna, de les cuques de llum.eren un munt de papers sortits dun per Catalunya. Demano des daquí a lliurament progressiu de linventari a petita, preciosa,... Ell viatja,contenidor. la Generalitat, als antics responsa- lArxiu Comarcal i finalment, confis- Viatja paral·lela a lautobus, sha fet petitTanmateix, era un fabulós arxiu de bles del Departament de Cultura i a cació. i el bus quiet,... dins el llibre,famílies de la comarca que sen- la Direcció General del Patrimoni si La Justícia, no sé si la llei, mhauria La Terra és plana, sha capbussat en el conte,creuaven entre elles, era el que ha continuen incidint i donant suport a de permetre que fos jo qui fes el lliu- ho sap tothom. en els versosesdevingut larxiu Boatella- les calúmnies contra mi que la poli- rament a lArxiu Comarcal del Amb els dits glaçats, que li regalimaven de les mans.Senespleda. Quan vaig prendre real- cia (depenent de Patrimoni) va fer Berguedà de larxiu Boatella- escric, El bus fosc,ment consciència del que podia tenir públiques a la conferència de prem- Senespleda, com ja estava encami- tremolen les lletres fos en la nit,entre les mans, el meu primer objec- sa i per TV3. Continuen donant nat i sanava fent, restituint-me lho- que gairabé es glacen, i a poc a poctiu va ser conservar-ne la integritat i suport a la calúmnia: [...] por la venta nor que sha volgut embrutar en senfilen unes damunt les altres. les ànimesque, sota cap concepte, marxés de immediata a una Universidad aquesta cacera mediàtica.... I també Les comes es transformen enamorades de llunaBerga. Em vaig posar a fer-ne lin- Americana?[...] No sé on trobaven per les persones que no em conei- en espirals, han volat,ventari (amb més bona voluntat que delicte contra el Patrimoni; no ha xen i hagin pogut rebre informa- els punts en estels, lluny,rigor) i així ho vaig notificar al doblidar mai ningú que aquest arxiu cions malintencionades de tots els les esses en caragols, han apagat les bombetesDirector de lArxiu Comarcal a Berga ha sortit a la llum pública únicament mitjans de comunicació, com per les des en eternes i han deixat lliscarde la Generalitat. Quan arribava a la i exclusiva per voluntat meva, i fins exemple i entre moltes altres "que flors germinant. les paraules,carpeta setze de les vint-i-cinc que avui tan sols he obtingut la difama- no tinc antecedents en aquests tipus Potser són els sotracs lentament,conformen larxiu, vaig demanar ció com a agraïment. No sem per- dassumptes" deixant entreveure els qui escriuen abrigats dametlles.ajuda a un historiador que majudà a dona que fos jo mateix qui descobrís que potser en altres sí. És del tot amb un boli verd Ja no fa fred.fer linventari del que realment hi i mostrés promptament larxiu inè- indignant i escandalós. Ni oblido ni pescat dun sarró de records, I ens hem adormit.havia. Linventari de cada carpeta era dit, ja que sembla que en aquest perdono. al costat duna fotografia, Trenta bombeteslliurat, seguint les meves instruc- país només tinguin dret a descobrir i que hores després shan encès de cop.cions, a lArxiu Comarcal. desenterrar documents els "tofo- penjaria a la paret Alço la mirada: la lluna. Després de les meves vacances de ners" oficials i professionals. També Per més informació: i em despendria Hem arribat.setembre 2002 la Guàrdia Civil, junt he de negar la suposada venda que El text sencer a: olors daquella nit, BLANKA 19/11/2004amb la Direcció General de Patrimoni jo hauria intentat fer al denunciant. www.angelguixe.com les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació C/ del Balç 5/ tel 654 78 73 27/ 08600 Berga

16 Segons la versió dels òrgans difusors de lEstat, la principal manera que hi ha dassegurar la llibertat, la igualtat i la justícia social de totes les persones que conformen la societat, és mitjançant la regulació de tots els àmbits que afecten a les nostres vides. Regulació que es realitza mitjançant lImperi de la Llei. Les lleis dictaminen el què està permès i el què no ho està; imposen valors, principis i conductes. Són una amenaça latent; un xantatge. I com ja se sap, tota forma dimposició implica dissidència i/o insubordinació (voluntària i/o involuntària) dalgunes deles persones que es veuen afectades per unes decisions sobre les quals no poden decidir. La repressió i la criminalització daquestes grups és la principal forma de man-tenir lstatus quo. Però com que estem en una suposada democràcia, i shan de mantenir les aparences, a les lleis hi han de constar també els nostres drets com a ciutadans dun territorideterminat (encara que siguem anarquistes).Uns drets que en molts casos no es respecten, però que en alguns altres si. I en certa manera, les diferents estructures queens afecten en el nostre dia a dia (les institucions repressives, els comerços, les empreses,...) juguen amb el desconeixement que tenim daquests drets per aconseguir elseu objectiu. Per això creiem important obrir un nou apartat en el Pèsol que consti dinformació sobre la legislació vigent. Informació que permeti visualitzar les injustícies que sama-guen darrera les lleis. Informació tan teòrica (el què diuen les lleis sobre els nostres drets i deures) com pràctica (com sapliquen aquestes lleis i quines estratègies sutilit-zen per sobrepassar-les). Per què conèixer les lleis i la seva aplicació és una manera dafrontar la repressió. Esperem que aquest