Aqui podu consultar el diari d'avui en format PDF. Que tingueu un Bondia¡¡¡¡ :)

1. divendres, 8 de juny del 2012 / núm. 2.076 / any 9
AndorrA Pàgina 6 AndorrA Pàgina 7
Alcobé defensa la Hollande promet el
ubicació de l’heliport càrrec a través de la
cuLturA Pàgina 13 i titlla l’actitud del seva representant,
L’Arxiu publica un catàleg
sobre fotografies de Plandolit comú de demagògica Sylvie Hubac
Avui éS notíciA Pàgines 3 i 4
Reformes per al
mercat laboral
el cap de Govern exposa, en la seva inter-
venció en el debat d’orientació política,
que seguiran el full de ruta per a l’obertura
econòmica i anuncia canvis en el mercat
laboral per fer més flexible la contractació.
Tati Masià
www.bondia.ad / tel. 808 888 / fax 828 888

2. 2 d’interès DivenDres, 8 De juny Del 2012
EL TEMPS meteo@bondia.ad
Dissabte, sol; diumenge, ruixats
Avui, temperatures més baixes
06.16 h
21.29 h
Tornant a enfilar el cap de setmana, tot indica
3/17
que demà dominarà el sol, amb un augment dels
3/18 3/17 núvols durant la tarda. No es descarta alguna
gota, però molt aïllada. Les temperatures seran
5/19 5/19
0/10 més altes que les d’avui. Diumenge el dia tam- Quart minvant
7/21 bé començarà amb sol, però al llarg de la tarda
7/22
les nuvolades seran més destacades i acabaran
descarregant ruixats. Al final del dia refrescarà
8/23 una mica. Avui la baixada de temperatures ha
4/20 estat notable després del pas del front d’ahir al
7/25
vespre. Els núvols seran presents gran part del
dia al nord d’Andorra i a l’Arièja, mentre que
diumenge
a la resta hi haurà clarianes. Durant la tarda es
dissabte
pot reproduir algun ruixat cap al nord i a la Cer-
danya. El vent serà moderat de l’oest en alçada.
Que tinguin un BONDIA.
RESTAURANT TIC-TAPA
UN ESPAI CAdA vEgAdA méS... Fem
...méS AgRAdAblE Aniversaris, comunions
Comiat de solters/es
gran selecció de tapes - arrossos Sopars d’empresa, etc.
pernil de jabugo - carns - peix, marisc
Tenim saló privat
mENú dEl dIA Menjar per emportar-se
mENú CARTA Escaldes-Engordany
mENú dE TAPES Tel:+376 813 969
mENú dE mARISCAdA restaurantictapa@gmail.com
cuina permanent oberta de les 12.00 a les 2.30 h Tic Tapa Rest.

3. DivenDres, 8 De juny Del 2012 3
deBat d’oRientaCió polÍtiCa
Martí anuncia una reforma del mercat
laboral per flexibilitzar la contractació
El cap de Govern afirma que “no hi ha solucions immediates” a l’atur, que continuarà creixent
tAti mAsià
JULIÀ RODRÍGUEZ
AnDorrA lA vellA Respecte a la CASS, Martí va
ALTRES LÍNIES DE TREBALL
anunciar que en la branca ge-
El Govern continua amb el full neral s’aplicaran mesures per
de ruta que va anunciar al prin- posar fi a les baixes indegudes TuRISME
cipi de la legislatura, ara fa un i es definiran protocols i itinera- Les oficines de turisme han esgotat
any, per fer les reformes estruc- ris per evitar consultes i proves el seu recorregut i s’han d’orientar
turals que el país necessita i innecessàries. “La gestió amb ri- a l’acció més comercial i al contac-
aconseguir un nou model eco- gor” hauria de portar en els tres te directe en cada país.
nòmic a través d’una obertura anys vinents a un cert equilibri,
total. Al mateix temps, però, no cosa que vol dir “situar el dèfi- COMPETÈNCIES
s’oblidarà del dia a dia i seguirà cit d’aquesta branca dins uns Passat l’estiu el Govern convocarà
posant èmfasi en les polítiques límits raonables i sostenibles”. els cònsols per abordar la
socials davant de la demanda Del que es tracta, segons el cap reforma de les competències i
cada dia més gran d’ajuts per de Govern, és que “passi de ser transferències als comuns.
part d’una població que està un pagador cec a ser un paga-
patint greument la crisi. Així dor informat”, cosa que reque- CEMENTIRI
ho va posar de manifest el cap rirà “reformar profundament el Alhora que s’aborden les grans re-
de Govern, Antoni Martí, en el servei d’inspecció i control de la formes, s’avançarà en els drets de
seu discurs durant la primera el cap de Govern, antoni Martí, durant la seva intervenció ahir. Seguretat Social”. les persones: hi haurà un cementiri
jornada del debat d’orientació Pel que fa a la branca de ve- multiconfessional.
política, que va començar ahir al
Antoni Martí col·lectiva”, afavorint que els llesa no n’hi haurà prou, però,
Consell General.
Va ser precisament l’àmbit so-
“No li fem cap favor al nostre empresaris tinguin interlocutors
representatius.
amb una gestió assenyada per-
què a la caixa hi ha només 800
JuSTÍCIA
Hi haurà un pla de xoc, amb les
país quan volem caricaturitzar-lo
cial el primer que Martí va tocar milions d’euros quan se’n neces- partides pressupostàries correspo-
com si fos un infern social.
en la seva intervenció, destacant ContenCió de la despesa sitarien uns 2.500. “Els 1.700 mi- nents, per modernitzar la justícia i
que es prestarà una especial Aquest estereotip no és just ” La realització de polítiques so- lions d’euros que falten –i cada fer-la més eficaç i eficient.
atenció al problema de l’atur, cials ha de ser compatible, però, dia que passa en falten més– no
que, segons va anunciar, “segui- amb els esforços perquè no crei- hi són perquè el sistema no s’ha CASINO
rà augmentant de manera dra- “La branca general exigeix un xi més l’endeutament de l’Estat, adaptat a la realitat demogràfi- En la transformació del país, a part
màtica en els pròxims mesos”. canvi de mentalitat: la CASS ha de xifrat en 1.000 milions o, cosa ca andorrana.” Martí es va pre- de l’obertura hi haurà fites concre-
“No hi ha solucions immedia- passar de ser un pagador cec a que és el mateix, 15.000 euros guntar de manera retòrica si un tes, com la instal·lació d’un casino
tes”, va dir, sinó tan sols parcials
“per pal·liar part del mal”, com
ser un pagador informat ” per habitant. En aquest sentit,
Martí va dir que es continuarà
assumpte tan important com
aquest no mereix un pacte d’Es-
que sigui un complement d’oci.
