2. EL MERCAT
Què entenem per mercat?
• INTERCANVI: El mercart és aquell lloc on
s’intercanvien béns i serveis a canvi d’uns diners.
• DIFERENTS ESCALES: Aquests intercanvis es realitzen a nivell
local, nacional i internacional. Existeix un mercat mundial.
• DIFERENT CIRCUITS:En els mercats hi ha una
intensa activitat on les mercaderies passen per diferents
circuits, més o menys complicats
• MOLTA VARIETAT DE PRODUCTES: d’aquesta forma
funciona la nostra economia de mercat, posant a la nostra
disposició tota classe de productes.
• PERÒ ES UN MERCAT JUST?
3. El mercat perfecte: Adam Smith
• El mercat s’autorregula, sempre arriba a un preu
d’equilibri.
• Primer supòsit: molts venedors oferint el mateix
Per a vendre més que els altres: baixaran preus.
Tots baixen els preus
Molts es retiren, no guanyen diners!
Els preus tornen a pujar: PREU EQUILIBRI
• Segon supòsit: pocs venedors oferint el producte
Preu alt: només jo ho venc
Altres ho voldran vendre: jo també vull guanyar
Augmenta l’oferta: comença la competència
Baixen els preus: PREU EQUILIBRI
4. El mercat imperfecte: la realitat
• MANCA D’INFORMACIO. Quan anem a comprar no
disposem de tota la informació de tots els venedors
nosaltres
possibles i els preus que ofereixen.
• ENS DEIXEM INFLUIR. Ens deixem influir per eficaces
campanyes de publicitat, sense valorar altres alternatives.
• ELS VENEDORS NO DISPOSEN D’INFORMACIO.
Tampoc els venedors disposen de tota la informació sobre
Els més febles
què volen en cada moment els consumidors. Sobretot els
venedors petits.
• HI HA PARTICIPANTS QUE JUGUEM AMB
VENTATJA. Existeixen moltes irregularitats, participants
multinacionals
que juguen amb “ventatja” respecte els altres. Com?
Acaparant la venta d’un determinat producte imposant
d’aquesta manera les seves condicions (sobretot amb el
preu)
5. LES MULTINACIONALS
• GRANS EMPRESES. Tenen molts recursos
• OBJECTIU: CREIXER. Sempre més que l’any anterior,
avançar-se als seus competidors i obtenir beneficis.
• TECNOLOGIA. Utilitzen tecnologia punta.
• EXPLOTACIO. Explotació del recuros naturals sense cap
control i de la mà d’obra.
• MOBILITAT. Economia global.
– Les petites empreses compren a una ciutat i venen a
una altra, les multinacionals, compren a un país i el
venen a un altre).
• PODER DE NEGOCIACIO.
6. ELS MES FEBLES: el tercer món
• Depenen de la venta dels productes que la seva terra els
procura: matèries primes (cafè, blat de moro, sucre, tè)
• No disposen de tecnologia , ni ajuds al desenvolupament
• Ignorats pels seus governs
• Els costos de producció són elevats
• El preu de venta no el determinen ells, sinó el mercat
“global”.
• Preus molt baixos
– Sobreproducció
– Pressió de les multinacionals
– Procés de liberalització de les seves economies.
Augmenta la competència en el seu mercar interior
7. NOSALTRES: els consumidors
• Incrèduls
– Ens deixem convèncer fàcilment
• Vivim d’espatlles a la pobresa
– Ens autoconvencem que no es tracta del nostre
problema.
– Ho veiem molt lluny
8. EL COMERÇ JUST: una esperança
• El comerç just lluita per a que les regles del joc siguin
justes i que es permeti jugar a tothom en igualtat de
condicions.
• Si tots partissin de la mateixa sortida i tinguessin les
mateixes oportunitats, el joc seria just
9. EL COMERÇ JUST: una esperança
• L’any 1964, la Conferència de les Nacions Unides sobre el
Comerç i Desenvolupament va realitzar una reunió sota el
tema “comerç, no ajuda”
• Es varen proposar noves relacions comercials entre els
països del primer i tercer món.
• El moviment del Comerç Just va ser el resultat d’aquesta
reunió i va néixer per promoure relacions comercials entre
els rics i els més pobres.
• Però les resolucions no van ser aprovades, van ser vetades
pels 8 països més rics del món.
10. EL COMERÇ JUST: una realitat
• L’any 1969, es va obrir la Primera tenda de Comerç Just a
Holanda.
• Quatre anys més tard, Europa importava el primer cafè de
preu just procedent de diverses cooperatives
guatemalteques.
11. Diferents productes de Comerç Just
La xocolata
Sucre
Anacardos
Artesania
Roba
Cafè
etc..
12. Diferents productes de Comerç Just:
EL CAFE
Aquest és el cafè, un cop madur.
S’empren mètodes naturals i no
s’empren pesticides
El cafè quan està vermell com ara
ja es pot tallar.
Després de la recol.lecció se li trau
al café una primera closca i després
una segona (el trillat), després es
torra i queda el color negrós del
gra de café que coneixem
13. Diferents productes de Comerç Just:
EL CAFE
Els treballadors de la
cooperativa “tallen” el
gra vermell, el
recol.lecten.
Les dones i homes estan
en igualtat de condicions
(igual treball-igual sou)
No treballen nens.
14. EL CAFÉ
Qui hi ha darrera?
BONKA, BRASILIA,
• NESTLE
ESTRELLA
• KRAFT GENERAL SAIMAZA
FOODS
nosaltres
MARCILLA, SOLEY
• SARA LEE
16. Bibliografia
La llei del més fort
Alberto D.Prieto. Intermon Oxfam
El mercado y la globalización
José Luis Sampedro. Destino
Editor's Notes
Un exemple es Samsung. Tanca al Vallès i al Regne Unit. Però en saber-se la notícia el seu valor a Bolsa va pujar més d’un 1%, i va anunciar que havia crecut més d’un 20% respecte l’any anterior
Mèxic és un dels més grans productors de blat de moro del món, però aquest sector ha entrat en una gran crisi. Per a saber la raó en s hem de remontar al 1994, quan Mexic va liberalitzar el comerç amb els EEUU. Wal Mart, una de les cadenes minoristes del EEUU va entrar en el mercat mexicà. Els seus preus són realment competitius. Ara en el mercat mexic podem trobar blat de moro EEUU molt més barat que el propi mexicà el que ha confuit a que moltes de les plantacions s’hagin abandonat o estan desateses ja que no són rentables.
Hi ha un problema a l’hora explicar que els països rics s’estan apropiant dels recursos dels pobres. Pot ser és per la difucultat d’entendre que esl pobres tinguin riqueses per agafar. Quan parlem de països pobres, la imatge que ens ve al cap moltes vegades és únicament la de la fam i els ventres inflats; no veiem els treballadors explotats, ni els agricultors teballant de sol a sol a canvi de garirebé res. Es més fàcil creure que els pobres no tenen res. Posem cara i ulls al problema, posem un nom, una imatge, una realitat.