Llibre Blanc: Barcelona, Capital d'un Nou Estat

Llibre blanc
Barcelona,
capital
d’un nou
estat

Edita
Ajuntament de Barcelona
Consell d’Edicions i Publicacions
de l’Ajuntament de Barcelona
Jaume Ciurana i Llevadot
Marc Puig i Guàrdia
Jordi Martí i Galbis
Jordi Joly i Lena
Vicent Guallart i Furió
Àngels Miret i Serra
Marta Clari i Padrós
Miquel Guiot i Rocamora
Albert Ortas Serrano
Josep Lluís Alay i Rodríguez
José Pérez i Freijo
Pilar Roca i Viola
Direcció
Director editorial
José Pérez Freijo
Coordinació
Oriol Guiu
Francesc Soto
Producció
Maribel Baños
Correcció
Carme Breco
Joan Ferrarons
Francesc Soto
Linkgua
Tau Traduccions
L’Apòstrof, SCCL
Disseny gràfic
Carlos Ortega i Jaume Palau
Edició i producció
Imatge i Serveis Editorials
www.bcn.cat/barcelonallibres
L’Ajuntament de Barcelona no es fa responsable
de les informacions i opinions manifestades
pels autors dels textos i il·lustracions.

Sumari Presentació
Xavier Trias
Alcalde de Barcelona
13
Introducció
Moltes respostes
a una pregunta
15
Estat de la ciutat
Gabinet Tècnic
de Programació.
18
Governança
Josep Vicent Boira
Barcelona: espais i política
al segle xxi. El repte de la
reterritorialització d’una capital
286
Núria Bosch i Marta Espasa
Grau de descentralització i
organització territorial d’una
Catalunya independent.
El paper de la ciutat de
Barcelona
60
Francesc Canosa Farran
Barcelunyes: la relació
Barcelona-Catalunya
70
Àngel Castiñeira
La capitalitat de Barcelona:
els valors
78
Joan Costa i Font
Barcelona: la capital europea
d’un estat propi
84
Joan B. Culla i Clarà
Després de suplir un estat,
encapçalar-lo
90
Joan Delort
De la seguretat pública
a la seguretat de l’estat:
un nou model
92
Alfons Durán-Pich
Recuperar la capitalitat
100
Martí Estruch Axmacher
Barcelona: de capital europea
a capital de país
102
Ramon Folch
La mitjana gran capital
d’un petit gran territori
108
Ramon Gomis
Barcelona, capital
d’una Catalunya ciutat
110
Marc Guinjoan
Barcelona i la macrocefàlia
urbana: Reptes i amenaces
de la nova capital
112

Una capital amb una
governança del coneixement
al servei del país
124
Alfred Lacasa Tribó
El règim jurídic de la ciutat de
Barcelona en el nou Estat català
134
Fèlix Martí
Diplomàcia culta, extravertida
i lleugera
142
Montserrat Mas Vilella
Barcelona capital d’un nou estat,
líder esportiu
144
Miquel Puig Raposo
Catalunya, capital Manresa
152
Josep Ramoneda
Barcelona, sempre capital
160
Josep Maria Rosanas i Martí
Capitalitat i govern: alguns
condicionants des del punt
de vista organitzatiu
162
Mònica Sabata
Barcelona: futura capital
de la Catalunya estat
170
Antoni Segura i Mas
Barcelona cap i casal
176
Francesc Serés
La Catalunya ciutat i la
Barcelona nació. Notes sobre
interseccions i divergències
culturals
186
Andreu Ulied
L’imperatiu cosmopolita
194
Santiago Vidal Marsal
Barcelona: capital de la justícia
del nou Estat català
822
Enric Vila
Barcelona i la decadència
d’Occident
204
Urbs
Daniel Albalate del Sol
Situació i reptes del transport
ferroviari a la Regió
Metropolitana de Barcelona
214
Germà Bel
Infrastructures i mobilitat
en una capital europea del
segle xxi
222
Martí Boada
Barcelona, capital de Catalunya.
Reflexions a l’entorn de la ciutat,
la biodiversitat, els boscos i la
sostenibilitat
232
Oriol Bohigas
Noves possibilitats per a
Barcelona
284
Josep Vicent Boira
Barcelona: espais i política
al segle xxi. El repte de la
reterritorialització d’una capital
286
Eduard Bru
Barcelona: Passat i futur
dels tres espais de poder
i de representació
294
Adam Casals
Impacte de la capitalitat d’un
nou estat en l’evolució del
mercat immobiliari a la ciutat
de Barcelona i la seva àrea
metropolitana
306
Toni Comín i Oliveras
La representació simbòlica
de la capitalitat en l’era
de la postmodernitat política
316
Xavier Fageda
L’aeroport de Barcelona
en el context de Catalunya
com a estat independent
334
Marta Gonzalez-Aregall
El port de Barcelona:
perspectives i reptes dins una
Catalunya independent
342
Vicente Guallart
Barcelona capital d’un estat
metropolità
350
Joan-Lluís Lluís
Quan Barcelona inquieta
360
Ramon Massaguer i Meléndez
La plataforma econòmica
del Delta del Llobregat. Realitat
i futur. Potencial estratègic
i de capitalitat de Barcelona.
362
Ferran Armengol Ferrer i
Josep Pagès Massó
Barcelona capital metropolitana:
ciutat-regió o ciutat-land
370
Vicent Partal
Barcelona, la capital de la
Catalunya global
380
Isabel Sucunza
Es fa capital caminant
386
Mateu Turró
Els efectes de capitalitat
de Barcelona sobre les
infraestructures i el seu
finançament
394
Antoni Vilanova i Omedas
Barcelona es reconeix a través
de l’urbanisme, l’arquitectura i
el patrimoni
398
Frederic Ximeno
Capital de l’economia verda del
sud d’Europa i la Mediterrània
540
Economia
Daniel Albalate del Sol
Situació i reptes del transport
ferroviari a la Regió
Metropolitana de Barcelona
214
Oriol Amat
La inversió estrangera a
Barcelona
404
Joan Angulo i Arrese
Barcelona, capital referent
de la inversió publicitària
412
Ignasi Armengol Villà
La Barcelona que funciona.
I demà encara més
416
Miquel Barceló Roca
Barcelona, capital de
l’economia del coneixement
422
Germà Bel
Infrastructures i mobilitat
en una capital europea del
segle xxi
222
Núria Bosch i Marta Espasa
Les finances de l’Ajuntament de
Barcelona com a capital d’un
nou Estat
224
Lluís Cabrera i Sánchez
Barcelona, ciutat referència
en cultura i art
430
Adam Casals
Impacte de la capitalitat d’un
nou estat en l’evolució del
mercat immobiliari a la ciutat
de Barcelona i la seva àrea
metropolitana
306
Montserrat Casanovas Ramon
Barcelona, plaça financera
438
Albert Castellanos Maduell
Barcelona, competitivitat i
capitalitat
448
Albert Castellón
Ser capital és capital
456
Antoni Castells
Barcelona
464
Bonaventura Clotet, Manel
Balcells, Antoni Bayés de
Luna, Pere-Joan Cardona,
Manel Esteller i Roger
Paredes
Proposta per a una recerca
d’excel·lència a Catalunya
618
Marcel Coderch i Collell
Barcelona, capital d’un estat
emprenedor i sostenible
466
Xavier Cuadras Morató
Factors de competitivitat
de Barcelona: una visió
comparativa a escala
internacional
468

Francesc Escribano
El sector audiovisual davant
la perspectiva d’un país nou
476
Xavier Fageda
L’aeroport de Barcelona en el
context de Catalunya com a estat
independent
334
Joan Font
Barcelona, capital empresarial
488
Juan Antonio Giner
Barcelona pot i ha de ser una
global multi-media city
654
Pere Ginès, Marta Aymerich,
Antoni Bayés-Genís, Antonio
Dávalos, David Garcia-
Dorado, Josep Maria Grinyó,
Jaume Kulisevsky i Joan
Montaner
La retenció i captació de talent
científic a Catalunya. Reflexions
i propostes per al futur
660
Marta Gonzalez-Aregall
El port de Barcelona:
perspectives i reptes dins una
Catalunya independent
342
Modest Guinjoan
Estimació dels canvis en l’oferta
en una Barcelona capital d’estat
490
Joan Hortalà
La borsa a Barcelona
500
Jordi Joly i Lena
Barcelona, motor de
competitivitat. Gestió i finances
públiques al servei d’un model
de futur
502
Guillem López i Casasnovas
Barcelona al capdavant
512
Gregorio Luri
La meva utopia escolar raonable
774
Ramon Massaguer i Meléndez
La plataforma econòmica del
Delta del Llobregat. Realitat i
futur. Potencial estratègic i de
capitalitat de Barcelona
362
Fabián Mohedano
Barcelona, capital de la reforma
horària
792
Ramon J. Moles Plaza
La intel·ligència econòmica i
competitiva és capital
514
Jordi Nadal
Barcelona, empori mediterrani,
atlàntic, asiàtic (?), successivament
520
Elisenda Paluzie
La globalització, la
independència de Catalunya
i la ciutat de Barcelona
524
Manel Sanromà
i Jordi López Benasat
De BCN.CAT a
BARCELONA.CT:
Les Tecnologies de la Informació
en un nou Estat d’Europa
686
Antoni Trilla
Barcelona, capital sanitària de
Catalunya
820
Antonio Turiel Martínez
Barcelona i el repte de l’energia
530
Mateu Turró
Els efectes de capitalitat
de Barcelona sobre les
infraestructures i el seu
finançament
394
Joan Vallvé i Ribera
Els col·lectius de professionals:
els col·legis professionals.
Representació
538
Frederic Ximeno
Capital de l’economia verda del
sud d’Europa i la Mediterrània
540
Coneixement
Toni Aira Foix
Una nova (i millor) comunicació
institucional per a una Barcelona
capital d’estat
550
Xavier Antich
Barcelona: els dos reptes
de la capitalitat cultural
558
Ignasi Aragay
Pensar i explicar Europa i el
món des de Barcelona
560
Carles Armengol Siscares
compromès amb l’educació
722
Jaume Ayats, Joaquim
Garrigosa i Joan Oller
Barcelona, els reptes d’una
capital de la música
562
Antoni Bassas Onieva
Una capital per a la pròxima
mutació del ‘hipster’
568
Miquel Bassols Puig
Barcelona, una Altra per a ella
mateixa
570
Laura Borràs Castanyer
La Barcelona del futur: capital
literària, capital de cultura
574
Joaquim Borràs Gómez
Barcelona del coneixement
i la cultura. L’Arxiu de la Ciutat,
una peça clau
582
Jordi Cabré
Cultura i identitat a la capital
d’una nació estat
588
Esther Casademont
Barcelona, la capital del talent
598
Jaume Casals
Barcelona i l’avenir de la
universitat
600
Sergi Casanelles Abella
Reptes i oportunitats per al
sector musical en una capital
d’estat d’un món globalitzat
604
Marta Clari
Barcelona, capital cultural
612
Bonaventura Clotet, Manel
Balcells, Antoni Bayés de
Luna, Pere-Joan Cardona,
Manel Esteller i Roger Paredes
Proposta per a una recerca
d’excel·lència a Catalunya
618
Víctor Curto
La publicitat institucional
de Barcelona com a eina i actiu
de país: èxits i reptes
626
Francesc de Dalmases i Thió
Barcelona, una capital
europea de referència per a la
cooperació i l’educació per al
desenvolupament
732
Gabriel Ferraté i Pascual
Barcelona, capital del
coneixement
630
Joan Fontserè i Pujol
L’esport d’alt nivell i els grans
esdeveniments: punta de llança
de Barcelona com a capital de
l’esport
748
Enric Fossas Colet
La universitat més enllà de les
fronteres
632
Patrícia Gabancho
Cultura: l’eclosió del
cosmopolitisme arrelat
638
Miquel Giménez Gómez
La ciutat de les idees
646
Juan Antonio Giner
Barcelona pot i ha de ser una
global multi-media city
654
Montaner
660
Una capital amb una governança
del coneixement al servei del
país
124
Gregorio Luri
774
Isona Passola
Quatre aportacions del món
de la cultura al ‘Llibre blanc’
de Barcelona
668

