Núria Pérez Olid Sociologa Univarsidad de Barcelona, master en Marketing Comu...nuriaperezolid
Analisis del sistema educativo en realación al concepto meritocracia. Entendida como definir como la educació basada en la igualdad e 'oportunidades, como criteriocentral de estratificación
Laura Portugués té 22 anys i una llarguíssima experiència com a voluntària. De petita ja li agradava ajudar els altres, i quan només tenia 17 anys va treballar amb nens malalts. També va col·laborar en projectes del Banc d’Aliments. La seva consciència social és un tret que caracteritza la seva personalitat, i augmenta al constatar els efectes de la crisi. «Fer voluntariat reporta molta riquesa. Quan ajudes els altres, reps tant com el que ofereixes. Et fa feliç veure que la gent se sent millor per tu», diu.
El juny passat, aquesta estudiant de Psicologia va decidir formar part de la Fundació Salut i Comunitat, que treballa amb col·lectius en risc d’exclusió social, com avis, dones maltractades i persones amb addiccions, àrea en la qual treballa la Laura. «Ja m’interessa molt aquest tema en l’àmbit dels meus estudis, però ara el volia abordar des d’un punt de vista més social», argumenta.
Les politiques favorables a la família i la salut i les conductes de salut en les mares sense parella en l’estat espanyol, 2003-2011.
Les Sessions de l'Agència, 17 de març de 2015
Glòria Perez, Sara Trujillo i Carme Borrell
Les politiques favorables a la família i la salut i les conductes de salut en...sophieproject
Les politiques favorables a la família i la salut i les conductes de salut en les mares sense parella en l’estat espanyol, 2003-2011, per Glòria Pérez, Sara Trujillo i Carme Borrell. Presentat a la Sessió de Debat Científic de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), el 17 de marc de 2015. Més informació sobre la session a l'Storify de SOPHIE: https://storify.com/SOPHIEproject/les-desigualtats-de-genere-en-salut
Els reptes socials, tecnològics, polítics i econòmics exigeixen respostes creatives i de caràcter preventiu, que situïn la intervenció social al centre de les polítiques. En el cas de les persones grans, cal desenvolupar polítiques per donar respostes preventives i alhora donar sortida al seu gran potencial de solidaritat, de coneixement i d’experiència.
Entre les persones grans hi ha col·lectius amb diferents graus de vulnerabilitat (soledat, aïllament, risc de maltractaments, etc.) que es podrien beneficiar, juntament amb d’altres intervencions, de mentors tant del col·lectiu de persones grans, com del suport de persones joves i així, entre d’altres beneficis, ajudar a mantenir-les al seu entorn. Per altra banda trobem que la mentoria social és una metodologia de foment i millora de la convivència que a d’altres països està molt desenvolupada.
Hem elaborat per la Generalitat de Catalunya un pla de mentoria i acompanyament de les persones grans com un dels pilars bàsics en la seva promoció, participació, prevenció i protecció. Es tracta de desplegar el potencial de suport social de les persones de diferents generacions a través de programes i projectes de proximitat de mentoria social i acompanyament amb altres elements de suport, perquè tant persones grans com joves i famílies amb infants redueixin les situacions de vulnerabilitat.
El pla s’ha elaborat amb recollida de dades qualitatives i quantitatives (revisió documental, entrevistes, enquestes, tècnica Delphi), per copsar l’estat de la qüestió a través de la participació dels agents socials clau (ens locals, consells de la gent gran, xarxes socials, entitats i associacions de persones grans i juvenils, voluntariat, persones expertes, etc.).
Hem revisat els drets i les principals oportunitats i problemes de les persones grans, i delimitat conceptualment la mentoria i l’acompanyament com a modalitats del voluntariat social. Hem aprofundit en tres modalitats de mentoria social que hem prioritzat (entre les pròpies persones grans, dels joves cap a les persones grans i d’aquestes cap als joves i les famílies en situacions de vulnerabilitat social), a partir dels resultats dels instruments utilitzats.
