• Like

Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Uploaded on

 

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
840
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. L’ A G U L L A Octubre 2010 - Any XV - Número 71 Cap on volem anar? No es pot dir que estiguem en un moment polític i social gaire estimulant. La crisi econòmica que serveix per tapar-ho tot, la incapacitat de formular projectes comprensibles des de les diverses esquerres, la manca d’una ètica cívica sòlida i mínimament compartida, la penosa foscor eclesial… Evidentment que, enmig d’aquesta realitat, tots plegats continuem fent el camí que cadascú es veu amb capacitat de fer per construir una vida més digna per a tots, i no hem perdut, ni pensem perdre, les ganes de fer-lo. Però no estarà de més que de tant en tant ens fem un toc d’alerta per no quedar massa tancats en el camí que cadascú fa. I és que, realment, la nostra crisi occidental, la que patim en el nostre món més proper, és una part ben petita de la crisi permanent que sacseja el planeta i fa que tanta i tanta gent estigui vivint en situacions que cap persona amb una mica de bona voluntat hauria de consentir. I juntament amb aquesta crisi tràgica de la fam i de la pobresa més dura, les altres crisis que amenacen el futur de tots, començant per la destrossa ecològica que els que podrien fer alguna cosa realment seriosa per aturar-la no sembla que estiguin gaire disposats a fer-ho. Amb tot el que ha passat amb la crisi econòmica occidental, ha quedat prou clar que qui domina el nostre món són els mercats, és a dir, els qui tenen el poder econòmic, als quals els governs se sotmeten com si fos una cosa inevitable o, fins i tot, com si fos la cosa més normal. I això que tan obvi està sent en la nostra crisi occidental, més ho és quan parlem a nivell mundial. En aquella disjuntiva que va plantejar Jesús entre el projecte de Déu i el projecte del Diner, el projecte del Diner continua guanyant la partida. Nosaltres, és clar, continuarem amb totes les accions que siguem capaços de fer en tots els nivells que sigui. Però sense oblidar, en res del que fem, que la lluita bàsica és aquesta. Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com
  • 2. L’Agulla Sumari Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar 03 De senyeres, barres i estrelles. R. Tey Any XV. Número 71 octubre 2010 04 Cooperació qüestionada. J. Lanau Periodicitat: 05 Aprendre dels que ensenyes. L. Serra cinc números l’any. 06 Anar a votar, per què? M. Solé Subscripció anual: 10 € 07 I després de la vaga general...? S. Clarós Grup promotor: Jaume Botey LA PALMERA I LA FONT Joaquim M. Cervera 08 La comunitat familiar Vallparadís M.Digón Salva Clarós 09 En la mort de Maria Mercè Farran i Andreu. M. Sanclimens Kitty Guirao Maria-Josep Hernàndez Tere Jorge A peu Josep Lligadas 11 Passejada a l’Enclusa i a les Cuines d’en Rocaguinarda. J. Pascual Josep Pascual Mercè Solé amb entitat (i experiència) Coordinació: Josep Lligadas 12 Catalunya Religió.cat J. Llisterri Compaginació: Mercè Solé RECEPTES PER ANAR CANVIANT Dibuixos: 13 Saltimbocca de porc amb salsa de fredolics. T. Jorge Montserrat Cabo 13 Economia. S. Clarós Capçalera: Mercè Gallifa 14 Puntades Imprimeix: Multitext, S.L. 16 Per airejar el cervell D.L.: B - 41803 - 97 Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1 08018 Barcelona El pitjor analfabet és l’analfabet polític. No sent, no parla, no participa dels esdeveniments polítics. No sap que el cost de la vida, el preu de les llegums, Correu electrònic: agulla.revista@telefonica.net del pa, de la farina, del vestit, de la sabata i de les medecines, depenen de decisions polítiques. L’analfabet polític és tan ximple que s’enorgulleix i treu Telèfon: 93.308.37.37 el pit dient que avorreix la política. No sap que de la seva ignorància política (Josep Pascual) en neix la prostitució, el nen abandonat i el pitjor de tots els bandits, que és el Bloc: polític corrupte, manefla i lacai de les empreses nacionals i multinacionals. http://punxo.blogspot.com (Text atribuït a Bertold Brecht) Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrònic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________ el pagament de la subscripció anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Població: ______________________________________ CP: _____ Atentament, Telèfon: _________________________________________________ Firma Correu electrònic: __________________________________________ 2 Entitat - Oficina - Control - Compte o llibreta
  • 3. Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... De senyeres, barres i estrelles Roser Tey Per motius obvis, sobretot el passat En segon lloc, toca parlar de les mes de juny, vam tenir ocasió barres: aquest és un assumpte més d’observar un gran desplegament complicat perquè antigament de senyals que presentem com no sempre es diferenciaven les identificatius dels nostres drets franges dibuixades sobre els escuts nacionals com a catalans. I això amb noms diferents segons la està molt bé, però tanmateix ens seva posició; en descripcions dels ha d’induir a reflexionar sobre el heraldistes antics és tant o més significat dels símbols i la seva freqüent trobar l’escut dels comtes- correcta utilització, avui força desnaturalitzada per reis catalans descrit com a barras o bastones si és en raons històriques i polítiques de tots conegudes. castellà, o barres i pals en català, cosa que exigia En primer lloc, per què diem senyera a la bandera precisar-ne a més la posició. Com que a Catalunya, catalana? El terme senyera correspon a l’emblema en haver-se perdut la sobirania, també va minvar la o estendard d’una institució, d’un gremi, o altra preocupació per mantenir actualitzat el llenguatge agrupació, però mai al d’un país, que només té la heràldic propi, la confusió en la terminologia i la seva representació internacional en la bandera. Els dependència d’altres llengües quan s’havia de símbols propis d’una bandera nacional es poden recórrer modernament a descriure banderes i escuts reproduir en altres objectes distintius d’entitats es va accentuar: només a partir de la creació de la o corporacions, de cossos de funcionaris públics, Mancomunitat i en paral·lel amb l’interès per fixar etcètera, i és en aquests casos que adopten els noms les normes ortogràfiques del català i recobrar la de senyera, estendard, banderí, o altres segons toponínima pròpia, es va iniciar també un moviment correspongui. de recuperació dels símbols representatius i ara, amb l’obra dels estudiosos que han estat pioners en Atès que la utilització reglamentada de les banderes aquest camp, disposem d’un lèxic autòcton, precís estatals no es va fer fins a primers del segle XVIII, i normalitzat gramaticalment per descriure amb a Catalunya ens va arribar massa tard i ja no hem la deguda correcció el nostre patrimoni heràldic pogut hissar-la amb propietat més que en períodes (escuts) i vexil·lològic (banderes). Així que ja no molt curts (República de 1931), que no han arribat tenim excusa i cal dir les coses pel seu nom: les a deixar empremta en l’imaginari col·lectiu