1. - Pla Especial del casc antic de Lloret de Mar -
PLA ESPECIAL
DEL CASC ANTIC DE LLORET DE MAR
1

2. - Pla Especial del casc antic de Lloret de Mar -
>
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ 3-7
Objectius
Recomanacions
MEMÒRIA 8-31
Aixecament Làser
Aixecament Fotogràfic
Model
M d l 3D
Documentació
NORMATIVA 32-39
PLA ESPECIAL DEL CASC ANTIC DE LLORET DE MAR
Normes Urbanístiques
q
Exemples d’aplicacions
PLÀNOLS 40-61
POUM
Nivells
Àtics
Usos
Color
FITXES 62-184
A-H
AH
J-R
S
T-V
ANNEX 185-187
2

3. - Pla Especial del casc antic de Lloret de Mar -
< > Pla Especial de Lloret de Mar
Introducció
Introducció El projecte del Pla Especial del casc antic, zona 2.1 de Lloret de Mar, és una magnífica oportunitat no només per completar una sèrie
01 de decisions implícites en el Pla Geeneral que estan pendents de definir, sinó que és una oportunitat per estendre un anàlisi morfològic
02 del centre amb la idea d’aprofundir en el caràcter i la imatge de la vila. Avui en dia, la imatge de Lloret està fortament arrelada en una
r
Objectius realitat basada en l’ús intensiu d’un turisme massificat que ha produït per una banda, un fort creixement mes enllà dels límits del casc
n
antic, i per altra banda, una forta transformació del centre, desfigurant la seva volumetria, tipologia de carrers, colors de façana,
Recomanacions
densitats, usos en planta baixa... e Aquestes dues realitats (centre i voltants), son com dues ciutats diferents i ben delimitades per
etc.
els eixos urbans de l’ Avinguda Jus Marlès i Vilarrodona, l’ Avinguda de la Vila deTossa i l’ Avinguda Pau Casals.
st
En si mateix, el casc antic de Llore de Mar es un barri força heterogeni, que ha canviat la seva fisonomia inicial d’imatge fortament
et
mediterrània, per una imatge greum manipulada on les característiques inicials han canviat molt i que actualment sembla possible
ment
poder redreçar. La principal preocuupació i on rau la possible solució és la d’haver perdut molts dels seus habitants que poc a poc han
anat marxant del centre degut a les molèsties del enrenou del turisme massificat. Aquest fet és determinant ja que ha derivat en una
s
transformació dels usos dels edificis i sobretot, dels usos de les plantes baixes que en els eixos comercials estan majoritàriament
dedicats al turisme, perdent la sev funció local o de barri. Les conseqüències de les transformacions són en cadena, ja que en
va
molts casos, això ha provocat ta ambé una retòrica publicitària amb rètols exagerats que han desfigurat la imatge dels carrers
tradicionals. En aquest sentit, cal r
reconèixer els esforços que l’ajuntament ha fet per corregir aquesta tendència, i que ha marcat un
bon camí a seguir. Un exemple c han estat les normatives per evitar la invasió dels carrers amb gènere, o les estratègies de
clar
pavimentació i peatonalització d’alggunes àrees evitant el desgavell circulatori de vehicles privats.
El treball que aquí es presenta pret objectius diversos, però el principal de tots és completar algunes indefinicions del Pla General
tén
en quant a la possibilitat de consttruir àtics en el casc antic. Un fet que sense cap dubte, podrà ajudar als propietaris a millorar el
rendiment de les seves propietats, permetent que els edificis millorin amb aquestes ampliacions i que de retruc s’aconsegueixi que
augmenti la densitat per permetre aallotjar nous habitants que aportin un caràcter més local a l’àrea.
INTRODUCCIÓ
MEMÒRIA
NORMATIVA
PLÀNOLS
FITXES
ANNEX 3
>

4. - Pla Especial del casc antic de Lloret de Mar -
< >
Introducció
Per realitzar l’estudi en profunditat de la totalitat del casc antic de Lloret de Mar, la primera acció que es va dur a terme va ser la de
01 classificar els seus carrers en tre grups segons les seves característiques intrínseques així com la seva relació de jerarquies
es
02 internes:
Objectius
Prioritat 01 comprèn aquells carrers que s’identifiquen com a eixos comercials principals.
