SlideShare a Scribd company logo
El contenidor musical
En un contenidor d’ un carreró amagat, s’hi van trobar un seguit d’ objectes de rebuig que no hi havia manera que callessin.
L’ ampolla es queixava de mal de TAP, els pots de cacau de mal de cul... Estaven tots encarcarats. Però la capseta rosa va posar ordre:
- Ei, no podem estar aquí encarcarats sense moure’ns, fem alguns moviments a veure si canviem de postura i millorem una mica la situació, què us sembla?
Entre tots van decidir que era una bona idea així que tots es van moure. Amb el moviment, es va fer un xivarri que cap d’ells havia sentit abans. No sonava gens malament!
- Carai! Que bonic que ha sonat! – va dir l’ ampolla - Sí, sí! A més, he tingut la sort que aquest  bolígraf m’ha rascat la columna vertebral!  – reia la llibreta.
- Doncs sona molt bé això, igual que vosaltres,  nous , xocant entre vosaltres... i vosaltres,  gots plens d’ aigua!-  Els afalagava la capsa de sabates.
- I doncs? No ens avorrim més i ballem tots fent ritmes no? Què us sembla si ens ajuntem cada dos i escoltem com sonem? – Va dir la  capsa rosa  – jo mateixa m’ajuntaré amb els  grans d’arròs  que s’han perdut per aquí, així estaran junts!
I així, es van formar instruments reciclats com el  pal de pluja ,  els tambors  fets de pots de plàstic,  els bongos metàl·lics  fets amb pots de metall...
- I tu? Amb qui balles? – va preguntar un fil gruixut a un pot de iogurt. El pot no va saber què contestar - vols ballar amb mi? Ja sé que potser no sonem ben bé com algun instrument però potser sonem prou bé!
I aquí van aparèixer els instruments més estranys però perquè no, igual d’originals i valorats pels demés: Un sonava com un crit de gallina, i li van posar:  reclam de gallina , l’ altre com un ocell així que li van dir:  l’ocell de suc  i finalment una mena de tambor amb dues boles que el van batejar com l’ ukiliklic .
El que va tenir més èxit, per això, va ser la capsa de sabates que sorprenentment, no es va ajuntar amb un altre objecte perquè sonés colpejant-la sinó que es va unir amb sis cordes i van fer un  instrument  que sonava pinçant les cordes!
A partir d’ aquell moment, en aquell contenidor, ningú es queixava, ningú tenia cap mal i tothom estava entretingut amb la música que sortia d’aquells objectes que no tenien cap més destí que ser eliminats i que en canvi, van acabar posant una mica de música a la nostra vida.

More Related Content

Similar to El contenidor musical

Revista2012
Revista2012Revista2012
Revista2012
oliveretes
 
Premis certamen 2011
Premis certamen 2011Premis certamen 2011
Premis certamen 2011vnadal2
 
Revista Sant Jordi 2015 - Escola Foclh i Torres
Revista Sant Jordi 2015 - Escola Foclh i TorresRevista Sant Jordi 2015 - Escola Foclh i Torres
Revista Sant Jordi 2015 - Escola Foclh i Torresprofes folchitorres
 
Ep6 b 1r trimestre
Ep6 b 1r trimestreEp6 b 1r trimestre
Ep6 b 1r trimestre
escolametllers
 
Materials 51
Materials 51Materials 51
Materials 51
sjordi34
 

Similar to El contenidor musical (7)

Revista2012
Revista2012Revista2012
Revista2012
 
Premis certamen 2011
Premis certamen 2011Premis certamen 2011
Premis certamen 2011
 
Revista Sant Jordi 2015 - Escola Foclh i Torres
Revista Sant Jordi 2015 - Escola Foclh i TorresRevista Sant Jordi 2015 - Escola Foclh i Torres
Revista Sant Jordi 2015 - Escola Foclh i Torres
 
Ep6 b 1r trimestre
Ep6 b 1r trimestreEp6 b 1r trimestre
Ep6 b 1r trimestre
 
Materials 51
Materials 51Materials 51
Materials 51
 
VEU34
VEU34VEU34
VEU34
 
Revista santjordi 2015
Revista santjordi 2015Revista santjordi 2015
Revista santjordi 2015
 

El contenidor musical

  • 2. En un contenidor d’ un carreró amagat, s’hi van trobar un seguit d’ objectes de rebuig que no hi havia manera que callessin.
  • 3. L’ ampolla es queixava de mal de TAP, els pots de cacau de mal de cul... Estaven tots encarcarats. Però la capseta rosa va posar ordre:
  • 4. - Ei, no podem estar aquí encarcarats sense moure’ns, fem alguns moviments a veure si canviem de postura i millorem una mica la situació, què us sembla?
  • 5. Entre tots van decidir que era una bona idea així que tots es van moure. Amb el moviment, es va fer un xivarri que cap d’ells havia sentit abans. No sonava gens malament!
  • 6. - Carai! Que bonic que ha sonat! – va dir l’ ampolla - Sí, sí! A més, he tingut la sort que aquest bolígraf m’ha rascat la columna vertebral! – reia la llibreta.
  • 7. - Doncs sona molt bé això, igual que vosaltres, nous , xocant entre vosaltres... i vosaltres, gots plens d’ aigua!- Els afalagava la capsa de sabates.
  • 8. - I doncs? No ens avorrim més i ballem tots fent ritmes no? Què us sembla si ens ajuntem cada dos i escoltem com sonem? – Va dir la capsa rosa – jo mateixa m’ajuntaré amb els grans d’arròs que s’han perdut per aquí, així estaran junts!
  • 9. I així, es van formar instruments reciclats com el pal de pluja , els tambors fets de pots de plàstic, els bongos metàl·lics fets amb pots de metall...
  • 10. - I tu? Amb qui balles? – va preguntar un fil gruixut a un pot de iogurt. El pot no va saber què contestar - vols ballar amb mi? Ja sé que potser no sonem ben bé com algun instrument però potser sonem prou bé!
  • 11. I aquí van aparèixer els instruments més estranys però perquè no, igual d’originals i valorats pels demés: Un sonava com un crit de gallina, i li van posar: reclam de gallina , l’ altre com un ocell així que li van dir: l’ocell de suc i finalment una mena de tambor amb dues boles que el van batejar com l’ ukiliklic .
  • 12. El que va tenir més èxit, per això, va ser la capsa de sabates que sorprenentment, no es va ajuntar amb un altre objecte perquè sonés colpejant-la sinó que es va unir amb sis cordes i van fer un instrument que sonava pinçant les cordes!
  • 13. A partir d’ aquell moment, en aquell contenidor, ningú es queixava, ningú tenia cap mal i tothom estava entretingut amb la música que sortia d’aquells objectes que no tenien cap més destí que ser eliminats i que en canvi, van acabar posant una mica de música a la nostra vida.