Eva Peruga Sales
Modernitat és una paraula
femenina
670
Josep A. Planell
Barcelona
672
Damià Pons
Barcelona, impulsora de la
cultura catalana de tot el
territori lingüístic
674
Josep Oriol Pujol i Humet
Educació, el foment del futur i
de les persones
804
Albert Pujol
Barcelona, capital d’un país,
aparador de la literatura
catalana
676
Dídac Ramírez Sarrió
Barcelona sense universitat
682
Martí Sales
Una gran oportunitat
684
Manel Sanromà
i Jordi López Benasat
De BCN.CAT a
BARCELONA.CT:
Les Tecnologies de la Informació
en un nou Estat d’Europa
686
Xavi Sarrià
Barcelona: llengua i cultura en
el context dels Països Catalans
694
Quim Torra
Barcelona, capital de la cultura
i la memòria
696
Francesc Torralba
Capital del pensament i del
diàleg interreligiós
700
Montserrat Vendrell
i Adela Farré
Un país amb el coneixement
com a motor de canvi
706
Vicenç Villatoro
Barcelona: capital de país,
capital de cultura, capital al món
708
Equitat
Francina Alsina i Canudas
i Eulàlia Mas i Conde
El voluntariat a Barcelona
718
Salvador Alsius
Torna la pana?
720
Carles Armengol Siscares
compromès amb l’educació
722
Enric Canet
Què farem per l’equitat?
730
Jaume Casals
Barcelona i l’avenir
de la universitat
600
Francesc de Dalmases i Thió
Barcelona, una capital
europea de referència per a la
cooperació i l’educació per al
desenvolupament
732
Manuel Delgado
Una ciutat d’immigrants.
El paper de les avingudes
migratòries en el passat, el
present i el futur de Barcelona
740
Joan Fontserè
L’esport d’alt nivell i els grans
esdeveniments: punta de llança
de Barcelona com a capital de
l’esport
748
Enric Fossas Colet
La universitat més enllà de les
fronteres
632
Montaner
660
Àngels Guiteras i Mestres
Barcelona i el nou benestar
social
754
Josep Maria Llop
Aposta compromesa al servei
de l’autonomia personal
i de la inclusió
756
Jordi López Camps
Barcelona, capital per a tothom
766
Gregorio Luri
774
Àlex Masllorens
La capital de la igualtat
d’oportunitats
778
Àngel Miret i Serra
Barcelona, capital social
782
Fabián Mohedano
Barcelona, capital de la reforma
horària
792
M. Victòria Molins
La Barcelona capital d’un nou
estat, la qual somio
800
Montserrat Oliveras i Bagués
Barcelona, ciutat orientadora
802
Josep A. Planell
Barcelona
672
Josep Oriol Pujol i Humet
Educació, el foment del futur
i de les persones
804
Lluís Rabell
Una capital mediterrània
816
Dídac Ramírez Sarrió
Barcelona sense universitat
682
Antoni Trilla
Barcelona, capital sanitària
de Catalunya
820
Suso de Toro
Capital d’una ciutadania
somiadora
818
Antonio Turiel Martínez
Barcelona i el repte de l’energia
530
Santiago Vidal Marsal
Barcelona: capital de la justícia
del nou Estat català
822
Il·lustracions
Antoni Arola
486
Toni Batllori
548
Leonard Beard
4
Jordi Calvís Burgués
212
Jaume Capdevila (Kap)
402
Jordi Duró
832
Ferreres
58
Javier Jaén
838
Joan Antoni Poch
314
Javier Royo (Javirroyo)
16
Juanjo Sáez
716
Índex onomàstic
d’autors
835

Presentació
Com a alcalde em plau molt presentar-vos aquesta publicació en forma de Llibre blanc, que
inclou un conjunt d’opinions i propostes per ajudar-nos a reflexionar sobre què pot repre-sentar
per a Barcelona el fet d’esdevenir la capital d’un nou estat.
Barcelona encarna un símbol de catalanitat i de llibertat que la transcendeix. Un símbol de
solidaritat, acolliment, benestar i qualitat de vida que irradia una gran força, més enllà de la
mateixa ciutat i de l’entorn metropolità. La força de Barcelona ha estat sempre determinant —i
continua essent-ho— per vertebrar i definir el futur polític de Catalunya.
En el procés polític en què es troba Catalunya, la seva capital vol contribuir decisivament a fer
realitat les aspiracions legítimes dels catalans i de les catalanes de viure en un futur millor. Com
a metge, sempre he defensat fermament el dret dels pacients a prendre decisions informades.
Com a polític, també ho faig. El dret a decidir va indissolublement vinculat al dret a conèixer,
i per això és indispensable disposar de la màxima informació sobre els possibles escenaris de
futur.
Amb aquesta voluntat de coneixement i prospectiva, vam demanar a persones representa-tives
d’àmbits molt diversos i perspectives molt diferents que ens ajudessin a identificar quins
eren aquests escenaris. La seva participació en aquest llibre contribuirà, sens dubte, al debat i a
la reflexió sobre el procés tan extraordinari que estem vivint. Cadascuna d’elles ens ofereix una
aportació molt personal al voltant d’un tema que ha triat i que defineix els reptes i oportunitats
de futur que s’ofereixen a Barcelona.
Dels seus textos es desprèn que Barcelona és una ciutat admirada i estimada arreu del món.
Una ciutat que és capital de Catalunya i de la catalanitat, capital econòmica del sud d’Europa i
capital europea de la Mediterrània. I una ciutat que es troba a l’avantguarda de les urbs mundials
en termes de cultura, coneixement, creativitat, innovació i benestar.
Des d’aquí vull agrair totes les aportacions i convidar-vos a fer que aquesta reflexió no s’aturi
aquí. Aquest és un llibre obert, que convida a iniciar un diàleg al voltant de molts temes sobre
els quals caldrà parlar. En aquests temps complexos, però també d’il·lusió i d’esperança, aquest
llibre vol ajudar a construir un projecte de futur perquè Catalunya, amb Barcelona al capdavant,
sigui un país més just, més lliure, i on la gent visqui millor.
Xavier Trias
Alcalde de Barcelona

Moltes respostes a una pregunta
Format i classificació dels documents
El Llibre blanc recull les reflexions de tècnics, experts, referents cívics i professionals, als quals
s’ha demanat que analitzin i aportin la seva opinió sobre «què pot representar per a Barcelona el
fet d’esdevenir la capital d’un nou estat» en un aspecte concret que considerin rellevant i del qual
siguin coneixedors i experts.
S’ha proposat a tots els autors encapçalar el seu text amb un títol que ajudi a singularitzar-lo
respecte al tema que tracta.
Els textos llargs també incorporen al començament una «Introducció» breu que presenta al
lector el tema que s’analitza a l’article, i finalitzen amb un apartat de «Conclusions», que sinte-titza
els punts principals o les idees amb més força que l’autor considera rellevants com a resum
dels aspectes tractats al text.
El Llibre blanc inclou un capítol anomenat «Estat de la ciutat», elaborat pel Gabinet d’Estudis
del mateix Ajuntament, en el qual es recull la fitxa tècnica de la ciutat de Barcelona.
El lector disposa d’un «Índex onomàstic d’autors», que recull tots els autors per ordre alfabè-tic
—a partir del primer cognom— amb el títol del seu text.
Per facilitar l’aproximació del lector al contingut del Llibre blanc, també hi ha sis índexs temà-tics
on apareixen els autors i el títol del seu text, el contingut del qual desenvolupa algun aspecte
d’aquests sis conceptes.
El Llibre blanc, a més d’articles, també ha convidat a participar professionals que expressen
les seves opinions per mitjà del dibuix, la imatge o el disseny gràfic.
Hi ha sis índexs temàtics:
• Governança
• Urbs
• Economia
• Coneixement
• Equitat
• Il·lustracions
Òbviament, cada text expressa l’opinió del seu autor i pot o no haver-hi coincidències entre
els respectius punts de vista.
Agraint a tots els autors la seva participació, us convidem a gaudir dels textos amb el desig
que contribueixin a enriquir el debat en el procés extraordinari que vivim, el qual pot fer que
Barcelona esdevingui la capital d’un estat independent.

Estat
de la ciutat
Gabinet Tècnic de Programació
Barcelona és una gran urbs, on tot és molt dimensionat. Per poder posar el focus de manera
encertada sobre cadascun dels temes, ens ha semblat d’utilitat la inclusió en aquest llibre
d’un seguit de dades que puguin facilitar al lector la intel·lecció i quantificació dels principals
aspectes de la vida de la ciutat. Les dades que s’inclouen són les disponibles a l’Ajuntament en el
moment de tancar l’edició del llibre, i corresponen majoritàriament a l’any 2013.
L’any 2013 ha estat un any marcat per una situació de crisi econòmica generalitzada però
que s’ha atenuat a partir del darrer trimestre, cosa que ha fet que les previsions de cara al 2014
siguin més optimistes pel que fa a recuperar taxes de creixement positives. De fet, els principals
indicadors de conjuntura econòmica estan registrant una evolució positiva durant els primers
mesos del 2014.
Per als ciutadans de Barcelona, les principals preocupacions durant el 2013 han estat relacionades
amb l’atur i les condicions econòmiques, però al darrer baròmetre municipal de juny de
2014 un 42 % dels ciutadans pensa que la situació econòmica de la seva família millorarà, enfront
del 38 % del juny de 2013. Tot i aquest context, la satisfacció de viure a Barcelona continua essent
molt positiva, un 7,7 sobre 10 (dues dècimes més que el 2012).
18 LLIBRE BLANC

Població
Barcelona és la capital de Catalunya.
Amb una superfície de 100 km2 i 1,6 milions d’habitants, és una de les ciutats més denses
d’Europa.
Barcelona representa el 0,3 % del territori de Catalunya però concentra el 21 % de la població
catalana.
Any 2013 Població Superfície (km2) Densitat (hab/km2)
Barcelona 1.611.822 102 15.777
AMB 3.228.569 636 5.076
Catalunya 7.553.650 32.108 235
Espanya 47.129.783 505.968 93
Font: INE
Barcelona és el nucli central de la regió metropolitana de Barcelona, una regió entre les deu pri-meres
aglomeracions urbanes europees en termes de població i ocupació.
Segons les xifres oficials publicades per l’INE, la població de Barcelona a data d’1 de gener
de 2013 era de 1,6 milions d’habitants, fet que mostrava una tendència a l’estabilització durant
els últims anys. No obstant això, durant aquest últim decenni, la població ha experimentat un
creixement del 7,7 %, i això ha trencat la tendència històrica anterior de reducció de la població.
Població total: xifres oficials a 1 de gener
2000 2004 2008 2009 2010 2011 2012 2013
% variació
2000-13
% variació
2012-13
1.496.266 1.578.546 1.615.908 1.621.537 1.619.337 1.615.448 1.620.943 1.611.822 7,7 % –0,6 %
Aquest canvi de tendència en el creixement poblacional s’explica fonamentalment per l’augment
significatiu de la immigració, en especial durant els primers anys del període, quan les entrades
van ser molt intenses. La lectura del padró continu a 1 de gener de 2014 dóna un total de 267.578
residents estrangers a la ciutat, que representa un 16,7 % del total de la població, xifra que s’ha
quintuplicat des de l’any 2000. Respecte a l’any anterior, el nombre total d’estrangers ha dismi-nuït
un 4,5 %.
Població estrangera: explotació del padró continu a data 1 de gener
2000* 2004 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
% Var
14/00
% Var
14/13
Població 53.428 202.489 280.817 294.918 284.632 278.320 282.178 280.047 267.578 400,8 % –4,5 %
% s/total 3,5 % 12,8 % 17,3 % 18,1 % 17,6 % 17,3 % 17,4 % 17,4 % 16,7 %
* Per a l’any 2000, dades a 1 de març
BARCELONA, CAPITAL D'UN NOU ESTAT 19

Increment anual de la població estrangera a Barcelona en %
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
-10%
-0,8% -4,5%
1,4%
-3,5% -2,2%
5,0%
12,0%
-3,6%
14,1% 12,6%
24,2%
43,3%
53,8%
38,5%
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
La distribució de la població estrangera no és homogènia a tota la ciutat. Ciutat Vella, l’Eixample,
Sants-Montjuïc i Sant Martí concentren el 60 % del total d’estrangers residents. Amb excepció de
Sant Martí, aquests districtes mantenen percentatges de població estrangera superiors a la mit-jana
de la ciutat, mentre que Sarrià - Sant Gervasi i les Corts mantenen un pes al voltant de l’11 %.
Població estrangera per districtes. Gener de 2014
2014 % s/total estrangers % s/total població
Ciutat Vella 42.492 15,9 %º 42,4 %
Eixample 47.981 17,9 % 18,2 %
Sants-Montjuïc 34.036 12,7 % 18,9 %
Les Corts 8.829 3,3 % 10,9 %
Sarrià - Sant Gervasi 16.180 6,0 % 11,1 %
Gràcia 17.963 6,7 % 15,0 %
Horta-Guinardó 19.929 7,4 % 12,0 %
Nou Barris 24.602 9,2 % 15,0 %
Sant Andreu 16.936 6,3 % 11,6 %
Sant Martí 35.263 13,2 % 15,2 %
No consta 3.367 1,3 %
El creixement demogràfic dels darrers anys ha suposat un rejoveniment de la població de la
ciutat, que ha tingut dues conseqüències destacades: la reducció del pes de la població gran en
termes relatius i l’augment de la població infantil en la franja de 0-14 anys i de la població adulta.
La població de més de 65 anys ha passat del 22,1 % l’any 2000 al 21,1 % el 2013; això no obstant,
en termes absoluts el nombre de persones grans és lleugerament més alt que el 2000.
20 LLIBRE BLANC