el pla per donar feina a l’admi- treballant per arribar a l’equili- tat entre totes les forces políti- INVERSIONS
nistració als aturats que s’ha de treball, el grup parlamentari bri pressupostari el 2015, però ques i es va respondre: “Doncs “No és bo ni normal” que les inver-
posat en marxa. Malgrat tot, va demòcrata treballa en la reforma la contenció de la despesa no es veu que no: es veu que hi ha sions públiques siguin tan reduïdes
anunciar també nous programes del mercat laboral “flexibilitzant tocarà “el moll de l’os del nostre qui encara, en qüestions cabdals com enguany. L’objectiu futur és
per al foment de l’ocupació que la contractació”. I és que, segons Estat de benestar”. com aquesta, fa mesquins càl- dedicar-hi el 3% del PIB.
donin feina tant en el sector pú- va opinar el cap de Govern, L’estalvi de recursos serà pre- culs electoralistes i deixa tot el
blic com en el privat, així com el mercat de treball del país és cisament l’objectiu que es per- desgast per al Govern i per al IRPF
un nou impuls al Servei d’Ocu- “dels més rígids d’Europa”. seguirà amb dues de les grans grup parlamentari demòcrata. El compromís dels demòcrates és
pació, “dotant-lo de més recur- L’objectiu és crear noves figures reformes pendents, la de l’ad- No passa res: si aquesta reforma que l’impost sobre la renda estarà
sos i agilitant els procediments”. de contractació, com els contrac- ministració i la de la Seguretat l’hem de fer sols, la farem sols.” en vigor i en aplicació abans del fi-
La nova llei de serveis soci- tes a temps parcial o les substi- Social. Pel que fa a la primera, el El màxim responsable del nal d’aquesta legislatura.
als que s’està elaborant haurà tucions temporals, cosa que, se- cap de l’executiu va dir que cal- Govern va ressaltar que el marc
de servir per redimensionar els gons Martí, no suposarà un gran drà abordar el “problema molt normatiu de l’obertura econò- jecte transversal: la iniciativa
serveis “amb l’objectiu que rebin augment de llocs de treball però greu” que suposa que, avui dia, mica, pal de paller de la legis- Actua, que donarà continuïtat
més aquelles persones que més “ens posarà en una bona posició els compromisos de l’Estat amb latura, s’aprovarà el pròxim als treballs començats per Mo-
ho necessiten”. Martí va desta- de competir quan el cicle econò- les jubilacions dels funcionaris dia 21, i va recordar que mai nitor Group i servirà per omplir
car també que la despesa social mic comenci a remuntar”. pugin a 279 milions d’euros, no s’havia anat tan lluny “en la de contingut el nou model de
ha crescut més d’un 500% des de Aquesta reforma anirà acom- dels quals no se n’ha provisi- internacionalització de l’econo- creixement. Martí va qualifi-
l’any 2007 i ha passat de 17 a 24 panyada d’una millor regulació onat cap. “Uns compromisos mia” i “a l’hora de donar drets car d’aprofitats aquells que en
milions en l’últim exercici, cosa dels drets laborals i de la regula- que, un cop provisionats els 279 als residents estrangers”. Amb “les ombres esperen l’obertura
que demostraria que “Andorra ció, per primera vegada, del dret milions, encara requeririen una l’objectiu d’implicar-hi el sector econòmica per apujar lloguers
no és un infern social”. de vaga. En aquest cas, la fina- aportació d’uns 15 milions d’eu- productiu i la societat civil, es i aprofitar-se sense miraments
Per afavorir la creació de llocs litat és “potenciar la negociació ros cada any.” posarà en marxa un gran pro- dels inversors estrangers”.

4. 4 avui és notícia DivenDres, 8 De juny Del 2012
DEBAT D’ORIENTACIÓ POLÍTICA
Un discurs “valent i realista” per Baró
i “ple de reiteracions” per Bartumeu
El president del grup demòcrata considera que hi pot haver acords legislatius amb l’oposició
tAti mAsià
julià rodríguez
AnDorrA lA vellA anunciar que contestaria també la capacitat de reacció”. Baró va
avui “amb contundència” “en destacar també que Martí havia
A l’espera de fer una anàlisi amb relació amb la demagògia que pronunciat un discurs “autoe-
més profunditat amb el conjunt s’ha fet sobre la nostra posició xigent” i en què “preval aquest
del grup parlamentari, el presi- pel que fa a les retallades a la sentiment de creure en el país
dent del grup socialdemòcrata, caixa de la Seguretat Social i la no com un acte de fe a cegues
Jaume Bartumeu, manifesta- política social”. “El senyor Martí o desproveït de racionalitat”,
va en acabar la intervenció del necessita millorar en la concep- sinó “després d’haver pensat en
cap de Govern, Antoni Martí, ció del consens, que és posar les Andorra i haver programat una
que li havia semblat un discurs coses damunt la taula, no impo- resposta als problemes que té”.
llarg –en concret d’una hora i sar el full de ruta propi a aquells I en relació amb els retrets
trenta-cinc minuts– i recordava als quals es crida el consens”, va que havia fet Martí a l’oposició
que avui li haurà de respondre afegir Bartumeu. perquè no s’arribés al seu dia a
en tan sols un quart d’hora, tal Per la seva banda, el president un consens per establir la refor-
com estipula el reglament del del grup parlamentari demòcra- ma de la CASS, Baró va opinar
Consell. ta, Ladislau Baró, va coincidir que cada grup té una part de
A més, segons Bartumeu, va amb Bartumeu que havia estat responsabilitat en el fet que no
ser un “discurs farcit de reitera- “un discurs llarg”. Baró va ma- Els presidents dels grups van fer una primera valoració del discurs. hi hagués un pacte d’Estat en
cions” –va esmentar tres vega- nifestar, però, que això “estava aquesta matèria. De totes mane-
des que el Govern “no amagarà plenament justificat pel contin- Jaume Bartumeu Ladislau Baró res el president del grup parla-
el cap sota l’ala”, va apuntar el gut”. Pel polític lauredià, el de mentari demòcrata va afegir que
president del grup socialdemò- Martí va ser un discurs “valent “ El senyor Martí necessita “Ha estat un discurs amb un “no es pot descartar que hi pu-
crata– i amb “constants” refe- i realista”, en què es va analitzar millorar en la concepció del nivell d’optimisme important gui haver acords legislatius im-
rències a l’obertura del país a la la complexa situació per la qual consens, que no és imposar quant a la capacitat de portants”, tant en aquest com en
inversió estrangera.
