Pla local joventut 2015 2018 final

PLA LOCAL DE JOVENTUT DE MARTORELLES
2015-2018

Volem expressar el nostre agraïment a totes les persones que han participat i fet possible
l’elaboració d’aquest Pla local de joventut; institucions (Consell Comarcal del Vallès Oriental,
Diputació de Barcelona, Ajuntament de Martorelles), tècnics i professionals dels àmbits de
l’educació, ocupació, salut, joventut, cultura, esports, comunicació i cossos de seguretat i de
manera molt especial als joves de Martorelles que ens han ajudat a comprendre una mica millor
la seva realitat i les seves necessitats. Així com el suport en la redacció d’índic –iniciatives
Socials.
2

ÍNDEX
Pàgina
1. Presentació 4
1.1 Introducció 5
2. Criteris generals 7
3. Procés metodològic 8
4. Bases del Pla 11
o Missió 11
o Visió 11
o Objectius generals del PLJ 15
o Destinataris 16
5. La població jove de Martorelles 17
6. Eixos d’actuació, àmbits d’actuació, objectius i accions 18
Eix 1: Viure a Martorelles 19
 Educació 22
 Ocupació 26
 Salut 35
Eix 2: Gaudir a Martorelles 40
 Lleure 43
 Comunicació 44
 Participació 45
7. Implementació del Pla local de joventut 47
o Estructura organitzativa 48
o Recursos econòmics 49
o Seguiment i avaluació 50
3

8. Annex: fitxes d’actuacions 53
1- Presentació
Em plau presentar-vos el Pla local de joventut, que durant aquest darrer any des de l’Àrea de
Joventut s’ha coordinat la seva elaboració i redacció. Aquest consta de la seva corresponent
diagnosi, les propostes, els programes i els projectes que s’integren com a eixos d’acció d’aquest
mandat, Viure a Martorelles; educació, ocupació i salut, i Gaudir a Martorelles; Lleure,
comunicació i participació.
L’Ajuntament de Martorelles ha elaborat aquest pla per concedir a l’Àrea de Joventut de la
importància que li correspon, i per reivindicar i reconèixer els joves com a destinataris de l’acció
de govern i de les seves polítiques actives, que des de la transversalitat es treballen a les
diferents àrees del consistori, com a important segment de la societat martorellenca que són.
Les polítiques de joventut s’han obert a la participació, i entenem que tant han de ser adreçades
als joves com pensades pels joves, i facilitar així la seva intervenció activa en la definició de les
polítiques que més els afecten.
La participació és una eina i un dels objectius fonamentals de qualsevol acció política, també de
joventut. A través d’aquesta participació activa es contribueix a la seva integració en la comunitat
i, d’altra banda, permet un millor i permanent coneixement de la seva realitat.
Aquest Pla local de joventut reflecteix la voluntat d’acompanyar-los en aquells aspectes que més
afecten la seva vida, com l’educació, l’ocupació, la salut, el lleure, la participació, i la
comunicació.
Desitgem que aquest Pla sigui útil a la joventut de Martorelles com per al propi Ajuntament, i què
amb la complicitat i participació mútua, esdevingui un instrument útil i eficaç al servei del municipi
i d’una part important de la nostra ciutadania.
Marc Candela i Callado
Regidor de Cultura i Joventut.
4

1.1 INTRODUCCIÓ
El Pla local de joventut de Martorelles (PLJ) que es presenta a continuació és el primer Pla Local
de Joventut amb que compta el municipi. Fins ara les polítiques i accions en l’àmbit de la joventut
que s’han impulsat a Martorelles han estat disperses i no responien a una planificació global
ordenada i estratègica. El PLJ és concep com l’instrument que ha d’ajudar a ordenar i definir les
actuacions municipals en matèria de joventut, implicant els agents socials del territori i els i les
joves en una estratègia conjunta d’actuació. Per tant, cal concebre el PLJ com una eina i no com
un objectiu final en sí mateix, en la mesura que la qüestió no és tenir un Pla per tenir un
document aprovat, sinó que ha de servir per establir una estratègia global en matèria de joventut
que ajudi a impulsar polítiques destinades a millorar les condicions de vida dels i les joves de
Martorelles.
El PLJ parteix d’una anàlisi de la realitat juvenil (anàlisi quantitatiu i qualitatiu de la situació dels
joves), del mapa de recursos existents al municipi, així com d’un procés de reflexió col·lectiu on
han intervingut els diferents agents implicats: polítics, tècnics, agents socials i joves.
També s’ha tingut en compte el nou marc normatiu en la mesura que la llei de polítiques de
joventut incorpora algunes novetats i reptes, entre les que volem destacar:
 Ordenació de les polítiques de joventut i delimitació de competències i
responsabilitats.
La LPJ endreça i regula les polítiques de joventut que duen a terme les diferents
administracions: des de l’àmbit autonòmic fins a l’àmbit local (ajuntaments i consells
comarcals).
 L’emancipació com a eix prioritari de les polítiques de joventut
La LPJ defineix les persones joves com un col·lectiu
majoritàriament immers en processos formatius, d’inserció
laboral i d’emancipació domiciliària, dels quals es deriven
unes identitats i actituds similars. Les trajectòries personals
dels i les joves, doncs, vénen fortament condicionades per
una sèrie d’aspectes nuclears: habitatge, formació i treball.
Això converteix la gent jove en un col·lectiu especialment
vulnerable. La necessitat d’atendre les necessitats
derivades de tots aquests factors ha convertit el suport a
l’emancipació juvenil en el pilar central de les polítiques de
joventut catalanes.
Quan la Generalitat va assumir la
competència exclusiva en matèria
de joventut, es van anar impulsant
diverses actuacions, però no va
ser fins l’any 2000 que es va
disposar d’un instrument
estratègic d’ordenació i
planificació: el Pla Nacional de
Joventut de Catalunya (PNJCat).
Amb l’aprovació de la Llei 33/2010
de polítiques de joventut (LPJ) - es
crea un marc jurídic per regular i
blindar aquesta competència.
5

 Una aposta per la participació juvenil
Malgrat fer un èmfasi especial en l’emancipació juvenil, la LPJ no deixa de banda la
participació, un eix de treball al qual les polítiques de joventut sempre han donat molta
importància. La llei fa una referència explícita a la necessitat que les administracions
potenciïn la participació juvenil en la vida pública.
Així mateix el Pla d’actuació territorial de polítiques de joventut 2016 (PATJ-2016) és l’eina
que desplega i concreta les prioritats que el món local ha de desenvolupar en l’horitzó 2016 per a
la consecució dels objectius del PNJCat. Entre altres aspectes, el PATJ-2016 posa èmfasi en la
necessitat de continuar fent esforços per treballar entorn les dificultats d’emancipació domiciliària
de les persones joves, els desavantatges dels joves en el mercat laboral, la transició educativa
cap al mercat laboral, la implicació en mecanismes institucionals de participació o l’accés a la
cultura i el consum d’oci, per posar alguns exemples.
Per tant, el PLJ de Martorelles s’emmarca en aquest àmbit local d’actuació, com una eina que ha
d’orientar, planificar i coordinar les diferents actuacions adreçades als i les joves del municipi.
6

2- CRITERIS GENERALS
E PLJ de Martorelles, es fonamenta en alguns criteris bàsics i premisses que han orientat el
treball en les successives fases del projecte.
Lideratge polític
Voluntat política per impulsar i
executar el Pla. Per tant, s'ha
visualitzat aquest suport,
treballat pel consens,
dimensionat les actuacions
que se’n desprenen, exercit el
lideratge, delegat, compartit
responsabilitats, fent un
seguiment i rendint comptes.
Transversalitat
El Pla és necessariament
transversal.La realitat dels
joves és una realitat complexa i
les seves necessitats no poden
ser abordades des d’una lògica
departamental sinó que
requereix d’una lògica de
treball integrada i transversal.
Realisme
El Pla ha de ser una eina que
ens ajudi a optimitzar,
planificar i avaluar les
actuacions. Estableix els
objectius i els reptes pels quals
hem de treballar, amb l’ambició
necessària, però sense perdre
de vista la realitat des de la
que treballem.
Coherència
El Pla és coherent amb
l’organització municipal i amb
els altres Plans i projectes que
es desenvolupen al municipi.
7

3-PROCÉS METODOLÒGIC
El procés ha comptat amb dues grans fases: Fase de diagnòstic i anàlisi de la realitat juvenil; i
Fase de definició i disseny del Pla d’Acció. A partir d’aquí, caldrà iniciar la Fase d’implementació i
avaluació:
Fase de diagnòstic i anàlisi de la realitat juvenil
Aquesta primera fase tenia com objectiu principal l’aproximació al coneixement de la realitat
juvenil de Martorelles des d’un vessant quantitativa i qualitativa (anàlisi de la realitat juvenil) i la
identificació i anàlisi dels recursos i polítiques de joventut desenvolupades (anàlisi de les
polítiques de joventut).
Ara bé, analitzar tots els aspectes de la vida dels joves i les polítiques que els afecten, encara
que sigui des de l’àmbit municipal, és una tasca ingent. Per això, a l’hora de fer aquesta
aproximació a la realitat juvenil ha estat necessari prioritzar els aspectes sobre els que volíem
centrar l’anàlisi i focalitzar la mirada, entenen aquesta tasca com una oportunitat per dotar
d’intencionalitat el treball realitzat tal i com recomanen les directrius de la Direcció General de
Joventut de la Generalitat de Catalunya.
Per fer aquest plantejament inicial s’ha treballat conjuntament amb els responsables tècnics i
polítics de la regidoria de joventut per donar una orientació estratègica a la diagnosi plantejant
quatre grans àmbits de treball principals:
• Els processos de formació i ocupació: Martorelles no compta amb cap centre de
formació i tots els joves es desplacen a municipis veïns per formar-se. Cal conèixer de
quina manera s’estan donant aquests processos de formació i en quina mesura els joves
de Martorelles tenen oportunitats per formar-se i accedir al mercat laboral.
Fase de diagnòstic
i anàlisi de la
realitat juvenil
Fase de definició i
disseny del Pla
d'Acció
Fase
d'implementació i
avaluació
8

• El lleure dels joves: Martorelles és un poble petit, amb una oferta molt limitada
d’activitats de lleure. La manca d’un espai jove de referència i d’una oferta estructurada
d’activitats fa que els joves es desplacin a altres municipis a la recerca d’opcions de
lleure.
• La salut dels joves: Martorelles és un poble amb una configuració urbana singular, amb
moltes cases unifamiliars i manca d’un centre urbà de referència que dificulta la detecció
i control de certes conductes de risc. La manca d’oferta d’oci, provoca que els joves es
desplacin a altres municipis i les conductes de risc no es detecten ja que es deslocalitzen
les problemàtiques.
• La comunicació i participació jove: La manca d’una estratègia comunicativa i la falta
de referents i interlocutors entre el col·lectiu juvenil, ha fet que els processos de
comunicació i participació amb els joves siguin molt febles a Martorelles.
Per aprofundir en aquestes problemàtiques s’han dut a terme a diferents accions:
 Anàlisi i explotació de dades secundàries: S’ha realitzat una aproximació a la realitat
juvenil des de la perspectiva de les dades sociodemogràfiques.
• Treball de camp: S’han recollit i contrastat les percepcions i visions que tenen diferents
agents sobre la realitat juvenil de Martorelles.
- Treball amb l’àmbit tècnic: S’han fet dues sessions de treball temàtiques amb els
professionals i tècnics:
o Sessió sobre formació, ocupació, comunicació i lleure: on van participar
tècnics i professionals dels serveis de joventut, consell comarcal,
comunicació, cultura, educació i director de l’institut.
o Sessió sobre salut jove: on van participar tècnics de l’àrea bàsica de
salut, mossos d’esquadra, policia local i joventut.
- Sessions de treball amb joves: El treball amb els joves es va plantejar de forma
presencial i virtual a partir de la realització de grups de discussió, entrevistes i enquestes:
o Sessió amb joves usuaris del Casal de Joves.
o Sessió amb joves de l’Agrupament Escolta Galzeran.
o Sessió amb joves del grup GASC.
o Enquestes en el marc de la Festa Major.
o Enquestes a joves alumnes de l’Institut.
9

