1. Economia Internacional
L’arbitratge i el risc de canvi
en el mercat de divises
Breu descripció del procés d’arbitratge en
el mercat de divises i el risc de canvi.
Universitat Autònoma de
Barcelona
Melanie Nogué Fructuoso
Juny 2013

2. 1
L’ARBITRATGE
S’anomena arbitratge quan es compra i es ven un actiu (en aquest cas divises)
en diferents mercats per a obtenir benefici, ja que en aquests existeix una diferencia
en el tipus de canvi. És a dir, comprar una divisa per després (pocs segons més tard)
vendre-la en un altre mercat a un preu més elevat i així obtenir benefici.
Aquest procés succeeix sense cap tipus de risc, sense cost, sense pèrdues i
durant uns escassos segons. No obstant, és possible per les petites ineficiències que
existeixen en els mercats de divises.
Vegem-ne un exemple:
Tenim dues divises i dos mercats:
 Nova York (P/$)  6,90
 Mèxic (P/$)  6,93
Aleshores, existeix l’oportunitat de
comprar pesos a Nova York i vendre’ls a
Mèxic. Per exemple:
 Comprem 1.000 pesos a Nova York per 144,93 $.
 Venem els 144,93$ a Mèxic per pesos, obtenint 1004,35
pesos.
Amb aquest exemple veiem que amb una simple operació simultània hem
obtingut de benefici de 4,35 pesos. Cal recordar que això és possible durant un curt
EL TIPUS DE CANVI I MERCATS DE DIVISES
Q
u
a
d
r
e
#
1

3. 2
espai de temps ja que ocasionaria una alta demanda de pesos a Nova York, donant lloc
a un augment del preu d’aquests i per tant desapareixent l’oportunitat d’arbitratge.
L’exemple el podríem classificar com a arbitratge de dos punts, però també
existeix el de tres punts; tenint tres divises i tres mercats de divises.
A més, això està controlat pels agents que intervenen en el mercat de divises,
els quals estan pendents constantment i per tant aquestes oportunitats són efímeres,
ja que en quan existeix aquesta diferència de preu i els agents compren i venen la
divisa en diferents mercats, el preu s’unifica i la discrepància desapareix.
Cal afegir que l’arbitratge no només s’aplica a les divises, sinó a qualsevol
producte financer que es pugui negociar electrònicament. Amb això, els principals
arbitratgistes són els agències d’inversions i bancs.
Com hem dit, a priori, no hi ha risc a l’hora d’efectuar aquestes negociacions.
No obstant, sí que n’hi ha, com per exemple una reducció del benefici esperat o bé la
devaluació de la divisa o del producte financer.
La devaluació pot succeir pel fet que una divisa deixi de ser demandada o bé hi
hagi un augment de l’oferta de una divisa estrangera. Per exemple, en l’exemple del
quadre #1, podria haver una devaluació del pes en Mèxic ja que l’oferta de dòlars en el
país.
També pot haver la situació en que l’arbitratge no sigui possible en un mercat
de divises, donant lloc al terme d’arbitratge equitatiu, el qual és la condició necessària
per a un equilibri econòmic general.
Finalment, cal destacar el fet que l’arbitratge no només consisteix en comprar i
vendre una divisa en diferents mercats per a obtenir un benefici per la diferència de
preu, sinó que a més això ha de ser simultani, és a dir, mitjançant l’electrònica
concloure la negociació en escassos segons.
EL RISC DE CANVI
El risc de canvi és un risc financer que succeeix a partir de la fluctuació del
tipus de canvi d’una divisa respecta a una altra.

4. 3
Això pot implicar pèrdues o beneficis, ja que depèn exclusivament de si el tipus
de canvi fluctua a favor o en contra dels interessos dels inversors o les companyies que
intercanvien divises.
No obstant, aquest risc pot ser devaluat per estratègies de “hedging1
” i així
neutralitzar les fluctuacions entre diferents divises. Al neutralitzar-les, a més de reduir
el risc de canvi, també es redueix en la mateixa proporció el benefici esperat de
l’operació.
A més d’estratègies de “hedging”, també s’elaboren contractes de transaccions
comercials per a un futur, marcant el tipus de canvi del present. No obstant, passa el
mateix que el les estratègies anomenades anteriorment, i és que pot ser que es
redueixi el risc però també és possible la pèrdua de benefici.
Existeixen diferents tipus de riscs de canvi segons l’exposició al mateix.
i. De transacció: risc de que el tipus de canvi variï negativament en el
moment de realitzar una transacció que impliqui la conversió entre diferents
divises.
ii. De conversió: de connotació comptable, i és que si a dia d’avui s’efectuen
canvis d’actius en diferents divises, en el futur els informes financers sobre
aquesta transacció seran inexactes (ja que la conversió entre monedes va
variant cada dia).
iii. Operativa o econòmica: és el grau en què el risc de canvi pot afectar al
valor de mercat d’una empresa o d’una inversió.
iv. Contingent: és la capacitat que té una empresa (per exemple) en realitzar
una oferta a una altra d’un altre país i s’ha d’enfrontar a les exposicions de
transaccions o econòmiques.
Cal destacar el fet de que el risc de canvi existeix sempre que es realitzin
transaccions entre diferents divises, sigui en el país d’origen o bé en altres països.
Si es realitzen en el país d’origen, hi ha el risc de la devaluació de la moneda i amb
la qual cosa perdre diners.
Per tant, tota transacció entre divises comporta un risc de canvi, el qual finalitza en
conseqüències; positives i negatives, segons la fluctuació de la moneda.
1
Pràctica de protecció contra el risc. La majoria de cops implica comprar dos
valors (dos parells de divises) amb relació correlativa negativa.

5. 4
BIBLIOGRAFIA
Llibre:
“Economía Internacional, teoría y política”, Paul R. Krugman i Maurice
Obstfeld. Pàgines 413 i 414.
Webs:
http://www.infoforex.es/
http://www.gerencie.com
http://www.empresayeconomia.es
PPT:
“Mercado de divisas” Gabriel Leandro, www.auladeeconomia.com