de les franges verticals dels escuts són anomenades pals, generacions posteriors: en temps ben recents, els les horitzontals són faixes i les inclinades reben els nostàlgics l’havíem d’anar a veure onejar sobre el noms de bandes si les veiem començant des de dalt Castellet de Perpinyà… Aquesta mancança de lloc a l’esquerra (), i barres només si comencen a dalt al oficial per a la nostra bandera ha fet que, gràcies a costat dret i acaben a baix a l’esquerra (/). la popularització dels versos de Maragall dedicats a la senyera de l’Orfeó Català i al pes emblemàtic En el nostre cas, com que la nostra bandera té d’aquesta institució en la nostra identitat, s’acceptés l’origen en un escut heràldic on apareixen verticals, popularment la part en lloc del tot, una definició de caldrà que a les franges les anomenem pals; també menor rang per substituir la veritable de bandera les podríem anomenar faixes, perquè a la bandera que ens correspon com a nació. És cert que si els apareixen horitzontals; però mai barres. Jo crec que catalans diem «la bandera», fàcilment s’entén que el millor és mantenir la denominació de pals perquè es tracta de l’altra, però hem de ser conscients denota clarament que és una bandera d’herència que acceptant per a la nostra una denominació heràldica i no la bandera improvisada d’un estat subordinada contribuïm a aquells vells objectius de nova creació. d’obtenir els efectes sin que se note el cuidado. Sí que Finalment, anem a les estrelles. L’estrella, o és veritat que cal menys esforç per dir «senyera» estel, és la figura més representada en els escuts que «bandera catalana», però crec que aquesta catalans, majoritàriament de sis puntes i en menor petita especificació addicional val la pena per no minvar la categoria que li correspon de dret. proporció, de vuit: el mateix passa en la tradició heràldica mundial, amb escasses excepcions. De 3
  • 4. forma que l’estrella de cinc puntes va ser una absoluta innovació (alguns diuen que per error de Cooperació disseny) quan va néixer la bandera nord-americana en se aquell país independent. declarar- qüestionada Actualment les estrelles en una Jesús Lanao bandera, si no procedeixen d’una tradició heràldica, acostumen a Arran de l’alliberament dels dos representar un estat quan va sola, o cooperants catalans en terres estats federats si són més d’una. De africanes han saltat a la forma que l’«estelada» simbolitza palestra els qüestionaments efectivament l’anhel de Catalunya de la Caravana de Barcelona de transformar-se en estat. Ara bé, Acció Solidària, continguts cal tenir present que la bandera durant el temps de captiveri (per amb el triangle blau i l’estrella raons òbvies) i que s’han ampliat, blanca és la del partit polític Estat abastant tots els programes i Català creat els anys vint, i que els projectes de cooperació de les ONGD seus fundadors tenien molt clar “Organitzacions No Governamentals que era de caràcter reivindicatiu per al Desenvolupament”). i transitori: quan el propòsit Des de l’experiència de dues entitats estatalista s’hagués aconseguit, la dedicades a projectes concrets (petits) hom veu: bandera nacional de Catalunya seria indiscutiblement la històrica 1) Que sempre es defensa la tasca pròpia, a voltes “enfront” dels quatre pals. Lògicament, el de les altres, amb arguments reals, però normalment seu model va ser l’americà, per parcials. l’analogia del simbolisme, però 2) Que tota la cooperació internacional té les seves ignorant que l’estrella catalana és contradiccions i limitacions. Les petites ONG fan, de sis o vuit puntes, mai de cinc. amb l’actuació concreta, el que les grans no poden fer Basant-se també en aquesta –mala– i, normalment, amb gran eficiència i participació. Les interpretació, altres grups més afins grans, a voltes, tampoc poden incidir (com voldrien) en a la ideologia marxista van crear les estructures injustes dels països on actuen. la seva bandera de combat, però 3) Que sempre hi ha d’haver garanties perquè l’ajuda arribi, aquests van copiar l’estrella roja que de debò, als qui la necessiten. Si en algunes circumstàncies la revolució bolxevic havia imitat al (segons països i contextos concrets) aquestes garanties no seu torn de la nord-americana. es poden donar... aleshores o s’assumeix el risc o, molts Per tant, no ens equivoquem: cops, és preferible no fer aquest tipus d’ajut. els catalans tenim una bandera 4) Que econòmicament sigui justificable una tramesa (pel nacional, no una senyera, de les tipus de material o per la dificultat de tenir-lo en el país o més antigues que es coneixen, que zona concreta). s’ha expandit fins als territoris que abans van estar units a la 5) Que tots tenim el dret de fer l’ajut concret com ens sembli, corona catalano-aragonesa i que però si és amb diners públics, s’ha d’ajustar als criteris serà l’estatal el dia més o menys comuns que regeixen per totes les ONGD. llunyà que aquest fet s’esdevingui. 6) Que les administracions públiques no poden contradir- Mentrestant podem flamejar les se, finançant projectes o trameses que fan elles mateixes, i estelades reivindicatives, però negant-los a ONGD que els fan amb molta professionalitat, recordant sempre que són simples eficàcia i economia (cost molt per sota de qualsevol banderes de combat, imitades tramesa “oficial”). d’altres països i amb ignorància de 7) Que el qüestionament a “l’ajut oficial” (sobretot el dels la tradició catalana quant a l’estrella governs català i espanyol) s’està fent des de les diverses representada. plataformes col·lectives d’ONGD, atès que sovint Roser Tey és membre de la Societat contradiu l’esperit i la lletra dels Plans Rectors aprovats Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària pels parlaments. 4 Jesús Lanao és jesuïta
  • 5. Aprendre dels que ensenyes Laia Serra Avui he quedat per dinar amb la Mercè i la Núria, dues companyes de treball de la meva darrera feina (pobre marit de la Núria i pobre muller meva que hauran de tornar a sentir que si l’escola taller amunt, que si l’escola taller avall, que si el Pepet feia això o la Pepeta feia això altre...!). Després de dos anys, mil anècdotes!!!! I és que en un programa ocupacional, com és una Escola Taller, dirigit a joves de 16 a 25 anys, i d’una durada de dos anys, les anècdotes estan garantides. Però si a més, la majoria de joves són joves que per si sols tindrien dificultats per entrar en el món laboral normalitzat –no han acabat els estudis bàsics, tenen alguna Encara que no entrés en el seu los, posar-los en una estadística? discapacitat, drogodependència, objectiu, l’escola taller també I després què, començar a compleixen una mesura judicial, ha aconseguit que jo aprengués blasfemar i buscar “Sarkozys”? són fills reagrupats d’immigrats molt, moltíssim. He tocat i viscut No t’embalis Laia perquè això ja i/o busquen la primera feina en noves i diferents realitats, m’he és un altre debat, oi? O potser no? un context de crisi– aleshores no hagut d’adaptar, imposar, ser Bon profit, la Núria i la Mercè, només tens anècdotes sinó també flexible, escoltar, equivocar- m’esperen. fortes vivències. me i