1. Curs de formació
Espirometria
1 Anatomia i Anatomia Fisiologia
fisologia
20101 2
Sistema Respiratori Respiració externa
Intercanvi d’O2 i CO2 Via aèria
Respiració
entre la sang i superior
externa l’atmosfera → PULMÓ Via aèria
inferior
Pulmons
unitats
Intercanvi d’O2 i CO2 alveolars Altres
Respiració
entre la sang i els
interna estructures
teixits → TEIXITS Músculs
Caixa òssia
Pleura
3 4
Respiració externa
Via aèria
superior
Via aèria
inferior
Pulmons
unitats
alveolars Altres
estructures Músculs
Caixa òssia
Pleura
5 6
1

2. Via aèria superior Respiració externa
Via aèria
 Nas/boca superior
 Cavitat nasal
Via aèria
 Faringe
inferior
Pulmons
 Laringe unitats
alveolars Altres
estructures Músculs
Caixa òssia
Pleura
7 8
Tràquea i bronquis
Via aèria inferior
Tubs buits per on condueix
l’aire fins els alvèols
• Epiteli ciliat pseudo-estratificat
• Membrana basal
• Capa muscular i fibres elàstiques
Format • Estructures accessòries: glàndules i teixit connectiu
(vasos, nervis)
9 10
Tràquea Bronquis
1ª generació
Va des de la laringe fins a la divisió
Primera divisió a
dels bronquis principals dret i esquerra partir de la tràquea
Bronqui principal dret i esquerre
Envoltats totalment per cartílag
20 cartílags en forma de C
Paret anterior i lateral coberta per 2ª generació
cartílag Pulmó dret Pulmó esquerre
• Lobul superior • Lobul superior
• Lòbul mig • Lòbul inferior
• Lòbul inferior
Paret posterior membranosa
11 12
2

3. Pulmons Bronquis / Bronquiols
Bronquis 15 generacions
Tenen cartílag
No tenen cartílag
...després venen els bronquiols
Terminal → Respiratoris → Conductes i sacs alveolars
Ací
13 14
Respiració externa
Via aèria
superior
Via aèria
inferior
Pulmons
unitats
alveolars Altres
estructures Músculs
Caixa òssia
Pleura
15 16
Alvèols Artèries
300 milions d’alveols Artèries Artèries
pulmonars bronquials
Superfície: 140 m2
• Neixen del ventricle dret (sang • Neixen de l’aorta (sang oxigenada)
venosa)
• Irriguen l’arbre bronquial en tota la
• Es disgreguen en llit capil·lar en seva extensió
arribar al bronquiol respiratori
• Funció: Oxigenar les estructures del
Epiteli monoestratificat (pneumocits I i II) • Funció: Oxigenar la sang per la sistema respiratori
resta de l’organisme
d’una micra de gruix amb la membrana basal.
17 18
3

4. Venes
Venes Venes
pulmonars bronquials
verdaderes
• Regions irrigades per artèries • Regió perihiliar d’artèries bronquials
pulmonars
• Drenen al ventricle dret
• Vies aèries interiors del pulmó
irrigades per artèries bronquials
• Drenen al ventricle esquerre
19 20
Tòrax ossi
Respiració externa
Via aèria • 12 costelles + cartílags
superior
Via aèria • 12 vèrtebres
inferior • 1 Esternó
Pulmons
unitats
• 2 Clavícules
alveolars Altres
estructures Músculs
• 2 Omòplats
Caixa òssia
Pleura
21 22
Músculs toràcics Pleura
• Diafragma Membrana pleural
• Intercostals Recobreix la part interna
Pleura parietal
• Externs de la cavitat òssia
• Interns Recobreix per fora
Pleura visceral
els pulmons
• Accessoris
• Paret ant-lat abdomen
• M. del coll-tòrax Cavitat pleural
• M.braços-tórax
Espai entre ambdues pleures i conté
una mínima quantitat de líquid.
23 24
4

