SlideShare a Scribd company logo
1 of 11
Download to read offline
5 L'estructura dels
                      ecosistemes
5.1.- La biosfera, l'ecosfera i els ecosistemes

   1. Què és la biosfera? I l'ecosfera?

   2. Quins són els organismes més abundants de la biosfera?

   3. Què és un ecosistema?

   4. Com poden ser els ecosistemes a la Terra?

   5. Què són els biomes?

5.2.- Els components de l'ecosistema

   1. Quins són els dos components que podem reconèixer en qualsevol ecosistema?

   2. Què és la biocenosi?

   3. A què fan referència els factors biòtics?

   4. Com es diu la part inorgĂ nica de l'ecosistema?

   5. Què són els factors abiòtics?

   6. L'humitat és un factor biòtic o abiòtic?

   7. Què és la ecologia?

5.3.- La interacció entre el biòtop i la biocenosi

   1. Les característiques del biòtop influeixen molt sobre la biocenosis d'un

       ecosistema. Al seu torn, els Ă©ssers vius influeixen sobre les condicions del

       biòtop. Explica com.

   2. Descriu i dibuixa la seqüència del llibre:
5.4.- Les principals adaptacions dels Ă©ssers vius

   1. Explica les adaptacions als sistemes terrestres

   •

   •

   •

   2. Explica les adaptacions als sistemes aquĂ tics

   •

   •

   •



5.6.- L'hàbitat i el nínxol ecològic

   1. Què és l'hàbitat? I el nínxol ecològic?

   2. Quina diferencia hi ha entre hàbitat i nínxol ecològic?

   3. Per què hi ha animals, com el talp o la ratapinyada, que viuen en ambients

       foscos i sĂłn cecs o tenen la visiĂł molt disminuĂŻda?

   4. Quins animals creus que tenen una distribució geogràfica més gran : esl

       homeoterms o el poiquiloterms? Justifica la resposta.

   5. A què es refereix quan es parla de competència?

   6. Si dos éssers vius competeixen pel mateix nínxol ecològic, qui guanyarà?

   7. A què ens referim quan parlem d'adaptacions?

5.6.- La matèria i l'energia en els ecosistemes

   1. Per què s'utilitza el terme flux per a l'energia i el terme cicle per a la matèria?

   2. Completa i pinta el flux d'energia:
3. Completa i pinta el cicle de la matèria:




   4. El flux de l'energia Ă©s bidireccional?

   5. Hi ha una part de l'energia que no s'utilitza, es perd, de quina forma?

   6. La matèria també es perd? Quant?

   7. Quines diferències hi ha entre els productors i els consumidors?

5.7.- L'alimentaciĂł dels Ă©ssers vius en els ecosistemes

   1. D'on obtenen els Ă©ssers vius l'energia?

   2. A què es referim amb nivell tròfic?
3. Quants nivells tròfic hi ha? Quins són?

   4. En què es diferencien els consumidors primaris, dels secundaris i dels terciaris?

   5. Els fongs i els bacteris sĂłn organismes descomponedors. Quina posiciĂł ocuparia

       un xampinyó en una cadena tròfica?

   6. Què són cadenes tròfiques? I xarxes tròfiques?

   7. Què ofereix més informació sobre les relacions tròfiques d'un ecosistema, les

       cadenes o les xarxes tròfiques?

   8. Ordena els éssers vius següents formant una cadena atròfica: alga, gambes, lluç,

       sardina, taurĂł.

   9. Les plantes carnívores són consumidors secundaris? Per què?

5.8.- Les piràmides ecològiques

   1. Què és una piràmide ecològica?

   2. A què equival cada pis de la piràmide?

   3. Quins tipus de piràmide hi ha? Per a què serveix cadascuna?

   4. Per què les piràmides d'energia no poden ser invertides?

5.9.- El paper dels productors i els descomponedors

   1. Els productor quin tipus de nutriciĂł tenen? I els consumidors?

   2. Què fan els descomponedors?

   3. Quins organismes utilitzen els productes resultants de l'activitat dels

       descomponedors?

