DIRECTORA ……………………. MÓNICAPADILLA MESTRA TUTORA P-5 A ……….ESTER PÉREZ MESTRA TUTORA P-5 B …..….. LAIA ARGÜELLES MESTRES DE SUPORT: VANESSA ESPINOSA………. PSICO I INFORMÀTICA NOELIA NEVADO……………. CIÈNCIES I HORT TAHÏS CORTÈS……………… MÚSICA I BIBLIOTECA
ÀREES QUE TREBALLEMÀREA 1 DESCOBERTA D’UN MATEIX Psicomotricitat ÀREA 2 DESCOBERTA DE L’ENTORN NATURAL I SOCIAL Experimentació i ciències ÀREA 3 INTERCOMUNICACIÓ I LLENGUATGES - Llenguatge verbal (conversa, lectoescriptura, biblioteca,…) - Llenguatge musical - Llenguatge matemàtic - Llenguatge visual i plàstic
HORARI SETMANAL P-5 A INFORMÀTICA Grup 2 ------------------------------ RACONS CIÈNCIES Grup 2 ------------------------------ FILOSOFIA MÚSICA 16:00-17:00 MANDALA PLÀSTICA CIÈNCIES Grup 1 ------------------------------ FILOSOFIA 15:00-16:00 D E S C A N S M I G D I A 12:00-15:00 Grup reforç B Grup reforç A GRAFISME INFORMÀTICA Grup 1 ----------------------------- RACONS GRAFISME 11:00-12:00 P A T I 10:30-11:00 BIBLIOTECA Grup 2 ------------------------------ LECTOESCRIPTURA CIÈNCIES 9:45-10:30 PSICOMOTRICITAT BIBLIOTECA Grup 1 ------------------------------ LECTOESCRIPTURA PSICOMOTRICITAT 9:00-9:45 DIVENDRES DIJOUS DIMECRES DIMARTS DILLUNS
17.
HORARI SETMANAL P-5 B INFORMÀTICA Grup 2 ------------------------------ RACONS MANDALA BIBLIOTECA Grup 2 ------------------------------ FILOSOFIA GRAFISME 16:00-17:00 PLÀSTICA INFORMÀTICA Grup 1 ----------------------------- RACONS MÚSICA BIBLIOTECA Grup 1 ------------------------------ FILOSOFIA 15:00-16:00 D E S C A N S M I G D I A 12:00-15:00 PSICOMOTRICITAT CIÈNCIES Grup 1 ------------------------------ LECTOESCRIPTURA GRAFISME 11:00-12:00 P A T I 10:30-11:00 CIÈNCIES Grup 2 ------------------------------ LECTOESCRIPTURA PSICOMOTRICITAT 9:45-10:30 Grup reforç B CIÈNCIES 9:00-9:45 DIVENDRES DIJOUS DIMECRES DIMARTS DILLUNS
QUÈ SÓN ELSRACONS? QUÈ PRETENEM? Espais delimitats de la classe On els nens/es, individualment o per petits grups, realitzen simultàniament diferents activitats d’aprenentatge. Ajudar a l’infant a ser responsable amb el material i amb el treball . Potenciar la necessitat d’aprendre i d’adquirir coneixements nous Afavorir l’autonomia de l’infant... Aprendre a organitzar-se i a planificar la feina.
26.
MANDALES ACTIVITAT DERELAXACIÓ ESPONTÀNIA MOLT EFICAÇ . RESTABLEIX I CONSERVA L’ORDRE PSÍQUIC. MILLORA ELS ESTATS DEPRESSIUS. PINTAR IMATGES ORGANITZADES AL VOLTANT D’UN CENTRE: MOTIVA L’EXPLORACIÓ I LA CREATIVITAT DELS INFANTS. DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: CREACIÓ D’UN AMBIENT RELAXAT (MÚSICA DE RELAXACIÓ, INCENS,…). PRESENTACIÓ DE LA MANDALA (OBSERVACIÓ DELS SEUS ELEMENTS). PRESENTACIÓ DE LA TÈCNICA QUE S’UTILITZARÀ (RETOLADORS, COLORS DE FUSTA, GUIXOS,…). CADA NEN/A PINTA LA SEVA MANDALA. AJUDA A ESTABLIR L’EQUILIBRI EN ELS ALUMNES.
Propiciar la capacitatreflexiva Ensenyar a pensar Desenvolupar les habilitats cognitives. A partir de JOCS, CONTES i ART . PER A QUÈ SERVEIX?
29.
