2. CONTEXT HISTÒRIC DEL MODERNISME
La revolució industrial
• Al llarg del segle XIX, es va desenvolupant a
Europa el fenomen de la revolució industrial,
que al final del segle XVIII havia començat a
Gran Bretanya. Aquest procés de base
emminentment econòmica, comportarà unes
profundes transformacions de la societat
l’època.

3. • Catalunya, junt amb el País Basc és, a diferència de
la resta de l’Estat espanyol, dels territoris europeus
que s’industrialitza amb força, especialment
Barcelona i tota l’àrea urbana del seu entorn
(Terrassa, Sabadell…).
• A nivell social podem distingir tres grans
conseqüències del procés d’industrialització, molt
lligades entre sí:

4. • La progressiva explotació de la
massa obrera que arribarà a
treballar a les fàbriques sota
condicions infrahumanes,
especialment les dones i els
nens. A més a més, com a
causa d’aquests abusos, totes
les manifestacions de protesta
que el col·lectiu obrer
protagonitzarà a mesura que
aprendrà a organtizar-se:
associacions sindicals, vagues,
pamflets a favor de l’agitació
social i alguns actes violents
com: les cremes de fàbriques o
els atemptats anarquistes
(atemptat terrorista del Liceu
—1893—).

5. La industrialització va lligada a un
importantíssim progrés en el món
rural que passarà de la producció
agrícola de subsistència a l’obtenció
d’excedents per alimentar la població
urbana que protagonitza la
industrialització. Aquesta revolució
agrícola comporta una millora en
l’alimentació que resultarà fonamental
perquè es produeixi un important
creixement demogràfic. És aquest
augment de població que farà
necessari, a Barcelona,
l’enderrocament definitiu de les
muralles medievals de la ciutat, i
l’edificació de l’Eixample, segons el
projecte del gran urbanista ILDEFONS
CERDÀ.

7. • Un enriquiment importantíssim
de l’altra gran classe social
protagonista de la dinàmica
històrica d’aquesta època: la
burgesia. Aquests seran els qui
encarregaran, als principals
arquitectes del moment, les
grans cases que embelliran la
nova eixample de Barcelona.
Per altra banda, la burgesia de
l’època mostra un elevat
interès pels aspectes culturals
que els portaran a finançar part
de les obres importants per a la
ciutat (Parc Güell i Sagrada
Família).

8. El segle XIX, i sobretot durant la segona
meitat, es desenvolupen a Europa els
principals corrents nacionalistes que
arriben fins a l’actualitat. En el cas de
Catalunya es fa present, cada vegada
amb més força, el catalanisme
polític,que tingué un gran recolzament
per part de la burgesia industrial. De
fet, la industrialització que té lloc a
Catalunya en un moment en què la
resta d’Espanya encara no l’han
començada (excepte el País Basc, seu de
l’altre gran nacionalisme peninsular),
contribueix a accentuar les diferències
entre Catalunya i Espanya i propicia la
consolidació del nacionalisme com a
doctrina política. Tot i això la base del
nacionalisme català és la llengua i
aquesta es reflectirà amb força en
l’àmbit de la literatura. Precisament per
això, el Modernisme serà considerat per
a molts crítics del moment com el
“moviment nacional de Catalunya” no
només en la vessant literària, sinó
tambéen la resta de les branques
artístiques (l’arquitectura incorpora
sovint elements llegendaris i símbols
patriòtics com a elements decoratius).És
en aquest context històric que neix un
corrent artístic nacionalista i novedós
que coneixem com a Modernisme.