apartat ens serveixi a tots i a totes.La identificacióManresa dhaver una motivació explícita. placa dels agents que ens general, hem de tenir en comp- troben en disposició de come- Una motivació com ara la pre- lestán realitzant. També tenim te que els "segurates" no for- tre un delicte o sobre aquellesR.A.G.E. venció dun delicte o la sanció dret a demanar pels motius men part de les FSE. Així doncs, persones que hagin incorregutL a identificació sentén duna infracció. A la pràctica, pels quals sens està identifi- per molt que ens demanin el ja en una infracció administrati- com aquell procés a les identificacions sutilitzen cant. Les FSE, molt sovint DNI, ens podem negar a identi- va" (STC 341/1993). La reten- través del qual les Forces moltes vegades amb funcions al·ludeixen a factors com les ficar-nos. El què poden fer si ció a comissaria durarà el de Seguretat de lEstat intimidatòries (el típic "sàpi- "identificacions aleatòries" o a ens hi neguem però, és avisar a temps mínim imprescindible(FSE) comproven les nostres gues que testem controlant"), "tasques rutinàries" (arguments la policia per què ho faci ella. per a la identificació. Tenimdades personals. criminalitzadores (identificar no prou justificats). dret a saber els motius pelsLa L.O. 1/1992 de Protecció de algú al mig del carrer és una Només podem ser portats a quals sens porta a comissaria.la Seguretat Ciutadana faculta a forma de criminalització, per Negar-nos a ser identificats comissaria per tal de ser identi- Ja a la comissaria, i sempre enla policia per requerir la identi- què la gent creu que ha fet està penalitzat. Si ens aturen ficats si shan esgotat tots els cas didentificació, tenim dret aficació de les persones en le- quelcom dolent) i/o per donar per tal didentificar-nos, ens altres mitjans per fer-ho. A més donar tan sols les dades quexercici de les funcions dinda- sensació de control policial (i poden restringir momentània- a més, aquesta privació de lli- consten al nostre DNI (o sigui,gació i prevenció, sempre que per tant, de suposada segure- ment la llibertat de moviments. bertat amb el fi didentificació que si ens pregunten per altressigui necessari "per lexercici tat ciutadana). Però això no ens priva del dret "només podrà afectar a aque- coses, tenim dret a respondre).de les funcions de protecció de de telefonar si tenim algun lles persones no identificadesla seguretat". És a dir, per què En cas didentificació, tenim mitjà per fer-ho al nostre abast. de les què raonable i funada-sens pugui identificar hi ha dret a demanar el número de Per altra banda, i per norma ment es pugui creure que esEl govern de l’estat promou ladeslocalització de les empreses deltèxtil varies de les empreses tèxtils no suposarà la destrucció de riament dones per les fases de generen la gran majoria deSallent mes importants de Catalunya llocs de treball i, com sempre, producció intensiva, amb sous beneficis.Cirne es van "cremar" accidental- els sindicats del regim (CCOO i anormalment baixos, poques Per exemple, lempresaU ment i, "misteriosament" van UGT) hi estan dacord. perspectives de formació i Stradivarius va establir el seu n cop més, un govern reinaugurar les seves fabri- A més a més, les empreses condicions laborals quasi centre de distribució a Sallent. daquest país demostra ques al Marroc i a països del rebran ajuts destinats a la esclavistes en bastants casos. El macromagatzem emplea a de quina part està, del sud-est asiàtic. investigació, deduccions tribu- Jo personalment he vist tallers poc més de 100 treballadors i costat del capitalisme Aquest cop lexcusa o motiu taries de l’impost de societats il·legals de confecció allotjats la producció emmagatzemadasense escrúpols. que hi al·leguen és la propera i subvencions amb interès en garatges a on treballaven a lhan produït varis milers do-Aquest cop és el govern cen- liberalització daranzels pels zero. Daquestes últimes sen baix dones -no necessària- bres de fàbriques subcontrac-tral, i diem segona vegada per- productes del tèxtil que venen podran beneficiar empreses, ment immigrants- i, en un tades de lÍndia. Moltísimaquè lanterior partit governant de la Xina i daltres països amb agrupacions empresarials, altell de fusta, nens. Aquests gent de Sallent recorda quan ela la Generalitat de Catalunya ja vies de desenvolupament, con- entitats i centres tecnològics tallers treballaven per firmes tèxtil de les fàbriques delva animar als empresaris a fer cretament els caps pensants sempre que siguin sense ànim molt conegudes i no precisa- terme ocupava a quasi el 80%el mateix, concretament el "conviden" als empresaris a de lucre i enfocades a la inves- ment barates. de les dones del poble i a bas-senyor Roca Junyent quan traslladar a altres països del tigació en el sector. El govern matitza que les tantes daltres pobles veïns.exercia el càrrec de conseller tercer món els processos mes En raó els sindicats i estan da- empreses es poden traslladar Com sempre, els governsdindústria va animar als intensius de fabricació i man- cord!, ells també tindran la o bé subcontractar aquestes "democràtics" siguin del colorempresaris del tèxtil a traslla- tenir en el país les fases de seva part del pastel. feines, és que no ho fan ara? que siguin, sempre treballendar les empreses del sector a més valor afegit, com són el No en diuen res de res dels Totes les grans empreses del pels mateixos, pel capital quipaïsos com ara Marroc per disseny, la distribució, la milers de treballadors/res que sector tenen aquestes fases de és en realitat qui governa elguanyar en competivitat. comercialització i la investiga- perdran el seu lloc de treball producció a països com món.El resultat de les recomana- ció. durant lany 2005. Si ja el sec- Pakistan, la Índia, Marroc ocions no es van fer esperar, Tenen la cara de dir que això tor del tèxtil emplea majorità- Xina i són les que realment

