SlideShare a Scribd company logo
1 of 45
BIOGEOGRAFIA
Estudia los factores
naturales que determina la
distribución de los seres
vivos, incluyendo las
características físicas del
medio y los procesos
históricos. se clasifica en:
biogeografía ecológica e
histórica.
BIOGEOGRAFÍA ECOLÓGICA
Estudia la distribución geográfica de los seres
vivos caracterizando la diversidad actual en
términos de riqueza o número total de especies
que conviven en un área determinada.
FACTORES GEOGRÁFICOS
QUE INTERVIENEN SOBRE
LAS COMUNIDADES
BIOLÓGICAS
LA LATITUD
Es la distancia de un
punto de la tierra hasta la
línea del Ecuador (latitud
cero). Al alejarnos de la
línea del Ecuador la latitud
aumenta y las
temperaturas disminuyen
al acercarnos a los polos.
LA LATITUD
EL eje terrestre está
inclinado 23,5° con
respecto a la órbita que
sigue la tierra del sol, lo
que genera como resultado
la formación de estaciones
en las latitudes templadas
y polares.
ESPECIES REPRESENTATIVAS EN ZONA POLAR
ESPECIES REPRESENTATIVAS EN ZONA TEMPLADA
ESPECIES REPRESENTATIVAS EN ZONA TROPICAL
LA ALTITUD
Es la distancia vertical
de un lugar con
respecto al nivel del
mar. Al aumentar la
altitud , la temperatura
disminuye.
LA ALTITUD
En lugares tropicales, como Colombia, se
presentan lugares de clima frio, en lo alto de las
montañas. La temperatura de un lugar
específico determina las especies que la
ocupan.
RELIEVE
Es la diversidad de formas e irregularidades
que se presentan en la corteza terrestre, debido
al movimiento de las placas tectónicas y el
desgaste de la capa superficial del suelo.
PISOS TÉRMICOS
Representan alturas relativas sobre el nivel
del mar que están determinadas por el relieve
de una región geográfica. y que, en
consecuencia, influyen especialmente en la
zona intertropical en cuanto al tipo de clima o
temperatura atmosférica, la humedad, las
precipitaciones, la presión atmosférica y los
vientos.
PISOS TÉRMICOS
Influyen especialmente en
la zona intertropical en
cuanto al tipo de clima o
temperatura atmosférica,
la humedad, las
precipitaciones, la presión
atmosférica y los vientos.
PISO MACROTÉRMICO
Definido hasta los 1000 metros sobre el nivel medio
del mar (m.s.n.m.), con una media de 27 grados (ºC)
de temperatura. Presencia de Insectos, monos,
iguanas, maíz, algodón, soya, sorgo, banano,
mango, patilla.
PISO SUBTROPICAL
Entre los 800 y 1500 (m.s.n.m.), con
temperaturas entre los 18 y 22 grados (ºC).
PISO TEMPLADO
Corresponden las zonas con temperaturas entre los
22 ºC y 14 ºC, donde la altura varía entre los 1.100 y
2.300 (m.s.n.m.). Presencia de Osos, alpacas,
ovejas, flores, cereales y cítricos entre otros.
PISO FRIO
Presenta temperaturas entre los 14ºC y los 6 ºC y una
altitud que oscila entre los 3.300 y los 3.650
(m.s.n.m.)
PISO PÁRAMO
Se desarrolla en lugares cuyas temperaturas medias
anuales van de los 10 ºC a los 0 ºC, lo cual se
produce entre los 3.000 y los 4.700 m. Presencia de
Venado de Cola Blanca, Zorro , Búho de Orejas
Cortas, Cóndor Andino, Águila, entre otros.
PISO GÉLICO O GLACIAL
Más arriba de los 4.500
(m.s.n.m.), donde la
temperatura es inferior a
los 0 ºC, se presentan
nieves perpetuas.
BIOGEOGRAFÍA DE ISLAS
Estudia la riqueza de
especie y su distribución en
áreas delimitadas por
barreras geográficas como
las islas oceánicas.
BIOGEOGRAFÍA DE ISLAS
Las riquezas naturales en
las islas oceánicas
aumentan en proporción al
área, pero disminuye al
encontrarse más cerca al
continente.
BIOGEOGRAFIA HISTÓRICA
Busca reconstruir los
principales eventos geológicos
y evolutivos que han producido
la diversidad actual, incluye el
punto de vista taxonómico,
entre más específica sea la
categoría, menor es la escala
de tiempo geológico.
EXPONENTES QUE
CONTRIBUYERON A
LA BIOGEOGRAFÍA
HISTÓRICA
ALEXANDER VON HUMBOLDT y
BONPLAND
Determinó que aunque dos
regiones tengan características
físicas similares, cada una
tiene sus propias especies.
Cuantificaron los factores
ambientales que cambian con
la altitud y establecieron los
pisos térmicos.
GEORGE CUVIER
Las regiones biogeográficas
definidas en el registro fósil
se mantienen constantes en
el tiempo.
AUGUSTIN DE CANDOLLE
Cada especie sobrevive a cierto
rango de factores ambientales.
Especie endémica: especie
encontrada solo en cierta
región. Los eventos geológicos
influyen sobre la distribución de
las especies.
CHARLES LYELL
Estableció el principio
de uniformidad: los
procesos geológicos y
biológicos mantienen su
intensidad a lo largo del
tiempo.
ALFRED WALLACE
Definió regiones
biogeográficas a partir
de las distribución de
muchos animales
BASES TEÓRICAS DE
LA BIOGEOGRAFÍA
HISTÓRICA
DERIVA CONTINENTAL
Los continentes se
mueven a muy bajas
velocidades, pero
durante millones de
años. La corteza
terrestre esta formada
por placas tectónicas.
ALFRED WEGENER
Propuso la teoría de la deriva continental,
afirmando que la posición de los continentes no es
fija y que por el contrario, estos se desplazan en la
superficie terrestre debido al movimiento causado
por los desplazamientos de las placas
continentales.
PLACA CONTINENTAL
Denominadas también
placas tectónicas, son
bloques de corteza terrestre
que continuamente están en
movimiento relativo unas
con otras.
TEORÍA DE LA DERIVA
CONTINENTAL
1. Empieza con un
supercontinente llamado
Pangea ( el más reciente
de los continentes con 275
millones de años).
TEORÍA DE LA DERIVA
CONTINENTAL
2. Pangea inicio su
fragmentación hasta
separarse en dos masas
continentales: Laurasia al
norte y Gondwana al sur.
TEORÍA DE LA DERIVA CONTINENTAL
3. GONDWANA: Se
dividió en cinco
continentes
( Antártida, África,
América del Sur,
Australia y la India).
4. LAURESIA: derivó
en dos porciones:
América del Norte y
Eurasea.
TEORÍA DE LA DERIVA
CONTINENTAL
5. Finalmente América del norte se
comunicó con América del sur por medio
del puente de Panamá.
SISTEMÁTICA CLADÍSTICA
Al reflejar la historia evolutiva en la clasificación
taxonómica, se permite identificar el ancestro
común, el lugar ocupados por las especies e inferir
dónde y cuando ocurrieron los eventos de
diversificación.
ÁREAS DE ENDEMISMO
Son áreas habitadas por especies que no
se encuentran en otras áreas.
AMAZONIA
Uacarí calvo victoria Amazónica Delfín rosado
AMAZONIA
Hormiga de Marte yuca brava Pirarocú
MADAGASCAR
Camaleón alfombra Lémur Rana tomate
AUSTRALIA
Canguro koala