tornar-me a equivocar, renyar, dir que no i dir que sí, L’objectiu d’una escola taller imaginar i obrir la ment, tornar a Laia Serra és exdirectora de l’ex-Escola és que els i les alumnes- imaginar i negociar, i reflexionar Taller Ciutat Sostenible treballadores aprenguin un ofici i reflexionar i reaccionar amb tot realitzant feines d’interès rapidesa, i .... em sap greu que social. Per tant, és un recurs s’acabin, que no se’n facin més, utilitzat tant per professionals així ho ha decidit la Generalitat. com treballadores socials de Em sap greu per tot el que diferents àmbits (salut mental, impliquen aquests programes associacions de persones amb ocupacionals: oportunitats, apro- discapacitat i atenció primària, pament, intercanvi, educació, entre d’altres), professionals formació, etc. de les escoles, com també pels ajuntaments, que si concreten Espero que s’hi repensin i bé uns projectes, poden realitzar replantegin i millorin, no que algunes feines, que d’altra manera les facin desaparèixer, perquè necessitarien invertir molts diria que no anem tan sobrades recursos (podeu veure algunes de programes per a joves, de les feines que vam fer a l’escola especialment, per a tots aquests taller on treballava a http:// joves; perquè si ja és difícil escolatallerciutatsostenible. conèixer aquestes realitats, si no 5 blogspot.com). pensem com apropar-nos, què ens queda? Amagar-los? Xifrar-
  • 6. Anar a votar, per què? Mercè Solé Com més va, més vaig tenint la mai no serem corruptes” (ICV) ho siguin realment. De fet per a sensació que la democràcia s’està que, formulat així, només és un partit petit, l’opció de govern deteriorant, que l’abstenció, el un principi. Cap al·lusió a la menja moltes energies, no sempre desinterès i un cert menyspreu necessitat de coherència interna, s’hi està preparat o es compta amb per la política van guanyant de revisar el finançament dels prou recursos i l’organització terreny. Les causes són múltiples, partits, a la demagògia creixent, continua tossudament en però certament processos com a la corrupció (CiU va acusar mans de persones que tenen el de l’Estatut han contribuït de corrupció els socialistes i moltes altres responsabilitats a una gran decepció. Part es va quedar tan ampla!), a les i d’estructures al meu parer d’aquesta decepció, sens dubte, conseqüències i perversions del obsoletes, o poc eficaces. Per ve motivada pel procés seguit, el funcionament i la resolució del Tribunal Constitucional, però cal reconèixer que l’actitud dels partits polítics hi ha contribuït amb escreix. Amb el potser ingenu doble objectiu d’animar la gent a anar a votar i de fer reflexionar els partits, l’entitat Viladecans Punt de Trobada vam convocar una taula rodona el passat 5 poder, als riscos d’una excessiva tant, la cohesió interna, la d’octubre a la nostra ciutat. Hi professionalització, a l’obsessió creació consensuada de criteris, vam convocar els cinc partits per l’aparença. A banda d’això, la qualitat de l’acció política en més votats a Viladecans i els el debat va anar bé i va ser els municipis, la imprescindible vam plantejar dues qüestions participat. reflexió davant de qüestions d’àmbit general (per què votar, Els organitzadors vam plantejar complexes es va abandonant en podia afectar el resultat de les una colla de tics d’aquells que benefici d’argumentaris fets des autonòmiques a Viladecans) i fan que quan surt un polític a la de dalt a correcuita. Als militants una altra d’autocrítica: alguna televisió en treguis com a mínim sovint se’ns demana més que cosa a millorar del propi partit. el so. També el fet que, agradi justifiquem decisions que no hem o no, el mal funcionament dels pres nosaltres que no pas que ens De fet, potser no ens hi vam impliquem més seriosament en lluir massa. La major part de partits no és un bolet, sinó que més aviat esdevé un mirall on la dinàmica del propi partit. I ho la setantena d’assistents, és dic des de la intuïció que no és clar, ja estaven afiliats, tot i que podem reconèixer-hi els nostres valors col·lectius. No pas els que pas un problema només nostre, va venir gent “no alineada” i sinó força general. visiblement empipada. I no tinc prediquem, sinó els que tots gaire clar que els portaveus plegats vivim: l’individualisme, Però no em dono de baixa. dels partits haguessin entès la manca d’implicació en la Intento canalitzar les meves gaire de què es tractava perquè vida col·lectiva, l’acceptació inquietuds polítiques –en el a tota l’autocrítica que arriben d’uns regles del joc en el mercat sentit de treballar per millorar és a: problemes de comunicació de les comunicacions que van unes quantes coses, no pas de ser (PP, que va dir que tenia tota la substituint el bon periodisme per corretja de trnasmissió de ningú– premsa en contra, cosa que va la informació-brossa, l’escassa a través d’entitats diverses. provocar la hilaritat general); una participació en les entitats. Espero trobar camins o veure la imatge excessivament arrogant Jo continuo, però, molt llum (!). En qualsevol cas, potser dels seus líders (ERC, CiU); la descol·locada: cada cop em costa una bona sacsejada electoral ens necessitat de connectar amb més connectar amb el partit a desprengui d’oportunismes i ens 6 més gent i de fer-los participar (PSC); i el principi de “nosaltres què estic afiliada (ICV), em costa trobar canals de participació que ajudi a anar a fons. Tant de bo. Mercè Solé treballa en una editorial
  • 7. I després de la vaga general...? Salvador Clarós A Espanya hi havia uns problemes anteriors a la crisi, s’han desviat les inversions cap el negoci immobiliari que aquesta no ha fet més que fer aflorar. Per una i l’especulació financera. El govern, primer del PP i banda una feble economia després el PSOE, anava industrial, amb empreses mirant cap a una altra massa petites que tenen banda –Catalunya no dificultats per exportar i s’ha quedat enrere– que són massa dependents sense articular veritables de recursos i de capital polítiques industrials exterior. En segon lloc que permetessin que l’economia es trobava reconvertir l’economia edificada sobre el sector de cap a un model productiu la construcció, els serveis i no especulatiu. turístics, les empreses que De tot plegat es desprèn generen poc valor afegit. que hi ha dos reptes S’inverteix poc en I+D... que a Espanya estan i així s’entenen algunes íntimament lligats: de les característiques la reconversió de del nostre mercat laboral: l’economia i la creació precari perquè hi ha massa d’ocupació. La vaga contractes temporals. general és la contestació Amb massa accidentalitat de l’únic agent que té perquè l’empresari no poder de mobilització s’ocupa de la seguretat en aquest país, que són (cosa semblant es podria els sindicats malgrat dir de la vigilància del que molts s’entestin medi ambient). Es paguen salaris baixos (massa en anunciar la seva defunció prematura, davant mileuristes amb carreres universitàries) perquè els la subordinació del govern al dictat dels poders productes o serveis són de baix valor afegit. Hi ha internacionals. Val a dir que aquests que ara li massa autònom