1. Tema: Si vas en moto, tu ets la carrosseria
Participant: sleep
A vegades un dia qualsevol, pot ser un dia significant.
Era dimarts, el Biel anava a l’escola com cada dia, però aquell dia alguna cosa havia canviat.
Aparentment era un dia brillant; un sol magnífic escalfava i enlluernava tota la ciutat, però el
que ell no sabia es que potser aquell dia no tornaria a casa.
Sentia com el rellotge no avançava, creia que el dia seria etern si continuava així, l’únic que
l’animava era que al sortir havia quedat amb el amics per anar com ell deia “de corbes”. Una
sensació que el feia oblidar-se de la seva vida, una sensació diferent, interesant. El Biel
desitjava cada dia aixecar-se al mati i agafar la moto per així poder-se evadir de la seva realitat.
Una realitat difícil de superar, una realitat que no li agradava. El seu pare no parlava amb ell
des de feia dos anys i la seva mare estava enfonsada en la misèria. Una família totalment
desestructurada, infeliç. El Biel volia desconnectar cada dia, però ell mai pensava en les
conseqüències que això li podia arribar a portar algun dia.
Malauradament, aquell era el dia de les conseqüències no esperades. Aquell era un dia que
recordaria tota la seva vida i en el que es reflectiria realment el amor dels demés per ell.
Com sempre quan agafava la moto respectava les limitacions de velocitat per la zona urbana,
però en el moment que trepitjava el kilòmetre que marcava que la ciutat s’acabava ell no
posava fi a la seva velocitat i corria sense cap rancor. Amb aquesta sensació, oblidava totes les
preocupacions que tenia i semblava que no existissin problemes en aquesta vida. Però aquell
dia, les coses no van sortir com ell imaginava en un segon tota la seva vida va canviar...
En un segon va passar de poder caminar a estar encastat en un llit tota la seva vida. En un
segon tota la seva vida va girar, ja no tornaria a caminar mai més, ja no tornaria a parlar com
ho havia fet el dia abans, ja no podria tornar a intentar trucar al seu pare per posar-se en
contacte amb ell encara que el intent fos fallit, ara ja no podria fer tantes coses com abans
feia... Ara estava rodejat de cables, de tubs i de maquines que l’ajudaven a respirar. Ara tot
semblava que s’havia acabat, la mínima reacció era important. Ara els seus amics havien aprés
a conduir amb precaució, havien aprés a que no deuríem fer les coses sense pensar en les
conseqüències. Ells havien aprés que una moto significava molt més que un vehicle, havien
aprés que quan tu vas en moto, tu ets la carrosseria.