El vol de les oques
A la propera tardor, quan vegis a
les oques adreçant-se cap al sud
per l’hivern, fixa’t que volen
formant una V. Tal vegada,
t’interessi saber el que la ciència ha
descobert entorn del per què volen
d’aquesta forma.
S’ha comprovat que quan cada ocell bat les seves
ales produeix un moviment de l’aire que ajuda a
l’ocell que va darrera d’ell volant en V. La bandada
sencera augmenta almenys un 77% més del seu
poder que si cada ocell volés sol.
Les persones que comparteixen una direcció comuna i
tenen sentit de comunitat poder arribar on desitgin
de forma més fàcil i ràpidament perquè van donant-
se recolzament mútuament.
Cada vegada que una oca surt
de la formació sent immediatament
           la resistència de l’aire,
        se n’adona de la dificultat
      de fer-ho sola i ràpidament
         torna a la seva formació
      per beneficiar-se del poder
       del company o la companya
                 que va al davant.
Si nosaltres tinguéssim la intel·ligència d’una oca
ens mantindríem amb aquells i aquelles que s’adrecen
en la nostra mateixa direcció.
Quan una líder de les oques es cansa, passa a un
dels llocs del darrere i altra oca ocupa el seu lloc.
Obtenim millors resultats si prenem torns cap a les
feines més difícils.
Les oques que van
darrere claquen
( produeixen el so
propi d’elles ) per
encoratjar a les que
van al davant a
mantenir la velocitat:
Una paraula d’ànim
produeix grans
beneficis
Finalment, quan una oca es posa malalta o cau
ferida per un tret, altres dues oques surten de la
formació i la segueixen per ajudar-la i protegir-la.
Es queden acompanyant-la,
fins que està novament
en condicions de volar o fins que
mor i només en aquell moment,
les dues acompanyants tornen
a les seves bandades o s’uneixen a un altre grup.
Si nosaltres tinguéssim la intel·ligència d’una oca
ens mantindríem un al costat de l’altre recolzant-nos
i acompanyant-nos.
Cohesiona’t en el
grup!!!

El vol de_les_oques

  • 1.
    El vol deles oques
  • 2.
    A la properatardor, quan vegis a les oques adreçant-se cap al sud per l’hivern, fixa’t que volen formant una V. Tal vegada, t’interessi saber el que la ciència ha descobert entorn del per què volen d’aquesta forma.
  • 3.
    S’ha comprovat quequan cada ocell bat les seves ales produeix un moviment de l’aire que ajuda a l’ocell que va darrera d’ell volant en V. La bandada sencera augmenta almenys un 77% més del seu poder que si cada ocell volés sol.
  • 4.
    Les persones quecomparteixen una direcció comuna i tenen sentit de comunitat poder arribar on desitgin de forma més fàcil i ràpidament perquè van donant- se recolzament mútuament.
  • 5.
    Cada vegada queuna oca surt de la formació sent immediatament la resistència de l’aire, se n’adona de la dificultat de fer-ho sola i ràpidament torna a la seva formació per beneficiar-se del poder del company o la companya que va al davant.
  • 6.
    Si nosaltres tinguéssimla intel·ligència d’una oca ens mantindríem amb aquells i aquelles que s’adrecen en la nostra mateixa direcció.
  • 7.
    Quan una líderde les oques es cansa, passa a un dels llocs del darrere i altra oca ocupa el seu lloc. Obtenim millors resultats si prenem torns cap a les feines més difícils.
  • 8.
    Les oques quevan darrere claquen ( produeixen el so propi d’elles ) per encoratjar a les que van al davant a mantenir la velocitat: Una paraula d’ànim produeix grans beneficis
  • 9.
    Finalment, quan unaoca es posa malalta o cau ferida per un tret, altres dues oques surten de la formació i la segueixen per ajudar-la i protegir-la.
  • 10.
    Es queden acompanyant-la, finsque està novament en condicions de volar o fins que mor i només en aquell moment, les dues acompanyants tornen a les seves bandades o s’uneixen a un altre grup.
  • 11.
    Si nosaltres tinguéssimla intel·ligència d’una oca ens mantindríem un al costat de l’altre recolzant-nos i acompanyant-nos.
  • 12.