El 24 d’abril, a les 6 de la tarda, es presentarà a l’auditori La Gorga, de Palamós, un nou doble CD de sardanes. L’enregistrament, a càrrec de la cobla Montgrins, es va dur a terme el passat 17 de febrer a l’Estudi 44.1 d’Aiguaviva, sota la direcció de Jordi Molina.

1. Sardanes a 10 Ballant sardanes 04 Sardanes a 10
Palamós VOLUM a Palamós VOLUM
Palamós VOLUM
01 Capvespre d’estiu a l’Arbreda (*) 5’56”
Josep Cassú
01 Esperit de colla
Agustí Serratacó
35-75 (59) Ballant sardanes 04
02 Homenatge als clàssics 4’00” 02 Costa Brava 100 34-85 (67) a Palamós VOLUM
Antoni Ros Marbà Jesús Ventura
03 Kike (o. trompeta) 5’40” 03 El palau de la Fosca 29-71 (53)
Jaume Cristau Pitu Chamorro
04 Palamós, tot l’any 4’28” 04 Illes Formigues 35-79 (50)
Xavier Forcada Josep Maria Roglan
05 Quina parella 4’32” 05 La platja dels bots 34-83 (67)
Josep Casanovas Alfred Abad
06 50 anys de bàsquet a Palamós 4’39” 06 Josep i Carles, endavant! 33-83 (65)
Amadeu Cuadrado Miquel Tudela
07 El garbí de Palamós 4’23” 07 Onades daurades a Palamós 38-85 (66)
Dolors Viladrich Xavi Cassanyes
08 Caleros de Palamós 4’51” 08 Regal de Reis 29-77 (54)
Jaume Cristau Martirià Font
09 Companyissonia vora el mar 4’56” 09 Joia de Palamós 27-79 (61)
Víctor Cordero Francesc Mas i Ros
10 Capvespre d’estiu a l’Arbreda 5’10” Repicó: Joia de Palamós
Josep Cassú
11 El meu avi 3’48”
J.L. Ortega Monasterio Enguany estrenem logotip tot cercant una nova imatge
(arranjaments: Jordi Molina) corporativa de l’Agrupació Sardanista Costa Brava de
Palamós, sempre al capdavant en buscar nous recursos
gràfics.
Feu-vos-el vostre!
Sardanes d’estrena: 2,4,6,8 i 9 Cobla
Montgrins
(*) versió per a dues cobles i percussió

2. Benvolguts amics Dorca, enguany que es compliran cinc anys
de la seva prematura mort.
Ens plau presentar-vos el nou CD de la col-
I per cloure aquest desè volum, ho farem com
lecció Sardanes a Palamós. El que començà
en les cantades d’havaneres, amb El meu
el 2004 amb l’empenta del Pubillatge, es con-
avi, del mestre José Luis Ortega Monasterio,
verteix enguany en el desè compacte editat,
arranjada per a cobla per Jordi Molina, obra
amb un total de 115 sardanes enregistrades
que també fou estrenada en el 10è Concert
per la cobla Montgrins, que aviat és dit! I com
de Sardanes de la Costa Brava – Memorial
que la sardana és música i dansa, hi trobareu
Ricard Viladesau.
també un segon CD, el volum 4 de la col·lecció
Ballant sardanes a Palamós, amb una acurada
Desitjant que aquest nou doble CD sigui del
selecció de nou sardanes de set tirades.
vostre gust, ajudeu-nos a fer-ne difusió.