D’altra banda, Bartumeu va
passa Andorra i amb “un nivell
d’optimisme important quant a
”
el full de ruta propi reacció d’Andorra ” altres àmbits, al llarg dels prò-
xims tres anys de legislatura.

5. DivenDres, 8 De juny Del 2012 opinió 5
edIToRIaL ENQUESTA DE LA SETMANA
¿Trobaria encertada una pujada del preu del
Panorama negre però recepta clara forfet a Vallnord?
El cap de Govern va aprofitar ahir la primera jor- gular de la legislatura, però també en la voluntat Envia un SMS al 789 amb la teva
nada del debat d’orientació política per refermar de tirar endavant les grans reformes estructurals, resposta ENQ SI o bé ENQ NO
el full de ruta ideat per l’executiu i per fer una que els diferents governs han anat ajornant, com Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicarà en
crida a la unió de tots i de tothom per tirar el país la consolidació del nou marc impositiu, la reforma aquest espai i entre els participants se sortejaran
endavant en uns moments molt complicats. I és a fons del sistema de seguretat social i la definició tres lots de productes per al bany.
que Antoni Martí va fer una crua fotografia de la clara de la relació Estat-comuns. Ara bé, la trans-
realitat del país, que té un model esgotat, unes fi- formació d’Andorra i la nova mentalitat de la seva
nances públiques en estat crític i és víctima a més gent que proposa el cap de Govern no arribaran
de la recessió econòmica dels estats veïns. No obs- d’un dia per l’altre. Les reformes estructurals són PuNTuaLITzaCIÓ
tant, i malgrat la negror de la situació dibuixada necessàries, però el seu efecte segurament no es
pel cap de Govern, que va pronosticar una pèrdua percebrà aquesta legislatura. Per això és impor- Al marge del Club d’Empresaris Portuguesos d’Andorra, formen part també
de l’organització de les Jornades de Portugal l’Associació Cultural Alto Miño,
dramàtica de llocs de treball els propers mesos, tant que no s’oblidi el dia a dia. Els
Casa Benfica, Casa de Portugal, la Penya Encarnada d’Andorra, el Grup de
l’executiu té clara la recepta. És cert que molt cen- ciutadans necessiten visualitzar d’al- Folklore de la Casa de Portugal i el Club Esportiu Casa de Portugal.
trada en l’obertura econòmica, la gran pedra an- guna manera la tasca que s’està fent.
TRIbuNa
la indústria el 23% i els usos domèstics el 8%. Més xelles. Els programes econòmics són de gran utilitat.
del 40% de l’aigua de rius, llacs i preses es concentra
L’aigua i la salut en sis països: el Brasil, Rússia, el Canadà, els Estats
Units, la Xina i l’Índia, mentre que la resta de la su-
4. Utilitzem els productes de neteja tradicionals,
que són menys contaminants. El sabó, el lleixiu, el vi-
perfície terrestre s’ha de conformar amb un 2% de nagre, el suc de llimona, etcètera, són molt útils però
JoaN aMIGÓ, naturista l’aigua total en el món. En 1950 les reserves mundials són oblidats per la majoria de la gent.
de l’aigua eren de 16.800 m3 per persona i per any, en
L’aigua és un bé indispensable 1999 es van reduir a 7.300 m3 i per a l’any 2025 es po- 5. Procurem utilitzar detergents que no continguin
drien reduir a 4.800 m3. fosfats, que provoquen la desaparició de la vida ani-
Segons els testimonis dels cosmonautes que han tin- mal i vegetal a l’aigua.
gut el privilegi de divisar la Terra des d’una altura de A part de tot això, consideraré alguns aspectes de la
centenars de quilòmetres, junt amb les fotografies de influència de l’aigua en la nostra salut. En primer lloc 6. A la cuina, en rentar la vaixella i els coberts a mà,
què disposem, el color del nostre planeta és el blau; hem de dir que les malalties transmeses per l’aigua no deixem l’aixeta sempre oberta.
això és perquè l’aigua cobreix el 70% de la superfície contaminada constitueixen el 80% de les afeccions
del nostre globus. D’aquí que per a la conservació del observades al Tercer Món. El còlera, la febre tifoide, 7. A la cambra de bany, mentre ens raspallem les
planeta Terra primer de tot ens hem de preocupar per l’hepatitis A, la dracunculosi i l’esquistosomiasi són dents, s’ha de tenir l’aixeta tancada.
l’aigua en totes les seves formes: rius, llacs, mars i ai- les malalties més greus transmeses per l’aigua. Més
gües subterrànies. de 1.400 milions de persones en el món no tenen ai- 8. En afaitar-nos, no deixem l’aixeta oberta sempre.
gua potable. Cada 8 segons mor un nen a causa de les
L’aigua, líquid inodor, incolor i insípid, està dotada malalties ocasionades per l’aigua en mal estat. 9. Si ens dutxem en comptes de banyar-nos, estalvi-
de característiques físiques, químiques i biològiques. arem 150 litres d’aigua cada vegada.
L’aigua és el medi en què es produeixen les reaccions Un extracte de la Carta Europea de l’Aigua del
bioquímiques del nostre organisme. En l’ésser humà, 1998: Si prenem consciència de la gravetat del problema,
les cèl·lules contenen el 80% d’aigua, mentre que el col·laborarem en l’estalvi i la qualitat de l’aigua en be-
conjunt de l’organisme humà està format per aigua 1. No hi ha vida sense aigua. nefici de tots. Us recomano molt el llibre La ecología y
en un 60%. L’aigua és present dintre i fora del nostre la salud, perquè us ajudarà a viure més sanament i a
organisme, i sense ella la vida resulta totalment im- 2. Els recursos de l’aigua dolça no són inesgotables. conservar neta la naturalesa.
possible. Cal preservar-los.
Edicions Amigó-Recasens SL presenta el llibre:
L’aigua resulta essencial per a l’ésser humà. No 3. Alterar la qualitat de l’aigua és perjudicar la vida
La ecología y la salud
obstant, mentre una part de la població humana la de tots els éssers humans.
utilitza i n’abusa, una altra no disposa de la que és En aquest bonic llibre hi trobarà més de 150 afecci-
indispensable. Per aquest motiu, tot ciutadà conscient 4. La qualitat de l’aigua cal preservar-la i cal satisfer ones i malalties relacionades amb el medi ambient.
dels seus deures ha de posar en pràctica la denomi- les exigències de la salut pública. Més de 250 recomanacions pràctiques per a la seva
nada “ètica de l’aigua”. Això és, aplicar cada dia un salut i la dels seus fills. Descobreixi els principis per
conjunt d’accions que permetin conservar-la a curt i 5. L’aigua és un patrimoni comú i el seu valor ha al desenvolupament sostenible.
llarg termini. d’ésser reconegut per tothom. Autor: Dr. José A. Valtueña, president del Centre
Internacional d’Educació per a la Salut (Ginebra),
El repartiment de l’aigua en el món està desequili- Alguns consells per preservar l’aigua: col·laborador extern de l’OMS (Organització Mun-
brat. Per donar suport a aquesta afirmació donarem dial de la Salut), doctor en medicina i cirurgia per la
aquestes dades: aconseguir una qualitat de vida ra- 1. No tirem cap mena de deixalles a les platges ni Universitat Complutense de Madrid.
onable implica l’ús de 80 litres d’aigua per persona als rius.