i massa microempresa perquè la diuen a Zapatero que Espanya podria fer fallida falta d’inversió industrial i els baixos salaris fan si no pren mesures (Moody’s...) són els mateixos que la gent trobi millors expectatives buscant-se la que assessoraven els centres mundials de decisió vida pel seu compte. econòmica, que ens van arrossegar a la crisi. En conseqüència el que fa falta és sobretot una I ara què reforma empresarial, i no tant laboral. Posem un exemple de tot això: Com s’explica que, just ara fa Després de la Reforma Laboral i de la vaga general, un any, La Caixa va desinvertir en actius industrials els canvis que calen per recuperar l’economia i venent AGBAR a la francesa Suez Environnement, sortir de la crisi estan encara per fer. L’ocupació ja a canvi de reforçar les seves inversions en actius no tornarà a ser com la d’abans de la crisi perquè financers amb la compra de l’asseguradora el que va suposar la bombolla immobiliària va ser ADESLAS? Aquesta operació és significativa del exactament manllevar el treball a les generacions tipus de negoci que vol fer el capital català. El mateix que han de venir. No sembla pas fàcil ni desitjable podem dir d’aquells empresaris que decideixen que es pugui créixer en termes de PIB en els tancar o vendre les seves empreses industrials per propers 10 anys fins el punt d’absorbir l’exèrcit dedicar-se a l’especulació immobiliària, negoci d’aturats que hi ha a Espanya. Dic que no seria que a Espanya era més còmode i rendible. Un altre tampoc desitjable perquè hi ha altres condicionants exemple: fa pocs anys Ecotècnia, una empresa que empenyen el creixement cap avall: la crisi catalana pionera en parcs eòlics, va ser comprada climàtica, l’exhauriment de recursos entre ells els pel grup francès Alstom perquè quan una empresa carburants que ens aboquen a una escalada de es fa gran necessita capital i el va a buscar allà on hi preus amb conseqüències desconegudes en els ha gent disposada a invertir. Mentre a altres països s’inverteix en economia industrial productiva aquí propers anys. La competència creixent de països en ràpida expansió econòmica... 7
  • 8. El mercat laboral haurà de trobar important, cap al vehicle elèctric. tants garlaires tocacampanes noves regulacions que apuntin Moltes vegades per fer política sinó fonamentalment el que no en direccions diferents com per industrial cal fer inversió pública funciona és el model econòmic exemple un millor repartiment i crear empreses de l’Estat. capitalista. No ha funcionat mai del treball. En política fiscal Això no ho farà un govern de encara que ha sobreviscut i de caldrà fer aviat noves reformes dretes però tampoc un govern manera força animada per alguns per tal que l’Estat pugui pagar atemorit per les amenaces dels mentre hi ha hagut recursos o els subsidis de tants aturats mercats financers i esclau del treballadors per explotar. Ara la que no trobaran feina perquè la neoliberalisme imperant. festa s’acaba. No només ens anem reforma laboral que s’ha aprovat Ara els sindicats hauran de adonant que el benestar d’uns no els donarà feina. En política continuar negociant amb el pocs entre els quals ens hi podem industrial Espanya necessita govern i amb les patronals a comptar nosaltres mateixos ha una reconversió per abandonar través de la negociació col·lectiva liquidat els recursos propis i els activitats com la mineria per perquè la feina està pràcticament de les generacions futures, a les exemple, i potenciar-ne altres tota per fer. Queden moltes quals deixem en herència un com la rehabilitació energètica reformes pendents perquè el que canvi climàtic irreversible. La per adequar el parc edificat a tenim al davant és una crisi de crisi provocada per l’especulació unes noves pautes d’estalvi i final de cicle. El que ha quedat financera ha descobert que en eficiència i també autogeneració, obsolet no són els sindicats la nostra festa industrial també o transformar industries com la com diuen aquests dies tants i hem endeutat les generacions de l’automòbil, que aquí és molt subsegüents. Salvador Clarós és sindicalista La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La comunitat familiar Vallparadís Marta Digon Fa uns mesos la Mònica Estruch, directa cap a Terrassa, sense de la Comunitat familiar passar per casa ni pel barri. Vallparadís de Terrassa, em va A la Comunitat Vallparadís proposar d’anar a viure amb hi viuen dues famílies, d’edat ells una setmana. Aquesta semblant a la meva, amb tres proposta, que al principi pot criatures cadascuna: la Sussi i sorprendre una mica, sorgeix el Xavi amb la Júlia, el Guim i la d’una avaluació anual que Rita per una banda, la Mònica i fan com a Comunitat. Volien el Joan amb l’Eloi, en Biel i l’Aina vivenciar d’una manera més per una altra banda. En total deu propera i concreta l’acollida a persones i amb mi onze. No está alguna persona i a casa seva. I malament! vaig acceptar aquesta proposta, si més no ho vaig trobar com Em surt un donar gràcies molt original (val a dir que tot i per moltes coses viscudes i que ens coneixíem, tan sols ens descobertes (la revisió de vida havíem vist dues vegades!). ens ajuda a agrair i celebrar allò minúscul de la vida). Aquesta setmana he estat vivint He viscut amb ells la seva 8 a Terrassa. Els matins anava a treballar i a la tarda me n’anava quotidianitat: aixecar-nos, anar a treballar, tornar a casa per jugar
  • 9. En la mort de (els nens m’esperaven per fer la típica partida de parxís!) , xerrar, fer les tasques domèstiques (he fet pa i iogurts de manera casolana!!!!!), àpats, fer pregària, llegir el conte i fer la ronda del petó de bona nit..., moments personals (sí, sí, amb 11 persones és possible i a més es Maria Mercè vetlla perquè pugui ser possible!) i moments col·lectius. Aquests moments col·lectius poden ser de tota la Comunitat (la pregària Farran i Andreu setmanal), i també pot ser moments per a Publiquem aquí uns fragments de la introducció i cada família. O moments per a les criatures l’homilia pronunciats pel P. Mateu Sanclimens, caputxí, (sopen junts) i moments pels adults (sopar, en l’enterrament de Maria Mercè Farran i Andreu, que pregària a la nit). L’espai físic hi ajuda. És una patia paràlisi cerebral i va morir a causa d’un càncer el casa molt gran que permet espais personals o passat 20 de maig, als 46 anys. familiars i espais comuns. És una comunitat que educa en la Introducció de la celebració corresponsabilitat (des dels més petits fins als Morir és quelcom seriós. Però la mort no sempre adults. Tothom es responsabilitza d’alguna és dramàtica. A vegades és simplement el final tasca, des de canviar el paper de vàter, canvi natural d’un procés vital. Altres vegades, però, és de tovalloles fins portar l’economia familiar). el resultat d’una certa violència de la naturalesa, És una casa on es juga molt, on es llegeix molt. per exemple per malaltia, com és el cas de la Maria És una casa on es cultiva la cultura i el consum Mercè Farran i Andreu. Tanmateix, malgrat les responsable. És una comunitat on està molt molèsties de la malaltia, fins i tot amb moments ben treballat el