Cordialment,
En el primer disc hi ha cinc estrenes que Els
10è Concert de Sardanes de la Costa Brava 5 d’agost de 2010 Lluís Mercader i Bravo
Montgrins han donat a conèixer el 24 d’abril
Memorial Ricard Viladesau. (Foto: Àngel Romero). Agrupació Sardanista Costa Brava
de 2011, a l’auditori La Gorga. Es tracta d’Ho-
menatge als clàssics, d’Antoni Ros Marbà;
Palamós, tot l’any, de Xavier Forcada; 50 anys Tècnic de so
Flabiol Direcció: de bàsquet a Palamós, d’Amadeu Cuadrado; Carles Xirgo
Joan Roca i Rovira Martí Camós i Segura Caleros de Palamós, de Jaume Cristau i Com- Fotografia portada
Tibles Director de la gravació: panyissonia vora el mar, de Víctor Cordero. Lluís Mercader
Marcel Artiaga i Valls, Ricard Parés i Riembau Jordi Molina i Membrives No hi podia faltar una sardana del palamosí Fotos interiors
Tenores Josep Casanovas, l’avi Paixero; en aquesta Arxiu Enric Romero, Club Esportiu Palamós i
Jordi Carreras i Botey, Martí Camós i Segura ocasió és Quina parella. Completen el CD la Fons Museu de la Pesca
Trompetes sardana Capvespre d’estiu a l’Arbreda, de Textos
Jordi Gelabert i Cors, Antoni Delgado i Fernández, Carles Nieto i Rodrigo Josep Cassú, estrenada el 5 d’agost de 2010 Lluís Mercader i Bravo
Trombó en el 10è Concert de Sardanes de la Costa Correcció lingüística
Jordi Torrent i Padrosa Brava – Memorial Ricard Viladesau, i que Teresa Cuadrado i Mauri
Fiscorns aquí oferim en dues versions diferents (per Disseny
Jordi Estartús i Pujol (*), Francesc Cla i Font a una i dues cobles); l’estrena de l’Aplec de Estudio XARNACH ®
Contrabaix l’any passat, El garbí de Palamós, de Dolors
Jordi Company i Coll Cobla Viladrich, que ens deixà fa uns mesos, i una
magnífica obligada de trompeta –Kike– que
(*) En aquest enregistrament el fiscorn solista és Tomàs Espinosa i Lorente
Montgrins Jaume Cristau va dedicar a l’enyorat Enric
Enregistrament efectuat el 17 de febrer de 2011
a l’Estudi 44.1 d’Aiguaviva (Gironès)

3. Sardanes a Palamós fet una instrumentació un xic diferent per a
una sola formació: els llargs comencen amb
Kike 03 matí del 12 de desembre de 2006. L’estrena
oficial la feren, però, la tarda d’aquell mateix
(volum 10) el ritme normal de sardana, sense els quatre
Jaume Cristau i Brunet
diumenge, al Casino de Vidreres, en un con-
compassos de timbales ni el tempo lent de la L’Enric Dorca i Call va néixer a Vidreres el 12 cert homenatge pòstum on Jaume Cristau
primera. En aquest disc us n’oferim les dues de febrer de 1947. Debutà com a instrumen- interpretà la part del contrabaix. En la versió
versions. tista de trompeta a la cobla Catalunya, de dels Montgrins, Carles Nieto és el trompeta
solista.
Capvespre d’estiu 01 i 10 Bordils. Seguidament, formà part dels con-
junts Catalònia i IV Dinastia, la cobla Iris, de
a l’Arbreda Salt, el conjunt Camagüey i la cobla orques-
Josep Cassú i Serra
Homenatge 02 tra Miramar -on coincidí amb Jaume Cristau i
Martí Camós. Més tard entrà al conjunt Sèni-
La nit del 8 d’agost de 2001 Josep Cassú als clàssics ors i per la Quaresma de 1984 ingressà com
(Bordils, 1941) dirigia un concert de sardanes Antoni Ros Marbà a primer trompeta a la cobla Baix Empordà,
i música per a cobla al costat del brollador del formació que ja no abandona fins al febrer
passeig del Mar de Palamós. Poc ens ima- L’actual director titular de la Real Filharmonia de 2006, després de 22 temporades, a causa
ginàvem que aquella seria la primera edició de Galícia, Antoni Ros Marbà (l’Hospitalet de de la greu malaltia que li ocasiona la mort,
del que, amb els anys, esdevindria el Concert Llobregat, 1937), ha escrit algunes sardanes el 21 de novembre d’aquell mateix any. Els
de Sardanes de la Costa Brava – Memorial al llarg de la seva dilatada carrera musical. qui vam tenir l’honor de conèixer en Kike (tal
