2. Parts de l’ordinador.
PLACA BASE LECTOR DVD/CD
FONT D’ALIMENTACIÓ DISQUETERA
VENTILADOR XARXA
MÒDEM CONNECTORS
DISC DUR
SO MEMÒRIA ROM
PORTS MEMÒRIA RAM
EL BUS
SLOTS
3. Placa base.
La placa base, placa mare
o targeta mare (en
anglès motherboard) és
Slots
Caché la targeta de circuits
Virtual
impresos central a
Bios l‘ordinador que conté el
microprocessador, la
memòria RAM del
sistema, circuits
RAM electrònics de suport, la
ROM i ranures especials
(slots) que permeten la
connexió de targetes
Bus adaptadores addicionals.
ROM
Microprocessador
4. Microprocessador.
Un microprocessador és un
processador miniaturitzat
fins al punt de fer possible
de tenir un únic circuit
integrat amb totes o la
major part de les seves
funcionalitats.
5. Memòria RAM.
La memòria RAM, de l’anglès
Random Access Memory, és un
tipus de memòria informàtica,
caracteritzat per un accés
directe en qualsevol ordre
(aleatori) en un temps constant,
sense distinció de la posició on
es trobi la informació ni de la
posició de l'anterior lectura.
Actualment es produeixen
mitjançant circuits integrats.
6. Memòria ROM.
ROM, de l’anglès Read Only Memory (memòria només de
lectura), és un tipus de memòria electrònica de la qual
només se'n pot llegir la informació que du gravada. Per
tant, s'exclou la possibilitat d'escriure-hi un altre pic una
vegada aquesta hi sigui fixada.
7. Memòria Bios.
La memòria Bios és un
software que localitza i
reconeix tots els dispositius
necessaris per carregar el
sistema operatiu a la
memòria RAM; és un
software molt bàsic
instal·lat a la placa base
que permet que aquesta
cumpleixi la seva feïna
8. Memòria caché.
Utilitzada per l’unitat central de processament d’un ordinador per
reduir el temps d’accés a la memòria.La memòria caché és una
memòria més petita i ràpida, la qual emmagatzema còpies de
dades ubicades a la memòria principal que s’utilitza amb més
freqüència.
9. La memòria virtual.
La memòria virtual és
una tècnica
d’administració de la
memòria real, que
permet al sistema
operatiu brindar-li al
software d’usuari i
així mateix un espai
de direccions més
grans que la memòria
real o física.
10. El bus.
El bus (o canal) és un sistema
digital que transfereix les dades
entre els components d’un
ordinador o entre ordinadors. Està
format per cables o pistes en un
circuit imprès, dispositius com a
resistors i condensadors a més a
més de circuits integrats.
11. Slots o ranures.
Una ranura d'expansió (o slot en anglès) és un element de la placa base
d'un ordinador que permet connectar a aquesta una targeta addicional
o d'expansió, la qual permet realitzar funcions de control de dispositius
perifèrics, com ara monitors, impressores o unitats de disc.
12. Módem.
Un mòdem és un aparell
electrònic capaç de convertir
una senyal digital de dades en
una altra analògica que pugui
ser transmesa per un canal
dissenyat per a senyals
analògiques. Així doncs, les
dues principals funcions
d'aquest dispositiu són la
modulació i demodulació d'un
conjunt de dades.
13. Tarjeta de so.
La targeta de so és un dispositiu, normalment intern, que permet obtenir
un senyal d'àudio analògic a partir d'informació digital.
14. Tarjeta de xarxa.
LAN
Direcció IP
Una targeta de xarxa, físicament, és una targeta d'expansió inserida
dins l'ordinador amb una o més obertures externes, per on és
connectat el cable de xarxa.
A nivell conceptual, la targeta de xarxa, també anomenada
adaptador de xarxa o NIC (Network Interface Card), permet la
comunicació entre els diferents dispositius connectats entre si i
també permet compartir recursos entre dos o més equips.
15. Font d’alimentació.
Una font d'alimentació és
un giny o sistema que
transforma el corrent altern
de la xarxa de distribució
d'energia elèctrica en un
altre tipus de corrent
adequat per l'aplicació
concreta.
