SlideShare a Scribd company logo
1 of 16
EL COMERÇ JUST




                 COM É OSCAR ROM RO
                    IT          E
EL MERCAT
 Què entenem per mercat?
  • INTERCANVI: El mercart és aquell lloc on
    s’intercanvien béns i serveis a canvi d’uns diners.

 • DIFERENTS ESCALES: Aquests intercanvis es realitzen a nivell
   local, nacional i internacional. Existeix un mercat mundial.


  • DIFERENT CIRCUITS:En els mercats hi ha una
    intensa activitat on les mercaderies passen per diferents
    circuits, més o menys complicats
  • MOLTA VARIETAT DE PRODUCTES: d’aquesta forma
    funciona la nostra economia de mercat, posant a la nostra
    disposició tota classe de productes.

  • PERÒ ES UN MERCAT JUST?
El mercat perfecte: Adam Smith
     • El mercat s’autorregula, sempre arriba a un preu
       d’equilibri.
     • Primer supòsit: molts venedors oferint el mateix
          Per a vendre més que els altres: baixaran preus.
          Tots baixen els preus
          Molts es retiren, no guanyen diners!
          Els preus tornen a pujar: PREU EQUILIBRI
     • Segon supòsit: pocs venedors oferint el producte
          Preu alt: només jo ho venc
          Altres ho voldran vendre: jo també vull guanyar
          Augmenta l’oferta: comença la competència
          Baixen els preus: PREU EQUILIBRI
El mercat imperfecte: la realitat
     • MANCA D’INFORMACIO. Quan anem a comprar no
       disposem de tota la informació de tots els venedors
                       nosaltres
       possibles i els preus que ofereixen.
     • ENS DEIXEM INFLUIR. Ens deixem influir per eficaces
       campanyes de publicitat, sense valorar altres alternatives.
     • ELS VENEDORS NO DISPOSEN D’INFORMACIO.
       Tampoc els venedors disposen de tota la informació sobre
                Els més febles
       què volen en cada moment els consumidors. Sobretot els
       venedors petits.
     • HI HA PARTICIPANTS QUE JUGUEM AMB
       VENTATJA. Existeixen moltes irregularitats, participants
                 multinacionals
       que juguen amb “ventatja” respecte els altres. Com?
       Acaparant la venta d’un determinat producte imposant
       d’aquesta manera les seves condicions (sobretot amb el
       preu)
LES MULTINACIONALS

   • GRANS EMPRESES. Tenen molts recursos
   • OBJECTIU: CREIXER. Sempre més que l’any anterior,
     avançar-se als seus competidors i obtenir beneficis.
   • TECNOLOGIA. Utilitzen tecnologia punta.
   • EXPLOTACIO. Explotació del recuros naturals sense cap
     control i de la mà d’obra.
   • MOBILITAT. Economia global.

     – Les petites empreses compren a una ciutat i venen a
       una altra, les multinacionals, compren a un país i el
       venen a un altre).
   • PODER DE NEGOCIACIO.
ELS MES FEBLES: el tercer món
    • Depenen de la venta dels productes que la seva terra els
      procura: matèries primes (cafè, blat de moro, sucre, tè)
    • No disposen de tecnologia , ni ajuds al desenvolupament
    • Ignorats pels seus governs
    • Els costos de producció són elevats
    • El preu de venta no el determinen ells, sinó el mercat
      “global”.
    • Preus molt baixos

       – Sobreproducció

       – Pressió de les multinacionals

       – Procés de liberalització de les seves economies.
         Augmenta la competència en el seu mercar interior
NOSALTRES: els consumidors
    • Incrèduls

      – Ens deixem convèncer fàcilment
    • Vivim d’espatlles a la pobresa

      – Ens autoconvencem que no es tracta del nostre
        problema.

      – Ho veiem molt lluny
EL COMERÇ JUST: una esperança
    • El comerç just lluita per a que les regles del joc siguin
      justes i que es permeti jugar a tothom en igualtat de
      condicions.
    • Si tots partissin de la mateixa sortida i tinguessin les
      mateixes oportunitats, el joc seria just
EL COMERÇ JUST: una esperança
    • L’any 1964, la Conferència de les Nacions Unides sobre el
      Comerç i Desenvolupament va realitzar una reunió sota el
      tema “comerç, no ajuda”
    • Es varen proposar noves relacions comercials entre els
      països del primer i tercer món.
    • El moviment del Comerç Just va ser el resultat d’aquesta
      reunió i va néixer per promoure relacions comercials entre
      els rics i els més pobres.
    • Però les resolucions no van ser aprovades, van ser vetades
      pels 8 països més rics del món.
EL COMERÇ JUST: una realitat
    • L’any 1969, es va obrir la Primera tenda de Comerç Just a
      Holanda.
    • Quatre anys més tard, Europa importava el primer cafè de
      preu just procedent de diverses cooperatives
      guatemalteques.
Diferents productes de Comerç Just

 La xocolata

 Sucre

 Anacardos

 Artesania

 Roba

 Cafè

 etc..
Diferents productes de Comerç Just:
EL CAFE

                                Aquest és el cafè, un cop madur.

