1. ESQUÍ
L'esquí és l'esport d'hivern i activitat humana que consisteix a lliscar sobre la neu fent
servir esquís (originàriament taules de fusta, ara sovint fetes de fibra de vidre o
compostos semblants) o be una única taula lligat/s als peus fent servir fixacions.
[edita] Particularitats
Un practicant de l'esquí s'anomena esquiador, o snowboarder si porta taula.
Diversos tipus d'esquí són populars, especialment a climes freds i molts tipus de
competicions d'esquí estan reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional (COI), la
Federació Internacional d'Esquí i altres organitzacions esportives.
A les regions on l'esquí ha estat tradicionalment més arrelat, a les parts nevades
d'Escandinàvia, tan l'esquí recreatiu com competitiu pot referir-se a les variants d'esquí
de fons, esquí de muntanya, així com a les internacionalment més conegudes d'esquí
alpí.
Per a molta gent, "esquiar" vol dir esquí alpí recreatiu on es visita una estació d'esquí,
compra els bitllets dels remuntadors o forfets, s'equipa amb roba d'abric, esquís, botes
d'esquí, pals d'esquí i puja en una telecadira o algun altre remuntador. Al arribar al cim,
l'esquiador surt del remuntador i comença el descens, arrossegat per la gravetat. No
s'hauria d'intentar llevat que s'hagi anat a una escola d'esquí o s'hagi après a girar i
frenar amb seguretat. Si no és el cas, la trajectòria que es pren pot esdevenir
incontrolable i la velocitat que s'agafa excessiva, reduïda només per objectes estàtics
com ara arbres.
Esquí fora pista.
En aquest punt, qui no és esquiador pot fer-se la següent pregunta: "Per què ho hauria de
fer?". Hi ha moltes respostes possibles, potser tantes com esquiadores però una resposta
simple pot ser "perquè es gaudeix". És cert que hi ha la risc però curiosament això és
precisament part de l'atractiu de l'esport; és, després de tot, el mètode de transport
terrestre més ràpid sense assistència mecànica. És possible assolir una unió de cos i
ment practicant aquest esport en la qual la ment encomana al cos actuar
excepcionalment i el cos confia en la ment per no dirigir-lo cap un estimball. Un sentit
d'harmonia i d'experiència així pot resultar en una sensació de plenitud d'un mateix.

2. [edita] Història
Els primers indicis de l'existència de l'esquí es remunten l'any 2500 a. de C. El primer
d'ells és un gravat en pedra de feldspat que va ser descobert a l'illa de Rodódy
(Noruega) en el qual s'aprecia un caçador amb esquís, però també existeixen altres com
una imatge d'un caçador entre rens a Rússia. El primer text escrit en el qual s'esmenta
aquesta activitat es troba 3000 anys després, en ell, l'historiador bizantí Procopius,
descriu una carrera sobre la neu. Per altra banda a Xina també hi ha testimoniatges
escrits que conten que els pobles nòrdics caçaven sobre cavalls de fusta que duien als
peus. L'esquí va néixer a causa de la complicació per a desplaçar-se, comerciar, lluitar o
caçar en les zones on la neu pot acumular-se mesos seguits sense fondre's. En el
Holmenkollen Ski Museum o en el Nozawa Ski Museum es troben alguns dels primers
esquís i les diferents grandàries que tenien, sobrepassant alguns els 3 metres de
longitud.
L'esquí és va popularitzar i va créixer prop de 1900. Pels europeus, après dels seus veïns
noruecs, servia sobretot per gaudir. L'esport va continuar utilitzant l'equip nòrdic durant
molt de temps. Això es pot veure a les il·lustracions dels primers jocs olímpics d'hivern.
La inauguració va ser el 1924 a Chamonix, França. Només hi va haver cinc esports.