1. Glossari
Adjuntem un vocabulari per trobar les paraules que
potser no tenim per al dia a dia i així fer el text més
planer. Adreçat sobretot als més joves, la intenció és
que faciliti la comprensió de la lectura i enriqueixi la
parla.
Obriülls: Planta herbàcia de la família de les compostes, de
capítols de flors purpúries, fortament espinosos, que es
fa en camins calcigats, ermots i sestadors de bestiar.
Abriven: Del verb abrivar: Llançar impetuosament (una
persona o un animal) contra alguna cosa.
Adita: Adí. Ufania, substància, bon aire.
Agaliu: Esperança, confiança de poder satisfer un desig.
Agemolida: Del verb agemolir: Abaixar el cos, ajupir-se, es-
pecialment en actitud de submissió.
Agram: Herba de la família de les gramínies, amb llargs
estolons, beines foliars piloses i de dos a set espigues
reunides al capdamunt de la tija fent una inflorescència
digitada, molt comuna en camps i terrenys abandonats,
preferentment humits, que forma part de les gespes dels
jardins.
Alarbs: Àrab. Ésser un alarb. Ésser inculte, salvatjot, ferest.
Aldufer: Persona que toca l’alduf: instrument de percussió
d’origen àrab, de forma quadrada i pell muntada en un
marc interior.
Alifara: Berenada, especialment la servida a l’era el darrer
dia de batre, en què prenen part tots els batedors.
Alosa: Ocell de la família dels alàudids, d’uns 18 centímetres
de llargada, de plomatge terrós, de costums sedentaris,
abundant en conreus i rostolls.
Alterós: Altiu.
475
001-El trobador III.indd 475 05/09/12 11:25

2. Amictus: Túnica romana.
Areny: Sorral.
Arquimesa: Moble format d’una arquilla i d’una taula que li
fa de suport.
Baldana: Falda d’una muntanya.
Balquena: Gran quantitat.
Bogal: De caràcter obert, generós.
Bordell: Prostíbul.
Bordó: Bastó alt del qual se servien els pelegrins en llurs vi-
atges a peu.
Brandó: Torxa.
Brolla: Bosquina formada per arbustos i rebrots d’arbre.
Bruelar: Bramular.
Brument: Quan el vent fa una remor sorda.
Cataus: Lloc on sol fer cap, recollir-se o amagar-se algú.
Cirineu: Persona que n’ajuda una altra, especialment en un
treball feixuc.
Cloquer: Campanar.
Colrada: morena.
Cana: Mida pròpia de Catalunya, les illes Balears i la Catalu-
nya del Nord, que equival a 8 pams.
Condreta: Sense cap defecte físic.
Cota: inclinada avall, cap a terra.
Dardant: que fereix amb un dard.
Dosser: Ornament, generalment de forma rectangular, que
es col·loca formant sostre sobre els trons, sobre els llits de
gran luxe, etc.
Eixamorar: Eixugar, llevar la humitat (d’una cosa).
Enllanet: No gaire enllà.
Entotsolar-se: Fugir del tracte o companyia de la gent.
Escambell: Seient petit sense braços ni respatller.
Escarpellar: Treballar (un objecte) per mitjà de l’escarpell.
Esclavina: capeta de pelegrí.
Esplet: Abundor, plenitud.
476
001-El trobador III.indd 476 05/09/12 11:25

3. Esportellar: Obrir portell (en un mur, una muntanya, etc.).
Espoltrir: Escampar polsim damunt d’una cosa.
Faisó: Acte de fer una cosa tot donant-li certa forma.
Faldistori: Seient pontifical, baix i sense respatller, en forma
de tisores, plegable i fàcilment transportable.
Fanalera: Suport d’un fanal de reglament d’una nau.
Fetillera: Persona que fetilla. Pràctica supersticiosa a la qual
s’atribueixen virtuts màgiques.
Filoja: Llançadora petita, sense bitlla, amb un forat a cada
cap, emprada per a fer a mà i amb un sol fil els treballs de
malla.
Freu: Estret.
Fus: Barreta rodona de fusta que va aprimant-se des del mig
cap als dos extrems i serveix, en la filatura a mà, per a
torçar el fil i enrotllar-lo a mesura que es forma.
Gai: Alegre.
Galania: Gràcia, gentilesa, especialment en el dir.
Galivança: Esperança enganyosa.
Gambeto: Capot que arriba fins a mitja cama, sense valona i
amb mànigues reals o simulades.
Gargolls: Planta pomàcia de l’espècie Crataeus oxyacantha.
Get: Git. Tret, acte de llençar.
Gipó: Peça de vestir que cobreix el tronc des dels muscles
fins a la cintura, cenyida i ajustada al cos, amb mànigues.
Gleva: Pa de terra cohesionat per les arrels de les herbes,
que s’aixeca llaurant, cavant, etc.
Glatir: Bategar fort el cor.
Grella: Brot que surt a la soca d’un arbre o a la base d’un
arbust.
Griva: Ocell de la família dels muscicàpids, de plomatge bru
al mantell i al carpó i amb el pit ple de taques fosques
sobre un fons clar, d’uns 30 centímetres de llarg.
Isarda: Escabrosa, salvatge.
Letícia: Alegria.
477
001-El trobador III.indd 477 05/09/12 11:25

4. Llostre: Crepuscle.
Maimó: Que fa les coses amb gran lentitud, ronsejant.
Maltempsada: Desfet de mal temps.
Malvestat: Maldat.
Mestall: Mescla de blat i sègol o ordi.
Mirambell: Planta anual de la família de les quenopodiàcies,
molt ramosa, de branques llargues i primes, fulles linears
o lanceolades, verdes o grisenques, finalment purpúries
en les races de conreu, flors verdoses molt poc vistoses i
fruit en aqueni.
Occir: Matar.
Ombrives: Ombrívoles.
Paüra: Gran por.
Perdigana: Perdiganya. Perdiu jove.
Quera: Corc.
Randa: Punta feta de fil gruixut.
Reblert: Ple, atapeït.
Reintellar : Produir lluïssors.
Relleix: Replà al mig d’un cingle, un penya-segat, un mur,
etc.
Riell: Barra petita de metall fos no treballat, especialment
d’un metall preciós.
Rost: Que fa pendent.
Rou: Rosada.
Rupit: Pit-roig.
Sedassera: Persona que fa o ven sedassos.
Sallent: Salt d’aigua.
Sentor: Olor.
Serení: Serena.
Soli: Tron.
Sollevar: Alçar quelcom separant-ho d’allò que ho suporta
Torb: Vent impetuós propi de la regió pirinenca, que aixeca
i arremolina la neu, de manera que la visibilitat minva
sensiblement.
478
001-El trobador III.indd 478 05/09/12 11:25

5. Torrenteres i barders: Torrents i bardisses.
Tost: Aviat.
Veire: Got.
Venust: D’una gran bellesa.
Vincladís: Que es vincla fàcilment.
Vogar: Brandar (les campanes).
Xalesta: Alegre, divertida.
Xamosia: De xamós: atractiu per les seves gràcies.
479
001-El trobador III.indd 479 05/09/12 11:25