More Related Content

What's hot

Como se originan las especies
Como se originan las especiesComo se originan las especies
Como se originan las especiesCMCBEZANA
 
Relaciones interespecíficas e intraespecíficas de los seres vivos
Relaciones interespecíficas e intraespecíficas de los seres vivosRelaciones interespecíficas e intraespecíficas de los seres vivos
Relaciones interespecíficas e intraespecíficas de los seres vivosHilder Lino Roque
 
PresentacióN Biologia
PresentacióN BiologiaPresentacióN Biologia
PresentacióN BiologiaDiego
 
Diapositivas especiacion
Diapositivas especiacionDiapositivas especiacion
Diapositivas especiacioncaravilla
 
Las capas de la tierra
Las capas de la tierra Las capas de la tierra
Las capas de la tierra Alondra Rojas
 
Cuadro sinoptico de relaciones intraespecificas y interespecificas
Cuadro sinoptico de relaciones intraespecificas y interespecificasCuadro sinoptico de relaciones intraespecificas y interespecificas
Cuadro sinoptico de relaciones intraespecificas y interespecificasFlorma81
 
Relaciones intraespecíficas
Relaciones intraespecíficasRelaciones intraespecíficas
Relaciones intraespecíficasEduardo Gómez
 
La evolución Teorías de la Evolución Teorías Pre evolutivas Transformismo Teo...
La evolución Teorías de la Evolución Teorías Pre evolutivas Transformismo Teo...La evolución Teorías de la Evolución Teorías Pre evolutivas Transformismo Teo...
La evolución Teorías de la Evolución Teorías Pre evolutivas Transformismo Teo...Guzman Malament
 
Áreas Protegidas en México
Áreas Protegidas en MéxicoÁreas Protegidas en México
Áreas Protegidas en MéxicoAlexandra Ayala A
 
Mecanismos De Aislamientos Reproductivos Precigoticos.Ppt
Mecanismos De Aislamientos Reproductivos Precigoticos.PptMecanismos De Aislamientos Reproductivos Precigoticos.Ppt
Mecanismos De Aislamientos Reproductivos Precigoticos.PptJohanns Guzman Oliva
 

What's hot (20)

La especiación
La especiaciónLa especiación
La especiación
 
Como se originan las especies
Como se originan las especiesComo se originan las especies
Como se originan las especies
 
El origen de la tierra
El origen de la tierraEl origen de la tierra
El origen de la tierra
 
Clasificacion de los seres vivos
Clasificacion de los seres vivosClasificacion de los seres vivos
Clasificacion de los seres vivos
 
Relaciones interespecíficas e intraespecíficas de los seres vivos
Relaciones interespecíficas e intraespecíficas de los seres vivosRelaciones interespecíficas e intraespecíficas de los seres vivos
Relaciones interespecíficas e intraespecíficas de los seres vivos
 
Expo 6 relaciones intraespecificas
Expo 6   relaciones intraespecificasExpo 6   relaciones intraespecificas
Expo 6 relaciones intraespecificas
 
PresentacióN Biologia
PresentacióN BiologiaPresentacióN Biologia
PresentacióN Biologia
 
Diapositivas especiacion
Diapositivas especiacionDiapositivas especiacion
Diapositivas especiacion
 
Ecosistema Acuático
Ecosistema AcuáticoEcosistema Acuático
Ecosistema Acuático
 
Las capas de la tierra
Las capas de la tierra Las capas de la tierra
Las capas de la tierra
 
Ecosistemas
EcosistemasEcosistemas
Ecosistemas
 
TEORÍA DE LA EVOLUCIÓN
TEORÍA DE LA EVOLUCIÓNTEORÍA DE LA EVOLUCIÓN
TEORÍA DE LA EVOLUCIÓN
 
4 qué es la biogeografía (2)
4 qué es la biogeografía (2)4 qué es la biogeografía (2)
4 qué es la biogeografía (2)
 
Cuadro sinoptico de relaciones intraespecificas y interespecificas
Cuadro sinoptico de relaciones intraespecificas y interespecificasCuadro sinoptico de relaciones intraespecificas y interespecificas
Cuadro sinoptico de relaciones intraespecificas y interespecificas
 
Relaciones intraespecíficas
Relaciones intraespecíficasRelaciones intraespecíficas
Relaciones intraespecíficas
 
La evolución Teorías de la Evolución Teorías Pre evolutivas Transformismo Teo...
La evolución Teorías de la Evolución Teorías Pre evolutivas Transformismo Teo...La evolución Teorías de la Evolución Teorías Pre evolutivas Transformismo Teo...
La evolución Teorías de la Evolución Teorías Pre evolutivas Transformismo Teo...
 