Aquest pla proposa innovacions i alhora millores del que hi ha, fent sinergia amb els recursos i actuacions dels diferents departaments i organismes de la Generalitat, dels ens locals i del món associatiu i del voluntariat en diferents àmbits, no només de la gent gran, per poder implementar programes i projectes de sensibilització, formació i aplicació de la mentoria social i l’acompanyament. La proposta de Pla consta de 12 línies estratègiques, amb els 57 objectius i 273 accions corresponents consensuades a través de la consulta Delphi.
Núria Pérez Olid Sociologa Univarsidad de Barcelona, master en Marketing Comu...nuriaperezolid
Analisis del sistema educativo en realación al concepto meritocracia. Entendida como definir como la educació basada en la igualdad e 'oportunidades, como criteriocentral de estratificación
Laura Portugués té 22 anys i una llarguíssima experiència com a voluntària. De petita ja li agradava ajudar els altres, i quan només tenia 17 anys va treballar amb nens malalts. També va col·laborar en projectes del Banc d’Aliments. La seva consciència social és un tret que caracteritza la seva personalitat, i augmenta al constatar els efectes de la crisi. «Fer voluntariat reporta molta riquesa. Quan ajudes els altres, reps tant com el que ofereixes. Et fa feliç veure que la gent se sent millor per tu», diu.
El juny passat, aquesta estudiant de Psicologia va decidir formar part de la Fundació Salut i Comunitat, que treballa amb col·lectius en risc d’exclusió social, com avis, dones maltractades i persones amb addiccions, àrea en la qual treballa la Laura. «Ja m’interessa molt aquest tema en l’àmbit dels meus estudis, però ara el volia abordar des d’un punt de vista més social», argumenta.
Les politiques favorables a la família i la salut i les conductes de salut en les mares sense parella en l’estat espanyol, 2003-2011.
Les Sessions de l'Agència, 17 de març de 2015
Glòria Perez, Sara Trujillo i Carme Borrell
Les politiques favorables a la família i la salut i les conductes de salut en...sophieproject
Les politiques favorables a la família i la salut i les conductes de salut en les mares sense parella en l’estat espanyol, 2003-2011, per Glòria Pérez, Sara Trujillo i Carme Borrell. Presentat a la Sessió de Debat Científic de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), el 17 de marc de 2015. Més informació sobre la session a l'Storify de SOPHIE: https://storify.com/SOPHIEproject/les-desigualtats-de-genere-en-salut
Els reptes socials, tecnològics, polítics i econòmics exigeixen respostes creatives i de caràcter preventiu, que situïn la intervenció social al centre de les polítiques. En el cas de les persones grans, cal desenvolupar polítiques per donar respostes preventives i alhora donar sortida al seu gran potencial de solidaritat, de coneixement i d’experiència.
Entre les persones grans hi ha col·lectius amb diferents graus de vulnerabilitat (soledat, aïllament, risc de maltractaments, etc.) que es podrien beneficiar, juntament amb d’altres intervencions, de mentors tant del col·lectiu de persones grans, com del suport de persones joves i així, entre d’altres beneficis, ajudar a mantenir-les al seu entorn. Per altra banda trobem que la mentoria social és una metodologia de foment i millora de la convivència que a d’altres països està molt desenvolupada.
Hem elaborat per la Generalitat de Catalunya un pla de mentoria i acompanyament de les persones grans com un dels pilars bàsics en la seva promoció, participació, prevenció i protecció. Es tracta de desplegar el potencial de suport social de les persones de diferents generacions a través de programes i projectes de proximitat de mentoria social i acompanyament amb altres elements de suport, perquè tant persones grans com joves i famílies amb infants redueixin les situacions de vulnerabilitat.
El pla s’ha elaborat amb recollida de dades qualitatives i quantitatives (revisió documental, entrevistes, enquestes, tècnica Delphi), per copsar l’estat de la qüestió a través de la participació dels agents socials clau (ens locals, consells de la gent gran, xarxes socials, entitats i associacions de persones grans i juvenils, voluntariat, persones expertes, etc.).