Evolució de la població per edats: xifres oficials a 1 de gener
Pes sobre la població
2000 2013 % 2000-13 2000 2013
0-14 170.874 199.278 16,6 % 11,4 % 12,4 %
15-24 181.359 142.025 –21,7 % 12,1 % 8,8 %
25-64 813.296 929.800 14,3 % 54,4 % 57,7 %
65 i més 330.737 340.719 3,0 % 22,1 % 21,1 %
Envelliment i solitud de la gent gran 2000-2013
BCN
Ciutat
Vella
Eixample
Sants-
Montjuïc
Les Corts
Sarrià - Sant
Gervasi
Gràcia
Horta-
Guinardó
Nou
Barris
Sant
Andreu
Sant Martí
2000
Esperança de vida en néixer 79,1 75,7 80,6 78,8 79,9 80,9 79,9 79,4 78,8 80,2 79,1
Índex d’envelliment 176,0 231,3 211,7 171,1 141,2 142,8 207,7 174,9 183,8 152,2 155,4
Índex de sobreenvelliment 46,2 50,4 51,7 44,7 45,1 49,6 50,7 42,6 39,3 43,5 43,2
Índex de solitud + 65 anys 23,8 32,0 26,4 25,2 20,7 22,5 26,2 20,8 20,4 21,7 21,6
2013
Esperança de vida en néixer* 83,3 80,6 83,7 82,8 85,6 84,6 83,9 83,2 82,7 83,7 83,6
Índex d’envelliment 160,3 128,8 190,6 159,7 187,0 127,3 173,3 181,5 170,3 147,7 140,7
Índex de sobreenvelliment 54,8 57,6 57,1 55,0 50,5 54,9 55,5 54,2 54,9 52,6 54,1
Índex d’envelliment = (Població de 65 i més anys / població de 0-15 anys) x 100
Índex de sobreenvelliment = (Població de 75 i més anys / població de 65 i més anys) x 100
Índex de solitud 65 i més anys = (Població de 65 i més anys que viu sola / població total de 65 i més anys) x 100
Índex de solitud 75 i més anys = (Població de 75 i més anys que viu sola / població total de 75 i més anys) x 100
* Última dada disponible 2011
L’esperança de vida ha passat de 79,1 l’any 2000 a 83,3 anys el 2011, i també per l’augment dels
índex de solitud.
Activitat econòmica. Economia diversificada
Barcelona genera el 30 % del PIB de Catalunya i ocupa el 34 % dels treballadors.
El PIB de la ciutat és un 39 % superior a la mitjana de Catalunya, mentre que en termes de
renda per capita és un 14 % superior.

Barcelona Catalunya %BCN/CAT
PIB (milions ¤) 61.915 205.315 30
PIB per capita 38.500 27.700 139
Renda (milions ¤) 31.038 125.141 25
Renda per càpìta 19.300 16.900 114
Renda = renda familiar bruta disponible. Dades de 2010
Ocupats* 970.021 2.862.396 34 %
* treballadors afiliats a la Seguretat Social Font: INSS. Desembre 2013
Com altres grans nuclis urbans, la ciutat central manté una elevada especialització en el sector
serveis, que representa el 88 % dels ocupats. La indústria suposa el 8 % de l’ocupació mentre que
la construcció el 3 %. La resta de l’àmbit metropolità ha anat evolucionant cap a una major terci-arització
de l’economia al llarg de la darrera dècada tot i que manté un pes del sector industrial
més elevat.
100%
80%
60%
40%
20%
100%
80%
60%
BCN AMB AMB-BCN CAT BCN AMB AMB-BCN CAT
88,0
85,0
77,9
77,5
79,1
72,9
61,0
65,1
Any 2013 Any 2000
0%
88,0
3,2
8,0
0,0
85,0
4,3
10,7
0,1
77,9
6,4
15,6
0,1
77,5
5,7
15,6
1,2
79,1
5,7
15,0
0,2
72,9
7,2
19,7
0,2
61,0
10,1
28,7
0,2
65,1
9,6
24,6
0,7
Any 2013 Any 2000
Serveis
Construcció
Indústria
Agricultura
Dins del sector serveis, destaca el pes que tenen els sectors relacionats amb les activitats admi-nistratives
i serveis auxiliars, el subsector sanitari i de serveis socials, així com les activitats
professionals i tècniques.
22 LLIBRE BLANC

Distribució de l’ocupació 2013 Serveis de valor afegit (%) 2013
Resta de sectors
55,9%
Serveis
de valor afegit
44,1%
Activitats financeres
i assegurances 9,7%
Informació
i comunicació 11,7%
Educació 15,2%
Activitats professionals
i tècniques 20,9%
Activitats sanitàries
i serveis socials 20,4%
Activitats administratives
i serveis auxiliars 22,1%
La ciutat promou el desenvolupament de sectors estratègics com les TIC, la logística, el comerç i
el turisme i els nous sectors punters com el biomèdic i el vehicle elèctric.
Els sectors estratègics a l’economia de Barcelona
Pes dels sectors estratègics a l’economia de Barcellona. 4t trimestre 2012 (en % s/total)
TIC1
3,1 %
2,6 %
Sector logístic2
4,9 %
3,6 %
Agroalimentari3 1,5 %
1,7 %
Comerç4
14,4 %
21,7 %
Hostaleria5
7,5 %
10,1 %
Treballadors* Empreses**
* Afiliats a la Seguretat Social (Règim General + Autònoms) **Centres de cotització a la Seguretat Social
1. Manufactures i serveis, inclòs comerç a l’engròs TIC
2. S’inclou tot el grup de transports i emmagatzematge
3. Indústria alimentària i comerç a l’engròs agroalimentari
4. Excepte comerç a l’engròs agroalimentari i TIC
Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’INSS.
Barcelona, capital mundial del mòbil, contribueix a associar la ciutat amb un sector tan potent
com el de les noves tecnologies mòbils, amb fites destacades com: la celebració del Mobile World

Congress, amb 72.000 visitants el 2013, un 8 % més que l’any anterior; la inauguració del Mobile
World Center i la instal·lació de la Fundació Mobile World Capital a l’edifici Media-TIC.
En aquest marc s’han desenvolupat projectes de foment sectorial, com per exemple el centre
de competència en salut, així com accions de network per promoure la incorporació de la tec-nologia
a sectors estratègics com turisme, educació, comerç, aeroespacial, logística o mobilitat,
i també pilots tecnològics com per exemple el Barcelona Contactless Tour, en el marc de la NFC
Experience del GSMA i sota el paraigua del Mobile World Congress.
Barcelona es consolida com a capital de congressos relacionats amb les ciències de la salut:
més del 30 % dels congressos i jornades que es fan a la ciutat hi estan relacionats. Igualment,
a Barcelona la salut té un pes específic molt important dins de la Mobile. L’equip de la Mobile
World Capital Barcelona treballa en dos projectes enquadrats en l’àmbit mHealth: el Personal
Health Folder i una plataforma de control per a malalts cardíacs, entre altres projectes.
En el marc de la promoció de la mobilitat sostenible, al novembre de 2013 es va celebrar l’Ex-poelèctric
Fórmula-e, així com l’Electric Vehicle Symposium (EVS27). L’Expoelèctric Fórmula-e
va aplegar més de trenta-cinc expositors entre els quals es comptem importants fabricants com
Nissan, Renault, Wolkswagen, Green Go i BMW. També s’hi va presentar el primer taxi elèc-tric,
produït a la planta de Nissan de Barcelona. Se’n fabricaran 20.000 unitats anuals a la Zona
Franca, cosa que suposa una inversió de 100 milions d’euros i la creació d’uns set-cents llocs de
treball. L’EVS27 és l’esdeveniment itinerant més important a escala mundial del sector del vehi-cle
elèctric que aquest any ha acollit Barcelona, coorganitzat per Fira de Barcelona, WEVA, amb
el suport de l’Ajuntament.
Pel que fa al teixit empresarial, d’acord amb les darreres dades del Directori Central d’Em-preses
(DIRCE) de l’INE, a Barcelona hi havia 169.777 empreses el 2013, un 1,2 % menys que el
2012. El teixit empresarial són majoritàriament empreses sense treballadors o amb menys de deu
treballadors, una estructura molt semblant a la del conjunt de Catalunya.
Dimensió de les empreses. Any 2013
De 10 a 49 treballadors 4,0%
De 50 a 199 treballadors 0,8%
200 i més treballadors 0,3%
D’1 a 9 treballadors 38,4% Sense assalariats 56,5%
El 19 % de les empreses pertanyen al sector del comerç i reparacions, i un altre 19 % al d’activitats
professionals, científiques i tècniques.
24 LLIBRE BLANC

Empreses per sectors d’activitat (%) 2013
Altres serveis
Activitats artístiques i recreatives
Activitats sanitàries i serveis socials
Educació
Activitats administratives i serveis auxiliars
Activitats professionals, científiques i tècniques
Activitats immobiliàries
Activitats financeres i assegurances
Informàtica i comunicacions
Hostaleria
Transport i emmagatzematge
Comerç i reparacions
Construcció
Indústria
4,3
2,7
7,3
3,0
7,3
18,9
7,0
2,4
3,5
6,3
5,0
19,5
9,0
3,7
0,0 5,0 10,0 15,0 20,0
Al desembre del 2013, el nombre de societats mercantils creades ha estat un 5 % superior al de
l’any anterior, i s’ha situat en més de 7.000 noves societats. El nombre de societats mercantils
creades s’ha anat recuperant des del 2010.
Societats mercantils constituïdes i taxa de variació interanual
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
0
%
10,0
5,0
0,0
-5,0
-10,0
-15,0
-20,0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Durant el període gener-juliol de 2014, el dinamisme empresarial s’ha mantingut a un nivell
semblant al d’un any enrere, amb més de 4.500 noves societats creades (–0,3 % interanual).

Societats mercantils constituïdes
750
650
550
450
350
2012
febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre
gener
2013 2014
Però la demarcació de Barcelona mostra una activitat emprenedora per sota de la mitjana de
la UE.
Activitat emprenedora a la UE 2012
0,0% 3,0% 6,0% 9,0% 12,0% 15,0%
Estònia
Lituània
Països Baixos
Eslovàquia
Àustria
Polònia
Romania
Hongria
Croàcia
Catalunya
Bòsnia i Hercegovina
Portugal
Mitjana europea
Macedònia
Noruega
Barcelona
Grècia
Suècia
Irlanda
Taxa d’emprenedoria: % població entre 18-64 anys involucrada en la posada en marxa d’un negoci.
14,3%
13,4%
10,8%
10,2%
9,6%
9,4%
9,2%
9,2%
8,3%
7,9%
7,6%
7,7%
7,6%
7,0%
7,0%
6,5%
6,5%
6,4%
6,2%
Activitat emprenedora a la UE 2012
26 LLIBRE BLANC
Estònia
Lituània
Països Baixos
14,3%
13,4%
10,8%

L’enquesta de clima empresarial del segon trimestre del 2014 reflecteix una confiança més ele-vada
en la millora de la situació econòmica els propers mesos, i tal com s’observa en el gràfic, per
primer cop des de l’inici de la sèrie el saldo entre respostes positives i negatives sobre la marxa
dels negocis és positiu.
Clima empresarial. Situació de la marxa dels negocis a l’àrea metropolitana
0
-10
-20
-30
-40
-50
-60
II/2009
I/2009
III/2009
I/2010
IV/2009
III/2010
II/2010
I/2011
IV/2010
III/2011
II/2011
I/2012
IV/2011
III/2012
II/2012
IV/2012
II/2013
I/2013
II/2014
I/2014
III/2013
IV/2013
Barcelona registra unes taxes d’activitat i d’ocupació superiors a la mitjana catalana i espanyola,
tot i que la crisi ha tingut un gran impacte en el mercat de treball.
La taxa d’atur (EPA) del segon trimestre de 2014 ha estat del 17,2 %, un punt menys que la
d’un any enrere. Aquesta taxa segueix essent força inferior a la d’altres àmbits: un 20,4 % a Cata-lunya
i un 24,6 % a Espanya. La taxa d’ocupació ha estat del 65,9 %, més alta que el conjunt català
i espanyol.
Taxa d’activitat Taxa d’ocupació Taxa d’atur
Barcelona 79,7 % 65,9 % 17,2 %
Catalunya 79,1 % 63,0 % 20,4 %
Espanya 75,3 % 56,8 % 24,6 %
El nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social va disminuir entre els anys 2007 i 2012,
però el 2013 va tancar ja amb un lleuger creixement del 0,2 % en relació amb l’any anterior, i mal-grat
la lleu reducció dels darrers mesos d’estiu, enfilem el darrer terç de 2014 amb 15.580 llocs de
treball més que a l’agost de 2013 (augment de l’1,6 % interanual).