Consta de 416 pàgines. Mida: 22 x 28 centímetres.
i dia. El consum mitjà del món és de 5,4 litres diaris,
Tapes dures, ben il·lustrat. PVP: 75 euros.
just la quantitat imprescindible per sobreviure, i més 2. Participem en el reciclatge. Una sola pila conté
de 500 litres diaris als Estats Units d’Amèrica. suficient mercuri per contaminar 500 litres d’aigua. Per a consultes i comandes: 841 978 / 363 643
jamigo@reforma-pro-salud.com
El regadiu representa el 69% del consum de l’aigua, 3. Utilitzem correctament la rentadora i el rentavai-
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Dipòsit Legal AND. 114-2004
directori
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GeReNT Thomas Kampfraat
boNdIa dIReCToR Marc Segalés CaP de RedaCCIÓ Marta Fernández RedaCCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FoToGRaFIa Tatiana Masià,
Iñaki Rubio, CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Meritxell Villanueva, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL.
Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad

6. 6 DivenDres, 8 De juny Del 2012
polèmica sobre l’heliport
Alcobé defensa la ubicació i titlla de
demagògica l’actitud de la corporació
Lamenta que “sempre que hi ha una bona notícia” hi hagi accions per fer-la “enrere”
tAti mAsià
Redacció / agències
AnDorrA lA vellA va afegir que “la llàstima és que
ningú s’hi hagi presentat”. Ferrer remarca que
L’oposició frontal del Comú El ministre va declarar que hi ha jurisprudència
d’Andorra la Vella al projec- està disposat sempre “a parlar
te de construcció de l’heliport amb el Comú i a donar tota la in-
en contra de
al roc de Patapou va tenir ahir formació necessària”, cosa que ja l’emplaçament escollit
resposta del Govern. D’aquesta van fer dimecres quan el consell
manera, el ministre d’Economia de ministres va decidir l’adjudi-
i Territori, Jordi Alcobé, va quali- cació, però que el procés d’adju- Destaca que el principal
ficar de “previsible” l’actitud de dicació continua el seu curs, que motiu per presentar un
la corporació i l’anunci de la seva passa per la publicació al BOPA
cònsol major, Rosa Ferrer, d’in- i després per firmar la contracta-
recurs és que sobrevola
terposar un recurs administratiu ció de la concessió amb l’UTE una zona molt poblada
al projecte i arribar fins als tribu- Cathelicopters-Heliand.
nals. D’aquesta manera, el titular De la seva banda, la cònsol
de Territori va defensar, com ja major d’Andorra la Vella, Rosa truir un heliport sense comptar
havia fet el dia anterior, que l’op- Ferrer, va recordar que ja exis- amb el vistiplau del Comú.
ció escollida era la millor. A més, teix jurisprudència en contra de La cònsol va reiterar que ja
va remarcar que el projecte de l’emplaçament escollit pel Go- havia alertat diverses vegades
construcció d’un heliport a An- vern per situar l’Heliport Naci- de l’existència de la jurisprudèn-
dorra és “una notícia molt bona i onal. Ferrer va fer aquestes de- cia, però que en la reunió man-
és molt important per al país en Un moment de la presentació del projecte, aquest dimecres passat. claracions en el transcurs d’una tinguda dimecres amb el cap de
l’actual context de crisi i la seva entrevista a la Cadena SER An- Govern, Martí li va comunicar
obertura econòmica”, i va afegir nimitzar-ne l’impacte es pren- Quant a la possibilitat de dorra, en què va alertar que el que “no afectava” l’adjudicació.
que “sempre que hi ha una bona dran mesures i va assegurar que fer l’heliport en una altra zona Comú ja disposa de sentències Ferrer va esgrimir la segu-
notícia hi ha una demagògia “el soroll del riu Valira és més d’Andorra la Vella, Alcobé va re- en aquest sentit des del 2004, i retat com a principal motiu pel
–barata o cara– per fer-la enrere i elevat per als veïns que viuen al conèixer que abans de fer el con- va fer referència a l’última, del qual el Comú presentarà recurs
fer polèmica”. seu costat que el d’un helicòpter curs públic s’havia parlat –de 2007, en què es donava la raó a contra la ubicació de l’heliport,
Pel que fa a la contaminació funcionant tot el dia per als veïns forma informal– amb la cònsol la corporació en oposar-se a una ja que considera que sobrevola
acústica, va destacar que per mi- de la zona del roc de Patapou”. d’un terreny a la Comella, però adjudicació del Govern per cons- una zona molt poblada.
cambra de comerç i acoda
Comissió per tractar qüestions
Agències
com el registre de morositat
m. f.
AnDorrA lA vellA Des de la Cambra el seu presi- Les dues entitats van expo-
dent, Marc Pantebre, va posar en sar que davant la difícil situació
La Cambra de Comerç i l’Asso- relleu que ja han contactat amb econòmica han decidit tirar en-
ciació de Contractistes d’Obra l’Agència de Protecció de Da- davant una comissió que servei-
(Acoda) han decidit tirar en- des per la qüestió dels morosos, xi per abordar problemes que
davant una comissió que ha amb la intenció de comprovar si els afecten de la mateixa mane-
de servir per tractar de manera en podrien tirar endavant una ra. Així, aquest grup de treball
comuna aspectes que preocu- llista. Així, ja es va anunciar que haurà de tractar de les diferents
pen les dues entitats, com ara la un dels assumptes que tractarà solucions al problema de la mo- la cambra i l’acoda posen en marxa una comissió de treball conjunta.
morositat, la necessitat de tenir aquesta comissió serà el d’un rositat en les operacions comer-
un marc favorable per al desen- registre de morosos. En aquest cials i dues propostes de llei, una D’altra banda, el president llei del sòl, i en aquest sentit va
volupament de projectes estra- sentit, Pantebre va destacar el de les quals sobre els projectes de l’Associació de Contractistes, destacar que s’hagi limitat la
tègics i les difícils perspectives col·lapse de la via judicial i el fet estratègics i una altra per regu- Antoni Baena, va qualificar com condonació de la cessió econò-
d’inversió en obra pública mani- que hi ha persones que tenen la lar el marc de les concessions a encertades les modificacions mica en sòl urbà consolidat a
festades per les administracions. sensació d’una certa impunitat. administratives. que ha aprovat l’executiu en la nou mesos.