Ricard Viladesau, amb les cobles Montgrins Si en el CD de l’any passat hi vam incloure com ell ho escrivia), podem donar fe que era
i La Principal de la Bisbal alhora i omplint De Calonge a Palamós, pel camí vell, aquest una gran persona i que sempre estava de bon
de gom a gom les prop de mil localitats ha- any els Montgrins li han estrenat Homenatge humor. Pel seu funeral, diada de Santa Cecília
bilitades a l’Arbreda de Palamós. El mestre als clàssics a La Gorga (24-4-2011). En pa- –patrona dels músics–, l’església de Vidre-
Cassú ja dedicà el 2006 la sardana Del Moll a raules de Ros Marbà, l’obra vol recordar els res era plena de gom a gom. Jaume Cristau
l’Arbreda a aquest magnífic concert (és inclo- autors clàssics de la sardana. Per això, en la (Figueres, 1940) també hi era; una melodia
sa al CD núm. 5 de la col·lecció Sardanes a caràtula de les particel·les hi consten les si- li rondava pel cap i aquell mateix vespre en-
Palamós). I l’any passat s’estrenà Capvespre gles GMST... Es tracta de les inicials de quatre llestia aquesta sardana, que dedicaria al seu
d’estiu a l’Arbreda, en la seva desena edició. dels seus compositors de culte: Juli Garreta, antic company de cobla. Ens ha explicat que
Sens dubte, però, si hi ha una ànima, un fil Enric Morera, Joaquim Serra i Eduard Toldrà. va voler fer una obligada de trompeta, ale-
conductor en tots aquests concerts, aquest Els punts suspensius deixen la porta oberta a gre i alhora no gaire enrevessada, recordant
és el nostre company Francesc Sánchez altres grans de la sardana. Ens confirma que el caràcter afable, alegre i senzill d’en Kike.
Carcassés, que n’és el coordinador i presen- la seva agenda ja és pràcticament plena fins Segons Josep Sendra i Amadeu Cuadrado, la
tador. Per això Josep Cassú li dedicà molt a finals de 2012 i que això no li impedirà de Baix Empordà, de la qual aleshores eren ins- En Kike, trompeta en mà, enmig d’una ballada. Era
encertadament la sardana. Composta inici- seguir venint a Calonge, on té residència des trumentistes, va interpretar per primer cop la l’alegria en persona. Any 2000. (Foto cedida per
alment per a dues cobles, recentment n’ha de fa uns quaranta anys. sardana a l’ermita de Sant Llop (Torrent), el Josep Sendra).

4. 50 anys de bàsquet a Palamós

5. Palamós, tot l’any 04 en aquest cas no disposem del llistat complet
d’aquestes obres, ni tampoc de les dates en
Aquesta nova sardana, estrenada per la cobla
Montgrins el 24 d’abril de 2011 a La Gorga,
perfeccionà els estudis musicals a l’escola
Esclat, de Manresa i, assessorada per Marcel
Xavier Forcada i Carreras
què van ser escrites. La recerca que fa uns vol recordar el 50è aniversari de la fundació Artiaga, el 2001 va escriure la primera sarda-
La vila de Palamós, fundada el 1279, compta anys va dur a terme Carles Camós i la digi- del Bàsquet Club Palamós. Es dóna la cir- na, Un sentiment. Tres anys més tard, Anna
actualment amb més de 18.000 habitants. La talització posterior realitzada per Jordi Molina cumstància que tant Miquel Martínez i Jordà Maria fou finalista de La Sardana de l’Any i
seva ubicació estratègica, al cor de la Costa han permès disposar de particel·les d’unes com Jordi Martínez i Cuadrado, gendre i nét el 2008 la cobla Montgrins enregistrà un CD
Brava i a llevant d’una esplèndida badia, l’ha desenes de sardanes d’El Paixero. Vuit d’elles de l’Amadeu, respectivament, han estat juga- monogràfic amb 12 sardanes de la composi-
convertida en un destí turístic privilegiat, sen- ja han estat immortalitzades pels Montgrins dors d’aquest veterà club palamosí. tora manresana.
se massificacions excessives a l’estiu i amb en aquesta mateixa col·lecció i ara és el torn
vida pròpia durant tot l’any. Essent un vailet de Quina parella, una sardana amb melodia
de 8 o 9 anys, Xavier Forcada (Barcelona, de tenores, l’instrument estrella de la cobla.