Fase de definició i disseny del Pla d’Acció
A partir del diagnòstic realitzat s’ha fet un treball tècnic i polític intern per tal d’avaluar les
diferents necessitats identificades, analitzar les actuacions que s’estan impulsant i valorar el grau
de resposta a aquestes necessitats.
10

4- BASES DEL PLA
El Pla Local de Joventut de Martorelles aborda diferents àmbits d’intervenció de les polítiques de
joventut. La missió del PLJ resumeix la filosofia del projecte i es desplega mitjançant una visió i
uns objectius generals amb la voluntat de donar resposta a les mancances i necessitats
detectades.
MISSIÓ
Pretenem posar a l’abast del jovent de Martorelles els diferents recursos presents en el seu
entorn, tant en l’àmbit local com comarcal, promovent la seva participació en la societat de la
qual formen part, per tal que puguin escollir i construir en llibertat i igualtat d'oportunitats el seu
propi projecte personal i col·lectiu.
El Servei de Joventut vetlla per tal de donar veu i atendre les necessitats dels joves de
Martorelles i que les seves necessitats siguin tingudes en compte des dels diferents àmbits
d’actuació municipals.
VISIÓ
Transversalitat i interdepartamentalitat
El PLJ pretén intervenir en diferents aspectes de la vida del jovent: educació, treball, lleure, salut,
etc. Per això es requereix que les polítiques de joventut siguin desenvolupades de manera
transversal i puguin incidir en diferents àmbits de la vida del jove. La
transversalitat es basa en la coordinació en el disseny i la
implementació de polítiques adreçades a la joventut, permet unificar
actuacions i facilita la flexibilitat en les respostes que es donen des de
l’organització municipal. S’intenta atendre, així, a la joventut des de
totes les perspectives possibles i, per tant, s’incideix necessàriament
en àmbits de gestió propis d’altres departaments de l’Ajuntament. Les
polítiques de joventut han de ser necessàriament transversals per tal
de promoure canvis d’actitud i nous estils de treball que afavoreixin
les lògiques d’integrar, de sumar i de compartir. Impulsar aquesta
transversalitat, però, no depèn exclusivament dels responsables de
joventut, sinó que és una responsabilitat compartida per tota
l’organització municipal.
Les polítiques de
joventut es conceben a
partir de tres principis
bàsics; la transversalitat
o interdepartamentalitat,
la participació i la
interinstitucionalitat.
Aquests principis són els
elements bàsics que
inspiren la metodologia
de treball del PLJ.
11

Participació
Cal donar veu al jovent del municipi per tal d’apropar-los les polítiques i crear dinàmiques i
processos per poder facilitar-los la seva intervenció. Aquesta participació ha de servir per poder
construir col·lectivament cultura participativa i possibilitar que les persones joves puguin vincular-
se i formar part dels processos de presa de decisió: personalment, per construir el propi projecte
de vida, i col·lectivament, per incidir en les relacions i l’entorn que els envolta.
Les persones joves poden participar en les polítiques de joventut a través de la pròpia acció o
mitjançant la interlocució i el diàleg amb l’Ajuntament.
‐ La interlocució: és una condició prèvia a qualsevol altra actuació que es vulgui emprendre.
Una bona política de joventut ha de garantir un nivell raonable d’interlocució juvenil. El
servei de cultura i joventut té l’obligació de garantir que l’Ajuntament disposi de persones
destinades a la missió principal de comunicar-se i interlocutar amb el jovent. És
necessari disposar d’espais i equipaments especialitzats que ho facin possible, que
facilitin la interlocució amb joves.
‐ L’acompanyament: és donar un pas més enllà de la simple interlocució o prestació de
servei. És molt probable, que la primera vegada que un jove s’apropa a l’Ajuntament, ho
faci a través del servei de joventut. Sovint no n’hi ha prou de respondre el seu dubte i
donar-li el servei, sinó que cal fer un seguiment i acompanyar-lo, fer-li costat i anar-li
mostrant els diferents recursos a què ha de poder tenir accés en cada estadi de la seva
evolució. Un Ajuntament que es fa present acompanyant amb discreció, però amb
eficiència, és un Ajuntament que educa al mateix temps que presta servei.
‐ La promoció de la joventut l’han de fer els professionals de joventut. Els objectius
principals del servei de joventut és generar serveis, recursos i programacions que
garanteixin al jovent la possibilitat de viure i desenvolupar-se personalment amb plenitud.
Transformació
El Pla ha de contemplar i avaluar l'impacte positiu en la realitat juvenil i de l'entorn, amb el seu
plantejament integral ha de promocionar i transformar les condicions de vida per millorar-les i que
les persones puguin desenvolupar plenament el seu propi projecte de vida. Fent possible,
promocionant i potenciant un entorn-societat que ho permeti tenint en compte:
- La inclusió (perspectiva inclusiva): generar oportunitats socials pel desenvolupament
personal i col·lecti dels i les joves, establint mecanismes polítics i socials necessaris per
generar noves dinàmiques d'inclusió.
12

- L’universalitat: Dissenyar accions i programes que arribin a totes les persones joves
tenint en compte la diversitat i atenent les necessitats diferencials i especificitats que
puguin existir. Tenint en compte que la diversitat no esdevingui desigualtat, potenciant la
diferència com a valor de qualitat.
- Lluita contra les desigualtats socials: Existeixen un factors que són el sexe, l'edat,
l’origen, el territori, “classe” social o les discapacitats que generen desigualtat social de
manera estructural. El PLJ ha de desenvolupar accions que permetin disminuir els
efectes diferencials d'aquests factors per possibilitar que totes les persones joves puguin
desenvolupar el seu propi projecte de vida en plenitud i igualtat.
Integralitat
Les diferent esferes de la vida de les persones estan interconnectades. Aquesta interconnexió
implica treballar les polítiques de joventut des d'una perspectiva integral, tenint en compte la
multicausalitat de les problemàtiques, la multiplicitat dels agents implicats i els diferents
processos (transicions) juvenils. Per donar resposta a aquest concepte s'ha d'incorporar com a
metodologia i filosofia de treball:
- La transversaliat: treballar de manera transversal implica incorporar la perspectiva
juvenil en les diferents àrees i en les accions que desenvolupen, de manera que
aquestes integrin les necessitats i problemàtiques de les persones joves en la política
pública. Cal treballar des de la Interdepartamentalitat.
- El treball en xarxa: implica l'establiment de mecanismes estables de coordinació i
treball conjunt entre els diferents agents socials i institucions implicades en les
polítiques de joventut. Està directament lligat al concepte de coresponsabilitat.
Qualitat
La qualitat en el seu espectre més ampli, el PLJ ha de partir de la incorporació de criteris de
qualitat, eficàcia i eficiència, fent esment a les bones pràctiques en matèria de joventut,
contemplant:
- L’adequació de la realitat: el PLJ s'ha d’adequar a la realitat social per tal de respondre
a les necessitats i projectes de la gent jove. És per aquest motiu que és imprescindible
que es facin sobre el coneixement constant de la realitat juvenil i de l'entorn social.
- La proximitat: Ajustar-se a les necessitats de cada col·lectiu, sota el principi de
subsidiarietat.
- La innovació i creativitat: el PLJ ha d'estar a la recerca de les novetats i fenomenologia
social, proposant i incorporant accions innovadores, de resposta creativa, a les
necessitats i/o problemàtiques, nodrint-se de l'estudi comparat amb d'altres experiències
nacionals i/o internacionals que en la seva flexibilitat puguin ser incorporades, des de la
13

perspectiva d'una realitat canviant. És el que en podríem dir I+D+I en matèria juvenil.
- L’avaluació: el PLJ ha d'incorporar des del disseny, una mirada d'avaluació que
contribueix a generar coneixements i aprenentatges respecte a les accions plantejades.
Interinstitucionalitat
La interinstitucionalitat es refereix a la racionalització i coordinació de les polítiques de joventut
de les diverses institucions i administracions, amb la finalitat de col·laborar per oferir serveis al
jovent. L’Ajuntament de Martorelles, com a ens local compte amb recursos limitats i necessita
d’aquesta col·laboració per poder donar resposta als i les joves del municipi. Per tant, s’ha de
treballar conjuntament, entre l’administració municipal i les administracions que tenen les
competències que a l’ajuntament li manquen i coordinant-se conjuntament amb les competències
que es comparteixen.
Diputació de Barcelona
L’Oficina del Pla Jove ofereix suport tècnic, formatiu i econòmic a les regidories de joventut dels
municipis de la província de Barcelona amb l'objectiu d'impulsar i fomentar les polítiques per a
joves. Un exemple d’aquesta col·laboració ha estat el suport a l’elaboració d’aquest Pla Local de
Joventut. A més a més, des d’altres àrees de la Diputació i a través del catàleg d’activitats es
presta suport per l’organització d’activitats, xerrades i tallers en l’àmbit cultural, de salut o de
lleure.
Consell
Comarcal
del Vallès
Oriental
Diputació de
Barcelona
Ajuntament
de
Martorelles
Generalitat
de
Catalunya
14

Consell Comarcal del Vallès Oriental
El Consell Comarcal, com a administració de segon nivell, dóna suport als municipis per a que
desenvolupin les seves polítiques de joventut. En aquest sentit, el Pla Comarcal de Joventut
recull els principals objectius, programes i projectes fruit de les demandes, necessitats i prioritats
dels municipis de la comarca. També contribueix a definir, coordinar i impulsar les polítiques de
joventut dels municipis, alhora que proporciona una visió global de la comarca.
Generalitat de Catalunya
La Direcció General de Joventut (DGJ) és l’organisme encarregat de definir, organitzar i impulsar
les polítiques de joventut de la Generalitat de Catalunya. També és la principal responsable del
disseny, coordinació i seguiment del Pla Nacional de Joventut de Catalunya, instrument de
referència de les diferents administracions i agents socials implicats en l’impuls de les polítiques
juvenils arreu del territori. Entre les prioritats de la DGJ cal destacar les polítiques d’emancipació
juvenil, centrades en els eixos d’habitatge, treball i educació. A més, també incideix en àrees
com ara la salut i la prevenció, la cultura, la participació juvenil o el foment de la cohesió social.
Entre les polítiques gestionades directament des de la DGJ cal destacar l’educació en el lleure, la
formació de monitors i directors, la regulació normativa de les instal·lacions juvenils i els diferents
programes d’estades i vacances. També la promoció de l’associacionisme oferint recursos per a
entitats juvenils i altres actuacions relacionades amb aquest àmbit, així com els ajuts per a
programes internacionals.
OBJECTIUS GENERALS DEL PLJ
Els objectius generals del Pla Local de Joventut són:
• Donar resposta a les necessitats vinculades a la joventut com a etapa del cicle vital on es
donen certes transicions o processos d’emancipació a partir dels quals el jove defineix la
seva vida adulta. Ens referim a aspectes relacionats amb les transicions educatives, laborals,
residencials, familiars i ciutadanes.
• Reconèixer les necessitats de les persones joves que no estan relacionades amb les
transicions i amb la construcció del seu futur, sinó que fan referència al moment present: són
necessitats vinculades al benestar.
• Dissenyar projectes orientats a les necessitats i oportunitats de les persones joves
condicionades pel seu entorn (econòmic, social, familiar...). Si les polítiques de joventut volen
ser realment incidents, cal que tinguin en compte aquest entorn i es dirigeixin també a
15

transformar-lo. Les polítiques de joventut no s’han d’orientar només a la condició juvenil, sinó
també a la situació social dels i de les joves.
Objectius de concreció dels projectes/accions en funció del eixos prioritzats
 Contribuir al desenvolupament social dels joves, oferint eines i recursos per a la seva
emancipació i autonomia personal.
 Estructurar una proposta de lleure adreçada als joves que fomenti el seu creixement i atengui
a les seves necessitats i interessos.
 Definir i consolidar uns canals de comunicació que facilitin l’establiment de mecanismes
d’interlocució entre el consistori i la joventut del poble.
 Treballar per una millor detecció i prevenció de les conductes de risc que tenen els joves i
fomentar hàbits de vida saludables.
DESTINATARIS
El públic objectiu al qual s’adreça el PLJ el constitueixen els joves d’edats compreses entre 12 i
29 anys. Tot i que la Llei 33/2010 de politiques de joventut se centra en les edats compreses
entre els 15 i els 29 anys, en alguns aspectes s’ha ampliat la franja fins els 12 anys, atès que
alguna de les actuacions i serveis de joventut s’adrecen a la població que ha començat
l’educació secundària obligatòria.
Per aquest motiu i atenent a la diversitat d’edats, el PLJ treballa cadascuna de les actuacions de
manera segmentada, tenint en compte el públic al qual s’adrecen. S’ha de tenir en compte que
no totes les actuacions del Pla s’adrecen a tots els i les joves, sinó que cadascuna es dissenya
específicament per a un tram d’edat en concret.
16