Recomanacions Prioritat 02 comprèn aquells carrer que connecten el carrer de Vila – Venècia amb el front marítim i que es despleguen en ‘pinta’
rs
Prioritat 03 comprèn els carrers intteriors que conformen el Barri de Venècia, del Puig i de l’Areny així com també el Barri de les Tres
Creus que es troba a l’ l b d d l’A i d J M lè i Vil
C b l’altra banda de l’Avinguda Just Marlès Vilarrodona .
d
Una vegada obtinguts aquets grup s’ha fet un estudi per prioritat d’alguns aspectes morfològics com són els edificis i elements
ps
protegits o susceptibles de ser-ne, els espais públics, les alçades (volums disconformes, àtics existents dins i fora de la normativa),
els seus usos en planta baixa i e colors de les façanes. Aquest anàlisis ens ha permès orientar algunes de les decisions del
els
projecte,
projecte entenent que el barri no és un area del tot homogènia i que en ella trobem diverses subàrees diferenciades per la pròpia
normativa, diversos eixos urbans pprioritaris, diverses trames i espais públics que plantegen possibles solucions diverses:
a) 3 subzones diferenciades dins de la zona 2.1
Subzona 2.1.A
Comprèn lles mançanes o parts de mançana d l casc antic en lles que, d t a lles seves di
C è t de del ti degut dimensions, é iimpossible establir-hi un
i és ibl t bli hi
pati de mançana. La seva ocupació màxima en totes les plantes es del 100%.
ó
Subzona 2.1.B
Comprèn aquelles mançanes o parts de mançana del casc antic de proporcions allargades, amb amplades inferiors a 30m. i
nsversal, que tradicionalment s'edificaven amb cases amb eixides al darrera. La seva ocupació en
parcel·lació paral·lela en sentit tran
planta baixa 100% i en les plantes pis varia segons els criteris fixats en el POUM.
Subzona 2.1.C
Comprèn aquelles mançanes o par de mançana del casc antic que degut a les seves dimensions admeten la delimitació d’un pati
rts
de mançana. La seva ocupació en planta baixa 100% i en les plantes pis varia segons els criteris fixats en el POUM.
b) Eixos urbans prioritaris dins de l’àrea 2.1
e
S’han identificat per prioritat els seg
güents carrers principals:
Prioritat 01: Eixos comercials
Carme Sant Lluc
INTRODUCCIÓ Hospital Vell Sant Pere
Miguel De Cervantes Sant Romà
MEMÒRIA Miquel Ferrer Santa Cristina
NORMATIVA Rectoria Venècia
Sant Baldiri Vila
PLÀNOLS Sant Carles
FITXES
ANNEX 4

5. - Pla Especial del casc antic de Lloret de Mar -
< >
Introducció
Prioritat 02: Eixos que connecten el centre amb el Passeig del front marítim
01
02 Emili Martínez i Passapera Sant Isidre
Josep Gelats Sant Llorenç
Objectius
Lleó Sant Martí
Llimones Sant Tomàs
Recomanacions
Màrtirs Santa Eulàlia
Peixos Santa Llúcia
Pescadors Taronges
Sant Albert Trompetes
Sant Bartomeu Vídues I Donzelles
Sant Elm
Prioritat 03: Eixos comercials
Riera
Sènia del Barral
c) Trames i espais públics:
- La pinta de la Prioritat 02 que connnecta amb el Passeig del front marítim i que canvia l’escala i l’estil de les edificacions, deixant a la
vista un paisatge poc adaptat de m mitgeres com a resultat del canvi d’alçades que suposa passar de la clau 2.1. del casc antic a la
2.3.
2 3 dels fronts de passeig
passeig.
- La zona de la muntanya, que corr respon al Barri de les Tres Creus.