   4. Què passa amb la matèria orgànica dels productors que els consumidors primaris

       no poden utilitzar?

   5. En les cadenes tròfiques següents qui rep més energia, el gat salvatge o el

       mussol? Per què?

a) Pastura →llebre→gat salvatge
b) Arbre→papallona→gripau→serp→

   6. Els consumidors primaris s'alimenten de vegetals. On hi haurà més a l'alta

       muntanya o al bosc?

5.10.- Les relacions biòtiques

   1. Què són les relacions biòtiques?

   2. Quines relacions intraespecĂ­fiques hi ha? Posa algun exemple de cada.

   3. Quines relacions interespecĂ­fiques hi ha? Posa algun exemple de cada.

5.11.- L'autoregulaciĂł de les poblacions

   1. Què vol dir que una població creix de forma exponencial?

   2. A què fa referència la capacitat de sosteniment?

   3. Què passaria a una població que creixés de manera exponencial i per sobre de la

       capacitat de sosteniment?

   4. A més del sistema depredador-presa, quins altres factors poden influir en el

       creixement d'una poblaciĂł?
Els
6             ecosistemas de la
                   Terra
6.1.- Els ecosistemes terrestres

   1. Quins factors determinen els diferents ecosistemes terrestres?

   2. Per què és necessària la llum en els ecosistemes terrestres?

   3. Quines tres grans zones es diferencies segons les condicions climĂ tiques?

   4. enumera i explica breument els principals ecosistemes terrestres.

   5. Indica quines caracterĂ­stiques tenen en comĂş la tundra i la taigĂ .

6.2.- Exemples d’ecosistemes terrestres naturals

   1. Explica breument i dibuixa l’ecosistema d’alta muntanya




   2. Explica breument i dibuixa l’ecosistema de boscos caducifolis
6.3.- Exemples d’ecosistemes terrestres humanitzats

   1. Explica breument i dibuixa l’ecosistema de conreus




   2. Explica breument i dibuixa l’ecosistema de parcs i jardins
6.4.- Els ecosistemes aquĂ tics

   1. Què són els ecosistemes aquàtics?

   2. Quins són els seus factors abiòtics?

   3. com classifiquem els Ă©ssers vius segons la seva manera de viure?

   4. En què es diferencies els ecosistemes marins de les aigües dolces?

   5. Als ecosistemes aquĂ tics de zones molt fredes se sol formar una capa

       superficial de glaç, però les zones profundes no es glacen mai. A què creus

       que es degut?

   6. Creus que hi ha consumidors primaris a la regiĂł abissal dels oceans?

   7. Creus que hi ha zona abissal a les aigĂĽes dolces?

   8. De quins organismes fotosintètics prové la matèria orgànica de la qual

       s’alimenten els éssers aquàtics?

   9. Quins dos tipus de fauna podem distingir en els ecosistemes d’aigua dolça i

       com sĂłn.

6.5.- Exemples d’ecosistemes marins

   1. Explica breument i dibuixa l’ecosistema zona intermareal




   2. Explica breument i dibuixa l’ecosistema del fons sorrenc por profund
6.6.- Exemples d’ecosistemes d’aigua dolça

   1. Explica breument i dibuixa l’ecosistema de rius i rierols




   2. Explica breument i dibuixa l’ecosistema de llacs i aiguamolls
6.7.- ValoraciĂł de la biodiversitat

   1. Què és la biodiversitat?

   2. Què és la biomasa?

   3. Què farem per tal de valorar la biodiversitat?

   4. Qui té més biodiversitat:

           o La part sorrenca i seca d’una platja o la zona intermareal.

           o Un conreu de gira-sols o el marge de la carretera que hi ha la costat

           o Un prat silvestre o un hort

           o Un bosc autòcton o una plantació de pollancres.

