Els ramats que barregen xurres amb merines des dels temps de la Mesta ens diuen que l’explotació dels animals sempre ha estat un projecte integral pensat per a esprémer els seus cossos com si foren una llima. Sempre al màxim de les seues capacitats, i sempre al màxim de les capacitats humanes per a trobar noves formes d’esclafar, de traure més de suc. Per això, dir que la llana, els lactis i la carn són la mateixa cosa no és barrejar xurres amb merines.
3. Molt semblant al dromedari, el camell bastirà se’n diferencia per tenir dos geps a l
´esquena i pel pelatge més llarg i fosc, que el protegeix dels rigors de l´hivern a l
´altiplà asiàtic.
El trobem, com animal domèstic, a la major part de regions desèrtiques i
estendries de l´Àsia ex-soviètica, on l´ha utilitzat l´home des d' uns 3000 anys
abans de Criat. Actualment queden algunes poblacions salvatges als deserts de
Mongòlia, encara que alguns autors pensen que són tan sols restes d´antigues
poblacions domèstiques que s´han asilvestrat.
Els principals problemes que planteja la vida en el desert són les altes
temperatures i la manca d´aigua. La majoria de mamífers eliminen l´excés de
calor intern evaporant aigua, ja sigui suant o panteixant, però aquest no és el cas
del camell, doncs la longitud de les seves potes i coll fa augmentar
considerablement la superficie corporal, facilitant així la irradiació del calor intern.
De tota manera, l´adaptació més important per sobreviure en ambients
extremadament càlids és la capacitat d´augmentar 6 o 7 graus la temperatura
corporal, disminuint així la diferència entre la temperatura interna i l´ambiental.
el camell pot passar 4 o 5 dies sense provar una gota d´aigua, però quan en
troba en pot beure fins 100 litres d´una tirada, el que representa un 25% del seu
propi pes.
