Mercè Portavella

1. Déu meu, Déu meu…per què m’heu abandonat?
No trobo els meus pares ni germans…
tot és gris i negre…s’han cremat les flors…
tot és caos, crits , gemecs i plors…
Déu meu, Déu meu…on et puc trobar…
Estic nua, i la pell em crema…
per què no em dónes la mà…?
No veig casa meva…. ni l’escola…
Aquest foc se’ns ha endut la terra…
No veiem més el cel clar…
Què hem fet per carregar amb aquesta guerra,
amb les bombes, els trets…
la humiliació, la pobresa…
la fam de tants germans…?
No vull mirar més enrera…
trobaré qui em salvi…si miro endavant…?
MERCÈ