5- La població jove de Martorelles
El municipi de Martorelles ha passat de tenir l’any 2003 una població de 4.915 habitants a tenir-
ne actualment poc més de 4.880 habitants, això vol dir que en els darrers deu anys ha registrat
un lleuger decreixement de la seva població, de poc més de l’1%.
Taula 1. Evolució demogràfica
Padró Continu: Població segons sexe
Any Homes Dones Total
2013 2440 2442 4882
2012 2466 2461 4927
2011 2463 2440 4903
2010 2460 2440 4900
2009 2481 2441 4922
2008 2475 2430 4905
2007 2497 2396 4893
2006 2511 2427 4938
2005 2492 2411 4903
2004 2472 2440 4912
2003 2466 2449 4915
Font: Elaboració pròpia amb dades de l'IDESCAT
L’anàlisi per edat i sexe de la població indica que el municipi de Martorelles té un important pes
de població adulta, amb una estructura demogràfica relativament madura, és a dir, amb un pes
important dels grups d’edats compresos entre els 30 i 40 anys. S’aprecia una lleugera
recuperació per la base (grups d’edat de 0-4 anys), fruit del fet que el volum de població en edat
reproductora (majors de 34 i fins a 44 anys) són els grups d’edats on es concentra un major
nombre de població del municipi. Dins de la població jove, els grups d’edat més important són els
d’entre 20-24 anys, tot i que la dinàmica en els propers 4 anys serà de creixement de la població
més jove (de 10 a 14 anys), per la lleugera recuperació de la base de la piràmide que abans
esmentàvem.
17

Font: Elaboració pròpia. Idescat
Cal dir que el percentatge de joves (agafant les edats de 16 a 29 anys) del municipi es situa
l’any 2013 en el 16%, percentatge que és lleugerament inferior al que es registrava fa deu anys,
quan el percentatge de joves del municipi era del 22% respecte a la població total. Aquest
descens en el pes de la població jove respecte la població total té a veure amb l’estructura
demogràfica total, ja que al municipi ha anat guanyant pes la població adulta amb una edat
propera o superior als 40 anys. S’ha de dir, que respecte al conjunt comarcal aquesta pèrdua de
població jove també s’ha registrat en altres municipis de la comarca, ja que en els darrers 10
anys el creixement de la població ha estat molt més moderat, per tant, el cas de Martorelles no
és pas un cas extraordinari ni molt diferent al d’altres municipis. D’altra banda, si calculem el
percentatge de joves agafant les edats de 16 a 34 anys, el pes dels joves del municipi suposa el
25% de la població total, o sigui, que 1 de cada 4 habitants del municipi és població jove.
Si analitzem un altre indicador com l’índex de recanvi de les poblacions actives (que calcula el
quocient entre els grups d’edat de 60-64 anys respecte el grup d’edat de 15-19 anys, és a dir,
podríem dir que és l’indicador que mesura els qui surten del mercat de treball respecte la
generació que en un futur hi ha d’entrar), veiem que s’ha passat d’un índex del 110% l’any 2009
al 133% l’any 2012: en termes demogràfics el moment actual és lleugerament menys favorable al
recanvi generacional, ja que el percentatge de recanvi ha registrat un lleuger augment, pel
creixement de la població adulta jove, sobretot a partir dels 45-49 anys, és a dir, caldrien més
joves per substituir les generacions que surten del mercat de treball.
250 200 150 100 50 0 50 100 150 200 250
De 0 a 4 anys
De 5 a 9 anys
De 10 a 14 anys
De 15 a 19 anys
De 20 a 24 anys
De 25 a 29 anys
De 30 a 34 anys
De 35 a 39 anys
De 40 a 44 anys
De 45 a 49 anys
De 50 a 54 anys
De 55 a 59 anys
De 60 a 64 anys
De 65 a 69 anys
De 70 a 74 anys
De 75 a 79 anys
De 80 a 84 anys
De 85 anys i més
Font: Idescat i elaboració pròpia
Estructura per edat i sexe. Martorelles 2013
Dones Homes
18

Cal dir també que una altre de les característiques demogràfiques del municipi és que
Martorelles registra un saldo migratori negatiu, és a dir, que el nombre de residents que marxen
suposen un volum de població major al total de la població que arriba al municipi, i aquest saldo
negatiu s’ha doblat el darrer any (2013) respecte l’any anterior. L’any 2011 es va registrar un
saldo migratori positiu, tot i que lleuger. La població que deixa el municipi es trasllada,
majoritàriament, a altres punts de la comarca.
Taula 23. Evolució del saldo migratori de Martorelles
Mateixa Resta de la Resta de Resta
Any comarca província Catalunya Estat espanyol Total
2013 -59 -7 -1 6 -61
2012 -4 -1 -13 -13 -31
2011 -3 5 2 11 15
2010 -18 -4 -7 -4 -33
2009 -22 3 -8 -8 -35
2008 -20 14 -5 -23 -34
2007 -8 15 4 -28 -17
2006 -51 37 -10 -16 -40
2005 -36 51 -15 -16 -16
2004 -20 4 -22 -15 -53
Font: Elaboració pròpia. Idescat
Per edats, el saldo migratori negatiu afecta sobretot a la població jove. Segurament, en el
moment que decideixen emancipar-se escullen fer-ho a un municipi veí que disposi de més
serveis i recursos.
Pel que fa a la immigració estrangera, hem de dir que a Martorelles, d’acord a les dades oficials
recollides del darrer Padró d’Habitants, el pes de la població estrangera és molt baix, suposa poc
més del 4%.
Així, el total de població amb nacionalitat estrangera que es comptabilitza al municipi, l’any 2013,
és de 227 habitants. Si bé respecte a la població total la població amb nacionalitat estrangera no
suposa un pes molt significatiu si que si relacionem cada col·lectiu respecte al total de població
d’aquell mateix col·lectiu el pes dels joves és prou important: pràcticament, el 36% d’aquesta
població estrangera són joves entre 15 i 34 anys. I entre els joves de 15 a 29 anys, els joves
estrangers suposen pràcticament la quarta part de la població.
19

Taula 4. Joves i població estrangera. Any 2013
Població % total pobl. estrangera % pobl. Total
Joves de 15-29 53 23% 1,09%
Joves de 15-34 83 36% 1,70%
Font. Elaboració pròpia. Idescat
20

6- EIXOS D’ACTUACIÓ, ÀMBITS
D’INTERVENCIÓ, OBJECTIUS I ACCIONS
El Pla Local de Joventut de Martorelles es desenvolupa a partir de 2 eixos que vertebren
l’actuació municipal. Aquests eixos agrupen àmbits d’intervenció que pretén abordar la política
local de joventut, a partir de la diagnosi de la realitat efectuada. Aquesta estructura permet
centrar i visualitzar les prioritats d’intervenció del Pla Local de Joventut i transmet de manera
clara els projectes que volem desenvolupar pel que fa al jovent. Cadascun dels eixos contempla
uns objectius i un conjunt de programes o actuacions que responen als objectius de l’eix.
Viure a
Martorelles
Educació Ocupació Salut
Gaudir a
Martorelles
Lleure Comunicació Participació
21

EIX 1: VIURE A MARTORELLES
Sota el títol Viure a Martorelles agrupem tres àmbits d’actuació importants pel desenvolupament
vital de les persones joves. D’una banda, les actuacions adreçades a millorar els processos de
formació, d’una altra banda, les actuacions adreçades a millorar el procés de transició al món
laboral i finalment, les actuacions adreçades a promoure estils de vida més saludables de la
població juvenil.
ÀMBIT D’INTERVENCIÓ 1: EDUCACIÓ I FORMACIÓ
L’educació és un procés que dura tota la vida i la seva finalitat és contribuir al ple
desenvolupament de persones autònomes, solidàries,
responsables i compromeses. Un punt cabdal per
desenvolupar les oportunitats futures de les persones
joves és la transició educativa, amb l‘evident capacitat
transformadora de l’educació. Tant l’educació no formal,
com sobre tot, l’educació formal, esdevenen un dels
principals processos sobre els quals s’assenten les
oportunitats futures dels joves.
En els darrers anys, s’ha produït un increment notable
dels nivells d’instrucció de la població potencialment
activa (15-64 anys), tant a la comarca del Vallès
Oriental, com al conjunt de les nostres societats. La
principal causa d’aquesta evolució és la substitució de
les generacions nascudes als anys vint, amb uns nivells
d’instrucció molt baixos, per generacions nascudes als
anys setanta i vuitanta, que s’han beneficiat de la
generalització de l’ensenyament reglat i obligatori.
Les darreres dades oficials (cens 2011) posen de manifest com entre la població de la comarca
del Vallès Oriental, i especialment entre els joves, encara es manté el pes predominant dels
nivells d’instrucció primaris i els qui han cursat estudis de formació professional de primer grau,
que els ha donat el grau d’aprenents. Val a dir, també, que l’augment de la població comarcal
influeix en l’augment de joves sense estudis o amb els estudis primaris i prou, i això afecta
encara de forma especial a molts joves de poc més de 20 anys. Les dades més actuals,
derivades del Cens de l’any 2011 no presenten una variació massa substancial, en el sentit que
el gruix de la població de la comarca té estudis fins a nivells d’instrucció primaris.
A Martorelles no hi ha cap oferta de
formació obligatòria ni post obligatòria, fet
que obliga als alumnes a desplaçar-se a
Sant Fost de Campsentelles o altres
poblacions. El centre de referència és
l’Institut de Sant Fost, que tampoc compta
amb oferta de cicles formatius. Un aspecte
positiu, però, és que la pràctica totalitat dels
joves de Martorelles estudien al mateix
centre de secundària i en aquest sentit no
estan dispersos. Els resultats acadèmics en
general són força bons, i una prova és que
tan sols un alumne de Martorelles participa
al projecte singulars que s’adreça a joves
amb dificultats d’aprenentatge per finalitzar
els estudis obligatoris.
22

Taula Població de 16 anys i més segons nivell d’instrucció. Martorelles any 2011
No sap
llegir o
escriure
Sense
estudis
Educació
primària ESO
Batxillerat
superior
FP grau
mitjà
FP grau
superior Diplomatura
Grau
universitari
Llicenciatura
i doctorat Total
... 419 595 1265 501 373 476 242 .. 105 4125
… 10,18 14,42 30,67 12,15 9,04 11,54 5,87 2,60 100,00
Font: Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l'INE.
Altres dades més actuals que ens ajuden a dibuixar la realitat educativa del municipi són les
relacionades amb centres educatius i alumnes per nivell d’estudis. Aquestes dades les facilita el
Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
1
, i ens permeten conèixer
exactament quins centres educatius té el municipi i quants alumnes hi ha per cada tipus
d’ensenyament de règim general. Martorelles però és un poble petit, només disposa de dos
centres de primària, l’escola Les Pruneres i l’escola Simeó Rabassa, i per iniciar els estudis
secundaris els joves s’han de desplaçar a Sant Fost de Campsentelles.
Hi ha altres dades però que també ens són útils per comprovar si hi ha una major o menor
tendència a continuar els estudis després de l’ESO, tot i que malauradament no es pot disposar
d’aquestes dades a nivell municipal. La referència comarcal però indica, tal i com veiem a la
taula, un lleuger increment de la taxa d’escolarització als 16 i als 17 anys:
Taula 9. Taxes específiques d'escolarització Vallès Oriental. Sèrie temporal.
Taxes específiques per 100 hab.
Any Als 16 anys Als 17 anys
2011 82,99 74,66
2010 85,73 73,35
2009 84,99 72,28
2008 82,14 69,86
2007 84,42 69,64
2006 85,27 66,00
2005 80,61 65,72
Podem observar però que la taxa d’escolarització entre els 16 i els 17 anys cau amb força: això
indica una pèrdua important d’alumnat en el moment de transició del pas de l’ensenyament
secundari obligatori al no obligatori.
1
Les dades del Departament d’Ensenyament estan actualitzades fins al curs 2012-2013.
23