6.8.- El sòl com a ecosistema

   1. Què és el sòl?

   2. A què ens referim al el biòtop del sòl? I la biocenosi?

   3. Descriu i dibuixa les fases de formació d’un sòl.




A què es deguda la de

More Related Content

What's hot

Relacions Ă©ssers Vius 1er E So I 1er Batx
Relacions Ă©ssers Vius 1er  E So I 1er  BatxRelacions Ă©ssers Vius 1er  E So I 1er  Batx
Relacions Ă©ssers Vius 1er E So I 1er Batxyolandatorres
 
Els Ecosistemes
Els EcosistemesEls Ecosistemes
Els Ecosistemesguest8d6b68
 
Ecosistemes terrestres
Ecosistemes terrestresEcosistemes terrestres
Ecosistemes terrestrescolobor
 
Power Ecosistemes
Power EcosistemesPower Ecosistemes
Power EcosistemesSusana
 
Tema 5, vivim en ecosistemes
Tema 5, vivim en ecosistemesTema 5, vivim en ecosistemes
Tema 5, vivim en ecosistemesNĂşria Albert
 
Ecosistemes aquatics
Ecosistemes aquaticsEcosistemes aquatics
Ecosistemes aquaticscolobor
 
Biologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CATBiologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CATMoty Martell
 
Els ecosistemes, conceptes bĂ sics
Els ecosistemes, conceptes bĂ sicsEls ecosistemes, conceptes bĂ sics
Els ecosistemes, conceptes bĂ sicspcvcolegioaltet
 
T.5: Els ecosistemes
T.5: Els ecosistemesT.5: Els ecosistemes
T.5: Els ecosistemesElenita MT
 

What's hot (19)

Treball de naturals
Treball de naturalsTreball de naturals
Treball de naturals
 
Els ecosistemes
Els ecosistemesEls ecosistemes
Els ecosistemes
 
Relacions Ă©ssers Vius 1er E So I 1er Batx
Relacions Ă©ssers Vius 1er  E So I 1er  BatxRelacions Ă©ssers Vius 1er  E So I 1er  Batx
Relacions Ă©ssers Vius 1er E So I 1er Batx
 
Els Ecosistemes
Els EcosistemesEls Ecosistemes
Els Ecosistemes
 
ADAPTACIONS I DIVERSITAT 2
ADAPTACIONS I DIVERSITAT 2ADAPTACIONS I DIVERSITAT 2
ADAPTACIONS I DIVERSITAT 2
 
Els ecosistemes
Els ecosistemesEls ecosistemes
Els ecosistemes
 
Ecosistemes
EcosistemesEcosistemes
Ecosistemes
 
Els ecosistemes.
Els ecosistemes.Els ecosistemes.
Els ecosistemes.
 
Ecosistemes terrestres
Ecosistemes terrestresEcosistemes terrestres
Ecosistemes terrestres
 
Els Ecosistemes (4ESO)
Els Ecosistemes (4ESO)Els Ecosistemes (4ESO)
Els Ecosistemes (4ESO)
 
Power Ecosistemes
Power EcosistemesPower Ecosistemes
Power Ecosistemes
 
Tema 5, vivim en ecosistemes
Tema 5, vivim en ecosistemesTema 5, vivim en ecosistemes
Tema 5, vivim en ecosistemes
 
Ecosistemes aquatics
Ecosistemes aquaticsEcosistemes aquatics
Ecosistemes aquatics
 
Biologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CATBiologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CAT
Biologia PAU. Ecologia. Els ecosistemes. CAT
 
Els ecosistemes, conceptes bĂ sics
Els ecosistemes, conceptes bĂ sicsEls ecosistemes, conceptes bĂ sics
Els ecosistemes, conceptes bĂ sics
 
T.5: Els ecosistemes
T.5: Els ecosistemesT.5: Els ecosistemes
T.5: Els ecosistemes
 
