1. CAP A BETLEM VAN DOS MINYONS
Cap a Betlem van dos minyons
amb dues taules de turrons.(Bis)
Els dos minyons amb la cançó
Sant Josep deia: "Gent de Judea,
ja se´n posaven a fer el ball rodó.(Bis)
no us vull el present de tant bona gent:
jo us aseguro que no té cap dent!"
Fent mà-i-manetes, tan boniquetes,
se´n reia l´Infant, tot acompanyant
Quan Sant Josep veia l´Infant,
ell d´alegria anava plorant.(Bis)
Ell el bressava, ell li cantava
aquella cançó: "Lindeta-lindó,
Quina alegria que em dones minyó!"
la xera que feien, la xera que fan.

2. SANT JOSEP I LA
MARE DE DÉU
Sant Josep i la Mare de Déu
feren companyia bona;
partiren de Natzaret
matinet a la bon hora.
Dom, doromdom,
la Mare canta i el Fillet dorm.
Fan a peu tot el camí,
reposant-hi alguna estona;
quan arriben a Betlem
ja tothom tanca la porta. Don doron…
No han trobat posada enlloc
perquè els veien massa pobres;
se'n van a un barraconet
fet de jonc i fet de boga. Don doron...
Sant Josep va a cercar foc
pels voltants d'allà i no en troba;
mentre ell és a cerca foc,
Jesús neix dintre la cova. Don doron...
En tornar de cerca foc
Sant Josep l'Infant adora
ell que sí, es posa a cantar
amb la veu molt tremolosa. Don doron...