Hem revisat els drets i les principals oportunitats i problemes de les persones grans, i delimitat conceptualment la mentoria i l’acompanyament com a modalitats del voluntariat social. Hem aprofundit en tres modalitats de mentoria social que hem prioritzat (entre les pròpies persones grans, dels joves cap a les persones grans i d’aquestes cap als joves i les famílies en situacions de vulnerabilitat social), a partir dels resultats dels instruments utilitzats.
Aquest pla proposa innovacions i alhora millores del que hi ha, fent sinergia amb els recursos i actuacions dels diferents departaments i organismes de la Generalitat, dels ens locals i del món associatiu i del voluntariat en diferents àmbits, no només de la gent gran, per poder implementar programes i projectes de sensibilització, formació i aplicació de la mentoria social i l’acompanyament. La proposta de Pla consta de 12 línies estratègiques, amb els 57 objectius i 273 accions corresponents consensuades a través de la consulta Delphi.
Els Quaderns Treball i Ciutadania són tres publicacions que donen continuïtat a la temàtica tractada durant el Congrés que, sota el mateix títol, es va celebrar al juliol del 2009. Aquesta col·lecció recull les diferents qüestions que es varen presentar durant la jornades i manté obert el debat, tot revalidant el compromís d’ECAS amb la lluita per que el dret al treball sigui una realitat a l’abast de tothom.
El paper de les persones grans a la societat | Fundació Pere TarrésFundació Pere Tarrés
Jornada sobre envelliment actiu i solidaritat intergeneracional. El paper de les persones grans a la societat. A càrrec de la sociòloga Montserrat Mora Fernàndez
Ponència de la sociòloga Montserrat Mora en la jornada Envelliment actiu i solidaritat intergeneracional que es va realitzar el 15 de març de 2012, organitzada per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Agrupació Mútua.
Informe sobre l'avaluació sobre els resultats obtinguts en l'àmbit d'ocupació...Ajuntament de Barcelona
Informe sobre l'avaluació sobre els resultats obtinguts en l'àmbit d'ocupació femenina presentat a la Comissió de Qualitat de Vida, Joventut i Esport del 17/02/2015
X Jornada de Treballadors Socials del Departament de Justícia. Programa Compartim de gestió del coneixement
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 16 de febrer de 2016
Revisió dels conceptes de criança, alletament natural, desenvolupament emocional, vincle i totes les variables que fan que la seguretat afectiva adquireixi el seu màxim potencial. La importància dels 1000 primers dies de vida. Alletament natural com a base de la programació immunològica, metabòlica i emocional.
Mesura de Govern d'Acció Conjunta per la reducció de les desigualtats socials...Ajuntament de Barcelona
Mesura de Govern d'Acció Conjunta per la reducció de les desigualtats socials en salut presentat a la comissió de Drets Socials del 17 de novembre de 2015.
Els Quaderns Treball i Ciutadania són tres publicacions que donen continuïtat a la temàtica tractada durant el Congrés que, sota el mateix títol, es va celebrar al juliol del 2009. Aquesta col·lecció recull les diferents qüestions que es varen presentar durant la jornades i manté obert el debat, tot revalidant el compromís d’ECAS amb la lluita per que el dret al treball sigui una realitat a l’abast de tothom.
El paper de les persones grans a la societat | Fundació Pere TarrésFundació Pere Tarrés
Jornada sobre envelliment actiu i solidaritat intergeneracional. El paper de les persones grans a la societat. A càrrec de la sociòloga Montserrat Mora Fernàndez
Ponència de la sociòloga Montserrat Mora en la jornada Envelliment actiu i solidaritat intergeneracional que es va realitzar el 15 de març de 2012, organitzada per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Agrupació Mútua.