Medi ambient
Medi ambientMedi ambient
Medi ambient
 
Estructura de l’ecosistema
Estructura de l’ecosistemaEstructura de l’ecosistema
Estructura de l’ecosistema
 
Biodiversitat
BiodiversitatBiodiversitat
Biodiversitat
 

Similar to Dossier tema 5 i 6 (Ecosistemes)

Ecologia tema 8
Ecologia tema 8Ecologia tema 8
Ecologia tema 8Anna Giro
 
Hort 5ena setmana ea
Hort 5ena setmana eaHort 5ena setmana ea
Hort 5ena setmana eaM T
 
Ecosfera
EcosferaEcosfera
EcosferaEVAMASO
 
Biosfera ecologia
Biosfera ecologiaBiosfera ecologia
Biosfera ecologiajalturgell
 
Medi tema 5 els Ă©ssers vius i la relaciĂł amb el medi
Medi tema 5   els Ă©ssers vius i la relaciĂł amb el mediMedi tema 5   els Ă©ssers vius i la relaciĂł amb el medi
Medi tema 5 els Ă©ssers vius i la relaciĂł amb el mediciclesuperiorpm
 
Circulacio materia energia
Circulacio materia energiaCirculacio materia energia
Circulacio materia energiaToni C
 
ECOSISTEMES
ECOSISTEMESECOSISTEMES
ECOSISTEMESToni Gomez
 
C.n. 2 eso q.t.2
C.n. 2 eso q.t.2C.n. 2 eso q.t.2
C.n. 2 eso q.t.2cgarau1
 
Activitat camps i boscos devorats, R. Folch
Activitat camps i boscos devorats, R. FolchActivitat camps i boscos devorats, R. Folch
Activitat camps i boscos devorats, R. Folchmlanau5
 
Preguntes del tema 5 de medi: Els Ă©ssers vius i la seva relaciĂł amb el medi
Preguntes del tema 5 de medi: Els Ă©ssers vius i la seva relaciĂł amb el mediPreguntes del tema 5 de medi: Els Ă©ssers vius i la seva relaciĂł amb el medi
Preguntes del tema 5 de medi: Els Ă©ssers vius i la seva relaciĂł amb el medixiispa
 
Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.
Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.
Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.Anna Giro
 
RepĂ s preguntes examen tema 5: Els Ă©ssers vius i la seva relaciĂł amb el medi
RepĂ s preguntes examen tema 5: Els Ă©ssers vius i la seva relaciĂł amb el mediRepĂ s preguntes examen tema 5: Els Ă©ssers vius i la seva relaciĂł amb el medi
RepĂ s preguntes examen tema 5: Els Ă©ssers vius i la seva relaciĂł amb el medielcorreudecinque
 
Els Ă©sser vius .caracterĂ­stiques i funcions
Els Ă©sser vius .caracterĂ­stiques i funcionsEls Ă©sser vius .caracterĂ­stiques i funcions
Els Ă©sser vius .caracterĂ­stiques i funcionsAnna Giro
 
Els Ă©sser vius ( complet)
Els Ă©sser vius ( complet)Els Ă©sser vius ( complet)
Els Ă©sser vius ( complet)Anna Giro
 
ecologia
ecologiaecologia
ecologiaJordi Bas
 
Teoria ecosistemes
Teoria ecosistemesTeoria ecosistemes
Teoria ecosistemesjordimp
 
4rt (tema 6)
4rt (tema 6)4rt (tema 6)
4rt (tema 6)isabel ribas
 
T7 dinĂ mica dels ecosistemes
T7 dinĂ mica dels ecosistemesT7 dinĂ mica dels ecosistemes
T7 dinĂ mica dels ecosistemesmontsejaen
 

Similar to Dossier tema 5 i 6 (Ecosistemes) (20)

Ecologia tema 8
Ecologia tema 8Ecologia tema 8
Ecologia tema 8
 
Hort 5ena setmana ea
Hort 5ena setmana eaHort 5ena setmana ea
Hort 5ena setmana ea
 
