2. ANÀLISI D’ORINA DE RUTINA
L’analítica d’orina és una font d’informació molt important
(anàlisi de drogues, malalties renals, etc.)
•Es realitzen proves físiques, químiques i microscòpiques per
a determinar la normalitat o la presència d’alteracions.
•Probablement és el fluid corporal més analitzat, ja que
l’autoavaluació de l’orina per proves organolèptiques és una
important font d’informació (presència de sang, deshidratació, ...).
•Les tires reactives han augmentat la senzillesa i rapidesa de
les analítiques
4. Anàlisi d’orina de rutina
1. Característiques generals
•Color: els pigments urinaris (urocromo, riboflavina,...) donen un color
natural groc.
•Si el volum produït d’orina és reduït, s’excretaran orines més
concentrades amb colors més intensos.
•Si el volum produït és gran , s’excretaran orines menys concentrades
i seran més clares. (hidratació adequada, diürètics (cafè, té,
fàrmacs,..)
•Terbolesa:
• l’orina acabada d’emetre és clara, si bé es pot enterbolir després d’n
temps per formació de dipòsits (urats, oxalats, fosfats,...)
• si l’orina acaba d’emetre és tèrbola, pot indicar infecció
•Olor: Te menys importància, si bé hi ha olors característiques:
•Olor a fruita : presència d’acetona (diabetis mellitus)
•Olor a amoníac: infecció de vies urinàries i degradació de la urea.
5. Anàlisi d’orina de rutina
2. Determinacions químiques amb tires reactives
(També poden fer-se també amb mètodes clàssics més exactes i precisos)
•pH
•densitat o pes específic
•glucosa
•proteïnes
•sang
•cossos cetònics
•bilirrubina: degradació de la hemoglobina
•urobilinògen: catabòlit de la bilirrubina
•nitrits
6. Anàlisi d’orina de rutina
3. Examen microscòpic del sediment urinari
1. Preparació de la mostra
2. Mesclar bé l'espècimen i transferir un volum d’uns 10 ml a un tub
de centrífuga cònic
3. Centrifugar a 1500 rpm (És correcte sense indicar el radi??) durant 5
minuts
4. Decantar la mostra. Resuspendre el sediment amb unes gotes
d’orina.
5. Posar una gota amb un capil·lar sobre un porta i tapar-la amb un
cobreobjectes
6. Observació
7. Examinar primer a 100 X (visió general) i després a 400X (poden
utilitzar-se tincions o bé fer-ho en fresc)
8. Observació en un o varis camps.
9. Quantificació
7. Sediment urinari
Quantificació de les partícules en suspensió
1.Cèl.lules
2.Cristalls
3.Cilindres
4.Estructures diverses i artefactes
16. Sediment urinari
4. Estructures diverses i artefactes : es
deuen principalment a manipulació no adequada i/
recollida defectuosa
Cèl.lules de desescamació
Pels
Fibres diverses...
Fibres de cotó
17. RESUMEN DE LES ALTERACIONS ANALÍTIQUES DEL SEDIMENT D’ORINA
Malaltia Proteïna Eritròcits Leucòcits Cilindres Altres
Hialins,
Síndrome Cèl·lules de l’
nefròtic
++ Abundant Alguns granulosos i
epiteli renal
hemàtics
Síndrome
Cossos
nefròtic canvis ++++ No No No
lipoides
mínims
Síndrome
nefròtic ++++ Sí Sí Sí
secundari
Pielonefritis ++ Alguns Abundant Leucòcits Bacteris
Cistitis -/+ De vegades Abundant Ausents Bacteris
Diplococo G(-)
Uretritis -/+ - +++ Ausents
en gonocòccia
Cultius en
medis
Tuberculosi
renal
++ +++ +++ Ausents habituals:
negatiu, BK
positiu
Cristalls o
Litiasi renal - A veces Ausents Ausents
material amorf