Treballadors afiliats a la seguretat social
1.150.000
1.100.000
1.050.000
1.000.000
950.000
900.000
1.097.936
1.062.428
1.021.073
1.014.109
-131.774
991.356
968.243
970.021 966.162
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 ag. 2014
Al llarg dels primers mesos del 2013 la crisi va continuar impactant fortament en el mercat de
treball, però a partir del mes de maig, el nombre d’aturats registrats va començar a disminuir i
aquesta trajectòria descendent s’ha mantingut al llarg dels darrers setze mesos, de manera que
les 102.096 persones aturades a l’agost de 2014 suposen un 6 % menys que un any enrere. La
contractació, que va finalitzar l’any 2013 amb un modest creixement positiu (0,8 %), presenta una
evolució durant el període gener-agost de 2014 encara més favorable, amb un increment del 8,9 %
que respon a l’impuls dels contractes de caràcter temporal (7,5 %), però també dels indefinits
(20 %), que representen el 12 % del total.
Atur registrat (desembre de cada any)
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 ag. 2014
120.000
100.000
80.000
60.000
40.000
20.000
0
102.096
107.677
60.949 -10.096
51.243
74.304
101.069
100.868
108.624
112.192
28 LLIBRE BLANC

En termes de salaris i costos laborals, Barcelona és una ciutat competitiva en el context
internacional.
Segons The Economist Intelligence
Unit, Barcelona
se situa en el lloc 29 en nivell
de qualitat del capital humà
de 120 ciutats del món
Dins del rànquing de nivell
salarial en 72 ciutats del món
elaborat per la banca UBS,
Barcelona
se situa en la posició 29
Disposa de capital humà qualificat i d’una oferta universitària, escoles de negocis i màsters
d’excel·lència reconeguts internacionalment: cinc universitats públiques, tres de privades i
205.000 alumnes universitaris.
Millors escoles
de negocis europees:
3a Esade
6a IESE
Segons Financial Times
UB: entre les
75 millors universitats
del món en ciències
de la salut
Universitat Jiao Tong de Xangai
UB, UAB, entre les
200 millors universitats
del món. UPF entre les 300
millors. UPC entre les 350
millors
QS World University Ranking
Obertura i projecció exterior
Barcelona representa el 20 % de les exportacions espanyoles i el 25 % de les exportacions de con-tingut
tecnològic alt i mitjà-alt.
Prop del 60 % s’exporta a països de la UE: França, Alemanya, Itàlia, Portugal i Regne Unit,
majoritàriament, i un 10 % addicional als països europeus no comunitaris.
Exportacions província de Barcelona
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Milions d’euros
50.000
45.000
40.000
35.000
30.000
25.000
Després de tancar el 2013 amb un cert estancament (un –0,4 % interanual), l’acumulat de gener a
juliol de 2014 presenta un increment del 3,6 % per l’impuls del comerç amb la UE.

Exportacions
Milions d’euros
5.000
4.500
4.000
3.500
3.000
2.500
2.000
2012
gener
2013 2014
Barcelona és una de les principals destinacions de turisme urbà a Europa i un focus d’atracció
de visitants per motius de negocis, amb 7,6 milions de visitants i 16,5 milions de pernoctacions
en hotels el 2013. El turisme ha estat un sector amb una tònica positiva al llarg de tot l’any pas-sat,
amb un augment en relació amb el 2012 de l’1,8 % i el 3,5 %, respectivament. L’augment de
turistes i pernoctacions durant els cinc primers mesos de 2014, superior al 5 % en ambdós casos,
perllonga la trajectòria ascendent del 2013.
Visitants i pernoctacions
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Milers
18.000
16.000
14.000
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
0
30
25
20
15
10
5
0
-5
-10
-15
Pernoctacions en hotels Visitants % pernoctacions % visitants
Variació
anual (%)
30 LLIBRE BLANC

El 80 % dels turistes són estrangers.
Espanya 20%
UE 43,7%
Resta del món 8,6%
Procedència dels turistes
Països africans 1,2%
Japó 2,2%
Amèrica 14,9%
Resta d’Europa 9,4%
La ciutat és la quarta del món pel que fa a l’organització de reunions internacionals.
Reunions celebrades i delegats assistents
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Assistents
800.000
700.000
600.000
500.000
400.000
300.000
200.000
100.000
0
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
Assistents Nombre
Reunions
A la ciutat han tingut lloc grans esdeveniments esportius d’escala internacional durant el 2013,
com: la celebració del Campionat del Món d’Handbol; els X Games Barcelona o els 15ns FINA -
Campionats del Món de Natació.
L’aeroport del Prat és el desè aeroport europeu en nombre de passatgers. El 2013 va assolir un
nou rècord superant el 35,2 milions de passatgers (un 0,2 % més que la xifra del 2012, una taxa
superior a l’assolida per Barajas i el conjunt d’aeroports espanyols).

Passatgers de l’aeroport
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Milers
Total passatgers Internacionals
40.000
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
La intensificació de la trajectòria alcista al llarg del període gener-agost de 2014, amb un aug-ment
del 6,8 % interanual, s’alimenta pel trànsit amb la UE i l’intercontinental.
Passatgers per l’aeroport
4,5 milions
4,0
3,5
Passatgers de l’aeroport
2012
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
3,0
Milers
Total passatgers Internacionals
40.000
2,5
2,0
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
1,5
gener
2013 2014
L’aeroport de Barcelona disposa des del 2013 de:
• Vuit noves rutes aèries intecontinentals, que uneixen Barcelona amb Istanbul i també amb
Chicago, Fes (Ryanair i Vueling), Montevideo, Toronto, Banjul (Gàmbia) i Beirut.
• L’increment net de vint-i-set freqüències o capacitats dels vols respecte al 2012; la incorpora-ció
de l’Airbus A380 a la ruta Dubai-Barcelona d’Emirates Airline; tres freqüències setmanals
32 LLIBRE BLANC

més en el vol a Doha de Qatar Airways; l’establiment d’un vol diari amb Buenos Aires d’Ae-rolineas
Argentinas i l’ampliació de la temporada del vol amb Filadèlfia tot l’any.
Amb 2,6 milions de passatgers en creuers, el port és la primera destinació en passatgers de
creuers als ports mediterranis.
Passatgers i creueristes al port
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
milers
Total de passatgers Passatgers de creuers
4.000
3.500
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
Però al llarg del 2014 les xifres de creueristes han anat a la baixa per una reducció de les places
per part de les navilieres, i el balanç de gener a l’agost és una reducció del 9,7 %.
Passatgers de creuers
400 milers
Passatgers i creueristes al port
2012
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
300
milers
Total de passatgers Passatgers de creuers
4.000
200
3.500
100
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
0
gener
2013 2014
Barcelona figura cada vegada en més rànquings internacionals.

6a millor ciutat europea per als negocis
2a ciutat europea que millor es promou
1a en qualitat de vida
Cushman & Wakefield
No està entre les 50 ciutats del món
més cares
Mercer Human Resource Consulting
Millors escoles de negocis europees:
3a ESADE, 6a IESE
Financial Times
Ciutat del món més admirada pel seu model
de desenvolupament urbà
Ernst & Young
L’única ciutat del món amb 9 edificis
declarats Patrimoni de la Humanitat
Unesco
UB: entre les 100 millors universitats
del món en ciències de la salut
Universitat Jiao Tong de Xangai
4a ciutat del món on se celebren
més reunions internacionals
International Congress and Convention Association
Segons el Global Investment Monitor KPMG, Barcelona ocupa la desena posició entre les princi-pals
àrees urbanes del món en recepció de projectes d’inversió estrangera greenfield (sense socis
locals o en nous emplaçaments).
Nombre de projectes d’inversió estrangera, 2009-2013
2.000
1.500
1.000
500
0
Nova Sydney Pequín Barcelona
York
São Moscou París
Paulo
Hong
Kong
Londres Xangai
Font: Global Cities Investment Monitor 2014, KPMG.
550 518
602
647
753 721
823
1.142
1.340
1.705
34 LLIBRE BLANC

Consolats a Barcelona: Barcelona és una de les ciutats amb més consolats (98).
Cohesió social
L’estimació de la renda familiar disponible1 (RFD) per capita a Barcelona per a l’any 2012 reflec-teix
igualment el to contractor generalitzat que han patit les rendes familiars per la feblesa de la
situació econòmica general, que ha impactat en les rendes salarials, els beneficis empresarials o
les prestacions socials. En conjunt, s’estima que la renda per capita ha disminuït un 1,1 % intera-nual
en termes nominals, una taxa semblant a la del conjunt del país.
La distribució de la renda per districtes dins de Barcelona mostra una fotografia similar a
la d’anys anteriors, amb una marcada estabilitat de nivells i posicions: Sarrià - Sant Gervasi i les
Corts a la part alta, i Nou Barris i Sant Andreu a la baixa. El 2012 s’ha frenat el procés d’augment
de les desigualtats dels darrers anys: la distància entre els barris de l’extrem superior (Pedralbes)
1. La renda familiar disponible és el conjunt d’ingressos de què disposen els habitants d’un territori per des-tinar-
los a consum o estalvi. L’indicador de renda familiar disponible per capita de Barcelona és un indi-cador
teòric que es construeix a partir de diverses variables (atur, nivell d’estudis, evolució i potència del
parc de turismes i preus al mercat immobiliari) que s’actualitzen periòdicament. Permet conèixer la posició
relativa de cadascun dels barris en relació amb la mitjana de la ciutat, fixada en un valor igual a cent.

i l’inferior (Ciutat Meridiana) s’ha reduït lleugerament. En comparació amb el 2007, la distribu-ció
de la renda és menys equitativa.
Com en anys anteriors, s’observa una gran concentració de barris que tenen una renda al
voltant de la mitjana o a prop, però sempre per sota, mentre que els valors que més s’allunyen
d’aquesta mitjana corresponen a barris amb renda molt alta.
Un any més, es consolida la millora de Ciutat Vella, un districte que ha registrat un llarg
i intens procés de renovació urbanística i de transformació econòmica i cultural. No passa el
mateix amb Nou Barris, que torna a retrocedir, mentre que Gràcia continua essent el barri més
proper a la mitjana.
En termes generals, les rendes mitjanes mantenen la seva hegemonia però estan perdent cada
any una petita part del terreny que ocupen, ja que la dinàmica econòmica dels darrers anys ha
portat a un desplaçament en cadena d’una part de la població des de les rendes mitjanes-altes
fins als estrats immediatament inferiors de renda. D’aquest procés de desplaçament a la baixa
—que no ha estat generalitzat però sí continu— ha quedat exclòs el segment de renda més alt.
Renda familiar disponible per capita 2012
Població
resident
RFD/capita
(¤/any)
Índex RFD BCN=100
Districtes 2012 2012 2007 2011 2012
1. Ciutat Vella 105.220 14.481 73,5 76,4 76,6
2. Eixample 265.592 20.914 115,8 111,8 110,6
3. Sants-Montjuïc 183.700 14.430 82,5 76,3 76,3
4. Les Corts 82.238 26.412 138,6 139,0 139,7
5. Sarrià - Sant Gervasi 145.413 33.469 178,7 176,1 177,0
6. Gràcia 121.550 19.647 104,6 104,9 103,9
7. Horta-Guinardó 168.525 15.128 86,5 79,1 80,0
8. Nou Barris 167.175 10.799 70,8 59,4 57,1
9. Sant Andreu 146.963 13.790 84,3 73,0 72,9
10. Sant Martí 233.463 15.057 87,7 80,7 79,6
Barcelona 1.619.839 18.912 100,0 100,0 100,0
Nota: El càlcul dels índexs de l’any 2012 incorpora novetats metodològiques en disposar de noves dades per barris. A fi de
permetre una comparació homogènia, s’han recalculat els valors de 2011 aplicant els nous criteris. Per a exercicis anteriors,
aquestes noves variables no estan disponibles i, per tant, la comparativa pot no ser suficientment acurada.
36 LLIBRE BLANC

