Treball de la pel·lícula "A clocwork orange" de Stanley Kubrick.

1. A CLOCKWORK ORANGE.
STANLEY KUBRICK.
CONDUCTISME.
Èlia Lorente Esopañan
2n
Batxillerat B
Psicologia
Juli Climent
27 Novembre de 2018

2. 1. Informat sobre la situació socio-política en què va ser redactada la novel·la (1962) de
Burgess, de les seves intencions i repercussions.
Anthony Burgess va escriure el llibre “A clockwork orange” el 1962 arran d’una pròpia
experiència durant la segona guerra mundial. La seva dona embarassada, va ser brutalment
violada i agredida per part de quatre soldats nord-americans, desgraciadament la dona va patir un
avortament. Qui havia de fer el bé i protegir-los els va agredir, aquest crec que pot ser un dels
punts desencadenants de la novel·la. Aquesta esgarrifosa situació la podem veure reflectida en
l’escena on Alex i els seus drugos van a casa de l’escriptor i violen i maltracten la dona de
l’escriptor i al mateix, matant a la dona i deixant a l’escriptor en un cadira de rodes de per vida.
Burgess va escriure aquesta obra en un període de postguerra, on el capitalisme
implementa l’estat del benestar. Un Conjunt de polítiques consistents en la implantació de serveis
públics i socials amb caràcter universal, que produeixen un efecte negatiu en el rendiment
econòmic del sector privat. Aquests serveis tenen com a finalitat maximitzar el benefici social,
garantir unes condicions de vida adequades a la població (sanitat, educació...) i evitar que les
persones quedin desemparades en determinades circumstàncies (malaltia, incapacitat...). Aquests
serveis se solen finançar a través d’impostos. Encara que l’estat del benestar contribueix la
redistribució de la riquesa aquesta suposa la transformació d’aquesta seguretat en una font de
control de l’estat sobre el poble. Aquesta contenció per part de l’estat comporta en si mateixa
fortes connotacions que determinen entre altres la normalitat, el bé i el mal... i per tant coarten la
llibertat del subjecte. La forma de càstig que la societat imposa no es limita a l’acció física sinó
que actua sobre la voluntat. El mode de producció capitalista penetra en tot el teixit social
travessant la totalitat de la vida quotidiana.
El llibre, constava de 21 capítols, dels que Kubrick en va eliminar l’últim. Cosa que a
Burgess no el contentava. En aquest últim capítol es mostrava un Alex adult que s’allunyava de la
violència per avorriment. El que acabava afirmant el tema de la novel·la, una gran oda al lliure
albir.
Realment el llibre no va tenir una gran rebuda, així que les grans repercussions van arribar
amb l’estrena de la pel·lícula. On joves van començar a emular els actes delictius dels
protagonistes. Encara que el missatge de la pel·lícula no fos una lloança a la ultraviolència i al
sexe. La pressió que Kubrick va patir per part dels espectadors indignats va ser tal que es va
veure en obligació de retirar la cinta dels cinemes, una autocensura impulsada per les amenaces
de mort a la seva pròpia família.

3. 2. En una escena de la primera part, quan Alex entra a la casa de l’escriptor F.Alexander
troba a la seva màquina d’escriure el següent text amb el t´tol de “A clockwork orange”:
“Para oponerme al intento de imponer al hombre, criatura que crece y puede demostrar
bondad, que es capaz de beber el néctar que brota de los labios del Señor, para oponerme
al intento de imponerle leyes y condiciones sólo apropiadas para una creación mecánica,
levanto la acerada pluma...”. Comenta aquest text i relaciona’l amb el conjunt de la
pel·lícula.
En aquest text veig reflectit el missatge de la pel·lícula. Que mitjançant un paral·lelisme
amb el sistema Ludovico critica el control de l’estat sobre la població.
Quan a una persona se li nega el lliure albir perd la capacitat de prendre decisions
ètiques.
A través de la pel·lícula veiem com Alex, quan és sotmès al tractament de Ludovico, perd la
capacitat d’exercir tot tipus de violència, i com a conseqüència deixa de cometre actes delictius,
però no en perd la pulsió. Cal destacar que Alex no es torna bo, no avança en el camí moral de
l’home, sinó que se l’impossibilita fer el mal.
Si aquesta virtut és imposada, perds el lliure albir, la possibilitat de triar, per tant perds la
capacitat de prendre decisions ètiques. Deixes de ser una persona, res diferencia el teu jo d’un
mecanisme, no ets més que una màquina.
Buscant el mateix conflicte en l’exemple de l’estat del benestar (Conjunt de polítiques
consistents en la implantació de serveis públics i socials amb caràcter universal, que produeixen
un efecte negatiu en el rendiment econòmic del sector privat. Aquests serveis tenen com a finalitat
maximitzar el benefici social, garantir unes condicions de vida adequades a la població i evitar que
les persones quedin desemparades en determinades circumstàncies.) observem com els
contribuents que paguen els impostos no són generosos per pagar-los, ja què el ve imposat. A part
de que el contribuent no pot decidir la quantitat de diners que vol aportar, ni quan ho vol fer,
tampoc com ni on vol invertir-los, el govern pren les decisions per ell. Al privar a l’home del
producte del seu esforç, se l’impedeix exercitar la seva capacitat de decidir entre vicis i virtuts,
transformant-lo lentament en un ser irresponsable.