17Torcidos Ibéricos, desfilant poblesLa empresa te previst acomiadar 67 treballadors de Castellbell i 11 de Puigreig comitè dempresa Galler a Monistrol de Calders i tat obrera. arribaren a un Tèxtil Riba a Sant Joan de Sembla ser que el més impor- acord de suspen- Vilatorrada i al tancament de le- tant es salvar el cul d’un sió temporal de dició, no es veu clar el futur de mateix, però ja es vorà què feina per evitar, Mitasa, de Castellar de NHug, pasa quan tots aquests obrers així, una reducció que depèn exclusivament dels que han votat a favor sense llui- de plantilla. Però al seus creditors. Expedients de tar s’en vagin al carrer amb el cap de dos mesos i Regulació de Feina, deslocalit- següent expedient de regulació escaig lempresa zacions i tancaments. de personal. presenta un expe- I la liberalització del mercat tèx- dient de regulació til està prevista pels inicis de de treball que posa lany vinent! Que no ens passi Precisament l’empresa va sig- al carrer a 47 tre- res. nar el 9 d’abril de 2002 un balladores i treba- conveni internacional promu- lladors. I ara, tor- Última hora gut l’any 1999 pel secretariCastelbell i el Vilar treballadora. Torcidos, que en nem-hi, 78 més! general de l’ONU, Kofi Annan,Farriols altres temps era el pilar econò- Pel que sembla dimarts dia 14 enomenat Pacte Mundial mic bàsic de Castellbell, ja es va Les mobilitzacions han estat de desembre l’empresa va fer (Global Compact). És una ini-L a patronal de Torcidos veure implicada en un escàndol una mica tímides. Manifestació l’última oferta sobre l’expedient ciativa de compromís ètic des- Ibéricos S.A., instal·lada de subvencions, quan al a Barcelona tallant el trànsit, a de regulació i finalment es votà tinada a que les empreses inte- a Castellbell i el Vilar i a Ministeri dIndústria Josep Piqué Manresa - amb motiu de la fira a favor. grin dins la seva estratègia i Puig-reig, amb 198 treba- nera al càrrec. Lempresa va - i el passat 1 de desembre Els resultats foren que un total operacions, uns determinatslladores i treballadors, ha tornat rebre 198 milions de pessetes, vagues parcials per torns a les del 64,96% dels obrers votaren principis de conducta i daccióa presentar un expedient de una subvenció que, en principi, plantes de Castellbell i Puig- a favor mentres que un 31% en en matèria de Drets Humans,regulació de treball (el famós anava destinada com ajuda a la reig. Per què van assistir 150 contra. La resta foren vots en Relacions Laborals i MediERE) que pretén fer fora 78 per- mineria i sospitosament va aca- persones a la manifestació de blanc. Ambient.sones, el que representa el 40% bar al tèxtil. Manresa si a lempresa treballen L’última oferta de l’empresa era Els fets actuals demostren elde la plantilla, amb la intenció 198? On queda la consciència que no es farien fora els 78 tre- nivell de cinisme de la direcció,de pal·liar els 18 milions deu- Però no sacaba aquí! El 15 da- de classe si ni tant sòls donem balladors que s’havia dit en ho es que ja estaven preparantros que deuen. bril denguany lempresa va pre- suport a aquests actes? principi, sinó que s’eliminarien la deslocalització de la matei- sentar suspensió de paga- un total de entre 45 i 48 llocs xa?. De totes menes, el seuHem dit que ha tornat perquè la ments, amb uns deutes de 18 Torcidos Ibéricos és una més. de treball. comportament deixa seriososhistòria recent de lempresa és milions deuros i per aquest Abans han estat Carner d Així ens trobem un altre cop dubtes sobre el sentit ètic deuna història negre per la classe motiu al maig la patronal i el Igualada, BONSER a Navàs, amb la ja quotidiana insolidari- les seves accionsLa Cámara de Comercio e Indústria ylos pequeños autónomos ción metidos en el mismo trabajo), la verdad es que de parte, como simples autóno- Se ve que el negocio de estosSallent saco. Y no soy yo solo, pues poco nos servirían a los autó- mos que cotizamos a la fuerza mangantes de la cámara fun-El Único otros autónomos con los que nomos estos almuerzos a parte a la cámara, el pretender code- ciona, y como muestra unM he hablado tampoco entienden de llenar la tripa, pues los invi- arnos con tan altas personali- botón: a pesar de que el precio e pregunto qué tengo qué tienen que ver con la tados que suelen traer son per- dades, y más contando con los de la vivienda está por las yo que ver con la cámara ni qué beneficios les sonajes de la economía, finan- herederos de la corona como nubes, la cámara ha podido cámara de comercio e comporta el cotizar a la misma zas, política, o alguna institu- invitados. Hemos de reconocer comprar e inaugurar su sede industria de Manresa y (por supuesto que cotizar a la ción; su economía, sus finan- que no poseemos ni el gla- en la segunda planta del¿por qué tengo que pagar una zas, su política y sus institucio- mour, ni los vestidos de