1. Correcció 18
Déu ser perquè les eleccions son a voltar la cantonada o per pur vici, que de tot
hei ha, però no sembla com altres anys. Ho dic perquè els inicis de temporada
tenen fama d'aceleracions progresives, de començar amollant un prim degotís
de vessa pel dobleg dels calçons fins a, una vegada esgotada l'acumulada a
l'estiu, retrobar el pols habitual de la feina, i enguany pareix talment se
l'haguessin espolssada d'una manotada sense esperar el tret de sortida per a
començar a correr. Pobrisons i pobrisones. Deu ser per compensar aquesta
imatge de no aturar de pedalear per por de caure que el president Matas
aparesqué sense calcetins ni corbata a la trobada amb el president Zapatero.
Clar que hi ha maliciosses veus que interpreten com un calculat despreci al
castellà i d'altres, més recercats i ferits de lletra freudiana, que creuen que la
no-vestimenta és per marcar diferencis amb el visitant. Ho diuen perquè en el
Consolat de Mar, el nostre sobrevengut aristòcrata, s'asseu en una butaca més
elevada que la dels seus convidats. Però jo no ho crec. Ca, barret: el nostre
president, amb l’humilidad que el caracteritza en el vestir, en el parlar i, fins i
tot, en el residir, deu fer aquestes coses per pura prescripció mèdica; dic jo. El
cas és que si no fos per la manca de calcetins no hauríem sabut que era de
vacances. I no és per la feinada parlamentària que prometeren i ha acabat en
un no res i l'ase mort de rialles. No, no és per la jugada de fer quedar l'oposició
com a vagos a força de cridar, fort i moltes vegades, que ells anaven per feina i
que l'esquerra és de per si poc donada a l'esforç (i no es dutxa prou). No ho dic
per això, si no per la cantidat de noticies relacionades amb la corrupció que
s'han fet presents totes les vacances. Que si el batle de Santa Marbellida no
reconeix la seva veu en unes cintes delatadores però, per allò que no ens
hauriem de fer mal, comença a fer el mutis entre els acollonits aplausos dels
seus còmplices de militància. Que si l'Hospital no avança per què tanta
confluència d'interesos l'han convertit, en el vocabulari de carrer, en l'Ànnera de
Son Espases: a cada paça que dona deixa una cagada. Que si el senyor
Grande mou títuls de propietat a una velocitat de vertígen protegit pels
guardaespatlles (també anomenats cobri-espatlles, de cobrir...) Matas i Cirer.
Que devers Eivissa la ferúm de la corrupció ha arribat a Bruseles. Que les
defenses preparen no sé quantes compareixences d'alts càrrecs municipals del
PP davant els jutges per als propers mesos... Massa moviment per a un estiu
com cal!