A partir d’aquest anàlisi els objectius del PLJ en l’àmbit de l’educació són:
• Treballar les competències instrumentals i les habilitats dels i les joves tot desenvolupant
accions formatives amb la participació de diferents agents implicats en el procés i l’èxit
educatiu.
• Apoderar, orientar i acompanyar els i les joves en el seu procés educatiu a fi d’afavorir el
seu projecte de vida i la seva autonomia personal.
A continuació es presenta un quadre amb el recull d’accions vinculades al desenvolupament i
assoliment dels 2 objectius plantejats per aquest àmbit.
Objectius Projectes/Accions
Treballar les competències instrumentals i
les habilitats dels i les joves tot
desenvolupant accions formatives amb la
participació de diferents agents implicats en
el procés i l’èxit educatiu.
1.1.1 Curs de monitors de lleure
1.1.2 Programa LECXIT
1.1.3 Participació en diades internacionals assenyalades
Apoderar, orientar i acompanyar els i les
joves en el seu procés educatiu a fi
d’afavorir el seu projecte de vida i la seva
autonomia personal.
1.1.4 Participació a la Fira Guia’t
1.1.5 Aules d’estudi
1.1.6 Reforç escolar
1.1.7 Programació biblioteca
PREVISIÓ DE PRESSUPOST ANUAL PER
ASSOLIR OBJECTIUS ESMENTATS:
(Projectes/accions esmentades)
7.240 €
24

EIX 1 VIURE A MARTORELLES
ÀMBIT D'INTERVENCIÓ 1: EDUCACIÓ
PRIORITAT TEMPORITZACIÓ
EDAT
PRIORITÀRIA AMB QUI COOPERAR
1 2 3
2015
2016
2017
2018
12a16
17a20
21a25
25a29
Joventut
Cultura
Educació
Prom.Econòmica
Comunicació
Salut
Altres
1.1.1 Curs de monitors de
lleure
1.1.2 Programa LECXIT
1.1.3 Participació en diades
internacionals
1.1.4 Participació a la Fira
Guia’t
1.1.5 Aules d’estudi
1.1.6 Reforç escolar
1.1.7 Programació
biblioteca
Calendarització específica:
1.1.1 Proposta anual de formació: mesos calendaritzats -Juliol i desembre
1.1.2 Anual segons curs escolar: de setembre a juny
1.1.3 Anual seguint curs escolar :de setembre a juny
1.1.4 Anual segons programació CCVR: maig- abril
1.1.5 Anual especialment en èpoques d’exàmens universitat: Gener- juny
1.1.6 Anual seguint curs escolar: de setembre a juny
1.1.7 Anual (excepte agost).
25

ÀMBIT D’INTERVENCIÓ 2: OCUPACIÓ
La situació d’especial vulnerabilitat del col·lectiu jove al mercat
laboral i les dificultats per accedir a la feina és el principal repte
que cal abordar per millorar l’ocupabilitat dels i les joves. Quan es
parla d’inserció laboral i professional dels joves es fa referència,
en especial, a l’accés a un primer lloc de treball i a la seva
estabilitat. La plena integració del jove a la societat suposa trobar
una feina que li permeti aconseguir una autonomia econòmica que
li possibiliti assolir els nivells de benestar que la societat li ofereix.
L’inici de la crisi econòmica l’any 2008 provoca que des de ja fa
uns anys parlem del mal comportament de les dades referents al
mercat de treball. En concret, les dades d’atur han registrat forts
increments generalitzats a tota la comarca i per tots els grups
d’edat. En el període 2009-2013 i primers de l’any 2014 tots els
municipis del Vallès Oriental han obtingut resultats negatius en
l’àmbit del mercat de treball. El càlcul de la població activa
estimada ens permet disposar, cada any, de dades relatives al
volum de la població en edat de treballar que hi ha a la comarca i
als municipis que la composen. Aquesta estimació ens permet
disposar de xifres que s’acosten més a la situació actual i superar
el desfasament de les dades oficials, derivades del Cens del 2001.
Taula 11. Població Activa Local Estimada. Martorelles 2013
Edat Homes Dones Total
16-19 23 14 37
20-24 105 80 185
25-29 127 116 243
30-34 196 173 369
35-39 212 164 376
40-44 173 145 318
45-49 185 161 346
50-54 155 143 298
55-59 127 101 228
60-64 69 47 116
TOTAL 1.372 1.144 2.516
Font de les dades: Departament d’Empresa i Ocupació de
la Generalitat de Catalunya i elaboració pròpia
A Martorelles existeix un servei
d’inserció municipal força conegut
pels joves. No obstant alguns
dels agents consultats indiquen
que el treball amb aquest
col·lectiu requereix d’una tasca
d’acompanyament, suport i
apoderament que fins ara no s’ha
pogut realitzar adequadament per
manca de recursos. Des del mes
de febrer , però, s’ha incorporat un
reforç tècnic que pretén donar
suport en aquesta línia a través
del Club de feina i dels diferents
tallers que organitzen.
S’assenyala també que no hi ha
un espai de referència per
conèixer l’oferta comarcal i la
formació dual està encara a les
beceroles tot i que seria la clau
per la inserció.
26

D’acord a aquest càlcul, la Població Activa Local Estimada (PALE) l’any 2013 al municipi de
Martorelles suma un total de 2.516 persones. Això suposa un descens lleuger respecte a les
dades de població activa de l’any 2009, la pèrdua de població activa ha estat d’unes 80 persones.
De fet, al conjunt de municipis de la comarca és comú el descens d’aquesta dada, ja que la
tendència a l’envelliment de la població activa és un element clau de les societats actuals.
Martorelles però al ser un poble petit ha registrat potser un descens relatiu superior al d’altres
municipis de la comarca.
La PALE dels grups d’edats més joves suma un total de 465 persones amb edats entre els 16 i els
29 anys, i un total de més de 830 joves si ho ampliem fins al grup dels que tenen entre 30 i 34
anys. Així, els joves representen el 33% del total de la població activa estimada, és a dir, un terç
de les persones actives a Martorelles està format per joves que es troben en disposició de buscar
feina i/o treballar.
Pel que fa a l’atur, si analitzem l’any 2013 en el seu conjunt, podem dir que ha viscut un elevat
augment respecte l’any 2009, increment registrat a tots els municipis de la comarca i a tots els
àmbits superiors (Catalunya, Estat, UE...). Si analitzem les dades de l’Enquesta de Població Activa
corresponents al segon trimestre de l’any 2014, pel conjunt de Catalunya, indiquen que l’atur
juvenil registra xifres molt elevades: del grup de joves actius de 16 a 19 anys el 64,5% està
buscant feina. L’atur afecta amb més força als més joves. Tot i que cal dir que en aquestes edats
és on hi ha menys població activa (perquè molts estan estudiant), el percentatge és molt alt i indica
que el que s’ha tornat realment complicat durant la crisi és trobar una primera feina, especialment
entre les persones joves sense qualificació.
Pel que fa a les dades de les que disposem en l’àmbit local, molt més limitades, hem de dir que el
municipi de Martorelles va registrar el mes de setembre de l’any 2014 un total de 415 persones a
l’atur, de les quals una seixantena eren joves entre 16 i 29 anys, xifra que augmenta en 32 joves si
ampliem la selecció dels joves aturats als qui tenen de 30 a 34 anys. És a dir, que 1 de cada 5
aturats al municipi és una persona jove.
Si mirem les dades registrades un any abans, és a dir, el mes de setembre de 2013 veiem que
s’ha registrat un lleuger descens de l’atur, que era de 476 persones davant les 415 del mes de
setembre passat. Aquest descens de l’atur ha afectat a tots els grups d’edats i a ambdós sexes, i
d’una manera especial als joves, sobretot als de 30 a 34 anys. Aquest descens en l’ocupació dels
joves es pot relacionar amb el fet que en un context d’escassa ocupació i elevada crisi, els joves,
sobretot els de menor edat, no es registren a l’atur, no ho veuen com un tràmit necessari per
buscar feina perquè en general el context és de manca de feina. En molts casos, s’ha constatat un
allargament del període formatiu i/o una recerca de feina més vinculada a l’economia submergida.
27

Per tant, la situació envers els joves encara s’agreuja més, en el sentit que la predisposició a
buscar feina queda limitada a les escasses expectatives que ofereix l’entorn laboral i econòmic.
Taula 12. Atur registrat per edats i taxa d’atur. Setembre 2014
Font de les dades: Departament d’Empresa i Ocupació
de la Generalitat de Catalunya i elaboració pròpia
A la taula anterior podem observar les dades absolutes i les taxes d’atur registrades per grups d’edat.
Veiem que entre els joves els qui registren unes taxes d’atur més elevades són els joves menors de 20
anys (el 19%), i els joves de 20 a 29 anys, amb una taxa que supera el 13%. Les taxes d’atur més
elevades les trobem entre les persones de més de 50 anys, i especialment els majors de 59 col·lectiu
entre el qual es troben les persones que majoritàriament si que s’inscriu a l’atur.
L’anàlisi de les taxes d’atur registrades per edat i sexe indiquen que no hi ha diferències notables entre
nois i noies, les diferències per sexes es fan més visibles a partir dels 25 anys. De fet, en general però
és segueix la tònica registrada a altres municipis de la comarca o al conjunt comarcal, on les noies
registren nivells d’atur més elevat a partir dels 25-29 anys. Normalment, les noies allarguen el seu
període formatiu (d’aquí que entre els menors de 20 anys els nois siguin els qui tinguin una taxa d’atur
més elevada, ja que estan més actius en la recerca de feina, mentre que les noies segueixen estudiant)
i un cop acabat aquest és quan de forma activa es posen a buscar feina dins del mercat laboral
Atur registrat Taxa atur
Homes Dones Total Homes Dones Total
Menors de 20 anys 4 6 10 20,60% 15,84% 18,65%
De 20 a 24 anys 14 14 28 13,63% 12,52% 13,11%
De 25 a 29 anys 10 16 26 12,38% 14,50% 13,40%
De 30 a 34 anys 16 16 32 12,33% 14,40% 13,31%
De 35 a 39 anys 24 29 53 13,14% 16,45% 14,66%
De 40 a 44 anys 20 22 42 14,43% 17,52% 15,85%
De 45 a 49 anys 30 37 67 16,08% 18,91% 17,37%
De 50 a 54 anys 28 25 53 18,43% 22,35% 20,27%
De 55 a 59 anys 32 40 72 21,99% 34,99% 27,68%
Majors de 59 anys 10 22 32 27,06% 48,07% 35,85%
TOTAL 188 227 415 15,59% 19,34% 17,32%
28