Renda familiar disponible per capita. Any 2012. Barris de Barcelona
1
2 4
5
34
6
7
9 8
10
21
16 15
11
12
13
14
17
18
19
20
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
35
42
36
37
38
39
40
41
43
47 48
44
45
46
49
50
51
52
54
53
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
72
69
70
71
73
3
Les Corts
19 les Corts
20 la Maternitat i San Ramon
21 Pedralbes
Sarrià - Sant Gervasi
22 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes
23 Sarrià
24 les Tres Torres
25 Sant Gervasi - la Bonanova
26 Sant Gervasi - Galvany
27 el Putxet i el Farró
Gràcia
28 Vallcarca i Penitents
29 el Coll
30 la Salut
31 Vila de Gràcia
32 el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova
Horta-Guinardó
33 el Baix Guinardó
34 Can Baró
35 el Guinardó
36 la Font d’en Fargues
37 el Carmel
38 la Teixonera
39 Sant Genís dels Agudells
40 Montbau
41 la Vall d’Hebron
42 la Clota
43 Horta
Nou Barris
44 Vilapicina i la Torre Llobeta
45 Porta
46 el Turó de la Peira
47 Can Peguera
48 la Guineueta
49 Canyelles
50 les Roquetes
51 Verdum
52 la Prosperitat
53 la Trinitat Nova
54 Torre Baró
55 Ciutat Meridiana
56 Vallbona
Sant Andreu
57 la Trinitat Vella
58 Baró de Viver
59 el Bon Pastor
60 Sant Andreu de Palomar
61 la Sagrera
62 el Congrés i els Indians
63 Navas
Sant Martí
64 el Camp de l’Arpa del Clot
65 el Clot
66 el Parc i la Llacuna del Poblenou
67 la Vila Olímpica del Poblenou
68 el Poblenou
69 Diagonal Mar i el Front Marítim
del Besòs
70 el Besòs i el Maresme
71 Provençals del Poblenou
72 Sant Martí de Provençals
73 la Verneda i la Pau
Ciutat Vella
01 el Raval
02 el Barri Gòtic
03 la Barceloneta
04 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
Eixample
05 el Fort Pienc
06 la Sagrada Família
07 la Dreta de l’Eixample
08 l’Antiga Esquerra de l’Eixample
09 la Nova Esquerra de l’Eixample
10 Sant Antoni
Sants-Montjuïc
11 el Poble-Sec
12 la Marina del Prat Vermell
13 la Marina de Port
14 la Font de la Guatlla
15 Hostafrancs
16 la Bordeta
17 Sants-Badal
18 Sants
Renda familiar disponible per capita
Any 2012 (números índex. Base Barcelona = 100)
Molt alta (més de159)
Alta (de 126 a 159)
Mitjana-alta (de 100 a 126)
Mitjana-baixa (de 79 a 100)
Baixa (de 63 a 79)
Molt baixa (menys de 63)

Evolució de la població de Barcelona per grans grups d’RFD
Molt alta
Alta
Mitjana-alta
Mitjana-baixa
Baixa
100%
80%
60%
40%
0% Molt baixa
2007 2008 2009 2010 2011 2012
20%
% de població
Educació no universitària
El nombre d’alumnes d’ensenyaments de règim general en el curs 2013-14 s’inicià amb 229.849,
la qual cosa significa un increment de 1.298 alumnes en relació amb el curs anterior, l’augment
més important entre l’alumnat d’ensenyaments postobligatoris, especialment en els cicles de
formació professional, que suposen la meitat d’aquest increment.
Alumnes d’ensenyament de règim general en centres públics, concertats i privats
Curs
2013-2014
Curs
2012-2013
Variació
absoluta Variació %
Educació infantil (3-6 anys) 41.460 41.693 –233 –0,6 %
Eduació primària (6-12 anys) 80.628 79.985 643 0,8 %
Educació secundària obligatòria 53.282 53.214 68 0,1 %
Total ensenyaments bàsics (3-16 anys) 175.370 174.892 478 0,3 %
Batxillerat 21.973 21.864 109 0,5 %
Formació professional de grau mitjà 11.616 11.344 272 2,4 %
Total ensenyaments secundaris (16-18 anys) 33.589 33.208 381 1,1 %
Formació professional de grau superior 18.657 18.292 365 2,0 %
Educació especial 2.333 2.159 74 3,4 %
Total Barcelona 229.849 228.551 1.298 0,6 %
Pel que fa a les escoles bressol, el curs 2013-14 es va iniciar amb un total de 7.940 alumnes matri-culats
a les noranta-cinc escoles bressol municipals. Aquesta oferta permet cobrir el 59 % de les
sol·licituds de plaça presentades (el 60 % al curs 2012-13 i el 52 % al curs 2011-12). El total d’alum-
38 LLIBRE BLANC

nes matriculats a les escoles bressol i llars d’infants de la ciutat ha estat de 17.941, un 0,8 % més
que el curs anterior.
Evolució places / escoles bressol
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
8.000 Escoles
7.000
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
49
63
72
92
95 95
2.790
4.260
4.935
6.806
7.926 7.940
Places
2002-2003 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014
Pel que fa als indicadors d’èxit escolar, cal destacar la millora de la taxa de graduats de l’ESO a
la ciutat durant els darrers anys.
2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013
90%
85%
80%
75%
70%
83,5%
85,2%
84,3%
85,4%
87,72%
89,08%
79,8%
81,9% 81,8% 82,3%
84,9%
86,5%
Barcelona Catalunya

Cultura
La ciutat compta amb més de cinquanta museus i grans centres d’exposicions, una xarxa de
trenta-nou biblioteques, cinquanta-un centres cívics, més de cinquanta sales de teatre i tres
grans auditoris.
Museus i centres d’exposicions 2010 2011 2012 2013 2013/2012
Equipaments 37 41 46 48 4,3 %
Visitants (milers) 11.520 12.443 12.537 12.713 1,4 %
Museus i centres municipals i consorciats 5.288 5.471 5.397 6.077 12,6 %
Altres museus i centres públics 983 1.015 1.082 928 –14,2 %
Museus i centres privats 5.248 5,958 6.059 5.707 –5,8 %
Visites a les exposicions (milers) 14.847 15.718 15.113 15.136 0,2 %
Usuaris (milers) 16.554 17.380 16.948 16.735 –1,3 %
Espais d’interès arquitectònic 2010 2011 2012 2013 2013/2012
Equipaments 8 8 8 9 12,5 %
Visitants (milers) 6.021,0 7.135,6 7.051,9 8.224,8 16,6 %
Font: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
*Els equipaments que es relacionen són aquells que han facilitat dades que tenen més de 5.000 visitants l’any.
*L’increment del 16,6 % en els espais d’interès arquitectònic obeeix a què per primer cop s’han inclòs les dades del Poble
Espanyol.
El total de visitants als equipaments museístics, centres d’exposicions i espais d’interès arqui-tectònic
de la ciutat ha arribat el 2013 als 20,9 milions de persones, que suposa un 6,9 % més que
un any enrere.
En concordança amb la conjuntura, es detecta un cert estancament en l’assistència als museus
i centres privats (–5,8 %), però en el cas dels museus i centres d’exposicions municipals i consorci-ats,
i gràcies a l’obertura del Born Centre Cultural i a noves propostes com ara el conjunt d’acci-ons
engegades al MNAC per facilitar l’accés al centre o les de La Virreina Centre de la Imatge, el
2013 hi ha hagut un important creixement de visitants: el 12,6 % en relació amb l’any anterior. El
primer semestre de 2014, les dades d’assistència als museus municipals i consorciats segueixen
essent molt positives, amb un total de 3,9 milions de visitants (dades provisionals) i un increment
de més del 40 % interanual.
No són tan favorables les dades del 2013 en l’àmbit de la música.
Si bé el nombre d’espectadors de les sales de música en viu es manté estable el 2013, el de
macroconcerts (més de 5.000 espectadors) es redueix un 16 % i el dels grans auditoris musicals
presenta un descens global de l’11 %, més acusat al Liceu que al Palau i l’Auditori.
Tot i això, els percentatges d’ocupació dels tres grans equipaments musicals no han variat de
manera significativa el darrer any i, per tant, la reducció d’espectadors respon a una oferta més
baixa, que s’ha adaptat a la disminució de la demanda possiblement per l’increment de l’IVA apli-cat
a partir del setembre de 2012 (del 8 % al 21 %). De fet, l’Anuari de la Música 2014, elaborat per
Enderrock i l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC),
recull que l’impacte de la pujada de l’IVA en el sector de la música en viu ha suposat una reducció
d’ingressos de l’ordre del 13,7 % durant l’any 2013, una pèrdua de més de 10 milions d’euros.
40 LLIBRE BLANC

Música 2010 2011 2012 2013 2013/2012
Espectadors
Grans auditoris 1.081.481 1.152.500 987.598 876.025 –11 %
- L’Auditori 431.409 426.154 354.226 330.102 –7 %
% ocupació 77 76 74 73 –1*
- Palau de la Música Catalana 403.572 421.726 350.646 311.927 –11 %
% ocupació 67 64 59 60 1*
- Gran Teatre del Liceu 246.500 304.620 282.726 233.996 –17 %
% ocupació 86 81 80 82 2*
Macroconcerts 239.913 214.130 283.920 238.569 –16 %
Sales de música en viu 1.024.637 902.816 1.067.340 1.069.371 0 %
Espais 20 22 23 25 8,7 %
* variació en punts percentuals.
D’altra banda, al primer quadrimestre de 2014 ja s’observa una certa recuperació del nombre
d’espectadors i els 400.000 assistents als espectacles dels tres grans auditoris musicals suposen
un increment del 5,3 % en relació amb el mateix període de 2013.
Arts escèniques 2010 2011 2012 2013 2013/2012
Nombre de sales1 49 58 58 57 –1,7 %
Espectadors (milers) 2.538,9 2.816,3 2.609,0 2.318,6 –11,1 %
% d’ocupació 54 54 53 52 –1*
(1) Inclosos espais singulars. | * variació en punts percentuals.
Dins l’àmbit musical, també destaquen els festivals San Miguel Primavera Sound, amb 171.000
assistents, un dels esdeveniments musicals amb més ressò internacional de Barcelona i que no
para de créixer, i el Sónar, amb més de 121.000 assistents.
En el cas de les arts escèniques, àmbit que també s’ha vist afectat per l’increment de l’IVA,
el nombre d’espectadors (2,3 milions el 2013) ha disminuït un 11,1 %, de forma equivalent al
nombre de representacions (–10,3 %), que han estat en total 11.338 al llarg de l’any, mentre que el
percentatge d’ocupació de les sales tampoc presenta una reducció significativa i s’ha mantingut
per sobre el 50 %. Al primer semestre de 2014 també s’observa ja una certa recuperació del nom-bre
d’espectadors (1,4 %).
Seguint la línia dels darrers anys a tot l’Estat, el cinema de circuit comercial ha continuat
perdent públic, i les 203 sales i 757 pel·lícules exhibides han comptat amb un total de 5,1 milions
d’espectadors l’any 2013, un 21 % menys que l’any anterior.
La ciutat és any rere any l’escenari escollit per dur-hi a terme un bon nombre de rodatges
audiovisuals. El 2013 n’han arribat prop de 2.500, un 16,5 % més que el 2012, dels quals desta-quen
els llargmetratges (50 produccions) i curtmetratges (324), els programes d’entreteniment
televisiu (433) i els espots publicitaris (1.203). Els espais més sol·licitats de la ciutat es localitzen
als districtes de Ciutat Vella (680 permisos), Sant Martí (594), Sants-Montjuïc (371), i l’Eixample
(343). El parc de la Ciutadella es manté com el principal parc triat per a les filmacions, seguit del

Laberint d’Horta. Un 81 % de les produccions realitzades són catalanes o amb participació cata-lana,
un 4 % són de la resta de l’Estat i el 15 % restant són d’origen internacional, entre les quals
detaquen les procedents del Japó i del Regne Unit.
Entre els festivals multidisciplinaris cal destacar el Grec, amb 66.585 espectadors a l’estiu de
2013, un 5,1 % més que un any enrere. A l’estiu de 2014 s’han venut 67.600 entrades, 12.000 més
que el 2013, l’ocupació mitjana ha estat superior al 50 % i la meitat dels espectacles han superat
el 70 %.
Quant a les biblioteques, el nombre de visites presenta el 2013 un cert estancament a causa
del tancament per reformes durant uns quants mesos de la Biblioteca Esquerra de l’Eixample
- Agustí Centelles. Però el nombre de carnets no ha deixat de créixer any rere any, i el 2013 va
arribar als 905.000 titulars, un 12 % més que tres anys abans. Durant el primer semestre de 2014
les visites, un total de 3,6 milions, ja tornen a créixer (5,1 %).
Biblioteques de Barcelona 2010 2011 2012 2013 2013/2012
Equipaments 36 37 38 39 2,6 %
Visites (milers) 5.982.936 6.178.297 6.439.112 6.343.803 –1,5 %
Punts de lectura i servei 5.688 5.960 6.274 6.544 4,3 %
Carnets (milers) 810.431 837.392 880.434 905.060 2,8 %
Documents prestats (milers) 4.439.460 4.467.274 4.639.242 4.229.213 –8,8 %
D’altra banda, la ciutat continua destacant com a espai urbà de forta capacitat creativa, i a l’en-questa
«Survey on the Barcelona City Brand», impulsada per Barcelona Centre de Disseny, es
posiciona com a quarta gran ciutat més creativa del món, després de San Francisco, Londres i
Nova York.
Esports
La ciutat es consolida com a escenari d’esdeveniments esportius, amb un total de noranta-dos
actes durant l’any 2013, que han aplegat més de 296.000 participants. L’èxit dels Mundials de
Natació ha tingut un important impacte econòmic i mediàtic, i un estudi recent situa Barcelona
en segon lloc en el rànquing mundial de ciutats esportives, només després de Londres.
Esports 2009 2010 2011 2012 2013
Abonats a instal·lacions esportives municipals 182.367 187.719 194.656 178.880 176.744
Nombre d’espais esportius públics 1.671 1.809 1.776 1.796 1.796
(Les dades d’espais esportius públics del 2013 corresponen al 2012)
L’any s’ha tancat amb una lleugera disminució en relació amb el 2012 pel que fa al nombre d’abo-nats
a les instal·lacions esportives municipals (–1,2 %), amb 176.744 persones, que representen
gairebé l’11 % de la població de Barcelona.
S’han organitzat per primer cop la Cursa DiR - Guàrdia Urbana i la cursa nocturna Barce-lona
Desigual Night Run. La 35a Cursa d’El Corte Inglés va aplegar més de 72.000 corredors i
la Marató de Barcelona, 18.389, la qual es consolida com la quarta marató europea. El total de
participants en curses de l’any 2013 supera les 220.860 persones inscrites.
42 LLIBRE BLANC