gènere en grans i petits. dolorosos i angoixosos, la Maria Mercè ho ha pogut És una comunitat on es respira espiritualitat. anar suportant perquè s‘ha vist molt acompanyada Un vespre em va fer molta gràcia perquè un i rodejada de les atencions i de l’afecte de persones dels més petits, en Biel, de 3 anys, m’estava que se l’han estimat moltíssim. Per als parents i esperant per anar junts a pregar. Estava amics que l’hem estimada, el seu comiat ens resulta entusiasmadíssim de fer pregària! Una dolorós, sobretot per a la Pilar, la mare. La partença manera de fer pregària amb els més petits és trista. Però, dintre la tristesa, he de confessar que, són formulacions com “jo estic contenta, jo aquest comiat, el visc amb serenitat, perquè el veig estic content perquè m’he banyat a la piscina, com l’alliberament d’una situació que començava a perquè ja estic de vacances, perquè tenim presentar-se dramàtica, sobretot per la por o temença una convidada a casa, perquè m’ho he passat que la Maria Mercè tenia d’aquest pas al desconegut. molt bé jugant al casal”. Aquestes van ser Se l’imaginava horrible. les seves accions de gràcies... S’educa en els Estic content d’haver-la anat a veure fa poc i d’haver- hàbits d’asseure’s una estoneta, de fer silenci, li portat la comunió. Hi vaig anar amb un altre frare, d’escoltar-se els uns i els altres... en Vicenç (que, a més, és metge de professió) i junts A meitat de setmana vaig tenir un regal vam intentar asserenar-la i animar-la, cosa que penso col·lateral: vam anar a sopar a la Comunitat que vam aconseguir força. Can Tres de Sant Cugat, també en el mateix Estic content, a més, d’haver parlat amb ella per format de dues famílies amb criatures. A telèfon fa quatre o cinc dies. Em va semblar que diferència de la Comunitat de Terrassa, aquí continuava vivint la seva situació amb força serenitat, els espais físics per família estan separats dels esperant que tornéssim a visitar-la, però (em va dir) espais comuns. O sigui que va ser un sopar que abans telefonéssim, ja que podria ser que d’aquí a tres bandes: Terrassa, Sant Cugat i Sant a uns quinze dies hagués d’anar a l’hospital. Andreu. Estic content, a més, perquè puc ser aquí ajudant a D’aquesta manera natural ens hem anat fer aquesta pregària de comiat. Als frares, no sempre coneixent i estimant. En aquesta setmana el ens és possible disposar del temps per a coses meu cor s’ha eixamplat una miqueta més... que voldríem. Però avui sí, igual com vaig poder gràcies a l’Aina, en Biel, la Rita, l’Eloi, en acomiadar el meu propi pare, la mare i la germana. Guim, la Júlia, en Joan, la Mònica, el Xavi i Avui ho faig per a aquesta germaneta estimada, la la Sussi! Maria Mercè, que vaig conèixer de ben petita, per allà els anys 1967 o 68, quan jo era consiliari de 9 Marta Digon és militant d’ACO l’Agrupament Escolta del qual el Ramon Farran, el pare, n’era el cap, i els seus fills, llobatons.
  • 10. També considero positiu, en aquest els qui durant la vida terrena han cas, que sigui la mare i siguin els germans grans els qui enterrin la hagut de ser més infants i més dependents dels altres, tenen el Canto a la filla petita, i no al revés, ja que per dret o privilegi de poder confiar a ella hauria estat tremend veure més i d’esperar que Déu els aculli libertad morir la mare i els germans. en la seva glòria. És el cas de l’estimada Maria Mercè. Habrá un día en que todos al levantar la vista, Homilia veremos una tierra La Maria Mercè tenia una mica de que ponga libertad. raó quan deia que jo tendia a tractar- la encara com una nena. Per això la Hermano, aquí mi mano, darrera vegada vaig anar a visitar- será tuya mi frente, la amb un company frare, perquè y tu gesto de siempre es trobés més lliure per obrir-se caerá sin levantar, com una persona madura que era. huracanes de miedo Potser jo no em feia prou càrrec ante la libertad. de la maduresa interior que havia anat adquirint… De fet, al llarg de Haremos el camino la seva vida ha demostrat ser molt en un mismo trazado, lluitadora, proposant-se ser una uniendo nuestros hombros persona útil en tots sentits, també para así levantar econòmicament parlant. Cert que a aquellos que cayeron la Pilar, la seva mare, l’ha cuidada gritando libertad. constantment, dia i nit; però també ella vetllava per la mare, perquè no Sonarán las campanas li passés res de mal. La seva darrera desde los campanarios, recomanació que em va fer fou que y los campos desiertos telefonés de tant en tant a la mare volverán a granar perquè necessitava el meu suport, unas espigas altas tant o més que ella mateixa. dispuestas para el pan. I econòmicament, també va voler ser útil, i ho va aconseguir, a costa Para un pan que en los siglos –és clar– d’haver de passar bastants nunca fue repartido anys venent cupons de l’ONCE entre todos aquellos enmig del carrer o de la plaça que hicieron lo posible (sense caseta protectora), havent por empujar la historia de suportar fred i calor. Horari: de hacia la libertad. Per tant, dono gràcies a Déu per les set del matí fins a les dues del com han anat les coses. migdia. También será posible que esa hermosa mañana Finalment, deixeu-me dir que la fe La Maria Mercè ha estat una gran ni tú, ni yo, ni el otro ens ajuda a viure aquest comiat en lluitadora, esforçant-se al màxim la lleguemos a ver, sentit més positiu. Per als cristians, per superar les seves limitacions pero habrá que empujarla la mort és un traspàs a una altra i havent de tenir paciència envers para que pueda ser. etapa de la nostra existència. Diem la gent dita voluntària, que no que quan morim som enduts al sempre eren prou seriosos. Ella era Que sea como un viento, cel, o que ens despertem al cel. molt sensible a la falta d’atenció que arranque los matojos, També la mare de Jesús, Maria, va que creia que se li devia… surgiendo la verdad adormir-se en el Senyor (va morir) (…) y limpie los caminos i va ser assumpta al cel. Potser és de siglos de destrozos una creença infantil? Doncs bé: La mort física és com el crepuscle contra la libertad. per què no ser una mica infants? de la vida, però espera una albada, Jesús, gran mestre espiritual, més el Naixement d’un nou dia, un raig ben dit, el Fill de Déu, ens ha parlat de sol i d’esperança. Tenint Jesús José Antonio Labordeta, clarament d’aquesta vida en Déu, amb nosaltres, anhelem que l’amor en homenatge 10 el Pare, i com nosaltres hem de ser confiats com els infants. Sobretot esdevingui més pur i l’amistat molt més sincera…
