La dansa delsgegants neolítics Joana Cervelló Masdeu Juliol 2007
2.
1. El critUn soroll estrany surt de les entranyes de la terra. Un crit, un so desconegut, estripat i punyent. Darrera el crit uns tambors: la terra tremola.
3.
2. El pontUn ritme constant amb una música que dóna voltes en sí mateixa. Un ritme i una música que no van enlloc però que uneixen definitivament els diferents moments de la història.
4.
3. Temps eratemps (El pas doble) Temps era temps uns homes i unes dones que ara anomenem prehistòrics van ocupar les terres que ara trepitgem. Dins d’una cova la vida no era gens fácil. Sobreviure formava part de la lluita de tots els dies.
5.
4. El pontDe nou la música que ens fa de nexe. El ritme que no para.
6.
5. El valsL’encís, l’enamorament, el festeig: no té èpoques. És i serà. Mentres el món sigui món.
6. La caçaAtenció: poseu-vos a punt. Diu que baixen els senglars dels boscos de Prades. Agafeu les llances ! Hem d’aprofitar l’ocasió.
9.
7. Som iserem la festa Ja ho tenim tot: la gent, l’amor i la caça. Que comenci la festa. De nou un soroll: un crit, un so desconegut, estripat i punyent.