- La zona interior, que correspon als Barris de Venècia, del Puig i de l’Areny.
- Àmbits de gestió i sectors en sòl urbà
PAU 23 Polígon d’acctuació urbanística Reina Isabel
PAU 41 Polígon d’ac
g ctuació urbanística Pirineus
PAU 42 Polígon d’acctuació urbanística Blanca Aurora
PMU 6 Pla de Millor Urbana Dalt Del Puig
ra
PMU 10 Pla de Millor Urbana Guitart Rosa
ra
- Espais Públics: Plaça Germans M Maristes, Plaça Ernest Adler i Plaça Melcior Montero i Vert .
Comptant amb aquestes diferènciies s’ha intentat analitzar cas per cas les condicions actuals i produir un sistema que permeti
ies, s ha
INTRODUCCIÓ
conèixer les possibilitats d’actuació en cada parcel·la. Unes actuacions de millora que s’hauran de vincular a la construcció dels
MEMÒRIA àtics, generant una dependència qu en última instància servirà per afavorir la transformació de la imatge del barri.
ue
NORMATIVA
La idea que regeix aquesta transfor
rmació es poder vincular el permís d’obra de construcció dels àtics, a la millora del edificis. Aquest
PLÀNOLS fet ens permet imaginar una trans
p g sformació de la imatge més efectiva i real, amb la idea que podrem aviat començar a veure els
g q p ç
efectes del Pla Especial.
FITXES
ANNEX 5

6. - Pla Especial del casc antic de Lloret de Mar -
< >
Objectius
Introducció
Els objectius del Pla Especial (mes enllà de completar l’expedient urbà necessari i operatiu) s’han establert després d’un anàlisi i un
s
01 treball de camp intens del cual se n’ha derivat una base de dades en forma de fitxes parcel·la a parcel·la una sèrie de plànols
intens, n ha parcel la parcel la,
02 d’anàlisi, així com un model 3D de núvol de punts de tot el casc antic. Tota aquesta informació acumulada, que està molt per sobre
e
Objectius de les necessitats concretes per la elaboració del pla, creiem que ha estat fonamental per conèixer l’estat de la qüestió i per deixar
a
un material disponible per futurs de
esenvolupaments del Pla.
Recomanacions
Els objectius del Pla han estat els s
següents:
• Analitzar les volumetries existents Detectar els volums disconformes i quantificar les parceles que tenen possibilitat de construir
s.
àtics. D’aquesta manera podem pre eveure la capacitat transformadora que podrà tenir la normativa.
• Determinar en cada subzona i pe cada parcel·la la volumetria que se li permet edificar amb els àtics, atenent a la imatge que es
er
percep des del carrer així com l’ass
l ass
soleiament dins dels patis interiors en els casos 2 1B i 2 1C
2.1B 2.1C.
• Analitzar els usos en planta baixa dividint els comerços en usos turistics, usos mixtos i usos locals, detectant així les tendències
a,
de cada carrer i les possibles mesu correctores.
ures
• Analitzar els colors, materials i tex
xtures de les façanes existents així com els sòcols.
Determinar els colors permesos t t d lles f
D t i l l tant de façanes com d lles f t i i b
de fusteries baranes.
Determinar material, textures, colo i alçades dels sòcols de les façanes.
ors
INTRODUCCIÓ
MEMÒRIA
NORMATIVA
PLÀNOLS
FITXES
ANNEX 6

7. - Pla Especial del casc antic de Lloret de Mar -
< MEMÒRIA >
Recomanacions
Introducció
Com a resultat de la diagnosi del es actual, se’n deriva una normativa concreta que queda definida en l’articulat d’aquest Pla, però
stat
01 a més a més d’aquest redactat normatiu creiem necessari llistar algunes recomanacions que podrien esdevenir projectes futurs:
d aquest matiu,
02
Objectius • Nou sistema de retolació dels com
merços.