Eras geologicas
Eras geologicasEras geologicas
Eras geologicas
 
Áreas Protegidas en México
Áreas Protegidas en MéxicoÁreas Protegidas en México
Áreas Protegidas en México
 
Mecanismos De Aislamientos Reproductivos Precigoticos.Ppt
Mecanismos De Aislamientos Reproductivos Precigoticos.PptMecanismos De Aislamientos Reproductivos Precigoticos.Ppt
Mecanismos De Aislamientos Reproductivos Precigoticos.Ppt
 
La hidrosfera
La hidrosferaLa hidrosfera
La hidrosfera
 

Similar to BIOGEOGRAFÍA: FACTORES Y EXPONENTES. Lic Javier Cucaita

Diaositivas,biogeografia
Diaositivas,biogeografiaDiaositivas,biogeografia
Diaositivas,biogeografiaRuben Morocho
 
BIOGEOGRAFÍA DE LA CONSERVACIÓN.pdf
BIOGEOGRAFÍA DE LA CONSERVACIÓN.pdfBIOGEOGRAFÍA DE LA CONSERVACIÓN.pdf
BIOGEOGRAFÍA DE LA CONSERVACIÓN.pdfMelanyLeolopez1
 
Variables ambientales
Variables ambientalesVariables ambientales
Variables ambientales02-12-98
 
Rubi perez (ecologia)
Rubi perez (ecologia)Rubi perez (ecologia)
Rubi perez (ecologia)Uva1308
 
Guia de ecologia andres bello
Guia de ecologia andres belloGuia de ecologia andres bello
Guia de ecologia andres belloMiguel Cano
 
Desarrollo sustentable unidad 2
Desarrollo sustentable unidad 2 Desarrollo sustentable unidad 2
Desarrollo sustentable unidad 2 Flor180412
 
Escenario natural
Escenario naturalEscenario natural
Escenario naturalEsme Salas
 
Generalidades de ecologia
Generalidades de ecologiaGeneralidades de ecologia
Generalidades de ecologiaRamiro Muñoz
 
Generalidades de ecologia
Generalidades de ecologiaGeneralidades de ecologia
Generalidades de ecologiaRamiro Muñoz
 
Ecologia en el entorno medio ambiental para un dearrollo sostenible
Ecologia en el entorno medio ambiental para un dearrollo sostenibleEcologia en el entorno medio ambiental para un dearrollo sostenible
Ecologia en el entorno medio ambiental para un dearrollo sostenibleArandiJoselynGutirre
 
Cap. II. Clima.ppt
Cap. II. Clima.pptCap. II. Clima.ppt
Cap. II. Clima.pptSandra429437
 
Proyecto final1 (1) COLEGIO JOSE DE LA CUADRA
Proyecto final1 (1) COLEGIO JOSE DE LA CUADRAProyecto final1 (1) COLEGIO JOSE DE LA CUADRA
Proyecto final1 (1) COLEGIO JOSE DE LA CUADRAjanisamelia
 
Naturaleza y medio ambiente → male 10 a
Naturaleza y medio ambiente →  male 10 aNaturaleza y medio ambiente →  male 10 a
Naturaleza y medio ambiente → male 10 aDayan151195
 

Similar to BIOGEOGRAFÍA: FACTORES Y EXPONENTES. Lic Javier Cucaita (20)

Diaositivas,biogeografia
Diaositivas,biogeografiaDiaositivas,biogeografia
Diaositivas,biogeografia
 
Decimo bloque 1
Decimo bloque 1Decimo bloque 1
Decimo bloque 1
 
Decimo bloque 1
Decimo bloque 1Decimo bloque 1
Decimo bloque 1
 
BIOGEOGRAFÍA DE LA CONSERVACIÓN.pdf
BIOGEOGRAFÍA DE LA CONSERVACIÓN.pdfBIOGEOGRAFÍA DE LA CONSERVACIÓN.pdf
BIOGEOGRAFÍA DE LA CONSERVACIÓN.pdf
 
Variables ambientales
Variables ambientalesVariables ambientales
Variables ambientales
 
Ecologia val 4
Ecologia val 4Ecologia val 4
Ecologia val 4
 
Rubi perez (ecologia)
Rubi perez (ecologia)Rubi perez (ecologia)
Rubi perez (ecologia)
 
Guia de ecologia andres bello
Guia de ecologia andres belloGuia de ecologia andres bello
Guia de ecologia andres bello
 
Desarrollo sustentable unidad 2
Desarrollo sustentable unidad 2 Desarrollo sustentable unidad 2
Desarrollo sustentable unidad 2
 
2.3 Biosfera.pptx
2.3 Biosfera.pptx2.3 Biosfera.pptx
2.3 Biosfera.pptx
 
010 037 se ciencias sociales 8 biogeografia-t_1
010 037 se ciencias sociales 8 biogeografia-t_1010 037 se ciencias sociales 8 biogeografia-t_1
010 037 se ciencias sociales 8 biogeografia-t_1
 
Escenario natural
Escenario naturalEscenario natural
Escenario natural
 
Generalidades de ecologia
Generalidades de ecologiaGeneralidades de ecologia
Generalidades de ecologia
 
Generalidades de ecologia
Generalidades de ecologiaGeneralidades de ecologia
Generalidades de ecologia
 
Ecologia en el entorno medio ambiental para un dearrollo sostenible
Ecologia en el entorno medio ambiental para un dearrollo sostenibleEcologia en el entorno medio ambiental para un dearrollo sostenible
Ecologia en el entorno medio ambiental para un dearrollo sostenible
 
Cap. II. Clima.ppt
Cap. II. Clima.pptCap. II. Clima.ppt
Cap. II. Clima.ppt
 
Proyecto final1 (1) COLEGIO JOSE DE LA CUADRA
Proyecto final1 (1) COLEGIO JOSE DE LA CUADRAProyecto final1 (1) COLEGIO JOSE DE LA CUADRA
Proyecto final1 (1) COLEGIO JOSE DE LA CUADRA
 