gala, emblemático y céntrico edificiocuota cada año de manera obli- El ser autónomo y sin nes, completamente opuestas ni los perfumes ni peluqueros de Can Jorba. Esperamos quegatoria del 0.15% sobre la base a las de autónomos y obreros. para tan alta celebración. se nos invite a la misma y se ningún trabajador a midel IRPF para dicha cámara? Somos conocedores de que los nos diga qué parte ha sido cargo para nada ha afecta- Tampoco se nos invita a viajar 400 invitados adularon y babo- pagada con nuestras cotizacio-Soy un obrero trabajador que do mi conciencia de clase, al extranjero acompañando a searon hasta el extremo a los nes forzosas.ante la precariedad laboral presidentes ya sea de la muy demócratas herederos de y no entra en mi cabezaexistente y harto de contratos, Generalitat o del Gobierno la corona por la gracia del Señores ladrones de guantecontratillos y contratejos de las que ellos explotadores y yo Central, imaginamos que para Caudillo Generalísimo Franco, blanco de la cámara, sólo espe-empresas de estos "muy hono- explotado podamos estar sus negocietes y montar al que también en su día ado- ro que algún día podamosrables y respetables" ladrones empresas en esos países raron y babosearon los empre- pasar cuentas con ustedes y en una misma organi-de guante blanco que compo- donde la carne de obrero es sarios del Bages, todos ellos con sus amigos, esos políticosnen la cámara de comercio, zación, metidos en el más barata. Y todo esto a gas- personas muy "democráticas y que hacen legal el privilegio dedecidí como vía de escape mismo saco tos pagados por la administra- respetables", que como no aprovecharse de muchoshacerme autónomo para ver si ción publica, o sea: todos podía ser de otra manera lle- pequeños autónomos que hon-era capaz de sobrevivir de esta cámara no comporta para nada nosotros. van la patria y la bandera meti- radamente y con mucho sacri-manera. El ser autónomo y sin el participar en ninguna clase dos en la billetera. ficio intentamos salir adelanteningún trabajador a mi cargo de toma de decisiones ni elec- Se les olvidó invitarnos al En cuanto al nombre de los en esta sociedad profunda-para nada ha afectado mi con- ción de nadie). museo de la técnica el pasado premios propongo que sea mente injusta.ciencia de clase, y no entra en No nos invitan a sus almuerzos 11 de noviembre a la conce- cambiado "Premios Cámara"mi cabeza que ellos explotado- camerales (no se si habrán lle- sión de los premios cámara por "Premios Juan Palomo" yares y yo explotado podamos gado a ser tan cínicos como 2004. Comprendemos que es que entre ellos se lo guisan yestar en una misma organiza- para llamarles almuerzos de un atrevimiento por nuestra se lo comen solitos.

18Las listas negrasBerga CNT era temida por las clases muerte. Habían aprovechado nar la comarca para poder dirigentes de la comarca y en valerosamente todas las venta- Para debilitar al sindicato con- ganarse el pan y la sal con laUn Republicano Federal especial por los de Berga. jas económicas que el régimen federal las fuerzas anti-CNT que alimentar su devaluadoD urante mis viajes por el franquista les había concedido: diseñaron con paciencia un cuerpo. La CNT presentó sus sur de Francia, a media- La candidatura electoral por monopolios, aranceles, enchu- plan de acoso y derribo dirigido quejas al inmaculado alcalde dos de los años 70, de Berga y Catalunya que con- fes, etc. Este fenómeno socioló- a los militantes de la confede- de Berga don Jaume Farguell i visita a los veteranos gico era el principal capital que ración. Éste plan nada simpáti- Sitges, pero este desde las altu- militantes de la CNT, currió a las elecciones el franquismo tenia en co para los sindicalistas había ras no hizo el menor caso.como Ramonet, Ester..., con la municipales de 1979 bajo el Catalunya. La clase media cata- previsto que la manera más Farguell y sus muchachos impi-intención de reorganizar nue- lana había preferido el botijo bonita, buena y barata era la de dieron y boicotearon a los mili- manto encubridor del abo-vamente la comarca, mantenía- franquista a la camisa sudo- institucionalizar el "pacto del tantes de CNT en el ayunta-mos todo tipos de conversacio- gado Jaume Farguell i Sitges rienta del exilio largo y estre- hambre". Todo sindicalista miento de Berga, Hospital ynes. aglutinaba los restos soci- cho. Luego vendrían los bele- atrevido "no encontrará trabajo demás instituciones de la admi- nes con sus "caganers", dónde en la comarca y se le negará el nistración. Éstas listas negras ológicos del franquismo: se podía soñar con una pan y la sal y el derecho a resi- se elaboraron "por Dios y por antiguos colaboracionistas Catalunya libre y soberana dir en la comarca con el esfuer- Catalunya, pero sin olvidar el llena de curas, de medias tinta zo del sudor de su frente". En bolsillo". Muchos de los mili- del movimiento apadrina- y de sardanistas en sillas de Berga el entorno de Farguell tantes que padecieron esta per- dos por Acción Católica - ruedas, todo un poema de asumió esta misión y urdió una secución adquirieron graves brazo armado del franquis- cobardía. El pequeño franquito estrategia que consistía en dos dolencias, algunos incluso se murió en la cama soñando puntos concretos. Primero apli- tuvieron que soportar largas mo- y los desertores de la que iba al cielo desde el car el paco del hambre a