Unidad 4 de la materia "Compresión de Textos y Vida Universitaria " dictada en Facutad de ciencias Físico Matemáticas y Naturales, Universidad Nacional de San Luis.
Plan de gestion de uso de tic isafa potrerillo 2.012....1kkktn44
El plan de gestion uso pedagogico de las tecnologias de la informacion , de la Institucion Educativa Regional Sagrada Familia Potrerillo de Palmira Valle. es una mas de las construcciones del equipo de trabajo que viene adelantando las transformaciones pedagogicas pertinentes al contexto historico de la Institucion Educativa
Unidad 4 de la materia "Compresión de Textos y Vida Universitaria " dictada en Facutad de ciencias Físico Matemáticas y Naturales, Universidad Nacional de San Luis.
Plan de gestion de uso de tic isafa potrerillo 2.012....1kkktn44
El plan de gestion uso pedagogico de las tecnologias de la informacion , de la Institucion Educativa Regional Sagrada Familia Potrerillo de Palmira Valle. es una mas de las construcciones del equipo de trabajo que viene adelantando las transformaciones pedagogicas pertinentes al contexto historico de la Institucion Educativa
JORNADA INFORMATIVA FILSE
Queridos amigos y amigas:
El próximo 8 de marzo de 2014 FILSE celebra en Madrid sus asambleas ordinaria y extraordinaria.
Siempre que va a haber cambio de junta directiva intentamos organizar alguna actividad para cerrar la etapa, así como impulsar el movimiento asociativo y la conciencia profesional.
Estos últimos años están siendo muy difíciles para la profesión. A la inestabilidad laboral hay que sumar la incertidumbre del futuro de la formación con el final del ciclo formativo de interpretación, la implantación del nuevo título de mediación comunicativa y el cambio hacia la formación universitaria de ILS.
Otro de los debates abiertos en el tejido asociativo es la aparición de nuevos perfiles profesionales, como puede ser el del “intérprete sordo”, que aún nos resulta poco conocido.
Con el ánimo de dar respuesta a estas y otras cuestiones, pero fundamentalmente con la intención de abrir debates y caminos de diálogo, os invitamos a participar en una Jornada Informativa que tendrá lugar durante la mañana del día 8 de marzo.
Esa misma tarde celebraremos nuestras asambleas. En la extraordinaria se elegirá a la junta directiva de los próximos cuatro años.
Con el propósito de acercar el movimiento asociativo a todos, de las asociaciones miembros de FILSE, abriremos la asistencia a las asambleas a aquellas personas que estéis interesadas, que seáis socias de alguna de las entidades adheridas a FILSE.
Os recordamos que la jornada será totalmente gratuita y que la asistencia estará condicionada al riguroso orden de llegada de las inscripciones.
Una vez más y, probablemente, en uno de los momentos más transcendentales para la profesión, ¡os esperamos!
JUNTA DIRECTIVA DE FILSE
Los proyectos colaborativos promueven un nuevo modelo de aprendizaje basado en la realización de diferentes tareas, cuya ejecución requiere de la participación y colaboración de todos los componentes de un determinado grupo de trabajo.
Los entornos colaborativos, ayudan desarrollar proyectos de investigación, compartir registros y resultados con actores ubicados físicamente en lugares diversos. Ésto permite el desarrollo de competencias profesionales que serán movilizadas en el campo de la vida laboral.
JORNADA INFORMATIVA FILSE
Queridos amigos y amigas:
El próximo 8 de marzo de 2014 FILSE celebra en Madrid sus asambleas ordinaria y extraordinaria.
Siempre que va a haber cambio de junta directiva intentamos organizar alguna actividad para cerrar la etapa, así como impulsar el movimiento asociativo y la conciencia profesional.
Estos últimos años están siendo muy difíciles para la profesión. A la inestabilidad laboral hay que sumar la incertidumbre del futuro de la formación con el final del ciclo formativo de interpretación, la implantación del nuevo título de mediación comunicativa y el cambio hacia la formación universitaria de ILS.
Otro de los debates abiertos en el tejido asociativo es la aparición de nuevos perfiles profesionales, como puede ser el del “intérprete sordo”, que aún nos resulta poco conocido.
Con el ánimo de dar respuesta a estas y otras cuestiones, pero fundamentalmente con la intención de abrir debates y caminos de diálogo, os invitamos a participar en una Jornada Informativa que tendrá lugar durante la mañana del día 8 de marzo.