Ecogeografia
EcogeografiaEcogeografia
Ecogeografia
 
Ecologia expo 1 2
Ecologia expo 1 2Ecologia expo 1 2
Ecologia expo 1 2
 
Naturaleza y medio ambiente → male 10 a
Naturaleza y medio ambiente →  male 10 aNaturaleza y medio ambiente →  male 10 a
Naturaleza y medio ambiente → male 10 a
 

More from Javier Alexander Cucaita Moreno

APRENDIZAJE UBICUO, COMPETENCIAS Y PEDAGOGIAS EMERGENTES. Lic Javier Cucaita
APRENDIZAJE UBICUO, COMPETENCIAS Y PEDAGOGIAS EMERGENTES. Lic Javier CucaitaAPRENDIZAJE UBICUO, COMPETENCIAS Y PEDAGOGIAS EMERGENTES. Lic Javier Cucaita
APRENDIZAJE UBICUO, COMPETENCIAS Y PEDAGOGIAS EMERGENTES. Lic Javier CucaitaJavier Alexander Cucaita Moreno
 
CULTIVOS HIDROPÓNICOS Y HUERTA CASERA. Lic Javier Cucaita
CULTIVOS HIDROPÓNICOS Y HUERTA CASERA. Lic Javier CucaitaCULTIVOS HIDROPÓNICOS Y HUERTA CASERA. Lic Javier Cucaita
CULTIVOS HIDROPÓNICOS Y HUERTA CASERA. Lic Javier CucaitaJavier Alexander Cucaita Moreno
 
REINO VEGETAL O PLANTAE:CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier Cucaita
REINO VEGETAL O PLANTAE:CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier CucaitaREINO VEGETAL O PLANTAE:CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier Cucaita
REINO VEGETAL O PLANTAE:CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier CucaitaJavier Alexander Cucaita Moreno
 
REINO PROTISTA: CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier Cucaita
REINO PROTISTA: CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier CucaitaREINO PROTISTA: CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier Cucaita
REINO PROTISTA: CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier CucaitaJavier Alexander Cucaita Moreno
 
REINO MÓNERA; CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier Cucaita
REINO MÓNERA; CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier CucaitaREINO MÓNERA; CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier Cucaita
REINO MÓNERA; CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier CucaitaJavier Alexander Cucaita Moreno
 
REINO FUNGI: CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier Cucaita
REINO FUNGI: CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier CucaitaREINO FUNGI: CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier Cucaita
REINO FUNGI: CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier CucaitaJavier Alexander Cucaita Moreno
 
COMPUESTOS ORGÁNICOS NITROGENADOS: CARACTERÍSTICAS Y NOMENCLATURA. Lic Javier...
COMPUESTOS ORGÁNICOS NITROGENADOS: CARACTERÍSTICAS Y NOMENCLATURA. Lic Javier...COMPUESTOS ORGÁNICOS NITROGENADOS: CARACTERÍSTICAS Y NOMENCLATURA. Lic Javier...
COMPUESTOS ORGÁNICOS NITROGENADOS: CARACTERÍSTICAS Y NOMENCLATURA. Lic Javier...Javier Alexander Cucaita Moreno
 

More from Javier Alexander Cucaita Moreno (20)

Poema me basta. Javier Cucaita
Poema me basta. Javier CucaitaPoema me basta. Javier Cucaita
Poema me basta. Javier Cucaita
 
Poema tus ojos. Javier Cucaita
Poema tus ojos. Javier CucaitaPoema tus ojos. Javier Cucaita
Poema tus ojos. Javier Cucaita
 
ORGANIZACIÓN DE LA TABLA PERIODICA. Lic Javier Cucaita
ORGANIZACIÓN DE LA TABLA PERIODICA. Lic Javier CucaitaORGANIZACIÓN DE LA TABLA PERIODICA. Lic Javier Cucaita
ORGANIZACIÓN DE LA TABLA PERIODICA. Lic Javier Cucaita
 
Foto abuela lua y hermanos
Foto abuela lua y hermanosFoto abuela lua y hermanos
Foto abuela lua y hermanos
 
APRENDIZAJE UBICUO, COMPETENCIAS Y PEDAGOGIAS EMERGENTES. Lic Javier Cucaita
APRENDIZAJE UBICUO, COMPETENCIAS Y PEDAGOGIAS EMERGENTES. Lic Javier CucaitaAPRENDIZAJE UBICUO, COMPETENCIAS Y PEDAGOGIAS EMERGENTES. Lic Javier Cucaita
APRENDIZAJE UBICUO, COMPETENCIAS Y PEDAGOGIAS EMERGENTES. Lic Javier Cucaita
 
NODOS INNOVATEC. Lic Javier Cucaita
NODOS INNOVATEC. Lic Javier CucaitaNODOS INNOVATEC. Lic Javier Cucaita
NODOS INNOVATEC. Lic Javier Cucaita
 
RUTA ACTIVIDAD 37 INNOVATEC Lic Javier Cucaita
RUTA ACTIVIDAD 37 INNOVATEC Lic Javier CucaitaRUTA ACTIVIDAD 37 INNOVATEC Lic Javier Cucaita
RUTA ACTIVIDAD 37 INNOVATEC Lic Javier Cucaita
 
ACTIVIDAD 4 INNOVATEC: HOJA DE RUTA. Lic Javier Cucaita
ACTIVIDAD 4 INNOVATEC: HOJA DE RUTA. Lic Javier CucaitaACTIVIDAD 4 INNOVATEC: HOJA DE RUTA. Lic Javier Cucaita
ACTIVIDAD 4 INNOVATEC: HOJA DE RUTA. Lic Javier Cucaita
 
FOLLETO HUERTO CASERO. Lic Javier Cucaita
FOLLETO HUERTO CASERO. Lic Javier CucaitaFOLLETO HUERTO CASERO. Lic Javier Cucaita
FOLLETO HUERTO CASERO. Lic Javier Cucaita
 
