3. SIMAROUBA
O Simarouba glauca. De l'aceituno
s'utilitzen les fulles, l'escorça i
raíz.Otros noms populars, a
Guatemala: Jocote de
mico, Negrito, Olivera, Pasac. La
infusió d'escorça i arrel s'usa per
tractar la malària, afeccions
gastrointestinals
(diarrea, dispèpsia
atónica, debilitat, amebiasis, cucs,
tricocéfalos, vòmit), Nerviocismo, f
ebres intermitents, tos. La tintura
de fulles té activitat antiamebiana.
Les fulles picades s'apliquen
tópicamentenotal per al
tractament d'afeccions cutànies i
algunes formes de càncer.
4. XICOIRA
O La xicoira es coneix, a
Centreamèrica, també com:
Amargón, xicoira, Escarola.
Té efecte tònic, laxant,
diurético. La decocció d'arrel
i fulles s'usa per tractar
afeccions digestives càlcul
biliar, còlic, diarrea,
dispèpsia, restrenyiment,
indigestió, inapetència, al ·
lèrgia, cistitis, febre, gota,
nerviosisme, xarampió,
reumatisme, i tos. El suc per
via oral o aplicat com a
cataplasma s'utilitza per
tractar tumors i verrugas.
5. BORRATJA
O De la borratja s'utilitzen: Les
fulles, preferiblement tendres,
flors i semillas. Ja Plini el Vell i
Galè es referien a les seves
propietats diürètiques. Els
guerrers celtes la usaven per
preparar un vi que els donava
coratge per a la batalla. Bona
contra la tos. Per la seva acció
descongestionant, calmant i
expectorant en infusió. Per
refredats en vies altes, infeccions
respiratòries, bronquitis i
traqueïtis, pres en infusió
concentrada, abans d'anar a
dormir a la nit. Es diu que és útil
per baixar la febre i per recuperar
la vitalitat durant la
convalescència.
7. ARCHAEAMPHORA
LONGICERVIA
O Archaeamphora longicervia
és una espècie extinta de
planta carnívora amb gran
afinitat als membres de la
família Sarraceniaceae.
Fòssil del Cretaci primerenc,
va ser trobat en la formació
de Yixian, al nord-oest de
China.És la planta carnívora
més primitiva coneguda i
únic representant fòssil
d'aquestes plantes. El
gènere al qual pertany és
uniespecífico, sent també un
dels tres gèneres de
Angiospermes més antics,
amb gairebé 125 milions
d'anys