La formiga i els seus
problemes
Fa temps vaig posar-me a observar
detingudament la vida de les formigues,
i vaig quedar molt sorprès en veure-les treballar
amb tant d’ordre i esforç.
Però una formiga en
particular va cridar la
meva atenció. Portava
com a càrrega una
branqueta que era sis
vegades més llarga que
ella mateixa.
Després d’avançar uns metres amb la
increïble càrrega, va arribar a una estreta però
molt profunda esquerda formada entre dos
grans pedres.
Va intentar creuar
d’una i altra manera
però els seus
esforços eren inútils.
Fins que aquella
formiga va pensar
una solució
inimaginable.
Amb una gran
habilitat va
recolzar els
extrems de la
branqueta en un
costat i l’altre de
l’esquerda, i així
va construir-ne
el seu propi pont
per poder
travessar
l’abisme.
En arribar a l’altre costat de l’abisme, va prendre
novament la seva càrrega i va continuar el seu
sacrificat viatge sense inconvenients.
La formiga va
saber transformar
la seva càrrega en
un improvisat pont,
i així continuar el
seu viatge.
Si no hagués portat
aquella càrrega,
que era molt
feixuga i pesada,
no hauria
aconseguit
avançar en el seu
camí...
Quantes vegades ens queixem pels problemes,
càrregues i proves que hem de superar!
Però no ens adonem, que aquestes mateixes
càrregues, poden convertir-se en ponts i solucions
que ens ajuden a aconseguir els nostres propòsits.
Quantes vegades ens queixem pels problemes,
càrregues i proves que hem de superar!
Però no ens adonem, que aquestes mateixes
càrregues, poden convertir-se en ponts i solucions
que ens ajuden a aconseguir els nostres propòsits.
Tant de bo que totes les “càrregues” que hem
suportat aquest curs serveixin per construir els
nostres propòsits de futur.
Tant de bo que totes les “càrregues” que hem
suportat aquest curs serveixin per construir els
nostres propòsits de futur.

La formiga i els seus problemes

  • 1.
    La formiga iels seus problemes
  • 2.
    Fa temps vaigposar-me a observar detingudament la vida de les formigues, i vaig quedar molt sorprès en veure-les treballar amb tant d’ordre i esforç.
  • 3.
    Però una formigaen particular va cridar la meva atenció. Portava com a càrrega una branqueta que era sis vegades més llarga que ella mateixa.
  • 4.
    Després d’avançar unsmetres amb la increïble càrrega, va arribar a una estreta però molt profunda esquerda formada entre dos grans pedres.
  • 5.
    Va intentar creuar d’unai altra manera però els seus esforços eren inútils. Fins que aquella formiga va pensar una solució inimaginable.
  • 6.
    Amb una gran habilitatva recolzar els extrems de la branqueta en un costat i l’altre de l’esquerda, i així va construir-ne el seu propi pont per poder travessar l’abisme.
  • 7.
    En arribar al’altre costat de l’abisme, va prendre novament la seva càrrega i va continuar el seu sacrificat viatge sense inconvenients.
  • 8.
    La formiga va sabertransformar la seva càrrega en un improvisat pont, i així continuar el seu viatge. Si no hagués portat aquella càrrega, que era molt feixuga i pesada, no hauria aconseguit avançar en el seu camí...
  • 9.
    Quantes vegades ensqueixem pels problemes, càrregues i proves que hem de superar! Però no ens adonem, que aquestes mateixes càrregues, poden convertir-se en ponts i solucions que ens ajuden a aconseguir els nostres propòsits. Quantes vegades ens queixem pels problemes, càrregues i proves que hem de superar! Però no ens adonem, que aquestes mateixes càrregues, poden convertir-se en ponts i solucions que ens ajuden a aconseguir els nostres propòsits.
  • 10.
    Tant de boque totes les “càrregues” que hem suportat aquest curs serveixin per construir els nostres propòsits de futur. Tant de bo que totes les “càrregues” que hem suportat aquest curs serveixin per construir els nostres propòsits de futur.