FOLLETO: CULTIVOS HIDROPÓNICOS. Lic Javier Cucaita
FOLLETO: CULTIVOS HIDROPÓNICOS. Lic Javier CucaitaFOLLETO: CULTIVOS HIDROPÓNICOS. Lic Javier Cucaita
FOLLETO: CULTIVOS HIDROPÓNICOS. Lic Javier Cucaita
 
CULTIVOS HIDROPÓNICOS Y HUERTA CASERA. Lic Javier Cucaita
CULTIVOS HIDROPÓNICOS Y HUERTA CASERA. Lic Javier CucaitaCULTIVOS HIDROPÓNICOS Y HUERTA CASERA. Lic Javier Cucaita
CULTIVOS HIDROPÓNICOS Y HUERTA CASERA. Lic Javier Cucaita
 
MOVIMIENTOS Y ZONAS DE LA TIERRA. Lic Javier Cucaita
MOVIMIENTOS Y ZONAS DE LA TIERRA. Lic Javier CucaitaMOVIMIENTOS Y ZONAS DE LA TIERRA. Lic Javier Cucaita
MOVIMIENTOS Y ZONAS DE LA TIERRA. Lic Javier Cucaita
 
MOVIMIENTOS Y ZONAS DE LA TIERRA
MOVIMIENTOS Y ZONAS DE LA TIERRAMOVIMIENTOS Y ZONAS DE LA TIERRA
MOVIMIENTOS Y ZONAS DE LA TIERRA
 
VIRUS, VIROIDES, BACTERIAS Y HONGOS. Lic Javier Cucaita
VIRUS, VIROIDES, BACTERIAS Y HONGOS. Lic Javier CucaitaVIRUS, VIROIDES, BACTERIAS Y HONGOS. Lic Javier Cucaita
VIRUS, VIROIDES, BACTERIAS Y HONGOS. Lic Javier Cucaita
 
REINO VEGETAL O PLANTAE:CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier Cucaita
REINO VEGETAL O PLANTAE:CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier CucaitaREINO VEGETAL O PLANTAE:CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier Cucaita
REINO VEGETAL O PLANTAE:CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier Cucaita
 
REINO PROTISTA: CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier Cucaita
REINO PROTISTA: CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier CucaitaREINO PROTISTA: CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier Cucaita
REINO PROTISTA: CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier Cucaita
 
REINO MÓNERA; CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier Cucaita
REINO MÓNERA; CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier CucaitaREINO MÓNERA; CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier Cucaita
REINO MÓNERA; CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier Cucaita
 
REINO FUNGI: CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier Cucaita
REINO FUNGI: CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier CucaitaREINO FUNGI: CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier Cucaita
REINO FUNGI: CARACTERÍSTICAS Y CLASIFICACIÓN. Lic Javier Cucaita
 
COMPUESTOS ORGÁNICOS NITROGENADOS: CARACTERÍSTICAS Y NOMENCLATURA. Lic Javier...
COMPUESTOS ORGÁNICOS NITROGENADOS: CARACTERÍSTICAS Y NOMENCLATURA. Lic Javier...COMPUESTOS ORGÁNICOS NITROGENADOS: CARACTERÍSTICAS Y NOMENCLATURA. Lic Javier...
COMPUESTOS ORGÁNICOS NITROGENADOS: CARACTERÍSTICAS Y NOMENCLATURA. Lic Javier...
 
COMPUESTOS ORGÁNICOS OXIGENADOS. Lic Javier Cucaita
COMPUESTOS ORGÁNICOS OXIGENADOS. Lic Javier CucaitaCOMPUESTOS ORGÁNICOS OXIGENADOS. Lic Javier Cucaita
COMPUESTOS ORGÁNICOS OXIGENADOS. Lic Javier Cucaita
 

Recently uploaded

Presentación de la propuesta de clase.pdf
Presentación de la propuesta de clase.pdfPresentación de la propuesta de clase.pdf
Presentación de la propuesta de clase.pdfFranciscoJavierEstra11
 
Bitacora de Inteligencia Artificial y Herramientas Digitales HD4 Ccesa007.pdf
Bitacora de Inteligencia Artificial  y Herramientas Digitales HD4  Ccesa007.pdfBitacora de Inteligencia Artificial  y Herramientas Digitales HD4  Ccesa007.pdf
Bitacora de Inteligencia Artificial y Herramientas Digitales HD4 Ccesa007.pdfDemetrio Ccesa Rayme
 
Apunte clase teorica propiedades de la Madera.pdf
Apunte clase teorica propiedades de la Madera.pdfApunte clase teorica propiedades de la Madera.pdf
Apunte clase teorica propiedades de la Madera.pdfGonella
 
Lineamientos de la Escuela de la Confianza SJA Ccesa.pptx
Lineamientos de la Escuela de la Confianza  SJA  Ccesa.pptxLineamientos de la Escuela de la Confianza  SJA  Ccesa.pptx
Lineamientos de la Escuela de la Confianza SJA Ccesa.pptxDemetrio Ccesa Rayme
 
ACERTIJO EL NÚMERO PI COLOREA EMBLEMA OLÍMPICO DE PARÍS. Por JAVIER SOLIS NOYOLA
ACERTIJO EL NÚMERO PI COLOREA EMBLEMA OLÍMPICO DE PARÍS. Por JAVIER SOLIS NOYOLAACERTIJO EL NÚMERO PI COLOREA EMBLEMA OLÍMPICO DE PARÍS. Por JAVIER SOLIS NOYOLA
ACERTIJO EL NÚMERO PI COLOREA EMBLEMA OLÍMPICO DE PARÍS. Por JAVIER SOLIS NOYOLAJAVIER SOLIS NOYOLA
 
MINEDU BASES JUEGOS ESCOLARES DEPORTIVOS PARADEPORTIVOS 2024.docx
MINEDU BASES JUEGOS ESCOLARES DEPORTIVOS PARADEPORTIVOS 2024.docxMINEDU BASES JUEGOS ESCOLARES DEPORTIVOS PARADEPORTIVOS 2024.docx
MINEDU BASES JUEGOS ESCOLARES DEPORTIVOS PARADEPORTIVOS 2024.docxLorenaHualpachoque
 