1943) passava els primers dies de setembre Als Montgrins, la parella de tenores la formen
Jordi Carreras i Martí Camós.
El garbí de Palamós 07
a casa dels parents que tenia a Palamós; va Dolors Viladrich i Pascual
aprendre a pescar i de tot plegat en guarda
uns bons records; ens diu que sempre hi té A Palamós gairebé sempre hi bufa el vent.
tirada cap a Palamós. Instrumentista de piano Mentre que a l’hivern hi predomina la tramun-
i saxo, i compositor de sardanes balladores i 50 anys de bàsquet 06 tana, als mesos càlids ho fa el garbí o llebeig,
molt ben instrumentades, Xavier Forcada ens
dedicà la sardana A bon port, estrenada pels
a Palamós que ve del sud-oest. L’any passat s’estrena-
ren dues sardanes palamosines amb el garbí
Amadeu Cuadrado i Alguacil
Montgrins el 16 d’abril de 2006, en el mateix de protagonista: L’escenari de garbí, d’Anna
escenari que cinc anys més tard ha vist l’es- Palamós, el mar i La Salle, El campanar de Serra, inclosa en el volum 9 de la col·lecció
trena d’aquesta, Palamós, tot l’any. La sarda- Palamós, 40 anys junts a Palamós i Palamós, Sardanes a Palamós i aquesta, que donà a co-
na és excel·lent i el títol, per què no, un bon mar i sardanes són composicions d’Ama- nèixer la cobla Ciutat de Girona en el decurs
reclam publicitari. deu Cuadrado (Palamós, 1933) que ja han del 42è Aplec de la Sardana de Palamós, el 25
estat enregistrades per la cobla Montgrins, de juliol de 2010. Dolors Viladrich (Manresa,
les tres darreres en la col·lecció Sardanes a 1936) va assistir a la seva estrena amb una
Palamós. L’Amadeu, que porta escrites més cama enguixada, a causa d’un petit incident
Quina parella 05 de trenta sardanes i debutà el 1950 amb la que havia tingut dies enrere. El 17 d’octubre
de 2010, mentre ballava sardanes a l’Aplec de
Josep Casanovas i Gafarot (Paixero) cobla orquestra La Principal de Palamós, ha
estat instrumentista de bateria, violí, trombó l’Escala, es va sentir indisposada i, malaura-
Les fonts bibliogràfiques ens diuen que Josep de pistons i fiscorn. El 1964 fou fundador de dament, va morir al cap de poques hores. De Dolors Viladrich amb Josep Cordomí, president de
Casanovas (Palamós, 1852-1940) va com- la cobla Baix Empordà, on ha tocat el fiscorn petita, a casa seva ja es respirava l’ambient l’Agrupació Sardanista Costa Brava, a l’Aplec de Ri-
pondre més de 150 sardanes. A diferència fins al carnaval de l’any passat. Actualment musical, perquè la mare era pianista i el pare, poll, el 18-7-2010, una setmana abans de l’estrena
del que passa amb altres compositors, però, és el representant de la formació palamosina. instrumentista de saxo i clarinet. L’any 1994 d’El garbí de Palamós. (Foto: Anna Ballesteros).