Ecosfera
EcosferaEcosfera
Ecosfera
 
Biosfera ecologia
Biosfera ecologiaBiosfera ecologia
Biosfera ecologia
 
Medi tema 5 els Ă©ssers vius i la relaciĂł amb el medi
Medi tema 5   els Ă©ssers vius i la relaciĂł amb el mediMedi tema 5   els Ă©ssers vius i la relaciĂł amb el medi
Medi tema 5 els Ă©ssers vius i la relaciĂł amb el medi
 
Circulacio materia energia
Circulacio materia energiaCirculacio materia energia
Circulacio materia energia
 
ECOSISTEMES
ECOSISTEMESECOSISTEMES
ECOSISTEMES
 
Ecosistemes
EcosistemesEcosistemes
Ecosistemes
 
Dinamica de l’ecosistema
Dinamica de l’ecosistemaDinamica de l’ecosistema
Dinamica de l’ecosistema
 
C.n. 2 eso q.t.2
C.n. 2 eso q.t.2C.n. 2 eso q.t.2
C.n. 2 eso q.t.2
 
Activitat camps i boscos devorats, R. Folch
Activitat camps i boscos devorats, R. FolchActivitat camps i boscos devorats, R. Folch
Activitat camps i boscos devorats, R. Folch
 
Preguntes del tema 5 de medi: Els Ă©ssers vius i la seva relaciĂł amb el medi
Preguntes del tema 5 de medi: Els Ă©ssers vius i la seva relaciĂł amb el mediPreguntes del tema 5 de medi: Els Ă©ssers vius i la seva relaciĂł amb el medi
Preguntes del tema 5 de medi: Els Ă©ssers vius i la seva relaciĂł amb el medi
 
Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.
Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.
Els ésser vius, funcions vitals i cèl·lules.
 
RepĂ s preguntes examen tema 5: Els Ă©ssers vius i la seva relaciĂł amb el medi
RepĂ s preguntes examen tema 5: Els Ă©ssers vius i la seva relaciĂł amb el mediRepĂ s preguntes examen tema 5: Els Ă©ssers vius i la seva relaciĂł amb el medi
RepĂ s preguntes examen tema 5: Els Ă©ssers vius i la seva relaciĂł amb el medi
 
Els Ă©sser vius .caracterĂ­stiques i funcions
Els Ă©sser vius .caracterĂ­stiques i funcionsEls Ă©sser vius .caracterĂ­stiques i funcions
Els Ă©sser vius .caracterĂ­stiques i funcions
 
Els Ă©sser vius ( complet)
Els Ă©sser vius ( complet)Els Ă©sser vius ( complet)
Els Ă©sser vius ( complet)
 
ecologia
ecologiaecologia
ecologia
 
Teoria ecosistemes
Teoria ecosistemesTeoria ecosistemes
Teoria ecosistemes
 
4rt (tema 6)
4rt (tema 6)4rt (tema 6)
4rt (tema 6)
 
T7 dinĂ mica dels ecosistemes
T7 dinĂ mica dels ecosistemesT7 dinĂ mica dels ecosistemes
T7 dinĂ mica dels ecosistemes
 

Dossier tema 5 i 6 (Ecosistemes)