TEMA EGIPTO.pdf. Presentación civilización
TEMA EGIPTO.pdf. Presentación civilizaciónTEMA EGIPTO.pdf. Presentación civilización
TEMA EGIPTO.pdf. Presentación civilizaciónVasallo1
 
Escucha tu Cerebro en Nuevos Escenarios PE3 Ccesa007.pdf
Escucha tu Cerebro en Nuevos Escenarios  PE3  Ccesa007.pdfEscucha tu Cerebro en Nuevos Escenarios  PE3  Ccesa007.pdf
Escucha tu Cerebro en Nuevos Escenarios PE3 Ccesa007.pdfDemetrio Ccesa Rayme
 
Programa dia de las madres para la convi
Programa dia de las madres para la conviPrograma dia de las madres para la convi
Programa dia de las madres para la convikevinmolina060703
 
ciclos biogeoquimicas y flujo de materia ecosistemas
ciclos biogeoquimicas y flujo de materia ecosistemasciclos biogeoquimicas y flujo de materia ecosistemas
ciclos biogeoquimicas y flujo de materia ecosistemasFlor Idalia Espinoza Ortega
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - Modificacions dels pat...
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - Modificacions dels pat...Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - Modificacions dels pat...
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - Modificacions dels pat...Pere Miquel Rosselló Espases
 
Síndrome piramidal 2024 según alvarez, farrera y wuani
Síndrome piramidal 2024 según alvarez, farrera y wuaniSíndrome piramidal 2024 según alvarez, farrera y wuani
Síndrome piramidal 2024 según alvarez, farrera y wuanishflorezg
 
Plantilla de Bitácora Participación Estudiantil Ecuador
Plantilla de Bitácora Participación Estudiantil EcuadorPlantilla de Bitácora Participación Estudiantil Ecuador
Plantilla de Bitácora Participación Estudiantil EcuadorJose Santos
 
Santa Criz de Eslava, la más monumental de las ciudades romanas de Navarra
Santa Criz de Eslava, la más monumental de las ciudades romanas de NavarraSanta Criz de Eslava, la más monumental de las ciudades romanas de Navarra
Santa Criz de Eslava, la más monumental de las ciudades romanas de NavarraJavier Andreu
 
ACERTIJO CÁLCULOS MATEMÁGICOS EN LA CARRERA OLÍMPICA. Por JAVIER SOLIS NOYOLA
ACERTIJO CÁLCULOS MATEMÁGICOS EN LA CARRERA OLÍMPICA. Por JAVIER SOLIS NOYOLAACERTIJO CÁLCULOS MATEMÁGICOS EN LA CARRERA OLÍMPICA. Por JAVIER SOLIS NOYOLA
ACERTIJO CÁLCULOS MATEMÁGICOS EN LA CARRERA OLÍMPICA. Por JAVIER SOLIS NOYOLAJAVIER SOLIS NOYOLA
 
FICHA DE LA VIRGEN DE FÁTIMA.pdf educación religiosa primaria de menores
FICHA DE LA VIRGEN DE FÁTIMA.pdf educación religiosa primaria de menoresFICHA DE LA VIRGEN DE FÁTIMA.pdf educación religiosa primaria de menores
FICHA DE LA VIRGEN DE FÁTIMA.pdf educación religiosa primaria de menoresSantosprez2
 
DISEÑO DE ESTRATEGIAS EN MOMENTOS DE INCERTIDUMBRE.pdf
DISEÑO DE ESTRATEGIAS EN MOMENTOS DE INCERTIDUMBRE.pdfDISEÑO DE ESTRATEGIAS EN MOMENTOS DE INCERTIDUMBRE.pdf
DISEÑO DE ESTRATEGIAS EN MOMENTOS DE INCERTIDUMBRE.pdfVerenice Del Rio
 
Estrategia Nacional de Refuerzo Escolar SJA Ccesa007.pdf
Estrategia Nacional de Refuerzo Escolar  SJA  Ccesa007.pdfEstrategia Nacional de Refuerzo Escolar  SJA  Ccesa007.pdf
Estrategia Nacional de Refuerzo Escolar SJA Ccesa007.pdfDemetrio Ccesa Rayme
 

Recently uploaded (20)

flujo de materia y energía ecosistemas.
flujo de materia y  energía ecosistemas.flujo de materia y  energía ecosistemas.
flujo de materia y energía ecosistemas.
 
Presentación de la propuesta de clase.pdf
Presentación de la propuesta de clase.pdfPresentación de la propuesta de clase.pdf
Presentación de la propuesta de clase.pdf
 
Bitacora de Inteligencia Artificial y Herramientas Digitales HD4 Ccesa007.pdf
Bitacora de Inteligencia Artificial  y Herramientas Digitales HD4  Ccesa007.pdfBitacora de Inteligencia Artificial  y Herramientas Digitales HD4  Ccesa007.pdf
Bitacora de Inteligencia Artificial y Herramientas Digitales HD4 Ccesa007.pdf
 
Apunte clase teorica propiedades de la Madera.pdf
Apunte clase teorica propiedades de la Madera.pdfApunte clase teorica propiedades de la Madera.pdf
Apunte clase teorica propiedades de la Madera.pdf
 
Lineamientos de la Escuela de la Confianza SJA Ccesa.pptx
Lineamientos de la Escuela de la Confianza  SJA  Ccesa.pptxLineamientos de la Escuela de la Confianza  SJA  Ccesa.pptx
Lineamientos de la Escuela de la Confianza SJA Ccesa.pptx
 
ACERTIJO EL NÚMERO PI COLOREA EMBLEMA OLÍMPICO DE PARÍS. Por JAVIER SOLIS NOYOLA
ACERTIJO EL NÚMERO PI COLOREA EMBLEMA OLÍMPICO DE PARÍS. Por JAVIER SOLIS NOYOLAACERTIJO EL NÚMERO PI COLOREA EMBLEMA OLÍMPICO DE PARÍS. Por JAVIER SOLIS NOYOLA
ACERTIJO EL NÚMERO PI COLOREA EMBLEMA OLÍMPICO DE PARÍS. Por JAVIER SOLIS NOYOLA
 