6. Caleros de Palamós 08 procura plasmar de seguida sobre el paper
pautat. A sol·licitud d’en Francesc Sánchez
Les influències de Helmut Lachenmann i Jor-
ge Pepi Alós són decisives a l’hora d’impulsar
El meu avi 11
Jaume Cristau i Brunet José Luis Ortega Monasterio
Carcassés, Cristau va pensar en una sardana la seva faceta de compositor. Assisteix com
(arranjament: Jordi Molina i Membrives)
Palamós disposa d’una flota i d’un port pes- festiva, com és el caràcter calero, per dedicar- a alumne extern al curs inaugural de l’ES-
quer de primera categoria. Fa cent anys, però, la a aquest important col·lectiu que tant ha fet MUC, on treballa la composició i la direcció
Aquesta és una forma original de cloure un
aquest sector no era pas dels més importants pel sector pesquer a casa nostra. Benvinguda amb Salvador Brotons. Es trasllada llavors a
CD de sardanes: amb l’havanera que també
a la nostra vila. Ho fou a partir dels anys qua- sigui. Suïssa, on estudia amb Nicolas Bolens, Eric
acostuma a tancar totes les cantades, però
ranta i cinquanta del segle passat quan, en Gaudibert i Michael Jarrell al Conservatori de
instrumentada per a cobla per Jordi Molina
plena postguerra, arribaren nombroses fa- Ginebra. També descobreix la música electro-
(Blanes, 1962). Aquesta versió l’estrenaren
mílies de pescadors de Vinaròs, el Campello, acústica de la mà de Rainer Boesch, Emille
Els Montgrins i La Principal de la Bisbal en
Cambrils i, sobretot, de l’Ametlla de Mar –po- Ellberger, Luis Naón i Eric Daubresse. Les se-
el 10è Concert de Sardanes de la Costa Bra-
blació del litoral tarragoní popularment cone- ves obres són interpretades a Europa i Amè-
va – Memorial Ricard Viladesau (5-8-2010),
guda per la Cala–, buscant millors condicions rica per músics del prestigi de Mario Caroli,
a l’Arbreda –el mateix escenari que acull
de vida. L’any 1955, per exemple, dels 357 els solistes de l’orquestra de la Tonhalle de
anualment la Mostra de l’Havanera Catalana.
pescadors censats a Palamós, 123 (un 34%) Zürich, l’orquestra de cambra de Zürich i el
El músic i coronel d’Infanteria Jose Luis Or-
eren caleros, és a dir, nascuts a la Cala. Van grup Vortex, entre d’altres. Quant a la música
tega Monasterio (Santoña, 1918 - Barcelona,
revolucionar el món de la pesca d’arrossega- per a cobla, la seva obra és distingida amb
2004) va escriure El meu avi, la més popular
ment fent servir una sola barca (antigament diversos guardons en els certàmens més im-
de les havaneres, al Xivarri, restaurant pala-
s’arrossegava en parelles) i descobriren nous portants i està àmpliament representada en
mosí regentat per en Pitu Vergonyós i situat
caladors afavorint, en definitiva, la pesca de el mercat discogràfic. L’acte de lliurament
a la plaça de la Vila, l’any 1968. Estrenada a
la preuada gamba de Palamós. Aquests pes- del premi SGAE de sardanes li fou atorgat el
Calella per Els Barrufets, la donà a conèixer
cadors es van integrar a Palamós conservant, 2004 a Palamós, en ple Pubillatge. Actual-
amb el seu grup d’havaneres Cavall Bernat.
sortosament, les seves arrels, el seu parlar ment, és professor de teoria a la Haute École
El mestre Ortega Monasterio, impulsor de la
particular –el calero– i els seus costums, com de Musique de Ginebra on també assisteix a
Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell
ara les Festes de Sant Pere i de la Mare de les classes de composició de Michael Jarrell.
i del Festival de la Cançó Marinera de Pala-
Companyissonia vora el mar és la darrera
Déu del Carme, amb sardanes i la tradicional
processó de barques que enguany arriba ja Companyissonia 09 manifestació d’un projecte de sardana que va
mós, va escriure unes 50 havaneres i també
la cançó pacifista El canó de Palamós.
a la 62a edició. D’altra banda, Jaume Cristau vora el mar néixer l’any 2000; està dedicada a Estefania,
la seva dona. La versió presentada enguany
(Figueres, 1940), contrabaixista i reconegut Víctor Cordero-Charles
compositor de sardanes –quatre de les quals és el resultat d’una revisió profunda de l’obra
ja han estat incloses en la col·lecció Sardanes Victor Cordero-Charles (Molins de Rei, 1971), que posa en evidència l’evolució tècnica i es-
a Palamós– ens comentava que cada dia surt realitza estudis de piano i teoria musical al tètica que s’ha produït durant aquesta dècada
a passejar el gos i torna a casa amb el gos, Conservatori del Liceu de Barcelona i al Con- en el llenguatge del compositor.
el pa i, sovint, amb una melodia al cap, que servatori de Badalona.