Els Amfibis
Els amfibis són vertebrats que viuen a l’aigua
dolça. Una part de la seva vida estan dins
l'aigua i una altre en terra ferma.
Característiques dels Amfibis
Tenen la pell humida i lliscosa. Si surten fora de
l'aigua s'han d'estar en un lloc humit, perquè sinó
es moririen.
Els amfibis tenen quatre potes, les salamandres o
els tritons les fan servir per caminar raptant pel
terra.
D'altres, com les granotes o els gripaus, tenen
les potes posteriors més llargues i fortes que les
anteriors per poder saltar. Aquests amfibis no
tenen cua.
Els amfibis tenen els pulmons per respirar, però
també ho poden fer a través de la pell.
Es reprodueixen mitjançant ous petits i sense
closca, que ponen dintre l'aigua.
Les larves són molt diferents dels adults, i abans
d'arribar a ser uns individus adults experimenten
un seguit de canvis que s'anomena metamorfosi.
Amfibis
La salamandra és un amfibi amb cua que viu a
llocs humits. Desenvolupa la activitat durant el
crepuscle o a la nit. Durant el dia s’amaga sota
les pedres, troncs o fulles seques.
Les granotes viuen prop de les basses. Gràcies a
les seves potes neden molt ràpid. La reineta és
molt petita.
Els gripaus tenen la pell plena de berrugues i
viuen a terra, els seus dits punxeguts els permet
excavar amb facilitat.
El tritó és un amfibi, també amb cua, que viu en
estanys, pantans i petits llacs de muntanya.
Desenvolupament de la granota
Dels ous de les granotes neixen els capgrossos,
que semblen peixos perquè no tenen potes i
respiren per brànquies. Més tard, el cos dels
capgrossos experimenta una sèrie de canvis a
través dels quals es converteixen en granotes.
El cos per dins
Els amfibis tenen un crani pla i un esquelet sovint
reduït, la majoria d'amfibis manquen
de costelles autèntiques. Mentre que els anurs
(amfibis sense cua) solen tenir unes vuit
vèrtebres. Els salamàndrids en poden tenir entre
30 i 100. Aquesta diferència també es mostra en
la mida dels animals; algunes espècies de granotes
poden mesurar menys d'un centímetre, mentre
que les salamandres gegants poden acostar-se al
metre i mig.
Que mengen els amfibis
Els amfibis són animals carnívors caçadors, que
vol dir que cacen animals vius per menjar, com
escarabats, papallones, formigues, aranyes,
cargols, bavoses i altres invertebrats, que
s'empassen sencers. La majoria dels amfibis
mengen qualsevol cosa que siguin capaços de
empassar o engolir.
Les granotes s'alimenten principalment
d'insectes, cucs, aranyes i centpeus, encara que
les granotes aquàtiques de vegades mengen altres
granotes, capgrossos, ous i peixos petits. Les
granotes més grans poden menjar animals de la
grandària dels ratolins o les serps aquàtiques.
Com es reprodueixen
La majoria d’amfibis són ovípars que vol dir que
surten dels ous. Els ous els ponen a l`aigua per
que no tenen closca i sino es moririen. Els ous
estan envoltats d’un líquid que és com una
gelatina que els protegeix.
La primera setmana viuen a dins de l’ou. Al cap
de dues setmanes surten de l’ou. Les larves, o
capgrossos, de granotes i gripaus tenen una
aparença completament diferent a la dels seus
pares. La diferència més notables és que els
capgrossos tenen el cap i el cos junts, i després
una llarga cua.
FI
Miquel, Manuel, Joan i Laura

Amfibis 2

  • 1.
    Els Amfibis Els amfibissón vertebrats que viuen a l’aigua dolça. Una part de la seva vida estan dins l'aigua i una altre en terra ferma.
  • 2.
    Característiques dels Amfibis Tenenla pell humida i lliscosa. Si surten fora de l'aigua s'han d'estar en un lloc humit, perquè sinó es moririen. Els amfibis tenen quatre potes, les salamandres o els tritons les fan servir per caminar raptant pel terra. D'altres, com les granotes o els gripaus, tenen les potes posteriors més llargues i fortes que les anteriors per poder saltar. Aquests amfibis no tenen cua. Els amfibis tenen els pulmons per respirar, però també ho poden fer a través de la pell. Es reprodueixen mitjançant ous petits i sense closca, que ponen dintre l'aigua. Les larves són molt diferents dels adults, i abans d'arribar a ser uns individus adults experimenten un seguit de canvis que s'anomena metamorfosi.
  • 3.
    Amfibis La salamandra ésun amfibi amb cua que viu a llocs humits. Desenvolupa la activitat durant el crepuscle o a la nit. Durant el dia s’amaga sota les pedres, troncs o fulles seques.
  • 4.
    Les granotes viuenprop de les basses. Gràcies a les seves potes neden molt ràpid. La reineta és molt petita. Els gripaus tenen la pell plena de berrugues i viuen a terra, els seus dits punxeguts els permet excavar amb facilitat.
  • 5.
    El tritó ésun amfibi, també amb cua, que viu en estanys, pantans i petits llacs de muntanya.
  • 6.
    Desenvolupament de lagranota Dels ous de les granotes neixen els capgrossos, que semblen peixos perquè no tenen potes i respiren per brànquies. Més tard, el cos dels capgrossos experimenta una sèrie de canvis a través dels quals es converteixen en granotes.
  • 7.
    El cos perdins Els amfibis tenen un crani pla i un esquelet sovint reduït, la majoria d'amfibis manquen de costelles autèntiques. Mentre que els anurs (amfibis sense cua) solen tenir unes vuit vèrtebres. Els salamàndrids en poden tenir entre 30 i 100. Aquesta diferència també es mostra en la mida dels animals; algunes espècies de granotes poden mesurar menys d'un centímetre, mentre que les salamandres gegants poden acostar-se al metre i mig.
  • 8.
    Que mengen elsamfibis Els amfibis són animals carnívors caçadors, que vol dir que cacen animals vius per menjar, com escarabats, papallones, formigues, aranyes, cargols, bavoses i altres invertebrats, que s'empassen sencers. La majoria dels amfibis mengen qualsevol cosa que siguin capaços de empassar o engolir. Les granotes s'alimenten principalment d'insectes, cucs, aranyes i centpeus, encara que les granotes aquàtiques de vegades mengen altres granotes, capgrossos, ous i peixos petits. Les granotes més grans poden menjar animals de la grandària dels ratolins o les serps aquàtiques.
  • 9.
    Com es reprodueixen Lamajoria d’amfibis són ovípars que vol dir que surten dels ous. Els ous els ponen a l`aigua per que no tenen closca i sino es moririen. Els ous estan envoltats d’un líquid que és com una gelatina que els protegeix. La primera setmana viuen a dins de l’ou. Al cap de dues setmanes surten de l’ou. Les larves, o capgrossos, de granotes i gripaus tenen una aparença completament diferent a la dels seus pares. La diferència més notables és que els
  • 10.
    capgrossos tenen elcap i el cos junts, i després una llarga cua.
  • 11.