Recomanacions • Es proposa unificar el sistema de retolació aeri de carrer dels comerços, amb el disseny d’una banderola de lona o teixit que es
e
pengi perpendicular a les façanes, e
evitant així els rètols lluminosos que trenquen les perspectives de carrer.
• Els comerços podran mantenir els seus rètols a pla de façana sempre i quan estiguin dins de les obertures, sense emergir fora del
pla de façana.
• Es proposa canviar la tendència d colors i textures de façana del barri, tornant a la idea de un barri eminentment blanc, tal i com
dels
era en el seu origen Aquesta decis oferirà un grau d’unitat al conjunt que avui tant el seu estil com la volumetria no ho permet
origen. sió d unitat avui, volumetria, permet.
En aquesta decisió s’exclouen evidentment tots els edificis que estan protegits.
• Es proposa continuar amb el pla d pavimentació de l’àrea, amb el mateix acabat que ja s’està aplicant.
de
• Es proposa detectar alguns espais especials dins de l’àrea per convertir-los en projectes urbans de millora, entenent que aquestes
remodelacions urbanes poden sup
d l i b d posar ““exemples” d’
l ” d’actuació on es posii a prova un nou modell d ciutat. U casos concrets
ió d de i Uns
serien:
Plaça de l’Esglèsia
Plaça París
Plaça d’Espany amb Ramblla Romà Barnés
d Espany
Plaça Germans Maristes am Carrer Canonge Domènech
mb
Punt de trobada dels carrers Avinguda Just Marlès i Vilarrodona, Passeig Manel Bernat i Passeig Agustí Font
s
Punt de trobada dels carrers Avinguda Just Marlès i Vilarrodona, Avinguda Vila de Blanes i Avinguda del Rieral
s
PAU 23 R i I b l PAU 4 Pi i
Reina Isabel, 41 Pirineus, PAU 42 Bl
Blanca A
Aurora, PMU 6 D lt D l P i i PMU 10 G it t R
Dalt Del Puig Guitart Rosa
• Es proposa abordar el tema d’un nou disseny urbà per l’Avinguda Just Marlès i Vilarrodona i per l’Avinguda de Blanes-Tossa,
n
entenent que son dos eixos foname
entals per cosir el centre amb l’entorn i que pot acabar de configurar el filtre d’accés identitari del
casc antic.
INTRODUCCIÓ • Es proposa que l’ajuntament creï una comissió de qualitat per discutir, corregir i acceptar les possibles excepcions que es
MEMÒRIA proposin.
NORMATIVA • Es proposa que es dissenyi una f
família de peces de mobiliari urbà (farola, banc, paperera, bàculs de senyalització...) que estiguin
PLÀNOLS pensats per Lloret i que s’adaptin a les diferents circumstàncies espacials i d’us, adaptant noves tecnologies i materials més
n
sostenibles.
t ibl
FITXES
ANNEX 7

8. - Pla Especial del casc antic de Lloret de Mar -
< > Pla Especial de Lloret de Mar
Memòria Tècnica
Aixecament Làser
L'estudi comprèn un total de 118 ccarrers i 1.125 parcel·els de les quals s’han obtingut 1.659 fitxes. L'aixecament amb escàner làser
Tecnologia
g va cobrir 7km de façanes (3.662ml de la prioritat 01, 3.641ml de la prioritat 02) mentre que l’aixecament fotogràfic va abastar més de
l aixecament
Post – Procés 8km de façanes de la prioritat 03 (8.411ml). En total es van realitzar 924 posicions entre la prioritat 01 i 02 i 9 posicions per a les
Núvol de Punts cobertes corresponents a tot l'àmbiit del casc antic.
