Per explicar l’energia hidràulica, podem remuntar-nos molt temps enrere. La força de l’aigua ha estat utilitzada per l’home per com per exemples: moldre blat, olives ....,però va ser amb la revolució industrial, a partir del segle XIX quan van començar l’aparició de les rodes hidràuliques per la producció d’energia elèctrica . Les grans preses de contenció van ser construïdes per resoldre els problemes causats per el baix cabal d’aigua de: l’estiu, tardor i als gel de l’hivern. Les rodes hidràuliques van ser substituïdes per maquines de vapor impulsades per carbó. La primera central hidroelèctrica moderna es va construir l’any 1880 a Gran Bretanya. El gran desenvolupament, va arribar amb el generador elèctric, seguit de la turbina hidràulica.
Hi ha dos tipus: la gran hidràulica i la mini hidràulica. La diferència consisteix en l’energia que produeix, però també en la seva estructura
La gran hidràulica, és la que més energia produeix. És distingeix per les grans preses construïdes en els rius, per formar embassaments i acumular aigua. La resclosa, serveix per retindré l’aigua, però al mateix temps, obrin les comportes regulen el cabal del riu, aprofita'n el desnivell i la força de la caiguda d’aigua degut a la força de la gravetat per produir electricitat.
Dins d’aquest tipus, també hi ha la variant anomenada reversible o de bombeig. Té dos embassaments a diferents cotes de nivell. A les hores de més demanda d’energia, el seu funcionament és semblant a qualssevol altra central, del més alt (Estany Gento), fan baixar l’aigua al que està situat a un nivell més baix (Pantà de Sallente) per contra, les hores de menys consum que normalment és de nit, l’agua és impulsada al contrari, de tal manera que l’agua torna a omplir l’Estany de Gento.