2. Castellar del Vallés, 4 de març de 2014
Benvolgut Txetxu,
M'acabo de llegir el teu llibre i m'ha agradat molt, la història. Era molt bona. No sé com has pogut
posar-te davant del teu amic Carlos, que portava una pistola per a matar el teu pare! Ha sigut un
gest molt valent per la teva part. Potser és una mica fort, però crec que tenia dret a venjar-se pel
que li havia fet el teu pare al seu.
L'actuació dels personatges de la història m'ha sorprès, perquè el Carlos semblava un bon noi i no
podia creure que agafés una pistola i estigués a punt de disparar el teu pare. Durant tota la
història ha estat un bon noi i s'ha vist que un ho heu passat molt bé junts. I tu, com et vas poder
emborratxar? Home, aixó és passar-se! Vas vomitar i tot! Segur que beuries més del compte. Et
donaré un consell: A la mare de la teva nòvia presenta-li el teu pare i digues-li que sigui amable, a
veure si al final li deixa de tenir por i deixa que tu i l'Anoia estigueu és tranquils i us deixi una mica
més de llibertat.
Els moments que m'han agradat més han sigut al final, perquè és quan estava més interessant
amb aixó que ha passat del teu pare. La part que menys m'ha agradat ha sigut aquells moments en
què tot tenia sentit i més o menys sabies el que passaria.
El final jo crec que ha sigut una de les millors parts del llibre, perquè era el que et donava més
interès per seguir llegint. M'ha agradat molt perquè aixó no t'ho podies esperar. La conclusió és
que m'agradat molt. El consell que et dono és que intentis que el Carlos i el teu pare facin les paus,
perquè, si no, segurament la teva amistat amb ell serà impossible o molt difícil. També et
recomano que segueixis igual, perquè el teu comportament és perfecte.
Per finalitzar m'agradaria dir-te que escriguis més llibres, a veure si et surten intrigants com El
temps de l'oblit. Gràcies per la teva atenció.
Espero que aquesta casrta t'inspiri i t'ajudi.
SALUTACIONS,
un lector fan de la teva història.