LECTOESCRIPTURA - Elsnens/es aprenen a llegir entenent des d’un principi el significat del que llegeixen. COM APRENEM A LLEGIR? MÈTODE CONSTRUCTIVISTA - S’aprèn a llegir a partir de la vida quotidiana. - Els nens/es han d’entendre que és una cosa útil “escric perquè necessito explicar el que penso, llegeixo perquè vull saber el que els altres pensen”. - S’ensenya el significat d’aquella paraula abans de l’anàlisi. - L’alumne aprèn a llegir a partir de la identificació i reconeixement del conjunt. - Primer s’estudien les esctructures més complexes (paraules o frases) i després es passa a distingir i conèixer els elements més simples (síl·labres, lletres).
30.
- Es treballaen lletra de pal (majúscula). No són tan complexes com les minúscules i són més fàcils d’escriure. També són més fàcils d’identificar, de distinguir i de comptar per saber si tenen més o menys lletres. COM L’APLIQUEM A L’ESCOLA? A P-3 El més significatiu és el seu nom. Aprenen a reconèixer el seu nom i el dels companys (jocs, llistes, taula, penjador,…). - A part reconeixen certes paraules que resulten significatives: nom de la classe, nom del tema que estem estudiant, nom del temps que fa, … A P-4 - Van identificant els sons vocàlics que contenen els noms dels nens/es i d’altres paraules significatives pels infants. Comencen a escriure algunes « paraules curtes ».
31.
COM L’APLIQUEM AL’ESCOLA? A P-3: el més significatiu és el seu nom. Aprenen a reconeixer el seu nom i el dels companys (jocs, llistes, taula, penjador,…). A part reconeixen certes paraules que resulten significatives (nom de la classe, nom del tema que estem estudiant, nom del temps que fa, etc.). En lletra de pal (mayúscula) perquè no són tan complexes com les minúscules i són més fàcils d’escriure. També són més fàcils d’identificar, de distinguir i de comptar per saber si tenen més o menys lletres. A P-4: van identificant els sons vocàlics que contenen els noms dels nens/es i d’altres paraules significatives pels infants. Comencen a escriure algunes « paraules curtes ». A P-5: quan els nens/es estan preparats, s’introdueix la lletra lligada. Es realitzen activitats de grafomotricitat per millorar la motricitat i el traç. Es respecta el ritme natural de cada nen/a. Quan estan preparats? quan coneixen la major part de lletres i tenen un cert bagatge en l’escriptura de paraules (quan se n’adonen que a cada so de la llengua oral li correspon una lletra a l’hora d’escriure, i són capaços d’escriure paraules sense tenir en compte encara les normes ortogràfiques). S’introduirà la lletra lligada a partir dels noms dels nens/es, de la data, etc. Escrivint la paraula amb els dos tipus de lletres perquè ho identifiquin. Es prepararan jocs tipus memory, on hagin d’associar el nom amb lletra de pal amb el de lletra lligada. El cap de setmana s’emporten el llibre de lectura a casa per tal d’afavorir als pares la implicació dels pares en el procés d’aprenentatge del seu fill/a. - Quan coneixen la major part de lletres i tenen un cert bagatge en l’escriptura de paraules. Quan se n’adonen que a cada so de la llengua oral li correspon una lletra a l’hora d’escriure i són capaços d’escriure paraules (encara sense tenir en compte les normes ortogràfiques). A P-5 Quan els nens/es estan preparats, s’introdueix la lletra lligada: - Es realitzen activitats de grafomotricitat per millorar la motricitat i el traç. - Es respecta el ritme natural de cada nen/a. QUAN ESTAN PREPARATS PER PASSAR A LA LLETRA LLIGADA? COM S’INTRODUEIX? A partir dels noms dels nens/es. Escrivint les paraules amb els dos tipus de lletres perquè ho identifiquin. A partir de jocs diversos.
32.
