Fa temps vaigposar-me a observar
detingudament la vida de les formigues,
i vaig quedar molt sorprès en veure-les treballar
amb tant d’ordre i esforç.
3.
Però una formigaen
particular va cridar la
meva atenció. Portava
com a càrrega una
branqueta que era sis
vegades més llarga que
ella mateixa.
4.
Després d’avançar unsmetres amb la
increïble càrrega, va arribar a una estreta però
molt profunda esquerda formada entre dos
grans pedres.
5.
Va intentar creuar
d’unai altra manera
però els seus
esforços eren inútils.
Fins que aquella
formiga va pensar
una solució
inimaginable.
6.
Amb una gran
habilitatva
recolzar els
extrems de la
branqueta en un
costat i l’altre de
l’esquerda, i així
va construir-ne
el seu propi pont
per poder
travessar
l’abisme.
7.
En arribar al’altre costat de l’abisme, va prendre
novament la seva càrrega i va continuar el seu
sacrificat viatge sense inconvenients.
8.
La formiga va
sabertransformar
la seva càrrega en
un improvisat pont,
i així continuar el
seu viatge.
Si no hagués portat
aquella càrrega,
que era molt
feixuga i pesada,
no hauria
aconseguit
avançar en el seu
camí...
9.
Quantes vegades ensqueixem pels problemes,
càrregues i proves que hem de superar!
Però no ens adonem, que aquestes mateixes
càrregues, poden convertir-se en ponts i solucions
que ens ajuden a aconseguir els nostres propòsits.
Quantes vegades ens queixem pels problemes,
càrregues i proves que hem de superar!
Però no ens adonem, que aquestes mateixes
càrregues, poden convertir-se en ponts i solucions
que ens ajuden a aconseguir els nostres propòsits.
10.
Tant de boque totes les “càrregues” que hem
suportat aquest curs serveixin per construir els
nostres propòsits de futur.
Tant de bo que totes les “càrregues” que hem
suportat aquest curs serveixin per construir els
nostres propòsits de futur.