los enfermedades psiquicas, de las camisa azul y de la borla Monasterio de Montserrat. El militantes de la CNT i segundo que no se recuperaran nunca, separatismo de última hora enchufar por vía directa a la otros tuvieron más suerte yJaume Farguell, antic cacic de requeté reconvertidos en había propiciado que Franco se familia y parientes como a los aguantaron mejor el chaparrón.Berga separatistas monárquicos encontrara en el limbo, espe- más agraciados del partido y su rando su beatificación. entorno. Farguell y su entorno creyó queEllos siempre me advirtieron Muerto el amo de Catalunya, la la CNT había desaparecido , sinque en la comarca del Berguedà La candidatura electoral por CNT emprende de nuevo a fina- Fargell y sus impidieron y embargo con el paso del tiem-la manera más fácil que los Berga y Catalunya que concu- les de los 70 su reconstrucción po lo libertario continúa vivito yamos tenían para deshacerse rrió a las elecciones municipa- y fue espectacular. La organiza- boicotearon a los militantes coleando en la comarca, parade los sindicalistas más cualifi- les de 1979 bajo el manto ción confederal experimentó de la CNT en el Ayuntamiento disgusto de los padres de lacados era someterlos a la prue- encubridor del abogado Jaume un crecimiento desbordante, de Berga, Hospital y demás patria.ba "de la cruz", o sea negarles Farguell i Sitges aglutinaba los que hizo saltar todas las alar-el pan y el trabajo. Que lo tuvié- restos sociológicos del fran- mas de los poderes de la socie- instituciones de ls adminis- La CNT pactó con Farguell enramos muy en cuenta porqué quismo: antiguos colaboracio- dad catalana. Tanto el sistema tración. Estas listas negras 1979 unos acuerdos concretosellos lo habían padecido duran- nistas del movimiento apadri- financiero como Fomento eran y precisos. La CNT cumplió sute los años 30. nados por Acción Católica - conscientes de que una CNT se elaboraron “por Dios y parte y confió en la honestidad brazo armado del franquismo- fuerte y organizada supondría por Catalunya” y honradez de Farguell. Éste yA finales de los 70 y principios y los desertores de la camisa un grave problema para sus los suyos no cumplieron lo pac-de los 80 estas predicciones se azul y de la borla requeté proyectos futuros. El sistema Las empresas de la comarca tado y además intentaron a lascumplieron. Los militantes más reconvertidos en separatistas gobernante tenia informes muy colocaron un cartel luminoso primeras de cambio liquidar acomprometidos de la CNT, fue- monárquicos. Todos estos fidedignos de que la CNT era la "de que no hay trabajo para l@s la CNT. Farguell y su entornoron sometidos a un férreo mar- colectivos con su pasividad y única central sindical capaz de militantes de la CNT". Esta debe tener muy en cuenta quecaje que consistía en negarles con su complicidad con el régi- crear una organización obrera situación originó el exilio for- la CNT y afines ni olvidan niel pan y el trabajo, en cualquier men de los africanistas habían operativa y resolutiva que no zoso de los militantes más perdonan. Y desde entoncesempresa de la comarca. ¿El por- propiciado que Franco se eter- iba a someterse a las presiones comprometidos de la CNT, obli- los créditos de la deuda se hanqué de esta actitud patronal? La nizara en el poder hasta su de los poderes fácticos. gandoles a tener que abando- multiplicado.Lespai anarquista de tots els permisos i llicències actuen de manera sistemàtica en posar-se cap mena de restricció que procedeixen de lEstat i de laNavarcles necessaris pels quals sha de aliança amb el poder de lEstat o al desig individual de construir institució que els/les ha formatHiram Gascoigne pagar i sembutxaquen ladminis- de lempresa privada. Proposa en dacord amb les necessitats, gus- (la universitat). Per altra banda,F tració estatal, el col·legi darqui- contraposició una pràctica arqui- tos, preferències,...del que lha ¿és que des del mateix moment a poc llegia en la revista tectes,... El mateix pot dir-se per tectònica aliada amb aquells els dhabitar i daquesta manera que les persones tenen la neces- Descobrir Catalunya, en el les bordes i orris dels Pirineus, punts de vista i aspiracions cadascú seria responsable del sitat dun habitatge han existit seu número del passat de les barraques de vinya de la dels/les quals mai són tinguts en lloc on viu. arquitectes i urbanistes? Com a novembre (81), que la bar- Catalunya Central o de les bar- compte en els processos de Els/les tècnics/ques de lhabi- molt fa dos segles que existeixenraca del delta de lEbre respon raques de lhorta valenciana, presa de decisions i construcció tatge i lespai shi oposen, evi- i la humanitat fa milers danysamb escreix als criteris actuals entre daltres construccions dels habitatges i dels nuclis de dentment, argumentant que les que viu sense ellxs. Com sexpli-de sostenibilitat: pel material populars. població. Els plantejaments, tàc- persones no preparades no són ca doncs que, per exemple, laemprat (del tot reciclable: palla, Això em va fer pensar en dos tex- tics, del mini-manual són els de capaces de dissenyar i construir casa dels meus avis fos construï-fusta, fang,..) i dintegració visual tos que vaig tenir ocasió de la guerrilla: nomadisme, coneixe- en el lloc adequat i lhabitatge da al segle XVIII sense cap arqui-en lentorn; alhora que permet un conèixer. Un és