COM L’APLIQUEM AL’ESCOLA? A P-3: el més significatiu és el seu nom. Aprenen a reconeixer el seu nom i el dels companys (jocs, llistes, taula, penjador,…). A part reconeixen certes paraules que resulten significatives (nom de la classe, nom del tema que estem estudiant, nom del temps que fa, etc.). En lletra de pal (mayúscula) perquè no són tan complexes com les minúscules i són més fàcils d’escriure. També són més fàcils d’identificar, de distinguir i de comptar per saber si tenen més o menys lletres. A P-4: van identificant els sons vocàlics que contenen els noms dels nens/es i d’altres paraules significatives pels infants. Comencen a escriure algunes « paraules curtes ». A P-5: quan els nens/es estan preparats, s’introdueix la lletra lligada. Es realitzen activitats de grafomotricitat per millorar la motricitat i el traç. Es respecta el ritme natural de cada nen/a. Quan estan preparats? quan coneixen la major part de lletres i tenen un cert bagatge en l’escriptura de paraules (quan se n’adonen que a cada so de la llengua oral li correspon una lletra a l’hora d’escriure, i són capaços d’escriure paraules sense tenir en compte encara les normes ortogràfiques). S’introduirà la lletra lligada a partir dels noms dels nens/es, de la data, etc. Escrivint la paraula amb els dos tipus de lletres perquè ho identifiquin. Es prepararan jocs tipus memory, on hagin d’associar el nom amb lletra de pal amb el de lletra lligada. El cap de setmana s’emporten el llibre de lectura a casa per tal d’afavorir als pares la implicació dels pares en el procés d’aprenentatge del seu fill/a. A P-5 PRACTIQUEM LA LECTURA - A L’AULA ES REALITZEN ACTIVITATS DIVERSES PER TAL DE QUE ELS ALUMNES EXERCITIN LA LECTURA. - EL CAP DE SETMANA EL LLIBRE DE LECTURA. LA LECTURA A CASA - DEDICAR ALGUN TEMPS A LA LECTURA, SEMPRE EN UN AMBIENT RELAXAT I TRANQUIL, PER TAL DE FOMENTAR EN ELS NENS I NENES EL GUST PER LA LECTURA.
33.
TREBALL PER PROJECTES- PROPICIA QUE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE ES FACIN AMB UN ALT GRAU DE MOTIVACIÓ. - APRENDRE HA DE TENIR SENTIT. FASES 1. ELECCIÓ DEL TEMA. 3. RECERCA D’INFORMACIÓ: LLIBRES, INTERNET, DVD, FOTOS,… COL·LABORACIÓ DE LES FAMÍLIES. 2. PUNT DE PARTIDA: QUÈ SABEM? QUÈ VOLEM SABER? 4. ORGANITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ. 5. ORGANITZACIÓ DEL TREBALL. MAPA CONCEPTUAL. 6. REALITZACIÓ DE LES DIVERSES ACTIVITATS D’APRENENTATGE. 7. AVALUACIÓ FINAL. QUÈ HEM APRÈS?
34.
CENTRES D’INTERÈS APART DELS PROJECTES, ES TREBALLARAN ALTRES TEMES: LA FIRA LA CASTANYADA EL NADAL EL CARNAVAL LA PASQUA
35.
ENTREVISTES AMBLES FAMÍLIES Els dimarts a les 12h COMUNICACIÓ DIÀRIA Nota a dins de la bosseta. Hi enganxem pinça
COSIM UNA BETA AMB EL NOM A LA BATA I A TOTES LES JAQUETES GRÀCIES
38.
RECORDEM NO PORTEMJOGUINES NI DINERS A L’ESCOLA NO PORTEM LLAMINADURES SI ESTEM MALALTS NO VENIM A L’ESCOLA MARQUEM ELS OBJECTES AMB EL NOM (JAQUETES, GOT, TOVALLOLA,…)
39.
ELS DIVENDRES PER LA TARDA PORTEM A CASA PER RENTAR: TOVALLOLA GOT BATA EL CANGUR LLIBRE DE LECTURA
40.
ELS DILLUNS PEL MATÍ TORNEM A LA CLASSE NETS: TOVALLOLA, GOT I BATA EL CANGUR LLIBRE DE LECTURA LA BATA DEL MENJADOR A LA MÀ
LA LLISTA NEGRA- S’APUNTEN ELS NENS/ES QUE NO TENEN UN COMPORTAMENT CORRECTE A L’AULA. - ESTÀ DIVIDIDA EN DIVERSOS APARTATS (ROTLLANA, ESCOLTAR, SEURE BÉ, MOLESTAR, PSICOMOTRICITAT, CIÈNCIES,...). CLAUSTRE DE PROFESSORS COMISSIÓ DE DISCIPLINA EL DIVENDRES: - RECOMPTE D’INCIDÈNCIES. - SORPRESA ALS NENS/ES QUE S’HAN PORTAT CORRECTAMENT.
43.
TEATRE A P-5- PARTICIPACIÓ AL FESTIVAL DE TEATRE INFANTIL I JUVENIL DEL BAIX PENEDÈS . - A TRAVÉS DEL P LA EDUCATIU D’ENTORN : MONITORS/ES EN ELS ASSAJOS. - 2 OBRES DE TEATRE.
44.
SORTIDES - ALPARC SAMÀ DE CAMBRILS. - COLÒNIES. - SORTIDES PEL POBLE (teatre, menjar la truita, enterrar la sardina,...).
JA PER ACABARUS DEMANEM... Respectem l’horari de l’escola (puntualitat) Assistim a l’escola amb regularitat i justifiquem les faltes Col·laboració escola-família