  • 11. A PEU A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu Passejada a l’Enclusa i a les Cuines d’en Rocaguinarda Josep Pascual Continuem amb els bandolers. estret i ben fressat que tira amunt, les restes del castell de Taradell. Si a la revista anterior anàvem a el PR. Ens acompanyen roures, http://www.osonatour.com/ruta- la casa natal d’en Serrallonga, en alzines, pins, i mates de bruc, virtual-per-taradell/cuines-den- aquesta visitarem el punt més alt arboç, boix... Anem avançant rocaguinarda del terme de Taradell, l’Enclusa, sense gaires giragonses fins a Reculem fins al pal indicador i i un amagatall d’en Perot un pal indicador baix que ens fa tirem en direcció a l’Enclusa (a Rocaguinarda, les Cuines. notar que trenquem a l’esquerra 370 m). Tornem a tenir balconets a Deixarem el cotxe en una petita seguint els senyals blancs i grocs (i l’esquerra, passem per una caseta rotonda que hi ha al capdamunt deixem el camí que continua recte amb parallamps dels forestals, de tot del carrer de Puig l’Agulla endavant). Passem una zona de trobem el piló que indica que ens de la urbanització la Roca, de matollar, se’ns ajunta algun corriol trobem en un vèrtex geodèsic Taradell (Osona). Pujant-hi, a per l’esquerra, però no deixem els (867,6 m) i arribem a l‘Enclusa, mà dreta ens podem aturar a nostres senyals. A poc a poc ens un conjunt de roques encantat, la capelleta de Sant Quirze de hem anat enlairant i a l’esquerra presidit per una bandera catalana Subiradells (s. x-xi), amagada tenim de tant en tant algun des de fa 25 anys (bon punt de en una esplanada que convida balconet (som dalt d’un cingle que referència quan passeges per a la calma entre roures i alzines mira a llevant) amb belles vistes aquells topants). Grans vistes (tot i ser dins la urbanització) cap a les Guilleries, els cingles de cap al sud, amb el Matagalls http://www.osonatour.com/ruta- Tavertet, la silueta inconfusible del que destaca. A sota veurem una virtual-per-taradell/sant-quirze- Cabrerès, el Puigsacalm... filera de gegants, contra els quals de-subiradells El camí se separa un xic del cingle, segur que lluitaria don Quixot passa entre roures i, alerta!, hem compartint protagonisme amb de trobar un pal indicador alt i Perot Rocaguinarda, com el aquí deixem el PR dels senyals comparteixen en els capítols LX i grocs i blancs. LXI de la segona part del Quixot. El pal indicador ens indica els A prop del sortint de l’Enclusa, camins a seguir per arribar als un plafó molt ben fet ens informa nostres dos objectius, que ja són de la fauna i la flora del contorn. ben a prop. Anem primer a les Val la pena fer-hi una mirada. Cuines (a 200 m), el camí no és Tornem pel mateix camí per tan clar com fins ara, primer passa gaudir de la vista del Pirineu entre pins i terra de fullaraca, i Prepirineu a la qual havíem després va entre matolls d’estepa. donat l’esquena a l’anada. Anar i Un cop deixat el cotxe, arribats a Hem d’estar a l’aguait a trobar les tornar es pot fer, anant tranquils i la rotonda, a la dreta, busquem fites, sobretot quan anem a parar contemplatius, en una hora i mitja els senyals blancs i grocs a un camí ample; el seguim uns o dues. Al llarg de la passejada del PRC-42 (sender de petit metres i pel terra erm busquem haurem observat canvis sobtats recorregut circular de Taradell) més fites a mà esquerra que ens en el conjunt de la vegetació: són que ens guiarà un bon tros de la portaran cap al cingle que mira les seqüeles del terrible incendi passejada. Senyals a terra i un a ponent, en concret a una canal, que a l’estiu de 1983 va cremar pal indicador baix. Pujada molt per la qual baixarem (amb l’ajuda 1.650 ha de bosc a Osona. suau, a trossos damunt la pedra de mans i peus, si cal; no és difícil, nua, amb matetes de sajolida que però) fins a un replanet a mig aire Recomanació: a www. es fa a les esquerdes. Passem per del cingle. Tirem uns metres a la enciclopedia.cat lectura de les un petit tram de pista fins a un dreta per aquesta balma i trobem entrades «Perot Rocaguinarda» i 11 pal indicador alt. Hi ha diversos l’amagatall d’en Rocaguinarda, «nyerro», i també la lectura dels camins però seguim el corriol amb la vista, a l’altra banda, de capítols esmentats del Quixot.
  • 12. Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) CatalunyaReligió.cat Jordi Llisterri Quan surt una notícia d’Església en els mitjans de comunicació ja tremolem. És més que probable que la notícia no sigui precisament positiva. I, si és tema de conversa amb els companys de feina, o has d’acabar defensant allò que no és defensable; o explicant llargament allò tan complex que el titular recull de manera simplista; o sent el que crida més contra l’Església; o fent veure que plou. Sigui quina sigui la sortida, al final cansa. D’aquest cansament es podria dir va que néixer CatalunyaReligió.cat. Un grup de persones que compartíem aquesta i altres inquietuds vam crear el projecte i vam anar a buscar el suport d’algunes de les institucions religioses més rellevants del país. Amb això, vam aconseguir obrir un portal d’internet que recull l’actualitat religiosa i que no t’agafa un cobriment cada vegada que apareix un nou article. Per sort, a Catalunya les iniciatives que mouen persones i institucions amb motivacions religioses són molt més amples de les que flueixen a través dels mitjans de comunicació generalistes. Això coses noves, sinó ser una porta d’entrada a tota la és el que des de fa un any recollim a través de realitat i diversitat existent a la xarxa. CatalunyaReligió.cat. Des de l’adreça www.catalunyareligio.cat Des de l’actualitat, primer de tot notícies i podeu accedir a aquesta oferta. Us recomanem informacions que són difícils de veure en altres especialment que us subscriviu al butlletí gratuït mitjans o que estan disperses per la xarxa i perden per rebre les novetats diàries del portal. Però visibilitat. Un àmbit especialment centrat en el també podeu fer un pas més i fer-hi les vostres que passa a Catalunya. També, per estar al dia, un aportacions a través dels comentaris oberts als dels serveis més valorats és el recull de notícies usuaris. Aquesta possibilitat de participació, que es de l’àmbit de la religió que es publiquen en les complementa amb la presència a les xarxes socials versions digitals dels mitjans de comunicació i en com Facebook o Twitter, és una de les vessants que webs especialitzades. volem accentuar els propers mesos. Aquesta tasca informativa, es completa amb una Actualment, som dues persones dedicades vessant indispensable que és l’anàlisi i l’opinió. parcialment a tirar endavant aquest projecte i una Una llarga llista de col·laboradors ofereixen, àmplia xarxa de col·laboradors que fan possible desinteressadament, idees i context per ajudar l’actualització permanent dels continguts del a llegir l’actualitat. Un espai que recull des de portal. L’empenta inicial l’han donat les dotze l’anàlisi més directa de la “política” eclesial, fins entitats que hi han donat suport i que consten al a les experiències quotidianes de les persones que peu de la portada. Ara el repte és consolidar-lo volen viure la fe en una societat plural. com a espai de referència de la informació religiosa Un tercer àmbit és el recull de les nombroses a internet i trobar els recursos i l’ajuda dels lectors iniciatives i recursos de caire més pastoral que que el permetin donar-hi continuïtat. ja estan presents a la xarxa i que poden ser un servei als lectors amb inquietuds religioses. En 12 tots aquests àmbits tenim molt present la voluntat d’aglutinar i de sumar. És a dir, no només oferir
