ramon berenguer III

1. Ramón Berenguer III

2. Ramón Berenguer III
• Ramón Berenguer III (Rodez, 1082 - Barcelona, 1131),
Anomenat el Gran, va ser un noble medieval que va arribar
a ser comte de Barcelona , després de succeir al seu pare
Ramon Berenguer II.

3. Anys de joventut
• Després d'un període de cogovern amb el seu oncle ,
Berenguer Ramon II el Fratricida ( que va partir per a la
Primera Croada , durant la qual va morir, probablement al
1099 ) , va prendre el comtat al seu càrrec, encara que
durant la seva joventut va estar assessorat per un consell
de nobles que ja s'havia establert durant el període de
govern del seu oncle.

4. Primera Conquesta de Mallorca
• Per acabar amb la pirateria a les costes de la península italiana i Sardenya ,
el Papa Pascual II va autoritzar a l'arquebisbe Pere de Pisa l'organització
d'una croada contra els musulmans de Mallorca . A la flota inicial ,
constituïda per naus i contingents de Pisa , Florència , Lucca , Siena ,
Roma i altres ciutats, se'ls va agregar una flota encapçalada pel comte
Ramon Berenguer de Barcelona , qui en aquells dies era ja sobirà també de
Provença. L'expedició va partir del port de Barcelona a finals de juny del
1114 .

5. Incorporació dels comtats de Besalú i Cerdanya
• Ramon Berenguer III va seguir una política d'aliances
matrimonials per tal de controlar els comtats veïns més petits. El
comtat de Besalú , amb els annexos de Ripoll , Vallespir i
Fenolleda , mantenia una precària independència sota el govern
d'una branca dinàstica de la Casa de Barcelona des dels temps de
Bernardo Tallaferro , besnét de Guifré el Pilós .

6. Repoblació de Tarragona
La ciutat de Tarragona i el seu camp circumdant havien estat terra
fronterera entre cristians i musulmans durant molts anys i per això
s'havia anat despoblant fins a quedar pràcticament abandonada .
Ramon Berenguer III es va proposar restablir definitivament la seu
metropolitana de Tarragona
Per a això , va fer repoblar el territori i posar al capdavant de la seu al
que havia estat fins llavors bisbe de Barcelona , Oleguer .

7. Núpcies i descendència
• En primeres núpcies esposà Maria Rodríguez, filla del Cid Campeador. Es va
casar amb dues segones núpcies, Dolça de Provença o de Rouergue , qui li va
cedir els drets sobre el comtat de Provença en 1113. De la seva unió van
néixer Berenguela de Barcelona ( 1108 ) , que va anar després esposa del rei
Alfons VII de Lleó, i els bessons Ramon Berenguer IV i Berenguer Ramon i
de Provença en 1114 .

8. Últimes Voluntats
• Va sol·licitar l'ingrés en l'Ordre dels Templers estant ja
gairebé mort , al juliol de 1131 , tot i que l'Ordre no estava
encara oficialment instal·lada, convertint-se així en el
primer sobirà de la Península Ibèrica que va ingressar en
aquesta ordre .

9. Títols Nobiliaris
• Comte de Barcelona i Girona (1097-1131)
• Comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131)
• Comte de Provença (1113-1131)
• Comte de Cerdanya ( 1118-1131 ).

10. • Treball Acabat Per :
• Judith Martinez
• Dua
• Ariana Flores
• Belen Roblas
• Luis Bailon
• Brayan ramirez