7. DivenDres, 8 De juny Del 2012 andorra 7
INSTITUCIONS
Hollande promet el càrrec a
tati masià
través de la seva representant
El copríncep francès farà en breu “una visita llarga” a Andorra
Redacció
anDorra la vella Andorra” i que serà “una visita que van mantenir, la represen-
llarga”. tant d’Hollande va trametre el
El president de la República Hubac va començar la que missatge del copríncep francès
francesa, François Hollande, era la seva primera visita a An- a Vives i va manifestar la “rela-
va prometre el càrrec com a dorra amb una salutació als ció de total confiança dels dos
copríncep a través de la seva síndics, Vicenç Mateu i Mònica coprínceps d’Andorra”. Hubac
representant personal, Sylvie Bonell. Posteriorment va signar va assenyalar que havia pogut
Hubac, que es va desplaçar al llibre d’honor al despatx ofici- compartir una agradable con-
ahir a Andorra. Hubac, davant al de Casa de la Vall per passar versa amb Joan-Enric Vives.
el ple de la cambra parlamen- A la tarda, Hubac es va en-
tària reunida a Casa de la Vall, trevistar amb el cap de Govern,
va trametre al poble andorrà la Hubac va ressaltar la Antoni Martí, a l’edifici admi- Hubac conversa amb Albert Esteve en presència d’Antoni Martí.
voluntat d’Hollande de complir importància del conveni nistratiu, tot i que al matí ja ha- agències
amb les atribucions que li atorga vien tingut ocasió de saludar-se
la Constitució andorrana com a
de doble imposició al Consell. Després de l’entre-
copríncep. entre Andorra i França vista va declarar que el conveni
Posteriorment, el síndic gene- de doble imposició firmat entre
ral, Vicenç Mateu, va fer un breu els dos països “és una cosa im-
discurs en el qual va confiar que després a l’inici de la sessió del portant per a Andorra en un
el nou copríncep a Andorra vin- Consell General, en què va llegir moment important”. Hubac va
gui aviat al país. La possibilitat la promesa del president de la dir que del costat francès procu-
d’aquesta visita va ser també República de França, François raran anar ràpid en el procés de
motiu de comentari per part de Hollande. ratificació per poder començar a
Sylvie Hubac, que va expressar Hubac es va desplaçar, des- aplicar-lo al més aviat possible.
la seva confiança que tan aviat prés de l’acte a Casa de la Vall, Així, Hubac acabava amb la tro-
com el president francès pugui a la Seu d’Urgell per trobar-se bada amb el cap de Govern la
combinar la seva agenda visita- amb el copríncep episcopal, Jo- jornada de visites al Principat
rà “aquest bonic indret que és an-Enric Vives. Durant la reunió que havia començat al matí. Sylvie Hubac es va reunir també ahir amb el copríncep episcopal.

8. 8 andorra DivenDres, 8 De juny Del 2012
economia agricultura
El parc automobilístic perd 211
tAti mAsià
vehicles el 2011 i és de 76.951
Camionetes, furgonetes i camions, la clau en la caiguda final del 0,3%
tAti mAsià
Redacció
AnDorrA lA vellA
El parc automobilístic a 31 de
desembre del 2011 era de 76.951
vehicles, xifra que representa
una variació del -0,3% respecte
al 2010, quan es va tancar l’any sant Julià de lòria és la parròquia capdavantera en producció de tabac.
amb 77.162. Així ho va publicar
ahir el departament d’Estadísti-
ca, que va indicar com a factor
clau d’aquest descens la dismi- La producció de tabac
nució del parc de vehicles pe-
sants, és a dir, camions, camio- creix un 3% però es
manté en nivells baixos
netes i furgonetes.
Les dades mostren que, per
tipus de vehicle, els que presen-
ten reduccions interanuals més el nombre de vehicles registrats el 2011 va caure un 0,3% respecte al 2010.
Redacció
significatives són els camions, AnDorrA lA vellA 27.407 quilograms i un incre-
que baixen un 6,1%, i les fur- ment de 71 (0,3%). A l’últim,
gonetes i les camionetes, que les matriculacions davallen La producció de tabac del 2011 Canillo i Escaldes-Engordany
davallen un 1,6%. En concret, va ser de 244.676 quilograms, registren 16.013 (7%) i 11.522
els camions perden 58 vehicles, un 5,4% al mes de maig xifra que representa un aug- quilograms (5%), respectiva-
passant dels 954 del 2010 als 896 ment del 3% respecte a l’any ment, amb lleugeres disminu-
del 2011, mentre que es regis- El nombre de vehicles matriculats al maig ha estat de 183, dels anterior, tot i que es manté en cions de la producció.
tren 966 camionetes i 3.343 fur- quals 109 (un 60%) han estat turismes; 52 motocicletes i ciclo- els nivells més baixos. Així ho Estadística, a més, va recor-
gonetes, 16 i 55 vehicles menys, motors (28%); 15 camions i camionetes (8%) i 7 altres (4%). Així va donar a conèixer ahir el de- dar que la quantitat de tabac
respectivament, que el 2010. ho va donar a conèixer ahir Estadística, que va assenyalar que la partament d’Estadística, que produïda va créixer particular-
També davallen els semire- tendència mensual registra un retrocés del -5,4%, com a causa va puntualitzar que la parrò- ment a partir de mitjans dels
molcs, amb un -8,7% i 27 vehi- de la davallada que presenta la matriculació de turismes (-6,3%). quia de Sant Julià de Lòria, anys 80, superant el mig milió
cles menys, situant-se en 284, Segons les dades, les matriculacions presenten un descens amb un increment del 8,2%, és de quilograms, i sobretot als
i els vehicles especials, amb un sostingut fins a l’estiu del 2011. A partir d’aquest moment comen- la que més creix. anys 90 amb un màxim de pro-
-1% i 20 unitats menys, passant ça un període de recuperació, que s’ha trencat aquests primers Les dades mostren que el ducció el 1996 i el 1997, en què
dels 2.004 del 2010 als 1.984 de quatre mesos de l’any amb un fort descens. Quant als vehicles 33% de la producció es va co- es va superar el milió de qui-
l’any passat. pesants, la tendència va presentar un descens acusat a partir del llir en explotacions situades a lograms produïts. Des de l’any
Estadística va indicar que, març del 2010. Des de finals del primer quadrimestre del 2011 la la parròquia de Sant Julià de 2000 els nivells de producció
pel que fa al parc automobilístic tendència es va recuperar i va evolucionar a l’alça fins a principis Lòria, amb un total de 80.680 de tabac van recular fins als
de turismes, ha baixat en 52 ve- d’aquest any, que es manté estable o amb un descens sostingut. quilograms, és a dir, 6.103 més, nivells dels anys 70 i 80, però
hicles, cosa que suposa una re- seguida de la Massana, que després del 2007 la produc-
ducció del -0,1% respecte a l’any representa el 18% amb 45.205 ció es va situar en uns nivells
2010. En aquest sentit, es passen cles, passant dels 2.836 del 2010 les, remolcs particulars, remolcs quilograms, xifra que suposa mínims.