                                S’empren mètodes naturals i no
                                 s’empren pesticides

                                El cafè quan està vermell com ara
                                 ja es pot tallar.

                                Després de la recol.lecció se li trau
                                 al café una primera closca i després
                                 una segona (el trillat), després es
                                 torra i queda el color negrós del
                                 gra de café que coneixem
Diferents productes de Comerç Just:
EL CAFE

 Els treballadors de la
  cooperativa “tallen” el
  gra vermell, el
  recol.lecten.
 Les dones i homes estan
  en igualtat de condicions
  (igual treball-igual sou)
 No treballen nens.
EL CAFÉ


 Qui hi ha darrera?
                          BONKA, BRASILIA,
   • NESTLE
                           ESTRELLA

   • KRAFT GENERAL        SAIMAZA
     FOODS
                nosaltres
                          MARCILLA, SOLEY
   • SARA LEE
http://www.tinet.org/~cortgn/indexesp.htm
tarragona@sjtar.org
Bibliografia

La llei del més fort
       Alberto D.Prieto. Intermon Oxfam
El mercado y la globalización
       José Luis Sampedro. Destino

More Related Content

Similar to Elcomerçjust

Similar to Elcomerçjust (10)

Les activitats comercials i els fluxos d'intercanvi
Les activitats comercials i els fluxos d'intercanviLes activitats comercials i els fluxos d'intercanvi
Les activitats comercials i els fluxos d'intercanvi
 
Conseqglobal
ConseqglobalConseqglobal
Conseqglobal
 
Debatdevicaprabo
DebatdevicapraboDebatdevicaprabo
Debatdevicaprabo
 
NOELIA LEÓN INTERMÓN OXFAM
NOELIA LEÓN INTERMÓN OXFAMNOELIA LEÓN INTERMÓN OXFAM
NOELIA LEÓN INTERMÓN OXFAM
 
Sistemes econòmics. Naomi Melo i Àlex Jambrina
Sistemes econòmics. Naomi Melo i Àlex JambrinaSistemes econòmics. Naomi Melo i Àlex Jambrina
Sistemes econòmics. Naomi Melo i Àlex Jambrina
 
Activitats educatives a l`Aula - Consum responsable (2n cicle ESO)
Activitats educatives a l`Aula - Consum responsable (2n cicle ESO)Activitats educatives a l`Aula - Consum responsable (2n cicle ESO)
Activitats educatives a l`Aula - Consum responsable (2n cicle ESO)
 
Tema 3
Tema 3Tema 3
Tema 3
 
Ppt vols consumir una mica de temps
Ppt vols consumir una mica de tempsPpt vols consumir una mica de temps
Ppt vols consumir una mica de temps
 
Presentació de la plataforma de venda a la Xina
Presentació de la plataforma de venda a la XinaPresentació de la plataforma de venda a la Xina
Presentació de la plataforma de venda a la Xina
 
El mercat laura i tània
El mercat laura i tàniaEl mercat laura i tània
El mercat laura i tània
 