4. El que realment xoca és que encara que utilitzem el mateix raonament en ambdós
sistemes, a la gent li resulta repugnant el sistema Ludovico i en canvi els semblen correctes els
sistemes tributaris vigents.
La lectura que jo faig del text és que Burgess es rebel·la (Alza su pluma acerada) contra el
poder de l’estat, que l’home ha de prendre les seves decisions, i així progressarà en el camí moral
de l’home. Poden determinar ells mateixos les seves accions, que per pròpia naturalesa més
d’hora o més tard acabarà acceptant les virtuts i rebutjant els vicis.
3. Descriu i analitza la complexa personalitat del nadsat-adolescent Alex: violent fins a la
crueltat però a la vegada sensible davant certs plaers culturals com la música i la cultura;
immoral i brutal però estranyament preocupat per la presència i l’acció del mal al món...
L’Alex té una complexa personalitat, sovint relacionada amb un trastorn antisocial. El seu
caràcter es caracteritza per un menyspreu dels drets dels demés, i arribant a violar-los. Des de
l’inici de la pel·lícula, quan Mr. Deltoid visita l’Alex a casa seva i manté una conversa amb ell,
veiem com ja ha tingut problemes legals i que ha actuat amb motiu de detenció repetidament. Alex
a fracassat en adaptar-se a les normes socials imposades. Sabem que és deshonest, doncs
enganya els seus pares dient que «treballa» i als seus amics, els «drugos». És impulsiu, incapaç
de planificar el futur, això ho veiem en actes com el de l'assassinat de la dona dels gats amb la
«falo-mecedora», sense pensar en cap moment en les conseqüències que això comportarà. És
agresiu, es baralla i agredeix a la gent repetides vegades, un dels seus passatemps és sortir a
donar pallisses i a enfrontar-se a bandes rivals, com la del BillyBoy. Sovint l’Alex és absorvit per
una despreocupació imprudent, que el fa perillar tant a ell i els seus amics com a la resta de la
gent, un clar exemple és quan ell condueix el cotxe a l’inici de la pel·lícula, que tots els vianants
han de sortir de la carretera. Una de les coses més característiques de la seva personalitat, és la
falta de remordiments i d’empatia, se sent indiferent o arriba a justificar els seus actes. Amb el
tractament de Ludovico mostra un cert arrepentiment, encara que aquest és forçat. Encara que el
protagonista té una gran quantitat de trets d’un sociòpata, està molt sensibilitzat amb l’art i la
literatura, en concret la música de Ludwig van Beethoven. Crec que una de les idees que es volen
expressar és que tant música com art no exclouen la violència.
4. Analitza el fenomen de la violència criminal: només Alex i els seus drugo-amics són
violents? No hom pot parlar de la violència de l’Estat i dels mitjans de comunicació? Què
impulsa a Alex a actuar de la forma en què ho fa?