el "Mini-manual ment mil·limètric del lloc, estre- adequat. Això, no ens deixem tecte i encara no hagi caigut?benestar físic i mental en els seus del urbanista anarquista", escrit ta vinculació amb les comunitats enganyar, és un parany. Per una En una cosa, però, tenen raó: sihabitants del tot envejable per Sam Blower, un estudiant locals i subversió dels espais del banda, hi ha la qüestió de lade- ara mateix podéssim dissenyar irespecte als actuals habitatges. darquitectura de Sci-Arc (Los poder. quació: adequat a què, a qui i per construir és possible que ledifi-Però que actualment, les de nova Angeles), i laltre és el "Manifiesto El segon posa de manifest com a què. Larquitecte/a i/o el seu cació no fos estable i que ses-construcció i per imposicions del enmohecimiento" de les edificacions i ciutats dis- disseny no té cap relació afectiva fondrés. Però això no justificalegals, les destinades a habitatge Friederich Hundertwasser, estu- senyades pels/les arquitectes i ni física amb ledifici, ja que ell/a que estiguem exclosos de con-precisen del concurs duna diant de lEscola dArquitectura urbanistes són presons físiques i no és qui hi ha de viure; és més, struir. La responsabilitat de laempresa extintora: ha de procu- de la Universitat de Califòrnia morals per a les persones desti- en molts casos no poden ni selec- nostra ignorància recau, de fet,rar-hi una capa de material (Berkeley). nades a viure-hi de manera alin- cionar ni predir quins seran els sobre aquests/es tècnics/quesignífug damunt la palla, El primer constata com els/les eada, estupiditzada i aferrada a futurs inquilins. És a dir, és ade- que van apropiar-se dunsinstal·lar-hi aigua corrent, fer-hi arquitectes i urbanistes, con- la idea del confort. Per contra quat segons els seus gustos i a coneixements desenvolupats pelfonaments,.. A més de disposar scientment o inconscientment, proposa que no hauria dim- les imposicions legals i tècniques conjunt de la humanitat i que

19eren transmesos fins al moment monopolitzant la força a través seny i construcció; és a dir, amb- privada, de lespeculació població. En Friederich ho deiade ser apropiats, per després dels exèrcits i policies, apropi- dós fets estan relacionats de econòmica o de loblit per part de la següent manera: "pintar lanegar-nos-en a no ser que ens ant-se de lexcedent de la pro- manera subjacent i són, a la pràc- del seu/va propietari/a. Pot pen- fachada hasta donde sus brazosconvertim en tecnòcrates. Per ducció mitjançant el sistema cap- tica, indispensables lun de lal- sar-se que en aquest cas no hi ha alcancen, de color de rosa, detant, com sexplica en el "Mini- italista, eliminant la consciència tre. Aquesta recuperació i possibilitat física de dissenyar i modo que todo el mundo quemanual" no sha de rebutjar a individual per mitjà de lEsglésia, adquisició no només suposa (i és construir lespai, però la recu- pasase por la calle pudiera verrecuperar aquests coneixements, lescola o la televisió, sinó que molt) destruir el poder sinó que peració no ha de perquè procedir que allí vive un hombre que sesinó que per poder posar en també sexerceix per mitjà de la també actuar com a persones i duna nova construcció. És més, distingue".pràctica allò que diu el "Manifest" percepció que sobté de lespai: no com a peces al servei de construir de nou i ocupar més LEstat en oposar-se a loku-cal que els/les arquitectes i un espai ampli transmet llibertat lEstat i del capital. espai per a la construcció és, de pació lluita, doncs, en defensa deurbanistes anarquistes puguin però, per contra, un de petit i De maneres dalliberar-nos fet, una premissa per a la perpet- la propietat privada (del robatoritornar la capacitat de dissenyar i tancat transmet reclusió; un daquesta imposició nhi ha uació del sistema capitalista (és per part de lestat i el capital) i enconstruir a aquellxs que sels ha espai heterogeni reflexa llibertat algunes, que aquí, per qüestions així, en part, com sexpliquen la contra de la subversió, de la llib-usurpat, a aquellxs que no sens individual i col·lectiva però, per despai, no poden comentar-se proliferació durbanitzacions de ertat i de la percepció daquestaté en compte. contra, la iteració despais totes. Però si que cal fer esment, segona i tercera residència). En el en espais quotidians com són Aquesta tecnocràcia i la institu- homogenis només subjugació a almenys, duna de les més impor- cas de lokupació, com deia Sam lhabitatge i lespai públic (lació que la forma i la perpetua un únic estil, un únic model,... tants en lactualitat: lokupació Blower, la recuperació pot provin- façana dels habitatges). Per lasens dubte no existiria si no fos Daquesta manera, tant impor- dedificis. Lokupació no només dre de la subversió de lespai: és seva banda, la tecnocràcia ho faque resulta una peça fonamental tant és recuperar la capacitat de representa la posta en pràctica a dir, la seva rehabilitació per en defensa del seu dret (tambéen laparell de lestat-capital, una dissenyar i construir els nostres del dret a lhabitatge, sinó que, part dels nous habitants dacord robat) de determinar les qües-peça, com diria Lewis Munford, propis espais com adquirir per- també, és lalliberació dun espai als seus gustos i necessitats i cre- tions tècniques (el coneixement)de la megamàquina. El domini i la cepcions i experiències ambien- sense utilitzar