2. La Bandera
• La bandera de Catalunya, popularment coneguda com la Senyera, és la
tradicional de quatre barres vermelles en fons groc.
• La bandera té la categoria de símbol nacional de Catalunya.
• La llegenda més coneguda és de l'any 1551 i diu que el mateix emperador
Lluís el Pietós, va mullar els seus dits amb la sang que li brollava de les
ferides a Guifré el Pilós, Comte de Barcelona, en la batalla contra els
normands i passà els quatre dits per sobre de l'escut daurat del Comte.
• A principis del segle XX va aparèixer l'estelada, una bandera reivindicativa
de la independència dels Països Catalans, que afegia un estel a les barres
tradicionals.

3. La Sardana
• La sardana és una dansa popular catalana i és el ball nacional
de Catalunya.
• Es balla en cercle seguint la música interpretada per una cobla.
• El nom pot fer referència tant al ball com a la música.
• La Diada de la Sardana és una festivitat que es celebra anualment
a Catalunya, des de 1960, el diumenge entre la diada de Sant Jordi i el dia
de la Mare de Déu de Montserrat.

4. L’himne
• Els segadors és l’himne nacional oficial de Catalunya.
• El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII, fou una crida
per defensar la llibertat de la terra.
• Per llei el Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993, els Segadors
fou declarat himne oficial de Catalunya.

5. • La lletra actual és d’Emili
Guanyavents , i es la seguet:
Catalunya triomfant, Bon cop de falç,
tornarà a ser rica i plena. Bon cop de falç,
Endarrera aquesta gent Defensors de la terra!
tan ufana i tan superba. Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Que tremoli l'enemic
Bon cop de falç, en veient la nostra ensenya.
Defensors de la terra! Com fem caure espigues d'or,
Bon cop de falç! quan convé seguem cadenes.
Ara és hora, segadors. Bon cop de falç,
Ara és hora d'estar alerta. Bon cop de falç,
Per quan vingui un altre juny Defensors de la terra!
esmolem ben bé les eines. Bon cop de falç!

6. • La versió original és una a la porta de l'església, com érem en temps de sega.
en Lluís de Furrià,
antiga cançó popular del i els àngels li fan gran festa. De tres guàrdies que n'hi ha,
segle XVIII ja n'han morta la primera;
Lo pa que no era blanc ne mataren al Virrei,
Catalunya, comtat gran,
deien que era massa negre: a l'entrant de la galera;
qui t'ha vist tan rica i plena! el donaven als cavalls mataren els diputats
Ara el rei Nostre Senyor sols per assolar la terra. i els jutges de l'Audiència.
declarada ens té la guerra.
Del vi que no era bo, Aneu alerta, catalans;
Segueu arran! n'engegaven les aixetes, catalans, aneu alerta:
Segueu arran, el tiraven pels carrers mireu que aixís ho faran,
que la palla va cara! sols per regar la terra. quan seran en vostres terres.
Segueu arran!
A presencia dels parents Anaren a la presó:
Lo gran comte d'Olivars deshonraven les donzelles. donen llibertat als presos.
sempre li burxa l'orella: Ne donen part al Virrei, El bisbe els va beneir
-Ara es hora, nostre rei, del mal que aquells soldats feien: Amb la mà dreta i l'esquerra:
ara es hora que fem guerra.-
-Llicència els he donat jo, -On es vostre capità?
Contra tots els catalans, molta més se'n poden prendre.- On és vostre bandera?-
ja veieu quina n'han feta: Varen treure el bon Jesús
seguiren viles i llocs Sentint resposta semblant, Tot cobert amb un vel negre:
fins al lloc de Riu d'Arenes; enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume, Aquest és nostre capità,
n'han cremat un sagrat lloc, n´hi foren les dependències. aquesta és nostra bandera,
que Santa Coloma es deia; a les armes, catalans,
cremen albes i casulles, A vista de tot això que el Rei ens declara guerra!
i caporals i patenes, s'és avalotat la terra:
i el Santíssim Sagrament, comencen de llevar gent Segueu arran!
alabat sia per sempre. i enarborar les banderes. Segueu arran,
que la palla va cara!
Mataren un sacerdot, Entraren a Barcelona Segueu arran!
mentre que la missa deia; mil persones forasteres;
mataren un cavaller, entren com a segadors,

7. Les capitals de Catalunya
• L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret
de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936.
• Actualment Catalunya està dividida en 4 capitals i 41 comarques, cada
una administrada pel seu consell comarcal.

8. Barcelona Girona
Alt Penedès Alt Empordà
Anoia Baix Empordà
Bages Cerdanya
Baix Llobregat Garrotxa
Barcelonès Gironès
Berguedà, excepte Gósol Pla de l'Estany
Garraf Ripollès
Maresme Selva
Osona Lleida
Vallès Occidental Tarragona Alta Ribagorça
Vallès Oriental Alt Camp Alt Urgell
Baix Camp Garrigues
Baix Ebre Noguera
Baix Penedès Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Conca de Barberà
Pla d'Urgell
Ribera d'Ebre Segarra
Montsià Segrià
Priorat Solsonès
Tarragonès Urgell
Terra Alta Vall d'Aran

9. Gastronomia
• La gastronomia de Catalunya forma part de la dieta mediterrània i, com a
tal,inclou una gran varietat de productes del mar, de la muntanya i de
l'horta.
• La cuina catalana ha aportat tot un seguit de plats que ja són coneguts en
diferents llocs del món.
Salses:
• All-i-oli, el sofregit i el romesco són les salses més característiques que
s'utilitzen en la cuina catalana.
Entrantes:
• Cargols a la llauna, bunyols de bacallà, boca de recapte i
altres coques salades i agredolces que existeixen, embotits, entre ells
la botifarra,amanida catalana, escalivada, pa amb tomàquet, rovellons
i samfaina.

10. Primers plats:
• Escudella i carn d'olla, faves ofegades, o faves a la
catalana., calçots, canelons,xató, sopa de
farigola, empedrat, esqueixada, espinacs a la catalana i fideus a la cassola.
Carns:
• Mandonguilles amb sípia, botifarra amb mongetes, vedella
amb bolets, conill amb cargols, mar i muntanya, fricandó, pollastre o gall
dindi farcit, peus de porc estofades i be o conill a la brasa amb allioli.
Peix:
• Arengada, tonyina amb samfaina, bacallà amb panses i pinyons, bacallà
amb samfaina, daurada a la sal, rap Costa Brava, suquet de peix i
sarsuela de peix.
Postres i dolços:
• Crema catalana, mel i mató, mona de Pasqua, coca de Sant
Joan, bunyols,ametlles garapinyades, pa de pessic, carquinyolis, neules i
torró.

11. La llengua
• El català és una llengua romànica parlada per més de nou milions de
persones a Catalunya, al País Valencià ,les Illes Balears, Andorra, la
Franja de Ponent , la ciutat de l'Alguer ,la Catalunya del Nord i
el Carxe, un petit territori de Múrcia Poblat per Immigrants valencians.
• Com les altres llengües romàniques, el català descendeix del llatí vulgar.