Espais de reflexió ètica en Serveis socials d'atenció a la infància i l'adolescència

1. ESPAI DE
REFLEXIÓ
ÈTICA.(ERE).
EAIA(s)
BARCELONA.
03 d´octubre 2011
Abril Isabel, Psicòloga EAIA de Casc Antic
Lopez Anna, Treballadora Social EAIA Eixample
Ceballos Brígida, Pedagoga EAIA Les Corts – Sarrià
Sàez Meritxell, Educadora Social EAIA Gòtic –Barceloneta
Comellas Maica, Coordinadora EAIAs Barcelona

2. PRESENTACIÓ
 ESPAIS DE REFLEXIÓ ÈTICA (ERE)
 ELEMENTS QUE INTERVENEN EN ELS DILEMES
ÈTICS DE LA NOSTRA PRÀXIS PROFESSIONAL
1
 APRENENTATGE D´UNA METODOLOGIA TREBALL
 TREBALL D´UN ERE PER APLICAR LA REFLEXIÓ
ÈTICA DE CASOS:
 CAS 1: ACOLLIMENT SIMPLE EN FASMÍLIA ALIENA
 CAS 2: CONSENS ENTRE DIFERENTS INTERVENTORS
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
03 OCTUBRE 2011

3. ESPAIS DE REFLEXIÓ ÈTICA -ERE. (1)
 Línia estratègica de Promoció a l’ètica a la organització - Pla
Qualitat de la DGAIA (2008-2010).
 Promoció de l´ètica i l´organització. Reflexions i pressa de
decisions sobre les intervencions realitzades des dels serveis
que conformen el sistema protecció de la infància.
 La creació dels ERE. Grup impulsor i 4 ERE (Servei Territorial
2 de Barcelona Ciutat; EAIA de Barcelona; CRAE Barcelona
ciutat)
 ERE EAIAs de Barcelona.
 Objectius:
 Impulsar espais d’anàlisi i reflexió en els equips EAIA de Barcelona.
 Institucionalitzar l´ERE en els equips EAIA de Barcelona.
 Influir la praxis quotidiana dels equips.
 Millorar la intervenció des d´un “pensar èticament”.
 Socialitzar el coneixement assolit.
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
03 OCTUBRE 2011

4. ESPAIS DE REFLEXIÓ ÈTICA -ERE. (2)
Tasques a realitzar en els ESPAIS DE REFLEXIÓ ÈTICA (Línia
estratègica de Promoció a l’ètica a la organització)
 Elaborar documents de reflexió ètica.
 Proposar protocols d’actuació.
3
 Vetllar per la coordinació amb el grup impulsor.
 Proposar als òrgans competents les mesures adients per a
la millora de la conducta ètica dels professionals de DGAIA
i de la seva imatge pública.
 Elaborar un informe sobre les activitats realitzades.
 Iniciar obertura de nous espais de pensament que ens
ajudin a comprendre millor.
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
03 OCTUBRE 2011

5. ELEMENTS QUE INTERVENEN EN ELS
DILEMES ÈTICS DE LA NOSTRA PRÀXIS
PROFESSIONAL (1)
1. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ DELS EAIA.
Condiciona la pràctica professional
 Equips horitzontals: cooperació i treball conjunt.
4
 Absència de jerarquia: vulnerabilitat del grup de
treball que pot derivar en situacions de negligència
per manca de:
o Supervisió de la dinàmica relacional de l'equip.
o Suport i control de la gestió i processos de treball
o Responsabilitat i orientació en la pressa de decisions.
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
03 OCTUBRE 2011

6. ELEMENTS QUE INTERVENEN EN ELS
DILEMES ÈTICS DE LA NOSTRA PRÀXIS
PROFESSIONAL (2).
2. DIFICULTATS EN LA COMUNICACIÓ I ENTESA
ENTRE SERVEIS (SSB, EAIA DGAIA, CRAE, ...).
5  Dilemes que es produeixen per dificultats en la
comunicació i diferents valoracions en relació a la
família, entre els diferents serveis, equips,
institucions i serveis que configuren el sistema de
protecció a la infància.
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
03 OCTUBRE 2011