normalitzat. Val a dir, però que la crisi ha produït una igualtat en termes d’atur que fins ara no s’havia
registrat, amb uns nivells d’atur elevats i amb tendència a igualar-se entre homes i dones, bàsicament
entre els 25 i els 50 anys, quan tradicionalment es partia de valors d’atur força més baixos entre els
homes.
Font de les dades: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i elaboració pròpia
Un altre element que val la pena analitzar en temes de mercat de treball és el volum de contractació,
que ha anat patint una variació important des dels inicis de la crisi econòmica. Així, el total de
contractes registrats l’any 2013 ha estat de 860 i l’any 2009 aquest total es situava en 1.997, és a dir,
que s’ha registrat un descens notable de pràcticament 1.000 contractes, el que en termes relatius
significa un descens del 15% en la xifra total de contractes. Aquest descens en els contractes ha
afectat a tots els grups d’edat. Si analitzem el que ha passat entre els joves, veurem que de 16 a 25
anys l’any 2009 es comptabilitzava un registre de 407 contractes; l’any 2013 la xifra de contractes
registrats entre els joves d’aquestes edats puja poc més d’un total de 155 contractes, el que significa un
descens superior al 50%.
D’altra banda, és evident que aquestes dades encara es poden analitzar des d’una altre punt de vista,
així, si analitzem la “qualitat” d’aquesta ocupació, veurem com és la contractació temporal i més
precària la que ha augmentat de forma més generalitzada, i en aquest sentit, el municipi no s’escapa
d’aquesta realitat. Així, si per exemple, analitzem les dades corresponents al mes de setembre de
2014, mes en el qual es van registrar un total de 243, el 25% es van ser a joves menors de 30 anys.
Ara bé, si mirem la durada dels contractes, podem observar com el 92% del total de contractes fets són
de caràcter temporal; més concretament, de fet, vora la meitat del total de contractes són de durada
inferior a un mes i són als quals en molts casos s’acullen els més joves. Hi ha un altre volum important
de contractes que són de durada oscil·lant entre els 3 i els 6 mesos. Malauradament aquesta és la
tònica que es registra també al conjunt comarcal i altres àmbits superiors com Catalunya, on les dades
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
50,00%
menors
de 20
anys
De 20 a
24 anys
De 25 a
29 anys
De 30 a
34 anys
De 35 a
39 anys
De 40 a
44 anys
De 45 a
49 anys
De 50 a
54 anys
De 55 a
59 anys
Majors
de 59
anys
Taxa d'atur a Martorelles. Setembre 2014
Homes Dones
29

més recents de contractació indiquen que la temporalitat s’enfila cap al 85% dins del total de
contractes.
A la taula següent hem posat les dades relatives al mes de setembre dels anys 2013 i 2014. Podem
veure com aquest darrer any la contractació ha augmentat amb força (de 76 contractes registrats el
mes de setembre del 2013 s’ha passat als 193 d’aquest setembre) tot i que la nota negativa estaria en
el fet que l’augment de la contractació és un reflex de l’augment de la precarietat laboral, ja que la xifra
de contractes de menor durada s’ha doblat en aquests 12 mesos.
Taula 14. Contractació per edat. Setembre 2013-2014
Edat 2013 2014 Variació
Menors de 20 anys 1 7 6
De 20 a 24 anys 12 18 6
De 25 a 29 anys 17 25 8
De 30 a 44 anys 24 89 65
Majors de 45 anys 22 54 32
TOTAL 76 193 117
L’anàlisi dels contractes en funció dels grups d’edat fa encara més visible el que fins ara hem comentat;
les persones més joves, especialment, els que tenen edats entre 20 i 30 anys, pateixen una elevada
temporalitat quan aconsegueixen accedir a un contracte, si bé és cert, que la precarietat laboral s’ha fet
extensiva a tota la població i tots els grups d’edat, malauradament.
30

Per tal d’acabar de tenir una foto de quina és la situació de la contractació al municipi, cal que
observem com ha anat la contractació ha través de les empreses de treball temporal (ETT), empreses
on sovint molts joves cerquen la possibilitat de treballar. En aquest sentit, les dades entre l’any 2013 i
les disponibles del 2014 indiquen cert augment de la contractació ha través d’aquestes empreses, tot i
que no és pas entre els joves on es registra un increment més notable de contractes via ETT: la
població adulta és la que de forma majoritària busca feina a través d’aquestes empreses i es beneficia
de ser contractada.
Taula 15. Contractació per ETT. Comparativa anys 2013 i 2014 (setembre)
Edat 2009 2012 Variació %Variació
Menors de 20 anys 0 0 0 0 %
De 20 a 24 anys 2 5 3 60%
De 25 a 29 anys 4 6 2 33%
De 30 a 44 anys 2 23 21 91%
Majors de 45 anys 1 5 4 80%
TOTAL 9 39 30 77%
0% 5% 10% 15% 20% 25%
menors de 20 anys
de 20 a 25 anys
de 25 a 30 anys
de 30 a 45 anys
majors de 45 anys
Tipus de contractació. Setembre 2014
Temporal
Indefinit
31

Des del servei d’ocupació de l’ajuntament s’impulsen algunes iniciatives per millorar l’ocupabilitat de la
població en general i dels joves en particular. Per exemple es fa un treball conjunt entre el Departament
de Promoció Econòmica i Alcaldia per intentar aconseguir que les empreses del polígon industrial
responguin i contractin personal tot establint convenis de col·laboració. Així, per exemple, des de fa 6
anys l’Ajuntament treballa, mitjançant el programa Formació a mida de la Diputació de Barcelona, amb
l’empresa Cobega on el 75% de les persones que participen del Pla de capacitació són persones joves
i s’intenta potenciar aquests treballs fent-los extensius a la resta d’empreses del polígon. El nivell d’èxit
d’aquests programes arriba fins el 90-95% d’insercions laborals de les persones participants.
Properament, amb el nous recursos tècnics que s’han incorporat al servei, es vol iniciar un Club de
feina dos dies a la setmana en horari de matí a les Escoles Montserrat, combinat amb tallers de
formació. Aquest espai estarà equipat amb 13 ordinadors amb connexió a internet.
A continuació apuntem algunes dades dels usuaris del servei d’inserció:
Homes Nombre d'altes % total
menors de 20 anys 16 9.88%
entre 20 i 29 anys 79 48.77%
entre 30 i 39 67 41.35%
Total Homes 162 100.00%
Dones Nombre d'altes % total
menors de 20 anys 5 3.50%
entre 20 i 29 anys 71 49.65%
entre 30 i 39 anys 67 46.85%
Total Dones 143 100.00%
Des del servei es valora que un del principals reptes rauen en que hi ha joves que no tenen formació ni
existeix una estructura formativa. No obstant es col•labora amb d’altres ajuntaments per potenciar els
recursos i facilitar la formació i la inclusió al mon laboral. Per exemple en el cursos que es realitzaran
en col·laboració amb l’ajuntament de Montmeló a aquest municipi, els usuaris de la Borsa de treball
tindran bonificacions en els preus dels cursos.
32

Els objectius del PLJ en l’àmbit de l’ocupació són:
• Millorar l’ocupabilitat de les persones joves per augmentar les seves oportunitats d’accés al treball i la
realització del propi projecte professional en igualtat d’oportunitats.
Millorar l’ocupabilitat de les persones joves per
augmentar les seves oportunitats d’accés al treball i la
realització del propi projecte professional en igualtat
d’oportunitats.
1.2.1.Coordinació amb regidoria
d’ocupació (a nivell d’organització interna
i transversalitat)
1.2.2 Borsa de treball
1.2.3 Plans d’ocupació joves
1.2.4 Prospecció a empreses
1.2.5 Formació a mida (DIBA)
1.2.6 Subvenció a la contractació de
personal usuària de la borsa de treball
1.2.7 Club de feina
1.2.8 Coordinació amb oficina jove CCVO
derivació per a informació especialitzada..
PREVISIÓ PRESSUPOST TOTAL ANUAL
DELS PROJECTES/ACCIONS
SEGONS OBJECTIUS ESMENTATS.
16.780 €
33

ÀMBIT D'INTERVENCIÓ 2: OCUPACIÓ
EDAT
1 2 3
2015
2016
2017
2018
12a16
17a20
21a25
25a29
Joventut
Cultura
Educació
Prom.Econòmica
Comunicació
Salut
Altres
1.2.1 Coordinació amb
regidoria d’ocupació
1.2.2 Borsa de treball
1.2.3 Plans d’ocupació joves
1.2.4 Prospecció a
empreses
1.2.5 Formació a mida
(DIBA)
1.2.6 Subvenció a la
contractació de personal
usuària de la borsa de
treball
1.2.7 Club de feina
oficina jove CCVO
Calendarització específica de projectes/accions
1.2.1 Anual (excepte agost)
1.2.2 Anual
1.2.3 En funció de subvencions, semestrals
1.2.4 Anual
1.2.5 En funció de subvencions dos cops a l’any
1.2.6 En funció de subvencions dos cops any
1,2,7 Anual
1.2.8 Anual
34

ÀMBIT D’INTERVENCIÓ 3: SALUT
L’estat de salut de les persones joves, les seves condicions físiques i
psicològiques, són determinants en la definició de les oportunitats
educatives, laborals i de relació amb l’entorn. D’altra banda, a la
joventut es defineixen hàbits i comportaments que tindran efectes en
les condicions de salut futures. A més, l’empitjorament del benestar de
les famílies i l’augment de la incertesa, s’estan intensificant i
modificant determinats fenòmens que tenen un efecte negatiu sobre la
salut de les persones, com per exemple, un augment del consum de
substàncies tòxiques i de trastorns psicosocials i una disminució de la
percepció del risc.
En aquest sentit, les accions preventives resulten especialment
importants. Així a l’Institut, organitzen cada curs escolar amb l’ajut de
professionals externs, xerrades adreçades a 2n i 4t ESO i alguna
activitat de tutoria per fer prevenció de drogodependències,
bàsicament, tabac, alcohol i cànnabis. Així mateix, han hostatjat
diferents exposicions sobre el tema i han desplaçat els alumnes per
visitar-ne altres.
Alguns alumnes del centre són consumidors habituals de tabac i
cànnabis, i molts més consumeixen de manera esporàdica aquestes
substàncies i alcohol. S’han detectat algunes incidències per consum de tabac dintre del recinte escolar
i per consum de cànnabis. En aquests casos es sanciona els alumnes amb la privació d'assistència al
centre de 1 a 15 dies, depenent de la reincidència. Es valora que aquestes mesures han estat molt
eficients.
Com a altres municipis l’inici en el consum d’alcohol es situa al voltant dels 13 anys. El tipus de
residència afavoreix la intimitat, i les festes a casa són freqüents, amb consum d’alcohol inclòs. També
existeix una certa normalització al voltant del consum de cànnabis. La producció és local i el consum es
realitza obertament.
Com a centre de referència especialitzat l’atenció i seguiment de drogodependències es troba el CAS
Mollet del Vallès que està integrat dins de l’equip de Salut Mental i addicions de l’ Hospital de Mollet del
Vallès. Treballen bàsicament amb majors de 18 anys i amb qualsevol tipus d’addició a substàncies
excepte el tabac. També disposen de programes de dispensació de metadona, i programes de reducció
del dany, i col·laboren en programes de prevenció i detecció precoç i en programes de mesures penals
alternatives.
Martorelles té una estructura
urbanística amb moltes cases
unifamiliars que dificulta la
detecció i control de les conductes
de risc. A més, la manca d’oferta
d’oci, provoca que els joves vagin
a fora i les conductes de risc les
facin a altres municipis, fet que
dificulta la seva detecció. El
consum de droga entre els joves
és habitual. El consum és moderat
però esta normalitzat. L’accés es
fàcil i no tenen cap problema per
aconseguir el que volen (alcohol,
drogues, etc). Preocupa que la
detecció arribi tard perquè els
porros són molt addictius i
enganxen més que el tabac i
provoquen molt impacte sobre tot
en edats molt joves. En aquest
sentit, és molt important el paper
de les famílies.
35

A continuació es mostren algunes dades del servei:
Gràfic 1. Substàncies que sol·liciten de tractament any 2013
Gràfic 2. Distribució per sexe i municipi. Primeres any 2013
36