Aixecament Fotogràfic
Treball de Camp | Post – Procés Carrers Parcel·les Fitxes Alçats ml
Diagnosi façanes plantes pis
Diagnosi sòcols plantes baixes Prioritat 01 17 313 404 3.662
Diagnosi usos plantes baixes
Prioritat 02 39 229 395 3.641
Model 3D
Prioritat 03 62 583 860 8.411
Núvol de punts
Dades
D d numèriques
èi TOTAL 118 1.125
1 125 1.659
1 659 15.714
15 714
Maqueta virtual
Documentació Fig 1. Tabla resum de dade generals
es
Base de dades Per al desenvolupament d'aquest p projecte es van utilitzar dues noves tecnologies, l'escàner làser terrestre i els sistemes d'informació
Plànols [A2
[A2- Temàtics]
geogràfica (SIG) i una tè i t diicionall como é l’ i
àfi (SIG), tècnica trad i és l’aixecament f t àfi per a lla prioritat 03
t fotogràfic i it t 03.
Fitxes [A3 - Alçats Mançanes]
Fitxes [A4 - Alçats Parcel·les]
Web L'aixecament amb escàner làser peermet l’elaboració d'un model d'alta resolució del que es generen ortoimagenes, i un model sobre el
qual es pot consultar qualsevol mesura en temps real.
L'aixecament fotogràfic ha consistit en la generació de 3 imatges per façana, una imatge per a cubir la façana en la seva totalitat i
g g g p ç , g p ç
dues imatges per a representar els detalls corresponents.
A partir de les dades de les cobertes es va generar un model digital de terreny amb el qual es van donar els valors d'altures als
polígons de les edificacions en SIG, per tenir un model 3D d’alta precisió vinculat a la base de dades.
Una vegada processada tota l’inf
egada formació obting da s’han generat una base de dades amb més de 35 camps d’informació
obtinguda na
correspondent a: paràmetres norma
atius, nivells, átics, usos i color. Aquesta base ha permès la generació de 3 tipus de documents:
1. Planols tèmatics per parcel·la de la prioritat 01,02 i 03.
2. Alçats de Mançanes per la prio oritat 01 i 02.
3. Alçats de Parcel·les per la prioritat 01,02 i 03.
ç p p ,
INTRODUCCIÓ
MEMÒRIA
NORMATIVA
PLÀNOLS
FITXES
ANNEX 8
>

9. - Pla Especial del casc antic de Lloret de Mar -
< > Pla Especial de Lloret de Mar
Aixecament Làser
Aixecament Làser
La generació de la informació per l’
’aixecament en 3D dels carrers històrics, es realitza en tres etapes:
Tecnologia
g
Post – Procés 1.1 Captura de dades amb Escàner Làser 3D Riegl en camp tram a tram
r
Núvol de Punts
1.2 Tractament dels núvols de punt filtrats i corregits
ts
1.3 Generació de plànols (alçats or
rtogonals) i ortofotos sobre la base digital de núvol de punts a tall de carrer.
Aixecament Fotogràfic
Treball de Camp | Post – Procés 1.1 Captura de dades aixecament en 3D en núvol de punts
Diagnosi façanes plantes pis L’aixecament tridimensional de la z zona del casc amb l’ajut del Escàner Làser 3D Riegl z420i aporta l’ampli abast i gran precisió (de 3
Diagnosi sòcols plantes baixes mm a 20 metres) en la presa de dades de l’edifici. A més la càmera digital d’alta precisió que aporta imatge color real totalment
Diagnosi usos plantes baixes
registrable sobre el núvol de punts tridimensional d’alta precisió. Aquesta tecnologia permet la restitució virtual d'edificis històrics
s
Model 3D amb una clara dificultat d'aconsegu una presa de dades precisa que permeti un model òptim a nivell visual i arquitectònic. És molt
uir
important evitar les ombres produ uïdes per objectes, vehicles i altres elements que priven de la correcta presa de dades de la
Núvol de punts
Dades
D d numèriques
èi superfície de façanes dels edificis. Aquesta fase requereix lliurar de cotxes i altres obstacles visuals els carrers de treball en cada
edificis.
