SlideShare a Scribd company logo
1 of 15
CALENDARI
JCT
- 20 ANYS -
CALENDARI 2006
T’adones que han passat 20 anys i et ve com la
fal·lera de commemorar el temps i el gust per
exalçar les rutines. Penses, com Aristòtil, que finalitat
de l’art és donar cos a l’essència secreta de les
coses i decideixes provar de fotografiar aquesta
essència; i a tu, amb ella.
Aquest calendari mostra gran part del Jove
Calassanç Teatre a través de la subtilesa d’un nu
que vol crear sinergies amb el nostre quotidià com
a actors i actrius.
És un any especial. Gràcies per acompanyar-nos-hi.
Gener
L’error és un fragment de
cristall agre dins la
trencadissa de l’estrena.
Tranquil·la, ja saps, els nervis,
la rèplica...
Febrer
Els finestrals dels bíceps, les
parets de la suor...
L’arquitectura efímera es
munta de matinada i dura
menys que tot el somni.
Març
Aquesta o aquesta? Tant se
val. En les muntanyes del
vestir, en tots aquests
filaments que cusen el que
penja i el que llueix, és la
roba la que et tria a tu.
Abril
Tot era fluor fins que vas
arribar. L’escena és morta,
l’escena no és res. La llum ho
és tot.
Maig
El pinzell t’espolsa, fosc, el
pinzell escampa, roig, el
pinzell que baixa, màscara,
cara.
Juny
Toco el piano. Amb un dit
toco les blanques del piano.
Cantem-la de nou, bruneta.
Sempre hem estat tan
musicals...
Juliol
Des dels temps immemorials,
l’home s’ha enfrontat a si
mateix sense paraules
mentre l’actor es retrobava
en el silenci. I el buit no és
buit perquè no hi ha res a
buidar.
Agost
Toca sortir. I és d’aquells
daurats sortirs que quan surts,
entres. Entre cametes, lenta
és l’espera.
Setembre
D’alguna manera sempre
n’aprenc d’això perquè
t’observo. Sóc el-petit-
amateur-que-intenta.
Així, amb bena als ulls i sofre
en vena.
Octubre
Caldria un dia il·luminar les
butaques i observar tot el
que expresses. No és
necessari fingir en el granat.
Caldria aplaudir-te.
Novembre
Parlo d’aquells vegada que
ens va tocar besar-nos, que
ens vam tocar besant-nos,
del bes no-escrit i aspre,
aquí, al llindar de la foscor.
Massa escrits per tants pocs
besos.
Desembre
Pateixes, tremoles en dolor i
caus en agonia; però no
saps morir, mai saps morir a
escena.
Última escena.
Espectres imperceptibles d’un
escenari amb vida.
Només tu pots notar qui és el
Teatre.

More Related Content

What's hot

What's hot (8)

Records
RecordsRecords
Records
 
Bones practiques
Bones practiquesBones practiques
Bones practiques
 
Poema emma cano_3_a
Poema emma cano_3_aPoema emma cano_3_a
Poema emma cano_3_a
 
T'estime, Princesa
T'estime, PrincesaT'estime, Princesa
T'estime, Princesa
 
Oreneta
OrenetaOreneta
Oreneta
 
Pintures rupestres
Pintures rupestresPintures rupestres
Pintures rupestres
 
Roma 2014
Roma 2014Roma 2014
Roma 2014
 
País+peti..bé
País+peti..béPaís+peti..bé
País+peti..bé
 

Calendari 20 anys

  • 1. CALENDARI JCT - 20 ANYS - CALENDARI 2006
  • 2. T’adones que han passat 20 anys i et ve com la fal·lera de commemorar el temps i el gust per exalçar les rutines. Penses, com Aristòtil, que finalitat de l’art és donar cos a l’essència secreta de les coses i decideixes provar de fotografiar aquesta essència; i a tu, amb ella. Aquest calendari mostra gran part del Jove Calassanç Teatre a través de la subtilesa d’un nu que vol crear sinergies amb el nostre quotidià com a actors i actrius. És un any especial. Gràcies per acompanyar-nos-hi.
  • 3. Gener L’error és un fragment de cristall agre dins la trencadissa de l’estrena. Tranquil·la, ja saps, els nervis, la rèplica...
  • 4. Febrer Els finestrals dels bíceps, les parets de la suor... L’arquitectura efímera es munta de matinada i dura menys que tot el somni.
  • 5. Març Aquesta o aquesta? Tant se val. En les muntanyes del vestir, en tots aquests filaments que cusen el que penja i el que llueix, és la roba la que et tria a tu.
  • 6. Abril Tot era fluor fins que vas arribar. L’escena és morta, l’escena no és res. La llum ho és tot.
  • 7. Maig El pinzell t’espolsa, fosc, el pinzell escampa, roig, el pinzell que baixa, màscara, cara.
  • 8. Juny Toco el piano. Amb un dit toco les blanques del piano. Cantem-la de nou, bruneta. Sempre hem estat tan musicals...
  • 9. Juliol Des dels temps immemorials, l’home s’ha enfrontat a si mateix sense paraules mentre l’actor es retrobava en el silenci. I el buit no és buit perquè no hi ha res a buidar.
  • 10. Agost Toca sortir. I és d’aquells daurats sortirs que quan surts, entres. Entre cametes, lenta és l’espera.
  • 11. Setembre D’alguna manera sempre n’aprenc d’això perquè t’observo. Sóc el-petit- amateur-que-intenta. Així, amb bena als ulls i sofre en vena.
  • 12. Octubre Caldria un dia il·luminar les butaques i observar tot el que expresses. No és necessari fingir en el granat. Caldria aplaudir-te.
  • 13. Novembre Parlo d’aquells vegada que ens va tocar besar-nos, que ens vam tocar besant-nos, del bes no-escrit i aspre, aquí, al llindar de la foscor. Massa escrits per tants pocs besos.
  • 14. Desembre Pateixes, tremoles en dolor i caus en agonia; però no saps morir, mai saps morir a escena.
  • 15. Última escena. Espectres imperceptibles d’un escenari amb vida. Només tu pots notar qui és el Teatre.