Informe sobre l'avaluació sobre els resultats obtinguts en l'àmbit d'ocupació...Ajuntament de Barcelona
Informe sobre l'avaluació sobre els resultats obtinguts en l'àmbit d'ocupació femenina presentat a la Comissió de Qualitat de Vida, Joventut i Esport del 17/02/2015
X Jornada de Treballadors Socials del Departament de Justícia. Programa Compartim de gestió del coneixement
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 16 de febrer de 2016
Revisió dels conceptes de criança, alletament natural, desenvolupament emocional, vincle i totes les variables que fan que la seguretat afectiva adquireixi el seu màxim potencial. La importància dels 1000 primers dies de vida. Alletament natural com a base de la programació immunològica, metabòlica i emocional.
Mesura de Govern d'Acció Conjunta per la reducció de les desigualtats socials...Ajuntament de Barcelona
Mesura de Govern d'Acció Conjunta per la reducció de les desigualtats socials en salut presentat a la comissió de Drets Socials del 17 de novembre de 2015.
2. EL TREBALL DOMÈSTIC I DE CURA A LA LLEI D’IGUALTAT 17/2015
Article 1: un dels objectius de la llei és “Afavorir una distribució corresponsable entre
dones i homes del treball de mercat i del treball domèstic i de cura de persones, en el
marc d’un model de societat sostenible”.
Article 3: “Els poders públics han de garantir el compliment dels principis d’igualtat
d’oportunitats entre dones i homes en el treball i de no-discriminació a causa d'embaràs o de
maternitat, i han de reconèixer la vàlua del treball domèstic i de cura de persones amb
l'objectiu d'assolir un nou equilibri en la distribució del temps de treball i un
repartiment equitatiu i corresponsable entre dones i homes dels treballs de mercat i
domèstic i de cura de persones”.
Article 31: “La Generalitat ha de fer, periòdicament, estimacions del valor econòmic
del treball domèstic i de cura d’infants i de persones grans o dependents fet a Catalunya, i
ha d'informar la societat catalana sobre el resultat d’aquestes estimacions per donar-ne a
conèixer la importància econòmica i social (...)”.
Article 46: “Impulsar l’equilibri en la valoració i la distribució del temps dedicat al treball de
mercat i al treball domèstic i de cura de persones tenint en compte el temps personal i el
cicle de vida, i aplicar polítiques actives de sensibilització, corresponsabilitat,
conscienciació i capacitació destinades als homes”.
3. OBJECTIUS DE L’ESTUDI
Posar en valor el treball domèstic, quantificar
el seu impacte en el PIB català. Que sigui una
eina per fer polítiques socials i econòmiques.
Calcular l’impacte econòmic negatiu que té
per a les dones la distribució desigual de les
tasques a la llar no remunerades entre homes
i dones.
4. HORES
ANUALS
DEDICADES
AL TREBALL
DOMÈSTIC
PREU / HORA
PAGAT EN EL
MERCAT
LABORAL
VALOR
ECONÒMIC
DEL TREBALL
DOMÈSTIC
X =
IMPACTE
EN EL PIB
IMPACTE ECONÒMIC PER A LES DONES DE LA DESIGUALTAT EN
EL REPARTIMENT DE LES TASQUES DOMÈSTIQUES
ESQUEMA DEL TREBALL
5. ÍNDEX
I. ANÀLISI DELS USOS DEL TEMPS
El temps dedicat a la llar i la família: diferències de gènere
Càrrega de treball total: remunerat i no remunerat
II. QUANTIFICACIÓ ECONÒMICA DEL TREBALL DOMÈSTIC I DE CURA
NO REMUNERAT
Hores dedicades
Determinació del salari
Valor econòmic
III. IMPACTE ECONÒMIC SOBRE LES DONES DE LA DESIGUALTAT EN
EL REPARTIMENT DE LES TASQUES DOMÈSTIQUES I DE CURA
Augment d’ingressos de les dones en situació d’igualtat.
7. Detall de les activitats en un dia mitjà, per sexe. Any 2010-2011
Les dones dediquen de mitjana 1 hora i 52 minuts més al dia a les tasques de la llar i la família i, per
contra, dediquen 1 hora i 2 minuts menys que els homes al treball remunerat.