Elcomerçjust

  • 1. EL COMERÇ JUST COM É OSCAR ROM RO IT E
  • 2. EL MERCAT  Què entenem per mercat? • INTERCANVI: El mercart és aquell lloc on s’intercanvien béns i serveis a canvi d’uns diners. • DIFERENTS ESCALES: Aquests intercanvis es realitzen a nivell local, nacional i internacional. Existeix un mercat mundial. • DIFERENT CIRCUITS:En els mercats hi ha una intensa activitat on les mercaderies passen per diferents circuits, més o menys complicats • MOLTA VARIETAT DE PRODUCTES: d’aquesta forma funciona la nostra economia de mercat, posant a la nostra disposició tota classe de productes. • PERÒ ES UN MERCAT JUST?
  • 3. El mercat perfecte: Adam Smith • El mercat s’autorregula, sempre arriba a un preu d’equilibri. • Primer supòsit: molts venedors oferint el mateix Per a vendre més que els altres: baixaran preus. Tots baixen els preus Molts es retiren, no guanyen diners! Els preus tornen a pujar: PREU EQUILIBRI • Segon supòsit: pocs venedors oferint el producte Preu alt: només jo ho venc Altres ho voldran vendre: jo també vull guanyar Augmenta l’oferta: comença la competència Baixen els preus: PREU EQUILIBRI
  • 4. El mercat imperfecte: la realitat • MANCA D’INFORMACIO. Quan anem a comprar no disposem de tota la informació de tots els venedors nosaltres possibles i els preus que ofereixen. • ENS DEIXEM INFLUIR. Ens deixem influir per eficaces campanyes de publicitat, sense valorar altres alternatives. • ELS VENEDORS NO DISPOSEN D’INFORMACIO. Tampoc els venedors disposen de tota la informació sobre Els més febles què volen en cada moment els consumidors. Sobretot els venedors petits. • HI HA PARTICIPANTS QUE JUGUEM AMB VENTATJA. Existeixen moltes irregularitats, participants multinacionals que juguen amb “ventatja” respecte els altres. Com? Acaparant la venta d’un determinat producte imposant d’aquesta manera les seves condicions (sobretot amb el preu)
  • 5. LES MULTINACIONALS • GRANS EMPRESES. Tenen molts recursos • OBJECTIU: CREIXER. Sempre més que l’any anterior, avançar-se als seus competidors i obtenir beneficis. • TECNOLOGIA. Utilitzen tecnologia punta. • EXPLOTACIO. Explotació del recuros naturals sense cap control i de la mà d’obra. • MOBILITAT. Economia global. – Les petites empreses compren a una ciutat i venen a una altra, les multinacionals, compren a un país i el venen a un altre). • PODER DE NEGOCIACIO.
  • 6. ELS MES FEBLES: el tercer món • Depenen de la venta dels productes que la seva terra els procura: matèries primes (cafè, blat de moro, sucre, tè) • No disposen de tecnologia , ni ajuds al desenvolupament • Ignorats pels seus governs • Els costos de producció són elevats • El preu de venta no el determinen ells, sinó el mercat “global”. • Preus molt baixos – Sobreproducció – Pressió de les multinacionals – Procés de liberalització de les seves economies. Augmenta la competència en el seu mercar interior
  • 7. NOSALTRES: els consumidors • Incrèduls – Ens deixem convèncer fàcilment • Vivim d’espatlles a la pobresa – Ens autoconvencem que no es tracta del nostre problema. – Ho veiem molt lluny
  • 8. EL COMERÇ JUST: una esperança • El comerç just lluita per a que les regles del joc siguin justes i que es permeti jugar a tothom en igualtat de condicions. • Si tots partissin de la mateixa sortida i tinguessin les mateixes oportunitats, el joc seria just
  • 9. EL COMERÇ JUST: una esperança • L’any 1964, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Comerç i Desenvolupament va realitzar una reunió sota el tema “comerç, no ajuda” • Es varen proposar noves relacions comercials entre els països del primer i tercer món. • El moviment del Comerç Just va ser el resultat d’aquesta reunió i va néixer per promoure relacions comercials entre els rics i els més pobres. • Però les resolucions no van ser aprovades, van ser vetades pels 8 països més rics del món.
  • 10. EL COMERÇ JUST: una realitat • L’any 1969, es va obrir la Primera tenda de Comerç Just a Holanda. • Quatre anys més tard, Europa importava el primer cafè de preu just procedent de diverses cooperatives guatemalteques.
  • 11. Diferents productes de Comerç Just  La xocolata  Sucre  Anacardos  Artesania  Roba  Cafè  etc..
  • 12. Diferents productes de Comerç Just: EL CAFE  Aquest és el cafè, un cop madur.  S’empren mètodes naturals i no s’empren pesticides  El cafè quan està vermell com ara ja es pot tallar.  Després de la recol.lecció se li trau al café una primera closca i després una segona (el trillat), després es torra i queda el color negrós del gra de café que coneixem
  • 13. Diferents productes de Comerç Just: EL CAFE  Els treballadors de la cooperativa “tallen” el gra vermell, el recol.lecten.  Les dones i homes estan en igualtat de condicions (igual treball-igual sou)  No treballen nens.
  • 14. EL CAFÉ  Qui hi ha darrera?  BONKA, BRASILIA, • NESTLE ESTRELLA • KRAFT GENERAL  SAIMAZA FOODS nosaltres  MARCILLA, SOLEY • SARA LEE
  • 16. Bibliografia La llei del més fort Alberto D.Prieto. Intermon Oxfam El mercado y la globalización José Luis Sampedro. Destino

Editor's Notes

  1. Un exemple es Samsung. Tanca al Vallès i al Regne Unit. Però en saber-se la notícia el seu valor a Bolsa va pujar més d’un 1%, i va anunciar que havia crecut més d’un 20% respecte l’any anterior
  2. Mèxic és un dels més grans productors de blat de moro del món, però aquest sector ha entrat en una gran crisi. Per a saber la raó en s hem de remontar al 1994, quan Mexic va liberalitzar el comerç amb els EEUU. Wal Mart, una de les cadenes minoristes del EEUU va entrar en el mercat mexicà. Els seus preus són realment competitius. Ara en el mercat mexic podem trobar blat de moro EEUU molt més barat que el propi mexicà el que ha confuit a que moltes de les plantacions s’hagin abandonat o estan desateses ja que no són rentables.
  3. Hi ha un problema a l’hora explicar que els països rics s’estan apropiant dels recursos dels pobres. Pot ser és per la difucultat d’entendre que esl pobres tinguin riqueses per agafar. Quan parlem de països pobres, la imatge que ens ve al cap moltes vegades és únicament la de la fam i els ventres inflats; no veiem els treballadors explotats, ni els agricultors teballant de sol a sol a canvi de garirebé res. Es més fàcil creure que els pobres no tenen res. Posem cara i ulls al problema, posem un nom, una imatge, una realitat.