  • 1. 5 L'estructura dels ecosistemes 5.1.- La biosfera, l'ecosfera i els ecosistemes 1. Què Ă©s la biosfera? I l'ecosfera? 2. Quins sĂłn els organismes mĂ©s abundants de la biosfera? 3. Què Ă©s un ecosistema? 4. Com poden ser els ecosistemes a la Terra? 5. Què sĂłn els biomes? 5.2.- Els components de l'ecosistema 1. Quins sĂłn els dos components que podem reconèixer en qualsevol ecosistema? 2. Què Ă©s la biocenosi? 3. A què fan referència els factors biòtics? 4. Com es diu la part inorgĂ nica de l'ecosistema? 5. Què sĂłn els factors abiòtics? 6. L'humitat Ă©s un factor biòtic o abiòtic? 7. Què Ă©s la ecologia? 5.3.- La interacciĂł entre el biòtop i la biocenosi 1. Les caracterĂ­stiques del biòtop influeixen molt sobre la biocenosis d'un ecosistema. Al seu torn, els Ă©ssers vius influeixen sobre les condicions del biòtop. Explica com. 2. Descriu i dibuixa la seqüència del llibre:
  • 2.
  • 3. 5.4.- Les principals adaptacions dels Ă©ssers vius 1. Explica les adaptacions als sistemes terrestres • • • 2. Explica les adaptacions als sistemes aquĂ tics • • • 5.6.- L'hĂ bitat i el nĂ­nxol ecològic 1. Què Ă©s l'hĂ bitat? I el nĂ­nxol ecològic? 2. Quina diferencia hi ha entre hĂ bitat i nĂ­nxol ecològic? 3. Per què hi ha animals, com el talp o la ratapinyada, que viuen en ambients foscos i sĂłn cecs o tenen la visiĂł molt disminuĂŻda? 4. Quins animals creus que tenen una distribuciĂł geogrĂ fica mĂ©s gran : esl homeoterms o el poiquiloterms? Justifica la resposta. 5. A què es refereix quan es parla de competència? 6. Si dos Ă©ssers vius competeixen pel mateix nĂ­nxol ecològic, qui guanyarĂ ? 7. A què ens referim quan parlem d'adaptacions? 5.6.- La matèria i l'energia en els ecosistemes 1. Per què s'utilitza el terme flux per a l'energia i el terme cicle per a la matèria? 2. Completa i pinta el flux d'energia:
  • 4. 3. Completa i pinta el cicle de la matèria: 4. El flux de l'energia Ă©s bidireccional? 5. Hi ha una part de l'energia que no s'utilitza, es perd, de quina forma? 6. La matèria tambĂ© es perd? Quant? 7. Quines diferències hi ha entre els productors i els consumidors? 5.7.- L'alimentaciĂł dels Ă©ssers vius en els ecosistemes 1. D'on obtenen els Ă©ssers vius l'energia? 2. A què es referim amb nivell tròfic?
  • 5. 3. Quants nivells tròfic hi ha? Quins sĂłn? 4. En què es diferencien els consumidors primaris, dels secundaris i dels terciaris? 5. Els fongs i els bacteris sĂłn organismes descomponedors. Quina posiciĂł ocuparia un xampinyĂł en una cadena tròfica? 6. Què sĂłn cadenes tròfiques? I xarxes tròfiques? 7. Què ofereix mĂ©s informaciĂł sobre les relacions tròfiques d'un ecosistema, les cadenes o les xarxes tròfiques? 8. Ordena els Ă©ssers vius segĂĽents formant una cadena atròfica: alga, gambes, lluç, sardina, taurĂł. 9. Les plantes carnĂ­vores sĂłn consumidors secundaris? Per què? 5.8.- Les pirĂ mides ecològiques 1. Què Ă©s una pirĂ mide ecològica? 2. A què equival cada pis de la pirĂ mide? 3. Quins tipus de pirĂ mide hi ha? Per a què serveix cadascuna? 4. Per què les pirĂ mides d'energia no poden ser invertides? 5.9.- El paper dels productors i els descomponedors 1. Els productor quin tipus de nutriciĂł tenen? I els consumidors? 2. Què fan els descomponedors? 3. Quins organismes utilitzen els productes resultants de l'activitat dels descomponedors? 4. Què passa amb la matèria orgĂ nica dels productors que els consumidors primaris no poden utilitzar? 5. En les cadenes tròfiques segĂĽents qui rep mĂ©s energia, el gat salvatge o el mussol? Per què? a) Pastura →llebre→gat salvatge