de les urpes de ant, doncs, una nova percepció relatives a lhabitatge i a lespai.subjugació no només sexerceix tals en consonància a aquest dis- ladministració estatal i lempresa tant en ellxs com a la resta de laFederació o xarxa? un aspecteorganitzatiu de El pèsol negreNavarcles que el sistema federalista ha de manera més efectiva contra federació. No és només una El federalisme es mostrava com demostrat posseir dues debili- lEstat i el conjunt de la qüestió de noms o teories, ésHiram Gascoigne una de les millors estratègies tats, una de caràcter intern i megamàquina shan proposat un qüestió de pràctica. EncaraL ‘anarquista manresà enfront duna estructura cen- una altra dextern. noves estratègies. Fins al que, la veritat, la diferència Pedro Flores sempre li va tralitzada, rígida i vertical que Internament, aquesta organit- moment, una de les més utilit- entre federació i xarxa resulta a agradar danomenar al sovint feia a lEstat ineficient i zació, tot i la seva horitzontali- zades és la formació de xarxes vegades molt tènue. conjunt format per les inoperant, alhora que permetia tat, pot desembocar en una informals, sobretot en casos encomarques del Bages i del a les persones ser els respon- certa rigidesa. Aquest fet, per els que el moviment anarquista Com comprendreu, la pròpiaBerguedà com a lAlt Llobregat i sables de la lluita pels seus una banda, enlenteix els pro- no està tan subjecte al territori viabilitat daquesta xarxa ensCardoner, designació territorial drets i contra la megamàquina. cessos i les preses de deci- i a la societat. Aquest és el cas obliga a mostrar-nos invisiblesque adoptem a partir daquest sions, convertint aquesta de la situació de lanarquisme tant en lespai com en el temps,número del Pèsol Negre. Per Ens trobem amb una estratègia en poc pràctica quan en el Bages i el Berguedà i, per tal i com proposa lanarquistaaquells/es anarquistes, com estructura quasi omnipo- es requereix una major agilitat, tant, de com sha construït i musulmà Hakim Bey, enfrontPedro Flores, de finals del XIX i i per laltra, tendeix a mantenir continua construint-se aquesta dun Estat que reprimeix qual-del primer terç del XX, aquest tent i omnipresent, de tal la megamàquina en el si del publicació llibertària. sevol dissidència i que, evident-àmbit territorial shauria dor- manera que el sistema fed- moviment àcrata; no per altres ment, destrueix qualsevolganitzar, en el si duna societat eralista ha demostrat pos- raons sha acabat titllant a la- Paradoxalment aquestes xar- intent dalliberar-nos, perquè lalliure, federalment partint dun narcosindicalisme o al munici- xes són la subversió daquelles llibertat de consciència, lauto-conjunt de federacions locals. seir dues debilitats, una de palisme llibertari com a anar- estratègies empreses per les gestió, el lliurepensament, elAquest concepte dorganització caràcter intern i una altra quisme destat. multinacionals arran de la crisi consum responsable, la críti-horitzontal, present en les pro- dextern. Internament, del capitalisme dels anys 70 i ca,...(temes precisament delpostes de J.Proudhon i En conjunció a aquesta debili- 80, i que actualment lEstat dossier central daquest Pèsol)P.Kropotkin, van tenir una aquesta organització, tot i tat interna, lestructura federa- també intenta assumir. fa trontollar els pilars sobre elsàmplia acceptació dins de lala seva horitzontalitat, pot tiva es mostra vulnerable quals la megamàquina se sus-narquisme ibèric, sobretot en desembocar en una certa enfront de lEstat en una situa- Lexistència de les xarxes es tenta. És més, el cas del Pèsolaquell de tendència anarcosin- ció de doble poder sobre un deu a la pròpia estructura da- és especial, ja que allibera eldicalista. I encara avui continua rigidesa. mateix territori. Vulnerable en questes, que es centra més en coneixement i la informació desent acceptat pel conjunt da- el sentit que la rigidesa la fa lautonomia de cada comunitat, manera horitzontal, fet quenarcosindicats. Alhora que Amb el temps, però, lEstat ha visible i, per tant, lEstat sap a col·lectiu i individualitat i en la posa en perill el monopoli de latambé és la base de la propos- corregit aquestes febleses i on i a qui reprimir. solidaritat entre els/les mem- informació que pretén imposarta dorganització territorial i avui ens trobem amb una bres, que no pas en lorganitza- lEstat-capital.orgànica de lactual municipa- estructura quasi omnipotent i Per tal dalliberar-se, doncs, ció i lacció col·lectiva, carac-lisme llibertari de M.Bookchin. omnipresent, de tal manera daquestes febleses i dactuar terístiques més pròpies de la les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n 08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09 Especialitat en Moto Guzzi Fanàtics de les OSSA i DUCATI Servei DERBI i KAWASAKI Mòbil: 639 11 25 58 C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46 web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics Manresa Persona de contacte: Pep. tel. 93873 13 50