7. ELEMENTS QUE INTERVENEN EN ELS
DILEMES ÈTICS DE LA NOSTRA PRÀXIS
PROFESSIONAL (3)
3. VALORACIÓ DEL RISC.
 Davant d´una mateixa situació de risc ens trobem amb diagnòstics
i valoracions diferents.
 La variabilitat d'interpretacions està influenciada per :
6
o Complexitat de les situacions familiars.
o Variables dels professionals i dels equips.
o Variables metodològiques dels diferents equips.
o Variables derivades dels recursos i del territori.
 Com podem reduir aquesta variabilitat?
o Compartint supòsits i principis bàsics.
o Compartint metodologies de reflexió i anàlisi
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
03 OCTUBRE 2011

8. ELEMENTS QUE INTERVENEN EN ELS
DILEMES ÈTICS DE LA NOSTRA PRÀXIS
PROFESSIONAL (4)
4. ÈTICA DELS INFORMES I GESTIÓ DE LA
INFORMACIÓ.
 Com tractem la informació amb la família?
7
 Què cal escriure en els informes?
 Quina informació cal escriure?
 Com escriure i definir les situacions amb llenguatges “dignificant”.
 Com diferenciar les hipòtesis de les certeses a l'hora de registrar i
escriure?
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
03 OCTUBRE 2011

9. APRENENTATGE D´UNA METODOLOGIA
TREBALL (1)
 QUÈ HEM APRÈS EN EL NOSTRE PROCÉS DE
TREBALL?
Transitar des de la teoria, “pensar èticament” o “ètica
teòrica”, cap a metodologies que permetin variar inèrcies i
hàbits per promoure i unificar pràctiques ètiques.
8  Aprendre a “pensar “ d'una altra manera.
 Connectar amb les nostres “actituds defensives”.
 Replantejar la inèrcia del que pensem: allò que un pensa;
allò que li han fet pensar; allò que sempre s’ha pensat...
 Assumir cert risc de fer les coses diferents.
 Promoure una metodologia que permeti generar aquest
procés.
SISTEMATITZAR EL PROCÉS des de la reflexió ètica.
 Ex: AVALUAR EL RISC I PRENDRE DECISIONS en fase estudi i
seguiment en el marc de millora i canvi familiar.
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
03 OCTUBRE 2011

10. METODOLOGIA PER APLICAR LA REFLEXIÓ
ÈTICA DE CASOS (2).
 METODOLOGIA PER l´ANÀLISI DE CASOS:
1. Supòsits bàsics.
2. Valors i principis a compartir (valoració risc).
9
3. Definició i clarificació problema.
4. Què fem? Quines decisions prenem.
 Principis ètics implicats.
 Ponderació de les alternatives.
 Valoració i resposta del risc de la pròpia intervenció.
 Justificació de l'argumentació.
 Calcular el risc real enlloc del probable.
 Conseqüències a promoure i a evitar.
5. Seguiment, avaluació i rectificació de les decisions
preses.
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
03 OCTUBRE 2011

11. APLICACIÓ D´UN
ERE:
ACOLLIMENT
SIMPLE EN
FAMÍLIA ALIENA
CAS 1
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
10
03 OCTUBRE 2011

12. PRESENTACIÓ DEL CAS (1)
 EAIA: Després d´un episodi de violència masclista la
mare demana a SSB un centre per al seu bebè
Hamid perquè no pot fer-se càrrec d´ell. Diu que vol
una vida millor pel nen i ella no li pot donar.
Mare es troba en situació de marginalitat (no té
11
casa, ingressos econòmics, feina, permís de
residència i desconeix l´idioma). No té cap suport
familiar i manifesta símptomes compatibles amb un
estat depressiu i inestabilitat emocional. Tot i això,
és capaç de demandar ajudar i actuar de forma
protectora pel seu fill.
 El Hamid ingressa amb 1 any i 2 mesos al CRAE. I
amb una família d´acollida a partir dels 2 anys.
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
03 OCTUBRE 2011

13. PRESENTACIÓ DEL CAS (2)
PROCÉS...
 La família d´acollida estableix un bon vincle afectiu i
el nen és atès correctament en les seves necessitats.
Col·laboradora amb les visites amb la mare.
 El treball amb la mare dóna resultats lents i la
recuperabilitat de la mare no es preveu a mig
12 termini.
 El nen té dificultats pròpies que requereixen atenció
específica.
 En les visites biològiques la mare té dificultats per
establir límits clars davant el comportament
demandant (i desafiant) del nen que augmenta
davant la inseguretat de la mare.
 L´EAIA valora donar més espai i temps de visites
biològiques. Cal treballar el vincle mare-fill
(intensificar). El temps va passant (el nen ja té 7
anys).
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
03 OCTUBRE 2011