Normalment tenen a
l'entrada una tensió alterna
provinent de la xarxa
elèctrica i a la sortida una
tensió o corrent continues
amb un nivell de rissat
mínim.
16. Disc dur intern.
Un disc dur és un dispositiu
d'emmagatzemament no
volàtil. S'hi guarden grans
quantitats de dades digitals
en la superfície
magnetitzada dels diversos
discs que conté, els quals
giren a gran velocitat.
18. Lector DVD/CD.
És un dispositiu electrònic que permet la lectura d'aquests
mitjançant l'ús d'un feix d'un raig làser i la posterior
transformació d'aquests en impulsos elèctrics que
l'ordinador interpreta.
19. Ventiladors.
La funció dels ventiladors és
fer que un ordinador no
s’escalfi. Com més
ventiladors té un ordinador
menys temperatura agafarà
aquest.
20. Els ports.
Un port és una forma genèrica de
denominar a una interfície per la
que diferents tipus de dades
poden ser enviades i rebudes.
Aquesta interfície pot ser física o a
nivell de programari (per exemple,
els ports que permeten la
transmissió de dades entre
diferents ordinadors).
Ports sèrie
Ports paral·lels
21. Ports sèrie.
És un tipus de maquinari de comunicació sèrie que permet
la transmissió o la recepció de bits un darrera de l'altre.
Aquest tipus de port acostumava a ser a la part del darrere
dels ordinadors.
22. Ports paral·lels.
És un tipus d'interfície per connectar diversos
perifèrics. És també conegut com port
d'impressora.
24. Monitor.
Un monitor és un
perifèric de l'ordinador,
consistent en una
pantalla que mostra
l'activitat que du a
terme la computadora a
la que està connectada.
25. Ratolí.
El ratolí és un perifèric
d'ordinador, generalment
fabricat en material plàstic,
que podem considerar, al
mateix temps, com a un
dispositiu d'entrada de
dades i de control,
depenent del programari
que maneja en cada
moment.
26. Teclat.
Un teclat d'ordinador és
un perifèric utilitzat per
la introducció d'ordres i
dades en un ordinador,
encara que teclats
similars s'utilitzen
també en màquines
d'escriure. Actualment
el teclat és un element
indispensable per un
ordinador i és
juntament amb el ratolí
el perifèric d'entrada
més important.
27. Pendriver
El Conductor Universal en Sèrie, abreujat comunament USB, és
un port que serveix per connectar perifèrics a un ordinador. El
pendriver és un disc dur extern amb no gaire memòria, però
molt fàcil de transportar.
28. Disquets.
Els disquets són un
dispositiu
d'emmagatzemament
de dades format per
una peça circular de
material magnètic que
permet la gravació i la
lectura de dades. És fi,
flexible i tancat en una
caixa fina quadrada o
rectangular de plàstic.
29. Router.
És un dispositiu
que pren la
informació del
nivell de xarxa per
a prendre les
decisions
d'encaminament:
escollir el camí o
ruta més
adequada per on
reenviar les dades
rebudes.
Funció.
Ports de connexió.
30. Dispositius perifèrics.
mp4 Són tots aquells dispositius que, tot i
formar part de l'ordinador, es troben fora
Mòbils del contenidor principal (anomenat
"caixa" o "torre"). Actualment també es fa
Bluetooth referència com a perifèrics els dispositius
que, tot i estar inclosos dins d'aquesta
caixa són elements complementaris al
Router funcionament bàsic de l'ordinador.
Pendriver
Switch
31. mp4.
És un terme de màrqueting per
al reproductor multimèdia
digital que compleix amb certs
estàndards i formats.
32. Mòbils.
És un dispositiu
electrònic amb ràdio
de curt abast usat per
a comunicacions
mòbils de veu i dades.
33. Bluetooth.
És una especificació
industrial per les Xarxes
d'Àmbit Personal sense fil,
bàsicament és refereix a
que serveix per connectar
els dispositius que podem
portar a sobre o a una
distancia pròxima.