  • 13. RECEPTES per anar canviant Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant Saltimbocca Economia Salvador Clarós de porc amb salsa “Hi havia un passavolant de fredolics que va trobar abandonada una polsera d’or. Quina sort, va pensar l’home. Com Tere Jorge que no era entès i desconeixia Com veieu continuem amb el maridatge de cultures, en el preu de l’objecte va demanar aquesta ocasió ambdues mediterrànies, la de casa nostra una valoració a un expert. i un tast de cuina italiana. La paraula “saltimbocca” és A continuació no va trigar un terme originari del dialecte romà que ve a dir “salt a vendre-la en un mercat de a la boca” i que en aquesta recepta hem catalanitzat segona mà perquè en va fixar banyant-lo amb una salsa de fredolics que enriquirà el preu per sota del que l’expert li aquest plat. havia aconsellat. El comprador, un col·leccionista, es va sentir afortunat i content d’haver fet tan bon negoci. El Diuen que aquest serà un bon any de bolets i així ho passavolant, que a la fi la polsera no li havia costat res, esperem! Hem triat el fredolic perquè és un bolet tardà, en va obtenir un suculent benefici i quedà igualment que trobem a les pinedes amb els primers freds (d’aquí li satisfet”. ve el nom) i que us permetrà fer aquest plat gairebé fins que surti el proper número de L’Agulla i hagi tingut Els dos personatges de la història demostren temps de pensar què posarem a taula aquest Nadal. És coneixements d’economia, igual que els analistes que per rendibilitzar al màxim aquesta secció. assessoren les corporacions financeres internacionals i els governs. Apliquen les mateixes lleis del mercat per obtenir beneficis. La seva habilitat en els negocis rau en no tenir en compte un detallet sense importància per a ells: el perdedor anònim que no és altre que el que va extraviar la polsera. Ingredients (per a 4 persones): 8 talls de llom una “Una dona va entrar a una botiga de saldos. Tot mirant, mica gruixut (un dit i mig); si és de dos colors, millor; va trobar unes sabatilles esportives que feien patxoca 8 talls de pernil salat; 8 talls de formatge curat tallats i eren molt barates i les va comprar pensant que feia prims. Per a la salsa: 200 gr. de fredolics; un got de un gran negoci. Quin preu més econòmic per a unes vi blanc; nata líquida; un all; pebre. bambes tan boniques, va pensar la dona. La dependenta del local, en veure que ja havia venut el darrer parell Preparació: d’aquell calçat esportiu, es va sentir alleujada: ja hem Saltegem els fredolics i l’all amb una mica d’oli. liquidat l’estoc, va pensar tota satisfeta creient que el cap Els reservem en el pot de la batedora. Salpebrem el de secció estaria orgullós”. llom i el passem per la paella (no cal fer-ho gaire); Premi d’economia també per aquestes dues dones quan estigui volta i volta li afegim el got de vi. coneixedores de l’art i la ciència dels negocis. El que Traiem els talls de carn que reservarem en un plat han obviat és una cosa que a elles no les preocupa i aboquem el suc de la paella en el pot batedor. Ho en absolut: la procedència de la mà d’obra, potser triturem. Afegim a la barreja un pot petit de nata il·legal o simplement barata, i la cadena de matèries líquida. primeres i d’energia emprada en l’extracció Tornem a posar els talls de llom a la paella i els i elaboració del material, la manufactura i el cobrim amb un tall de formatge i a sobre un tall de transport, a més del cost ambiental de les emissions pernil. Tapem la paella durant un minut per ajudar contaminants. Així és l’economia que ens governa. a fondre el formatge, i a continuació aboquem Per fer negocis i obtenir beneficis mai s’han de la salsa que tenim preparada. Tornem a tapar tenir en compte els conflictes ni les consciències. durant un parell de minuts més i ja estarà llest. Cal pensar que els recursos vénen del cel i no Comprovareu que realment és una combinació inoblidable. s’acabaran mai, i que els béns sempre poden ser més barats sense preguntar el perquè. 13
  • 14. Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades moro” (!). Doncs bé, fets aquests aclariments, una brevíssima reflexió: fins i tot en les situacions de més dures discrepàncies, si es descobreix en l’altre solidesa personal i bona voluntat, és possible un reconeixement mutu. Però això sí, aquesta solidesa personal i bona voluntat ha de ser real i s’ha de notar en els fets. Josep Lligadas T ORRAS I BAGES A “LA CAMPANA DE GRÀCIA”. Josep Maria Torras i Bages era un bisbe de dretes. Aspirava a recompondre el país tornant al model de l’Edat Mitjana, amb un important P paper regenerador exercit per l’Església. I ATITO FEO. El paradigma de la l’esgarrifava la idea de revolució. Però això sí, profunda idiotització que molts mitjans pensava que no era amb posicions autoritàries intenten fer (i amb èxit) als nens i i intransigents que tot això s’aconseguiria, nenes crec que és la sèrie de TV, Patito sinó per mitjà de convicció, de seriositat, Feo. A l’estil dels culebrons sudamericans, amb d’honestedat i d’arrelament al país. Tot plegat accent inclòs, contamina cada dia el Disney és, en definitiva, el que tan bé expressa la divisa Channel. Un grup de nenes, Las Divinas, que diu que ell mai no va formular però que dediquen tots els seus esforços a ser les més resumeix magníficament el seu pensament: “guais”, i de passada, a ser felices fent tota “Catalunya serà cristiana o no serà”. mena de malifetes recargolades a les lletges i “no guais”, anomenades Las Populares. Tot Doncs bé. Segons explica Joan Bonet i Baltà al plegat provoca que les nenes imitin conductes seu llibre L’Església catalana, de la Il·lustració a la i actituds, per ser, lògicament, les “guais”. Renaixença, a la pàgina 660, quan aquest bisbe va Com veieu, un missatge d’allò més constructiu, morir l’any 1916, un diari símbol de l’anticlericalisme que ve acompanyat d’un merchandising brutal: barceloní, “El Diluvio”, va escriure: “La seva mort samarretes, motxilles escolars, carpetes, jocs, ha estat sentida per tots, puix que ha mort sense collarets, col·leccions, revistes... Però, ai! tenir enemics”. I un diari més anticlerical encara i a Si resulta que a la vostra filla se li acut dir més sarcàstic, “La campana de Gràcia”, deia: “Ha a les nenes de la seva classe que això és una mort el bisbe de Vic. És molt trist per a nosaltres, porqueria, concretament: “És una merda! però la raó a un moro, i del doctor Torras no se’n A mi no m’agrada”, la criatura quedarà pot dir mal. Era un savi, era un artista, la seva automàticament exclosa dels interessos de totes filosofia, fos la que fos, la dominava perfectament, les altres (i sort si s’entén bé amb els nens!). era un enamorat de Catalunya, i ademés era un bon home, què hi farem?... Per a fer-nos la llesca, de tant A casa, en veure què passava, vam seure tots davant en tant entre els bisbes surt algun Urquinaona”. la tele: no ho havíem vist, però la nena, per lògica curiositat, sí. Esperpèntic! Vam riure de valent Per situar-se, cal dir que el bisbe Urquinaona, que durant uns quants dies imitant els de la sèrie... I a la era de Cadis, va ser un model d’arrelament al país nena, seguint les instruccions literals dels mestres i a la vida de la gent, i per això quan va morir li (perquè no s’anés barallant amb el món), li vam van dedicar una plaça. I per entendre el llenguatge haver d’ensenyar a dir, de forma diplomàtica, que 14 del text, cal dir que això de “la raó a un moro” vol dir “la raó cal donar-la a qui la té, ni que sigui un això a ella “no li agrada gens, però que li semblava