Esa misma tarde celebraremos nuestras asambleas. En la extraordinaria se elegirá a la junta directiva de los próximos cuatro años.
Con el propósito de acercar el movimiento asociativo a todos, de las asociaciones miembros de FILSE, abriremos la asistencia a las asambleas a aquellas personas que estéis interesadas, que seáis socias de alguna de las entidades adheridas a FILSE.
Os recordamos que la jornada será totalmente gratuita y que la asistencia estará condicionada al riguroso orden de llegada de las inscripciones.
Una vez más y, probablemente, en uno de los momentos más transcendentales para la profesión, ¡os esperamos!
JUNTA DIRECTIVA DE FILSE
Los proyectos colaborativos promueven un nuevo modelo de aprendizaje basado en la realización de diferentes tareas, cuya ejecución requiere de la participación y colaboración de todos los componentes de un determinado grupo de trabajo.
Los entornos colaborativos, ayudan desarrollar proyectos de investigación, compartir registros y resultados con actores ubicados físicamente en lugares diversos. Ésto permite el desarrollo de competencias profesionales que serán movilizadas en el campo de la vida laboral.
2. ISAGOGE
Els grecs, com els romans, veien els mateixos colors que nosaltres però els
percebien d'una forma diferent: el que per a nosaltres és taronja per a ells podia ser
un to de groc; un color fosc podia no distingir-se del negre; el que nosaltres
anomenem marró, per a ells era un verd o un vermell foscos.
De fet en grec antic els noms dels colors designaven sovint una tonalitat més que
no pas un color. Així la paraula per a “verd” (χλωρ ςό ) significava també “pàlid” i podia
usar-se per descriure un objecte groc; la paraula “blau” (κυανε ςό ) volia dir també
“fosc” de manera que la podem trobar qualificant un objecte negre, verd o marró.
Aquesta és només una presentació amb finalitat didàctica i no un estudi acadèmic.
Per això he fet una selecció, simplificada i subjectiva, dels noms dels colors, n'he
descartat formes alternatives i, en la majoria de casos, n'he obviat els matissos.
3. ELS COLORS
μ λαςέ
(ie. *mel “fosc”)
NEGRE
ν ν δ γε ν αῦ ᾽ ἄ ῆ μέλαιναν ρύσσομεν ε ς λα δ αν,ἐ ἰ ἅ ῖ
ν δ ρέτας πιτηδ ς γείρομεν ...ἐ ᾽ ἐ ἐ ὲ ἀ
Al mar diví, de moment, au, tirem-hi un negre
navili, apleguem-hi com cal uns remers...
(Il. I 141-142)
4. ELS COLORS
λευκ ςό
(ie. *leuk- “llum”)
BLANC
στεφανωσάμενος καλάμῳ λευκῷ μετ σώφρονος λικιώτου,ὰ ἡ
μίλακος ζων κα πραγμοσύνης καὄ ὶ ἀ ὶ λεύκης φυλλοβολούσης,
...amb una corona de canya blanca, amb un jove assenyat, fent olor a
teix, a ganduleria, a alber blanc de fulla caduca, ...
(Ar. Núv. 1006-1007)
5. ELS COLORS
φαι ςό
(ie. dhuh “fum”)
GRIS
σπερ πρ ς μέλανὥ ὸ φαι νὸ ποσκοπο ντες πειρίἀ ῦ ἀ ᾳ
λευκο , κα πρ ς τ λυπον ο τω λύπην φορ ντεςῦ ὶ ὸ ὸ ἄ ὕ ἀ ῶ
πειρί δον ς πατ νταιἀ ᾳ ἡ ῆ ἀ ῶ
...com si, per falta d'experiència del blanc, comparessin el gris
amb el negre, així també per falta d'experiència del plaer,
comparen l'absència de dolor amb el dolor, ...
(Plat. Rep. 585a)
6. ELS COLORS
χλωρ ςό
(ie. *ghlo- “brillar”)
VERD
τ πἅ ᾽ ἀ ὸ χλωρ νῶ πετάλων ργομέναἐ
πενθε μ ν ο κτον θέων:ῖ ὲ ἶ ἠ
Perquè ella, obligada a deixar les fulles verdes,
lamenta penosament els seus acostumats refugis
(Esq. Supl. 63-64)
7. ELS COLORS
ρυθρ ςἐ ό
(ie. *rheud- “roig”)
ROIG
ς ρα φωνήσασα θε παρέθηκε τράπεζανὥ ἄ ὰ
μβροσίης πλήσασα, κέρασσε δ νέκταρἀ ὲ ρυθρόνἐ .