34. LAN (Xarxa d’Àrea Local).
Una xarxa d'àrea local, xarxa
local o LAN (de l'anglès local
area network) és la
interconnexió de diversos
ordinadors i perifèrics. La seva
extensió està limitada
físicament a un edifici oa un
entorn de 200 metres, amb
repetidors podria arribar a la
distància d'un camp d'1
quilòmetre. La seva aplicació
més estesa és la interconnexió
d'ordinadors personals i
estacions de treball en
oficines, fàbriques, etc.
Topologies bàsiques.
36. Topologia en malla.
En una topologia en malla,
cada dispositiu té un enllaç
punt a punt i dedicat amb
qualsevol altre dispositiu. El
terme dedicat significa que
l'enllaç condueix el trànsit
únicament entre els dos
dispositius que connecta.
37. Topologia en estrella.
En la topologia en estrella cada dispositiu només té un enllaç
punt a punt dedicat amb el controlador central, habitualment
anomenat concentrador. Els dispositius no estan directament
enllaçats entre si.
38. Topologia en arbre.
La topologia en arbre és una variant de la d'estrella. Com en
l'estrella, els nodes de l'arbre estan connectats a un
concentrador central que controla el trànsit de la xarxa. No
obstant això, no tots els dispositius es connecten directament al
concentrador central. La majoria dels dispositius es connecten a
un concentrador secundari que, al seu torn, es connecta al
concentrador central.
39. Topologia en bus.
Una topologia de bus és multipunt. Un cable llarg actua com una
xarxa troncal que connecta tots els dispositius a la xarxa.
40. Topologia en anell.
En una topologia en anell cada dispositiu té una línia de connexió
dedicada i punt a punt només amb els dos dispositius que estan als
seus costats. El senyal passa al llarg de l'anell en una direcció, o de
dispositiu a dispositiu, fins que arriba a la seva destinació. Cada
dispositiu de l'anell incorpora un repetidor.
41. Funció d’un router.
Ports de connexió.
Selecciona camins en xarxes informàtiques per enviar per ells
informació. En paraules tècniques es traspassen “paquets” d’informació
des de la seva font cap al destí a través de “nodes” intermediaris, que
en aquest cas correspon al router com aparell físic en qüestió. Compleix
la funció de crear xarxes inalàmbriques, el que amb paraules pràctiques
s’utilitza normalment per connectar-nos a Internet sense la necessitat
de connectar un cable físicament als nostres ordinadors.
43. Switch.
És un dispositiu digital de lògica d'interconnexió de xarxes de computadors
que opera a la capa d'enllaç de dades del model OSI. La seva funció és
interconnectar dos o més segments de xarxa, de manera similar als ponts de
xarxa, passant dades d'un segment a un altre d'acord amb l'adreça MAC de
destinació de les trames en la xarxa. S'utilitzen quan es desitja connectar
múltiples xarxes, fusionant-les en una sola. Igual que els ponts, ja que
funcionen com un filtre a la xarxa, milloren el rendiment i la seguretat de les
xarxes d'àrea local.
44. Màscara de subxarxa
Direcció IP.
Una direcció IP és una etiqueta numèrica que identifica de manera lògica i
jeràrquica, a una interfície (element de comunicació / connexió) d'un dispositiu
(habitualment un ordinador) dins d'una xarxa que utilitzi el protocol IP (Internet
Protocol), que correspon al nivell de xarxa del protocol TCP / IP. Aquest nombre no
s'ha de confondre amb l'adreça MAC (identificador de 48bits per identificar de
forma única a la targeta de xarxa i no depèn del protocol de connexió utilitzat ni de
la xarxa).
45. Màscara de subxarxa.
La màscara de xarxa és una combinació de bits que serveix per delimitar
l'àmbit d'una xarxa d'ordinadors. La seva funció és indicar als dispositius què
part de la direcció IP és el número de la xarxa, incloent la subxarxa, i quina
part és la corresponent al host.(ordinadors connectats a una xarxa, que
proveeixen i utilitzen serveis d'ella. Els usuaris han d'utilitzar hosts per accedir
a la xarxa. De forma general un host és tot equip informàtic que posseeix una
adreça IP i que es troba interconnectat amb un o més equips)