  • 6. b) Arbre→papallona→gripau→serp→ 6. Els consumidors primaris s'alimenten de vegetals. On hi haurĂ  mĂ©s a l'alta muntanya o al bosc? 5.10.- Les relacions biòtiques 1. Què sĂłn les relacions biòtiques? 2. Quines relacions intraespecĂ­fiques hi ha? Posa algun exemple de cada. 3. Quines relacions interespecĂ­fiques hi ha? Posa algun exemple de cada. 5.11.- L'autoregulaciĂł de les poblacions 1. Què vol dir que una poblaciĂł creix de forma exponencial? 2. A què fa referència la capacitat de sosteniment? 3. Què passaria a una poblaciĂł que creixĂ©s de manera exponencial i per sobre de la capacitat de sosteniment? 4. A mĂ©s del sistema depredador-presa, quins altres factors poden influir en el creixement d'una poblaciĂł?
  • 7. Els 6 ecosistemas de la Terra 6.1.- Els ecosistemes terrestres 1. Quins factors determinen els diferents ecosistemes terrestres? 2. Per què Ă©s necessĂ ria la llum en els ecosistemes terrestres? 3. Quines tres grans zones es diferencies segons les condicions climĂ tiques? 4. enumera i explica breument els principals ecosistemes terrestres. 5. Indica quines caracterĂ­stiques tenen en comĂş la tundra i la taigĂ . 6.2.- Exemples d’ecosistemes terrestres naturals 1. Explica breument i dibuixa l’ecosistema d’alta muntanya 2. Explica breument i dibuixa l’ecosistema de boscos caducifolis
  • 8. 6.3.- Exemples d’ecosistemes terrestres humanitzats 1. Explica breument i dibuixa l’ecosistema de conreus 2. Explica breument i dibuixa l’ecosistema de parcs i jardins
  • 9. 6.4.- Els ecosistemes aquĂ tics 1. Què sĂłn els ecosistemes aquĂ tics? 2. Quins sĂłn els seus factors abiòtics? 3. com classifiquem els Ă©ssers vius segons la seva manera de viure? 4. En què es diferencies els ecosistemes marins de les aigĂĽes dolces? 5. Als ecosistemes aquĂ tics de zones molt fredes se sol formar una capa superficial de glaç, però les zones profundes no es glacen mai. A què creus que es degut? 6. Creus que hi ha consumidors primaris a la regiĂł abissal dels oceans? 7. Creus que hi ha zona abissal a les aigĂĽes dolces? 8. De quins organismes fotosintètics provĂ© la matèria orgĂ nica de la qual s’alimenten els Ă©ssers aquĂ tics? 9. Quins dos tipus de fauna podem distingir en els ecosistemes d’aigua dolça i com sĂłn. 6.5.- Exemples d’ecosistemes marins 1. Explica breument i dibuixa l’ecosistema zona intermareal 2. Explica breument i dibuixa l’ecosistema del fons sorrenc por profund
  • 10. 6.6.- Exemples d’ecosistemes d’aigua dolça 1. Explica breument i dibuixa l’ecosistema de rius i rierols 2. Explica breument i dibuixa l’ecosistema de llacs i aiguamolls
  • 11. 6.7.- ValoraciĂł de la biodiversitat 1. Què Ă©s la biodiversitat? 2. Què Ă©s la biomasa? 3. Què farem per tal de valorar la biodiversitat? 4. Qui tĂ© mĂ©s biodiversitat: o La part sorrenca i seca d’una platja o la zona intermareal. o Un conreu de gira-sols o el marge de la carretera que hi ha la costat o Un prat silvestre o un hort o Un bosc autòcton o una plantaciĂł de pollancres. 6.8.- El sòl com a ecosistema 1. Què Ă©s el sòl? 2. A què ens referim al el biòtop del sòl? I la biocenosi? 3. Descriu i dibuixa les fases de formaciĂł d’un sòl. A què es deguda la de