La suma d’aquestes dues activitats és superior en el cas de les dones, fet que els hi representa dedicar
menys temps a la resta d’activitats personals (esport, estudis, mitjans de comunicació, aficions i
informàtica,...); només dediquen uns pocs minuts més que els homes a la vida social i al treball voluntari.
Temps social
Font: Enquesta de l’Ús del Temps (Idescat)
8. Detall de les activitats diàries dedicades a la llar i família, per sexe. Any
2010-2011
El 81% del temps dedicat a la família es reparteix en 4 activitats: culinàries, manteniment de la llar,
compres i atenció a les persones dependents.
A totes les activitats de la llar la dedicació horària de les dones és superior (sobretot a les activitats
culinàries i manteniment de la llar, que són les menys valorades socialment), a excepció de la jardineria,
l’atenció d’animals i la construcció i reparació (més valorades socialment), si bé aquestes últimes no
superen el 10% del temps total dedicat a la llar i la família. Els estereotips es mantenen
Llar i família
Temps social
Font: Enquesta de l’Ús del Temps (Idescat)
9. Detall de les activitats d’un dia mitjà, per sexe i any de l’enquesta.
Variacions entre 2003 i 2011
Amb la crisi disminueix el temps dedicat al treball remunerat, sobretot entre els homes.
En 8 anys, el temps dedicat pels homes a la llar i la família ha augmentat en 23 minuts, i el dedicat per
les dones ha disminuït en 20 minuts S’està produint un lent reequilibri en la distribució de les
tasques de la llar.
Temps social
1:39
3:52
2:20
1:20
1:16
0:57
0:33
0:26
0:09
2:02
3:03
2:19
1:20
1:11
0:53
0:39
0:44
0:11
4:14
2:07
2:01
1:13
1:01
0:41
0:42
0:11
0:14
3:54
2:01
2:04
1:15
1:13
0:40
0:35
0:26
0:14
Llar i família Treball
remunerat
Mitjans de
comunicació
Trajectes i ús del
temps no
especificat
Vida social i
diversió
Esports i
activitats a l'aire
lliure
Estudis Aficions i
informàtica
Treballs
voluntaris i
reunions
Homes 2003 Homes 2011 Dones 2003 Dones 2011
Font: Enquesta de l’Ús del Temps (Idescat)
10. Temps diari dedicat a les activitats de treball en un dia mitjà de la
població de 16 anys o més. Anys 2010-2011. Per sexe
La càrrega total de treball (treball remunerat+llar i família+treball voluntari) de les dones és de 6 hores
i 28 minuts, i la dels homes és de 5 hores i 34 minuts.
Per tant, les dones tenen una càrrega de treball diària de 54 minuts més que els homes, és a dir, les
dones treballen gairebé una hora més que els homes cada dia.
Temps social
(pobl. >16 anys)CÀRREGATOTALDETREBALL
Font: Moreno i Borràs (2013) “El temps de treball remunerat i no remunerat. Ampliació de resultats de l’Enquesta de l’Ús del Temps 2010-2011” del Centre
d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (Quit) de la UAB
11. Temps diari dedicat a les activitats de treball en un dia mitjà de la
població de 16 anys o més. Anys 2010-2011. Per sexe i edat
Temps social
(pobl. >16 anys)
Les dones de 30 a 44 anys són les que suporten una major càrrega de treball total, arribant a les 7 hores
i 40 minuts, pràcticament una hora més que els homes de la mateixa edat.
La dedicació de les dones a les tasques familiars es duplica a partir dels 30 anys -que és quan passen a
viure en parella o tenen fills-, i després es manté relativament constant. En canvi, en els homes el que
es duplica a patir dels 30 anys és el temps dedicat al treball. Per tant, la distribució de tasques continua
sent la tradicional.