Seguretat ciutadana
Segons la darrera enquesta de victimització de 2014, l’índex de victimització disminueix en rela-ció
amb els anys anteriors. L’índex se situa en valors semblants als dels anys 2007-2008. L’índex
disminueix a tots els districtes excepte a Sant Andreu, tot i que aquest districte se situa per sota
de la mitjana de la ciutat (20,8 %). Ciutat Vella és el districte amb el nivell més alt (26,3 %), mentre
que Horta-Guinardó és el districte amb menor índex de victimització (16,6 %). En relació amb
l’índex de denúncia, es registra un augment de denúncies dels entrevistats (el 46,4 % en relació
amb el 35,6 % de l’any anterior).
Evolució de l’index de victimització
20,3 20,1
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
30,0
25,0
20,0
15,0
10,0
5,0
0,0
% població víctima d’un o més fets
Font: Enquesta de victimització. Ajuntament de Barcelona.
25,6 24,8 24,2
25,3
20,8
Qualitat ambiental
L’espai verd a la ciutat ha anat creixent de manera sostinguda i també el metre quadrat de verd
urbà per habitant, i s’ha situat a l’agost de 2014 en 29,1 milions de metres quadrats, que repre-senta
1.808 m2 per 100 habitants. El nombre d’hectàrees de parcs urbans a la ciutat és de 577,4.
Verd urbà Unitat 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Zona verda Superfície m2 28.707.181 28.721.312 28.766.563 28.931.127 28.971.419 29.107.514
Per habitant m2/100 hab. 1.776,5 1.771,3 1.776,5 1.790,9 1.784,9 1.805,9
Barcelona és una ciutat conscient de l’impacte ambiental de les ciutats en el territori i les seves
repercussions socials, i aplica des de fa anys els principis i valors de la cultura de la sostenibilitat
en la seva política ambiental. Aquest compromís amb el medi ambient l’ha dut a terme no sola-ment
el Govern de la ciutat, sinó que s’hi ha implicat la ciutadania. L’impuls per part de l’Ajun-tament
de l’Agenda 21 Local, l’aprovació del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat l’any 2002

i la signatura el 2012 del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 són exemples de la
participació ciutadana en activitats orientades a millorar la qualitat ambiental. El nombre d’en-titats
signants de l’Agenda 21 ha passat de 431 l’any 2005 a prop de 787 l’agost de 2014. La meitat
d’aquestes entitats corresponen a centres educatius, i estenen així la preocupació ambiental a les
noves generacions amb una perspectiva de futur.
La preocupació i implicació ciutadana en la sostenibilitat mediambiental i, en especial, en
l’estalvi dels recursos naturals escassos com l’aigua, es posa de manifest en l’evolució dels indi-cadors
de consum d’aigua a la ciutat. El consum d’aigua total per habitant ha registrat el 2013
valors que representen un 5 % menys que el consum registrat el 2008. L’esforç en l’estalvi en el
consum d’aigua ha anat acompanyat d’una millora en la gestió de l’aigua, en especial pel que fa
a la utilització d’aigua freàtica, que s’ha incrementat en un 30,2 % respecte als valors del 2008. La
utilització de l’aigua freàtica pels serveis municipals ha passat del 18,5 % el 2008 al 19,9 % el 2013.
Consum d’aigua Unitat 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Total per habitant Litres/habitant i dia 169,9 164,9 164,8 165,3 163,2 160,9
Consum domèstic Litres/habitant i dia 112,9 110,1 109,8 109,5 108,2 108,4
Consum d’aigua freàtica mil m3 943 946 1.100 1.033 1.260 1.228
Consum d’aigua freàtica
% 18,5 16,9 16,6 16,6 19,2 19,9
per serveis municipals
Un dels factors que més impacten en la qualitat mediambiental d’una ciutat provenen dels efec-tes
derivats del transport i la mobilitat. Per tal de minimitzar aquest impacte s’ha ampliat la
xarxa de metro i el servei d’autobusos, s’han incorporat autobusos híbrids menys contaminants,
es fomenta activament la utilització dels vehicles elèctrics i l’ús de la bicicleta, amb l’augment
de les places d’aparcament per a bicicletes, de les quals actualment n’hi ha 22.350 en superfície i
1.187 en els aparcaments soterranis municipals i els de l’empresa SABA.
Nivellls mitjans de NO2. Mitjana anual de les dades validades
50 49
47 48
44
40
2008 2009 2010 2011 2012 2013
50
40
30
20
10
0
ug/m3
Llindar OMS i UE
Les actuacions en l’àmbit del transport públic i la mobilitat a la ciutat, el foment de l’estalvi
energètic i la utilització de fonts d’energia renovables han contribuït a la reducció de les emissi-ons
de gasos d’efecte hivernacle i a la lluita contra el canvi climàtic, i a una millora en el nivell
44 LLIBRE BLANC

de qualitat de l’aire, com ho posa de manifest l’evolució dels principals indicadors de qualitat de
l’aire, que presenten tots una evolució positiva en relació amb els nivells de l’any 2008. A l’agost
de 2014, els indicadors de qualitat de l’aire s’han mantingut en els nivells registrats el 2013.
Índexs de qualitat de l’aire Unitat 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Diòxid de nitrogen micrograms / m3 50 49 47 48 44 40
Monòxid de carboni mil·ligrams / m3 0,4 0,4 0,4 0,5 0,5 0,4
Partícules PM10 micrograms / m3 36 37 29 32 31 24
Nivells mitjans de PM10. Nivells mitjans de totes les dades validades
40
30
20
10
Font: Agència de Salut Pública de Barcelona
Llindar UE Llindar OMS
2008 2009 2010 2011 2012 2013
0
ug/m3
36 37
29
32 31
34
Pel que fa a la recollida de residus urbans, els indicadors mostren una evolució positiva durant
els darrers cinc anys. Es poden destacar la contenció en el volum de generació de residus urbans,
amb una disminució sostinguda des de l’any 2008 i que s’ha mantingut el 2014, i també l’aug-ment
de quatre punts en el percentatge de recollida selectiva, que passa del 32,4 % el 2008 al
36,2 % el 2013, i arriba al 36,4 % el 31 de juliol de 2014.
Recollida de residus Unitat 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Sòlids urbans tones 894.738 864.758 844.140 806.368 753.737 730.286
Generació de residus sòlids Kg / habitant dia 1,5 1,5 1,4 1,4 1,3 1,2
Recollida selectiva sobre total % 32,4 32,3 39,5 38,0 37,1 36,2
Vidre tones/any 31.285 31.674 32.845 32.894 32.543 32.592
Paper tones/any 97.803 87.536 86.756 67.302 58.107 48.639
Envasos tones/any 18.462 18.749 20.812 20.560 19.735 18.990
Matèria orgànica tones/any 85.431 84.552 140.427 133.217 122.508 117.477

TIC
La presència de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en tots els àmbits de la
societat és un fet consumat i representa una part essencial de les vides de la gran majoria de les
persones. La innovació tecnològica és cada cop més present i es produeix de forma més acce-lerada.
Barcelona disposa d’una extraordinària xarxa d’internet d’alta velocitat, amb més de
460.000 línies de banda ampla l’any 2012, un 52,6 % del total de línies de la ciutat.
Enquesta TIC en les llars. (% s/llars de 16 a 74 anys)
%
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Llars amb ordinador Llars amb accés a internet
66,5
73,8 76,1 75,7
79,0 78,7 78,5
54,9
63,2
65,9
72,4
75,7 75,0 78,1
La concessió a Barcelona de la condició de Mobile World Capital (MWC) per part de la GSMA
per al període 2012-2018 és una oportunitat per a Barcelona i Catalunya. Més enllà de consolidar
la presència anual a la ciutat del Mobile World Congress —que porta a la ciutat desenes de milers
de professionals que generen grans moviments d’oportunitats de negocis i aporten centenars de
milions d’euros a l’economia local—, la MWC ofereix una oportunitat de convertir Barcelona en
un referent mundial de la indústria de la gestió de la ciutat i la mobilitat, que va més enllà de la
telefonia mòbil.
Punts de connexió Barcelona Wi-Fi
Punts de connexió del servei Barcelona Wi-Fi
337
431 442 449
2010 2011 2012 2013
600
400
200
0
46 LLIBRE BLANC

Habitatge
Les dades de 2013 permeten constatar algun canvi positiu en el llarg procés de caiguda de la
construcció residencial, si més no pel que fa al nombre d’habitatges iniciats, després de tocar
fons a Barcelona el 2012. A diferència de la resta de l’àmbit metropolità i de Catalunya, on la
trajectòria el 2013 segueix essent contractiva, el nombre d’habitatges iniciats a la ciutat s’ha acos-tat
a les 700 unitats, fet que suposa un augment del 41 % en relació amb els mínims registres del
2012, quan no es va superar el llindar de 500 habitatges. No obstant això, altres indicadors de
construcció com ara els habitatges de nova planta previstos a les llicències d’obres aprovades han
tornat a reduir-se sensiblement el 2013 i els habitatges acabats de nou han marcat mínims i han
fet que l’oferta nova disponible sigui escassa i fins i tot inexistent a molts barris de la ciutat.
Construcció d’habitatges a Barcelona
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Habitatges iniciats Habitatges acabats
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
4.404
3.396
3.591 3.675
4.641
4.011
4.910
3.154
1.672
1.839
1.077
666
2.729
4.704
5.841 5.803
5.090
5.415
4.886
1.309
1.913
1.073 493
697
D’altra banda, i com passa a altres grans urbs, a Barcelona hi ha una demanda latent de pri-mer
habitatge que fa que l’estoc d’obra nova per vendre, a més de ser relativament petit, es vagi
reduint: els 1.183 habitatges en oferta que restaven a la venda durant el segon semestre de 2013
representaven el 18,2 % del total de les noves promocions, sis punts percentuals menys que un
any enrere.
El baix nivell de transmissions d’habitatges nous per compra-venda, un total de 1.393 el 2013
(un 11,8 % menys que de l’any anterior), és conseqüència d’aquesta manca d’oferta, així com
també del seu elevat preu, sobretot en relació amb el segment de segona mà, molt més abundant.
El total de transmissions per compra-venda el 2013 va ser de 8.839 habitatges a la ciutat, amb un
creixement del 21 % en relació amb els minsos valors de 2012, per l’augment que van experimen-tar
les operacions al segment de segona mà (30 %), que van superar les 7.400 unitats.
Els preus unitaris de l’habitatge (euros/m2) han continuat baixant el 2013. En el cas dels d’obra
nova, el preu/m2 construït s’ha situat durant el segon semestre de l’any en els 4.066 euros, amb
una reducció del 6,8 % en relació amb el 2012 i de més del 30 % en termes nominals en relació
amb els valors màxims assolits el bienni 2007-2008. No obstant això, l’augment l’any 2013 de

la superfície mitjana construïda fins als 108,4 m2 ha fet que el preu mitjà de venda d’un habi-tatge
nou s’hagi tornat a incrementar lleugerament durant el darrer any (1,8 %), situant-se en els
453.200 euros, un nivell semblant al de 2004.
Evolució del preu dels habitatges (euros/m2)
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Nou Segona mà
7.000
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
5.952
4.066
2n s. 2013
3.183
4r. t. 2013
4.865
Pel que fa a la segona mà, el retrocés dels preus el 2013 no ha estat tan intens com el d’anys anteri-ors
i els preus fins i tot poden haver tocat fons durant el primer semestre de 2013, ja que s’observa
una certa recuperació a la segona meitat de l’any, de manera que el quart trimestre tanca amb
nivells propers als 3.200 euros/m2 de mitjana, tan sols un 1,1 % inferiors als de 2012. Amb tot, des
dels màxims assolits als inicis de 2007, el retrocés ha estat de l’ordre del 35 % en termes nominals,
i els preus han tornat a situar-se als nivells del 2003.
En el mercat de lloguer, les fluctuacions de preus han estat més modestes que al mercat de
compra-venda, i des dels màxims assolits el 2008, els preus s’han reduït de mitjana un 16 %. Els
preus mitjans unitaris s’han situat el 2013 en els 10,3 euros/m2/mes, un 5,1 % per sota de l’any
anterior, en què el lloguer mitjà mensual era de 681,6 euros (–5,3 %). Les dificultats econòmiques
de les llars en els darrers anys i les restriccions financeres i creditícies s’han traduït en un creixe-ment
molt significatiu dels nous contractes de lloguer. Durant el 2013 s’han assolit de nou valors
màxims en formalitzar-se més de 44.800 nous contractes, un 9,2 % més que un any enrere.
La crisi econòmica també ha impactat de forma important sobre la despesa pública, i les
limitacions pressupostàries de les administracions han ocasionat una davallada de la protecció
oficial quan més demanda hi ha d’aquest tipus d’habitatge. Barcelona també ha patit aquesta
mancança de recursos i crèdit, que ha portat a nivells mínims la construcció d’habitatges prote-gits
el 2013, amb només 225 unitats amb visat inicial i 172 amb certificat final.
D’altra banda, un total de 28.585 unitats de convivència eren vigents el 31 de desembre de
2013 al registre de sol·licitants d’habitatge protegit de Barcelona. Actualment, Barcelona compta
amb 10.311 habitatges protegits de lloguer, dels quals més de 2.000 formen el parc de lloguer
social per a gent gran, emergències i col·lectius vulnerables.
48 LLIBRE BLANC