MINEDU BASES JUEGOS ESCOLARES DEPORTIVOS PARADEPORTIVOS 2024.docx
MINEDU BASES JUEGOS ESCOLARES DEPORTIVOS PARADEPORTIVOS 2024.docxMINEDU BASES JUEGOS ESCOLARES DEPORTIVOS PARADEPORTIVOS 2024.docx
MINEDU BASES JUEGOS ESCOLARES DEPORTIVOS PARADEPORTIVOS 2024.docx
 
TEMA EGIPTO.pdf. Presentación civilización
TEMA EGIPTO.pdf. Presentación civilizaciónTEMA EGIPTO.pdf. Presentación civilización
TEMA EGIPTO.pdf. Presentación civilización
 
Escucha tu Cerebro en Nuevos Escenarios PE3 Ccesa007.pdf
Escucha tu Cerebro en Nuevos Escenarios  PE3  Ccesa007.pdfEscucha tu Cerebro en Nuevos Escenarios  PE3  Ccesa007.pdf
Escucha tu Cerebro en Nuevos Escenarios PE3 Ccesa007.pdf
 
Programa dia de las madres para la convi
Programa dia de las madres para la conviPrograma dia de las madres para la convi
Programa dia de las madres para la convi
 
ciclos biogeoquimicas y flujo de materia ecosistemas
ciclos biogeoquimicas y flujo de materia ecosistemasciclos biogeoquimicas y flujo de materia ecosistemas
ciclos biogeoquimicas y flujo de materia ecosistemas
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - Modificacions dels pat...
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - Modificacions dels pat...Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - Modificacions dels pat...
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - Modificacions dels pat...
 
Síndrome piramidal 2024 según alvarez, farrera y wuani
Síndrome piramidal 2024 según alvarez, farrera y wuaniSíndrome piramidal 2024 según alvarez, farrera y wuani
Síndrome piramidal 2024 según alvarez, farrera y wuani
 
Plantilla de Bitácora Participación Estudiantil Ecuador
Plantilla de Bitácora Participación Estudiantil EcuadorPlantilla de Bitácora Participación Estudiantil Ecuador
Plantilla de Bitácora Participación Estudiantil Ecuador
 
Salud mental y bullying en adolescentes.
Salud mental y bullying en adolescentes.Salud mental y bullying en adolescentes.
Salud mental y bullying en adolescentes.
 
Santa Criz de Eslava, la más monumental de las ciudades romanas de Navarra
Santa Criz de Eslava, la más monumental de las ciudades romanas de NavarraSanta Criz de Eslava, la más monumental de las ciudades romanas de Navarra
Santa Criz de Eslava, la más monumental de las ciudades romanas de Navarra
 
ACERTIJO CÁLCULOS MATEMÁGICOS EN LA CARRERA OLÍMPICA. Por JAVIER SOLIS NOYOLA
ACERTIJO CÁLCULOS MATEMÁGICOS EN LA CARRERA OLÍMPICA. Por JAVIER SOLIS NOYOLAACERTIJO CÁLCULOS MATEMÁGICOS EN LA CARRERA OLÍMPICA. Por JAVIER SOLIS NOYOLA
ACERTIJO CÁLCULOS MATEMÁGICOS EN LA CARRERA OLÍMPICA. Por JAVIER SOLIS NOYOLA
 
FICHA DE LA VIRGEN DE FÁTIMA.pdf educación religiosa primaria de menores
FICHA DE LA VIRGEN DE FÁTIMA.pdf educación religiosa primaria de menoresFICHA DE LA VIRGEN DE FÁTIMA.pdf educación religiosa primaria de menores
FICHA DE LA VIRGEN DE FÁTIMA.pdf educación religiosa primaria de menores
 
DISEÑO DE ESTRATEGIAS EN MOMENTOS DE INCERTIDUMBRE.pdf
DISEÑO DE ESTRATEGIAS EN MOMENTOS DE INCERTIDUMBRE.pdfDISEÑO DE ESTRATEGIAS EN MOMENTOS DE INCERTIDUMBRE.pdf
DISEÑO DE ESTRATEGIAS EN MOMENTOS DE INCERTIDUMBRE.pdf
 
Estrategia Nacional de Refuerzo Escolar SJA Ccesa007.pdf
Estrategia Nacional de Refuerzo Escolar  SJA  Ccesa007.pdfEstrategia Nacional de Refuerzo Escolar  SJA  Ccesa007.pdf
Estrategia Nacional de Refuerzo Escolar SJA Ccesa007.pdf
 