Ressenyes Agenda llibertàriaANARQUISMO Y EDUCACIÓN Dijous 23 de desembre, 19h a la plaça Urquinaona de BcnF.Jose perez Noa. FAL -Manifestació “Roger assassinat, prou impunitat feixista ni policial, ni oblidem ni perdonem” Berga M. JORNADES CONTRA LA PRESÓ, MANRESALa Fundación Anselmo Lorenzo (FAL) és el gran referent espanyol Dissabte 18 a les 17H al centre La Kampanaen quant a la difusió i edició dobres llibertaries, sobretot referentsa lart i la cultura. Aquesta tracta duna de les grans aportacions de - xerrada "Les presons, lestat delanarquisme: leducació. ¿Perquè leducació? Una de les caracterís- la qüestió" a càrrec dun membre de lObservatori.tiques de la revolució social llibertària -com sexplica al llibre- és lavoluntat de canvi total i absolut de la societat (no només a nivell Diumenge 19 a les 19h a la plaça sant Domènecsòcio-econòmic); per tant, leducació és part importantíssima delprocés de transformació social. - Concentració de les torxes en solidaritat amb les per-El llibre es divideix en dos grans blocs, un dedicat a la teoria, filo- sones preses.sofia i història anarquistes (prescindible, però acceptable per a unprimer acostament a lanarquisme); i un dedicat ja plenament a le- Dimecres 5 Gener 2005, 12hducació.En aquest segon bloc sens mostren les dues principals línies de la pedagogia llibertària (sociopolítica i no - Trobada al cementiri de Sant Celoni en record deldirectiva) i es fa un repàs a les diferents aportacions històriques de lanarquisme -i afins- a la pedagogia, company Quico Sabaté.des de les primeres borses de treball fins a experiències encara en funcionament, com lEscola Paideia deMèrida, passant per lEscola de Yasnaia Poliana de Tolstoi, lOrfanat de Cempuis, lEscola Moderna de Francesc Sabaté i LlopartFrancesc Ferrer Guàrdia, lEscola de Summerhill, la Comuna Uno, etc. - LHospitalet de Llobregat, Barcelonès 1913I, finalment, acaba amb les conclusions, defensant la línia sociopolítica de la pedagogia llibertària. Punt, - Sant Celoni, Vallès Oriental 1960personalment, que no comparteixo, ja que em trobo més còmode i coherent en la línia no directiva, doncsla línia sociopolítica no deixa de ser dogmàtica i autoritària. Però bé, que cada lector nextregui les seves Per arribar a Sant Celoniconclusions. Lliurepensament per sobre de tot!!. El llibre el podeu trobar en locals de distribució alterna- carretera C-35tius; a Berga, al Centre dEstudis Josep Ester Borràs (c/ del balç, 4). Renfe- Rodalies Barcelona "2" Direcció Macanet- Massanes.COMO SI YO NO ESTUVIERA Mes informacio a: www.sindominio.net/marxa-maquisSlavenka Drakulic NOVA AGENDA 2005BergaM. Mantenim endavant aquest projecte. Renovant-lo ambSlavenka Drakulic és una periodista, assagista i novel·lista croata, un nou disseny, una novaduna terra -els balcans- que ens cau molt a prop, però tan lluny... . paginació, noves seccions, continguts actualitzats...Què en sabem dels Balcans? Guerra, destrucció, imatges i històries Y tot això, mantenint el compromís de la AGENDAviscudes per persones humanes que ens han arribat banalitzades i LIBERTARIA: ser una eina útil de treball per a las indi-distorsionades. vidualitats que l’adquireixen i un intercanviCentenars dentrevistes, de testimonis i experiències duríssimes, solidari amb els col·lectius antiautoritaris que las dis-frapants, de dones víctimes de la guerra als balcans el 1992, són el tribueixen.punt de partida duna novel·la que posa sobre la taula un delsdarrers grans horrors del segle XX. I ho fa en primera persona i desde dins, amb tal clarividència que de seguida oblidem que el per-sonatge i els fets no són reals, sinó una elaboració a partir de dife-rents realitats i un evident procés didentificació i interiorització perpart de lautora, que es fica en la pell del personatge. Una obrasobre els horrors que és capaç de cometre la humanitat, a la manera de Si això és un home (Primo Levi) oHuye, hombre, huye (Xosé Tarrío), obres que es podrien adscriure al gènere de terror sense cap mena depudor.S. és bòsnia i està en un hospital dEstocolm on acaba de parir un nadó. Però només sent indiferència, finsi tot simagina sufocant-lo amb una manta; abans que nasqués ja ho havia disposat tot per tal que fosdonat en adopció. Des daquest llit de lhospital, S. recorda lestiu de 1992, quan els soldats serbis van ocu-par el poble on vivia i treballava de mestra, i va començar el seu drama, un drama que la va portar a la-patia i a dubtar de sí mateixa, de la pròpia identitat, de la realitat de tota la seva vida anterior.Però si hi ha alguna veritat que es pugui trobar en aquesta obra és la de la irracionalitat a què pot arribarlhome, a la violència i lodi, que només faran que generar més violència i més odi, en una espiral creixenti interminable.Un muchacho las oye y dice: "Cuando sea mayor, mataré a todos los serbios así." Levanta el brazo y apun-ta como si disparase a alguien a poca distancia. Los adultos guardan silencio. S. sabe que el chico vio cómoasesinaban a su hermano mayor precisamente así. A esa mano pequeña sólo le falta el arma, el resto yaestá ahí. No importa a qué país vaya, algún día ese niño cumplirá su propósito. S. sale de la habitación yrespira, el aire es cortante como un cuchillo. Una generación de ese cuarto ya ha terminado su vida y laha reducido a recuerdos. La siguiente crecerá con el deseo de vengarse. Como si todos fueran ya cadáve-res vivientes, piensa S. De repente, siente un sabor amargo en la boca.Editat per Anagrama. Barcelona, 2001. Loriginal fou editat el 1999.

El pèsol Negre. Nº 19. Desembre-Gener 2004-2005

by Cgtmanresa Bages

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

Statistics

El pèsol Negre. Nº 19. Desembre-Gener 2004-2005 Document Transcript