Transport públic i mobilitat
Les pautes de mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i de la ciutat s’han vist
afectades per la crisi econòmica. Entre el 2007 i el 2013, la població ha tendit a créixer lleuge-rament
fins al 2012 (4,6 % a la RMB i 1,6 % a Barcelona) per passar a decréixer el 2013 (–0,2 %
i –0,6 %, respectivament). La taxa de motorització ha disminuït un 6,7 % i fins al 2013 no hi ha
hagut indicis de recuperació en les matriculacions de vehicles, confirmada al llarg del primer
semestre del 2014.
Les dades de l’enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF)2 indiquen que del 2007 al 2011 els
desplaçaments diaris de la RMB van augmentar intensament per decréixer un 3 % (480.000 des-plaçaments)
els darrers dos anys. L’any 2013 s’estimen en 15,89 milions. Si el 2007 el 40,5 % eren
per motius ocupacionals (feina, estudi) i la resta personals (compres, lleure, gestions pròpies,
etc.), el 2013 tan sols el 28 % correspon a mobilitat obligada.
El mitjà de transport més utilitzat és el no motoritzat, que s’ha incrementat (del 42 % al 49 %),
seguit del transport públic (del 19 % al 21 %), en detriment del transport privat (del 39 % al 30 %).
En aquest període, els desplaçaments interns han augmentat del 83 % al 85 % i s’han reduït els
desplaçaments entre corones (de 15 % a 13 %). Els desplaçaments amb l’exterior s’han mantingut
constants.
Desplaçaments diaris a la RMB 2007-2013
Majors de 16 anys i sense comptar professionals del transport
2007 2013 inc. 2013/07
Desplaçaments diaris (milions) 14,687 15,895 8,2 %
Motius Ocupacional 40,5 % 28,4 % –12 punts
Personal 59,5 % 71,6 % 12 punts
Mitjans No motoritzat 41,8 % 49,0 % 7,2 punts
Transport públic 19,5 % 21,2 % 1,7 punts
Transport privat 38,7 % 29,9 % –8,8 punts
Fluxos Interns 83,5 % 85,4 % 1,9 punts
Connexió de corones 14,8 % 13,1 % –1,7 punts
Externs a RMB 1,8 % 1,5 % –0,3 punts
Font: EMEF 2007-2013
Relacionats amb la ciutat de Barcelona, es calcula que el 2013 es fan 6,7 milions de desplaçaments
diaris. Com que un desplaçament pot constar de diferents etapes en funció dels mitjans de trans-port
necessaris, s’estima que les etapes de desplaçament el 2013 han estat 7,7 milions, el mínim
del període 2007-2013 (–3,3 %). Igual que a l’àmbit metropolità, el descens és especialment intens
els dos darrers anys.
Els desplaçaments interns a la ciutat han augmentat un 0,2 % (són el 64 % del total) mentre
que els de connexió s’han reduït un 9 %. La preponderància de trajectes més locals afavoreix l’ús
2. L’EMEF quantifica com es mouen les persones al territori, preguntant als residents de l’àrea metropoli-tana
quins han estat els seus desplaçaments, en quines etapes i quin mitjà de transport han utilitzat.

de mitjans no motoritzats (augmenten un 6,4 %) en detriment del transport privat (–12 %) i en
menor mesura del transport públic (–4,3 %). Tanmateix, el transport públic és el mitjà prepon-derant
(el 39 % dels desplaçaments) i ha guanyat pes en els desplaçaments de connexió, en què el
50 % dels trajectes es fan amb aquest mitjà. Dins de Barcelona, el transport públic manté la quota
del 39 % dels desplaçaments i guanyen pes els mitjans no motoritzats.
Nombre d'etapes de desplaçaments diaris a Barcelona 2007-2013
Totals 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Distr. 2013 2013/07
T. públic 3.149 3.146 3.076 3.099 3.127 3.011 3.012 39 % –4,3 %
T. privat 2.308 2.228 2.153 2.147 2.088 2.057 2.028 26 % –12,1 %
No motoritzat 2.465 2.477 2.500 2.554 2.618 2.642 2.622 34 % 6,4 %
Total 7.922 7.851 7.729 7.799 7.833 7.710 7.662 100 % –3,3 %
Interns 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
T. públic 1.736 1.712 1.680 1.691 1.700 1.628 1.629 33 % –6,2 %
T. privat 948 931 907 907 888 882 867 18 % –8,6 %
No motoritzat 2.211 2.226 2.246 2.346 2.412 2.434 2.411 49 % 9.0 %
Total 4.896 4.869 4.833 4.944 4.999 4.944 4.907 100 % 0,2 %
Connexió 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
T. públic 1.412 1.434 1.396 1.408 1.427 1.383 1.383 50 % –2,1 %
T. privat 1.360 1.297 1.246 1.240 1.200 1.174 1.161 42 % –14,6 %
No motoritzat 254 251 254 207 207 208 211 8 % –16,9 %
Total 3.026 2.982 2.896 2.855 2.834 2.765 2.755 100 % –9,0 %
Les estadístiques de validacions dels diferents mitjans públics de transport col·lectiu confirmen
una disminució del 3,7 % entre 2007 i 2013, que es produeix essencialment durant els dos darrers
anys. Els mitjans de transport públic més afectats en aquest període han estat el bus TMB (–13 %),
Rodalies RENFE (–10 %) i FGC (–4,5 %). La resta de mitjans públics s’han mantingut i han gua-nyat
quota. Tanmateix, els dos darrers anys els mitjans ferroviaris han patit una davallada de
passatge significativa.
El 2013 el mitjà més utilitzat va ser el metro (40 %), seguit dels autobusos (un 20 % correspo-nent
a TMB i un 16 % a d’altres) i Rodalies RENFE (12 %).
El primer semestre de 2014 no s’han produït variacions significatives i el transport públic col·
lectiu estaria augmentant en conjunt un 0,8 %, amb un augment superior al 2 % del tramvia i els
autobusos no TMB i una disminució de Rodalies RENFE de l’1,4 %.
A excepció de l’extensió del carril bus, la resta de mitjans de transport públics no han tingut
variacions en les condicions d’oferta en el darrer any.
50 LLIBRE BLANC

Transport públic de Barcelona. Validacions
21
141
117
79
366
23
145
114
81
376
24
143
110
80
362
24
144
104
80
381
24
147
106
81
389
24
142
106
75
374
24
143
105
76
370
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Tramvia Altres busos Rodalies FGC Metro
Bus
Milions de passatgers/any
1.000
900
800
700
600
500
400
300
200
100
0
211
195
196
189
188
180
183
Els mitjans de transport no motoritzats són els que més han augmentat des del 2007 segons
l’EMEF (6,4 %). Els desplaçaments a peu creixen un 4 %, impulsats per l’augment de la mobilitat
interna a la ciutat, a excepció del 2013. I els efectuats en bicicleta incrementen un 46,4 %, en què
cal destacar la introducció del Bicing i l’augment de carrils bici.
Desplaçaments no motoritzats
2007 2012 2013 inc.13/07
A peu 2.400.266 2.517.702 2.495.843 4,0 %
En bici 86.406 124.333 126.502 46,4 %
Total 2.486.672 2.642.035 2.622.345 5,5 %
Bicing 2.007 2012 2013 inc.13/07
Abonats 101.575 113.787 98.786 –2,7 %
Viatges 3.781.855 16.165.000 14.211.750 275,8 %
Estacions 194 420 420 116,5 %
Nre.bicicletes 3.000 6.000 6.000 100,0 %
Km carril bici 129,8 186,7 s.d.
Km carril bici (en un sol sentit) 97,0 104,9
Pel que fa al Bicing, el servei es va consolidar ràpidament des de l’inici i va assolir el seu màxim
el 2012, amb 16 milions de viatges i 113.000 abonats. El 2013 els abonats van baixar a 98.000 i els
viatges a 14 milions, i el primer semestre de 2014 es manté el nombre d’abonats però els viatges
s’han reduït un 5 % més.
El transport privat ha estat el mitjà de transport més afectat aquests anys de crisi. La reducció
de la mobilitat amb aquests mitjans ha estat contínua, de l’ordre del 12 % en sis anys. Coincideix

amb la davallada del parc de vehicles de Barcelona, el seu envelliment i la gran caiguda de les
matriculacions.
El parc de vehicles ha disminuït un 2,3 %, especialment les furgonetes i els camions, i en
menys mesura els ciclomotors (–11,8 %) i els turismes (–5,2 %). En canvi, les motos han crescut
un 15,7 %.
Composició del parc de vehicles de Barcelona
2007 2012 inc.12/07 distrib. 2012
Turismes 617.022 584.848 –5,2 % 60,4 %
Motos 184.888 213.875 15,7 % 22,1 %
Ciclomotors 93.783 82.743 –11,8 % 8,5 %
Furgonetes 42.234 29.810 –29,4 % 3,1 %
Camions 31.257 25.094 –19,7 % 2,6 %
Altres vehicles 21.967 31.962 45,5 % 3,3 %
Total 991.151 968.332 –2,3 % 100,0 %
Matriculació de vehicles 2007-2013
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Turismes Motos
Total parc
80.000
70.000
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
0
La compra de vehicles ha disminuït un 59 % entre 2007 i 2013, cosa que ha afectat totes les tipo-logies.
La de turismes s’ha reduït un 56 % i les motos i ciclomotors un 45 %. El parc de vehicles es
troba cada vegada més envellit: tenen més de deu anys el 43 % dels turismes, el 54 % dels camions
i el 46 % de les furgonetes.
Tanmateix, el 2013 s’ha produït —per primera vegada— un repunt positiu del 3,2 % en les
matriculacions, que s’ha vist confirmat els primers sis mesos de 2014 amb un augment de l’11,9 %,
en què destaca l’increment dels turismes (13,5 %) i de les furgonetes ( 53 %).
52 LLIBRE BLANC

Les dades de gestió de trànsit il·lustren com des del 2007 s’han reduït les intensitats mitjanes
diàries (IMD) tant dels accessos a la ciutat (mobilitat de connexió) com a les principals vies de la
trama urbana de la ciutat, i en menor mesura a les rondes.
IMD vehicles/dia
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Accessos Vies principals Rondes
2.500.000
2.000.000
1.500.000
1.000.000
500.000
0
Velocitat comercial km/h
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Accessos Ciutat Rondes
70
60
50
40
30
20
10
53,3
22,9
20,8
56,3
22,9
21,3
59,3
25,8
23,5
57,0
24,8
21,8
54,7
24,0
20,6
59,9
23,6
20,9
59,5
23,5
21,0
A més, en els darrers anys els elements de gestió de trànsit també han continuat millorant: cen-trals
de regulació, metaforització, càmeres, panells informatius, etc. Com a resultat de tot plegat,
les velocitats respecte al 2007 han augmentat als accessos, rondes i ciutat. Però, en general, el
2009 es van assolir els millors registres de velocitat i des d’aleshores s’ha iniciat una disminució,
a excepció de les rondes.
Una altra vessant de la gestió del trànsit és la política d’estacionament. Des del 2007 s’han
perdut unes 48.500 places de turisme en calçada, compensades en part per les 40.700 noves places
fora de calçada.
En calçada s’ha potenciat l’àrea verda preferent i les places reservades, a costa de sacrificar
l’estacionament lliure (61.600 places) i en menor mesura la resta de categories, inclosa la càrrega/
descàrrega. A finals de 2013, de les 141.700 places en calçada per turismes el 53 % són places lliu-res,
un 8 % són per càrrega i descàrrega i la resta són un 28 % d’àrea verda, un 7 % d’àrea blava
i un 4 % d’altres àrees reservades (incloent-hi l’estacionament per a discapacitats). Cal destacar
que l’espai per a motos ha augmentat un 57 % i ara compta amb 60.000 places.
Quant a l’aparcament fora de calçada, l’augment correspon a l’aparcament reservat (hospi-tals,
oficines, hotels...) i a places per a veïns.