  • 15. fantàstic que a elles els agradés”. En resum: que grans decisions que afecten la majoria de la no busqui brega i no els digui que això “és una humanitat (també, òbviament, els catalans) merda”. Us recomano que mireu un dia per TV no es prenen als parlaments, atès que el la porqueria que bombardeja els caps dels nens i “poder” polític està absolutament segrestat nenes i, tenint en compte l’absolut passotisme de la del poder econòmic. Aleshores, ¿quin espai majoria de pares, entendreu quin futur més negre “d’independència” podem assolir? En tot tenim a la societat. Maria-Josep Hernàndez cas, a un nivell molt petit, irrellevant per a la transformació del sistema. Les accions de protesta haurien d’anar enfront dels poders econòmics. Per què no protestem contra La Caixa, Gas Natural, Repsol, Media Pro…? I poso aquests exemples perquè són propers (més “de casa”). Aquests són veritablement el poders fàctics, que condicionen els altres. Això ha quedat evidenciat amb la crisi… Aleshores ¿no hauríem de lluitar per una veritable democràcia econòmica? I plantejar eleccions dels dirigents d’aquests grups poderosos, puix funcionen (ni que sigui I NDEPENDENTS… DE QUÈ, DE indirectament) amb els diners de tots plegats… QUI? Davant dels desitjos i proclames Penso que ens equivoquem d’enemic. Ja sé que això independentistes no em puc estar de fer sona excessivament simplista o marxista-leninista sempre la pregunta: “independents de (!). Però, com diu aquell, “algú ho havia de dir”… què, de quí”? Enmig d’un món globalizat, les Jesús Lanao Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell junt amb un breu repàs de la el celibat com una opció personal, seva trajectòria, fites i objectius. la no exclusió dels homosexuals, El Fòrum aporta en cada escrit l’ús del preservatiu... i també una visió de l’Església més temes de fons, com ara l’autèntic propera a l’essència del missatge compromís pels Drets Humans de Jesús i a les persones que més per part de l’Església i la recerca ho necessiten, i més allunyada de l’autèntic ecumenisme, entre dels poders, els dogmatismes moltes altres qüestions. Cal una i la hipocresia. Expliquen que lectura en profunditat del llibre des dels seus inicis, quan es i reflexionar sobre les seves van aplegar com a resposta argumentacions, molt treballades al Vaticà que desautoritzava i meditades, i sobre cadascun les celebracions penitencials dels documents editats. col·lectives del perdó, han Hereus del Concili Vaticà II i “a la tingut com a punts de referència llum de l’Evangeli, amb visió de permanents el rebuig al domini futur”, els capellans del Fòrum de les consciències i la denúncia Joan Alsina no en són conscients, Fidels a la utopia de l’Evangeli: de la confusió entre la unitat i la però són una veu profètica que el llibre dels 10 anys del Fòrum uniformitat. s’hauria de sentir i contagiar més Joan Alsina A través dels seus documents, enllà del bisbat de Girona, perquè El Fòrum Joan Alsina, de amb una institució eclesial el Fòrum aporta una mirada capellans del Bisbat de Girona, estàtica amb les seves actituds i renovada a la fe i posa damunt la han commemorat el desè contradiccions, són una alenada taula alguns temes “intocables” aniversari amb un llibre que d’oxigen per a molts creients 15 per a la Jerarquia: l’ordenació de recull tots els documents que desencisats. El Fòrum demostra dones, la democràcia a l’Església, han fet públics fins al moment, valentia, sentit comú i treball
  • 16. compromès per ser “fidels a la Per canviar de vida devia veure en el darrer número, utopia de l’Evangeli”. s’ha de canviar de Déu. el de juny passat, la presentació Els mil exemplars que han S’ha de canviar de Déu de llibre dels Jutges: un recull autoeditat estan gairebé per canviar l’Església. d’històries molt antigues dels exhaurits, venuts a través de les Per canviar el món gairebé dos-cents anys que les parròquies i a les llibreries de s’ha de canviar de Déu. tribus hebrees fugides d’Egipte Girona i Figueres. Ara s’estan van trigar a ocupar la terra de Pere Casaldàliga Canaan i convertir-la en el regne plantejant fer una segona edició i també hi ha la possibilitat Casaldàliga parla de canviar d’Israel. que es vengui a la llibreria de Déu? En quin sentit? Si em Doncs ara, en aquest número, Claret de Barcelona. Podeu demanessin resumir el contingut us recomano de llegir la mateixa de l’Agenda Llatinoamericana història però en una altra versió, demanar informació: joanalsina. en una frase, jo faria la següent aquest cop altament idealitzada. forum@gmail.com Maria-Josep afirmació: L’Agenda és una eina Hernàndez Es troba en els capítols 1 al 12 que ens ajuda pensar per nosaltres del llibre de Josuè. Aquest és mateixos per descobrir què ha de un llibre d’una gran força èpica, canviar de la nostra visió de Déu que presenta les dotze tribus i de la religió per contribuir a sortides d’Egipte unides entorn un món millor. Més informació: d’un únic cap, i que avancen www.llatinoamericana.org implacablement ocupant el Maria-Josep Hernàndez territori que Déu els ha promès. Hi ha moments de gran bellesa, ben coneguts, com la caiguda de Jericó després de les set voltes en set dies tocant les trompetes (recordeu la cançó? “Josuè va conquerir Jericó... les muralles es van enfonsar!”). I hi ha moments esfereïdors com el saqueig sense Agenda Llatinoamericana 2011 compassió, exterminant tots els enemics com una ofrena a Déu. “Quin Déu? Quina Religió?”. Aquestes són les dues preguntes Aquests capítols de Josuè són, en de portada a l’Agenda Llatino- efecte, terriblement ambivalents: americana 2011, coincidint amb per una banda, és l’espectacular els seus 20 anys d’història. Una victòria d’un poble de refugiats agenda convencional però amb Recorreguts per la Bíblia més que aconsegueix un territori un seguit de textos de gran vàlua curiosa: 3. El llibre de Josué, on viure lliurement; per l’altra, que ens conviden a pensar sobre capítols 1-12 és la justificació d’actuacions un tema fonamental de la nostra escandalosament agressives en No sé jo si el bon lector de existència, i en un moment clau de nom d’un sentiment nacional L’Agulla ha prestat gaire atenció recerca social de l’espiritualitat. que se sent plenament sostingut a aquesta minisèrie que va pel Així ho diu en el text introductori en Déu, i que ajuden a entendre tercer articlet i que convida a Pere Casaldàliga. I també amb moltes actituds actuals en una entrar en determinades pàgines un breu poema, ens planteja part dels descendents d’aquell de la Bíblia que podem considerar altres interrogants en forma poble. Josep Lligadas “curioses”, en el millor sentit de d’afirmacions: la paraula. Si hi ha prestat atenció, La alianza del altar y del trono absoluto podía ser El retall necesaria al trono, pero no lo era al altar. Jaume Balmes (l’any 1847)