Maqueta virtual fase, per tal d’assegurar la correcta informació de les façanes.
a
Documentació 1.2 Tractament dels núvol de punt filtrats i corregits
ts
Es tracta de realitzar un procés d d’integració dels diferents escàners en un núvol de punts que sigui manejable (depenent de la
Base de dades
capacitat operativa dels ordinadors del client pot ser necessari dividir els fronts de carrer en diferents núvols de punts) que permetin
s
Plànols [A2
[A2- Temàtics]
Fitxes [A3 - Alçats Mançanes] visualitzar l’ difi i o tram d carrer en f
i li l’edifici de forma tridimensional, en veritable magnitud i en colors reals ( els edificis més singulars)
idi i l i bl i d l l (en l difi i é i l )
Fitxes [A4 - Alçats Parcel·les] ajustats als materials on és possib apreciar fins i tot l'especejament del mur. A més es proporciona un visualitzador que permet
ble
Web desplaçar-se pel model i prendre m mesures reals dels elements arquitectònics que composen l’espai urbà o l’edifici.
Aquest aplicatiu te un gran interès en tant que permet mesurar les deformacions reals dels elements estructurals i arquitectònics de
les façanes dels edificis entre d’alt
edificis, d alt
tres.
tres
1.3 La generació de plànols i ortof fotos sobre la base digital de núvol de punts
Sobre la base de núvol de punts es creen les imatges en format digital a escala 1.100 (o 1:200) corresponents als plànols de
façanes de carrer i ortofotos repre esentades. Això significa que s’obtindran totes les imatges en planta i alçat de carrer en format
JPEG muntades sobre un arxiu d’au utocad , de forma que pugui ser impresa a l’escala requerida a partir de l’autocad. Aquesta és una
eina molt eficient per mesurar i d fiiinir aquells aspectes a protegir, lles seves di
i l fi i defi i ll i dimensions i altres d d que puguin iinteressar.
i l dades i
INTRODUCCIÓ
MEMÒRIA
NORMATIVA
PLÀNOLS
FITXES
ANNEX 9

10. - Pla Especial del casc antic de Lloret de Mar -
< >
Tecnologia
Aixecament Làser
L'exploració làser en alta definició 3D es pot definir com qualsevol instrument que reculli dades 3D d'una superfície o d'un objecte
Tecnologia
g d una
d’una manera sistemàtica automa
sistemàtica, atitzada,
atitzada i en temps relativament alts propers a temps real Això exclou a la majoria d'instruments
alts, real. d instruments
Post – Procés tradicionals usats en aixecaments que no compleixen amb aquests tres requisits. Els mètodes tradicionals tals com cintes, teodolits i
Núvol de Punts tecnologies més modernes tal co estacions totals i GPS proporcionen dades exactes però són mètodes relativament lents i
om
incòmodes per a la recopilació de dades espacials. L'aixecament làser pot així ser distingit de l'aixecament tradicional pel temps que
Aixecament Fotogràfic
triga en mesurar el món físic. Els dispositius d'escàner làser poden mesurar en espais de temps que eren prèviament imprecisos,
Treball de Camp | Post – Procés donant com a resultat dades d'alta definició que generaran bases de dades.
Diagnosi façanes plantes pis
Diagnosi sòcols plantes baixes
Diagnosi usos plantes baixes L’Escàner utilitzat és un LMS-z420i de la casa RIEGL. El sistema té les
Model 3D següents característiques:
Núvol de punts
Dades
D d numèriques
èi Abast 2 a 350m
Maqueta virtual Precisió 6mm@100m m
Tipus de làser Classe 1 [Inf
frarojos IEC60825-
Documentació
1:1993+A1:1997+A2:2001]
Base de dades Camp visual 80º x 360º
Plànols [A2
[A2- Temàtics] Punts/Posició 2.800.000 de
2 800 000 d punts [0 1º] 7min
[0,1 ]
Fitxes [A3 - Alçats Mançanes] Càmera Nikon D100
Fitxes [A4 - Alçats Parcel·les] Imatges/escàner 10 [3.008x22.000 píxels] 3min
Web
Metodologia
M t d l i
INTRODUCCIÓ
MEMÒRIA
NORMATIVA
PLÀNOLS
FITXES
ANNEX Fig 2. Dibuix de l’escàner amb les seves mesures i esquema de la metodologia de l’aixecament làser. 10