Estacionament en calçada
2007 2013 inc. 2013/07 distrib. 2013
A. blava 10.322 9.280 –10,1 % 6,5 %
A. verda preferent 25.184 36.527 45,0 % 25,8 %
A. verda residencial 4.976 3.461 –30,4 % 2,4 %
C/D 12.730 11.252 –11,6 % 7,9 %
No regulat 137.119 75.446 –45,0 % 53,2 %
Reservats 5.781 4,1 %
Total 190.331 141.747 –25,5 % 100,0 %
Motos 38.040 59.723 57,0 %
Font: Ajuntament de Barcelona, dades bàsiques de mobilitat 2007- 2013
Pel que fa a l’accidentalitat, s’ha reduït un 14 % com s’hauria d’esperar dels elements anteriors.
Cal distingir la reducció d’accidents en la circulació dins la ciutat (–15,8 %) de l’augment d’ac-cidents
a les rondes (14,8 %), i assenyalar el repunt d’accidents durant els dos darrers anys i els
primers vuit mesos del 2014.
De la mateixa manera, els ferits per accident han disminuït en proporcions similars a l’acci-dentalitat.
En canvi, cal destacar la reducció contínua de morts en accidents, que ha disminuït
un 48,8 % i assoleix mínims el 2013 (vint-i-dues defuncions).
En el 80 % dels accidents, els implicats són turismes (un 44 % dels accidents, més del 60 % del
parc de vehicles dels residents a Barcelona), motos (un 29 % dels accidents i un 22 % del parc) i
ciclomotors (un 7 % d’accidents i un 8,5 % del parc)3.
Nombre d’accidents per tipus de vehicle
24.000
20.000
16.000
12.000
8.000
4.000
0
turisme
moto ciclomotor furgoneta taxi bici altres
2008 2009 2010 2011 2012 2013
1.465
442
825
1.447
2.932
4.575
9.384
2007
990
492
804
1.252
2.467
4.568
8.084
1.213
513
871
1.258
2.069
4.683
7.919
1.069
414
857
1.206
1.688
4.653
7.499
1.120
523
871
1.124
1.397
4.600
7.185
786
691
1.063
1.143
1.311
4.928
7.818
860
628
970
1.159
1.177
5.252
8.032
3. Percentatges d’accidents referits al 2013 i del parc de vehicles referits al 2012 (darreres dades disponibles).
54 LLIBRE BLANC

Des de 2007 ha baixat l’accidentalitat de ciclomotors (–60 %), furgonetes (–20 %) i turismes
(–14 %), i ha augmentat la de bicicletes (42 %), taxis (18 %) i motos (15 %). Els principals motius
directes de l’accidentalitat el 2013 són la distracció del conductor, els girs indeguts, no respectar
les distàncies i desobeir els semàfors.
Recursos de l’Ajuntament de Barcelona
En relació amb l’estat de les finances municipals, pel que fa a l’Ajuntament, després d’assolir
el 2012 un resultat de capacitat de finançament —superàvit en termes del Sistema Europeu de
Comptes (SEC)— de 60,1 milions d’euros, el 2013 s’ha realitzat un altre important resultat posi-tiu,
concretament de 139,3 milions d’euros. Aquests resultats evidencien el retorn cap a l’estabi-litat
pressupostària i permeten corregir els desequilibris financers acumulats durant el període
2009-2011 —el 2013 el resultat acumulat (incorporant-hi resultats d’anys anteriors i d’operacions
financeres i prenent com a base l’exercici 2000) torna a prendre valors positius (23,5 milions
d’euros).
D’aquesta forma, el 2012 i el 2013 es compleix amb la normativa actual d’estabilitat pressu-postària
i s’assoleixen els objectius financers propis de l’Ajuntament:
400
300
200
100
0
-100
-200
-300
-400
-500
139,3
60,1
-198,5
-398,3
275,3
-300,2
125,1
-83,3
227,6
72,2
321,6
209,2
252,0
152,0
177,0
125,0
119,0
20,0 109,0
-26,0
80,0
-47,0
92,0
145,0
23,5
-63,0
15,0
17,0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
CNF (milions d’euros) Excés/(Defecte) cobertura CNF (Acumulat base = 2000)
• Sostenibilitat: el deute no pot superar el 60 % dels ingressos corrents à s’ha obtingut un valor
del 46,7 % en l’exercici 2013.
• Estabilitat: l’Ajuntament de Barcelona no pot incórrer en dèficit à en el pressupost 2013 s’ha
obtingut finalment un resultat (superàvit) de 139,3 milions d’euros.
• Capacitat d’inversió: el pressupost ha de preveure un estalvi corrent anual d’almenys el 15 %
dels ingressos corrents per finançar una política pròpia d’inversions à el 2013 s’ha assolit un
valor del 19,8 %.

• Liquiditat: l’Ajuntament de Barcelona ha de pagar els seus proveïdors en un termini màxim
de trenta dies à el valor mitjà anual acumulat del 2013 ha estat d’un termini de 29,2 dies.
1.400
1.200
1.000
800
600
400
200
0
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
700
600
500
400
300
200
100
0
PL-ajustat
2009
PL-ajustat
2010
PL-ajustat
2011
PL-ajustat
2011
PL-ajustat
2012
28,5%
PL 2008
22,5%
PL 2009
13,1%
PL 2010
5,1%
PL 2011
19,1% 19,8%
PL 2012
PL 2013
57,9%
52,1%
46,7%
58,8%
33,6%
750 1.200 1.090 1.165 1.101 650 502 267 96 427 467
Endeutament (M€) % Deute s/ingressos corrents Estalvi brut % ingressos
Objectiu E-F 15% Tendència (estalvi brut)
Període promig de pagament de l’Ajuntament a proveïdors
54,3
38,7
30,5
29,2
2010 2011 2012 2013
El volum d’endeutament de l’Ajuntament de Barcelona a 31 de desembre de 2013 se situa en
1.101,4 Període milions promig d’euros, de pagament un 5,5 de % l’Ajuntament inferior a l’endeutament a proveïdors
a 31 de desembre de 2012. Així mateix,
el cost mitjà del deute (interessos, etc.) es redueix lleugerament envers el 2012 (del 2,85 % del 2012
al 2,77 % del 2013).
Manteniment de la qualificació creditícia de l’Ajuntament (al mateix nivell que la de l’Estat)
per les tres principals agències de qualificació. Standard & Poor’s (BBB-), Fitch (BBB) i Moody’s
(Baa3). Totes tres agències han millorat la perspectiva del ràting (outlook) de negatiu a estable.
S&P manté l’ICL de Barcelona en ‘aa’.
Cal destacar que en l’exercici 2013 no es va aprovar de forma definitiva cap pressupost (tot
i que el Govern va presentar un projecte de pressupostos per al 2013), havent-se prorrogat, per
tant, les previsions i crèdits de l’exercici 2012. Tanmateix, al llarg de l’exercici es van aprovar a
plenari dues importants modificacions pressupostàries (26 abril i 31 de maig), les quals van per-
2010 2011 2012 2013
60
50
40
30
20
10
0
Dies
60
50
40
30
20
10
0
Dies
54,3
38,7
30,5
29,2
56 LLIBRE BLANC

metre finalment poder posar gran part de la capacitat financera de l’Ajuntament al servei dels
seus ciutadans.
Les dades pressupostàries mostren una execució dels ingressos (drets liquidats) de l’Ajunta-ment
d’un total de 2.500,2 milions d’euros, dels quals 2.430,5 milions corresponen a les operacions
corrents (impostos, taxes, preus, transferències corrents, ingressos patrimonials,..), 28,4 milions
a les operacions de capital i 41,2 a les operacions financeres (principalment endeutament).
Paral·lelament a les despeses, les dades d’execució de l’exercici 2013 mostren un reconeixe-ment
d’obligacions per valor total de 2.285,3 milions d’euros, dels quals 1.838,4 milions cor-responen
a operacions corrents (despeses de personal, compra de béns i serveis, interessos del
deute i transferències corrents), 334,1 milions d’euros a operacions de capital (inversions) i 112,8
milions d’euros a operacions financeres (retorn del deute, principalment).
Tot i els efectes de la pròrroga pressupostària, s’han aconseguit executar en un molt alt grau
les despeses relatives a l’exercici 2013. Concretament, s’han executat el 97,6 % dels crèdits defi-nitius,
especialment l’execució de les operacions de capital (94,4 %), la qual, tot i els efectes de la
pròrroga, han assolit una magnitud d’execució fins i tot superior a la de períodes anteriors.
més informació a:
http://www.observatoribarcelona.org
http://barcelonaeconomia.bcn.cat/sites/default/files/02-Evoluci %C3 %B3 %20de %20l %27economia %20
de %20Barcelona %202013.pdf
http://barcelonaeconomia.bcn.cat/ca/renda-familiar/renda-familiar/distribucio-territorial-de-la-renda-familiar-
disponible-capita
http://barcelonaeconomia.bcn.cat
http://www.bcn.cat/estadistica
https://dl.dropboxusercontent.com/u/21198626/Barcelona %20Creixement %20- %20catal %C3 %A0/Barcelo-naEnXifres_
cat.pdf

Grau de
descentralització
i organització
territorial d’una
Catalunya
independent
El paper de la ciutat
de Barcelona
Núria Bosch
Marta Espasa
Institut d’Economia de Barcelona
Universitat de Barcelona
60 LLIBRE BLANC

Introducció
Un aspecte important de l’organització de l’Administració pública d’una Catalunya inde-pendent
és com aquesta s’organitza territorialment: quants nivells de govern tindrà i quin
serà el seu grau de descentralització.
La ciència econòmica té diverses teories que donen suport a la descentralització del poder
de govern i fiscal. El comú denominador de totes és que la descentralització comporta guanys
d’eficiència. D’altra banda, els països europeus que Catalunya pot prendre com a model per simi-lituds
en la grandària i economia són tots descentralitzats. Per tant, l’objectiu d’aquest article és
proporcionar les principals característiques que hauria de tenir l’organització territorial d’una
Catalunya independent i el seu grau de descentralització, així com el paper de la ciutat de Barce-lona
en aquesta organització.
L’article consta de cinc apartats: el primer és aquesta introducció; el segon fa una breu refe-rència
als arguments que des d’un punt de vista econòmic s’utilitzen per justificar la descen-tralització
política i fiscal; en el tercer apartat s’examina l’organització territorial i el grau de
descentralització dels països que es prenen com a referència: Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Suècia
i Suïssa; el quart exposa com es podria aconseguir una Catalunya descentralitzada i el paper que
hi hauria de tenir la ciutat de Barcelona, i finalment, el cinquè és de conclusions i explica com
s’hauria de tractar la conurbació i ciutat de Barcelona.
Arguments econòmics a favor de la descentralització
Des d’un punt de vista econòmic, la descentralització del poder polític i del sector públic d’un
país es pot argumentar sobre la base de diversos aspectes. Seguidament, s’ofereixen els principals
d’una manera resumida: 1
• Els governs locals estan més pròxims als ciutadans que el central i, per tant, poden tenir
un coneixement millor de les seves demandes de serveis públics i de les funcions de costos
d’aquests serveis. El Govern central també podria informar-se, però mitjançant un cost molt
més elevat, la qual cosa fa que no estigui interessat en aquest coneixement.
• El Govern central, per restriccions polítiques, no pot variar el nivell dels serveis públics entre
territoris i la seva provisió és uniforme. En canvi, els governs locals poden oferir diferents
nivells d’output i, d’aquesta manera, donar satisfacció a les demandes diferenciades que hi ha
entre els diferents territoris.
• Els individus tenen diversos governs locals que subministren nivells diferents de serveis
públics. Per tant, els ciutadans poden escollir on localitzar-se basant-se en les seves preferèn-cies,
la qual cosa porta a una assignació millor dels recursos.
• La descentralització permet una millor rendició de comptes dels polítics cap als ciutadans
(accountability), ja que la proximitat a la ciutadania comporta que aquesta pugui tenir una
informació més àmplia i un major control sobre els polítics. Fins i tot, es poden trobar estudis
empírics que demostren que en un context descentralitzat tots aquests factors condueixen a
una menor corrupció.
1. Per a una visió més extensa d’aquestes teories, vegeu Bosch (2013).

Llibre Blanc: Barcelona, Capital d'un Nou Estat

Llibre Blanc: Barcelona, Capital d'un Nou Estat

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Llibre Blanc: Barcelona, Capital d'un Nou Estat

Similar to Llibre Blanc: Barcelona, Capital d'un Nou Estat (13)

More from Miqui Mel

More from Miqui Mel (20)

Llibre Blanc: Barcelona, Capital d'un Nou Estat