1. Joan Rey
Mai oblidaré la pitjor nit de la meva vida, va ser fa uns mesos a casa meva.
Els meus pares havien anat a veure a la meva avia a l’ hospital y jo m’ havia
quedat a casa fent els deures. Quan vaig acabar els deures vaig mirar el
rellotge i com encara era massa aviat per sopar vaig posar-me a veure la
televisió, al cap d’ una estona vaig sentir uns sorolls al replà però no vaig fer
cas i vaig continuar mirant la televisió, però ell sorolls continuaven i vaig
decidir anar a mirar per l’ espiell de la porta, llavors vaig veure algú amb una
gavardina negra baixant les escales, però abans de baixar del tot es va girar
i va mirar cap a la porta on jo hi era i va seguir baixant.
Llavors el vaig seguir per veure a on anava, quan vaig arribar a baix de tot ja
no hi era, i no havia escoltat la porta així que no havia sortit al carrer, vaig
observar una estona el meu voltant i em vaig fixar que la porta que duia a la
sala de la caldera era oberta, mai havia entrar en aquella sala perquè estava
sempre molt fosca, però aquest cop tenia massa curiositat i vaig entrar-hi.
No tenia cap llanterna així que vaig agafar el mòbil i vaig anar avançant amb
la poca llum que feia el mòbil amb la pantalla, però al menys es veia una mica.
Aquell lloc era molt més gran del que em pensava, les parets eren humides i
el terra també. Al cap d’ una estona caminant en línia recte vaig veure a l’
home d’ abans caminant cap a la mateixa direcció que jo amb una llanterna,
llavors es va parar i es va girar, per sort em va donar temps a amagar-me
darrere d’ unes canonades i no em va veure. Després de molta estona
seguint-lo es va parar davant d’ una capsa, va agafar unes claus de les
butxaques i la va obrir, a dins de la caixa hi havia un martell, el va agafar i
va començar a donar cops a la paret amb ell, llavors la paret es va trencar i
es va fer un forat per el que va passar.
Cada vegada que feia un pas el cor se m’ accelerava més i les cames em
tremolaven més, vaig seguir-lo a través del forat i semblava que havia
arribat a l’ edifici del costat, havia perdut de vista l’ home però vaig
continuar recte i al cap d’ una estona caminant el vaig tornar a veure, l’ home
havia deixat la pala i havia agafat una altra cosa, no la vaig poder veure bé
perquè encara era massa fosc, llavors el vaig veure sortir per una porta i el
vaig seguir.
2. Tal i com em pensava havíem arribat a l’ edifici del costat, l’ home estava
pujant les escales, el vaig seguir amb cura de no fer soroll mentre pujava, es
va parar al tercer pis i va entrar a un dels pisos. Jo no vaig poder entrar al
pis però a les escales hi havia una finestra en la que es veia una mica el pis al
que havia entrat l’ home, només vaig poder veure com discutien perquè
després es van ficar a una habitació, des de dins de l’ habitació es va sentir
uns trets.
El cor no em podia bategar més ràpid, les cames estaven paralitzades i no
em podia moure, llavors s’ em va caure el mòbil i l’ home em va veure per la
finestra de l’ habitació, no vaig poder fer altra cosa que sortir corrents,
quan ja havia baixat i estava a punt de passar pel forat de la paret vaig
escoltar obrir-se una porta, estava segur de que era ell, que sortia per
atrapar-me, vaig entrar ràpidament pel forat, vaig veure que baixava molt
ràpid les escales així que no vaig poder fer altre cosa que amagar-me
darrere unes canonades, a veure si passava de llarg o no venia, com no vaig
sentir res més vaig sortir corrents pels passadissos cap a la porta per
sortir de la sala de la caldera del meu edifici.
Quan ja estava a casa meva em vaig adonar d’ una cosa: m’ havia deixat el
mòbil a l’ altre edifici, perquè no el vaig agafar quan vaig sortit corrents.
Per sort se m’ havia acabat la bateria i no em podria trobar utilitzant el
mòbil, però de cop van tocar al timbre de casa, el cor s’ em va accelerar
pensant que podria ser ell, que potser l’ havien dit a on vivia, però quan vaig
obrir era el meu veí, que com sabia que els meus pares no hi eren em va
invitar a sopar a casa seva, li vaig dir que si i vaig anar-hi a sopar, quan ja
era a casa seva vaig veure un mòbil del mateix model que el meu i sense
bateria, el vaig agafar per encendre’l i comprovar si era el meu, quan vaig
introduir el meu PIN al mòbil no el va acceptar, així que em vaig
tranquil·litzar sabent que no havia estat ell.
Al arribar a casa els meus pares ja havien arribat, però estava tan cansat
amb tantes experiències viscudes en tant poc temps que només els vaig
saludar i em vaig anar a dormir.