Gràfic 3. Grups d’ edat, primeres visites any 2013
Com es pot observar als gràfics el promig d’edat dels usuaris del servei és superior als 35 anys. Són
usuaris la majoria derivats per atenció primària de Salut, que tenen consums normalitzats, amb l’alcohol
com a substància principal. La majoria viuen en família i resideixen en cases i/o pisos.
El 50% dels casos estan en situació d’atur, l’altre 50% en situació laboral activa, siguin autònoms o
indefinits. Hi ha també un estudiant. La majoria dels usuaris acrediten estudis primaris incomplerts
40%, un 50% estudis de Batxillerat i un 10% altres (universitaris, etc.).
Les demandes d’informació sobre joves consumidors, principalment és refereix als fills dels usuaris del
servei, població força vulnerable al problema de les addiccions.
El CAS no fa un prevenció específica amb joves, sinó que s’adreça a la població en general. Quan
s’atansa un jove al CAS, l’acollida la fa l’Educadora Social del servei. Es destaquen les situacions de
joves amb patologia dual (consum i salut mental) i sovint aquests joves no troben cap recurs. Ningú
atén als joves ni a nivell de prevenció ni de detecció. Si bé hi ha coordinació amb l’ABS en qüestió
d’adults, en temes de menors i joves, no hi ha cap estructura/xarxa.
Es planteja la necessitat d’una taula de salut i desplegar actuacions a nivell de municipi implicant a tots
els sectors, on es faci l’abordatge en qüestió de drogues i d’altres aspectes de salut, així com oferir
formació específica a tècnics i professionals en matèria de prevenció, del consum i promoció de la
salut. També es posa l’accent en la necessitat de potenciar l’esport i l’oci alternatiu pels i amb joves al
municipi.
37

Es planteja la possibilitat de que el CAS participi en la xarxa de prevenció i coordinació d’infància (que
es troba els dimecres de cada mes a les 13h a l’ABS) amb CSMIJ, Pediatria, EAP, Serveis Socials, de
manera que es pugui incorporar en casos específics i se’l tingui en compte. També es podria explorar
la possibilitat d’oferir una tarda jove per fer consultes.
Martorelles, a més, està elaborant el Pla de Prevenció de Drogodependències i les principals
conclusions del seu anàlisi són:
• En general, hi ha la percepció de que a Martorelles hi ha un alt nivell de consum i que és un
punt clau de venda. Hi ha consum tot l’any, tot i que aquest augmenta a la Festa Major,
principalment el consum d’alcohol. Cal incidir en el control del subministrament d’alcohol als
xiringuitos de Festa Major. També hi ha consum a la via pública.
• Els col·lectius que diuen que consumeixen són molt amplis: joves de 16 a 30 anys, pares de
família, joves de 13-14 anys, okupes, col·lectius de joves altament vulnerables i gent de fora
que ve a comprar i consumir.
• Al municipi és consumeix: marihuana, alcohol, cocaïna, bolets, ketamina i altres drogues de
síntesi essent el cànnabis i l’alcohol les més consumides.
• El consum de drogues ocasiona problemes a les famílies, robatoris a les cases i entre els
consumidors, ocasiona conflictes entre els consumidors, soroll i brutícia, requereix
d’intervencions de mossos d’esquadra.
• Els llocs on es consumeix són al parc de la Muntanyeta, el parc de Can Sunyer , al mirador (c/
Pau Casals) i a la Masia Carrencà.
• Hi ha la percepció de que no es compleix la normativa legal de venda d’alcohol i tabac a
menors d’edat en establiments i bars.
• Hi ha poca consciència dels riscos del consum al volant. Caldria fer controls d’alcoholèmia.
Entre els joves enquestats a l’institut en el marc de l’elaboració d’aquest Pla s’assenyala que:
• Consum de tabac: Un 11 % és fumador i un 85 % no. Dels que fumen, un 75 % ho fa
habitualment, un 21 % ho fa els caps de setmana. L’edat d’inici és als 12-13 anys.
• Consum d’alcohol: Un 44 % ha consumit alcohol alguna vegada i un 59 % no. Dels que l’han
provat, un 14% ho fa ocasionalment, un 12 % un cop al mes i només un 6% habitualment.
L’edat d’inici és entre els 12 i els 14 anys.
• Consum d’altres drogues: Un 17 % ha consumit altres drogues i un 84 % no.
Els objectius del PLJ en l’àmbit de la salut són:
• Augmentar l’adquisició de coneixements, hàbits i conductes que contribueixen a la promoció de
la salut de les persones joves.
• Disminuir les conductes de risc associades a la salut en tots els àmbits que afecten les
persones joves (salut física i mental, afectiva i sexual, social, alimentària, etc).
38

Previsió calendarització projectes/accions
1.3.1 Anual segons curs escolar: de setembre a Juny.
1.3.2 Semestral: setembre, març
1.3.3 Anual (calendarització específica veure Pla Local de Prevenció d’Addiccions)
1.2.4 Anual
1.3.5 Coordinació i preparació durant el mes de juliol – acció: Setembre
Augmentar l’adquisició de coneixements, hàbits i
conductes que contribueixen a la promoció de la salut
de les persones joves.
1.3.1 Tallers i xerrades al Institut
1.3.2 Campanya adreçada a les famílies
Disminuir les conductes de risc associades a la salut en
tots els àmbits que afecten les persones joves (salut
física i mental,.afectiva i sexual, social, alimentària, etc)
1.3.3.Pla de prevenció d’addiccions.
1.3.4 Coordinació amb policia local
1.3.5 Accions a la Festa Major
PREVISSIÓ PRESSUPOST TOTAL
DELS PROJECTES/ACCIONS ESMENTATS
, EN FUNCIÓ DELS OBJECTIUS PLANTEJATS
10.150 €
ÀMBIT D'INTERVENCIÓ 3: SALUT
EDAT
1 2 3
2015
2016
2017
2018
12a16
17a20
21a25
25a29
Joventut
Cultura
Educació
Prom.Econòmica
Comunicació
Salut
Altres
1.3.1 Tallers i xerrades al
INS
1.3.2 Campanya
adreçada a les famílies
1.3.3.Pla de prevenció
d’addiccions
policia local
1.3.5 Accions a la Festa
Major
39

En aquest eix, agrupem actuacions adreçades a estructurar una oferta de lleure estable pels joves, així
com estratègies que permetin millorar les comunicació i interlocució amb el jovent.
ÀMBIT D’INTERVENCIÓ 4: LLEURE
Les opcions de lleure representen un element important
en la vida dels i les joves. Les oportunitats i l’oferta de
lleure a la que puguin accedir condicionen la seva
mobilitat i les seves relacions.
A Martorelles hi ha força entitats i associacions on
participen joves. Es destaca el Grup Escolta Galzeran i
les entitats de cultura popular i tradicional, així com les
entitats esportives que agrupen molts joves. El pessebre
vivent i les entitats esportives mobilitzen molta gent. Per
contra el jovent que no està a les entitats no té res a fer i
ha de marxar del municipi a la recerca d’un lleure més
ociós.
No existeix una oferta cultural articulada pels joves. A més a més, s’intenten fer accions per evitar la
marxa dels joves a altres poblacions com ara que el carnaval es programa una setmana més tard
perquè la gent es quedi. En canvi, la Festa Major coincideix amb la de la Llagosta. Com a activitats
d’interès potencial pels joves es destaquen el racó del music, la batucada o el projecte de tallers de
percussió.
A Martorelles no existeixen espais de trobada ni institucionals ni alternatius. A més a més, els
equipaments presenten força deficiències i no estan legalitzats. Com a positiu es destaca que la Masia
de Carrencà té un gran potencial i de fet a l’estiu molts joves la fan servir com espai de trobada.
L’Ajuntament inverteix molts diners en manteniment d’equipaments però en canvi no es reconeix
aquesta inversió i esforç.
Els equipaments esportius són deficitaris, per exemple, no hi ha una piscina en bones condicions i per
contra es compta amb un camp de futbol que és una instal·lació de primer nivell. La gestió del camp de
futbol està cedida a una entitat i resulta complicat fer-lo servir per part de la població en els horaris on
no hi ha partits.
EIX 2: GAUDIR A MARTORELLES
Els joves associats són força dinàmics i
participen molt, però caldria fer més accions per
donar a conèixer les entitats perquè no són prou
conegudes entre el jovent. No existeix una oferta
cultural articulada pels joves. Manca oferta
d’activitats i en especial pels joves en risc
d’exclusió social. Tampoc hi ha cap espai jove de
referència on trobar-se i fer activitats. Van de
parc en parc, o es desplacen a altres municipis.
L’esport és un tema clau, però en canvi no es
permet jugar a l’espai públic i manquen espais
com ara skateparks o pistes d’accés obert.
40

Els objectius del PLJ en l’àmbit del lleure són:
• Dinamitzar amb i pels/les joves una proposta de lleure que pugui tenir continuïtat.
• Promocionar l’ús cívic de l’espai públic de lleure i oci adreçat als i les adolescents, millorant l’espai
públic i dinamitzant el seu ús.
• Promoure i facilitar que els joves s’impliquin en l’organització de les activitats d’oci i lleure, Festa
Major, Sant Jordi i altres diades d’interès, així com projectes que puguin sorgir dels propis joves.
EIX 2 GAUDIR A MARTORELLES
ÀMBIT D'INTERVENCIÓ 4: LLEURE
EDAT
1 2 3
2015
2016
2017
2018
12a16
17a20
21a25
25a29
Joventut
Cultura
Educació
Prom.Econòmica
Comunicació
Salut
Altres
2.4.1 Programació
d’activitats
2.4.2 Casal de lleure i
Casal d’esport
2.4.3 Sortides
programades
2.4.4 Programa de
mesures reparadores
2.4.5 Millora dels espais
públics
2.4.6 Can Sunyer
Festival
2.4.7 Esports al carrer
Suport i formació per
entitats
2.4.8 Rua de carnaval
2.4.9 Activitats de la
biblioteca
41

Dinamitzar amb i pels/les joves una proposta de
lleure que pugui tenir continuïtat.
2.4.1 Programació d’activitats
2.4.2 Casal de lleure i Casal d’esport
2.4.3 Sortides programades
Promocionar l’ús cívic de l’espai públic de lleure i
oci adreçat als i les adolescents, millorant l’espai
públic i dinamitzant el seu ús.
2.4.4 Programa de mesures reparadores
2.4.5 Millora dels espais públics
2.4.6 Can Sunyer Festival
2.4.7 Esports al carrer
Promoure i facilitar que els joves s’impliquin en
l’organització de les activitats d’oci i lleure, Festa
Major, Sant Jordi i altres diades d’interès, així com
projectes que puguin sorgir dels propis joves.
2.4.8 Suport i formació per entitats
2.4.9 Rua de carnaval
PREVISIÓ DE PRESSUPOST TOTAL ANUAL
DELS PROJECTES/ACCIONS ESMENTADES,
EN RELACIÓ ALS OBJECTIUS PLANTEJATS
39.350 €
2.4.1 Anual (ús d’espais polivalents fins a reobertura d’espai jove)
2.4.2 Anual durant mesos de juny i juliol
2.4.3 Anuals trimestralment una sortida programada.
2.4.4 Aplicació anual i avaluació anual.
2.4.5 Anual
2.4.6 Anual: mes de juliol-agost.
2.4.7 Anual, segons curs escolar: de setembre a juny (possibilitats d’ampliació, en funció de personal)
2.4.8 Anual: mes de febrer
2.4.9 Anuals
42