5. Funció del pulmó
Oxigenar la sang i
eliminar el CO2 produït
Anatomia Fisiologia
Via aèria Unitats alveolars
 Condueix l’aire oxigenat a l'alvèol  Pas d’O2 de l’alvèol al capil·lar
 Condueix l'aire ric en CO2 i menys  Pas de CO2 del capil·lar a l’alvèol
oxigenat a l’exterior
Difusió
25 26
Intercanvi de gasos Control de la respiració
SNC M.Inspiratoris Caixa toràcica
Expansió
Contracció
 Pressió
negativa
Canvis en sang Pressions
pO2, pCO2 i Ph Gasometria Volums Pleura
ESPIROMETRIA
Intercanvi INSPIROMETRIA
Difusió
de gasos Transmissió
Succió
Entrada d’aire per
aire a l’alvèol Alvèols
la via aèrea
27 28
Respiració Treball respiratori
La respiració és un acte involuntari que
podem controlar durant un període de temps
de l’energia en situació basal es
5%
gasta per a la respiració
Inspiració Contracció de músculs inspiratoris
Espiració Passiva l’energia en l’exercici es
20%
gasta per a la respiració
Espiració Contracció activa de músculs espiratoris
(músculs abdominals)
forçada
29 30
5

6. Relació caixa toràcica/pulmó Elastància
...és la propietat de la matèria que li permet
L’aparell ventilatori
Paret
Pulmons toràcica Elàstància retornar a la seva forma original després de
ser deformada per una força externa
depèn de... Pleura parietal
i visceral
P
Retrocés elàstic del pulmó E Elastància
VOLU V
M
El retrocés elàstic del pulmó en
direcció centrípeta està equilibrat
PRESSIÓ
per el retrocés elàstic de la paret
toràcica en direcció centrí
31 32
Elastància / Compliancia Elastància / Compliancia pulmonar
En el pulmó la força externa que el deforma és
la pressió negativa que fa la caixa toràcica Enfisema Fibrosi
pulmonar pulmonar
La deformació, o
canvi de volum = volum d’aire
Compliància = Distensibilitat Perd elastància ↓E Augmenta l’eslastància ↑E i
i és més distensible ↑CL és menys distensible ↓CL
V
CL Compliànci a
P
33 34
Relació caixa toràcica/pulmó Relació caixa toràcica/pulmó
Els músculs inspiratoris es contrauen
Pressió en cavitat pleural = Inspiració i eixamplen la caixa toràcica
Repòs Pressió subatmosfèrica de -5 cmH2O
↓Pressió pleural →
↓alveolar
Si no hi ha moviment d’aire, (subatmosfèrica)
la pressió de la via aèria és
l’atmosfèrica Succió d’aire de l’exterior fins que la via aèria
arriba a la pressió atmosfèrica
35 36
6

7. Relació caixa toràcica/pulmó
-
Durant la inspiració les forces per
-
Espiració superar la resistència elàstica del
-
pulmó estan enmagatzemades
-
Quan s’alliberen es -
produeix la espiració - +
0
-
- -
-
El retrocés del pulmó fa que pressió intraalveolar
sigui superior a la de la boca → aire flueix a l’exterior REPÒS INSPIRACIÓ ESPIRACIÓ
37 38
EXTRATORÀCIC
Pressió intrapleural
REPÒS
INTRATORÀCIC
EXTRATORÀCIC
INTRATORÀCIC
PRESSIÓ INTRAPLEURAL (KPa) ESPIRACIÓ
INSPIRACIÓ
39 40
Com podem mesurar el pas de l’aire?
El pas de la sortida de
l’aire el mesurem amb
una
espirometria
S= π . r2
El pas de l’entrada
de l’aire el mesurem
amb una
inspirometria
41 42
7

8. Espirometria Espirometria
Mesura el volum d’aire que podem En condicions normals en el primer segon
treure després d’una inspiració màxima (FEV1) podem treure entre 70-80% d’aire que
podem movilitzar (FVC)
Tot l’aire que podem treure en
FVC una maniobra forçada
Quan hi ha una obstrucció
Quan hi ha un problema
l’aire total que podem treure
L’aire que podem treure en el restrictiu no podem
FEV1 primer segon
és el mateix (FVC) però no
movilitzar la mateixa
aconseguim el 70 % en el
quantitat d’aire.
primer segon
Quin percentatge de tot l’aire que podem
FEV1/FVC treure el traiem en el primer segon
En el primer segon poden
treure el 70% dels que
43 44
movilitzem
8