dels 52.336 cotxes del 2010 als als 2.711. Per altra banda, les industrials i vehicles de trans- un augment de 936 (2,1%). En aquest sentit, amb
52.284 de l’any passat. motocicletes de més cilindrada, port de persones–, el parc es D’altra banda, Ordino suma 244.676 quilograms la pro-
D’altra banda, en el parc de la les que tenen més de 80 cc, van manté respecte al 2010 o presen- el 14% de la producció amb ducció del 2011 ha recuperat
motocicletes, segons les dades, augmentar un 1,6%, xifra que ta variacions molt poc significa- 33.730 quilograms, amb una el nivell dels últims anys, tot i
s’aprecien dues tendències com- representa 160 vehicles més que tives, llevat del cas de les mo- disminució de 787 (-2,3%). An- que continua amb uns nivells
pletament oposades. D’una ban- l’any anterior i que en números tos de neu, amb una pèrdua de dorra la Vella en comptabilitza de producció dels més baixos
da, els ciclomotors van davallar significa 10.415 motos. divuit unitats respecte al 2010 el 12% amb 30.120 quilograms de tot l’històric, a excepció del
un 4,4% durant l’any passat, En la resta de segments de ve- (-3,8%), que a finals del 2011 se i un augment de 964 (3,3%). 1972, en què va ser de només
amb una reducció de 125 vehi- hicles –és a dir, tractors agríco- situen en 453. Encamp representa l’11% amb 225.327 quilograms.
salut
Isaac Levy farà un repàs dels cions en aquest camp de la me-
dicina en parlarà Isaac Levy, un
reconegut especialista que ha
Des de llavors l’evolució en
aquest camp ha estat constant.
L’aparició de les bombes d’insu-
avenços per tractar la diabetis viscut de prop aquesta evolució
durant més de trenta anys.
A principis dels anys 70, van
lina als anys 80, i les seves ver-
sions millorades de finals dels
90, va ser fonamental. Al llarg de
aparèixer els primers pàncre- la primera dècada del segle XXI
Redacció
AnDorrA lA vellA al dia de la Fundació Crèdit An- milions de persones diabètiques. es artificials, que administra- han anat apareixent tota una sè-
dorrà, els avenços tecnològics Aquesta entitat alerta, a més, ven glucosa o insulina a partir rie de sistemes, cada cop més so-
Sota el títol Noves tecnologies apli- per tractar la diabetis i que han que aquesta malaltia provoca la d’unes fórmules programades. fisticats, d’administració d’insu-
cades al tractament de la diabetis, ajudat a millorar la qualitat de mort de quatre milions de perso- Encara que aquells aparells van lina. A tot això s’hi han d’afegir
Issac Levy, especialista en en- vida dels afectats. nes cada any i és la causa princi- significar una revolució, les tec- nous sistemes de monitoratge,
docrinologia, nutrició i diabetis, Segons les últimes dades de pal de ceguera, disfunció renal, nologies per ajudar els pacients programes d’educació terapèuti-
serà l’encarregat d’explicar, l’11 l’Atles de la Federació Interna- atacs cardíacs, infarts i amputa- que patien diabetis encara eren ca específics i suport a distància,
de juny a les set del vespre, en cional de Diabetis (FID), actual- cions. De les millores dels últims costoses, complexes i no del tot entre moltes altres coses que han
el marc del programa La salut ment al món hi ha prop de 300 anys i del futur de les investiga- eficients. facilitat la vida als afectats.

9. DivenDres, 8 De juny Del 2012 andorra 9
gestió de residus andorra teLecom
La recollida selectiva creix un Set ponències en el 2n
2,2% al llarg de l’any passat Fòrum de seguretat
Redacció
Un dels materials que augmenten més són l’electrònic i el paper i cartró AnDorrA lA vellA
La jornada està
Redacció
tAti mAsià Andorra Telecom celebrarà el adreçada tant a
pròxim dia 13 la segona edició
AnDorrA lA vellA
del Fòrum de seguretat, una
particulars com a
La recollida selectiva de mate- jornada didàctica en què ex- empreses
rial reciclable va augmentar un perts en la matèria faran una
2,2% durant l’any passat. Aques- anàlisi de la situació actual i
ta xifra es tradueix en un total de dels perills de la xarxa a través S’abordaran temes
30.271 tones de materials reco- de set ponències. com la protecció dels
llits, segons les dades que va pu- Es tracta d’una jornada
blicar ahir el departament d’Es- adreçada tant al sector profes-
entorns virtuals i la
tadística. En termes generals cal sional com a particulars (tot i seguretat a les xarxes
destacar que, per tipus de resi- que el principal sector són les
du, hi ha hagut una disminució empreses) interessats a prote-
en bateries (-19,4%), pneumàtics gir les seves dades davant el des per experts en seguretat de
(-8,8%), olis minerals (-24,7%) i creixement i la influència de la l’auditora multinacional Ernst
metalls (-13,6%), mentre que es xarxa en el dia a dia. & Young i per entitats referents
registra un augment del reci- Entre d’altres temes es trac- en el sector de la seguretat com
clatge de paper i cartró (6,8%) i La recollida selectiva s’ha incrementat lleugerament. tarà en profunditat de com són Internet Security Audi-
material electrònic, amb un 58%. protegir els entorns virtuals i tors i S21Sec. També parlaran
Per tipus de material, les da- vasos (-1,8%). Van augmentar, des el 2011 al Centre de Tracta- de qüestions més enfocades als César Marquina i David Julian,
des mostren com l’any passat la però, les exportacions de vidre ment de Residus corresponen a usuaris particulars, com ara d’Andorra Telecom.
