Raza Pit Bull

1. Pitbull

2. Orígen El Pit bull Terrier Americà (American Pit Bull Terrier) és una raça pura de gos, originària dels Estats Units, que es va forjar a partir de gossos importats des del Regne Unit. S'utilitzaven com gossos de baralla fins que aquestes van ser prohibides en 1976; actualment són criats com a mascotes i atletes en esports legals (encara que segueix sent la raça predilecta en les baralles de gossos, ara realitzades de forma clandestina).No s'ha de confondre amb altres races equivocadament anomenades "pit bull": Staffordshire Bull Terrier, American Staffordshire Terrier, Bull Terrier, American Bull dog i fins i tot races més "llunyanes", com el Dogo Argentí.A Espanya està considerada com una raça potencialment perillosa de gossos per Reial decret, pel que per la seva possessió s'ha d'obtenir la llicència per tinença de gossos potencialment perillosos i registrar-lo en el Registre Municipal d'animals potencialment perillosos corresponent. Una de les coses que s'exigeix ​​per obtenir aquesta llicència és posseir una assegurança de responsabilitat civil a tercers.

3. Característiques El APBT (American Pit Bull Terrier) és un gos de mida mitjana, els mascles solen pesar de 16 a 30 kg i les femelles de 13 a 25 kg. Són coneguts pel seu valor, intelligència, lliurament i lleialtat. Són de constitució atlètica i la seva cria s'enfoca principalment en el caràcter i rendiment del gos funcional. El seu caràcter amb les persones és bona, confiat i carinyos , tant així que en el 90% dels casos no serveixen com a gossos guardians ja que no són agressius amb les persones. Això és degut als estrictes criteris de selecció dels criadors d'abans, on el menor tret d'agressivitat amb els éssers humans era castigada amb l'eliminació d'aquells exemplars. Actualment els criadors seriosos encara es preocupen d'eliminar a aquells pit bulls amb caràcter agressiu ja que no representen la raça autèntica (aquest tret és un defecte greu en aquesta raça). Són signes d'agressivitat amb els éssers humans bordar, grunyir i tenir en general qualsevol actitud confrontacional i/o hostil amb les persones, en aquest cas aquests exemplars han de ser obligatòriament eliminats. Per contra un bon pit bull exhibirà un comportament juganer i distès amb tots els que ho vulguin acariciar. La mala fama d'aquesta raça es deu principalment a que als Estats Units es l'utilitza com a gos de baralla, tot i que és un delicte. Aquests animals pateixen la violència dels seus criadors, que els entrenen per barallar. Els atacs que es van registrar de Pit Bulls cap humans són una notòria minoria, i mai és culpa del gos. En l'actualitat, en més de 200 comtats dels Estats Units és una raça prohibida, la seva tinença és un delicte, i si les autoritats els troben els maten, siguin o no animals criats per a la baralla. Està provat que el Pit Bull és una raça que té una excel·lent relació amb els humans, és molt fidel al seu amo i per això li permet al mateix maltractaments impensats en el cas de la criança per la baralla.

4. S'aconsella socialitzar amb altres gossos des cadells perquè a edat adulta l'agressivitat cap a aquests sigui menor. Pit Bull Terrier Americà Hembra. En l'actualitat la raça travessa un moment difícil amb altres races per motius comercials on es busquen gossos massius, deformes, amb caps exagerats o de cert color, per tenir més acceptació i una cotització més gran que els APBT purs. També s'ha produït mestissatge per criadors neòfits que han creuat pitbulls purs amb gossos de races similars i fins i tot amb gossos sense raça. En aquest cas aquestes barreges ja no són American Pit Bulls i per tant el seu comportament mai serà el mateix que el d'un de sang pura. L'American Pit Bull Terrier és reconegut només per dos registres, ADBA i UKC, a diferència d'aquesta última, la ADBA posseeix la major quantitat d'exemplars a causa de la seva defensa i promoció de la raça.