BIOGEOGRAFÍA: FACTORES Y EXPONENTES. Lic Javier Cucaita

  • 1. BIOGEOGRAFIA Estudia los factores naturales que determina la distribución de los seres vivos, incluyendo las características físicas del medio y los procesos históricos. se clasifica en: biogeografía ecológica e histórica.
  • 2. BIOGEOGRAFÍA ECOLÓGICA Estudia la distribución geográfica de los seres vivos caracterizando la diversidad actual en términos de riqueza o número total de especies que conviven en un área determinada.
  • 3. FACTORES GEOGRÁFICOS QUE INTERVIENEN SOBRE LAS COMUNIDADES BIOLÓGICAS
  • 4. LA LATITUD Es la distancia de un punto de la tierra hasta la línea del Ecuador (latitud cero). Al alejarnos de la línea del Ecuador la latitud aumenta y las temperaturas disminuyen al acercarnos a los polos.
  • 5. LA LATITUD EL eje terrestre está inclinado 23,5° con respecto a la órbita que sigue la tierra del sol, lo que genera como resultado la formación de estaciones en las latitudes templadas y polares.
  • 6.
  • 10. LA ALTITUD Es la distancia vertical de un lugar con respecto al nivel del mar. Al aumentar la altitud , la temperatura disminuye.
  • 11. LA ALTITUD En lugares tropicales, como Colombia, se presentan lugares de clima frio, en lo alto de las montañas. La temperatura de un lugar específico determina las especies que la ocupan.
  • 12. RELIEVE Es la diversidad de formas e irregularidades que se presentan en la corteza terrestre, debido al movimiento de las placas tectónicas y el desgaste de la capa superficial del suelo.
  • 13. PISOS TÉRMICOS Representan alturas relativas sobre el nivel del mar que están determinadas por el relieve de una región geográfica. y que, en consecuencia, influyen especialmente en la zona intertropical en cuanto al tipo de clima o temperatura atmosférica, la humedad, las precipitaciones, la presión atmosférica y los vientos.
  • 14. PISOS TÉRMICOS Influyen especialmente en la zona intertropical en cuanto al tipo de clima o temperatura atmosférica, la humedad, las precipitaciones, la presión atmosférica y los vientos.
  • 15. PISO MACROTÉRMICO Definido hasta los 1000 metros sobre el nivel medio del mar (m.s.n.m.), con una media de 27 grados (ºC) de temperatura. Presencia de Insectos, monos, iguanas, maíz, algodón, soya, sorgo, banano, mango, patilla.
  • 16. PISO SUBTROPICAL Entre los 800 y 1500 (m.s.n.m.), con temperaturas entre los 18 y 22 grados (ºC).
  • 17. PISO TEMPLADO Corresponden las zonas con temperaturas entre los 22 ºC y 14 ºC, donde la altura varía entre los 1.100 y 2.300 (m.s.n.m.). Presencia de Osos, alpacas, ovejas, flores, cereales y cítricos entre otros.
  • 18. PISO FRIO Presenta temperaturas entre los 14ºC y los 6 ºC y una altitud que oscila entre los 3.300 y los 3.650 (m.s.n.m.)
  • 19. PISO PÁRAMO Se desarrolla en lugares cuyas temperaturas medias anuales van de los 10 ºC a los 0 ºC, lo cual se produce entre los 3.000 y los 4.700 m. Presencia de Venado de Cola Blanca, Zorro , Búho de Orejas Cortas, Cóndor Andino, Águila, entre otros.
  • 20. PISO GÉLICO O GLACIAL Más arriba de los 4.500 (m.s.n.m.), donde la temperatura es inferior a los 0 ºC, se presentan nieves perpetuas.
  • 21.
  • 22.
  • 23. BIOGEOGRAFÍA DE ISLAS Estudia la riqueza de especie y su distribución en áreas delimitadas por barreras geográficas como las islas oceánicas.
  • 24. BIOGEOGRAFÍA DE ISLAS Las riquezas naturales en las islas oceánicas aumentan en proporción al área, pero disminuye al encontrarse más cerca al continente.
  • 25. BIOGEOGRAFIA HISTÓRICA Busca reconstruir los principales eventos geológicos y evolutivos que han producido la diversidad actual, incluye el punto de vista taxonómico, entre más específica sea la categoría, menor es la escala de tiempo geológico.
  • 26. EXPONENTES QUE CONTRIBUYERON A LA BIOGEOGRAFÍA HISTÓRICA
  • 27. ALEXANDER VON HUMBOLDT y BONPLAND Determinó que aunque dos regiones tengan características físicas similares, cada una tiene sus propias especies. Cuantificaron los factores ambientales que cambian con la altitud y establecieron los pisos térmicos.
  • 28. GEORGE CUVIER Las regiones biogeográficas definidas en el registro fósil se mantienen constantes en el tiempo.
  • 29. AUGUSTIN DE CANDOLLE Cada especie sobrevive a cierto rango de factores ambientales. Especie endémica: especie encontrada solo en cierta región. Los eventos geológicos influyen sobre la distribución de las especies.
  • 30. CHARLES LYELL Estableció el principio de uniformidad: los procesos geológicos y biológicos mantienen su intensidad a lo largo del tiempo.
  • 31. ALFRED WALLACE Definió regiones biogeográficas a partir de las distribución de muchos animales
  • 32. BASES TEÓRICAS DE LA BIOGEOGRAFÍA HISTÓRICA
  • 33. DERIVA CONTINENTAL Los continentes se mueven a muy bajas velocidades, pero durante millones de años. La corteza terrestre esta formada por placas tectónicas.
  • 34. ALFRED WEGENER Propuso la teoría de la deriva continental, afirmando que la posición de los continentes no es fija y que por el contrario, estos se desplazan en la superficie terrestre debido al movimiento causado por los desplazamientos de las placas continentales.
  • 35. PLACA CONTINENTAL Denominadas también placas tectónicas, son bloques de corteza terrestre que continuamente están en movimiento relativo unas con otras.
  • 36. TEORÍA DE LA DERIVA CONTINENTAL 1. Empieza con un supercontinente llamado Pangea ( el más reciente de los continentes con 275 millones de años).
  • 37. TEORÍA DE LA DERIVA CONTINENTAL 2. Pangea inicio su fragmentación hasta separarse en dos masas continentales: Laurasia al norte y Gondwana al sur.
  • 38. TEORÍA DE LA DERIVA CONTINENTAL 3. GONDWANA: Se dividió en cinco continentes ( Antártida, África, América del Sur, Australia y la India). 4. LAURESIA: derivó en dos porciones: América del Norte y Eurasea.
  • 39. TEORÍA DE LA DERIVA CONTINENTAL 5. Finalmente América del norte se comunicó con América del sur por medio del puente de Panamá.
  • 40. SISTEMÁTICA CLADÍSTICA Al reflejar la historia evolutiva en la clasificación taxonómica, se permite identificar el ancestro común, el lugar ocupados por las especies e inferir dónde y cuando ocurrieron los eventos de diversificación.
  • 41. ÁREAS DE ENDEMISMO Son áreas habitadas por especies que no se encuentran en otras áreas.
  • 42. AMAZONIA Uacarí calvo victoria Amazónica Delfín rosado
  • 43. AMAZONIA Hormiga de Marte yuca brava Pirarocú