2. Ni amb aquest cant de tan perfecte escola,
Ni amb mots apresos al més savi lèxic
ni amb rares pauses o subtils silencis
no esgotaràs tots els noms de la mort
3. Només recorda que es diu vell caminant i
també mur, i com jo que parlo, i com tu que
escoltes, si així ho vols i t'agrada, vist que la
lluna encara surt puntual de la fredor de mar
4. i el vent, albardà foll,
xiscla i s'escampa per les seques vinyes,
et serà lícit de sentir-te culte
i, a estones, qui sap si felicíssim.
