No tot és com sembla... Particular visió dels/les alumnes de l'escola Mare de Déu del Roser (Barcelona) i Immaculada Concepció (Gavà) sobre la llegenda de sant Jordi.
No tot és com sembla... Particular visió dels/les alumnes de l'escola Mare de Déu del Roser (Barcelona) i Immaculada Concepció (Gavà) sobre la llegenda de sant Jordi.
Michael Grejniec, Editorial Kalandraka (2002) – Si l'anterior era una història senzilla, aquesta encara ho és més. Tots els animals de la selva tenien molta curiositat per saber de que tenia gust la lluna, i decideixen fer una gran torre, per tal de poder-ne arribar. el ratolí a dalt de tot en pren un troç i el proba, el dóna de probar als seus companys. De què deu tenir gust si a tots els hi agrada? Vés a saber…
Werner Holzwarth (Il·lustracions de Wolf Erlbruch). Editorial Kalandraka (2008)
Quan un dia la talpeta va treure el cap d’entre una muntanyeta de terra per tal de veure si ja eixia el sol, li va ocórrer allò. (Era rodó i marró, s’assemblava una mica a un xoriço i el pitjor de tot: li va caure justetament damunt del cap).
“Quin fàstic!” cridà la talpeta. “Qui m’ha fet això en el cap?”
Lecturas con ejercicios de comprensión lectora para un nivel de primer ciclo de educación primaria. Son muy sencillas y la presentación intenta adaptarse a los alumnos con Necesidades educativas especiales de Secundaria aunque como veréis también las podréis usar en primaria.
Podéis encontrar más información y materiales relacionados con este tema en:
Aprendiendo desde mi ventana: http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
Michael Grejniec, Editorial Kalandraka (2002) – Si l'anterior era una història senzilla, aquesta encara ho és més. Tots els animals de la selva tenien molta curiositat per saber de que tenia gust la lluna, i decideixen fer una gran torre, per tal de poder-ne arribar. el ratolí a dalt de tot en pren un troç i el proba, el dóna de probar als seus companys. De què deu tenir gust si a tots els hi agrada? Vés a saber…
Werner Holzwarth (Il·lustracions de Wolf Erlbruch). Editorial Kalandraka (2008)
Quan un dia la talpeta va treure el cap d’entre una muntanyeta de terra per tal de veure si ja eixia el sol, li va ocórrer allò. (Era rodó i marró, s’assemblava una mica a un xoriço i el pitjor de tot: li va caure justetament damunt del cap).
“Quin fàstic!” cridà la talpeta. “Qui m’ha fet això en el cap?”
Lecturas con ejercicios de comprensión lectora para un nivel de primer ciclo de educación primaria. Son muy sencillas y la presentación intenta adaptarse a los alumnos con Necesidades educativas especiales de Secundaria aunque como veréis también las podréis usar en primaria.
Podéis encontrar más información y materiales relacionados con este tema en:
Aprendiendo desde mi ventana: http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
2. Hi havia una vegada un dinosaure i un drac que
varen tenir un fill i li posaren de nom Dinodrac.
Un dia en Dinodrac va veure un palau que estava
ple de gent, a dalt de la muntanya. I va anar
correns a menjar-se la gent.
3. I al castell hi havia una princesa i en Dinodrac se la volia
menjar.
I el rei li diu: -A la taula hi ha molt de menjar, no te mengis
la princesa que és la meva filla.
4. Posaren guàrdies a la porta perquè en Dinodrac no pogués
entrar. Però s’havien oblidat de tancar la porta de darrera i en
Dinodrac va entrar per allà.
El rei i la reina dormien al sofà, se varen despertar i varen veure
que en Dinodrac era allà i se’n va anar cap a l’habitació de la
princesa i cridaren els guàrdies perquè hi anassin.
5. Quan arribaren els guàrdies en Dinodrac encara no s’havia
menjat la princesa. En Dinodrac no havia arribat perquè
estava amagat. I els guàrdies esperaven a veure si arribava. I
ell esperava que els guàrdies s’anassin.
Els guàrdies se’n varen anar i en Dinodrac va entrar.
6. Però el més espavilat dels guàrdies s’havia amagat a
l’habitació i quan en Dinodrac va entrar a l’habitació
de la princesa, el guàrdia ho va dir al rei i aquest hi va
anar corrents.
7. Quan varen entrar varen veure en Dinodrac amb la
boca ben oberta que se volia menjar la princesa que
estava dormint. Quan el rei ho va veure se va acubar.
I el guàrdia va treure la llança i li va dir a en
Dinodrac: -No se t’ocorri donar una passa més que si
no te mat.
8. En Dinodrac no xerrava ni entenia el que li deien i va
anar a menjar-se la princesa i el guàrdia li va tirar la
llança.
9. Quan es va despertar la princesa el guàrdia li va
dir: -Et vols casar amb mi?
I la princesa li contesta: .Clar que sí. Ets el meu
heroi.
10. Mentre, el rei es va despertar i diu: -Mare meva! La
meva filla es vol casar. I li diu a la seva filla: -Segur
que et vols casar?
I ella contesta: -Sí.
I el rei se posa content i diu que els prepararà una
boda fantàstica.