recollida, el tractament i l’expor- pla (0,5%) i envasos (2,4%), i residus sòlids urbans, concre- els riscos de seguretat que po- Els interessats es poden
tació de residus van registrar per amb un percentatge més impor- tament un 88,8%, amb una re- den trobar a les xarxes socials inscriure al fòrum per correu
una banda una disminució res- tant hi ha els olis vegetals, amb ducció del 4,8% respecte a l’any o el desenvolupament segur electrònic a forumseguretat@an-
pecte al 2010 en materials com un 5%; frigorífics, amb un 6,5%; anterior, mentre que els residus d’aplicacions i algunes regla- dorratelecom.ad. La jornada se
bateries (-19,4%), pneumàtics paper i cartró, amb un 6,8%, i el assimilables a urbans (que inclo- mentacions. celebrarà a l’Art Hotel, comen-
(-8,8%) i olis minerals (-24,7%), material electrònic, amb un 58%. uen els voluminosos com la fus- Aquesta jornada estarà com- çarà a les nou del matí amb el
metalls (-13,6%, que inclouen la L’informe afegeix que la gran ta) representen un 9,3%, amb un posta per un total de set confe- registre dels assistents i durarà
ferralla exportada) i vidre d’en- majoria de les deixalles tracta- augment del 13,8%. rències, que seran pronuncia- fins a la tarda.
andorra turisme
Diumenge, 10 de juny
Torres Araúz, a la direcció DIA DE LA CARITAT
de nous projectes
Redacció
AnDorrA lA vellA tació turística dels recursos es-
portius i culturals i altres esde-
Andorra Turisme va informar veniments”. Les seves funcions
ahir de la incorporació al seu seran desenvolupar i aprofundir CÀRITAS ANDORRANA
equip de professionals d’Enric noves iniciatives que ja es tre-
Torres Araúz, que encapçalarà ballen des d’Andorra Turisme
la direcció del departament de però a les quals es vol donar una
nous projectes. Amb la incorpo- “empenta”. Torres, de 42 anys, col·lecta per a Càritas
ració de Torres l’entitat pretén té una llarga trajectòria en el AJUDA’NS A AJUDAR. CÀRITAS ANDORRANA
donar “importància a l’explo- camp del turisme.

10. 10 andorra DivenDres, 8 De juny Del 2012
encamp successos
el Comú recorrerà la sentència del un ferit en una
topada entre
pla de les Pedres al Tribunal superior un camió i un
turisme
tati masià
Mas diu que la valoració sobre la reclamació feta en l’anterior mandat era personal
tati masià
m. s. c.
encamp De fet, per duplicar l’ajuda als
comerciants, el Comú haurà de
El Comú d’Encamp recorrerà la recórrer a nou endeutament. En
sentència del Tribunal de Batlles aquest sentit, l’oposició va des-
que desestima la reclamació de tacar l’informe de l’interventor
cinc milions d’euros feta per la general que aconsella buscar
corporació per la utilització dels altres fórmules, encara que es el xoc va ser a la rotonda escaler.
terrenys del pla de les Pedres tracti de xifres petites. Mas va
Redacció
on hi ha instal·lats uns telecadi- contestar, però, que el del 2012 anDorra la vella
res d’Ensisa i Saetde. Segons va és un pressupost de mínims que
explicar el cònsol major encam- no permet un gran marge de Un home que viatjava en un
padà, Jordi Mas, finalment es maniobra. En tot cas, el primer camió de transport de merca-
presentarà un recurs al Tribunal trimestre s’ha tancat amb un deria va resultar ahir ferit en
Superior seguint l’esperit que superàvit de 368.394 euros. La un accident que va tenir lloc
ha regnat al Comú des del 1998, intenció és arribar a final d’any a l’avinguda Tarragona, con-
any en què es va firmar el conve- amb superàvit i deixar el gruix cretament a la rotonda Esca-
ni de Meritxell. d’inversions per a l’any que ve. ler, cap a les quatre de la tar-
El posicionament de la ma- Per altra banda, la minoria es da, segons va informar ahir
joria, expressat en la sessió de va abstenir en l’aprovació d’una la policia. D’aquesta manera,
comú d’ahir, va ser rebut amb de les actes per a la presència del en el sinistre s’hi van veure
satisfacció per l’oposició. El jordi torres i jordi mas en la sessió de comú celebrada ahir. ministre de Cultura al Consell implicats un camió amb ma-
conseller socialdemòcrata Joan Assessor del pla de gestió del trícula andorrana i un turis-
Sans va remarcar que “hem pa- var la subvenció a Iniciativa Pu- la majoria ha decidit duplicar la Madriu. Sans va destacar que un me amb matrícula francesa,
tit” des del dia de Sant Romà en blicitària del Pas (Inpub), que xifra sobre la base d’un projec- dels informes jurídics conclou que arran de la topada va
què el cònsol major va declarar rebrà 24.000 euros. Tot i que la te més ambiciós presentat pels que aquest punt del pla no està patir importants danys mate-
que trobava sobredimensionada minoria va remarcar la impor- empresaris (que inclou mercats ben redactat. Mas va indicar que rials. La col·lisió va ser entre
la demanda feta per l’anterior tància de l’associació empresari- d’oportunitats al juny i a l’octu- aspectes com aquest s’hauran de la part frontal del turisme,
mandat. Sans va posar en relleu al per a la dinamització del nucli bre, i una fira d’inici de la cam- modificar però que això no pot un Mercedes ML francès, i el
que “no som aquí per condonar encampadà, els consellers del panya d’hivern al desembre). La ser “d’avui per demà”. Majoria lateral davanter dret d’un ca-
deutes” mentre la resta d’em- PS es van mostrar en desacord minoria creu, però, que els em- i oposició també van veure amb mió boteller plataforma Man
presaris paguen els impostos. amb el procediment fet servir a presaris del Pas no podran dur bons ulls que l’edifici de Radio TGL amb matrícula andorra-
Mas va aclarir que les seves de- l’hora d’adjudicar l’ajuda. a terme aquest projecte encara Andorra es destini a museu. A na. El ferit, que va ser traslla-
claracions corresponien estricta- El fet és que el Comú pre- que rebin aquesta dotació. Per més, Mas va explicar que es va- dat a l’hospital amb ferides
ment a una valoració personal. veia destinar 12.000 euros a aquest motiu va demanar més lorarà rebaixar la cessió en sòl lleus, és un resident espanyol
En la sessió també es va apro- Inpub per a aquest 2012, però coherència a la majoria. urbà consolidat al 5% o 0%. de 54 anys.
sant julià encamp
ordino
tati masià
el quart Processó Botifarrada
analitza el del Corpus popular
futur de l’hotel Redacció
anDorra la vella
Redacció
anDorra la vella
Casamanya La parròquia de Sant Julià de L’Associació Pro Agermana-
Lòria acull aquest diumenge al ment d’Encamp organitza
El quart d’Ordino va celebrar matí la tradicional processó del demà una botifarrada popu-
ahir una assemblea que havia Corpus, que anirà entre l’esglé- lar al prat Gran d’Encamp. La
de servir per valorar el plec sia parroquial i la plaça Major. trobada començarà a la una i
de bases per a la concessió de Abans, però, se celebrarà l’eu- s’oferirà botifarra blanca, crua
l’hotel Casamanya a una em- caristia del Corpus Christi, que i negra, pa amb tomàquet, vi i
presa hotelera. En la reunió comptarà amb la participació refrescos i coca. L’àpat és gra-
els participants van poder ex- del Cor dels Petits Cantors Lliu- tuït i obert a tothom. Aquesta
pressar el seu posicionament res i els nens i nenes que aquest és la quarta edició de la boti-
sobre el futur de l’edifici. any han fet la primera comunió farrada popular organitzada
i la confirmació. per l’entitat.