ÀMBIT D’INTERVENCIÓ 5: COMUNICACIÓ
La informació és una eina clau per als i les joves ja que
permet prendre moltes decisions que poden ajudar a definir
el seu present i el seu futur. L’absència d’informació o les
dificultats per poder accedir-ne, implica sovint una pèrdua
d’oportunitats de la gent jove. En aquest sentit, la difusió i la
comunicació dels serveis i les activitats adquireix una gran
importància.
Els objectius del PLJ en l’àmbit de la informació i
comunicació són:
• Reobrir l’Espai Jove perquè sigui un espai de
referència informatiu per tots els joves del municipi.
• Augmentar la visibilitat dels joves i les entitats als
mitjans de comunicació i promoure nous canals de
comunicació, tenint en compte el disseny i l’impacte
visual. Potenciar l’ús de les noves tecnologies en la comunicació amb els joves.
Objectius Accions
Reobrir l’Espai Jove perquè sigui un espai de
referència informatiu per tots els joves del municipi. 2.5.1 Reobertura de l’espai jove
Augmentar la visibilitat dels joves i les entitats als
mitjans de comunicació i promoure nous canals de
comunicació, tenint en compte el disseny i l’impacte
visual, així com potenciar l’ús de les noves
tecnologies en la comunicació amb els joves.
2.5.2 Pla de comunicació
2.5.3 Actualització de les eines web
2.5.4 Difusió i promoció de les entitats
2.5.5Formació dels tècnics
PREVISIÓ PRESSUPOST TOTAL ANUAL
DELS PROJECTES/ACCIONS PROPOSADES
SEGONS OBJECTIUS PLANTEJATS
12.970 €
Martorelles compta amb diferents canals
d’informació com ara: el diari, l’agenda o la web.
També s’han anat obrint diferents canals com:
facebook, instagram i blog però aquests no estan
actualitzats i a més a més, s’han anat obrint de
manera disgregada i amb un cert descontrol. No
hi ha radio ni TV, però es pertany al consorci de
Vallès Visió, de manera que si se’ls crida poden
venir a cobrir noticies.
Actualment s’està treballant en la creació d’una
APP per mòbils. Tots els joves tenen mòbils
smartphone d’última generació.
Cal un Pla de Comunicació general i manca una
estratègia comunicativa concreta amb els joves
que ordeni les actuacions, missatges, canals,
etc.
43

Previsió calendarització de projectes/accions:
2.5.1 Mes de maig
2.5.2 Setembre 2015 proposta de diagnòstic, 2016 Elaboració Pla i implantació 2017 avaluació
2.5.3 Anual, avaluació semestral.
2.5.4 Anual
2.5.5 Anual (formació DGJ i Diputació Barcelona, i interna.
ÀMBIT D'INTERVENCIÓ 5: COMUNICACIÓ
EDAT
1 2 3
2015
2016
2017
2018
12a16
17a20
21a25
25a29
Joventut
Cultura
Educació
Prom.Econòmica
Comunicació
Salut
Altres
2.5.1 Reobertura de
l’espai jove
2.5.2 Pla de comunicació
2.5.3 Actualització de les
eines web
2.5.4 Difusió de les
entitats
2.5.5 Formació dels
tècnics
44

ÀMBIT D’INTERVENCIÓ 6: PARTICIPACIÓ
La participació és un element cabdal de tota política de joventut que
tingui com a objectiu la ciutadania activa i el desenvolupament
social de les persones joves. Participant individualment i
especialment col·lectivament a través de les associacions, els joves
adquireixen més autonomia, seguretat, confiança, etc. i prenen
consciència del seu entorn i de la seva realitat.
Els objectius del PLJ en l’àmbit de la participació són:
• Fomentar una cultura participativa, apoderant, donant suport i
capacitant les persones joves per la seva implicació activa,
crítica i responsable en els afers que els afecten.
• Seguir facilitant canals, eines i infraestructures i espais per
fomentar l’organització de les persones joves i canalitzar la
seva participació.
Fomentar una cultura participativa,
apoderant, donant suport i capacitant les
persones joves per la seva implicació
activa, crítica i responsable en els afers
que els afecten.
2.6.1 Xarxa de delegats a l’institut (+Projecte Delegats 3D)
2.6.2 Comissió festa major
Seguir facilitant canals, eines i
infraestructures i espais per fomentar
l’organització de les persones joves i
canalitzar la seva participació.
2.6.3 Fomentar i dinamitzar taules de participació juvenil.
PREVISIÓ PRESSUPOST TOTAL
ANUAL DELS PROJECTES/ACTIVITATS
EN FUNCIÓ DELS OBJECTIUS
PROPOSATS
5.563 €
Actualment Martorelles no compta
amb cap espai o canal que permeti
conèixer les necessitats i demandes
generals dels joves. Sí que existeix
una Taula de Joves per Festa Major
i la Comissió de Festa Major
funciona de manera regular.
Existeixen òrgans estables de
participació com: el Consell de
Cultura, o Taules de Patrimoni i
Festes. Els òrgans de participació
són actius a l’àmbit cultural.
45

Previsió calendarització de Projectes/accions;
2.6.1 Anual, segons curs escolar, inici setembre 2015
2.6.2 Anual, creació de comissió de F.M amb les colles joves mes de maig, programació de
maig a juliol, setembre desenvolupament i avaluació.
2.6.3 Anual, octubre 2015 creació taula jove “Els joves fem Martorelles”, convocatòries
trimestrals.
ÀMBIT D'INTERVENCIÓ 6: PARTICIPACIÓ
EDAT
1 2 3
2015
2016
2017
2018
12a16
17a20
21a25
25a29
Joventut
Cultura
Educació
Prom.Econòmica
Comunicació
Salut
Altres
2.6.1 Delegats a l’institut
2.6.2 Comissió Festa Major
2.6.3 Fomentar i dinamitzar
taules de participació juvenil
46

7-IMPLEMENTACIÓ DEL PLA LOCAL DE
JOVENTUT
ESTRUCTURA ORGANITZATIVA
L’estructura organitzativa del Pla es configura per tal de dissenyar i ordenar les polítiques de joventut
de Martorelles partint dels principis i criteris de transversalitat i participació.
Aquest repte es concreta en diferents nivells de treball:
Nivell polític
Nivell tècnic
Nivell ciutadà (joves)
Nivell polític
•Ple municipal
•Junta de Govern Local
•Regidoria de joventut
NIvell tècnic
•Equip tècnic de joventut
•Taula tècnica transversal
Nivell ciutadà
(joves)
•Fòrum jove
47

Nivell polític
• Ple municipal
El Ple municipal és el màxim òrgan de decisió del Pla Local de Joventut. Està format per:
alcalde/ssa-president/a, regidors/es de l’equip de govern i regidors/es de l’oposició
• Junta de Govern Local
Formada per l’alcalde/ssa-president/a i els tinents d’alcalde i la presència de l’interventor (si es
considera) i la secretària municipal.
• Regidoria de joventut
El lideratge polític del PLJ correspon a la Regidoria de Joventut, que estableix amb la resta de
regidories una política de joventut transversal a tota l’organització municipal, amb una definició
clara de les directrius d’acció en aquest àmbit i un treball transversal coordinat. El conjunt de les
polítiques municipals destinades a la joventut, per tant, es desenvolupen des de cada regidoria:
educació, serveis socials, esports, cultura, etc. i és des d’aquests àmbits des d’on s’executen.
Nivell tècnic
• Equip tècnic de joventut
Els referents tècnics de joventut són els tècnics de joventut, com a professionals de referència
per garantir que s’incorpora la perspectiva jove i es tira endavant el PLJ.
• Comissió interdepartamental
De la mateixa manera que en el nivell polític, en últim terme bona part de les accions
adreçades als joves es desenvolupen des de cada departament: educació, cultura, esport,
serveis socials, etc. en l’àmbit tècnic es constituirà una Comissió tècnica interdepartamental per
fer el seguiment anual de les actuacions recollides al Pla. La Comissió interdepartamental
tècnica s’ha de reunir com a mínim una vegada a l’any.
Nivell de joves:
• Fòrum jove
El Fòrum jove serà una trobada anual oberta, on es convocaran a entitats juvenils i joves
interessats en fer el seguiment de les actuacions del PLJ.
48

RECURSOS ECONÒMICS i TÈCNICS
Els recursos que l’Ajuntament de Martorelles destina al desenvolupament de les polítiques de joventut
són d’una banda els recursos que des de diferents àrees es destinen a la població jove de manera
inespecífica i d’una altra banda els recursos específics que es destinen a través del servei de joventut,
encarregat de liderar i impulsar aquestes polítiques.
En aquest sentit els recursos humans aportats al servei de joventut són
Equip de joventut:
A. Personal de l’Ajuntament
o Tècnica de Joventut. 70% de dedicació grup cotització 5.
o Tècnica auxiliar de Joventut. 30% de dedicació. (*)
o Tècnica administrativa. 30% de dedicació.
(*) Desenvolupa funcions de tècnica de Cultura
Recursos econòmics.
Cal fer notar que en els darrers anys la partida pressupostària destinada a la unitat de joventut s’ha
reduït notablement:
• Any 2013: 30.000 €
• Any 2014: 11.700 €
• Any 2015: 7.000 €
Aquest fet limita clarament la capacitat del servei de joventut de dinamitzar i promoure activitats
adreçades als joves de Martorelles, per la qual cosa la voluntat d’impulsar el Pla local de joventut
hauria d’anar acompanyada d’una major dotació pressupostària si es volen assolir els objectius del Pla.
Recursos funcionals.
o Espai Jove, pendent de reobertura.
o El Celler
o Exteriors Masia carrencà
o Sales Polivalents Masia Carrencà
o Pavelló d’esports
o Seu d’Entitats (juvenils, culturals, socials, esportives, ... on es desenvolupin i/o comparteixin
activitats).
o Places i parcs.
o Els tècnics i les instal·lacions dels departaments que treballen transversalment per fer realitat el
desenvolupament del PLJ.
49

SEGUIMENT I AVALUACIÓ
L’avaluació és una eina necessària per saber quin és el nivell d’impacte que ha tingut el Pla
globalment, però també cadascuna de les actuacions que el conformen. Més concretament, avaluar un
Pla Local de Joventut vol dir emetre judicis de valor sobre diversos aspectes d’aquest Pla: la seva
utilitat, la seva efectivitat, la seva eficiència, la seva cobertura, etc.
A fi de fer polítiques de joventut de qualitat, adaptades als joves, proactives, diverses, flexibles i
innovadores, cal introduir la pràctica de l’avaluació a les polítiques de joventut que duen a terme tots els
agents implicats. Quan parlem d’avaluació, entenem una planificació de l’eina que vagi més enllà dels
mecanismes tradicionals per analitzar si s’han assolit els objectius fixats. Hem d’observar el perquè i les
causes que han fet que s’assolissin o no els objectius. Avaluar significa millorar els projectes i les
actuacions, i implica transformació i canvi dels aspectes que sigui necessari (organització,
professionals, recursos, etc).
Així doncs l’avaluació ha de servir per:
• Facilitar la presa de decisions (amb uns criteris treballats).
• Millorar el coneixement de la intervenció que duem a terme.
• Explicar millor el que fem i per què (comunicar).
• Justificar les despeses i millorar la distribució de recursos.
• Motivar el treball del dia a dia (tenir perspectiva).
• No perdre de vista el sentit d’allò que fem (finalitat última).
• Treballar amb una actitud pro-activa i no reactiva davant de la realitat dels joves.
• Millorar els programes i les actuacions.
Per això apostem per fer un avaluació continua (avaluació inicial, intermèdia i final) i compartida on
l’anàlisi de la informació i els judicis de valor els fan diferents agents del municipi, i s’intenta trobar una
conclusió que integri les diferents visions. Entenem que és l’opció que millor garanteix la implicació de
joves, entitats i professionals en el Pla Local de Joventut i permet minimitzar els focus d’oposició als
projectes i treure a la llum els conflictes latents, perquè l’objectiu és integrar-los al Pla.
50

Hi ha molts aspectes del Pla Local de Joventut que es podrien avaluar. Volem però que la nostra
avaluació sigui realista i eficient per la qual cosa hem prioritzat alguns temes i algunes metodologies
per desenvolupar-les.
• Grau d’implicació i participació:
- El grau d’implicació i participació dels diferents agents en cadascuna de les accions és un
aspecte interessant a tenir en compte. En aquest sentit, ens referim tant a la participació dels
agents encarregats de desenvolupar aquelles actuacions, com el grau de participació i resposta
dels joves destinataris.
• Grau de transversalitat
- Atès que entenem el PLJ com un projecte transversal, caldrà avaluar en quina mesura aquesta
transversalitat ha estat incorporada i assumida pels diferents serveis. Això significarà avaluar els
respectius lideratges que les actuacions recollides al Pla estableix, però també en quina mesura
el servei de joventut és tingut en compte per part del conjunt de l’organització municipal.
• Grau d’impacte de les accions- Grau de transformació.
- La finalitat última del PLJ és millorar la qualitat de vida dels i les joves de Martorelles. Caldrà
avaluar per tant l’impacte de cadascuna de les accions i analitzar en quina mesura aquestes
milloren o no la situació de partida.
Què haurem d’avaluar?
Grau d’implicació i
participació
Grau de transversalitat
Grau d’impacte de les
accions- grau transformació
Grau de compliment dels
objectius fixats-Qualitat
Com hem de fer
l’avaluació?
Indicadors quantitatius
Valoracions qualitatives
Indicadors quantitatius
Valoracions qualitatives
Anàlisis comparatives
Enquestes i valoracions
Concreció de les actuacions i
dels resultats
51

