2. Influencies del grup
Des d'un punt de vista musical, El Canto del Loco ha tingut com a principals
influències grups com Radio Futura, del qual són afeccionats, Los Ronaldos,
Los Rodríguez i Hombres G, dels quals a més a més són bons amics. També en
menor mesura grups com Tequila (del que formava part el seu primer
productor, Alejo Stivel), Nacha Pop i Duncan Dhu.
Particularment, Dani Martín va reconèixer que algunes de les cançons de
l'àlbum Estados de ánimo, a més de ser influenciades per aquests grups
mencionats anteriorment, tenen ecos d'altres més actuals com Estopa, La
Cabra Mecánica, M-Clan o els estatunidencs Green Day. Abans de gravar el
disc Zapatillas venien d'escoltar punk adolescent, com per exemple Blink 182
o Jimmy Eat World, per aquest motiu Zapatillas és un disc més rocker.
3. Crítica
Des del començament del grup al món de la música, alguns crítics l'han classificat
com a grup per a adolescents de quinze anys, com Igor Cubillo del diari El País, que el
descrivia com "un d'aquells grups de pop rock que encisa les adolescents melindroses,
pressumpta ingenuïtat, melodies fàcils de digerir i temes que parlen de joves
enamorats i rebel·lió d'institut" arran de la publicació de l'àlbum A contracorriente.
D'altra banda, altres crítics han vist una clara evolució en la seva música,
classificant-la com a més madura amb el pas dels anys. Les seves cançons, a més a
més, han rebut crítiques que les qualifiquen com a repetitives en l'esquema estilístic
i musical, i en menor mesura, en el missatge.
Les seves influències també han estat objectius de crítica, criticant ECDL per ser
poc original; no obstant això, els membres del grup han reconegut obertament
aquestes influències i argumenten en el seu seu favor que, si bé la seva música
s'assembla a la d'altres cantants, ells li han donat el seu toc personal.[51] Aquestes
crítiques dirigides a les seves influències s'han focalitzat principalment en deixar-los
com a "hereus" del grup Hombres G, encara que ells han reconegut que se senten
orgullosos d'aquest fet.