14. DILEMA ÈTIC QUE PLANTEJA (3)
PERÒ…
 La família d´acollida expressa a l´ICIF el seu
desacord davant la nova freqüència i contingut
de les visites amb la mare. Pensen que són
perjudicials per al nen.
13
 Des de l`EAIA hem valorat augmentar les visites
biològiques però aquest canvi serà favorable pel
Hamid quan hi ha tant desacord?
o Com el nen viurà l´espai de visites amb la seva
mare?
o Com podem treballar perquè les visites siguin el
més beneficioses possibles pel nen?
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
03 OCTUBRE 2011

15. SUPÒSITS QUE COMPARTIM
SUPÒSIT BÀSIC: “Interès superior del menor.”
1. Cal basar la nostra intervenció en uns mínims cívics no en
uns màxims ideològics sobre quin és el nostre model de
família.
2. L´acolliment familiar és temporal i amb el propòsit de
retorn. La intervenció de separació no implica abdicació de
la maternitat/paternitat.
14
3. Entenem l´acolliment familiar com una complementació
social-familiar i no de substitució de la família.
4. L'acolliment familiar no hauria d'implicar la ruptura del
nen amb l'entorn i família biològica en la mesura que sigui
possible.
5. El nen com a subjecte d'intervenció. Ha de conèixer i
participar en el “pla” dels professionals en la mesura que
sigui possible.
6. La família d´acollida ha d'exercir funcions parentals durant
un temps i preservar a la família biològica.
7. La família biològica ha de tenir l'oportunitat d'aprendre,
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
reprendre o canviar les capacitats parentals.
03 OCTUBRE 2011

16. VALORS I ACCIONS QUE ENS VAM
PLANTEJAR PROMOURE.
 La família d´acollida ha de ser respectuosa amb la
mare. El nen necessita sentir que la família acollidora
accepta a la seva mare (principi de beneficència).
 Treballar el retorn del nen amb la mare. Que la
mare no abdiqui. Ajudar-la a enfortir les seves
15 competències (principi de justícia cívica).
 Promoure una ètica professional compartida per
arribar a un consens sobre allò que és més
beneficiós pel nen (principi de maleficència).
 Existència d´un únic pla d'intervenció centrat en les
necessitats del nen.
 Les intervencions hauran d'estar basades en la
complementació parental.
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
03 OCTUBRE 2011

17. VALORS I ACCIONS A EVITAR.
 Evitar dinàmiques perverses on la mare acabi fent una
“renuncia” dels seu fill perquè se sent que no és capaç
de recuperar-lo.
 Evitar que la mare claudiqui de la seva
paternitat/maternitat.
 Evitar treballar des del discurs de família “bona” i la
16 “dolenta”.
 Evitar la dissociació del nen (conflicte de lleialtats entre
la mare i la família d´acollida,...).
 Evitar la reducció de les visites del nen amb la mare per
qüestions externes (organització de la família
d´acollida, dificultat per a reconduir al nen després de
la visita...)
 Evitar promoure ruptures en la vida del nen. La
separació de la mare no ha d´implicar perdre la relació
amb altres familiars, amics, escola, centre obert...
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
03 OCTUBRE 2011

18. APLICACIÓ D´UN
ERE:
CONSENS ENTRE
DIFERENTS
INTERVENTORS
CAS 2
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
17
03 OCTUBRE 2011

19. PRESENTACIÓ DEL CAS
 La Nerea té deu anys, està al CRAE des dels
quatre anys.
18  El motiu d’ingrés va ésser negligència
greu,depressió de la mare,toxicomania del pare ,
separació de la parella...
 S’han succeït diverses situacions que han
impedit en diverses ocasions el retorn de la N a
casa seva, la darrera l’escapoliment del pare de
la presó.
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
03 OCTUBRE 2011