• Grau d’acompliment dels objectius fixats- Qualitat
- Els objectius del PLJ per cada àmbit dibuixen unes prioritats a les que es vol donar resposta en
els propers anys. Caldrà avaluar si les accions que s’han concretat permeten avançar cap a
l’assoliment d’aquests objectius, en quina mesura han assolit els resultats, etc.
El seguiment i avaluació del Pla Local de Joventut es farà en els diferents nivells de
responsabilitat i tenint en compte la pròpia estructura organitzativa. Per tant, es crearan espais
de seguiment en els diferents nivells:
Nivell polític
Nivell tècnic
Nivell ciutadà (joves)
52

ANNEX : Fitxes d’actuacions
1.1.1 CURS DE MONITORS EN EL LLEURE
Objectius
Treballar les competències instrumentals i les habilitats dels i les joves tot desenvolupant
accions formatives amb la participació de diferents agents implicats en el procés i l’èxit educatiu
Descripció
Es programarà el curs de monitors d’activitats en el lleure per tal que els joves de Martorelles
puguin realitzar el curs al municipi i titular-se en aquest àmbit. També s’explorarà la possibilitat
de realitzar les pràctiques en entitats del municipi.
Públic objectiu:
Joves de 18 a 25 anys
Agents implicats
Joventut
Indicadors d’avaluació (quantitatius i qualitatius) – Indicadors Interns (I)
Nombre de persones inscrites als curs
Matriu d’avaluació
(I) Adequació de la coordinació i organització
1.1.2 PROGRAMA LECXIC
Objectius
Descripció
LECXIT és un programa que té per objectiu incrementar l'èxit educatiu dels infants a través del
treball per la millora de la seva comprensió lectora. La clau de LECXIT està en treballar de
forma lúdica i amena gràcies al voluntariat i a la implicació de l'entorn dels nens i nenes que
participen en el programa.
Públic objectiu:
Agents implicats
Joventut, cultura i educació
Nombre d’alumnes/voluntaris/es en el programa
(I) Coordinació amb escoles, dinamització i formació de voluntariat (amb suport de
Fundació Jaume Bofill).
53

1.1.3 PARTICIPACIÓ EN DIADES INTERNACIONALS
Objectius
Descripció
Participació i organització d’actes i diades internacionals, com ara el dia de la dona, etc.
Públic objectiu:
Agents implicats
Joventut, cultura, educació i comunicació
Nombre d’actes en els que es participa
Matriu d’avaluació (I) revisió de la programació, coordinació i assoliment de transversalitat.
1.1.4 PARTICIPACIÓ A LA FIRA GUIA’T
Objectius
Apoderar, orientar i acompanyar els i les joves en el seu procés educatiu a fi d’afavorir el seu
projecte de vida i la seva autonomia personal.
Descripció
Participació a la Fira guia’t on es mostra tot el ventall d’ ensenyaments postobligatoris
professionalitzadors que s'ofereixen a la comarca del Vallès Oriental.
Públic objectiu:
Agents implicats
Joventut, educació
Joves participants
Matriu d’avaluació (I) Nivell de participació amb l’organització CCVR, avaluació Fira.
1.1.5 AULES D’ESTUDI
Objectius
projecte de vida i la seva autonomia personal
Descripció
Durant les èpoques d’exàmens s’oferiran espais d’estudi perquè els joves puguin estudiar o fer
treballs de grup ja sigui a la biblioteca o la Masia de Carrencà
Públic objectiu:
Agents implicats
Joventut, cultura i educació
Nombre de joves usuaris
(I) Gestió dels espais
54

1.1.6 REFORÇ ESCOLAR
Objectius
Descripció
En col·laboració amb l’entitat GASC es donarà suport a adolescents per que adquireixin
habilitats d'estudi i valors. L’objectiu és facilitar un espai d'aprofitament del temps d'oci i generar
hàbits d'estudi.
Públic objectiu:
Agents implicats
Joventut, educació
(I) Grau de coordinació amb agents educatius i joves implicats,
1.1.7 PROGRAMACIÓ DE LA BIBLIOTECA
Objectius
Descripció
Des de la biblioteca es programen algunes activitats adreçades al públic juvenil com xerrades o
tallers específics
Públic objectiu:
Agents implicats
Joventut, cultura
Nombre d’activitats organitzades i nombre de joves participants
(I)Coordinació en comissions de cultura i joventut (recull actes- elaboració de Memòria)
1.2.1 COORDINACIÓ AMB REGIDORIA D’OCUPACIÓ
Objectius
Millorar l’ocupabilitat de les persones joves per augmentar les seves oportunitats d’accés al
treball i la realització del propi projecte professional en igualtat d’oportunitats.
Descripció
S’Impulsaran iniciatives per tal d’intensificar la coordinació entre el departament de joventut i
promoció econòmica per tal de millorar la difusió del serveis i poder oferir un amjor suport als
joves
Públic objectiu:
Agents implicats
Joventut, ocupació
(I) Nombre d’accions- Matriu d’avaluació (revisió de criteris i indicadors de qualitat i
millora pel disseny de les accions)
55

1.2.2. BORSA DE TREBALL
Objectius
treball i la realització del propi projecte professional en igualtat d’oportunitats
Descripció
Servei d’intermediació entre les ofertes de treball de les empreses del municipi o de l’entorn
més proper i les persones que busquen feina o volen millorar-la. Tot i que es tracta d’un servei
generalista també s’adreça als joves
Públic objectiu:
Agents implicats
Joventut, ocupació
Nombre de joves inscrits
1.2.3 PLANS D’OCUPACIÓ
Objectius
Descripció
Els plans d’ocupació són programes de contractació de treballadors aturats per a la realització
d’obres i serveis d’interès general i social. El Servei d’Ocupació de Catalunya a través del Fons
Social Europeu subvenciona el cost salarial i de Seguretat Social dels contractes dels
treballadors aturats. Aquest any també comptem amb els Plans D’Ocupació municipals i de la
Diputació. Els beneficiaris dels plans d’ocupació són les persones aturades inscrites al Servei
d’Ocupació de Catalunya com a demandants d’ocupació (Dones, Aturats de llarga durada,
joves, disminuïts, usuaris del col·lectiu RMI)
Públic objectiu:
Agents implicats
Joventut, ocupació
Nombre de plans ocupats per joves
(I) Matriu d’avaluació
1.2.4 PROSPECCIÓ A EMPRESES
Objectius
Descripció
Es continuarà fent prospecció a empreses per tal de cercar convenis de col·laboració que
permetin una major inserció i ocupabilitat dels joves de Martorelles en empreses locals.
Públic objectiu:
Agents implicats
Joventut, ocupació
Nombre d’Empreses noves
56

(I) Revisió d’indicadors i planificació de prospecció ús de criteris d’innivació i creativitat.
1.2.5 PROGRAMA FORMACIÓ A MIDA
Objectius
Descripció
En el marc del programa Formació a mida de Diputació de Barcelona, es desenvolupa un
projecte formatiu amb l’empresa Cobega que consisteix en el desenvolupament d’un curs teòric
i pràctic de formació i entrenament per a personal de les línies d’envasat i operaris de
magatzem, de cara a cobrir les necessitats de personal que pugui tenir l’empresa durant la
campanya d’estiu. Els beneficiaris són les persones aturades inscrites al Servei Local
d’Ocupació de Martorelles com a demandants d’ocupació (Dones, Aturats de llarga durada,
joves,…), empadronats a Martorelles amb un mínim d’un any
Públic objectiu:
Agents implicats
Joventut, ocupació
Nombre de joves participants
1.2.6 SUBVENCIÓ A LA CONTRACTACIÓ
Objectius
Descripció
Des de la regidoria d’ocupació s’estimula la contractació de persones inscrites al borsa de
treball mitjançant subvencions a la contractació
Públic objectiu:
Agents implicats
Joventut, ocupació
Indicadors d’avaluació
Nombre de joves beneficiaris
(I) Núm. accions per a la recerca de subvencions, visió específica en el col·lectiu que
ens ocupa.
1.2.7 CLUB DE FEINA
Objectius
Descripció
Es farà Club de feina dos dies a la setmana en horari de matí a les Escoles Montserrat,
combinat amb tallers de formació. Aquest espai estarà equipat amb 13 ordinadors amb
connexió a internet.
Públic objectiu:
Agents implicats
Joventut, ocupació
57

(I) Núm. accions i propostes, incorporació de novetats en matèria d’ocupació i
orientació
1.2.8 COORDINACIÓ AMB OFICINA JOVE DEL CCVO
Objectius
Descripció
Es continuaran coordinant accions amb l’oficina jove del Consell comarcal del Vallès Oriental
ubicada a Granollers per tal de donar a conèixer els serveis que es realitzen com ara el
programa de garantia juvenil, xerrades,etc.
Públic objectiu:
Agents implicats
Joventut, ocupació
Nombre de joves participant (I) memòries servei
1.3.1 TALLERS I XERRADES A L’INSTITUT
Objectius
Augmentar l’adquisició de coneixements, hàbits i conductes que contribueixen a la promoció de
la salut de les persones joves.
Descripció
En col·laboració amb la Diputació de Barcelona es programaran xerrades i tallers en diferents
cursos sobre:
- Alimentació saludable
- Afectivitat i sexualitat
- Sexualitat i riscos derivats
- Prevenció de consum de tabac i alcohol
- Autoestima i nutrició
- Primers auxilis
Públic objectiu:
Agents implicats
Joventut, educació, salut
Nombre d’activitats i alumnes participants
(I) Nombre d’accions, revisió en funció dels resultats de les matrius d’avaluació,
58

1.3.2 CAMPANYA ADREÇADA A FAMÍLIES
Objectius
Augmentar l’adquisició de coneixements, hàbits i conductes que contribueixen a la promoció de
la salut de les persones joves
Descripció
S’impulsarà una campanya o iniciativa per treballar amb les famílies els hàbits saludables i les
conductes de risc.
Públic objectiu:
Famílies de joves
Agents implicats
Joventut, educació, salut
Nombre d’accions i nombre de participants
(I) Nombre de reunions de coordinació pel disseny i avaluació de la campanya.
1.3.3 PLA DE PREVENCIÓ D’ADDICCIONS
Objectius
Disminuir les conductes de risc associades a la salut en tots els àmbits que afecten les
persones joves (salut física i mental,.afectiva i sexual, social, alimentària, etc)
Descripció
Elaboració del Pla de drogodependències de Martorelles que recull el diagnòstic concret en
aquest àmbit i un conjunt d’accions de prevenció i actuació
Públic objectiu:
Agents implicats
Joventut, salut
Nombre d’accions impulsades
(I) Criteris i indicadors propis plantejats en el Pla Local de Prevenció d’Addiccions
1.3.4 COORDINACIÓ AMB POLICIA LOCAL
Objectius
Disminuir les conductes de risc associades a la salut en tots els àmbits que afecten les
persones joves (salut física i mental,.afectiva i sexual, social, alimentària, etc)
Descripció
S’impulsaran iniciatives pe millorar el treball i la coordinació amb la policia local per tractar els
casos de conductes de risc que impliquin a joves
Públic objectiu:
Agents implicats
Joventut, policia local
Nombre d’accions
Nombre de joves atesos
(I) Estadístiques de seguiment dissenyades
59

Pla local joventut 2015 2018 final

Pla local joventut 2015 2018 final

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Pla local joventut 2015 2018 final

Similar to Pla local joventut 2015 2018 final (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (7)

Pla local joventut 2015 2018 final