2:18
2:13
4:27
3:11
3:56
2:33
0:23
0:03
1:06
2:13
2:16
4:23
2:21
4:26
2:34
4:28
Home
Dona
Home
Dona
Home
Dona
Home
Dona
De15a29De30a44De45a65De65imés
Treball remunerat Llar i família Treball voluntari i reunions
7:40
CÀRREGATOTALDETREBALL
x2
x2
Font: Moreno i Borràs (2013)
12. Temps diari dedicat a les activitats de treball en un dia mitjà de la
població de 16 anys o més. Anys 2010-2011. Per sexe i tipus de llar
Temps social
(pobl. >16 anys)
Les llars que tenen nens de menys de 10 anys són les que tenen càrregues de treball més elevades,
però amb una diferència important: les dones és perquè fan una major dedicació al treball domèstic i
de cura, mentre que els homes és perquè fan una major dedicació al treball remunerat.
En les llars amb infants menors de 10 anys, les dones fan el 66% del treball de casa i els homes
només el 34%. La dona segueix assumint majoritàriament el rol de cura a les famílies amb fills petits.
3:13
2:08
2:51
2:04
4:27
2:21
2:08
4:04
1:57
3:40
2:44
5:23
Home
Dona
Home
Dona
Home
Dona
Total
Llarssenseinfants
<10anys
Llarsambinfants
<10anys
Treball remunerat Llar i família Treball voluntari i reunions
7:17
7:49
CÀRREGATOTALDETREBALL
Font: Moreno i Borràs (2013)
13. Temps diari dedicat a les activitats de treball en un dia mitjà de la
població de 16 anys o més. 2010-2011. Per sexe i situació laboral
Temps social
(pobl. >16 anys)
Les dones ocupades són les que assumeixen una major càrrega total de treball (8 hores), superant en
26 minuts a la que tenen els homes ocupats. Les dones ocupades fan el 64% del treball domèstic i
els homes ocupats el restant 36%. Per tant, la incorporació de la dona al mercat de treball no l’ha
alliberat de les tasques domèstiques, sinó tot el contrari, acabarà fent una dobla jornada.
Els homes inactius o aturats dediquen molt menys temps que les dones a les tasques de cura i
família (les dones aturades fan el 65% del treball domèstic i les inactives el 67%).
5:31
4:28
0:39
0:17
0:05
0:04
1:55
3:24
2:48
5:09
2:15
4:33
Home
Dona
Home
Dona
Home
Dona
OcupatAturatInactiu
Treball remunerat Llar i família Treball voluntari i reunions
8:00
7:33
CÀRREGATOTALDETREBALL
Font: Moreno i Borràs (2013)
14. Temps diari dedicat a les activitats de treball en un dia mitjà de la
població de 16 anys o més. 2010-2011. Per sexe i estudis
Temps social
(pobl. >16 anys)
A mesura que augmenta el nivell formatiu augmenta també la càrrega total de treball tant d’homes
com de dones, i alhora disminueix la diferencia per gènere en dedicació al treball domèstic perquè
en molts casos es busca ajuda externa. Malgrat tot, la diferència de dedicació és d’1h i 24 min.
És un resultat esperançador que reflecteix el canvi cap a una societat més igualitària en els grups
de població amb una major formació, a la que hi contribueix de forma decisiva la independència
econòmica de la dona.
1:10
0:11
1:57
1:05
3:22
2:10
4:01
3:22
2:26
4:52
2:30
4:37
1:59
4:02
2:08
3:32
Home
Dona
Home
Dona
Home
Dona
Home
Dona
Sense
estudis
Estudis
primaris
Estudis
secundaris
Estudis
superiors
Treball remunerat Llar i família Treball voluntari i reunions
7:03
6:16
CÀRREGATOTALDETREBALL
Font: Moreno i Borràs (2013)
15. Conclusions. Distribució del temps per sexe
1. La realització de tasques domèstiques i familiars segueix recaient
majoritàriament sobre la població femenina, amb independència de la seva
edat, situació laboral, tipus de llar o nivell d’estudis.
2. El repartiment de les tasques domèstiques i de cura és menys desigual
entre homes i dones a mesura que augmenta el nivell formatiu dels
membres de la llar.
