tracte de tot tipus de temes sobre els gats

1. ELS GATS Fet per: Anna Castellà

2. El gat o moix és un petit mamífer carnívor domèstic . El gat ha estat en convivència propera amb els humans des de fa uns 9.500 anys, [3] una data molt anterior a les estimacions prèvies, que en fixaven la domesticació a fa entre 3.500 i 8.500 anys. Els noms actuals més generalitzats en moltes llengües d' Europa deriven del mot llatí vulgar cattus ,paraula que al·ludia específicament als gats domèstics en contraposició als gats salvatges que, en llatí, eren anomenats felis . N'hi ha dotzenes de races, algunes sense pèl o sense cua com a resultat de mutacions genètiques, i n'hi ha una gran varietat de colors. Són experts predadors i poden caçar més de mil espècies diferents d'animals per alimentar-se. També són animals que poden assimilar certs conceptes, i alguns poden ser entrenats per manipular mecanismes senzills, com ara per girar els panys de les portes. Es comuniquen amb miols, gemecs, xiulets, grunyits i aproximadament un centenar de vocalitzacions diferents, a més del llenguatge corporal .

3. És un dels animals de companyia més populars del món, si no el més popular, amb un nombre estimat de 600 milions de gats en llars d'arreu del món. Es creu que el gat salvatge africà n'és l'avantpassat més immediat. Fins fa poc, es pensava que el gat salvatge havia estat domesticat a l' Antic Egipte , on el gat era un animal sagrat. Tanmateix, un estudi del 2007 revelà que tots els gats domèstics descendeixen probablement d'un grup de com a mínim cinc gats salvatges africans que s'autodomesticaren vers el 8000 aC a l' Orient Pròxim .

4. La gata passa diversos estres al llarg de l'any, que duren entre quatre i set dies. Durant l'estre, les gates miolen més freqüentment i diversos gats poden lluitar per una femella en zel; el vencedor es guanya el dret a aparellar-se. Tot i que al principi la femella es resisteix a la copulació, acaba acceptant el mascle. Si el mascle és hàbil, aconsegueix mossegar-la a la part posterior del coll, immobilitzant-la, i després la penetra. La penetració és una mica dolorosa. Durant la copulació, la femella comença el procés d' ovulació ; té uns sensors nerviosos que, amb el dolor, activen el procés d'ovulació, per tal de no malgastar òvuls . Després de la copulació, la femella s'empolaina i es pot posar molt violenta fins que acaba de fer-ho, moment en què torna a començar el cicle. El penis té unes espines que provoquen l'ovulació, de manera que és rar que la fecundació tingui lloc a la primera copulació. D'altra banda, les gates són superfecundes, i els diferents gats d'una mateixa ventrada poden tenir pares diferents.

5. El sentits de l' olfacte i l' oïda del gat són superiors als de l'ésser humà en molts aspectes. Juntament amb els seus desenvolupats receptors de vista , gust i tacte , aquests sentits el fan un dels mamífers amb el sistema sensorial més sofisticat.

6. El sentit de l' olfacte del gat domèstic és catorze vegades més fi que el dels humans, i aquest felí té el doble de cèl·lules olfactives al nas que una persona mitjana. També té un òrgan sensitiu al paladar anomenat òrgan de Jacobson o òrgan vomeronasal. Utilitza un moviment facial característic denominat reflex de Flehmen per enviar composts químics a aquest òrgan.

8. El 2005 es demostrà que la família dels gats manca de la proteïna T1R2 , una de les dues que calen perquè funcioni el receptor sensorial de la dolçor ; l'eliminació del gen corresponent ( Tas1r2 ) provoca un canvi en la pauta de lectura genètica, fent que la transcripció arribi a la seva fi prematurament i no es produeixi cap ARNm o proteïna detectable. L'altra proteïna, T1R3 , està present i és idèntica a la d'altres animals, i les papil·les gustatives corresponents també estan encara presents però són inactives.

9. La majoria de gats grunyen, esbufeguen o fan xiulets quan estan enfadats o se senten amenaçats. Alguns d'ells poden refilar quan observen una presa, o quan els interessa un objecte proper. Quan el so es dirigeix a una presa fora del seu abast, podria tractar-se d'un so amenaçador, una expressió de frustració o un intent d'imitar la crida d'un ocell (o la crida d'una presa de l'ocell, com una cigala ). Recentment, alguns etòlegs han suggerit que aquest so és un "comportament d'assaig", amb què el gat anticipa o practica com matar la presa, car el so acompanya habitualment un moviment de la mandíbula similar al que utilitzen per matar una presa (la "mossegada letal" que trenca les vèrtebres del coll de la víctima).

10. Com a animal de companyia , el gat és una de les mascotes més populars del món, sent preferit pels seus costums de neteja, així com pel baix nivell d'atenció i de cura requerits per mantenir-lo. L'associació del gat amb els humans el portà a figurar de manera prominent a la mitologia i en llegendes de diferents cultures, incloent-hi les civilitzacions egípcia , japonesa , xinesa i escandinava . Es tracta d'un animal instintivament caçador . Els gats de granja viuen de forma semisalvatge, i cacen ratolins i rates que altrament es menjarien quantitats importants de grans. Els gats domèstics capturen insectes , ratolins i petits ocells per instint, tot i que generalment no se'ls mengen.