20. DILEMA ÈTIC QUE ES PLANTEJA
 CRAE: El pare de Nerea ha comès una il·legalitat
escapolint-se de la presó i amagant-se al domicili
familiar. Això va en contra dels principis i models
19 educatius, ens qüestionem si s’ha de denunciar el
pare i qui ho ha de fer. S’haurien de suspendre
visites.
PERÒ...
 EAIA: valora continuar les visites, ateses les
competències parentals que el pare ha mostrat al
llarg del seguiment i la seva situació d’abstinència,
malgrat estigui escapolit de la presó.
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
03 OCTUBRE 2011

21. INTERVENCIÓ DE L’ EFI DAVANT EL
DESACORD
 Prescriu que CRAE i EAIA facin un informe per
separat argumentant les dues propostes que
entren en conflicte. (Permisos si -permisos no).
20
 Es resol reprendre sortides de la nena amb la
mare al domicili familiar, entenent que aquests
permisos no son perjudicials per la Nerea
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
03 OCTUBRE 2011

22. EL DILEMA ÈTIC CONTINUA...
 Ens plantegem: La situació d'il·legalitat del pare està
allargant la institucionalització de la N ,que comença
a mostrar símptomes de malestar psíquic. Fins quan ?
21
 Estem sent còmplices d’una il·legalitat?
 Què li estem transmetem a Nerea quan promovem
sortides al domicili estant el pare en una situació
d’il·legalitat?
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
03 OCTUBRE 2011

23. SUPÒSITS QUE VOLEM COMPARTIR.
1. Volem la “millor família “ per N o la “família
que té millorada”?.
2. Visualitzem a N com a subjecte d’intervenció?
22 3. Han desaparegut els motius que van motivar el
desemparament: Hi ha una mare amb uns
mínims per capaç de fer-se càrrec de la N?
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
03 OCTUBRE 2011

24. ASPECTES A TREBALLAR PER FACILITAR
EL RETORN
 Apoderar la N i la Mare per a que puguin suportar el
possible retorn del pare a la presó.
 Explicar a la Nerea que es pot desinternar per que la
mare es pot fer càrrec i que el seu pare és un bon
pare encara que hagi comés un delicte i que
probablement haurà de tornar a la presó.
 Caldrà vincular a la família als serveis educatius de l
‘entorn(C. Obert, escola...)

25. VALORS ÈTICS QUE ENS VAM PLANTEJAR
PROMOURE
 Reconeixement als pares de que aporten uns mínims per
a que la seva filla es desenvolupi adequadament, tot i que
el pare té pendent resoldre la seva situació amb la justícia
(principi de justícia cívica).
 Visualitzar Nerea com a subjecte d’intervenció: cal
24 apoderar-la perquè prengui consciència de la realitat de
la seva família tal com és, per a que posi en marxa
mecanismes de defensa i protecció propis i per a que
pugui qüestionar -se accions dels pares inadequades
(principi d’autonomia).
 Els procediments s’hauran encaminar a mostrar-li la
veritat a Nerea (la família que té), sempre atenent al seu
bé i al de la seva família (principi de beneficència),
evitant el màxim d’actuacions que perjudiquin (principi
de no maleficència).
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
03 OCTUBRE 2011

26. CONCLUSIONS PER A FOMENTAR LES BONES
PRÀCTIQUES
 Argumentar les conseqüències de les decisions que es prenen.
 Evitem riscos en benefici dels nens? o com a mecanisme de defensa
pels professionals?. Els dilemes ètics que apareixen a la xarxa cal
treballar-los amb i entre els serveis implicats.
 Fomentar la pluralitat de vincles sempre que es pugui: quan el nen
disposa de molts nuclis de referència, disposa de més models i factors
25 de protecció i no s’enroca el seu procés d’autonomia.
 La família o institució acollidora no ha de protegir el nen de la seva
família, ha de tenir-ne cura, educar-lo... en col·laboració amb la
família.
 Observar mínims cívics: competències dels pares per assegurar salut,
cura i educació.
 El diagnòstic que fem de la família és un full de ruta que es pot
modificar, per no predeterminar i impedir el treball cap a
l’autonomia. Hem de procurar anar valorant les evolucions, no
quedar-nos amb la foto fixa.
ESPAI DE REFEXIÓ ÈTICA (ERE) EAIA(s) BARCELONA.
03 OCTUBRE 2011