3. Quan es forma una família es manté el model tradicional de repartiment de
tasques: l’home treballa més hores fora de casa i la dona treballa més hores
dins de casa. Això fa que la càrrega total del treball màxima s’observa entre
les dones que treballen fora de casa perquè acabarà fent una dobla jornada.
Aquesta etapa coincideix quan la dona té fills petits i una edat compresa
entre els 30 i els 44 anys.
17. QUANTIFICACIÓ ECONÒMICA DEL TREBALL DOMÈSTIC I DE CURA NO
REMUNERAT
a) Hores dedicades per tota la població de 16 o més anys, l’any 2011
El 2011 es van dedicar 6.075
milions d’hores al treball remunerat i
7.134 milions d’hores al treball
domèstic no remunerat. De mitjana,
significa que una persona va
dedicar 26 minuts més diaris al
treball familiar domèstic que al
treball remunerat.
De les 7.134 milions d’hores anuals
invertides a les activitats
domèstiques, el 67% van ser
aportades per les dones i el 33%
pels homes.
D’altra banda, les llars van dedicar
6.075 hores al treball remunerat,
repartides en un 59% els homes i
un 41% les dones.
Milions d'hores anuals
Home Dona Total
Treball remunerat 3.577 2.498 6.075
Llar i família 2.372 4.761 7.134
Càrrega total de treball 5.949 7.259 13.208
Home Dona Total
Treball remunerat 59% 41% 100%
Llar i família 33% 67% 100%
Càrrega total de treball 45% 55% 100%
Home Dona Total
Treball remunerat 60% 34% 46%
Llar i família 40% 66% 54%
Càrrega total de treball 100% 100% 100%
En percentatge sobre el total sexe
Distribució de la càrrega total de treball
En percentatge sobre el total activitat
18. b) Determinació del salari
S’utilitza el cost de substitució a partir del salari dels especialistes que treballen per a les llars.
Font: TIOC-2011.
En el sector d’”Activitat de les llars” el salari anual és de 12.488 euros vers els 31.598 euros del
conjunt de l’economia (dades any 2011). El baix salari de les activitats de les llars demostra el
poc valor que té aquesta activitat a la societat actual.
El nombre d’hores anuals treballades a temps complert és el que es fixa en els convenis
col·lectius de la branca de llars que ocupen personal domèstic l’any 2015 i que proporciona per
al conjunt d’Espanya l’Anuari d’Estadístiques Laborals i d’Assumptes Socials, del Ministeri de
Treball i Assumptes Socials.
A preus de 2015, el salari brut per hora estimat és de 7 euros per a les activitats domèstiques i
de 18,4 euros per les activitats remunerades.
Cal tenir el compte que el resultat de la valoració econòmica del treball domèstic i de cura és
molt sensible a la dada de salari utilitzat.
QUANTIFICACIÓ ECONÒMICA DEL TREBALL DOMÈSTIC NO REMUNERAT
19. c) Resultat: valor econòmic del treball El valor econòmic del treball no
remunerat de les llars a Catalunya és
de 49.957 M€ a preus corrents de
2015.
Les dones aporten el 67% del treball
domèstic (33.345 milions d’euros),
enfront de només el 33% els homes
(16.612 milions d’euros). És a dir, els
homes aporten la meitat que les dones
en el treball domèstic i de cura valorat
econòmicament.
Si considerem la càrrega total de
treball (treball remunerat + treball
domèstic), la valoració econòmica del
treball realitzat per homes i dones és
equilibrat (51% homes i 49% dones).
Per tant, la contribució econòmica a
la societat de les dones i dels
homes és la mateixa, però no està
reconeguda social ni
monetàriament.