Guia de serveis

11. DivenDres, 8 De juny Del 2012 publicitat 11

12. 12 DivenDres, 8 De juny Del 2012
trobada empresarial al pirineu
Forcades i Alemany defensen posicions
oposades sobre el futur del capitalisme
El president d’Abertis va abordar possibles solucions per sortir de l’actual crisi econòmica
e. n.
e. n.
la seu D’urgell produeixen, qui pren les deci-
sions i qui té la responsabilitat antoni
La 23a Trobada empresarial d’aquestes decisions”.
al Pirineu, que compta amb el El segon punt es va basar en martí explica
patrocini de Crèdit Andorrà,
va començar ahir a la sala Sant
el marc global, en què el capi-
talisme és el marc del màxim
les apostes
Domènec de la Seu d’Urgell sota benefici i això fa augmentar d’andorra
el títol de Nova economia, nous les diferències entre els rics i
reptes. La jornada inaugural va els pobres. La doctora veu com La jornada d’avui la inau-
tenir dos punts ben diferenciats: aquest sistema desmantella els gurarà el conseller d’Eco-
l’atac contra el capitalisme per mecanismes compensatoris de nomia i Coneixement de la
part de la doctora Teresa Forca- la societat, com ara les pensions, Generalitat de Catalunya,
des i la defensa que en va fer el la salut, l’habitatge o, fins i tot, el discurs de teresa Forcades contra el capitalisme va ser molt dur. Andreu Mas-Colell, i comp-
president d’Abertis i president l’alimentació. tarà amb la presència del
del Consell Assessor per a la Re- La teòloga va exposar des del D’altra banda, el president Alemany es va centrar en cap de Govern d’Andorra,
activació Econòmica i el Creixe- punt de vista antropològic que del Carec, Salvador Alemany, l’alt nivell d’atur que ha gene- Antoni Martí, que explicarà
ment (Carec) de la Generalitat, el capitalisme té un mecanisme es va situar més a favor del ca- rat la crisi, i que seria un dels les últimes apostes de l’ad-
Salvador Alemany. tan senzill que fa que una per- pitalisme per trobar la sortida elements prioritaris que s’hau- ministració.
Teresa Forcades va obrir foc sona pugui crear una empresa d’aquesta crisi, però aplicant rien de solucionar. Per aconse- El punt més destacat
contra el capitalisme en el seu amb treballadors per obtenir certes mesures. Alemany va guir-ho, des del Carec es treba- serà la conferència del pre-
discurs Ètica i capitalisme. La beneficis, però aquesta recerca afirmar que “s’hauria d’acabar lla en quatre idees. La primera mi Nobel d’economia Finn
doctora, metge, teòloga i monja d’aconseguir el màxim benefici amb les barreres de la nostra és “fer de la crisi una oportuni- E. Kydland, especialista
va esperonar el públic a imagi- fa que s’infravalorin cada cop economia, amb lleis òmnibus tat” per aconseguir fer canvis en en macroeconomia i cicles
nar-se una alternativa, i és que més els drets dels treballadors. per simplificar les legislacions”. profunditat i “escombrar els ele- econòmics, que compartirà
va assegurar que “la nostra Sobre la crisi d’Espanya, For- El discurs del president ments perversos de l’economia els seus coneixements amb
ment es col·lapsa quan es trac- cades va afirmar que “no s’ha d’Abertis tenia per títol ¿Auste- de mercat”. els assistents. La jornada
ta d’imaginar una alternativa al d’acceptar la legitimitat d’aquest ritat i estímul, són compatibles? i La segona idea es basa a “re- es tancarà amb les confe-
sistema capitalista”. endeutament i no s’ha de reco- a partir d’això va exposar que el cuperar el projecte d’un país rències moderades pel pe-
Forcades va fonamentar el nèixer”, tal com han fet estats model de creixement tenia una emprenedor amb un nucli in- riodista Xavier Grasset.
seu discurs en tres pilars. El com el d’Equador, i s’ha de fer data de caducitat però que no és dustrial fort”. La tercera és “aca-
primer és la noció de mercat, i un procés de nacionalització fàcil per la societat assimilar-ho, bar amb les barreres de la nostra
és que segons la doctora “no dels bancs i “no acceptar els po- i per aquest motiu no s’han po- economia” i la quarta té com a trials, i per a això s’ha d’acon-
existeix el mercat lliure, ja que lítics que no compleixen les se- gut prendre les mesures amb el pilar “construir el futur gene- seguir crear ocupació i trobar
aquesta fal·làcia ens oculta qui- ves promeses, ja que això no és temps suficient per aconseguir rant valors”, posant mesures finançament, a més de ser pro-
nes són les regulacions i on es una democràcia real”. evitar l’agreujament de la crisi. per afavorir els processos indus- ductius i generar confiança.
xarxa viària
Foment comença els treballs
e. n.
d’asfaltat de la carretera N-145
Redacció
la seu D’urgell la subdelegació del Govern a vembre, que és quan es preveu
Lleida. l’acabament de la primera fase
El ministeri de Foment de l’exe- L’inici dels treballs d’aglome- d’aquestes obres. Pel que fa la
cutiu espanyol començarà di- rat implicarà posar en servei un segona fase, les previsions són
lluns que ve les obres d’asfaltat desviament a la N-145 per per- que acabin a mitjans del 2013.
a la carretera N-145 de la Seu metre la construcció de l’enllaç Les obres d’asfaltat comencen
d’Urgell a Andorra des del punt d’Anserall. Aquest desviament, ara després que Foment ha pràc-
quilomètric 0,0 fins al 9,7, amb situat al punt quilomètric 2, en- ticament acabat les tasques de
un pressupost de 25 milions trarà en servei avui mateix a la revestiment del túnel del Bor-
d’euros, segons va informar ahir una del migdia i s’acabarà al no- dar, de 356 metres de longitud. la n-145, que uneix la seu d’urgell i andorra.