I havent parlat així, la deessa va parar una taula
coberta d'ambrosia, i va mesclar el nèctar rogenc.
(Od. V 92-93)
8. ELS COLORS
κυανε ςό
(gr. κυαν ςό “cian”)
BLAU
λαμπρ δ λευκ ν συνελθ ν κα ε ς μέλαν κατακορ ς μπεσ νῷ ὲ ὸ ὸ ὶ ἰ ὲ ἐ ὸ
κυανο νῦ χρ μα ποτελε ταιῶ ἀ ῖ
El blanc, quan s'uneix al brillant i es fa intens en direcció al
negre, produeix el blau fosc.
(Pl. Ti. 68c)
9. ELS COLORS
σανδαρ κινοςά
(gr. σανδαρ κηά “realgar”)
TARONJA
ο προμαχε νες ε σ λευκοί, το δ δευτέρουἱ ῶ ἰ ὶ ῦ ὲ
μέλανες, ... πέμπτου δὲ σανδαράκινοι.
… els baluarts són blancs, en el segon negres, ...
en el cinquè ataronjats. (Hdt. I 98)
10. ELS COLORS
ξανθ ςό
(ign.)
GROC
λέγουσι δ ς τις ε σελήλυθε ξένος,᾽ ὥ ἰ
γόης π δ ς Λυδίας π χθονός,ἐ ῳ ὸ ἀ ὸ
ξανθο σιῖ βοστρύχοισιν ε οσμ ν κόμην,ὐ ῶ
Diuen que ha arribat un estranger, un farsant, un
conjurador de la terra de Lídia de rinxols rossos,
amb el cap tot perfumat.
(Eur. Bac. 233-235)
11. ELS COLORS
δεοςῥό
(gr. δον “rosa”)ῥό
ROSAT
… φιλοθρήνων δ γυναικ νὲ ῶ
στυγν ς ρευθιόωσαν νυξ μυσσε παρειήν,ὸ ἐ ὄ ἤ
καὶ οδέοιςῥ κόρυσσαν κούσια δάκτυλα μαζο ς.ἐ ἑ ῖ
Les dones ploraven i gemegaven, cruels ungles esquinçaven
les galtes enrogides, els dits es disposaven a atacar els pits
rosats. (Nonn. Dion. IX 294-296)
12. ELS COLORS
ρφνινοςὀ
(gr. ρφνὀ ή “foscor”)
MARRÓ
ρυθρ ν δ δ μέλανι λευκ τε κραθ ν λουργόν:ἐ ὸ ὲ ὴ ῷ ὲ ἁ ρφνινονὄ δέ, τανὅ
τούτοις μεμειγμένοις καυθε σίν τε μ λλον συγκραθ μέλαν.ῖ ᾶ ῇ
El roig, mesclat amb el blanc i el negre produeix el púrpura. Quan a
aquests colorσ, mesclats i ben cremats, se'ls afegeix més negre, neix el
marró.
(Pl. Tim. 68c)
13. ELS COLORS
νθινοςἰά
(gr. ονἴ “violeta”)
VIOLETA
μάτιον δ θέρους μ ν πορφυρο νἱ ὲ ὲ ῦ ἢ άνθινονἰ ,
χειμ νος δ νθινον,ῶ ᾽ ἄ
El mantell d'estiu és porpra o violeta, el d'hivern
és de colors vius.
(Estr. Geo. XV 3.19)
14. ELS COLORS
φοινικ ςό
(gr. φο νιξῖ “fenici”)
PORPRAT
τ ν Πλαταιέων ρχων, τ ν λλον χρόνον … τέραν σθ τα πλ νῶ ὁ ἄ ᾧ ὸ ἄ ἑ ἐ ῆ ὴ
λευκ ς ναλαβε ν, τότε χιτ ναῆ ἀ ῖ ῶ φοινικο νῦ νδεδυκ ςἐ ὼ
El magistrat de Platea, a qui altres dies no li és permés ... posar-se altra roba
que no sigui blanca, es vesteix aleshores amb una túnica porpra.
(Plut. Arist. 21.4)