5. Quan el Ministre de l’Interior va a visitar a l’Alex a l’hospital. Veiem que no poder tots són
ultraviolents físicament, però si ho són psicològicament. No es salva ni el Ministre, ni l’oposició, ni
els científics, ni els mitjans de comunicació, ni tan sols els pares. En el discurs final del Ministre,
carrega als científics aliats contra l’oposició, qüestiona el seny de l’escriptor i culpa a l’Alex de la
devallada de popularitat de l’Estat, però li promet poder a canvi d’un pacte... En fí, molta maldat en
molt poques paraules.
Els culpables de les accions de Alex són els seus instints, que encara no han estat
manipulats per la societat. Kubrick en diu aquesta frase reflexionant sobre el personatge: “Alex es
nuestro inconsciente, la parte del cerebro sin conciencia, que es todavía natural”. Així el definia
Stanley Kubrick, un jove en estat natural, encara verge del procés de civilització, del que més tard
serà víctima.
5. En què consisteix la teràpia Ludovico que li apliquen a Alex? A què principis teòrics i a
quina escola de la psicologia correspon?
En un intent de reformar a l'Alex, el porten a una clínica i el sotmeten a la teràpia Ludovico.
Aquesta teràpia és una còpia artística del conductisme clàssic, on es sotmet al pacient,
l'Alex, davant imatges violentes durant llargs períodes, mentre està sota els efectes de drogues.
Obligant-lo a veure imatges de terribles violacions, agressions i altres actes de violència mentre
pateix l'efecte de les drogues subministrades, el pacient associa les sensacions de malestar
estomacal amb aquests actes de violència, aquest malestar el deixarà incapacitat de fer el mal.
La teràpia de conducta aplica principis d’aprenentatge ben definits per eliminar el
comportament indesitjat. La teràpia que li apliquen a Alex correspon a les tècniques de
contracondicionament clàssic, dins d’aquesta trobem el condicionament aversiu i la
dessensibilització sistemàtica. En el cas de l’Alex es correspon a la primera tècnica, ja què es
prova de reemplaçar una resposta positiva davant un estímul perjudicial amb una resposta
negativa. El procediment és senzill, s’associa la conducta indesitjada amb sentiments
desagradables. Aquesta tècnica a part de sorgir conflicte morals, sovint no és eficaç a llarg termini.
Doncs els pacients acaben entenent que fora de la clínica no estan sotmesos a les drogues.
6. Explica la reflexió sobre el sentit i els mecanismes de la política penitenciària. Quina
visió de la funció de la presó té l’alcaid? I el Ministre de l’Interior?

6. Una de les principals reflexions que ens condueix la pel·lícula és com el govern intenta
contenir els crims fent ús de les armes sense tenir en compte les conseqüències morals i ètiques.
La justícia també és torna criminal. La violència més dura és per part de l’estat.
Els presoners son jutjats com un problema que s’ha de solucionar passi el que passi,
encara que això impliqui oblidar els seus drets, la seva humanitat i la seva individualitat. Acaben
controlant les seves ments, com veiem en l’exemple de l’Alex.
L’estat autoritari intenta resoldre els problemes socials a través de la violència i no pas amb
la reeducació o la rehabilitació. La transformació dels individus no té lloc gràcies a la pròpia
voluntat sinó que és conseqüència de la manipulació o el condicionament. L’Alex és producte i
símptoma d’aquesta societat corrompuda.
L’alcaid, entenent que és el director de la presó ens mostra que no està d’acord amb les
tècniques que s’aplicaran a Alex.
El Ministre de l’Interior és el representat del govern, només l’interessen els diners i el
poder, promou el tractament Ludovico com a solució al problema del crim sense tenir en compte
les qüestions ètiques implicades. Després de l’intent de suïcidi de l’Alex, la seva visita a l’hospital
ens mostra la demagògia d’un polític capaç de tot per enganyar el poble.
7. Quins arguments planteja el capellà de la presó contra la finalitat, els procediment i els
resultats dels tractaments terapèutics aplicats? Hi estàs d’acord amb les seves objeccions?
El capellà és el representant de l'església catòlica dins de la penitenciaria, només creu en
la rehabilitació a través de l’arrepentiment i el perdó de Déu. Des de l’inici s’oposa al tractament
Ludovico, defensa que cadascú ha de ser responsable de les seves accions i ha de poder prendre
les seves pròpies decisions, siguin aquestes bones o dolentes. Diu que el que ens diferencia de
les màquines és el lliure albir. Trobo important citar dues frases en les que exposa aquesta tesi.

7. “El problema es saber si esta técnica puede hacer realmente bueno al hombre. La bondad
viene de adentro, 655321. La bondad es algo que uno elige. Cuando un hombre no puede elegir,
deja de ser hombre.”
“Estás entrando en una región nueva. Una cosa terrible si bien se mira. Y sin embargo, en
cierto sentido, al aceptar que te priven de la capacidad de tomar una decisión ética, en cierto
sentido realmente has elegido bien. O por lo menos eso quisiera creer. Eso quisiera creer, Dios
nos asista a todos.”
”El libre albedrío. Este joven no tiene, de hecho, opción alguna. Su propio beneficio,
el horror al sufrimiento físico obligó a este muchacho a participar en ese acto grotesco de
humillación. Su falta de sinceridad era evidente. Deja de ser un criminal, pero también
deja de ser una criatura capaz de opción moral.”
Aquest personatge reflexa la gran idea exposada durant la pel·lícula, la importància del
lliure albir com a constituent dels homes. Allunyant-me de la idea de que la rehabilitació de les
persones ha de ser mitjançant el perdó de Déu, estic totalment d’acord amb el capellà.
8. La importància de la música és inqüestionable. Quina funció creus que té la música de
Beethoven en la construcció de la personalitat d’Alex?
S’ha de destacar la importància de la música en l’obra. Una de les peces recurrents és la
novena simfonia de Beethoven. En un principi Alex sent una gran passió per aquest compositor,
fins un punt que sembla malaltís. La utilització de la música de Beethoven ens segueix en tota
l’evolució del personatge. Aquest compositor se sent quatre vegades en la pel·lícula, i trobo que
marquen el pas d’una etapa del personatge a una de diferent.
El primer cop que sentim a Ludwig és a l’habitació del protagonista. Tot just ens acaben de
presentar el personatge i les seves aficions, la ultraviolència, el sexe i la música. El protagonista
tot just acaba d’arribar a casa després d’una jornada de violència amb la seva colla de «drugos»,
han atacat a un vell borratxo, s’han enfrontat a la banda rival del BillyBoy, han conduït
temeràriament, i han acabat per violar i agredir a un escriptor i la seva dona. Mentre l’Alex es
relaxa disfrutant de la música veiem unes imatges trepidant que ballen al ritme de la música