5. FIAPBT Cap: un cap exagerada, simplement li farà portar un pes excessiu que li restarà funcionalitat a l'hora de realitzar qualsevol tipus de treball. Un APBT, amb caràcter general proporcionat al cap, ha d'aparentar les dues terceres parts l'amplada de les espatlles i ser un 25% més ample en les galtes que al coll a la base del crani. Des de la part posterior del crani fins l'stop, ha de ser la mateixa distància que des del stop fins a la punta del nas. El musell és recte i de forma quadrada. La profunditat des de la part més alta del cap fins a la part més baixa de la mandíbula és important. La mandíbula es tanca pel múscul fossa temporal, exercint la pressió que necessita l'animal sobre el procés coronoides. El cap tindrà una forma de falca vista des de dalt o de costat, i quan és vista de front és rodona. No s'accepten gossos amb molt llavi.Ulls: Els ulls són rodons, separats entre si i situats en una posició baixa.Dentadura: S'admet el tancament en tisora ​​(preferit), en tenalla i el prognatisme lleu. El més important en la dentadura d'un APBT, que a més, els jutges oficials d'aquesta raça canina és el que tenen en compte en un examen de l'estàndard, són els ullals, que han de lliscar els superiors per darrere dels inferiors.Nas: El nas depèn del color del gos, si és blanc ha de ser xarxa rednose, si és gris la deu tenir gris fins al llavi de baix.Coll: El coll ha d'estar fortament musculat fins a la base del crani.Tren posterior: Aquest és el tren motriu de qualsevol animal de quatre potes. Un 80% del treball d'un APBT es desenvolupa en els seus malucs i cames del darrere. Un maluc llarga i inclinada és summament important, ja que donarà més punt de suport al fèmur, i aquest ha de ser més curt que la tíbia. El maluc ha de ser ampla. En ser d'aquesta manera portarà amb si una àmplia zona lumbar, permetent així una gran superfície per a la inserció dels músculs del gluti i del bíceps femoral, que són els més grans motors del tren motriu.

6. Part davantera: El gos ha de tenir les costelles profundes. Són amples dalt, estrenyent cap a la part de baix. Les costelles alberguen els pulmons, els quals no són dipòsits, sinó bombes. Les costelles actuen com una manxa. La seva eficàcia està relacionada en la diferència entre el volum de contracció i d'expansió. La profunditat de les costelles dóna més lloc per pulmons més grans. Les espatlles han de ser una mica més amples que les costelles a l'altura de la vuitena costella. Espatlles massa estrets no aguantaran una estructura muscular adequada, però també una estructura d'espatlles massa ampla fa lent a l'animal i li afegeix massa pes innecessari. L'escàpula ha d'estar a 45 graus o una mica menys d'angle a terra, i aquesta serà ampla i plana. Els colzes han de assentar plans, amb l'húmer en un recorregut gairebé paral·lel a l'espina dorsal. El colze ha d'arribar per sota de les costelles. L'avantbraç, ha de ser només una mica més llarg que l'húmer i aquest ha de ser gruixut i sòlid, gairebé dues vegades el gruix dels metatarsians a l'altura del garró. Les potes davanteres i espatlles han de ser capaços d'aguantar molta feina i el gruix de les mateixes aquí pot arribar a ser una virtut. Els peus han de ser petits i inserits alts en les Ranillas o trabaderas.Cua: La cua estarà inserit baix; ha de ser de llarg fins una mica abans d'arribar als garrons. Aquest té una base gruixuda disminuint fins al final. Ha de tenir forma de maneta quan el gos està relaxat.Mantell: El mantell pot ser de qualsevol color o combinació d'aquests. Ha de ser curt i fort. El llustre del mantell normalment reflecteix la salut del APBT, senyal de vital importància.Pell: Ha de ser gruixuda i solta, però no amb plecs, a excepció del coll i pit, que ha d'estar prou solta per mostrar alguns plecs verticals.Alçada a la creu: L'alçada a la creu dels mascles pot variar entre els 38 cm i els 48 cm, i en les femelles, des dels 35 cm fins als 45 cm.Pes: Malgrat el que molta gent creu, els APBT són una raça canina petita, com a màxim mitjana, trobant el pes dels mascles que pot variar entre els 16 kg i els 28 kg, i les femelles des dels 13 kg fins els 27 kg. Un pot tenir un exemplar pur de APBT que malgrat tres o quatre quilograms per sobre d'aquests pesos, però per descomptat hauria d'estar gras.Aspecte general: El APBT haurà de ser quadrat vist de costat, que la distància des de l'espatlla fins al punt del maluc sigui igual a la distància de l'espatlla fins a terra. L'animal trepitjarà alt i tindrà un màxim punt de suport per al seu pes corporal.