QUANTIFICACIÓ ECONÒMICA DEL TREBALL DOMÈSTIC I DE CURA NO
REMUNERAT
Home Dona Total
Treball remunerat 65.698 45.879 111.577
Llar i família 16.612 33.345 49.957
Càrrega total de treball 82.310 79.224 161.535
Home Dona Total
Treball remunerat 59% 41% 100%
Llar i família 33% 67% 100%
Càrrega total de treball 51% 49% 100%
Home Dona Total
Treball remunerat 80% 58% 69%
Llar i família 20% 42% 31%
Càrrega total de treball 100% 100% 100%
Valor econòmic del treball
En percentatge sobre el total activitat
En percentatge sobre el total sexe
En milions d'euros
20. d) PIB i PIB “ampliat” amb treball domèstic i de cura
Si considerem les tasques domèstiques en el PIB de Catalunya,
aquest passaria de 214.927 milions d’euros a 265.248 milions
d’euros el 2015, és a dir augmentaria en 50.321 milions
d’euros, el que significa un increment del 23,4%.
QUANTIFICACIÓ ECONÒMICA DEL TREBALL DOMÈSTIC I DE CURA NO
REMUNERAT
21. e) Repartiment del valor del treball domèstic per les diferents tasques de la llar
Les dones fan una aportació al treball domèstic relacionada amb els àpats de 10.830 M€ anuals
(el 71%) mentre que els homes només aporten 4.357 M€ en aquets àmbit (el 29%).
Les activitats relacionades amb l’atenció i cura d’altres persones (fills, persones grans, etc.) té
una valoració econòmica de 5.130 M€ aportats per les dones i 2.996 M€ pels homes.
QUANTIFICACIÓ ECONÒMICA DEL TREBALL DOMÈSTIC NO REMUNERAT
Homes Dones Homes Dones
Llar i família: 16.612 33.345 33% 67%
Activitats culinàries 4.357 10.830 29% 71%
Manteniment de llar 2.587 7.268 26% 74%
Atenció i cura d'altres persones 2.996 5.130 37% 63%
Compres 2.996 4.560 40% 60%
Jardineria i atenció d'animals 2.179 1.140 66% 34%
Confecció i preparació de la roba 272 2.993 8% 92%
Altres activitats (reparacions, gestions, …) 1.225 1.425 46% 54%
Milions d'euros /any Repartiment
%
22. ÍNDEX
III. IMPACTE ECONÒMIC SOBRE LES
DONES DE LA DESIGUALTAT EN EL
REPARTIMENT DE LES TASQUES
DOMÈSTIQUES I DE CURA DE LES
PERSONES
23. Escenari de repartiment equitatiu de les tasques remunerades i no
remunerades: temps
En un escenari de repartiment equitatiu del treball remunerat i no remunerat, les dones dedicarien 2
hores i 40 minuts diaris al treball remunerat i 3 hores i 6 minuts al treball domèstic no remunerat, igual
que els homes.
La càrrega total del treball seria idèntic en ambdós casos, de 5 hores i 46 minuts diaris en mitjana pel
conjunt de la població de 16 o més anys.
IMPACTE ECONÒMIC SOBRE LES DONES DE LA DESIGUALTAT EN EL
REPARTIMENT DE LES TASQUES DOMÈSTIQUES I DE CURA
24. Escenari de repartiment equitatiu de les tasques remunerades i no
remunerades: valor econòmic
Amb una distribució igualitària de les tasques domèstiques les dones podrien obtenir un increment dels
seus ingressos salarials bruts pel treball remunerat del 25%.
La distribució desigual de les tasques domèstiques acaba tenint un cost per les dones de 8.852 milions
d’euros anuals. O dit d’una altra manera, el repartiment desigual de les tasques domèstiques li costa a
cada dona catalana 2.759 euros anuals.
IMPACTE ECONÒMIC SOBRE LES DONES DE LA DESIGUALTAT EN EL
REPARTIMENT DE LES TASQUES DOMÈSTIQUES I DE CURA
Home Dona Total
Treball remunerat 54.349 57.228 111.577
Llar i família 24.334 25.623 49.957
Càrrega total de treball 78.684 82.851 161.535
Treball remunerat 49% 51% 100%
Llar i família 49% 51% 100%
Càrrega total de treball 49% 51% 100%
En percentatge
En milions d'euros
Valor econòmic del treball amb IGUALTAT