8. d’unes figuretes de Crist, després ens endinsem dins de la seva imaginació, on veiem les cruels
imatges de com mor i és agredida gent.
El següent cop que escoltem a Beethoven és enmig d’una sessió de la teràpia Ludovico.
On sense saber-ho els metges inicien la pel·lícula de violència nazi amb un fons musical del quart
moviment de la novena simfonia, encara que Alex els fa saber que el turmenta veure relacionat a
Beethoven amb la violència i les nàusees, els metges no fan res per evitar-ho. Destrueixen la
personalitat de l’Alex més enllà de les conductes violentes, el fan rebutjar la música, fet que trobo
molt cruel i incoherent amb els principis inicials de la teràpia. Es deconstrueix la personalitat de
Alex i se’l deixa privat de lliure albir.
La tercera vegada que escoltem a l’artista és quan Alex és presoner de l’escriptor. En
aquest punt veiem un Alex molt diferent al del principi, ara està cohibit, coartat i sensible (no
bondadós). Ha perdut tanta vitalitat que en un moment de desesperació s’evapora: «Evaporarme
de una vez, largarme de este mundo cruel y sin piedad.»
L’últim cop que escoltem la novena simfonia és al final de la pel·lícula, quan el Ministre de
l’Interior va a visitar a l’Alex a l’hospital. Veiem que no poder tots són ultraviolents físicament, però
si ho són psicològicament. No es salva ni el Ministre, ni l’oposició, ni els científics, ni els mitjans de
comunicació, ni tan sols els pares. En el discurs final del Ministre, carrega als científics aliats
contra l’oposició, qüestiona el seny de l’escriptor i culpa a l’Alex de la devallada de popularitat de
l’Estat, però li promet poder a canvi d’un pacte... En fí, molta maldat en molt poques paraules. La
música comença a sonar instants més d’hora que aquest acabi dient que està curat.
9. Valoració crítica de la pel·lícula.
Aquest no és el primer cop que veig «La naranja mecánica», ja era petita quan els meus
pares em van dir que quan tingués una certa edat no tardés en veure-la, i així ho vaig fer, encara
que no vaig fer un anàlisi tant profund com ara. Sempre m’ha apassionat el món audiovisual, i
Kubrick és un dels meus referents en el món de la cinematografia. De fet tinc pendent anar a
veure la seva exposició al CCCB, encara que abans em vull veure algunes pel·lícules que em
falten per acabar la col·lecció. En part, crec que m’atrau aquesta pel·lícula pel recurs què es fa de
l’art. Algunes coses les he anat veient a mida que veia el film, altres les he agut d’analitzar i altres
les he trobat per internet.

9. M'impressiona com Kubrick és tant detallista de recrear famosos quadres com «Prisioneros
ejercitando» de Van Gogh.
També crec que cal remarcar l’elecció de la banda sonora, que no es limita a Beethoven.
És més, jo crec que la peça que relacionem amb aquesta pel·lícula és la marxa fúnebre per la
reina Maria de Henry Purcell, un compositor barroc.
Una cosa que també em crida molt l’atenció és l’acurada estètica estil post 60s, inicis dels 70.
També la gran utilització de recursos codis visuals i de representació. Petits missatges que
queden ocults en els plans, la il·luminació, el ritme, l’atrezzo... Realment després d’haver acabat el
meu treball de recerca que tractava aquests elements, tornar a veure aquest film que en fa un
gran ús d’aquests elements m’ha enriquit els coneixements. Per exemple el color de la màquina
d’escriure canvia de color, canviant el significat a expressar.
Encara que Kubrick va fer una gran feina amb la pel·lícula, m’hagués agradat que fos més fidel al
llibre, ja que Burgess trobo que mostra millor la crítica a la societat.